Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Category Archives: Patrimoni


by Deixa un comentari

L’heretat de Sant Feliu de Cadins

El 14 de juny de 2025, es commemoren els 425 anys que Antic Puig, un pagès de Cabanes, va comprar l’heretat que havia estat de la comunitat de monges de Sant Feliu de Cadins.

Des del segle XII, el monestir havia anat adquirint un important patrimoni per mitjà de compra de finques, però sobretot per donacions de fidels i pels llegats de les noies que anaven entrant al monestir, la majoria filles de famílies benestants.

Llibre dels actes del patrimoni de Vicenç Puig Casadevall, prevere, començat el 15 d’abril de 1758
Arxiu Nacional de Catalunya. Fons: Can Carreras de Cabanes d’Empordà (ANC1-1187-T-11)

Cronologia de l’heretat de Cadins

  • 1492. La comunitat de monges de Sant Feliu de Cadins deixà Cabanes per assentar-se a Girona.
  • 1517. Jaume Rocacorba va comprar l’heretat, cases i terres, que el monestir tenia a Cabanes.
  • 1600. Després de passar per diferents propietaris, el 14 de juny de 1600, un pagès de Cabanes anomenat Antic Puig comprà la hisenda de Sant Feliu de Cadins a Miquel Joan Boquet de Castelló d’Empúries.
  • 1954/56. La propietat, que fins aquest any s’havia transmès només per via hereditària, va ser comprada per Joan Gibert Pujol.

Vegeu també:
Sant Feliu de Cadins || Sant Feliu de Cadins. Història d’una heretat (dossier)

(1517-1600) Cadins va ser propietat de tres famílies:
Rocacorba, Rocabertí/Maymó i Boquet.

  • 1517.- Jaume de Rocacorba, pagès de Castelló d’Empúries, va comprar la propietat al monestir Cadins.
    • Jaume la traspassà a Feliu Rocacorba, possiblement un seu fill.
  • 1550.- Lluís de Rocaberti, veí de Barcelona, va comprar Cadins a Feliu de Rocacorba
    • 1556.- Joana de Rocabertí, vídua de Lluís de Rocabertí, va heretar la propietat del seu espòs i la traspassà a la seva filla Jerònima de Rocabertí
  • 1563.- Jerònima de Rocabertí, filla de Lluís i Joana, va vendre Cadins a Joan Boquet, donzell, veí de Castelló d’Empúries. Aquest mateix any Jerònima s’havia casat amb Onofre de Maimó i de Santcliment
  • 1569.- Esperança, esposa de Joan Boquet, va heretar del seu marit Joan Boquet i llegà Cadins al seu fill Miquel Joan Boquet i de Babau
    • 1600.- Miquel Joan Boquet i de Babau, fill de Joan i Esperança va vendre l’heretat a Antic Puig, pagès de Cabanes

(1600-1954/56). La propietat es transmet únicament per via hereditària dins el llinatge:
Puig-Casadevall-Pont-Gorgot

  • Antic Puig (+1614). Casat amb Margarida Ramis Requesens, de Cabanes. Compra Cadins a Miquel Joan Boquet i de Babau
  • Francesc Puig Ramis (+1627). Fill i hereu d’Antic. Casat, el 1627, amb Verònica Isern, de Cabanes, va morir el mateix any sense deixar descendència i la propietat va passar al seu germà Jaume.
  • Jaume Puig Ramis (test. 1629). Fill d’Antic. Casat amb Anna M. Prats Puigbert, de Banyoles
  • Miquel Puig Prats (1617?-1645). Fill de Jaume. Casat amb Anna M. Coll, de Capmany. El 1646, Anna Maria es casava en segons núpcies amb Miquel Mir-Casadevall, també vidu.
    • Els Mir Casadevall, com a descendents dels Mir de Segaró, pagesos de privilegi militar des de 1481, van aportar noblesa al llinatge Puig.
  • Caterina Puig Coll (+1684). Filla de Miquel Puig. Casada amb Miquel Mir-Casadevall, d’Ossinyà (Sant Ferriol-La Garrotxa) (+1689), fill del Miquel Mir-Casadevall, citat anteriorment.
  • Josep Puig Casadevall (1665-1706). Fill de Miquel i Caterina. Casat amb Margarida Viader Suardell, de Montiró
  • Miquel Puig Casadevall i Viader (1686-1757). Fill de Josep. Casat amb Maria de Batlle Bellsolà, de Parets, i amb Anna M. Gorgot Pellicer, de Terrades. Els descendents de la primera esposa van morir joves i els hereus van ser els fills del segon matrimoni.
  • Vicenç Puig Casadevall i Gorgot (1719-1774), clergue. Fill de Miquel i Anna Maria. A la seva mort l’heretat va passar a la seva germana Francesca
  • Francesca Puig Casadevall i Gorgot (1725-1789). Filla de Miquel i Anna Maria. Casada amb Jaume Pont i Germànico i Molar, de Pont de Molins, conegut com a «Romaguera», el primer Romaguera de Cabanes.
  • Jaume Pont i Puig Casadevall (1759-1834). Fill de Jaume i Francesca. Casat amb Antònia Aguer i Puigferrer, de Cabanes, hereva del patrimoni Aguer.
  • Vicenç Pont i Aguer (1786-1849). Fill de Jaume. Casat amb Teresa de Vinyals i Guinart, de Flaçà
  • Josep Pont i Vinyals (1825-1886). Fill de Vicenç. Casat amb Matilde Cabanel de Stadieu, de Narbona
  • Maria Pont de Vinyals i Cabanel (1869-1894). Filla de Josep. Casada amb Jaume Gorgot i Gorgot, de Darnius (1864-1941). Els seus dos fills van morir joves. L’hereu, Josep M. Gorgot i Pont, va morir el 1918, ja casat, però sense descendència.
  • Jaume Gorgot i Gorgot (1864-1941) Cònjuge de Maria Pont. Com a hereu de la seva esposa, va mantenir la propietat des del 1894 fins el 1941 que la llegà a la seva segona esposa Dolors Baig
  • Dolors Baig (1862-1954) Va heretar la propietat del seu espòs. Testà a favor dels nebots de Jaume Gorgot.
  • Germans Gorgot-Jordà i Gorgot-Ribas. Entre 1954 i 1956, després de la defunció de Dolors Baig, els nebots de Jaume Gorgot van vendre les cases i bona part dels camps de Sant Feliu a Joan Gibert Pujol.
    • Mentrestant, entre 1941 i 1956, Dolors Baig i els seus nebots va anar venen algunes peces a diferents pagesos del poble.

(1954/56 – … ) Transmissió patrimonial per compra-venda

  • Joan Gibert Pujol (Cabanes, 1914-2005). Comprà les cases i part de l’heretat de Sant Feliu de Cadins als nebots de Jaume Gorgot.
    • Els seus pares, Salvador Gibert Gorgs, natural de Llers, i Rosa Pujol Llansó, de Cabanes, ja treballaven a la finca quan era propietat de Jaume Gorgot.
  • Actualment la possessió es manté a càrrec dels hereus.

Bibliografia

Monografies

  • PUIGDEVALL I DIUMÉ, Narcís. Història de la comunitat cistercenca de Cadins (1169-1992). Diputació de Girona, 1992
  • Mas de Sant Feliu de Cadins. A: GIMBERNAT i GOU, Antònia. Cabanes. Casals amb història. Ajuntament de Cabanes, 2021

Articles de revista

Documents

Webs


by Deixa un comentari

Patrimoni militar: búnquers i nius de metralladores

A banda dels vestigis de l’aeròdrom republicà, actiu des de l’estiu de 1937 fins el 5 de febrer de 1939,(aeròdrom 312 i SAF-26), Cabanes conserva les restes de les fortificacions que es van fer, una vegada acabada al Guerra Civil, per evitar una possible invasió des del nord.

Es coneixen sis construccions, dues al marge dret del Llobregat, a la banda sud del pont; dues al marge dret de la Muga, a la banda nord del pont; i dues al costat de la carretera que va de Cabanes a Figueres, a l’alçada dels hangars de l’aeròdrom republicà. Algunes han desaparegut però encara es poden veure les restes d’un dels búnquers del Llobregat, d’un dels de la GIV-6024 i els dos de la Muga.

Vegeu: Gas Montain: Els vigilants de Figueres | Prop del Llobregat

Marge dret de la carretera que va de Cabanes a Figueres

Marge dret de la carretera que va de Cabanes a Masarac

Bibliografia:


by 1 comentari

Cabanes en blanc i negre. Històries i memòries

Xavier Serra i Llobet ; Antònia Gimbernat i Gou
Cabanes en blanc i negre. Històries i memòries
Ajuntament de Cabanes, 2024

Capbussar-se en aquest recull d’imatges antigues de Cabanes es una aventura apassionant, una aventura que ens crida a caminar al costat dels cabanencs de l’època pels carrers, racons i indrets del nostre poble, alguns d’ells ja desapareguts, mentre compartim el seu dia a dia.
Aquesta proposta de viatge al passat ens fa volar la imaginació, mentre redescobrim una part de la nostra història a través d’aquells escenaris bellíssims, durs i aspres d’anys enrere.

Coberta – Llibre digitalitzat

Presentació del llibre: 15 de novembre de 2024

Índex

  1. Primeres imatges. Fins a l’any 1936
  2. Guerra Civil (1936-1939)
  3. Indrets del poble
  4. L’escola
  5. El bestiar de cada casa
  6. Omplir el rebost
  7. Els cereals
  8. El vi i l’oli
  9. Anar d’aquí cap allà
  10. Botigues i establiments
  11. Cases d’abans
  12. Temps de lleure
  13. Aiguats i nevades
  14. La nostra gent
  15. Bibliografia i procedència de les fotografies

Presentació
(comentaris d’algunes fotos)

Premsa i xarxes socials


by 2 comentaris

El Pedró i el Reliquer

Vegeu també: Creus de terme – Pedró

Seguint el carrer Tramuntana en direcció nord trobem el camí d’Espolla. Just després d’atravessar l’actual carrer del Pedró, a banda i banda del camí hi ha dos camps. Segons el cadastre el de la dreta s’anomena el Pedró i el de l’esquerra el Reliquer.

Amb tota probabilitat a l’entorn d’aquest punt hi havia hagut una creu de terme i un reliquer, formant una sola unitat o bé separats per pocs metres.

Alguns documents ho avalen …

  • Pedró.- Pedra posada a terra per sostenir un altar o una creu i des d’on es beneeix el terme.
  • Creu de terme o peiró.– Monument en forma de creu que serveix per a indicar el lloc on fineix el terme d’una vila o ciutat. Sempre se situava al costat d’un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població.
  • Reliquer.- Els comunidors, conjuradors, esconjuradors o reliquers són unes construccions de tipus religiós de planta quadrangular, cobertes per una teulada als quatre vents i amb obertures en cadascun dels seus murs. Eren utilitzats per beneir els termes i per conjurar les tempestes En un principi eren uns edificis aïllats construïts en lloc solitaris, generalment no gaire lluny de les esglésies
peu de la creu del pedró

El topònim “Pedró” ha arribat als nostres dies. La part del terme municipal que va del poble a la Muga era un terreny d’aigualleixos i pastures, mentre que la majoria dels camps conreats eren a la part de tramuntana, per tant el pedró havia de ser l’indret més idoni per beneir el terme.

De la creu de terme del Pedró només se’n conserva un peu de pedra amb la data de 1604 gravada sobre la mateixa pedra. Josep Serra “Fredo” explicava que la creu es va trencar amb l’aiguat de Sant Miquel de l’any 1913, mentre que un informe del 1944 diu que va ser “destruida hace más de 40 años, por acción del tiempo”. Els dos relats que no es contradiuen pas. Més tard, potser arran d’aquests informes, es va retirar el peu de pedra i ara es conserva en una finca particular.

  • El Ple Municipal del 12 de març de 1944 esmenta una Circular de 14 de febrer de 1944 en la qual se ordena sean reparadas y reconstruidas las Cruces de Término. Esta circular casi no afecta a esta población debido a que la única cruz que existía desde tiempo immemorial en el cruce de caminos del Padró, desapareció por virtud del tiempo desde hace también muchos años.
  • El 17 de març de 1944, el Govern Civil de Girona, a instàncies del Director General d’Administració Local, va enviar una nova circular a l’Ajuntament demanant quines creus hi havia hagut al municipi, quines s’han destruit, quines existeixen i quines s’han de reconstruir. No havent rebut resposta, el 13 d’abril es va enviar un nou requeriment i el 6 de maig, es retorna el formulari complimentat, explicant que s’ha buscant informació entre els veïns de més edat per tenir notícies d’una creu deteriorada …

Fins a finals de l’any 2024 del “Reliquer o Relliquer” només en teníem referències com a topònim d’alguns camps situats al nord del nucli urbà. Actualment el cadastre dóna aquest nom a unes quantes finques que voregen el camí d’Espolla i el marge dret de la carretera que va a Sant Climent Sescebes.
Ara ja podem assegurar que Cabanes tenia un conjurador o reliquer al costat del cementiri, tot i que no podem saber si era la típica edificació quadrada oberta als quatre vents, amb el pedró i la creu al seu interior, i coberta amb teulada, o si la construcció era més senzilla, sense teulada, només amb la creu sobre un peu de pedra. Al manuscrit “Llibre de notes de la Univesitat de Cabanes, ACAE110109-T2-10259” en un apartat que parla d’un aiguat de l’any 1701 i diu: … Antes sen porta lo Conjurador del sementiri y un tros de paret de dit sementiri …

En un document que abasta des del 1400 a finals del 1600 s’hi troben descripcions de finques de l’heretat de can Carreras que parlen de camins que van a la Creu del Pedró o al Reliquer cosa que, per primera vegada, ens avala que efectivament aquests elements patrimonials van existir i que des d’aquell punt es beneïa el terme i es conjuraven les tempestes.

Llibreta d’actes i escriptures de les famílies de Prats i Corcoll de Cabanes.
Fons can Carreras d’Empordà (ANC1-1187-T-22)

  • (núm. 333) – L’autor del manuscrit declara que posseeix una era i un erm d’un “cortó i mig” situada prop del Reliquer. La peça afronta a sol ixent amb l’era d’en Vicenç Moner que és de l’hospital dels pobres, amb l’era d’en Petit que és d’en Ramis, i amb l’era d’en Llop; a migjorn amb l’era d’en Pere Vermell que abans fou d’en Sarrahí i amb Vicenç Moner; a ponent amb Vicenç Moner i amb un corriol o viaró; i a cerç amb el camí de davant del Reliquer (…) (24 de febrer de 1464)
  • (núm. 327) – El document del 9 de maig de 1606 tracta d’una era, d’un cortó, situada prop del Reliquer. Afronta “ab oriente” amb Jaume Ramis, pagès del castell de Cabanes i amb el camí públic del Pedró; “a meridie” amb el Sr. Prats; “ab occidente” amb dit Prats; i “a cirtio” amb dit Prats i amb el camí de les Ximblas (la ximbla, aloc o Vitex Agnus-castus és un arbust que creix als marges humits)
  • (núm. 337) – Un document sense data explica que Pere Ramis ven una era d’un cortó, situada a “les eres de fora”. Afronta a sol ixent amb el camí públic que porta de dit castell de Cabanes a la creu del Pedró; “a meridie” amb Mitjavila, pagès del Camí Real del terme de Llers; “ab occidente” (…)
    • En aquests anys vivien Pere Ramis Salla, mort el 1669, i el seu fill Pere Ramis Pellisser (1643-1684), casat amb Isabel Aguer.
    • Sembla ser que en aquella època la majoria de les eres es trobaven al paratge del Pedró. Segurament per aquest motiu el portal de les muralles que s’obria al camí d’Espolla se’l coneixia amb el nom de Portal de les Eres, tot i que també es va anomenar: portal del Pedró, de la Cavalleria, del Puig, de can Brugat o del carrer Espolla. Després de la primera guerra carlina, aquest portal (llavors anomenat de la Cavalleria) va quedar molt malmès i el 1842 es va enderrocar. Posteriorment, en els moments de perill, va ser aparedat per impedir l’entrada dels enemics.


by Deixa un comentari

Patrimoni natural i cultural

L’Associació Grup Amics Senderistes, GAS MOUNTAIN®, és una entitat excursionista nascuda l’any 2015 amb l’objectiu de fomentar l’activitat esportiva i amb un fort compromís per la preservació del medi ambient, la conservació i recuperació del patrimoni natural i cultural de la comarca de l’Alt Empordà i la Garrotxa.

El seu treball ens permet redescobrir elements patrimonials que restaven oblidats però que són importantíssims per explicar la història de Cabanes.


by Deixa un comentari

El Portal del Senyor i altres portals del poble

Vegeu també: La Torre i el castell de Cabanes

El Portal del Senyor, conegut també com a portal de l’Església, portal del Cementiri, portal de Peralada o portal del Molí Vell (al s. XVII), estava situat al carrer Escudillers, al costat del rec del Senyor. Aquest portal era el pas obligat per anar a Peralada, al mas Ribas, al cementiri i també a l’església. Cal tenir present que l’actual església parroquial es va començar a construir el 1803 i va ser beneïda el 1820 després que el temple parroquial de Cabanes, que es trobava al costat del cementiri, s’acabés d’ensorrar amb l’aiguat de 1784.
Un document notarial de compravenda d’abril de 1714 esmenta aquest portal: Joan Vaguer, sastre, ven a Isidre Prim, fuster de Cabanes, tota aquella casa i pati contigu que està prop del portal anomenat el portal del Molí Vell de dit lloc de Cabanes … afrontant a l’est amb un mur de dit castell de Cabanes, a sud amb una via publica que passa per dit portal, a l’oest amb dita via publica i al nord part amb dita via publica i part amb una torre en la qual en temps de guerra es fa vigilància … (Font: Arxiu Històric de Girona, Protocols de Figueres, vol. 554, pàgs. 83r-84r, any 1714)

No ens ha arribat documentació que ens expliqui el procés de fortificació del poble, els primers plànols coneguts són de finals del segle XVII.

Cal suposar que en època medieval les muralles només tancaven el recinte del castell i que a mesura que el poble creixia es van anar ampliant, primer fins al rec del molí, a l’actual carrer Canal, i posteriorment encerclant tot nucli urbà: carrer dos de maig, carrer Colón, carrer del Clos i rec del Senyor, amb tres punts d’entrada:

  • des de Peralada, pel portal del Senyor
  • des de Figueres, pel portal del Molí
  • des d’Espolla i Sant Climent Sescebes, pel portal de les Eres

Tant la muralla com els portals van fer la seva funció defensiva fins a les guerres carlines.

El Portal del Senyor és l’únic que es va mantenir en peu fins a mitjans del segle XX concretament fins a l’any 1958. Les actes municipals ens expliquen el procés del seu enderrocament a partir del 1946.

  • 1946, 5 d’octubre. Per primera vegada es proposa la reforma del portal per eixemplar la sortida del poble: El Sr Alcalde propone … que el porche existente al principio de la calle de Escudillers y que en tiempos antiguos formaba fortín y muralla, propiedad actualment de D. Anselmo Duch Miró [Cabanes, 1912] seria muy conveniente fuera ensanchado a fin de que los carros cargados de gavillas o alfalfa pudieran pasar libremente. Como se trata de una mejora muy necesaria para la parte de población que debe utilizar este paso con los citados carros, puede declararse de utilidad pública y en caso de pugna con el propietario (que no es probable) ser objeto de expropiación …
  • 1946, 16 de novembre. … se aprueba el presupuesto de obras efectuadas para ensanchamiento del “Portal del Señó” por la cantidad de Mil seiscientas cincuenta y cinco pesetas cuarenta céntimos.
  • 1947, 13 de desembre. Se trató asimismo del llamado Portal del Señó y aun cuando el Ayuntamiento considera que dicho Portal es histórico en los anales de la población, no teniendo otra entrada por aquella parte resulta estrecho para pasar los carros cargados de gavillas y alfalfa, acordándose que antes de proceder a la formalización del expediente de expropiación a su actual propietario Sr. Anselmo Duch se entreviste el Sr. Alcalde y otro miembro de la Corporación con el referido Sr. Duch a fin de formalizar el contrato de lo cual darán cuenta en la próxima sesión que se celebre. Para que acompañe al Sr. Alcalde queda designado el gestor de Obras Públicas Sr. Gou.
  • 1948, 3 de gener. Referente a la Comisión nombrada para la adquisición del llamado “Portal del Señó” no se han puesto de acuerdo con el Sr. Duch.
  • 1948, 3 d’abril. … la Presidencia recuerda que ya en otras ocasiones se ha hablado de ensanchar el portal llamado “del Señó” pero hay la dificultat de que según manifiesta Don Anselmo Duch, las paredes y cubierta son de su pertenencia. Como considera la Corporación que el Sr. Duch estaria en este momento en disposición de ceder al Ayuntamiento el derecho de las citadas paredes sin llegar a la expropiación forzosa, siempre desagradable en poblaciones de escaso vecindario, se encarga que el Alcalde Sr. Heras y el Sr. Gou se entrevisten con el Sr. Duch y presente proposición de venta al Ayuntamiento, señalando el precio que considere valen las citadas paredes, y si es posible todo el edificio, ya que sería muy útil al Ayuntamiento para depósito o matadero ya que se encuentra casi a las afueras de la población.
  • 1948, 14 d’abril. Seguidament el Sr. Alcalde pone en conocimiento de la Corporación que se ha entrevistado con el Sr. D. Anselmo Duch para la compra del llamado “Portal del Señó” manifestando que la propuesto del Sr. Duch era de cinco mil pesetas todo el edificio y 2000 pesetas el portal solo. El Ayuntamiento considera exagerados los precios propuestos por el Sr. Duch y acuerdan lo siguiente: Que el Sr. Gou se entreviste con el repetido Sr. Duch y le ofrezca por el portal 750 u 800 peseteas y que el resto del edificio no interesa ya que se trata de un rincón inútil, inservible para el Ayuntamiento. Del contrario, si el Sr. Duch no procura proponer un precio justo al repetido portal, el Ayuntamiento aún sintiéndolo mucho, se verá precisado a recurrir a la expropiación forzosa del citado inmueble, por necesitar su derribo para ensanche de via publica en aquel lugar.
  • 1950, 19 d’octubre. El sr. Alcalde comunica asimismo que D. Catalina Serrats ha propuesto en nombre de su hija (Maria Noguera Serrats) la venta al Ayuntamiento de la casa núm. 1 de la Calle de Escudillers. El Ayuntamiento lo toma en consideración y pide al Sr. Interventor si hay capital disponible para la compra de la referida casa, contestando el Secretario Interventor que durante este año no es posible pero que si el Estado paga los atrasos de 1948 y 1949 que suman mas de veinte mi pesetas, a pesar de que la mayoría de ellas estan comprometidas pueda que sobrara de algún capítulo. El Alcalde dice a la Comisión de Obras Públicas que en este caso puede entrar en negociaciones y si interesa la oferta al Ayuntamiento puede formarse el expediente de adquisición si se acuerda.

Anys més tard, el portal havia canviat d’amo. Ara consta com a propietat d’Amadeu Recasens i la seva esposa Maria Noguera Serrats. Maria (coneguda per Maria Peua) havia nascut a Cabanes, mentre que l’Amadeu venia de Barcelona. El 1956, la parella tenia casa al número 6 de la plaça de l’Ajuntament.

  • 1955, 24 d’abril. … Es objeto de comentario … la necesidad sentida para el pueblo de que la casa-portal propiedad de Don Amadeo Recasens, vecino de Barcelona, desaparezca. Y teniendo en cuenta que este Sr. viene muy amenudo Se Acuerda: gestionar del mismo su adquisición a fin de demoler la misma, facilitando el mayor acceso a todos los carruajes y vehículos en general que vienen cargados procedentes del camino de la Font o camino de Peralada.

La demolició es va portar a terme tres anys després:

  • 1958, 26 d’abril. … Igualmente se da cuenta de la petición formulada por los consortes D. Amadeo Recasens [Socias] y Da Maria Noguera [Serrats] en súplica de cambio de alineación de la casa o finca de su propiedad, de la calle Escudillers o Reverendos mártires, immediata al “porchu” de la entrada de la población, por la parte del cementerio, conforme al croquis adjunto, lo que tiende a hacer desaparecer el ángulo recto o rinconcito existente, logrando con ello una perfecta línea recta de la fachada de su edificio, donde proyectan reconstruir una o dos viviendas, conforme al proyecto que someterán a la aprobación de esta Corporación, cediendo ello, a cambio de la pequeña ocupación de via o espacio libre, el derribo del “porchu” que en varias ocasiones se les había interesado; derribo que corre de cuenta y riesgo del Ayuntamiento … Se acuerda: aceptar la propuesta de alineación de la casa nº 1 de la calle Escudillers … Aceptar la oferta de cesión del “porchu” o “portal” de entrada a la población, que antiguamente fue puerta de la muralla de la localidad, previo derribo, a fin de facilitar el transito de los carros y vehículos en general con carga de alfalfa u otros productos agrícolas … Correrá de exclusiva cuenta del Ayuntamiento el derribo del “porchu o portal” para lo cual oportunamente se contratará el personal oportuno y el traslado de piedras y demás materiales existentes.
  • 1958, 26 de juliol. D. Amadeo Recasens Socias, vecino de Barcelona, solicita permiso para construir dos viviendas en la finca solar o patio, señalado de número 1 de la calle Escudillers de conformidad al proyecto presentado. Se acuerda Autorizar su construcción, sujetándose empero a las normas que prevé la Orden de 29 de febrero de 1944 y demás de general aplicación ...
    … Y por último, de conformidad al acuerdo del 26 de abril último respecto a la cesión y derribo del “porchu”, atendida la oferta de derribo gratuita formulada por el industrial albañil Sr. Llanet, condicionada a retirar los escombros, tanto del expresado portal como de la pared próxima al mismo, a derribar para la construcción de las vivienda de D. Amadeo Recasens, Se acuerda: aceptar la oferta, quedándose en su compensación los materiales aprovechables existentes. Los escombros serán sacados por los propietarios de los predios vecinos del llamado “Camí de la Pedra d’en Bes” para reparar aquel camino.

Una vegada enderrocat, el portal encara fou motiu de dedicació per part de l’ajuntament, degut a què la zona, als afores del poble, es va convertir en abocador d’escombraries.

  • 1960, 26 de març. L’Ajuntament paga 1.056 pts al paleta Vicenç Llanet per: trabajos y material invertidos en reparació paso “Portal del Senyó”.
  • 1961, 28 d’octubre. S’autoritza a Vicenç Ylla Llombart per treure el dipòsit d’escombraries de l’entorn del Portal del Senyor, netejant-lo cada un o dos mesos. A partir d’aquesta data i de manera periòdica l’Ajuntament recull les escombraries i neteja el Portal del Senyor, cosa que fa pensar que la zona era utilitzada com a abocador.

Plànols amb la situació de les muralles i els portals

Plànols: bibliografia

  • Segle XVII (finals). Plano de la villa de Cavanes y su territorio. Autor: desconegut. Procedència: Ministère de la Défense. SHAT. Pavillon des Armes. L2 B3 117 4.4.B.480. Chateau de Vicennes. Font: Castells, Ramon M. [i altres]. Ciutats de Girona : catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona : Ajuntament de Girona, 1994
  • 1700 (aproximadament). Plano de la villa de Cavanes – Territorio de Cabanes. A: “Vilabertrán (Gerona) (Territorio) Mapas topográficos. Anterior a 1716”.
  • 1823. [Manuscrit] Reconnaissance a la boussole et a vue autour de Sn. Fernando [Figueres] (mapa 6). Autor: França. Exèrcit. Corps du Génie. Plànol aixecat probablement durant la guerra del Francès (1808-1814).
  • 1823/24. Cabanes. Autor: Lebas, Bedigie, Delhaye. Procedència: Ministère de la Défense. SHAT. Archives du Génie. Article 14. Chateau de Vicennes. Plànol extret del mapa: Plan de Figuieres et des environs …. Font: Castells, Ramon M. [i altres]. Ciutats de Girona : catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona : Ajuntament de Girona, 1994
  • 1854. Plano geométrico de las Balls de Comuns, situadas al lado de la muralla del pueblo de Cabanes / [Rafael Batlle. 1854]. Font: Castells, Ramon M. Ciutats de Girona : catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Girona : Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona : Ajuntament de Girona, 1994. Fitxa 373

Portal de les Eres i portal de la Sèquia

  • Portal de les Eres, conegut també amb els noms de: portal del Pedró, de la Cavalleria, del Puig, de can Brugat o del carrer Espolla, es trobava al carrer d’Espolla, prop d’on ara hi ha el trull Ylla, fundat per Andreu Brugat, el pedró del municipi i els camps del Puig de la Cavalleria.
    Després de la primera guerra carlina, va quedar molt malmès i es va decidir enderrocar-lo. Posteriorment, en els moments de perill, va ser aparedat per impedir l’entrada dels enemics.
    • 1842.- Acord firmat pel secretari municipal per tal de dur a terme l’enderroc del portal de la Cavalleria, amb el vist-i-plau del comú. ACAE110-114-T1-28
    • 1873 (tercera guerra carlina).- … y acto seguido acuerdan: que se proceda, desde luego, a poner los portales como tiene de costumbre la población habilitando los mismos si están en aptitud de servir y encaso contrario que se hagan nuevos; aparedar el otro llamado de Brugat aparedarlo fuertemente … Acta del Ple Municipal, 27 de febrer de 1873
    • 1874.- … que el Ayuntamiento ecsaminase con detención las obras medio destruídas por los carlistas sobre todo las de la entrada de la Iglesia mayor y las del punto denominado de la calle Espolla de la salida del pueblo de cerca de can Brugat, las cuales amenazan ruina y algun día serán causa de alguna desgracia personal … Acta del Ple municipal, 27 de juliol de 1874El n
      • Segurament se li donà el nom de portal de les Eres perquè era el punt per accedir a les moltes eres que hi havia a la banda nord del nucli urbà. Un document del fons de Can Carreras (ANC1-1187-T-22) de l’any 1470 descriu una era situada al Reliquer que afronta amb altres dues eres … cosa que passa en altres documents. de la mateixa època.
  • Portal de la Sèquia (c/ Canal), conegut també com a portal del Molí, de Figueres o d’en Porrís, es trobava a l’encreuament entre els actuals carrers: dos de maig i Canal.
    No es té cap dada de la seva demolició, només en tenim alguna referència a partir de les guerres carlines quan, el 1873, encara conservava la seva funció de defensa.
    • 1873.- … nombrar a Don Salvador Llensa y Ribas encargado de los de la puerta de Figueras o den Porris; y a Don Jaime Rebarter y Valls, de los de la puerta de Peralada o del Señó, con la obligación ambos de cerrar y abrir los espresados a las horas que oportunamente y por medio de pregón se designará … Acta del Ple Municipal, 13 d’abril de 1873
      • El paratge situat fora muralles, al marge dret del rec del Molí i proper a aquest portal, tenia el nom de “Quadró del Portal del Molí”


by Deixa un comentari

Els Ribas de Boadella

Els orígens familiars de l’Antoni Ribas de Conill es troben en la parella formada per Pere Ribas Bonal, del mas Ribas de Boadella i Anna Maria Maimó Casadevall, del mas Maimó, de Cabanes (ara mas Ribas).

Més informació: Cabanes. Casals amb història

A Boadella, el cognom Ribas es troba documentat des del segle XV. Actualment encara hi ha dos masos, construïts en època medieval, que conserven el record del nom de la família:

  • El mas Ribas del Pla, actual can Bió, que va ser propietat dels Ribas de Cabanes fins al segle XX
  • Can Benet, conegut també i certificat documentalment com a mas Ribas d’Amunt, i probablement el primer mas Ribas de Boadella.

Diferents publicacions ens parlen del Ribas de Boadella

  • L’article «Cases pairals de Boadella», de David Serra Busquets, publicat per l’Associació Cultural i Juvenil Amics de Boadella d’Empordà dins el Programa de la Festa Major de 2010, on apareixen diferents personatges de la família Ribas a partir del segle XVI.
  • La monografia “Les valls de Boadella i les Escaules”, del mateix autor, també s’explica que degué ser al llarg del segle XVII quan els Ribas es van constituir en dues branques. Mentre una família es quedava al mas de can Benet, l’altra, sorgida d’aquesta, fundà el mas de can Ribas del Pla, actual can Bió, a la carretera que va de les Escaules a Pont de Molins. La família d’aquest mas va ser l’origen dels Ribas de Cabanes i en van ser els propietaris fins que el van vendre, cap a l’any 1936.
  • El llibre “A l’escola falta gent!. Les escoles de les Escaules i Boadella d’Empordà”, de Pere Salvatella i Armengol i Núria Trobajo i Pujada, editat per l’Ajuntament de Boadella d’Empordà el 1998, recull l’article de David Serra «Els carrers del poble». Quan parla del carrer Nou hi diu textualment: El carrer data de finals del segle XVIII i fou edificat sobre uns terrenys de la família Ribas de Cabanes. Encara a principis del segle XX les cases del carrer pagaven censos a aquesta família.
  • Dos documents notarials que parlen de Pere i Quirç Ribas també ajuden a conèixer qui foren els Ribas de Boadella i quin era el seu patrimoni: un censal del 1759 i un capbreu del 1769.
  • El llibre del senyor Marcé, secretari de l’Ajuntament, recull notícies entre històriques i populars sobre els orígens Boadella i les Escaules, la fundació de l’església, i una relació de cadascuna de les cases del poble amb els seus veïns, motius de les cases …  (1915-1916) [Llibre] Foli 207. ACAE110-64-T1-428

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El document, de principis del segle XX, descriu:

  • Can Ribas o mas d’en Ribas – propietat des de molts anys enrere dels Ribas de Cabanes. Conté la relació de masovers
  • Can Benet – un dels masos més antics de Boadella. Propietat dels Ribas
  • Carrer Nou – edificat sobre una finca de can Ribas de Cabanes

Els Ribas de Boadella
Arbre geneològic

  • Joan Ribas (Boadella)
  • Rafel Ribas, fill de Joan. Natural de Boadella on va néixer a la segona meitat del segle XVII. El 14 de novembre de 1693, Rafel va obtenir llicència eclesiàstica per casar-se amb Maria Bonal, de Terrades.
  • Dels seus fills només coneixem a Pere Ribas Bonal (Boadella,1695?-El Far,1769?) qui, pels volts de 1725, es va casar amb Anna Maria Maimó Casadevall, de Cabanes.
    Suposadament van viure un temps a Boadella, on van néixer Margarida, Dorotea i Rafel. A finals de 1728 o principis de 1729 la família es va traslladar a Cabanes on, el març de 1729 moria el seu fill Rafel, nat vuit mesos abans a Boadella. El 1730, Quirç, l’hereu, va néixer a Cabanes i també Maria i Miquel.
    El gener de 1743, Anna Maria Maimó va morir als quaranta-dos anys d’edat i, el desembre del mateix any, Pere Ribas es casava en segones núpcies amb Maria Casadevall, vídua de Josep Daniel, de Garriguella. Van tenir quatre fills, que van néixer a Cabanes: Magdalena, Vicenç, Josep i M. Àngela. Pels volts de 1750 la família es traslladà a l’heretat de «Dalt al Puig» del Far, on van fer de masovers. Es desconeix el motiu de la mudança, que podria estar motivada per unes millors condicions de la masoveria en un poble que els era familiar, ja que Maria hi havia viscut amb el seu primer marit, o potser perquè Francesc Maimó, el nou hereu del mas de Cabanes, ja s’havia casat i no es preveia que Quirç Ribas tingués cap opció a l’heretat Maimó. El 1763 Maria Casadevall va fer testament i, possiblement, morí poc temps després.
    Quatre anys més tard, el 1767, Pere Ribas es casava en terceres núpcies amb Maria Boixeda, vídua de Joan Marunys i el 1769 ja havia mort.
  • Quirç Ribas Maimó (Cabanes, 1730 – ?), l’hereu dels Ribas, tenia uns vint anys quan va deixar Cabanes per anar al Far amb la família. Va ser en aquest poble on, el 1755, es va casar amb Caterina Daniel, la seva germanastra. Entre 1756 i 1770 van tenir vuit fills. Un d’ells, Josep, va ser-ne l’hereu.
    El 1773 Quirç es casava per segona vegada, ara a Tossa, amb Clara Vidal Esteve, vídua de Guerau Vidal, negociant de Tossa de Mar, i tenia una filla.
  • Tres anys després, el 1776, Josep Ribas Daniel (El Far, 1760 – Cabanes, 1834), fill de Quirç, es va casar a Tossa amb la seva germanastra, Anna Vidal Esteva. Entre 1777 i 1791 van tenir almenys sis fills, tots nats a Tossa, dels quals Antoni, que havia nascut el 1787, va ser l’hereu.
    En un moment indeterminat, però abans de l’any 1819, Josep Ribas i Anna Vidal van deixar Tossa per instal·lar-se a Cabanes. Amb ells devien venir almenys Antoni, l’hereu, i Ramon, però també Clara Vidal Esteve, la mare de Josep.
    Josep Ribas Daniel va morir a Cabanes el 1834 deixant cinc fills vius. És probable que fos ell qui adquirí l’antic mas Maimó i qui va impulsar la rehabilitació per convertir-lo en el nou casal dels Ribas.
  • Antoni Ribas Vidal, l’hereu, (Tossa, 1787 – Cabanes, 1877) tenia quaranta-cinc anys quan, el 1832, es va casar a Garriguella amb Margarida Vidal Domènech, filla de l’hisendat Pere Vidal Planes i de Maria Domènech, natural del Rosselló. Entre 1834 i 1852, Antoni i Margarida van tenir tres nois, Josep, l’hereu, nat el 1834, Joaquim i Víctor, i quatre noies, Teresa, Antònia, Pilar i Roser.
  • El 1870 Josep Ribas Vidal (Cabanes, 1833 – 1914), el nou hereu del mas Ribas, es va casar a Cabanes amb Dolors de Conill i Solà, filla d’Ignasi de Conill i Ignàsia de Solà, propietaris del casal de can Carreras. Van tenir tres fills, Maria, Concepció i el reconegut astrònom Antoni Ribas de Conill, l’hereu.

Documents relatius a la propietat del mas Ribas de Boadella:

  • 1759.- Censal (Fons ACAE111-93-T1-1/Districte Notarial de Figueres (AHG)- Manual (1759)
    Signat el 8 d’octubre de 1759
    Notari: Josep Aloy i Llach
    • Pere Ribas Bonal, el seu fill Quirç Ribas Maimó i l’esposa d’aquest, Caterina Daniel, venen un censal per l’import de 175 lliures a la comunitat de preveres de Sant Pere de Figueres, un import que redimiran pagant 5 lliures i 5 sous anuals. Pere i Quirç signen com a propietaris útils del mas Ribas de Boadella i Caterina com a propietària de l’heretat de can Daniel de Garriguella, heretada del seu pare. Fan fermança: Josep Forcada, metge de Llers, i cunyat de Quirç Ribas i Joan Baptista Batlle, adroguer i propietari de Figueres. El notari és Josep Aloy i Llach, de Figueres. Pere i Quiç asseguren el pagament de la fermança que pugui obligar a Joan Baptista Batlle amb l’import de l’arrendament anual del mas Ribas (110 lliures) que reben del seu masover Isidre Bertran, natural de Sant Llorenç de la Muga.
    • El mateix dia signen el document d’indemnitat i consigna en el qual es comprometen davant els avaladors a redimir el censal al cap de tres anys i a pagar les pensions anuals, per la qual cosa posen com a fiança l’import de l’arrendament del mas Ribas.
  • 1769.- Capbreu (ACAE111-93-T1-1. Districte Notarial de Figueres AHG).
    Signat el 24 de maig davant el notari d’Arles Miquel Julià
    Procuradors: Rafel de Noell, cavaller, i Francisco Maler, doctor en drets
    Propietari útil dels béns capbrevats [el mas Ribas -abans mas Palaus-]: Quirch Ribas (ara veí de Tossa de Mar), fill de Pere Ribas Bonal.
    • El domini directe del mas recau en tres germanes que ostenten el càrrec de baronesses del castell i lloch de Boadella: Caterina Camps, donzella; Teodora Camps, muller del señor Francesc Maler, i Margarida Camps y de Noell, viuda de Rafel de Noell, Baró de Bilaró. Les tres dones són hereves a parts iguals del seu germà Abdó Camps i de Torrent, Burguès Noble de Perpinyà.
      Bens capbrevats que Quirç declara posseir: com a fill y hereu universal de Pere Ribas, difunt, pages de dit lloch, al qual pertanyia com a fill de Rafel, y a est com a fill de Joan Ribas, pages de dit lloch, al qual li espectaba per nou precari ne obtingue dels senyors de dit lloch ab acte rebut en poder del Dt. Anton Batlle notari de Barcelona als vint y set agost de mil sis cents y dos.
      • Propietat a Boadella:
        • casa
        • Camp de 8 vessanes (abans d’en Cadamont)
        • Coma dels Padaus (Palaus), 6 vessanes
        • Muntanya amb bosc
        • Pla de Palau, 2,5 vessanes
        • Platja verdal (terra inculta), 5 vessanes
        • Del Rec, peça llarga i estreta
        • Juncans, 5 vessanes
      • Propietat a Terrades: La Cot, 1 vessana. Podria formar part de l’heretat de la mare de Quirç Ribas

La propietat havia estat establerta a Benet Ribas l’11 de maig de 1561, davant el notari: Joan Honorat Jovell, de Barcelona. El 26 de juliol de 1587 es va signar un capbreu a favor de Benet Ribas, el 26/7/1587 amb el notari Josep Fexas, de Lladó i el 27 d’agost de 1602 se’n signà un altre amb el notari Anton Batlle, de Barcelona.


by Deixa un comentari

Rentadors públics i safareig municipal

Projecte de safareig municipal (1960-1967)

Un rentador és un espai habilitat per rentar la roba. Antigament poques cases tenien safareig propi i menys aigua corrent. Per això, a la majoria de pobles hi havia un safareig públic o, si més no, s’habilitaven els marges de rius i recs per facilitar la tasca de fer la bugada. Aquesta feina, llarga i feixuga, convidava a la conversa però també a la xafarderia. D’aquí ve l’expressió fer safareig.

Cabanes mai ha tingut un safareig públic, el projecte de safareig iniciat el 1960 va quedar en no res, però sí que abans d’aquesta data, per facilitar la feina de les bugaderes, l’Ajuntament s’havia encarregat d’adaptar uns espais amb llosses inclinades a les vores dels recs que travessen el poble. També s’anava a rentar a la Muga, especialment, quan es tractava de peces molt grans o quan calia rentar coves plens de la llana dels matalassos.

Encara ara, al rec del Senyor, es conserven les restes de dos rentadors públics, un a l’entrada del poble, davant del portal de can Carreras, i l’altre al camí del cementiri. També n’hi havia hagut a la zona del Pedró i en diferents punts del carrer Canal. Aquests rentadors es degueren construir a principis del segle XX i van ser utilitzats fins als anys 60 del segle passat. Antigament també s’havia rentat en un rec de l’entrada del poble com ens mostra una fotografia de l’àlbum Rubaudonadeu.

A mitjans del segle XX, ja eren moltes les famílies que gaudien de safareig propi. L’aigua l’obtenien dels pous que obrien als baixos de la casa o al pati.
Els propietaris dels horts del camí de la Bassa, aprofitaven l’aigua del rec del Molí que els arribava directament a la seva finca per mitjà d’una canonada. D’aquesta manera no solament regaven l’horta sinó també omplien el safareig que tots tenien al final de l’hort, al costat del camí. Encara ara se’n conserva algun d’aquests safareigs.
Molts anys enrere, una canonada portava aigua de la bassa del molí fins a la Fruitareda i el jardí de can Carreras. Així regaven les dues finques i omplien el gran safareig del jardí.

El buidat de totes les actes del Ple Municipal possiblement ens donarien una bona informació de la construcció dels rentadors públics. Ara mateix tenim coneixement d’aquests:

  1. Entrada al poble. Rec situat just davant de la Creu. En resta la foto de Josep M. Cañellas, de l’àlbum Rubaudonadeu (1888-1889) que ens mostra unes dones rentant i pilons de roba al seu costat.
  2. Rec del Senyor
    1. Davant del portal de can Carreras.– Encara s’hi conserva l’escaló d’accés i la llosa. Era un petit rentador, per a dues o tres persones. Fins ara no s’ha trobat cap referència a la seva construcció.
    2. Des del carrer Escudellers fins al petit pont d’accés a un camp.– S’hi accedia directament des del camí que va al cementiri i, a l’estiu, quedava protegit per l’ombra d’uns plàtans. Segons l’acta del Ple del 28 de gener de 1917, els arbres es plantarien el dia 2 de febrer, uns mesos abans de la construcció del rentador que va ser acordada a primers de juliol del mateix 1917: … el Presidente expuso a la Corporación que podrá principiar de construir el lavadero en el Poral del Sr. según está consignado en presupuesto … Encara s’hi poden veure les lloses, molt deteriorades.
  3. Rec del Molí. Es conserva el Plano topográfico del canal a través de la población (1952) de l’aparellador R. Castells Torrent (190×32 cm) on hi s’hi poden veure dos rentadors, els quals van desaparèixer quan es va cobrir el rec del Molí i es va urbanitzar el carrer Canal.
    1. Carrer Canal, cantonada carrer Tetuan, davant del Casino.– S’hi accedia amb una petita escala.
    2. Carrer Canal, poc abans d’arribar al carrer Sanitat.
    3. Abans del 1950 també hi havia hagut un baixant amb rentador davant l’actual dispensari.
  4. El Pedró. Des que es va urbanitzar l’espai del Pedró van desaparèixer el rentador i el mateix rec. Es desconeix la data de construcció del rentador que és anterior al 1916. Al Ple de l’Ajuntament de Cabanes del dia 23 de gener de 1916 s’acordà que, en motiu de la Festa de l’Arbre del dia 2 de febrer, es plantarien dos plàtans i una acàcia al rentador públic anomenat del Portal d’en Brugat i tres acàcies a la placeta de davant del cementiri catòlic. El dia 28 de gener de 1917 el Ple va acordar que tornarien a celebrar la Festa de l’Arbre plantant dos plàtans al rentador públic anomenat Portal d’en Brugat (Pedró) i els que fossin necessaris al rentador del Portal del Senyor.

1960. Es proposa la construcció d’un safareig sobre el rec del Molí. Estaria situat al carrer Dos de maig, a la bifurcació propera al transformador de la Hidro-Eléctrica del Ampurdán, al costat de l’hort de Joaquim Gimbernat Bascu. El projecte de l’obra, valorat en 103.426’05 pts., va ser redactat per l’arquitecte Joaquim M. Masramon. La construcció estava justificada per l’augment de població dels últims tres anys – el cens municipal que el 1950 era de 482 havia augmentat en 250 -, una població que vivia en edificacions poc condicionades i sense servei d’aigua corrent.

  • 1960, 25 de juny: Dada cuenta del acuerdo de la Excma. Diputación Provincial del 22 abril ppdo., por el que se acordó conceder a esta Ayuntamiento la ayuda técnica para la redacción de un proyecto de construcción de un Lavadero consistente en un 50 por ciento, esta Corporación municipal se compromete al pago del otro CINCUENTA por 100.
  • 1960, 11de juliol: … Aprobar en principio el proyecto de obras sobre construcción de un lavadero público, a emplazar sobre el cauce del canal del molino, en la bifurcación de la calle Dos de mayo, limítrofe con el huerto de Joaquín Gimbernat y la calle citada …
  • 1961, 25 de febrer: El projecte ha passat a informació pública sense cap reclamació, però degut a la manca de pressupost, l’ajuntament demana que la Diputació l’inclogui dins el pla del 1961.

Projecte de safareig municipal (1960-1967)


by 2 comentaris

Castell de Vilarnadal

Castell de Vilarnadal [fitxa] Ubica’t. Consell Comarcal de l’Alt Empordà

Castell de Vilarnadal. Can Pol: El castell, els senyors i la gent
– Dossier –

Vilarnadal, entitat de població del municipi de Masarac des del 8 de juny de l’any 1846, es troba al nord del terme de Cabanes. El límit entre els dos termes el marca el riu LLobregat. La poca distància que separa els dos municipis ha determinat les relacions entre els seus veïns, des de casaments i amistats fins a picabaralles pels límits entre els dos termes. El seu castell, malgrat que des de fa segles només té funcions de casa de pagès, té una llarga història i els seus senyors van tenir més d’un conflicte amb la universitat de Cabanes.

El Castell de Vilarnadal està considerat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. No es troba informació clara del seu origen però, en documents dels segles XIII i XIV ja és esmentat com a castrum Villarnatallo. El més probable és que el 1327 estigués sota el domini dels Rocabertí, en virtut dels reconeixements signats, el 1294 i 1295, entre el comte d’Empúries i el vescomte de Rocabertí. El 25 de novembre de 1336, Jofre de Rocabertí, senyor del Castell de Peralada, fa donació de la jurisdicció civil i criminal del territori de Vilarnadal a Pere de Canadal i a Guillem d’Avinyó. Uns cent anys tard, el 2 de setembre de 1432, Dalmau de Rocabertí, vescomte de Rocabertí i senyor de Peralada, referma la donació, en aquest cas només a Berenguer de Canadal, i li confereix el títol de senyor del Castell de Vilarnadal, en atenció als serveis militars prestats en la conquesta de l’illa de Gerba (Tunísia). El vescomte fa donació de tota la jurisdicció civil i criminal i de tota la directa senyoria i feu del lloc, terme i Castell de Vilarnadal, així com també del bosc anomenat “La Resclosa”, situat en el terme de Cabanes. Amb el temps aquesta donació va ser motiu de litigis i concòrdies.

Des del segle XIV, al llarg de més de 500 anys, la propietat es va transmetre per via matrimonial i/o hereditària, dels Canadal, als Malla, als Cartellà i finalment al Marquesat de Moja, fins arribar a l’any 1865, quan Josepa de Sarriera i Copons i Cartellà, marquesa de Moja, va morir sense descendència. Llavors va ser la primera vegada que el canvi de propietari va ser motivat per una compravenda. El 1866, Rafel Jordà i Pont comprava la propietat als marmessors de la marquesa de Moja i l’any 1964, van ser els néts de Rafel Jordà els qui vengueren el castell a Joan Pagès i la seva esposa.

Gràcies al Fons del Marquesat de Moja podem fer una petita cronologia del que ha estat la història del castell i dels seus senyors, des del segle XIV fins al segle XIX. Aquest fons també ens informa dels tripijocs que sovint van enterbolir les relacions entre els senyors i la gent de Vilarnadal, els comtes de Peralada i la universitat i els veïns de Cabanes.

Vegeu: Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat

Senyors del castell de Vilarnadal

  1. Els Canadal, senyors del castell de La Jonquera (s. XIV-XV)
  2. Els Malla, originaris d’Osona (s. XV-XVI)
  3. Els Cartellà, llinatge gironí (s. XVI-XVIII)
  4. El Marquesat de Moja, procedents de l’Alt Penedès (s. XVIII-XIX)
  5. Els Jordà de Pont de Molins (s. XIX-XX)
  6. Els Pagès de can Pol (s. XX-XXI)

Notícies històriques relacionades amb el Castell de Vilarnadal

  • 1653. El rei de França va fer donació del lloc de Vilarnadal a Joan de Bassedas i de Biure, canonge de la seu d’Elna i de Girona, amb la possessió de la jurisdicció civil i criminal i el domini útil i les rendes del castell.
  • 1675. Els francesos van ocupar Agullana i La Jonquera i van saquejar les esglésies. Van acampar entre Figueres i Cabanes, fins que van tenir acabades les fortaleses de Maçanet i Bellaguarda, des d’on el 1676 van ocupar l’Empordà.
  • 1677. El 27 de juny, l’exèrcit espanyol es trobava a Medinyà des d’on sortí cap a Bàscara. Els francesos, assentats a Castelló d’Empúries, van tocar retirada i el dia 30, els dos exèrcits es van trobar entre Peralada i Vilanova. Els francesos es dirigiren al pla de Masarac, tenien el castell i el turó de Vilarnadal a la dreta i Montpedrós a l’esquerra. Els exèrcits espanyol i francès lluitaren just davant del castell de Vilarnadal. Era el moment de la sega i els van arrabassar tota la collita.
  • 1794. Durant la Guerra Gran, el terme de Vilarnadal va ser atrinxerat i després de la batalla del Roure del 20 de novembre, el castell, convertit ja en casal agrícola, fou pres pels republicans francesos, saquejat i incendiat.
  • 1810. Dins el marc de la Guerra del Francès el castell i algunes de les cases de Vilarnadal també van patir saqueig i foc.

Bibliografia:

  • ABELLAN I MANONELLAS, JOAN ANTON ; GRABULEDA I SITJÀ, JOSEP. ELS SENYORS DE BANYOLES. Els abats del monestir de Sant Esteve. Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany, 2012
  • BADIA I HOMS, JOAN. L’arquitectura medieval a l’Empordà. Diputació de Girona, 1978
  • BAIG I ALEU, MARIÀ ; BOSCH I ESTANY, SIMON. El castell de Biure de Queixàs. Origen del llinatge dels Biure de l’Empordà.
  • CAMPO I JORDÀ, FERRAN del
    • Carles Jordà i Fages (1883-1935). Dirigent d’Acció Catalana i de la Unió Sindical Agrària. AIEE, volum 45 (2014), pàg.115-134
    • Castells medievals. 88 guaites dels castlans de l’Alt Empordà. Carles Vallès, ed. 1989
    • Set segles d’una família empordanesa. Els Jordà de Molins. Brau, 2000
  • Carles Jordà i Fages. Dossier. Boletín de la Cámara Agrícola del Ampurdán : revista quincenal. 1/9/1935
  • Campo i Jordà, Ferran del. Castells i fortificacions
  • COMPTE I FREIXANET, Albert. Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29 (1996)
  • CRUZADO I ALORDA, Antoni. La Força de Cartellà tremola (I). Taller d’Història de Maçanet de la Selva
  • GIMBERNAT I GOU, Antònia. Cabanes. Casals amb història. Ajuntament de Cabanes, 2021
  • GIFRE RIBAS, PERE. Ressenya del llibre: Carles Jordà i Fages.Un home de la terra, de Ferran del Campo Jordà, publicat el 2006. AIEE, volum 39 (2008), pàg. 616-619.
  • JAUMANDREU I OLIVERAS, Clara. Anàlisi de la genealogia de la nissaga dels Copons. Armoria, 10 (2021), pàg. 197-218
  • MARQUÈS, JOSEP M. Canadal i Caneres, serrells del Roure. AIEE, volum 32 (1999), pàg. 99-111.
  • PELLA Y FORGAS, José. Historia del Ampurdán.
  • TORRES, Xavier. Girona al segle XVI (1519-1599) Cavallers i menestrals. Ajuntament de Girona, 2017
  • VINYOLES, C.; TORNS, M. ; LANAO, P. Castells vius. Diputació de Girona, 1993

Webgrafia

Arxius

  • Fons Família de Pagès, de Vilatenim. ACAE110-293
  • Família Ferraró de can Batista, de Vilarnadal. ACAE112-343
  • Fons Família Jordà, de Pont de Molins. ACAE110-288
  • Fons Marquesat de Moja. Biblioteca de Catalunya
  • Arxiu familiar de can Pol de Vilarnadal
  • Arxiu Diocesà de Girona. ADG
  • Archives Hauts-de-Seine
  • Portal de Archivos Españoles (PARES)
  • Premsa digitalitzada
  • Memòria digital de Catalunya