- Creu de terme o peiró. Monument en forma de creu que serveix per a indicar el lloc on fineix el terme d’una vila o ciutat. Sempre se situava al costat d’un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població
- Pedró. Pedra posada en terra per sostenir un altar o una creu i des d’on es beneeix el terme
- Santa Missió. Les Santes Missions eren campanyes evangelitzadores que organitzaven els bisbats i que consistien en un seguit de prèdiques per tal de revitalitzar la fe i la pràctica religiosa als pobles. Per prolongar els efectes d’aquestes campanyes de vegades es deixava un element permanent com una creu.
A Cabanes conservem una creu a l’entrada del poble que es va aixecar per aquest motiu, per commemorar la “Santa Missió” que va tenir lloc entre els dies 16 i 28 del mes de març de 1943, essent capellà, Mn Pere Serrat i bisbe, Josep Cartañà Inglés. Els predicadors de la Missió foren: Antonio Togores i José Balletbó.
Gràcies a en Josep Serra (Fredo), podem saber que la creu va ser construïda a Figueres, a can “Rosset” (es desconeix el nom real), i els encarregats de transportar-la i muntar-la van ser el mateix Josep Serra, en Josep Gibert (paleta), en Miquel Prim i en Vicenç Gimbernat.
Situada al sud del nucli urbà de la població de Cabanes, a escassa distància del poble i l’encreuament entre el camí de l’Ullal i la carretera GIV-6024. Es tracta d’una creu situada damunt una plataforma de planta quadrada, formada per dos graons. La creu és llatina amb els braços rectes decorats amb motius florals. Aquests braços es troben units mitjançant quarts d’esfera que dibuixen una aurèola, al centre de la qual hi ha gravat l’anagrama de Jesús. La creu presenta un basament rectangular, a mode de pedestal. La construcció és bastida amb formigó.
Més imatges: Patrimoni.gencat
A l’edat mitjana i moderna es posaven creus de terme i/o fites per senyalitzar llocs de pas i límits del territori.
A la sortida del nucli urbà, també es posaven creus per “comunir” el terme amb oracions per tal de conjurar el mal temps i altres tipus de perills i amenaces. Més endavant se’n posaren per commemorar fets religiosos.
Fa molts anys, al pedró, hi havia hagut una altra creu. Aquesta, segurament fos una veritable creu de terme des d’on, a banda de donar la benvinguda als visitants, es beneïa el terme. Quan es va aixecar, el 1604, la zona que va del poble a la Muga era un terreny d’aigualleixos i pastures, mentre que la majoria dels camps conreats eren a la part de tramuntana, per tant el pedró havia de ser l’indret més idoni per beneir el terme.
D’aquesta creu només se’n conserva el peu de pedra, amb una data gravada i es desconeix què se n’ha fet de la creu, que també devia ser de pedra. Sembla ser que la creu es va trencar arrel de l’aiguat de sant Miquel, de l’any 1913 (Font: Josep Serra, “Fredo”)
Un informe del 1944, explica que la creu va ser “destruida hace más de 40 años, por acción del tiempo”.
Tampoc sabem qui va fer alçar la creu i per què, però hi ha una coincidència curiosa entre la creu del pedró i la pica baptismal ja que als dos llocs trobem la data de 1604.
A principis del segle XVII, Francesc Jofre de Rocabertí, comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, s’intitula també senyor de les baronies de Vilademuls, Navata i Sant Llorenç de la Muga i del castell de Cabanes (1). Tenint en compte que al peu de la pica hi ha les imatges d’un castell i de l’escut dels Rocabertí, no seria estrany que quan el comte de Peralada va venir a prendre possessió del castell aprofités per oferir la pica a la parròquia. La creu del pedró tant podria ser un regal més del comte com una ofrena del Bisbat o del mateix poble per celebrar l’esdeveniment. Aquesta mateixa data es troba a l’escut de la porta i a la llinda del balcó de la casa Vanover del carrer Canal.
(1). AHG-Notaria de Peralada, Primus liber notularum del notari Miquel Garau, núm. 498, f. 109 r
Descripció de la Creu: Situada al sud del nucli urbà de la població de Cabanes, a escassa distància del poble i l’encreuament entre el camí de l’Ullal i la carretera GIV-6024. Es tracta d’una creu situada damunt una plataforma de planta quadrada, formada per dos graons. La creu és llatina amb els braços rectes decorats amb motius florals. Aquests braços es troben units mitjançant quarts d’esfera que dibuixen una aurèola, al centre de la qual hi ha gravat l’anagrama de Jesús. La creu presenta un basament rectangular, a mode de pedestal. La construcció és bastida amb formigó. A: Patmapa.gencat.cat
El 17 de març de 1944, el Govern Civil de Girona, a instàncies del Director General d’Aministració Local, va enviar una circular a l’Ajuntament demanant quines creus hi havia hagut al municipi, quines s’han destruit, quines existeixen i quines s’han de reconstruir. No havent rebut resposta, el 13 d’abril es va enviar un nou requeriment i el 6 de maig, es retorna el formulari complimentat, explicant que s’ha buscant informació entre els veïns de més edat per tenir notícies d’una creu deteriorada i que de moment no es tenen fotos de la nova creu.
El Ple Municipal del 12 de març de 1944 esmenta una Circular de 14 de febrer de 1944 en la 1ue se ordena sean reparadas y reconstruidas las Cruces de Término. Esta circular casi no afecta a esta población debido a que la única cruz que existía desde tiempo immemorial en el cruce de caminos del Padró, despareció por virtud del tiempo desde hace también muchos años. En la actualidad sólo existe la colocada recientemente en la carretera de Figueras en recuerdo de la Santa Misión.
Més informació:
- Què signifiquen les creus de terme?. A: Sapiens
- Santa Missió de Cabanes (recull de premsa). A:
- Ampurdán (24/03/1943) Pàg. 6
- Suplemento de la Hoja Parroquial de San Pedro de Figueras (12/03/1943) Pàg. 3
- Suplemento de la Hoja Parroquial de San Pedro de Figueras (25/03/1943) Pàg. 2
Cabanes - Alt Empordà 