Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Can Turà

4 comentaris

Can TuràCan Turà o Torà és una casa senyorial, tot i que fa anys que no té aquesta funció.

Situada al carrer Colom, des de l’any 1940 ó 1941, ha estat utilitzada com a magatzem i esporàdicament com a vivenda per la família Torrent i més tard per la família Tubau.

Es desconeix quan es va construir i qui en va ser el promotor, però en un document de l’11 de desembre de 1936, en el marc de la Guerra Civil i dins la “Relació de les apropiacions efectuades per les organitzacions polítiques, sindicats, etc.” hi trobem l’anotació: Josep Pagés i Turà, casa situada al carrer Colon, nº 26, destinada a Escola de pàrvuls

En un altre document del 10 de febrer de 1937, on s’hi detalla la relació de “Béns apropiats o intervinguts de persones faccioses” s’hi descriu: Un edifici de Dolors Bassols, situat al carrer Colon, 26, i destinat a Escola de pàrvuls, per trobar-se deshabitat i ésser d’utilitat per Escola

A l’Acta d’ocupació signada el 20 de gener de 1937, s’especifica que la casa està destinada a residència senyorial d’estiu, que el propietari és Dolors Bassols, que la ocupació té caràcter provisional i que es posarà a coneixement de la Generalitat amb el prec que sigui feta adjudicació d’aquesta immoble a l’Ajuntament, per tal de destinar-lo definitivament a Escola de pàrvuls.

Fons: ANC1-1 / Generalitat de Catalunya (Segona República)
Codi: ANC1-1-T-6776 Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació.

Fins ara no s’han trobat documents que confirmin que can Turà fos l’escola del poble, però alguns cabanencs recorden haver anat a “estudi” a can Turà i que la classe es feia al primer pis, al menjador de la casa. Aquest degué ser el motiu pel qual, entre 1937 i 1939, no va ser destinada a centre d’acollida de refugiats. Una vegada acabada la Guerra Civil, el 1940, les golfes de la casa es van destinar a caserna militar.

El padró municipal del 1945 descriu que 64 soldats habitaven al carrer Colón, s/n. En un primer moment, havíem pensat que aquesta adreça es referia a can Turà, però hi ha unes quantes dades que fan pensar que no és així, i que l’adreça de Carrer Colón, s/n es refereix a l’escola de nens.

  • El 1936 la casa ja apareix documentada amb el número 26 i és poc probable que nou anys més tard l’Ajuntament considerés que no tenia número, quan sí que en tenien les cases veïnes
  • A les golfes de can Turà s’hi han trobat “graffitis” escrits pels soldats que hi van viure i tots porten la data de 1940. Seria de mal creure que les noves tropes que podien haver ocupat la casa no hi haguessin afegit cap escrit amb la data del 1945
  • El 1945, la finca ja devia ser propietat de la família Torrent i, com a molt, s’hi degué allotjar algun oficial i, en aquest cas, a la part noble de la casa
  • Algunes persones recorden que els baixos de l’escola dels nens també havia acollit soldats i l’edifici de l’escola sí que és probable que no tingués número per estar situat en una zona poc urbanitzada.

Atenent a aquestes consideracions i als “graffitis” de les parets de les golfes, la casa de can Turà, després de ser confiscada l’any 1937, va servir com a escola fins que va acabar la Guerra Civil i el 1940 va ser ocupada per tropes dels Batallons de Treballadors. El padró municipal de desembre de 1940, no consigna la presència de soldats a la casa, sigui perquè no es va considerar convenient censar-los o perquè a finals d’any la casa ja estava desocupada

Entre 1941 i 1942, la finca va passar a ser propietat de la família Torrent.

Respecte als antics propietaris, Josep Serra “Fredo” només recorda una senyora que possiblement fos Amèlia Pagès Bassols, esposa de Joan Maria Dalfò i filla de Dolors Bassols.

D’acord amb aquests documents podem afirmar, amb força seguretat, que els amos i promotors de la construcció foren la família Pere Pagès-Dolors Bassols i que la degueren construir a finals del segle XIX, ja que Pere Pagès va morir el 1902. Dolors Bassols seria la mare de Josep Pagès Turà. Hem de suposar que el cognom “Turà” és un “àlies” de la família ja que el fill de la Dolors s’havia de dir Josep Pagès Bassols, però en alguns documents apareix citat com a Pagès Turà.

Can Turà

Dolors Bassols Vilallonga (1849-1927) era filla de Joan Bassols i Magdalena Vilallonga Gipuló.

  • Joan Bassols, hisendat de Figueres, era el propietari del mas Can Puig de Vilademires (Cabanelles)
  • Magdalena Vilallonga Gipuló, nada el 1814 ó 1815, era filla de Marià Vilallonga Paler (1786-1858), blanquer de Figueres i d’Agustina Gipuló Roger (Figueres, 1786-1851). El seu germà, Mariano Vilallonga Gipuló, va ser el fundador de l’Asil Vilallonga de Figueres.

El 20 de febrer de 1868, Dolors Bassols Vilallonga es va casar amb Pere Pagès Moy (?-1902), advocat, fill de Pere Pagès Daunís, propietari de Figueres i de Maria Moy Corominas. Pere Pagès Moy va ser membre del primer Patronat de la Fundació «Asilo Vilallonga», i de las Conferències de Sant Vicenç de Paúl i encarregat de preparar la inauguració de la Capella de Nostra Senyora dels Desamparats.

Pere Pagès i Dolors Bassols van tenir quatre fills: Assumpció, Sor Amada de Sales (?-1925); Amèlia (1883-1962), casada amb Joan Maria Dalfó ; Josep (1885-1979) i Enriqueta (1887-1970)

Josep Pagès Bassols (1885-1979), hereu de la parella, el 28 d’abril de 1913, es va casar -a Vilassar- amb Rosina Casanovas Nadal (1891-1974), filla de Josep Casanovas Guardiola (1867-1939) i Maria Nadal Bosch. El 1931, van tenir una filla, nada a Barcelona.

De Josep Pagès Bassols sabem que, el 1916, tenia uns camps a la zona on es volia construir el Parc Bosc Municipal de Figueres … Per arrodonir la zona del perímetre on es contemplava fer el parc, es va veure necessari adquirir una tercera peça de terra consistent en dos camps, propietat de Josep M. Pagès (herència del seu pare, Pere Pagès Moy) i de Dolors Bassols, pels quals es pagaren 1.900 pessetes. A: Bernils i Mach, Josep M. El Parc Bosc Municipal de Figueres. A: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 37 (2004)

El 1928, Josep Pagès va inaugurar la casa Pagès-Bassols, a la part alta de la Rambla, en el solar que havia ocupat l’escola dels Maristes. Vegeu: patrimoni.gencat-arquitectura

Durant la Guerra Civil, Dolors Bassols ja havia mort. Possiblement van ser ella i el seu marit els qui van fer construir la casa de can Turà, per això en algun document consta com a propietària encara que hagués mort nou anys abans i en d’altres hi consta el fill, tot i que amb el nom de Josep Pagès Turà.

Es desconeix el motiu pel qual se l’anomena “Pagès Turà”, enlloc de Pagès Bassols. És possible que una avantpassada dels Pagès es digués Turà i, a pesar de què el cognom va desaparèixer, la família va mantenir l’àlies i a vegades l’utilitzava, com es pot constatar en diferents documents  que ens confirmen que és la mateixa persona, encara que el segon cognom no coincideixi.

  • Al setmanari “La Galería. Figueres, 25 febrero 1931”, llegim: En Barcelona, han visto florecer en su hogar la sonrisa de la dicha el matrimonio Pagés Tura-Casanovas, con el advenimiento de una hermosa niña
  •  … Adelantan rapidamente las obras de construcción de la magnifica casa de D. José Pagès en la calle de Alfonso XIII; y estan terminàndose, pudiendo decirse que el exterior està ya concluido, la de D. José Pagès Bassols en la calle de Casades de Còdol, sobre la Rambla. Dos magníficos edificios que seran ornamento y honra de la ciudad… A: El Ampurdán, 17 agost 1929
  • Había existido en nuestra Rambla Alta, entre las calles de Lasauca y del Palau (frente los edificios Salleras, Bach, Cusí y Pagés-Turá) una pequeña manzana de casas, conocida por la “Isla”… A: Vida Parroquial, 21 des 1968

Fa anys s’explicava que a l’Asil Vilallonga sempre hi havia un llit destinat a una persona de Cabanes perquè algú havia fet una cessió de terrenys a canvi d’aquest servei. Es desconeix la veracitat d’aquest privilegi que també podria venir motivat pel fet de què Dolors Bassols Vilallonga tingués casa a Cabanes.

4 thoughts on “Can Turà

  1. Retroenllaç: Guerra Civil (1936-1939) | Cabanes - Alt Empordà

  2. Retroenllaç: Franquisme-Padró municipal, 1945 | Cabanes - Alt Empordà

  3. Retroenllaç: Batallons de Treballadors-1940 | Cabanes - Alt Empordà

  4. Retroenllaç: Escola de Cabanes-Guerra Civil | Cabanes - Alt Empordà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s