Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors (BDST)
Vegeu també: Franquisme: postguerra
… no estaven formats per presoners de guerra sinó per soldats de lleva que feien el servei militar. En concret es tractava de les lleves dels anys 1936 al 1941 (els nascuts entre 1915 i 1920) que van lluitar a la guerra, però que per culpa d’aquesta no havien pogut realitzar el servei militar. Quan el règim va reorganitzar la mili, poc més d’un any després d’acabar l’enfrontament, van decidir que aquells mossos havien de classificar-se en funció dels seus antecedents político-socials, de manera que els que eren considerats per les autoritats locals com a Desafectos serien integrats en aquests batallons disciplinaris, mentre que la resta passaven a les unitats normals. Una forma més de la repressió, amb la que es castigaven aquells joves que havien mostrat simpaties pels moviments d’esquerra o que es van enfrontar voluntàriament al feixisme. Així es com es creen els BDST, que funcionaran des de mitjans de 1940 fins al final de 1942 en que desapareixen. Representen, doncs, la continuació dels batallons de presoners de guerra i de les obres que portaven a terme i que tan bon resultat estaven donant al nou estat i a tots els que estaven al seu costat.
… Amb aquest fi [normalitzar el servei militar] es dóna l’ordre des de la Dirección General de Reclutamiento y Personal el 22 de desembre de 1939 que diu textualment: “Para normalizar el equitativo cumplimiento del servicio militar, es indispensable proceder con urgencia a una rectificación de los alistamientos” … El servei militar serà utilitzat com a excusa per a continuar amb el treball forçat de milers de joves … S’estableixen tres noves categories en funció de la seva actuació envers el Movimiento: Afectos, Indiferentes i Desafectos. Així de senzill. Els mossos Afectos o Indiferentes ingressaran a files en unitats normals a complir amb la pàtria, i els Desafectos passaran a les unitats de soldats treballadors, on compliran el servei militar d’una forma un tant especial… Per a tots els mossos que s’havien refugiat fora d’Espanya, s’havia disposat que si no retornaven abans del 17/03/40 serien considerats pròfugs. La data, com sempre, no és casual, i pretén donar-los temps un cop retornats per a ser allistats i, així, poden tenir una oportunitat de ser ben conceptuats i evitar caure en batallons disciplinaris. Si tornen després, inevitablement hi aniran … A Catalunya la majoria d’unitats estaven enquadrades dins del Servicio Militar de Puentes y Caminos de Cataluña (SMPyC)…
A: Camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l’Espanya de Franco
… Però ja des del novembre de 1939 tenim constància de l’existència a Figueres d’un altre fenomen repressiu: els batallons de treballadors. Cal recordar que per efectes dels bombardejos de l’aviació franquista molts edificis i infrastructures públiques de la ciutat havien sofert gran danys materials, alguns irreparables. A la comarca moltes obres públiques també havien desaparegut a causa de l’estratègia de l’exèrcit republicà en retirada. Com deia la premsa oficialista, en aquests llocs s’hi havien sentit els “estragos producidos por la Guerra de Liberación”.
La solució del règim fou la creació d’aquests batallons de treballadors que complien la funció penal, la d’adoctrinament en els ideals del règim i la de contribuir amb mà d’obra barata a la reconstrucció del país. Les condicions de treball imposades a tots aquest desafectos eren deplorables, per més que la propaganda volgués fer creure el contrari….
A: Testart i Guri, Albert. La Figueres de la postguerra. AIEE, 41 (2010)
Els batallons de treballadors, per tant, foren una arma de repressió política i una eina d’aprofitament militar i econòmic pels vencedors, bàsica per a la reconstrucció de les infraestructures destruïdes o malmeses per la guerra i en els treballs de fortificació i defensa de la península durant la 2ª guerra mundial.
A L’Esquerda de la Bastida, 124 (2012) hi apareix un article de Ramon Boix titulat Els Búnquers de La Jonquera: CR10 i CR11, on hi diu:
Sabem també que el juny de 1940 hi havia el Batallón de Trabajadores n. 136 (més endavant s’anomenaria Batallón Disciplinario n. 15), instal·lats en els Querols (nou jonquerencs van estar en aquest batalló). D’aquí passaren a Cabanes per treballar a la carretera de Boadella.
Almenys els mesos de maig i juny de 1940, el Batalló de Treballadors, núm. 136 va estar allotjat a Cabanes i així ho confirmen alguns dels graffitis trobats a les golfes de can Turà.
11-06-40 – 136 Btn
Otras noticias de … nos aseguran que pasamos al cuerpo de Ingenieros como soldados
12-6-40. Partimos mañana en direccion a la Junquera. S.S.S.
Se marxan de esta localidad los reclutas leridanos
del 136 Batallón Trabajadores 3a Compañía, el 13 de junio de 1940
Victorio Fernández soltero de 23 años de edad hijo de Ramon y Rosa.
Esta prestando servicio en esta unidad Batallon de Trabajadores Nº 136 3ª Compañia
llevando 9 meses en el Frente en la Zona Nacional y 25 en el Batallon 121 y 2 en el 136.
Saludo a Franco. Arriba España
Gràcies als altres graffitis podem conèixer alguns dels joves estadants i les seves inquietuds. Així hi trobem:
- Noms dels soldats i llocs de procedència
- Fermín Fernández – Enrique Fontanet – Jaime Plaja, San Pedro Pescador (7 6 40) -Jaime Plaja (1 9 40) – José Torres natural de Bellver (Lérida) – Victorio Fernández soltero de 23 años de edad hijo de Ramon y Rosa, de Villagarcía de Arosa – F. Solsona
- Astúrias, Ferrol del Caudillo, La Coruña, Salamanca, Villagarcía de Arosa, Sant Pere Pescador, Bellver, Lleida…
- Calendari dels mesos maig-setembre de 1940. Una “ics” assenyala tots els dies compresos entre el 13 de maig i el 10 de juny. Suposadament és el temps que el seu autor va estar a la casa. Un escrit afirma que el 13 de juny els lleidatans marxen de Cabanes. També està marcat el 24 de juny, potser perquè es deia Joan.
- Apunts de química. Possiblement un estudiant o professor de química “recordava” els seus coneixements amb diferents llistats de la “Taula periòdica”, dedicant la seva atenció a la química inorgànica i als “oxoàcids”
- Joc de cartes. Uns llistats que semblen ser els punts aconseguits al popular joc de la “manilla“
- Dibuixos: Una caricatura i una ma amb un rellotge i anells
- Avisos, reflexions i apunts
- Visitar el Ferrol del Caudillo. Grandes arsenales
- Visitar La Coruña i el Ferrol del Caudillo casa elegante
- Recuerdo de Ramiro … que a gozado de esta abitacion 24 dias
- Para tabaco a Sala i Saurí
- Se suplica no pedir tabaco
- Vivan los que viven en …
Graffitis: Imatges i textos
Bibliografia:
- Barriuso Babot, Jordi. Camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l’Espanya de Franco. Universitat de Barcelona
- Batallones disciplinarios (esclavos del franquismo). Col. Memoria antifranquista del Baix Llobregat. Vol. 1
- Els batallons de treballadors. El PuntAvui, 3 de març de 2014
- Els batallons: el càstig dels treballs forçats. Documents. Memòria.cat
- Boix, Ramon. Sobre els búnquers o nius. A: Més informació sobre el patrimoni monumental de la Jonquera. L’Esquerda de la Bastida, 124 (2012). Pàg. 24-25
- Dueñas, Iturbe, Oriol.
- Els batallons de treballadors. Treballs forçats, reconstrucció i repressió militar a Catalunya 1938-1942
- El Servicio militar de puentes y caminos de Catalunya. Reconstrucción de daños de guerra y trabajos forzados (1939-1943). Revista universitaria de historia militar, 4, vol. 2 (2014)
- La gran obra del Patronato de Redención de Penas por el trabajo. Ampurdán, 27/01/1943
- La obra de Regiones Devastadas en el Ampurdán. La construcción del segundo Llers està ya muy adelantada. Ampurdán, 19/11/1942
- El pont d’Esponellà. Portalgironi.cat
- Testart i Guri, Albert. La Figueres de la postguerra. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 41 (2010)
- Los trabajos forzados en la dictadura franquista. esclavitudbajoelfranquismo.org/es
Retroenllaç: Franquisme: postguerra | Cabanes - Alt Empordà
Retroenllaç: Casernes mililars-Padró municipal, 1945 | Cabanes - Alt Empordà
Retroenllaç: Can Turà | Cabanes - Alt Empordà