Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


7 comentaris

El Sindicat

Vegeu també:
Cambra Agrària Local de Cabanes Sindicat agrícola: inventari  Sala El Sindicat – Secció Teatral

Sindicat Agrícola de Cabanes (1932)
Segell Sindicat-1932El Sindicat
 -actual Local Social- es va construir el 1932 per acollir el Sindicat Agrícola de Cabanes.

Una vegada acabada la Guerra Civil, el Sindicat Agrícola va ser dissolt, però l’edifici va continuar al servei del poble, sota la direcció d’altres entitats.

Els documents, notes i memòries de Josep Noguer Guerra, soci del Sindicat Agrícola de Cabanes, ens parlen de la història de l’edifici, del Sindicat Agrícola i de les altres Societats que s’han fet càrrec de la gestió del local, així com també les activitats que s’han portat a terme a l’edifici.

Façana Sindicat

Façana i plànol

Documents:

Fons documental sobre el Sindicat Agrícola – Inventari

  • Escriptura de compra del terreny on es construirà el local del Sindicat. Compra de dos horts anomenats del Molí, propietat de Margarida Cristina (0,125 vessanes, per valor de 1.475 ptes.)  i de Josep Serra (0,49 vessanes, per valor de 3.500 ptes.

Escritura de venta perpetua otorgada por Don José Serra Tuébols y Doña Margarita Cristina Cendra a favor del Sindicato Agrícola de Cabanas autorizada por el revalidado Dr. D. Ramon Vandellós y Marturet abogado y notario en la ciudad de Figueras, 30 de noviembre de 1932Cupó Sindicat

  • Contracte i descripció de les obres …  per a la construcció d’un edifici pel “Sindicat Agrícola” de Cabanes. El contracte va ser signat, el tres d’octubre de 1932, per Josep Noguer i Pomés, Josep Marcó Estela, Josep Serra Tuébols i Pere Ramis Daró, representants del Sindicat Agrícola i Simón Gratacós Oliveres, mestre de cases. (Valor de l’obra: 47.189,40 ptes.). El document descriu:
  • Condicions de l’obra:
    • Preu: quaranta set mil vuitant nou pessetes amb quranta cèntims
    • Temps d’execució: tres mesos
    • Personal: el contractista ha d’ocupar com a manobres els socis que ho sol·licitin
    • Pagament: es pagaran 10.000 ptes als 4 metres d’altura de l’edifici, 10.000 ptes al coronament de les parets sota coberta, 16.500 ptes, després de cobrir, 10.689,40 ptes en acabar les obres
    •  … … …
  • Descripció de l’obra
    • Excavacions, formigó, pareds, teulada, revocats, enguixat ….
    • Cornises, escala, motllures, lavabos, llotges, cuina …
    • Fusteria grossa (taulons) o fusteria de taller amb ferros i vidres
    • Ferreria i pintura
  • Projecte d’edifici per al Sindicat Agrícola: Cabanes.Reglament del Sindicat
    • Façana i Planta (plànol a escala 1:100)
  • Reglamento General del Sindicato Agrícola de Cabanas (1932). Signat, el 13 de maig de 1932, per José Noguer y Pomés, el presidente; Modesto Serra Mont, el secretario; Pere Ramis Daró, el contador; Vicente Llombart, el tesorero; José Marcó Estela, el vocal 1º; José Serra Tuebols, el vocal 2º; Pedro Martí Casadevall, el vocal 3º i uns setanta socis fundadors.
    • Título 1º. Constitución y objeto del Sindicato
      • Artículo 1º.- Con el título de Sindicato Agrícola se constituye en ésta localidad una asociación, regulada por la Ley de 28 de Enero de 1906, que tendrá por objeto el defensar y mejorar, en todo cuanto sea posible, moral y materialmente, las condiciones de sus asociados
      • Artículo 21.- El Sindicato no tendrá carácter político, ni religioso

        Document cedit per la família Altimira_Noguer

    • Título 2º. De los socios
    • Título 3º. De la junta regidora
    • Título 4º. De las asambleas generales
    • Título 5º. Disposiciones generales
  • Cupons de préstec d’aportació. Títols de préstec per valor de 100 ptes,  amb els cupons de venciment.

El Sindicat Agrícola de Cabanes, en virtut de lo disposat en l’article 5è del Reglament General i d’acord amb l’acta de l’Assemblea General celebrada en data 16 de Setembre de 1933, reconeix haver rebut del dit soci l’aportació reintegrable de 100 PESSETES. Aquesta aportació li serà reintegrada en el plaç màzim de vint anys, mitjançant les amortitzacions anyals que acordi l’Assemblea General, i que fins a la seva total amortització en cobrarà l’interès anyal del cinc per cent, per anys vençuts, en 25 de Febrer de cada any. L’amortització es farà mitjançant la presentació del present Préstec d’aportació

  • Diario. Llibre Diari amb el registre de tots els cobraments efectuats pel comptador del Sindicat des del 5 d’octubre de 1932, data d’inici de l’entitad, fins l’11 de desembre de 1938. Sindicat Agrícola de Cabanes – Llibre diari de caixa (1932-1938). ACAE111-98-T2-117 (Document digitalitzat)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

carta Sindicat

Encapçalament de carta

Cronologia:

1931.- El Govern Civil de Girona aprova la creació, a Cabanes, d’una Societat Recreativa anomenada Asociación Instructiva y Recreativa “Juventud Democrática”. En els seus inicis, i d’acord amb el Ple Municipal, es va instal·lar a la sala del municipi, a l’espera de la fundació del Sindicat Agrícola que va tenir lloc l’any següent.

1932.- L’11 d’abril s’autoritza l’Associació Sindical Agrària. El 13 de maig, es funda el Sindicat Agrícola de Cabanes. Els seus estatuts eren còpia dels del Sindicat d’Espolla. A la primera sessió plenària es va acordar demanar un préstec per a la compra del solar on construir l’edifici del Sindicat i es van posar a subhasta les obres, que s’adjudicaren al contractista figuerenc, Sr. Simon Gratacós, per la quantitat de seixanta mil pessetes.

1932.- L’acta municipal del 25 de setembre dona fe de la petició del permís per construir l’edifici del Sindicat: …

Asimismo se da cuenta de un escrito del Sindicato Agrícola de Cabanas (Girona) que dice así.- Com a President d’aquest Sindicat Agrícola à aquesta Alcaldia Solicito: Permís per à la construcció d’un edifici solar propietat del Sindicat, situat a la part Oest de la població, lindant amb el camí que condueix al Molí, o sigui camí de la bassa, per una part i per las altres amb terrenys propietat de Federic Tuébols, Benet Pomés, Jaume Brosa y Eusebi Puig.- Asi mateix solicito la compareixensa d’aquest digne ajuntament el proper diumenge dia 25 a les 9 hores del matí a l’anomenat lloc , per procedir a la fixació dels límits de carrer, a fi de que estiguin conforme dispossa la lley d’urbanització. Suplica es digni concedir el mencionat permís i espera la presencia en l’esmentat acte. Gracia que espera del seu recte procedir. – Cabanas 24 septembre 1932. El President Josep Noguer.- Alcaldia Constitucional de Cabanas.- acordandose quedar nombrados los Mis, Noguer y Olivés para que vayan al indicado lugar para trazar la linea de la nueva calle…

L’edificació va ser ràpida i la propera festa de Sant Vicenç -gener de 1933-, ja va tenir lloc al nou edifici. La Societat Recreativa es va instal·lar al local.

Construció del

Foto cedida per Gil Capallera

Es va acordar que l’import de la compra del terreny i de la construcció de l’edifici es pagaria en cinc terminis. Els joves de la Societat van organitzar una secció teatral i es va construir un magatzem on s’hi va posar un trull que junt amb el teatre i el cafè van suposar una gran ajuda per poder fer front als pagaments.

Els diners per pagar els terminis es van aconseguir a partir de les aportacions de molts veïns que compraren títols per valor de 100 ptes cadascun. Es va estipular que el préstec s’amortitzaria en 20 anys i que caducaria el 25 de febrer de 1954, aportant un interès del 5% anual. L’any 1935 es van amortitzar quinze títols (1.500 ptes), el 1936 s’amortitzaren setze títols (1.600 ptes), el 1937 ja en van ser trenta tres (3.300 ptes) i el 1938 s’amortitzaren setanta un títols (7.100 ptes), en total 13.500 pessetes.

1932.

  • El 3 d’octubre es signe el contracte per a la construcció de l’edifici
  • El 2 de novembre s’envia una carta al Sr. Josep Puig Pujades demanant la seva intercessió davant el Ministeri d’Agricultura per tal d’agilitzar la tramitació de les diligències del Reglament del Sindicat, ja que sense la seva aprovació no poden tramitar l’escriptura de compra dels terrenys ni gestionar el crèdit
  • El 30 de novembre es formalitzen les escriptures de compra del terreny

1933.- El 29 de juny, el Sindicat Agrícola de Cabanes, junt amb altres entitats, signa un manifest adreçat al Parlament de Catalunya proclamant la voluntat de no pagar cap quota d’arrendament fins que no siguin ateses les seves necessitats

“La lluita per la terra” de Pere Bosch i Cuenca. Documenta Universitaria, 2015

1936.- El 12 de setembre, l’alcalde Josep Noguer i Pomés convoca els veïns als baixos de l’escola, per tal de constituir el Sindicat únic, d’acord amb el que disposa el Govern de la Generalitat.

1936.- El 10 d’octubre, l’alcalde Josep Noguer s’adreça al Sr. Josep Calvet i Mora, Conseller d’Agricultura, informant que:

Constituit el Sindicat Agrícola de conformitat amb les normes … amb el model que ens facilità l’Unió de Rabassaires … vaig apersonar-me a Barcelona a l’objecte d’entregar-los personalment a l’Unió de Rabassaires … i com sigui que han transcorregut alguns dies i no ens han estat encara enviats he tornat a Barcelona, acompanyat d’una carta de recomanació de l’amic Puig Pujades … per tal de mirar de portar els susdits Estatuts ja aprovats, cosa que no vaig poder realitzar perqué segons em digué En Joan Coloma encara s’havien de reunir , per la qual cosa li escric aquesta a fi i efecte de que s’interessi amb tot el que pugui perqué siguin aprovats el més urgent possible… ja que és d’una gran necessitat l’estructuració d’aquest Sindicat sota les noves directrius que estableixen els moments actuals, més a més quan és arribada l’época de la sembra i la desorientació sindical dels agricultors és causa de que es faci en forma bastant irregular i sota una alarma injustificada i aixi una volta posat en marxa el Sindicat cessarà aquest pànic i podrà normalitzar-se més rápidament la qüestió agrícola en aquesta localitat.

Amb la Guerra Civil -iniciada el juliol del 1936- el Sindicat va patir dificultats, en especial a partir de l’any 1938, i el 1939 va ser confiscat. A partir d’aquest moment es van paralitzar les amortitzacions. Només una vegada Josep Ylla Llombart, actuant com a president de l’entitat, va pagar interessos i va amortitzar 12.500 pessetes. Quedaven pendents d’amortitzar 340 títols (34.000 ptes). Un document signat, el 30 de desembre de 1938, pel president Pere Alegrí Batlle i l’encarregat dels títols Josep Noguer, detalla els títols amortitzats entre els anys 1935 i 1938.

1938.- (Acta del Ple municipal del 31 d’octubre) El Comissari Municipal fa constar:

Que el dia 30 de juliol del present any, a les deu hores del matí es personà a l’Ajuntament el major cap de l’Aerodrom de Figueres, demanant se li fes immediata entrega de les claus del local del Sindicat Agrícola d’aquesta població, lloc que necessitava per a les forces volants de l’Aerodrom, havent-se-li indicat que havia de dirigir-se al President del Sindicat Agrícola o al Conserge de l’esmentat local que tal vegada tenia les claus de l’edifici. Que al cap de mitja hora l’esmentat Cap de l’Aerodrom de Figueres, acompanyat pel President del Sindicat Agrícola es personà a l’edifici destinat a Escola, on el mestre Sr. Muntada estava donant les seves lliçons , manifestant, després d’un brevissim examen de l’edifici, que ell es quedava amb aquell local i que a les sis de la tarda estigués lliure i a punt per a esser-li entregat. I havent-li objectat el Sr. Mestre que sense una ordre prèvia per escrit no podia pas fer entrega d’aquell edifici destinat a Escola, a les dotze hores fou entregat a les oficines municipal el següent ofici que, copiat literalment en la seva part textual, diu: “Por sernos necesario para el alojamiento de personal volante y reuniendo condiciones la Escuela de niños de este Pueblo=Ruegole que ordene que para las 18 horas del dia de hoy este dicha Escuela desalojada y en condiciones de poderla habitar = Figueras -30-julio-1938”. Y en cumpliment

d’aquesta ordre fou ocupada per les Forces d’Aviació Militar l’edifici abans destinat a Escola de nois.
aviacio1

1939.– El 22 de gener, dues setmanes abans que les tropes nacionals entressin a Figueres, Juan Massanet Marcé, capità de l’arma d’aviació, ordena que es requisi el Sindicat Agrícola de Cabanes per a la instal·lació d’una indústria. L’ordre provenia del Tinent Coronel Spencer [full manuscrit sense membret, (10,5cm x 15,5cm)]

1939.- El local va ser confiscat i ocupat per la Falange Española y Tradicionalista y de las JONS, per considerar-lo un sindicat polític.

Un cop acabada la guerra civil del 1936-1939 foren abolits tots mena de sindicats i cooperatives agrícoles, però les autoritats franquistes conscients del paper dels sindicats agraris, crearen les esmentades Hermandades. Eren hereves, en certa manera, de les antigues Cambres Agràries d´Espanya, organitzades pel R.D. de 14 novembre 1890. Les Hermandades acomplien diferents tasques dins d´àmbit agrari local com la col·laboració amb les autoritats centrals a l´hora de planificar les collites, recollien i feien enquestes i estadístiques, comercialitzaven els productes, demanaven subvencions i defensaven els interessos dels agricultors de cada municipi. Eren, en definitiva, unes institucions molt properes al poble i als problemes quotidians de la pagesia. A: FONS ACAE110-130 / Cambra Agrària Local de Cabanes.

1939.- 2 d’abril (Acta Ple Municipal). Se da cuenta también de la venta de un saldo ó pico de algarrobas halladas en el Sindicato Agrícola por la cantidad de 25 ptas a Joaquín Torrent. Se ha cobrado también por venta de patatas, también del Sindicato por valor de 22’50 ptas de cuyas dos cantidades quedan cargadas al Sr Depositario que unidas a las anteriorment vendidas arronjan un total de 149 ptas.

1940.- El 14 de desembre se signa el decret d’incautació i la titularitat passa a la Falange Española.Sindicat

1941.- El 30 de juny el Delegat Sindical Provincial envia una circular al Jutge Municipal demanant-li que ordeni a l’alcalde l’entrega de les claus del Sindicat al Jefe de la Hermandad de Labradores ja que d’acord amb les disposicions de 23 de setembre de 1939 i 14 de desembre de 1940 l’edifici s’ha incorporat a la Organización Nacional Sindicalista. El 2 de juliol, el jutge informa l’alcalde de la recepció de l’escrit.

1939-1952.- La Falange, amb la col·laboració d’un cafeter i una Comissió de Festes, va continuar l’activitat a l’edifici del Sindicat sota el nom de Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Cabanas, tot i no estar inscrita a la Cámara Oficial Sindical Agraria de Gerona. Durant aquests anys, diverses Comissions formades per joves de la població i Falangistes van organitzar festes al local i es va pintar.

1951?.- Dos matrius de talonari de la “Comisión Organizadora de Fiestas-Cabanas” que certifiquen el pagament dela quota mensual. No s’especifica la quantitat a pagar i la data del 1951 només consta en dos fulls.

Reglament de l'Hogar del Productor

Document cedit per Ricardo González Barbero

1952.- Per primera vegada se celebren eleccions extraordinàries i es legalitza la situació. El Cabildo de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Cabanas va quedar constituït amb aquesta junta:

  • President: Josep Marcó Estela
  • Vocals: Miquel Prim Gimbernat, Baldiri Hortal Rebarter, Josep Pellicer Sudrià i Joan Puigvert Lloveras
  • Secretari: Constantino Díaz Álvarez.

Ara, ja de manera oficial, la Hermandad es fa càrrec del Sindicat. La junta assumeix l’actiu i el passiu del Sindicat Agrícola i reconeix com a legítim i legal el deute que vencia el 1954. L’import no es va pagar per manca de fons, però es va formalitzar que es pagaria quan es pogués.

Des del primer moment es va exposar el desig de crear una Societat Recreativa que fes les funcions de la Comissió de Festes i l’organisme anomentat Hogar del Productor de la Obra Sindical de “Educación y Descanso”.

El reglament del “Hogar del Productor de Cabanas“, datat el 2 de març de 1952, en el seu article primer diu:

Los fines que se persiguen con la creación de los Hogares del Productor tienden a agrupar a los elementos de la producción en general, en torno a la bandera que la Obra Sindical “EDUCACIÓN Y DESCANSO” ha enarbolado por orden del Caudillo, para procurarle el acceso a los goces de la salud, la cultura, el arte y el deporte.

El document està signat per Constantino Díaz Álvarez, secretario de la Hermandad; José Marcó Estela, jefe de la Hermandad; Miguel Prim Gimbernat, jefe del Grupo de Educación y Descanso. El 24 de març del mateix any, Joaquín José Saurina, secretario de la Obra Educación y Descanso signa l’aprovació del reglament.

A: Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. ACAE110-41-T2-6047

En els seus anys de funcionament, la Societat Recretiva va ser presidida per Miquel Prim Gimbernat, Josep Pomés Marcó, Jaume Puig Pagès i Carles Lloveras Argelés.

Continuant la tasca que ja havia desenvolupat el seu pare durant la República, Josep Noguer i Guerra va ser l’encarregat de controlar els Títols dels socis del Sindicat Agrícola, va portar la comptabilitat de la Societat Recreativa, des dels seus inicis, l’any 1952, fins a la seva dissolució, el 1967. Va portar la gestió del cinema, del 1961 al 1969 i  l’administració de les diferents Comissions de Festes, així com la d’altres entitats del poble, en especial dels caçadors.

1952-53.- Es conserven les matrius de dos talonaris de la “Obra Sindical de Educación y Descanso-Cabanas” amb els comprovants d’haver pagat la quota de dues pessetes, import de l’entrada al ball del diumenge

1954.- El 18 de gener, es convoca una assemblea en la qual es reconeix el deute contret amb els  socis de l’antic Sindicat Agrícola i els títols pendents d’amortització. Fruit de la mateixa Assemblea es transcriu la relació dels posseïdors de Títols amb la descripció del seu valor i del que suposaria amb l’increment del cost de la vida, des del 1940 al 1954, per tal de servir de base a la proposta d’emissió de nous Títols.

Acta de l’assemblea del 18 de gener de 1954
signada per “José Marcó Estela, jefe de la Hermandad i Constantino Díaz, secretario

Acta

1956.- El Sindicat passa a la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos

1957.- Després de diferents demandes del soci Josep Noguer i sota la presidència de Josep Aguer Mallau, el dia 13 de gener es convoca una assemblea i es torna a reconèixer el deute.

Acta de l’assemblea del 13 de gener de 1957
signada per “José Aguer Mallau, jefe de la Hermandad i Jerónimo Falgás, secretario

El proper president de l’entitat va ser Vicenç Pijoan Sala, qui va fer construir la cabina per a projectar cinema, seguit per Vicenç Gimbernat Brugat.

Cinema1961-69.- Durant un temps, i fins a l’estiu del 1960, l’empresari Antoni Bares, s’havia fet càrrec de les projeccions de cinema. A primers del 1961, el veí de Palau-Saverdera, Pere Pagès Guanter, que ja explotava els cinemes de Roses, Palau-Saverdera, Castelló, Agullana i La Jonquera va reiniciar les sessions  amb el nom de “Cine Moderno-Cabanas“. Durant aquests nou anys es van programar 662 sessions. La primera pel·lícula projectada fou “La maldición de Frankenstein“, el febrer de 1961 i l’última, “Atraco imperfecto“, el novembre de 1969. El preu de l’entrada va passar de les 8 ptes. de les primeres sessions, a les 12 ptes. dels últims anys.

Relació de les pel·lícules projectades entre 1961 i 1969

1967.- El 7 d’abril i pensant en la festa de Sant Isidre, es convoca una reunió entre el Cabildo de la Hermandad, l’Ajuntament i el rector Mn Josep Balateu per tal de buscar la millor manera d’agermanar castellans i catalans.  El nou sistema de quotes  no va funcionar, la festa es va tancar amb pèrdues i es va crear un cert malestar al poble. El Hogar del Productor de la Obra Sindical de Educación y Descanso, no es va dissoldre però va quedar sense socis. La Sociedad Recreativa de “Educación y Descanso”, fundada el 1952, queda suspesa i es crea una “Comisión de Fiestas” formada per  l’Ajuntament i la Hermandad, actuant de secretari Josep Noguer Guerra. Van ser presidents de la Comissió de Festes, Jaume Puig Pagès, Jaume Serra Rebarter, Ramon Prunella Teixidor, Agustí Pujolar Castañer, Pere Ylla Llombart…

1970.- El 22 de febrer es convoca una nova assemblea presidida per Narcís Tubau Parada, en la qual es torna a reconèixer el deute. Aquest mateix any s’elegeix el nou president de la Hermandad, el Sr. Jaime Puig Pagès. Sota la seva presidència es va confeccionar una nova relació de posseïdors de Títols amb nom i cognoms i la descripció de les quantitats que se’ls hi devia, inclòs l’increment del cost de la vida.

Acta de l’assemblea del 22 de febrer de 1970
signada per “Narciso Tubau Parada, jefe de la Hermandad i Juan Serra Mont, secretario

1976.- El decret de 8 d’octubre, assigna el Sindicat a la AISS (Administración Institucional de Servicios Socioprofesionales)

Amb l´adveniment de la democràcia, el marc legal fou reformat i les antigues Hermandades Sindicales transformades en cambres agràries locals. Foren establertes com a corporacions de dret públic pel R.D. 1336/77, i passaven a ser òrgans consultius de l´administració en la preparació, aplicació i elaboració de normes que afectessin l´interès agrari i òrgans de col·laboració per al desenvolupament i millora agrària. Establia també que els òrgans de govern eren el ple i el president. 
La gestió i tramitació de la Seguretat Social Agrària dels agricultors era portada per una Comissió Local de la Mutualitat Agrària, així que s´han conservat actes, documentació de l’anomenada corresponsalia, cotitzacions, liquidacions, afiliacions al règim especial agrari, petició de pensions, jubilacions i baixes per accidents … A: FONS ACAE110-130 / Cambra Agrària Local de Cabanes.

1979.– La Hermandad ja actua amb el nom de Cambra Agrària Local de Cabanes

Local Social

1980.-  El 30 de juny, es va plantejar per part de l’Alcalde i algun regidor de crear l’Agrupació Cultural Recreativa de Cabanes.

1982.- Cambra Agrària Local de Cabanes. L’11 d’agost es reuneixen el president, els vocals i el secretari per parlar de les reformes que s’han de fer al local del “Sindicat”. L’Ajuntament està disposat a pagar les despeses a canvi de poder usar el local indefinidament. Es subscriu un conveni entre el president i l’alcalde per a l’ús del local, sense que això pressuposi una cessió de la propietat que queda a mans de la Cambra Agrària.

1985/91.- La «Cambra Agrària Local» cedeix gratuïtament el local de l’antic «Sindicat» a l’Ajuntament. Es restaura i modernitza l’edifici i es destina a «Local Social».

1985.- A la reunió de Junta celebrada el 10 de maig, la Cambra Agrària acorda cedir gratuïtament la finca a l’Ajuntament de Cabanes, amb aquestes condicions:

  • L’edifici  s’ha de destinar a Centro Cultura, recreativo y cívico-social
  • L’immoble no es podrà vendre durant 99 anys
  • L’Ajuntament ha de cedir i acondicionar, dins el mateix edifici, un espai d’uns 50 m2 per a local de la Cambra Agrària
  • Es nomena Jaume Puig Pagès com a representant de la Cambra davant el notari

1985.- El Ple municipal del 6 de setembre acorda acceptar la donació amb les condicions pactades i nomenar l’alcade, Josep Terrats Gimbernat com a representant de l’Ajuntament davant el notari

1986.- Es tramita l’expedient de resolució de transmissió de bé immoble per cessió de la Cambra Agrària Local a l’Ajuntament de Cabanes. ACAE110-130-T1-15

1986-1991.- Es porten a terme les obres d’arranjament de l’edifici que tenen lloc en dues fases, primer la sala i posteriorment el bar.

Dibuixos de la segona fase del projecte de reforma de local per a centre cultural (1988)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

1987-88.- Es crea l’Associació Cultural i Recreativa de Cabanes, presidida per Joan Llanet Payró i amb Núria Hubach Nogués de secretària. Josep Noguer Guerra hi col·labora com a cobrador. A part d’ocupar-se de l’organització de les festes, el 1988 editaren la primera “Revista de Cabanes”, publicació anual que es va mantenir un mínim de 7 anys.

1991.- El dissabte 18 de maig, a les 12 del migdia, s’inauguren les obres del Local social i de la Cambra Agrària. A partir del 18 de gener de 1992 s’obre al públic el bar del Local Social.

2009/10.- Es reforma el bar del «Local Social» i s’inicien els obres d’ampliació de l’edifici, aixecant un pis sobre el bar.

2016.- Es porta a terme l’arranjament del primer pis del «Local Social» per destinar-lo a sala polivalent.

2017.- S’inaugura la sala “El Sindicat”, al primer pis del Local Social. En motiu de la inauguració es va preparar un quadre resum de la història de l’edifici des del 1932 al 2017, un tríptic i una exposició de la història del Sindicat Agrícola de Cabanes formada per set plafons: cronologia, els socis, l’edifici, la construcció, reglaments i estatuts, cartes i oficis, actes.

Fonts:

  • Arxiu Municipal de Cabanes
  • Notes i memòries de Josep Noguer Guerra. Documents cedits per Quimet Pey i Quimeta Viñolas
  • Documents cedits per Marta Noguer i Plujà i Lídia Altimira Noguer

Bibliografia:

Recull de premsa:


3 comentaris

Molins

 Vegeu també:
Trulls

Molins de farina

… A l’edat mitjana, com a conseqüència del creixement de la població i de la consolidació d’unes pautes alimentàries basades en el consum de pa, al comtat d’Empúries va augmentar considerablement el nombre de molins destinats a la mòlta de cereals. Les diverses instal·lacions, que incorporaven de manera habitual aparells hidràulics, es localitzaren en primer lloc a les ribes dels rius i les rieres, però cada vegada més en canalitzacions fetes per la mà de l’home. Els molins van esdevenir un punt de pas obligat, de manera més o menys directa, per al conjunt de la població i, per tant, generaven uns beneficis importants. Probablement per aquests motius, la seva tinença va tendir a concentrar-se en mans dels estaments més privilegiats…

… Finalment, sabem també que els Rocabertí havien posseït un molí a les ribes de la Muga, entre Peralada i Vilabertran, en feu pel mateix cenobi, però a les darreries del segle XIII ja no era operatiu, i poc després ni tan sols se’n tenien rastres…

… els molins empordanesos se situaven tant a les ribes dels rius i les rieres com en conduccions fetes per la mà de l’home. En aquest darrer cas, a la meitat nord del comtat, les infraestructures més importants eren el rec de Cabanes i els recs dels molins comtals castellonins, en tots els casos derivats de la Muga…

Font: Gironella i Granés, Josep Maria. Els molins dels monestirs empordanesos a la primera meitat del segle XIV. A: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 43 (2012), pàg. 167-176

Molins

Des del segle XII, a Cabanes, hi ha constància de l’aprofitament de l’aigua de la Muga per al funcionament de molins destinats, segurament, a moldre gra.

Tot i que es desconeix quan es van començar a construir, Cabanes també tenia molins oliers i encara ara, el nomenclàtor de carrers ens ho recorda amb la plaça de l’oli.

Segles XII i XIII

A finals del segle XIII ja funcionaven els molins de la Cavalleria, del Castell, d’en Taverner i de Sta Maria que van estar actius fins a mitjans del segle XIV.

  • 1130.- Venda. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 92, Reg. 9633 (6 de maig de 1130)
    • Contingut: Venda que fan Ramon Joan i Ponç Guerau a Ramon Vidal i a Guillem Barutell, d’un molí que tenen per Ramon Renart al riu Muga, sota Cabanes, amb el monar que va a Prat de Torells, per 100 sous
  • 1150. Venda. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 138, Reg. 10062 (8 de juny de 1150)
    • Contingut: Venda que fan Gaubert Barutell i el seu germà Arnau a Ramon de Santacreu de la quarta part que tenen al molí de Ramon Vidal, situat al comtat de Peralada, a la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes, prop del riu Muga, per 80 sous de Girona
  • 1156.  Venda. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 197, Reg. 9053 (23 de febrer de 1156)
    • Contingut:Venda que fa Ramon de Santacreu a Gaubert Barutell i a la seva esposa Peretavina de la seva quarta part del molí de Ramon Vidal, situat a Cabanes, prop del riu Muga, pel preu de 30 sous, moneda de Girona
  • 1164. Venda. Procedència Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 53, Reg. 8958 (20 de novembre de 1164)
    • Contingut: Venda que fa Niell a Gaubert Barutell i a la seva esposa Petraitina, de la seva meitat del molí que tenia per Ramon d’Olives a la Muga, al terme de Cabanes, per 300 sous de Girona
  • 1180. Confirmació. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 433, Reg. 9818 (24 de març de 1180)
    • Contingut: Firma de confirmació que dóna Ramon d’Olives per la venda del molí que es tenia per ell a la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes, per 850 sous que rep de Santa Maria de Vilabertran, dels quals 650 li havien estat lliurats en empenyorar-lo, i 200 són destinats a fundar una llàntia perpètua a l’esmentada església, amb retenció de certs drets sobre el mateix molí
  • 1180.Renúncia. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 80, Reg. 9658 (16 d’abril de 1180)
    • Contingut: Guillem Gros, amb consentiment de la seva mare Peytavina i del seu germà Bernat, renúncia a l’abat Guillem de Vilabertran, el dret sobre el molí que té per Ramon d’Olives, situat a la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes, al riu Muga, prop del Prat de Torrelles
  • 1188. Definició. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 138, Reg. 10073(25 de maig de 1188)
    • Contingut: Definició que fa Gaufred de Rocabertí a Santa Maria de Vilabertran i al seu abat Guillem de tots els drets que reivindicava al molí que havia estat de Guillem Gros, situat a Cabanes, al camí de sota el poble que va al prat de Torrelles, i que Vilabertran havia comprat per 200 morabatins al dit Gros, que el tenia en pagesia per Ramon d’Olives i aquest, per l’atorgant, per 300 sous barcelonesos
  • 1220. Definició. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 455, Reg. 9984 (9 de març de 1220)
    • Contingut: Definició que fa Beatriu d’Hortal, esposa de Pere d’Orriols, a Santa Maria de Vilabertran dels seus drets sobre el rec del molí de Santa Maria, situat al terme de Cabanes, entre el molí de Pere d’Hospital i el molí dit de Santa Maria, i de les justícies i exaccions que rep a Sant Pere dels Vilars, per 200 sous
  • 1221. Venda. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 140, Reg. 10087 (13 de setembre de 1221)
    • Contingut:  Venda que fan Guillem Tolsà, de Cabanes, la seva esposa Ermessenda i els seus fills Guillem i Ramon a Santa Maria de Vilabertran i a l’abat Ramon, d’una petita feixa de terra situada a la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes, que afronta a migdia amb el riu Muga, i a ponent i nord amb terra hospitalis pauperum, pròxima al molí de l’esmentada església, pel preu de 25 sous

Segle XIV

Al segle XIV, a Cabanes hi ha documentats sis molins, dos depenien del monestir de Sta Maria de Vilabertran (Hospital i Sta. Maria), dos depenien del domini dels vescomtes de Rocabertí (Castell i Sarraí), un era propietat del monestir de Cadins (Cavalleria) i el molí d’en Taverner depenia de la casa del Sant Sepulcre, tot i que durant un temps els vescomtes van usurpar-ne els drets. Font: Gironella i Granés, Josep M. La mòlta de cereals i el batanatge de teixits al comtat d’Empúries i al vescomtat de Rocabertí. Finals del segle XIII i primera meitat del XIV. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, 2013. Volum I  |  Volum II

  • Molí de l’Hospital (1321-1343). Situat en un rec derivat de la Muga Estava sota el domini directe del Monestir de Santa Maria de Vilabertran i el domini útil del mas de l’Hospital (esmentat en 4 documents)
    • 1321.- El 21 de març, Ramon Joan i la seva dona Agnès, propietària del mas de l’Hospital de Cabanes, sotsarrenden la tercera part del molí per dos anys. El sotsarrendament va ser  atorgat per Castelló Bertran, de Cabanes. El preu anual era de 92 mitgeres d’ordi
  • Molí de la Cavalleria o de la Milícia (1288-1357). Situat al rec de Cabanes, derivat de la Muga  Estava sota el domini directe del Monestir de Sant Feliu de Cadins i el domini útil del Monestir de Sant Feliu de Cadins, Ramon Ramis-Sant Feliu de Cadins. Durant el període de l’establiment de Ramon Ramis, pagava un cens de 320 sous. En una ocasió també va ser anomenat com a molí de l’Església. (esmentat en 9 documents)
    • 1288.- Joan Tolosà, de Cabanes i el seu fill, sotsarrenden una tercera part dels béns del molí al cavaller Ramon de la Roca
    • 1320.- Contracte d’arrendament. L’arrendatari vitalici és Castelló Bertran de Cabanes i el preu anual de l’arrendament era la tercera part del molí, 200 sous melgaresos. Segons el contracte, Castelló Bertran acollia a Guillem Salat com a traginer i a la seva esposa Saurina.
    • 1343.- Contracte d’arrendament. Guillem Hospital, de Cabanes, adquireix una part dels drets del molí a Bernat Delfià, de Peralada i a Pere Draper, tutor d’en Boixadors, de Cabanes. Hospital ha de pagar un cens de 40 mitgeres d’ordi al monestir de Sant Feliu de Cadins.
    • 1347.- El 7 de març, l’abadessa de Sant Feliu de Cadins el va establí a Ramon Ramis, natural de Molins i veí de Cabanes, per una entrada de 500 sous i un cens de 320 sous (ADG, Cadins 411). El 1351, el molí passava a la seva filla Cília (ADG, Cadins 438). Altres arrendataris: Castelló Bertran (moliner), Guillem Salat (traginer) i la seva dona Saurina
  • Molí del Castell (1257-1359). Situat al rec de Cabanes, derivat de la Muga . Tant el domini directe com el domini útil corresponia al vescomte de Rocabertí. Pagava un cens de 150 mitgeres d’ordi, a Pola, filla de Guillem Creixell. Va ser enterrada a Sant Feliu de Cadins i al seu testament va deixar el cens al monestir.
    • 1257.- El vescomte de Rocabertí ven un cens sobre el molí, de 150 mitgeres d’ordi, a la senyora Pola, pel preu de 4000 sous.
    • 1324.- Gaufred, fill i hereu universal del difunt Dalmau, vescomte de Rocabertí i senyor de Peralada, reconeix haver rebut de Pere Clarà, jurista de Perelada, 20.000 s. malgamesos per la venda d’un cens de 630 mitgeres anuals d’ordi, sobre el lloc de Cabanes i sobre un molí anomenat de Castell (arxiu de Vilassar)
    • 1346.- Els arrendataris Ramon Ramis i Guillem Quintana, de Cabanes es comprometen a pagar al monestir de Sant Feliu de Cadins el cens de 150 mitgeres d’ordi.
    • 1359.- El 24 de juny, Francesc Puig, paraire de Peralada, arrenda per dos anys el molí o aparell bataner, per 280 sous melgoresos anuals.
  • Molí d’en Taverner (1294-1344). Situat a rec de Cabanes, derivat de la Muga El domini directe corresponia a la Casa del Sant Sepulcre de Santa Anna de Barcelona i el domini útil a Castelló Muntaner-Arnau Taverner-Arnau Taverner, fill de l’anterior-Berenguer d’Uixó, cavaller. Antigament va pertànyer a Castelló, fill de Joan Muntaner de Peralada. Durant alguns anys, els vescomtes de Rocabertí s’apropiaren del domini. El 19 de novembre de 1344, el bisbe va manar a Pere Canadal i altres marmessors del vescomte Jofre de Rocabertí que deixessin la possessió del molí. Tenia un cens de 12 mitgeres d’ordi i 3 de blat a nom de Ramon de Vilatenim i , després, el domer de Peralada i capellà de Sant Nazari. (esmentat en 16 documents)
    • 1298.- El 2 de juny, Pere Masvell i Jaume Broc, de Cabanes, arrenden el molí per 4 anys, al preu de 200 mitgeres d’ordi i 80 mitgeres de blat anuals a la vídua d’Arnau Taverner
    • 1302.- El juny, Pere Masvell i Jaume Broc , renoven el contracte per 4 anys més i al mateix preu
    • 1307.- L’11 de juny, Arnau Rossinyol, avi i tutor de Ramon Muntaner Rossinyol, ven el molí de Ramon Muntaner (Cabanes) a Arnau Taverner, jurisperit peraladenc, pel preu de 3.700 sous melgoresos, exceptuant el domini de Dalmau de Rocabertí.
    • 1319.-El 24 de juny, Arnau Riba i Molí Figuera, de Cabanes, arrenden el molí per 6 anys, al preu de 200 mitgeres d’ordi i 100 mitgeres de blat anuals.
    • 1320.- El 24 de maig, els arrendataris anteriors cedeixen un tercera part de l’arrendament a Nicolau Genís, que haurà de fer de traginer.
    • 1325.- El 29 de setembre, Arnau Moner, Pere Lladó i Molí Figuera, de Cabanes, arrenden el molí per 6 anys, al preu de 200 mitgeres d’ordi i 100 mitgeres de blat anuals.
  • Molí de Santa Maria (1294-1347). Situat al terme de Cabanes, prop de Peralada, al rec derivat de la Muga. Es trobava més avall que el molí de l’Hospital. Ostentaren el domini directe: Monestir de Sta Maria de Vilabertran-Pere Campins.Caritat Major de Peralada. , consta com a propietat de la Caritat Major de Peralada (esmentat en 11 documents)
    • 1343.- L’11 de setembre, Pere Campins, de Peralada adquireix el molí per permuta amb el monestir de Sta Maria de Vilabertran
    • 1343.- L’1 d’octubre, Pere Campins, ven el molí a la Caritat Major de Peralada, pel preu de 6000 sous (AHG, Pe 1045)
    • 1345.- El 14 de febrer se signa el conveni entre Bernat i Guillem Corc, pedrers de Peralada i els procuradors de la Caritat Major per a la construcció de un pont de tres “archets” de pedra al rec del molí de Sta Maria, al camí que va a Vilabertran
  • Molí d’en Sarraí (¿1315?). Situat al rec de Cabanes, derivat de la Muga (1315). El domini directe estava a mans del vescomte de Rocabertí i el domini útil corresponia a Guillem Sarraí, cavaller-Jaume Sarraí, batlle de Cabanes, fill de l’anterior. Pagava un cens de 30 mitgeres d’ordi als vescomtes de Rocabertí. (esmentat en dos documents)
    • 1315.- La casa vescomtal ven el cens de 30 mitgeres d’ordi que rep del molí a Jaume Sarraí, fill del cavaller Guillem Sarraí.
    • 1337.- Demanda de Jaume Sarraí, a la casa comtal, en motiu dels cinc mesos que, durant la ocupació del castell de Cabanes per part del comte Ponç Hug IV, el molí dels Sarraí va deixar de moldre, amb una pèrdua de tres quarteres d’esplet diàries entre blat i ordi. L’exèrcit comtal a més va endur-se alguns elements del molí. (AHG, Ca 163 f. 58)
    • 1337.- Demanda de Pere Figuera, a la casa comtal, en motiu dels cinc mesos que, durant la ocupació del castell de Cabanes per part del comte Ponç Hug IV, el molí dels Sarraí va deixar de moldre, amb una pèrdua de 80 mitgeres d’ordi. Es diu que el mes de març de 1301, el comte entrà a Cabanes amb un exèrcit de 50 cavallers i 4000 homes a peu (AHG, Ca 163 f. 101)

A la Muga, al seu pas per Cabanes i Peralada, hi devia haver dues rescloses, la dels molins Guaitallop i Nou, de Peralada i la captació d’aigua del rec de Cabanes. Es desconeix si els molins de Sta Maria i de l’Hospital tenien captació pròpia o també utilitzaven la captació del rec de Cabanes.Els molins empordanesos...

La tesi ha estat publicada per l’Associació d’Història Rural, el Centre d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona i Documenta Universitària, amb el títol: Els molins empordanesos baixmedievals. Propietat, explotació i fiscalitat.

1344.- A l’arxiu Diocesà de Girona, apareix citat un molí de Passeró.-  El bisbe, atès que Ramon Rubí, sagristà de Vilamalla, havia llegat a l’altar de Santa Maria d’aquesta església el seu molí de Passeró, situat a Cabanes, i possessions de Sant Mori, i que certs feligresos de Vilamalla hi han afegit altres censos, erigeix un benefici de patronat del mas Rubí de Saus, 14 octubre 1344. Llibre: G-17. Full: f 170rv

Segle XVIII 

Hi ha constància de l’existència d’uns molins, propietat del comte de Peralada, que possiblement es trobaven al mateix lloc on encara ara hi ha la casa anomenada del molí i la petita resclosa.

  • Albert Compte i Freixenet, al seu article: Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues,  fa referència al molí de Cabanes: … En aquest ample carrer i dintre el recinte emmurallat, el canal es podia franquejar per dos ponts; a tocar la muralla, però de la banda de fora, n’hi
    havia un altre de més capaç i espaiós, que donava pas al camí ral de Figueres i separava el nucli urbà del Molí.
    La casa del Molí de Cabanes es trobava situada a ponent del nucli urbà i fora muralla i albergava dos molins fariners, un a la part de migdia i l’altra a tramuntana. Cada un d’ells disposava de dues moles, la mola setial o fixa i la mola volant o mòbil. El molí era propietat del comte de Peralada, que l’arrendava per un termini de cinc anys.
  • El 13 de setembre de 1706, Bartomeu Barrera signa el seu testament en lo aposento de la casa haont avito del present lloch prop lo portal dels molins

Segles XIX i  XX

Molins de farina

Existeix La Fàbrica de Harinas San Isidro, propietat de Joaquim Torrent Clos. La fàbrica tenia maquinària de la marca Morros, instal·lada l’any 1949, excepte el separador de veces, que era del 1943.D’acord amb els documents trobats en aquest edifici hi havia hagut un molí olier i de farinada, i una fàbrica de farina, propietat del Sr. Jaume Gorgot i Gorgot (àlies Romaguera), que va ser incautada durant la Guerra Civil

A l’acta d’ocupació, signada per l’alcalde el 12 de desembre de 1936 hi diu: … També hi ha un Molí d’aigua de molta utilitat pel poble, que el que el tenia en arrendament ha desaparegut deixant-hi esposa i fills menors. El propietari tampoc se sap on és, no havent pagat encara les contribucions d’aquest trimestre …. Actualment l’Ajuntament ho té intervingut tinguent cura del seu funcionament un mosso que ja hi havia … Anex al Moli hi ha una fàbrica de farines parada des del 1931 i al seu voltant unes terres regadiues…. I a la relació de béns ocupats hi consta una fàbrica de farines (avui parada) i molí olier i de farinada, situada al passeig Llibertat, 4 i destinada al Sindicat Agrícola per fer farinades per a ús dels pagesos locals.

L’arrendatari era Joaquim Torrent, qui acabada la guerra va comprar la propietat i més endavant la va traspassar al seu fill, anomenat també Joaquim Torrent. La fàbrica va tancar l’any 1980 i des del 1987, l’immoble pertany al Sr. González. A: Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries. Memòria de l’any 2002. Pàg. 1

Hi ha constància que Joaquim Torrent del molí de Cabanes, entre 1914 i 1936, va tenir contactes comercials amb el cortal Maig de la família Llovet de Castelló d’Empúries, comprant-los blat els anys 1923, 25, 27, 30 i 31, amb una quantitat superior que la mateixa farinera de Castelló (A: Saguer, Enric (ed.). Els cortals empordanesos del segle XIII al XXI. Biblioteca d’història rural)

Molins d’oli-Trulls

Segle XVIII

  • 1720.- A l’inventari de la casa Aguer (segurament al carrer Canal), fet a petició de Rafel Ramis com a tutor de Llúcia Aguer, menor d’edat en el moment d’heretar, hi consta: En lo trull. Primo un trull ab sos arreus y un parol de aram de tres samals poch mes o menos usat
  • 1760.- A l’inventari dels béns d’Antoni Aguer, fet a petició de la seva vídua Llúcia Aguer (segurament la mateixa casa anterior) hi consta una quilma i l’anotació:  En lo trull vell de dita casa
  • 1789.- A l’inventari de Jaume Pont Casadevall, àlies Romaguera, signat el 1789 i dins l’apartat d’heretats, propietats y terras del patrimoni de Casadevall hi consta un trull de fer oli, ab tots los guarniments de fer-lo; junt amb un hort contiguo, tot situat dins lo poble de Cabanas, y paratge anomenat lo verger.

“Lo verger”, era la zona on actualment hi ha el Trull Ylla, cosa que fa pensar que aquest trull fos el que, a principis del segle XX, es coneixia com a Trull d’en Romaguera i també com a Trull de Sant Feliu i que estava al carrer Sanitat.

Segles XIX-XXI

Al segle XIX, Andreu Brugat regentava un trull que encara ara pertany a la família, és l’actual Trull Ylla. Les referències escrites més antigues de l’actual trull que hi ha a Cabanes es remunten al 26 de novembre de 1873, trobades en una llibreta on l’Andreu Brugat, besavi de la família, apuntava els kg d’olives que li portaven els pagesos perquè produís oli. És l’únic trull de Cabanes que encara es manté actiu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vegeu també:

A primers del segle XVIII, concretament en un testament del 1704, un Rafel Brugat explica que en cas de morir sense descendència: vull mos bens sien tornats a casa Josep Brugat de la Pescateria mon pare, no a son ereu… Tenint en compte que els oficis es perpetuaven de generació en generació és possible que aquest Josep Brugat fos un avantpassat dels Brugat que més endavant tingueren el trull. No seria estrany que el negoci de la venda de peix i segurament sal i altres productes, amb els anys, es convertís en un molí d’oli.

Segle XX

Els més antics, van deixar de funcionar a principis de segle, tot i que als anys 30 encara se’n podien veure alguna resta:

  • Carrer dels Escudillers
  • Carrer de la presó – El trull d’en Pastau
  • Plaça de l’oli – Can Navarra
  • Carrer de les cavalleries (actualment, ca la Laura). Era propietat de Conrado Arnall i en Quera o Talaixà
  • En un Ple del 2 d’abril de 1932 s’esmenta un “molino aceitunero” de Joaquim Torrent que podria estar radicat al mateix Molí de farina.

Quatre van tancar pels volts de la Guerra Civil:

  • La Màgica. Compartint edifici amb el molí fariner del carrer Canal (Fàbrica de Harinas San Isidro), funcionava amb la força de l’aigua de la bassa. Els primers propietaris foren la família Romaguera i l’últim encarregat, Jacint Heras.

    Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • El Sindicat. Al costat del Local Social. Funcionava amb motors. Inaugurat el 1932, va estar a càrrec del Sindicat Agrícola, fins el 1939. Després, ja amb uns altres propietaris, va treballar puntualment, el 1940 o 1941. Actualment, al local dels Potamolls, encara es conserven algunes peces de la maquinària de l’empresa “Cené, Carnicé y Cª” de Reus, restaurades pels integrants de l’associció cultural Potamolls.
  • Can Prats. Darrera l’actual botiga de pinsos Tuébols, del carrer Dos de maig
  • Trull d’en Romaguera, o trull de Sant Feliu. Al final del carrer de la Sanitat. Primer propietat de la família Romaguera i després de Joan Gibert. La maquinària es va vendre a Tortosa i una de les pedres de moldre les olives es va reconvertir amb l’altar de la parròquia. Quan el trull Ylla va ampliar les seves instal·lacions, va ocupar els terrenys d’aquest trull.

Més informació sobre els molins medievals a l’Empordà: