Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


7 comentaris

Guerra Civil (1936-1939)

Temes relacionats: Escola de Cabanes-Guerra Civil  i  Mestres- s. XX
Segona República (1931-1939)  i  Sindicat Agrícola de Cabanes
Camp d’aviació i hangars   i
  Guerra civil. Quintes: Lleva del biberó

El 17 de juliol de 1936, al Protectorat del Marroc, es va iniciar el cop militar contra el govern del Front Popular. Tot i que la rebel·lió va fracassar parcialment, el govern republicà va ser incapaç d’aturar-la totalment i el conflicte va originar una Guerra Civil que va durar del juliol de 1936 al febrer de 1939.
Des dels inicis del conflicte, l’Empordà va ser un punt estratègic per la seva proximitat als ports de Roses i Port de la Selva, els passos frontererers de la Jonquera i Portbou, el ferrocarril i els aeròdroms militars de Garriguella i Cabanes.

A partir del 19 de juliol de 1936, el comitè aComitè antifeixistantifeixista de Figueres va començar a dictar les consignes a les delegacions dels pobles i Cabanes es va anar adaptant a la nova situació política.

Una de les primeres coses que es van fer al poble va ser l’expulsió del capellà, el desmantellament de l’interior de l’església i l’apropiació de la rectoria. El 26 de juliol es va ordenar el cessament dels dos consellers de la LLiga, quedant només tres regidors d’ERC, tres de la CNT i un dels Rabassaires i el 16 d’agost, es va constituir formalment el Comitè Antifeixista de Cabanes amb sis afiliats de la CNT i la FAI. De les activitats del Comitè en destaquen l’apropiació d’edificis i propietats i la col·lectivització de les terres.

Diferents documents generats per l’Ajuntament i les actes municipals ens informen del dia a dia dels primers mesos de la Guerra Civil, alhora que ens mostren els canvis econòmics i socials promoguts pels partits d’esquerres i també les discrepàncies entre ells:

Més informació:
Salen a la luz cientos de grabaciones inéditas sobre la Guerra Civil tras ser digitalizadas. Estas imágenes habían permanecido durante décadas en la Universidad de California Los Ángeles (UCLA). El Debate, 17/1/2025. Vegeu: newsreels.net 

Altres documents arribats a l’Ajuntament mostren com les empreses s’anaven adaptant a la nova situació política…

  • El mateix setembre de 1936, “La Electricidad, SA-Sabadell” ofereix un grup de sirena, amb un fort senyal acústic per substituir les campanes que havien estat suprimides de les esglésies, deixant els pobles desproveits d’alarma d’incendis i altres avisos que sempre s’havien fet amb repic de campanes.

sirena

  • El 10 de desembre, és el “Centre Administratiu Assessor”, representat per J. Jofre Alberni, s’adreça al Ciutadà President del Consell Municipal de Cabanes manifestant que … el caràcter reaccionari de les velles Agències representatives es una cosa caduca en l’hora present que és tant plena d’anhels i tant vibrant d’inquietutd revolucionària. Els antics representants, avesats a les concomitàncies amb els cacics, mai sabran entendre l’esperit revolucionari que anima l’obra dels municipis. Aquells qui han d’intervenir o assessorar els problemes dels nous Consells Municipals, han de sentir-se identificats amb la obra nova en una comunitat de sentiments ideològics, per així contribuir a l’aixecament dels nostres municipis sobta l’ensenya preclara de la revolució … i demanant que se li doni el càrrec de representant de  l’Ajuntament. Dos dies abans, Agustí Cabruja, des de la Comissaria de la Generalitat, ja havia demanat a l’alcalde que … atengués el prec de l’amic Josep Jofre i Albernni  per tractar-se d’un fervent i entusiasta lluitador de la causa que tots defensem i un home que pel 6 d’octubre romangué un any a la presó de Girona …  El 26 de desembre s’acordà causar baixa de l’Agència de Joan Triadú, com a representant del Consell a Girona i designar el “Centre Administratiu Assessor”-Josep Jofre Alberni.

Refugiats de guerra

El 26 d’octubre, van començar a arribar refugiats de guerra desviats de les zones que ocupaven les forces nacionals. Els primers procedien de Córdoba i Ciudad Real i foren allotjats a la casa del poble i a les cases dels qui tenien un fill desertor.

Tres documents del primers de novembre de 1936 donen alguna pista sobre aquests refugiats, provinents de Còrdova i Sevilla:

1936

  • 29 d’octubre. Des del Comitè d’ajut als refugiats de guerra es demana el local o locals que estan en condicions d’allotjar persones refugiades i el nombre de persones que hi caben i les aportacions en metàl·lic o queviures que pot fer el municipi.
  • 2 de novembre. Josep Noguer, alcalde de Cabanes informa a l’alcade de Figueres que els quatre refugiats de la província de Córdoba, que havien vingut, des de Barcelona, amb tres dies de permís per visitar les seves famílies refugiades a Cabanes, ja havien marxat en tren cap a Barcelona. L’acta municipal d’aquesta data informa també dels refugiats que hi ha a Cabanes i detalla les despeses ocasionades: per una recepta a la Farmàcia La creu roja, 3’75 ptes ; pel pa servit durant la primera setmana pel flequer Martí Paloma, 59’55 ptes ; per les mercaderies servides per Pilar Mont, 27’10 ptes ; per mercaderies d’Emili Torrent, 1’50 ptes ; per mercaderies de Martí Cufí, 19’20 ptes ; a la farmàcia Garriga, 2 ptes.
  • 3 de novembre.- Josep Noguer s’adreça al President del Consell Municipal de Figueres per manifestar-li que … actualment hi ha allotjats en aquesta població 31 refugiats de les províncies de Còrdoba i Sevilla, entre infants i adults, els quals es troven instalats tots en una casa incautada pel Comitè. Per tant no m’és posible concretar el que en ella em demana per quan l’únic edifici adequat per allotjar-hi refugiats és el que ja tenim ocupant per aquest fi benefic. I en quant a les aportacions que poden donar no n’esmento res perquè el poble ja es fa càrrec de subvenir les necessitats d’aquests refugiats i crec jo i l’Ajuntament, també, que ja representa pel poble un sacrifici o una despesa relacionada amb les posibilitats actuals de la localitat …
  • 3 de novembre, Josep Noguer remet una informació, amb els mateixos termes, al Comissari-Delegat de la Generalitat a Girona
  • L’acta municipal del 14 de novembre, acorda crear la Comissió de Proveïments, que tindrà cura a més, amb caràcter accidental … de totes les necessitats dels refugiats de guerra que es troben ací refugiats.
  • Plec de documents: Junta de Seguretat Interior. Població i confiscacions. Alt Empordà: Agullana, Armentera, Bàscara, Boadella d’E., Borrassà, Cabanelles, Cabanes, Cadaqués, Cantallops, Dosquers, Espolla, Garrigàs, Jonquera, Lladó, Llers, S Pere P., Sta. Llogaia d’À., Saus (Arxiu Nacional de Catalunya: ANC1-1-T-6165). A la carpeta s’hi troba un ofici signat, el dia 1 de desembre, per l’alcalde Josep Noguer que conté la relació de 33 persones, entre dones i infants (19 són menors de 16 anys), que estan refugiades a Cabanes. El llistat està ordenat per nou unitats familiars, totes provinents de Còrdoba. Es troben allotjades en un mateix edifici i viuen a càrrec del municipi. La majoria eren de El Porvenir (Fuenteovejuna), mentre que una provenia de Posadas i l’altra de Pueblo Nuevo del Terrible (ara Peñarroya). Llevat de tres vídues, totes les dones tenien el marit a Barcelona, excepte tres que es trobaven, respectivament, a Figueres, a Ciudad Real i al front.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

1937

  • Es lloga a Margarida Sabà per a guisar, disposar les compres i organitzar el règim domèstic de la casa dels refugiats, al preu de 3 pessetes diàries
  • L’acta del 27 de març dóna compte que s’han de pagar 4’55 ptes. al mestre Narcís Heras per materials escolars dels nens refugiats.
  • L’acta del 31 de juliol dóna compte del pagament de 5’75 ptes. a la Mestressa Maria Rosa Sancho, pel material escolar lliurat als refugiats. També s’acorda que enlloc de fer la manutenció als refugiats, s’els hi donarà dues pessetes diàries a cadascun, que és la dieta que té consignada la Generalitat, anant a càrrec seu totes les despeses de sosteniment.
  • El 28 d’agost s’acorda que els refugiats no oficials, o sigui els que amb caràcter particular han vingut a estatjar-se ací, han de presentar baixa de la població d’on procedeixen per a tenir dret a la targa de racionament de pa
  • El 9 d’octubre s’acorda comunicar que els refugiats bascus destinats a aquesta comarca… podrien disposar del Mas anomenat Sant Feliu. També es fa esment que l’alcalde va comprar una galleda per als refugiats valorada en 7’50 ptes. A Sant Feliu també hi va haver refugiats aragonesos i militars russos destinats al camp d’aviació.
Despeses refugiats. Acta maig 1938

Despeses refugiats (1938)

1938

  • 1 de gener.- … es dona compte de l’arribada en aquest poble de trenta refugiats de guerra, procedents d’Euskadi, els quals estaran baix la tutela d’aquest Ajuntament… s’acorda per unaminitat reunir el poble demà a dos quarts de set de la vetlla, als baixos de les Escoles, a fi de què el mateix poble manifesti expontaneament com creu que ha de resoldre’s la manutenció dels trenta refugiats de guerra totjust arribats.
  • 3 de gener.- … l’alcalde dóna compte de la reunió celebrada amb el poble i de la impresió recollida, que és la següent: que abans que ningú cuidin de la manutenció dels refugiats de guerra aquelles families que tenen un fill desertor…. i també entre els altres veins que tingui més mitjans econòmics per a mantenir los, procurant que la distribució sigui el menys gravosa possible, justa i proporcionada… (els refugiats acostument a estar allotjats en cases particulars en torns de quinze dies) també s’acorda que l’alcade i un conseller es personin a la Comissaria de la Generalitat a Girona, per tal de consultar com i de quina manera aquest Ajuntament ha de tenir cura de la manutenció i allotjament dels refugiats de guerra ara totjust arribats.
  • 26 de febrer.- Es donen d’alta com a refugiats els minyons Eustaquio Aguado Millán i Jesús Villar Domínguez, per ésser menors d’edat i tenir ací els seus familiars
  • 26 de març.- … es dona compte al Consell de certs abusos realitzats dintre d’aquest terme municipal, s’acorda …. que l’autoritat municipal no tolerarà que ningú s’atreveixi a entrar en cap camp o altre mena de finca, sense l’expressa autorització de l’agricultor que cuidi del seu conreu i de la seva explotació.
  • 9 d’abril.-  … es dona compte d’haver-se vist precisat a traslladar-se a Girona en companyia de dos refugiats, per mor de posar fi a cert malestar i a diferents queixes per ells formulades contra aquest Consell Municipal.
  • 14 de maig.- s’ha rebut ordres de la Superioritat ordenant fossin retirades totes les antenes de ràdio i que els aparells receptors fossin depositats a n’aquestes oficines municipals en el termini de setanta dues hores… s’acorda que es posi llum elèctrica a l’ex-esglesia parroquial, on avui han quedat allotjats els seixanta un refugiats de guerra , arribats aquesta mateixa vetlla…. exposar a les autoritats pertinents la situació actual d’aquest municipi, agreujada amb la vinguda imprevista de (61) seixanta un refugiats de guerra, manifestant-los-hi la manca de llits, d’aliments i la situació general del poble, que és ben poc falaguera, per a no dir difícil i crítica.
  • Un document del 15 de maig de 1938, adreçat a Enric Miró, diu: Serviu-vos entregar als refugiats de guerra portadors del present document DOS LITRES D’OLI, l’import dels quals anotareu al compte d’aquest Ajuntament.
  • 31 de desembre.- S’ha rebut ordre de tenir preparar allotjament per la possible arribada de nou contingents de refugiats. A tal efecte s’acorda passar un odre a tots que que accidentalment viuen a Cabanes i que tinguin casa o … en altra localitat, tenen 48 hores per desallotjar lo que ocupent aquí…. les famílies dels desertors tenen obligació de portar a l’Ajuntament un quartà de blat de moro per socorrer les families dels refugiats…. s’entrega el Mas de Forn d’en Llestí als refugiats perque el treballen pel seu compte.
  • Llibre-registre de refugiats acollits a Cabanes (1936-1939). Hi ha relacions nominals de nens i adults sota l’empara del municipi. Codi: ACAE110-114-T1-438

Allistaments

Targetes d’allistament del 1936 (115 imatges). Fons ACAE110-114. Ajuntament de Cabanes

  • Sense data.- Es fa saber a tots els individus de més de 20 anys i que no passin dels 40, siguin veïns o transeünts, que han d’apersonar-se a la Secretaria de l’Ajuntament, portant la cartilla militar o la llicència, per tot demà dissabte, ja que de no fer-ho incorreran en greus responsabilitats.
  • El 2 de novembre, es fa avinent que s’està organitzant l’Exèrcit popular de Catalunya i que els allistats cobraran 10’15 ptes diàries.
  • El 23 de desembre, un edicte posa en coneixement del públic que ha estat creada la força de xoc anomenada LEGIÓ ROJA, per a lluitar contra el feixisme. L’haver dels qui s’hi inscriguin serà de 15 pts, diàries i l’oficiona d’allistament és a Sariñena (Osca)

Control de les activitats industrials i els proveïments

Diferents documents de l’Arxiu municipal, amb data de la segona meitat de l’any 1936, mostren les activitats industrials del poble…

  • 19 d’agost.- Una carta adverteix l’Honorable Conseller d’Agricultura i Proveïments que a Cabanes no hi ha cap industrial que es dediqui a la venda de dits productes (es desconeix la naturalesa d’aquests productes)
  • 7 de setembre.- S’informa al Comissari Delegat d’Ordre Públic que no existeix cap expendeduria de pólvora  ni tampoc d’explosius
  • 10 d’octubre.- S’informa al Delegat d’Indústria de la província que a Cabanes hi ha:
    • una fàbrica de farines parada des de fa algun temps, on hi ha un Molí per fer farinades que ha estat incautat pel Comitè Antifeixista.
    • tres forners que tenen màquina de pastar
    • un constructor de carruatges que té una màquina de serrar
  • 13 de novembre.- L’alcalde tramet a l’Administrador de Rendes Públiques de la Província els padrons de la Patent Nacional d’Automovils i Motocicletes
  • 21 de novembre.- S’informa a la Delegació d’Indústria de Girona de les dades dels dos industrials:
    • un constructor de carruatges. No té treballadors i posseix terres que treballa personalment per no tenir prou feina de l’ofici. No porta comptabilitat. Només fa objectes de poca envergadura pels agricultors de la localitat. La màquina de serrar és de 60 cm i bastant usada. Està inscrit al Gremi Comarcal de ferrers i carreters U.G.T.
    • un ferrer. Té motor per manxar la fornal, però ha de treballar la terra per poder viure
    • una fàbrica de farines. Parada des de fa temps necessita un costosa reparació. Sols funciona una mola de pedra que va amb aigua per fer la farinada per als porcs. El capital que produeix no arriba a les 150 pts. a la setmana. L’arrendatari del molí ha marxat a França i actualement és el mosso qui en té cura
  • 29 de desembre.- El Comissari de la Pell recorda als carnicers, abasteixedors i altres productors i comerciants de cuirs i pells en brut, l’obligació de comunicar les entrades i sortides efectuades

Algunes de les cartes mostren les discrepàncies entre l’Ajuntament i el Comité Antifeixista. Així quan es parla del Molí l’alcade diu:  … d’interessar-los-hi el funcionament del Molí incautat és millor que es dirigeixin directament al Comitè, ja que és més fácil que contestin que pas que siguéssim nosaltres … doncs sempre que els demanem alguna cosa solicitada per un organisme superior creuen veure-hi una intromissió  … que causa un rezel injustificat entre l’harmonia que ha d’imperar entre els dos organismes locals.

…i els proveïments agrícoles i ramaders

  • El 10 d’agost l’alcade demana al President de l’Associació Sindical Agrària les existències d’adobs minerals i orgànics i el que es necessitarà fins el 31 de desembre
  • El 32 d’agost,el veterinari Pere Pujol i l’alcalde envien a la Direcció General de Ramaderia i Indústries Pecuàries la següent estadística: Mular (60), Caballar (110), Asnal (10), Bovines de treball (11) i de llet (10), lanars de carn (65) i de llet (130), Caprines de carn (20) i de llet (32), Porcí de carn (800) i de cria (20), Aus de corral (6.000), Conills (3.000), Llet (26.000 litres), Ous (12.500 dotzenes)
  • El 25 de setembre, l’Ajuntament fa saber que tothom que tingui existències de mercaderies i bestiar, inclús polleria, té el deure d’anar-lo a declarar a la Secretaria de l’Ajuntament.
  • El 25 d’octubre es demana als veïns la relació de bestiar cabrum, boví i porcí que posseixen cadascú i el que es calculi que es produirà durant un anys.
  • L’1 de desembre s’informa que al llarg de l’any 1935 s’havien sacrificat 255 porcs i de gener a novembre del 1936, vse’n van sacrificar 180.
  • El 19 de desembre s’informa que hi ha 180 caps d’animals de tir i de càrrega (138 de ramaderia caballar i 42 de mular)

A finals del 1936, des del Servei Central d’Estadística i la Delegació Comarcal de Proveïments de l’Alt Empordà es fa el seguiment dels conreadors i dels forners per tal de conèixer les existències del blat i farina.

1936

  • El 27 de setembre, es notifica que … sols hi ha el blat que posseixen els conreadors perqué no existeixen a la població fabricants ni magatzemistes, i de farina sols hi ha la que consumeixen diariament els tres forners del poble
  • El 14 de desembre, s’envia a la Delegació Comarcal de Proveïments de Figueres la llista dels conreadors que tenen blat que els hi sobra. En total són 6.194 kg. aportats per dotze pagesos. També es demana el dia i lloc on han de portar-lo
  • Dos dies més tard s’envia la declaració dels forners de Cabanes amb la quantitat de farina que posseïen el dia 15 i el promig que necessiten diàriament
    • Josep Algans. Tenia 2.100 kg i en necessita 75 kg diaris (fleca al carrer d’Escudillers)
    • Frederic Porterias. Tenia ==== kg i en necessita 50 kg diaris (fleca al carrer d’Espolla. Després can Licus)
    • Martí Paloma. Tenia 1.200 kg i en necessita 80 kg diaris (fleca al carrer d’Espolla. Després cal Bigoti)

1937

  • 15 de maig.- La Segona Divisió – Segon Regiment d’Infanteria fa una marxa des del Castell de Sant Ferran fins a Cabanes. Orden del Cuerpo del día 14 de Mayo de 1937 – Art. 1.” Mañana la fuerza franca de servicio, al mando del Capitán de Cuartel y de los Oficiales y Sargentos de semana, efectuará una marcha a Cabanas
  • 14 d’agost.-  S’acorda que s’imposarà una penyora de cent pessetes al que, per primera vegada es comprovi que ha portat blat al Molí local, per fer farinada, i si ho repeteix serà immediatament denunciat 
  • 28 d’agost.- S’acorda que els particulars que facin pastar farina han de retirar necessàriament tot el pa que els surti … a l’objecte de tenir-lo més controlat i de no cometre’s abusos

Confiscació d’edificis i propietats

Vegeu: Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació:
adjudicació i reclamació de béns confiscats de l’Alt Empordà: …. , Cabanes, .
… Arxiu Nacional de Catalunya. Fons: ANC1-1 /Generalitat de Catalunya (Segona República). Codi: ANC1-1-T-6776

A finals de 1936, l’Ajuntament va iniciar l’expedient per a la incautació d’edificis i béns que volia posar al servei del municipi, indicant quin ús se li podia donar a cadascun. A l’expedient (1936-1937) hi consta la següent proposta d’incautació:

  • Casa parroquial, al carrer dels Escudillers [passa a ser residència dels mestres, per trobar-se deshabitada i per passar a ésser béns comunals]
  • Escola de nois, a l’avinguda Dr. Pagès, ara carrer de les Escoles [continúa com a escola unitària, per ésser voluntat del seu constructor i donador]
  • Edifici Dolors Bassols, també amb el nom de Josep Pagès Turà, al carrer Colom (can Turà). [passa a ser escola de pàrvuls, per trobar-se deshabitat i ésser útil com a escola]
  • Casa i jardí d’Antoni de Puig, al carrer Fermín y Galán, ara carrer de Tetuán [passa a ser Ajuntament i provisionalment residència de refugiats de guerra, per trobar-se deshabitat i ésser útil com a escola]
    • Propietat de Concepció Conill i Eusebi Puig (propietari, Antoni Puig de Conill) [passa al Sindicat Agrícola, per troba-se abandonada del seu propietari]
    • Fruitareda d’en Carreras (propietari, Antoni Puig de Conill) [passa al Sindicat Agrícola per a ús dels treballadors sense feina, per estar abandonada de conreu i de pagaments]
  • Casa de Jaume Gorgot, despoblat (mas de Sant Feliu)
  • Fàbrica de farines i molir olier de Jaume Gorgot, al pg. de la Llibertat, ara carrer Canal (masover, Joaquim Torrent Clos) [passa al Sindicat Agrícola, per haver-lo abandonat l’arrendatari i ésser d’utilitat per als pagesos per a fer farinades]
  • Propietat d’en Roger, al carrer de Sant Isidre, 5 olivars i 5 camps (hereus de Tomàs Roger Larrosa)  [passa al Sindicat Agrícola, per a ús dels pagesos, per estar abandonat de conreu i de pagaments]
  • Hereus de Vicenç Brusés, al carrer Fondach
  • Hereus de Josep Gimbernat Municoy, al carrer Francesc Macià, ara carrer Canal (El Casino). L’edifici estava arrendat a una Societat on hi celebraven les seves reunions tots els elements de Lliga i Cedu [passa al Sindicat agrari i oficis varis, un sindicat que compta amb 55 afiliats i dues seccions, la d’agricultura i la del ram de la construcció. Realitzen tasques culturals.
  • Josep Ferran, Mas Ribas. Després que el 1935 havia mort Antoni Ribas de Conill, Josep Ferran Galter, banquer, industrial i polític figuerenc, va comprar el mas en renda vitalícia a Concepció Ribas que n’era l’hereva.

L’Arxiu Municipal de Cabanes conserva dues actes d’ocupació, amb data de 8 d’agost de 1936 on s’informa de l’ús a què es destinaran els edificis i s’explica que en el lloc més visible de l’immoble de referència és inserit un cartell fent constar l’ocupació practicada

  • La Rectoria o residència del Rector, situada al carrer d’Escudillers, 3. Es destinarà a residència dels mestres
  • L’escola, situada a l’avinguda del Dr. Pagès (carrer Escoles). Es destinarà al mateix fi

El 12 de desembre, l’alcalde informa que ha tramès al Comitè d’apropiacions de Barcelona les dues actes d’ocupació efectuades per l’Ajuntament, degudament complimentades, mentre que les apropiacions efectuades pel Comitè consten amb un simple acord sense que s’especifiqui el motiu, ni la classe de les finques. S’explica que el Comitè actuava tan independenment que no va fer mai cas del que l’Ajuntament li demanava per a complir les ordres que rebia del Govern de la Generalitat respecte a incautacions, trobant-se de resultes d’això, tot desordenat i confús.

També demana quines disposicions han de seguir ja que alguns propietaris han marxat i no saben com actuar. En una nota al marge s’especifiquen les apropiacions:

  • Incautacions de l’Ajuntament: Ex-Rectoria i Escola de nois
  • Incautacions del Comitè: Antoni Puig (casa i jardins), Jaume Gorgot (casa), Joaquim Torrent (tots els béns), Josep Pagès Turà (casa), Hereus de Vicenç Brusés (casa), Hereus de Josep Gimbernat (Cafè-Casino), Josep Ferran (casa-Mas Ribas)

Marciano Cárdaba Carrascal a la seva tesi doctor Colectividades agrarias en la región de Girona, 1936-1939 presentada a la UdG el 2001, ens explica que a Cabanes hi va haver iniciatives d’incautació de tot el terme municipal que no es van portar a la pràctica per manca d’entesa entre els mateixos veïns (AHN, FCGBGB, sig. top. 1432-1, exp. 14), només es va apropiar de terres abandonades, improductives o mal conreades.

Tot i que no es pot confirmar, s’explica que a can Marcó hi havia un destacament militar i una emissora.

Presoners de la República

El 1936, Maria Gimbernat Prim i la seva mare Josefina Prim Clos van ser detingudes per pertinença a famílies de significació dretana i per tenir familiars que havien omès les seves obligacions militars amb la República.

Nous càrrecs

La primera acta municipal després de l’aixement militar va ser el dia 26 de juliol de 1936. El document comença despatxant temes locals i acaba donant compte del següent acord:

… han de cessar tots els consellers propietaris o suplents que procedeixin de llistes dels partits no afectes al Front Popular d’Esquerres de Catalunya, … queden des d’are cessants els consellers propietaris de Lliga Catalana, Srs. Pijoan i Heras, així com també els suplents de dita llista, Srs Quera, Roca, Ylla i Aguer Mallau, i queden proclamats consellers propietaris els suplents de la llista del Front Popular, Srs. Hortal i Noguera… quedant definitivament constituït l’Ajuntament pels següents consellers: Josep Noguer Pomés, Conrad Pagés Serra, Pere Alegri Batlle, Pere Martí Casadevall, Vicenç Hortal Ramis i Pere Noguera Salleras …

El 7 de setembre, l’alcalde Josep Noguer envia al Comissari de la Generalitat de Girona la relació de persones que integren la nova Corporació Municipal:

  • Alcalde primer: Josep Noguer Pomés (Esquerra Republicana)
  • Alcalde segon: Conrad Pagès Serra (Esquerra Republicana)
  • Conseller primer: Pere Alegrí Batlle (Unió Socialista)
  • Conseller segon: Pere Martí Casadevall (Esquerra Republicana)
  • Conseller tercer: Vicenç Hortal Ramis (Unió Socialista)
  • Conseller quart: Pere Noguera Salleras (Partit Comunista)

I el 20 de setembre, arran del Decret de la Conselleria de Justícia que demana la creació de la Justícia popular local, l’alcalde  manifesta a l’Hon. Sr Conseller de Justícia de la Generalitat que:

… em prenc la inicitiva, creient-me autorizat per lo que prescriu l’esmentat art. 4 de proposar a la V.S. el nomenament dels ciutadans, Miquel Mis Gimbernat per a Jutge popular, Joan Armans Riquet per a Suplent, Pere Ramis Daró, per a Procurador del poble, Josep Pellicer Sudriá per a Suplent i Modest Serra Mont per a Secretari. El 4 de novembre, segurament per manca de resposta, repeteix el comunicat

El mes d’octubre, el jutge popular era Pere Alabau Costei.

A l’acta municipal del 18 d’octubre es nomenen els nous representants del Consistori:

  • Josep Noguer Pomés, alcalde, Pere Alegrí Batlle, Joan Vergés Noguera, per Esquerra Republicana
  • Josep Planella Capallera, Joan Pei Costei, Bartomeu Argelés Puig, per la C.N.T.
  • Joan Puigvert Lloberas, alcalde segon, pel Sindicat de Rabassaires

Vegeu: Expedientes de constitución de ayuntamientos de la comarca de Alt Empordà. Cabanelles-Colera. Código de referencia:ES.37274.CDMH/4//PS-BARCELONA_GENERALITAT,285,4 (PARES). Folis 6-22 (Octubre, 1936)

Davant la protesta de la C.N.T. , els representants de la U.G.T. (Josep Olivés i Joan Pallicer) aleguen que hi són en representació del P.S.U.C., però que vista la protesta es retiren. També queden vacants els llocs que correspondrien al P.O.U.M. i A.C. (Acció Catalana) per no existir a la població.notícia

El DOGC, 350 del 15 de desembre de 1936 publica el nomenament de Miquel Mis i Gimbernat com a jutge popular i Pere Ramis i Daró com a procurador del poble. Els suplents foren Joan Armans i Riquet i Josep Pellicer i Sudrià.

El 13 de febrer de 1937, Josep Planella presenta la dimissió per haver-li estat conferits altres càrrecs al Sindicat Agrari i Oficis Varis de la C.N.T. de Cabanes, essent substituït per Ramon Prunella Beya.

El 1o de juliol va dimitir el conseller Bartomeu Argelés Puig per haver ingressat a l’Escola d’Oficials Militars, essent substituït per Francesc Clarà Olivet, en representació de la C.N.T.

El 9 d’octubre el ciutadà Fidel Pagès Llombart ocupa la vacant del Conseller Vergés que s’ha incorporat a l’Exèrcit Popular.

Segons un document del 14 d’agost de 1939, adreçat al Juzgado de 1a Instancia e Instrucción, el càrrec de Jutge municipal va ser ocupat per: d’abril a juliol de 1936, Pere Alabau – el 1937, Miquel Mis Gimbernat – el 1938, Joan Armans i Vicenç Hortal Ramis

Durant aquests mesoss també es van contractar nous mestres, metges, veterinaris, secretari i altres treballadors municipals. Vegeu: Personatges

Comitè Antifeixista de Cabanes

Cabanes va ser un dels molts pobles de la comarca de l’Alt Empordà on hi hagueren Comitès Antifeixistes. La seva composició apareix al treball de Josep Antoni Pozo González, El poder revolucionari a Catalunya durant els mesos de juliol a octubre de 1936/Crisi i recomposició de l’Estat. Tesi doctoral, 2002. Dades de Cabanes

    • Comitè Local (juliol-octubre, 1936). Composició: 3 CNT, 2 “de l’Ajuntament”, 1 ERC, 1 POUM
    • Annex 3. La reorganització municipal a l’octubre de 1936: 20/10/1936. 3 ERC, 3 CNT, 1 UR. Alcalde: Josep Noguer Pomés (ERC)

El Comitè Antifeixista de Cabanes es va crear provisionalment els primers dies de l’aixecament militar i es va constituir el 16 d’agost de 1936, amb sis afiliats de la CNT i la FAI. Entre les seves activitats van destacar l’apropiació d’edificis i propietats i la col·lectivització de les terres.

Alguns documents, signats per l’Alcalde, mostren algunes discrepàncies entre l’Ajuntament i els integrants del Comitè, pel que fa a les incautacions. Però va ser en una circular adreçada al Director general d’administració local, el 5 d’agost, quan l’alcalde exposa que:

CNT

Solidaridad Obrera

… des dels primers dies de la sublevació feixista va constituir-se un Comitè provisional nomenat per alguns individus amb el beneplàcit de l’Ajuntament, però fòren tantes les atribucions que es prengué, que aviat passà davant del mateix Ajuntament, fent, inclús, servir per tot el que els convenia el segell de la Corporació, sense permís de l’Alcaldia. Passats els moments de desorientació i com sigui que continua actuant el Comitè, a pesar de que en un poble petit com és aquest no representa cap utilitat, més a més quan pot veurers pel document adjunt … que l’Ajuntament està integrat per representants  de les diverses faccions polítiques… desitjaria saber si s’ha de nomenar un Comitè definitiu i… en cas afirmatiu, qui l’ha de nomenar, quants components ha de tenir i quines seran les seves atribucions…

El 9 de setembre de 1936, el consistori va nomenar Jesús Pei Porterias i Josep Olivés Descamps com a representants de l’Ajuntament al Comitè Antifeixista.

Un article signat per José Conesa a la publicació Solaridad Obrera (18/09/1936) dóna l’altra versió del problema junt amb una descripció del poble i de la situació del moment. L’article a banda de la ideologia llibertària mostra un gran desconeixement del poble que considera i de la comarca. Els mestres eren Josep Argelés i Xaviera Pradel, el capellà assassinat Ramon Costa Massot (1877-1936) i el “muchacho que tiene cierta cultura” deu ser l’alcalde Josep Noguer Pomés.

Conesa junt amb Jaume Saludes i Antoni Marcet eren els tres membres del «Equipo n° 5, grup encarregat de la propaganda llibertària a l’Empordà fins a primers de desembre de 1936, data en què es traslladaren a Tarragona.

Segons l’acta municipal del 2 de novembre de 1936, en aquesta data el Comitè ja s’havia dissolt.


A partir del 31 de maig de 1938 els consellers, que necessitaven temps per dedicar-se a les feines del camp, van ser substituïts per un comissari polític (Paulí Margou Oliveras, un taper de Sant Feliu de Guíxols que ja havia estat alcalde de Sant Feliu durant la República) i sis mesos més tard, les irregularitats produïdes van provocar la formació d’un nou Ajuntament.

A mitjans de gener de 1939, l’Estat Major republicà va decidir emmagatzemar 200 tones d’explosius a l’església de Cabanes, però el mal estat del gual sobre la Muga els va forçar a portar-los a Llers on, el 8 de febrer, va tenir lloc la destrucció de l’església i bona part del poble.

La guerra civil va suposar la mort al front de catorze persones de Cabanes, entre els dos bàndols. Molts més van passar a França on van estar força temps retinguts als camps de concentració de  Vernet d’Ariège, on va estar internat el meu pare, a Argelés, etc. Els joves que havien estat cridats com a soldats sense haver fet abans el servei militar, van patir la guerra seguit de l’internament en camps de concentració i en tornar a casa, van  passar dos anys fent la “mili” en destinacions tan llunyanes com Galícia o Melilla.

DOCUMENTS

  • Targetes d’allistament del 1936 (115 imatges). Fons ACAE110-114. Ajuntament de Cabanes
  • Expedient d’apropiació de béns que va tenir lloc durant els primers mesos de la guerra
  • Camp d’aviació, situat dins el terme del poble.
  • Relació de donatius en queviures a profit de les Milícies anfifeixisfes que lluiten al Front. Butlletí d’Assistència Social, de Figueres
  • Ajuntament de Cabanes. Suscripció pro-víctimes del Feixisme. Empordà Federal, 05/09/1936
  • Causa General Cabanas. Fiscalía del Tribunal Supremo. Archivo Histórico Nacional, FC-CAUSA_GENERAL, 1432, Exp.14. A petició del Fiscal Instructor de la Causa General del Tribunal Supremo, el 18 d’octubre de 1940 l’alcalde de Cabanes va enviar la relació de “los hechos delictivos que se perpetraron en esta población durante el dominio rojo”. El 22 de febrer de 1946 el Fiscal Instructor Delegado de la Causa General demana que de acuerdo con el Sr. Cura Párroco y con dictamen de dos peritos proceda a valorar los daños causados en la Iglesia Parroquial durante la dominación roja.
  • El treball d’Oriol Abulí Vergés que ens parla de les execucions, saquejos i destruccions que es van produir a causa del conflicte bèl·lic
    • Execucions:
      • Ramón Costa Massot (59 anys, capellà de Cabanes). Es desconeix on va ser assassinat (20/07/1936). El febrer de 1941, l’Ajuntament de Cabanes va rebre una notificació del Jutjat militar d’Olot demanant informació sobre el mossèn, el 27 de febrer de 1941 l’alcalde redacta la resposta donant el nom i lloc de naixement de Ramon Costa i les dades que coneix sobre els seus familiars.
      • Pere Terrats Carbó (56 anys, capellà). Era rector de Vilanant i tenia familia en Cabanes, on el detingueren. Va ser assassinat a Sta. Llogaia (11/08/1936)
      • Francesc Esteve Collgrós (64 anys, jornaler). Trobat a Capmany, a la vora de la Muga (20/11/1936)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

    • Destruccions: Saqueig i destrucció de l’altar de l’església. Es va desvalissar l’església, es van cremar tots els sants, així com ornaments, roba i altres, però no es va destruir l’edifici. (24/07/1936). Mes informació: Consells de Guerra núm. 54883, 34041 i 54742  estudiats i digitalitzats l’any 2013 per l’Associació de familiars de Represalitats pel Franquisme.
  • Dirigents polítics i/o sindicals
    • Josep Noguer Pomés, Conrado Pagès Serra, Pere Martí Casadevall, Isidre Porterias Clos, Miquel Mis Gimbernat, Pere Alabau Casteny, Fidel Pagés Llombart, Miquel Pey Bonet, Joan Pey Contey, Bartomeu Argelés Puig, Miquel Mención, Joan Armans Riquet, Josep Planella Capallera, Pau Pujadas Carreras, Josep Batllori Pijoan, Juan Batllori Llanet, Josep Borrell Miró
  • Representants del Municipi i del Sindicat Agrari
    • Ajuntament
      • Alcaldes: Josep Noguer Pomés (1936-38), Paulí Margou Oliveras (Comisssari Municipal, 1938), Ramon Prunella Beya (nov. 1938),Segell UGT
      • Modest Serra, secretari
    • Sindicato Agrario y Oficios Varios
      • Josep Noguer, president
      • Joan Pey, president
      • Isidre Porterias, secretari
  • Morts per bombardeigs
    • Elvira Capallera Roig, natural de Cabanes, mestressa de casa (26 anys). Va morir a casa seva (c/ Sant Antoni, 9 de Figueres), junt amb el seu marit, Francesc Arderius Municoy, la seva filla Adelina i una tia del marit, Narcisa Arderius Guitart a causa del bombardeig del dia 4 de febrer de 1939 (Llista ACAE)
  • Llista de combatents cabanencs morts en la guerra. Font: Oliva i  Llorens, Jordi. El cost humà de la Guerra Civil a les comarques gironines: combatents morts i víctimes de material bèl·lic abandonat. El Punt, 1999.
    Hi consten catorze soldats, dels quals només un pertany al bàndol franquista. Es constata que Miquel Teixidor servia en l’exèrcit republicà com a mecànic d’avions i que va morir d’accident en esclatar-li una bomba que carregava en un avió. Al registre de defunció hi diu que va morir en un “bombardeo … por las fuerzas marxistas”.
    No consta que hi hagués cap víctima provocada per material bèl·lic abandonat.

Combatents morts a la Guerra Civil

Documents: Inscripció en el Registre Civil de Cabanes de la defunció de Juan Aguer Ferrer, mort el 10 de juliol de 1938 a Faió (Aragó) en acció de guerra (ACAE110-223-T2-1921) – Declaració d’hereus abintestat de Juan Aguer Ferrer, veí de Cabanes (ACAE110-223-T2-1625)

  • Morts del bàndol nacionalEsquela de Josep Gimbernat
    • Josep Gimbernat Prim. Casat i amb Xaviera Pradel i amb un fill, funcionari, 25 anys. El 6 de setembre de 1937 els rojos el van capturar a Belchite i va ser afusellat en un batalló disciplinari amb vint presoners més després d’un bombardeig. Vegeu:
    • Al Fons Isabel Hosta Pujol (AHG170-367) s’hi troben les cartes que, durant la Guerra Civil, Isabel (Betty), padrina de guerra d’una colla d’amics gironins, rebia de Francesc Castanyer. Els dos coneixien a Josep Gimbernat Prim. En una de les cartes escrita des de Saragossa, el 29 d’agost de 1937, Francesc explica detalls de la batalla de Codo que havia tingut lloc els dies 24 i 25 i li fa saber la manca de notícies sobre alguns amics, entre els quals cita “Gimbernat (marido de Pradel)”.
    • Inscripció en el Registre Civil de Cabanes de la defunció de José Gimbernat Prim, empresonat i afusellat a Osca per l’exèrcit republicà.Data(es) 1941 (ACAE110-223-T2-1329)
  • Memòries de la guerra i l’exili:
  • Represaliats pel franquisme.

Llista de consells de guerra. Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme-Facebook, 05/11/2012

 – Isidre Vila Nierga, pagès, 45 anys, casat, natural de Sant Andreu de Terri i veí de Cabanes. Condemnat a 30 anys de presó. Codi: ACAE111-92-T1-1
– Emili Torrent Viñas, pagès, 44 anys, casat, natural i veí de Cabanes. Afusellat el 15 novembre 1939. Codi: ACAE111-92-T1-2
– Joan Llanet Iglesias, Cabanes. Consell de Guerra. ACAE111-92
– Salvi Fajol Cels, natural de Fortià i veí de Cabanes. Consell de guerra. ACAE111-92

D’acord amb la guia de Procediments judicials militars de l’arxiu del tribunal militar tercer de Barcelona, a Cabanes hi ha haver 26 represaliats, un 3,5% de la població censada el 1936 (742 hab.) i com a executat, durant el Període blau (1939 – 1945) hi apareix Emili Torrent Viñas, de 44 anys.

Cabanes. Víctimas de la Guerra Civil y Represaliados del Franquismo (PARES. Portal de Archivos españoles)

Pere Alabau Casteny (jutge municipal) – Pere Alegri Batlle – Josep Argelés Compte (mestre, expedient de depuració) – Bartomeu Argelés Puig (membre del Comitè Revolucionari Local i dirigent sindical) – Joan Armans Riquet (president d’Esquerra Republicana de Catalunya/ERC i membre del Comitè Revolucionari Local) – Joan Batllori LLanet – Josep Batllori Pijoan (citat en oficis i informes) – Josep Borrell Miró (membre del Comitè Revolucionari Local) – Salvi Fajol (citat en oficis i informes) – Paulí Margou Oliveras (gestor municipal) – Pere Martí Casadevall (citat en oficis i informes) – Miquel Mención (membre del Sindicato Confederación Nacional del Trabajo/CNT) – Joan Mis Gimbernat (sospitós, es troba a la presó de Girona) – Miquel Mis Gimbernat (membre del Comitè Revolucionari Local i dirigent de partit polític) – No consta (milicià, fill d’un carabiner, veí de La Jonquera) – Josep Noguer Pomés (dirigent de partit polític) – Joan Noguer Pomés (dirigent del Sindicat Unió de Rabassaires, es troba a la presó de Girona) – Fidel Pagès Llombart (membre del Comitè Revolucionari Local) – Conrad Pagès Serra (citat en oficis i informes) – Miquel Pey Bonet (agutzil, sospitós, es troba a la presó de Girona) – Joan Pey Costey (membre del Comitè Revolucionari Local) – Isidre Porterias Clos (membre del Comitè Revolucionario local i del Sindicat Confederación Nacional del Trabajo/CNT, es troba a la presó de Girona) – Xaviera Pradel LLop (mestra, expedient de depuració) – Pau Pujadas Carrés (membre del Comitè Revolucionari Local, es troba a la presó de Figueres) – Miquel Teixidor Tubert (dirigent sindical) – Emili Torrent Viñas (sospitós, afusellat).

Vegeu també: Archivos Históricos militares y civiles. Guerra Civil Española

  • Llista de Consells de Guerra. Estudiats i digitalitzat l’any 2013. Associació de familiars de represalitats pel franquisme
    • Consell de guerra Núm. 54883
      • Miquel Mis Gimbernat, de 60 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua. Document: Expedient de l´Audiència Provincial de Girona núm. 294/1943 (ACAE110-261-T2-558)
      • Josep Noguer Pomes, de 51 anys, natural i veí de Cabanes, viudo, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Fidel Pagès Llombart, de 52 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Pere Alegri Batlle, de 51 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Pere Alabau Castey, de 49 anys, natural de Garrigoles i veí de Cabanes, casat, ferrer. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Miquel Pey Bonet, de 48 anys, natural de Llers i veí de Cabanes, casat, barber. Condemnat a 20 anys de presó.
      • Josep Batllori Pijoan, de 55 anys, natural i veí de Cabanes, casat, carnisser. Absolt.
      • Isidre Porterias Clos, de 48 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Vegeu: 1939. Joan Llaona Juanola, Miner, de Maçanet de Cabrenys, 28 anys, solter. Albsolt. Va ser enviat a un camp de treballadors.  Expedient núm. 54.883 foren jutjats Joan Ramon Masmiquel, Antonio Regidor Romero, Joaquin Moret Riera, Eugenio Roura Torrent, Ramon Riera Pumarola de Sant Hilari Sacalm, Miquel Mis Gimbernat, Josep Noguer Pomés, Fidel Pagès Llombert, Pedro Alegrí Batlle, Pedro Alabau Castey, Isidro Porterias Clos, Miguel Bertran García, Ramon Pujol Soirt, Josep Maria Font Font, Pedro Vila Estela, Miquel Pey Bonet i Josep Falgarona Bosch. [ACAE111-92-T1-81]
    • Consell de guerra núm. 82709
      • Pere Porterias Costas, de 41 anys, natural i veí de Cabanes, casat, jornaler. Absolt.
      • Pilar Batlle Ferrer, de 33 anys, natural de Vilopriu i veïna de Cabanes, casada. Absolta.
  • Inscripció al Registre Civil d’algunes persones mortes durant la guerra.
    • Inscripció en el Registre Civil de Cabanes de la defunció de José Hubach Carbó, mort al front d’Aragó intentant passar al bàndol nacional el 1939. Codi: ACAE110-223-T2-1462
    • Inscripció en el Registre Civil de Cabanes de la defunció de Juan Aguer Ferrer, mort el 10 de juliol de 1938 a Faió (Aragó) en acció de guerra. Codi: ACAE110-223-T2-1921
    • Inscripció en el Registre Civil de Cabanes de la defunció de Pedro Tarrats Carbó, mort a Santa Llogaia d’Alguema l’11 d’agost de 1936. Codi: ACAE110-223-T2-1984
    • Expedient d’inscripció al Registre Civil de Castelló d’Empúries de la defunció de Francisco Calvet Alegrí, capellà de la basílica de Castelló d’Empúries, desaparegut el mes de setembre de 1936 després de ser pres a Cabanes i dut al castell de Sant Ferran de Figueres, junt amb el capellà Esteban Carbonell, que també estava amagat a Cabanes. Codi: ACAE110-223-T2-2023
      • Francesc Calvet, batejat a Cabanes el 22 de juliol de 1877, era fill de Baldiri Calvet Monicoy (*1851) i Caterina Alegrí Ramis (*1858), els dos de Cabanes, casats el 18 de març de 1876. Sembla que va ser assassinat l’1/10/1936
  •  Altres
    • Danys de guerra ocasionats a la finca del mas Gitano. Codi: AHG170-231-T2-13149
    • Diligències preliminars del judici declaratiu de major quantia que insta Baudilio Quintana Visi contra Manuel Escura Girbal, ambdós de Cabanes, per danys i perjudicis ocasionats a l’inici de la guerra civil (1935-1940). Inclou un Llibre de registre de bestiar. Codi: ACAE110-223-T2-1857
    • CNS-AISS. Delegació Sindical Comarcal de Figueres. Actes de recuperació dels antics locals de Cabanes, Lladó i Borrassà per la CNS (1939-1941). Codi: ACAE110-73-T1-190
  • Rubió Coromina, Jordi E.  Presoners de la República. “Excautivos por España”. Revista de Girona, 272 (Maria Gimbernat Prim – Josefina Prim Clos)

Actes municipals
Font: Arxiu municipal de Cabanes

1936

  • 26  de  juliol.- La primera acta municipal després de l’aixement militar va ser el dia 26 de juliol de 1936. El document comença despatxant temes locals, destacant la denúncia formulada per diversos veïns per tal que s’arrangi a bomba del carrer Caballeries … i acaba donant compte dels cessaments dels regidors que procedeixen de llistes dels partits no afectes al Front Popular d’Esquerres de Catalunya.
  • 29 de juliol.- Per tal de donar treball als obrers parats de la localitat i tinguent en compte que hi han alguns camins públics,  s’acorda … començant per l’arranjament del camí anomenat de Vilarnadal …
  • 9 d’agost.- Es notifica … l’apropiació de l’ex-Rectoria per tal de destinar-la a residència dels mestres, així com també s’ha incautat de l’actual escola de nois, manada construir pel fill ilustre del poble Dr. Josep Pagès, i que encara no estava traspassada … es nomena Auxiliar de la Secretaria a en Joan Serra Mont, quin auxiliar podrà suplir al Secretari titular … Aquest nomenament ha d’entendrer’s amb caràcter gratuit, això, no obstant els serveis que presti es consideraran com un mèrit  com un favor fet a l’Ajuntament.
  • 30 d’agost.- … Vist que el Metge i el Veterinari titulars d’aquest Municipi Srs Ramon Campmany Coll i Joan Carbó han abandonat llurs cárrecs, ignorant-se el seu actual parador, s’acorda declarar-los cessants, amb pèrdua de tots els drets … es nomena amb caràcter interí pel cárrec de Metge titular al veí de Figueres, Sr. Joan Brusés i Majó i pel de Veterinari titular, també amb caràcter interí al veí de Peralada, Sr. Pere Pujol Bigas. A més es nomena pel càrrec d’Auxiliar de verterinari a en Ferran Boix i Vallicrosa … si bé aquest nomenament s’ha d’entendre amb caràcter gratuït …
  • 13 de setembre.- Es decideix dotar la població d’una xarxa de pous per a millor comoditat dels veïns … tant prompte la situació econòmica de la Corporació o permeti, pous semi-artesians, que per la fàcil instal·lació i per la puresa de l’aigua són els que reuneixen més bones condicions i garanties tant per l’economia dels fons municipals com per el que es refereix amb la sanitat pública, en els llocs següents, que són els que de moment son més convenients:
    • A la plaça de la República, davant de la Peixateria
    • A la carretera, davant de casa en Benet Prim
    • Al carrer García Hernández (c/ Espolla), davant de casa en Benet Pomés
    • Y a les Escoles, a mig del pati d’esbarjo
  • 20 d’octubre.- Respecte al problema del camp, després d’àmplia deliberació… s’acordà  fer un pregó a l’objecte de saber els camperols que necessiten terres i invitar seguidament als que es trobin conreant-ne gran quantitat de vesanes, per tal de veure si dintre la major harmonia i sense cap classe d’exigències és factible resoldre definitivament aquest assumpte.
  • 10 de novembre.- Davant la petició feta pels milicians d’aquesta localitat Ricard Llanet Iglesies, Pere Pujol Badet i Joan Porteries Costa que han vingut del Fron d’Aragó per anar al del Centre, demanant a l’Ajuntament que els facilités pistoles … i que s’els hi fés algun donatiu … L’Ajuntament … tinguent en compt el fi patriòtic a que es volen destinar i les orientacions rebudes del Comitè de guerra i Conselleria de Defensa, de Figueres, acorda,… lliurar-los-hi les dues pistoles marques Celta i Vesta i el revólver H.O. … que s’els hi lliuri la quantitat de vint-i-cinc pessetes a cadascun …
  • 14 de novembre.- S’encarrega la venda dels cairats i socs sobrers de l’enderrocament de la casa del cantó del carrer Fermí Galan (Font de les Manies), situada davant de l’antiga casa Puig
  • 28 de novembre.- Es constata que d’acord amb el Decret de Justícia de 13 de novembre, els ciutadans a Catalunya adquiriran llur majoria d’edat als divuit anys … A continuació el conseller Argelés protesta de que formi part de la Corporació un representant de l’Unió de Rabassaires, ja que … no hi havia tal entitat … a la població. També el conseller Vergés protesta de que hi formi part el conseller Argelés, ja que va deixar de votar a les eleccions del 16 de febrer darrer, i a més, segons diu, feia campanya contra el Front Popular.
  • 26 de desembre.- S’acorda causar baixa de l’Agència de Joan Triadú, com a representant del Consell a Girona i designar el “Centre Administratiu Assessor”-Josep Jofre Alberni que pocs dies abans havia estat recomanat, des de la Comissaria de la Generalitat, per Agustí Cabruja

1937

  • 30 de gener.- S’acorda adquirir un impermeable pel milicià Narcís Pei Olivés, que ha anat a lluitar al Front d’Aragó, també s’acorda deixar les armes llargues de caça requisades als mossos que aprenen instrucció militar obligatòria
  • 13 de febrer.- Fixar la jornada de vuit hores de treball per a tots els ramsdisposar que tots els conreadors que necessitin jornalers passin per l’Ajuntament a fer la demanda, quedant terminantment prohibit contractar cap jornaler sense previ coneixement de la Comissió municipal de Treball.
  • 27 de febrer.- Es determina que el jornal, en tots els rams de la vida local, sia pagat a raó d’una pesseta i vint-i-cinc cèntims l’hora. També s’acorda abonar les despeses ocasionades per viatge efectuar per l’Ajuntament en ple a Girona, el dia 24 del corrent, requerit pel Comissari d’Ordre Públic, per tal de solventar el conflicte ocorregut a la població derivat de les peticions obreres, regulades en aquesta sessió.
  • 27 de març.- El mosso Agustí Pei demana una trinxera de cuir per preservar-se del fred i la pluja, acordant de comprar-ne una i trametre-li.
  • 24 d’abril.- Es destinen 60 ptes per pagar una trinxera al milicià Narcís Pei
  • 12 de juny.- Es disposa que ja que es necessita una tarja de racionament dels principals articles de consum, serveixi la mateixa que hi ha establerta per al pa
  • 15 de juny.- Es dóna compte dels propietaris d’ignorat parador: Antoni Puig, Tomàs Roger, Marquès de Camps i Joan Oliva
  • 10 de juliol.- A petició d’un conseller de la C.N.T., s’acorda sol·licitar del govern de la Generalitat l’expropiació dels béns de les famílies dels minyons desertors.
  • 14 d’agost.-  S’acorda que s’imposarà una penyora de cent pessetes al que, per primera vegada es comprovi que ha portat blat al Molí local, per fer farinada, i si ho repeteix serà immediatament denunciat
  • 28 d’agost.- S’acorda que els particulars que facin pastar farina han de retirar necessàriament tot el pa que els surti … a l’objecte de tenir-lo més controlat i de no cometre’s abusos
  • 25 de desembre.- … s’acorda per unanimitat que aquest Ajuntament controli d’ací endavant la distribució de tabac, i que, en conseqüència, es faci un cens dels fumadors d’aquest poble.

1938

  • 1 de gener.- … es dona compte de l’arribada en aquest poble de trenta refugiats de guerra, procedents d’Euskadi, els quals estaran baix la tutela d’aquest Ajuntament…. s’acorda per unaminitat reunir el poble demà a dos quarts de set de la vetlla, als baixos de les Escoles, a fi de què el mateix poble manifesti expontaneament com creu que ha de resoldre’s la manutenció dels trenta refugiats de guerra totjust arribats.
  • 3 de gener.- … l’alcalde dóna compte de la reunió celebrada amb el poble i de la impresió recollida, que és la següent: que abans que ningú cuidin de la manutenció dels refugiats de guerra aquelles families que tenen un fill desertor…. i també entre els altres veins que tingui més mitjans econòmics per a mantenir los, procurant que la distribució sigui el menys gravosa possible, justa i proporcionada…. també s’acorda que l’alcade i un conseller es personin a la Comissaria de la Generalitat a Girona, per tal de consultar com i de quina manera aquest Ajuntament ha de tenir cura de la manutenció i allotjament dels refugiats de guerra ara totjust arribats.
  • 15 de gener.- S’acorda fer-se ressó d’una crida-circular de l’alcalde de Barcelona, i al efecte, obrir una suscripció pública per a recollir cabals i comprar abrigalls pels combatents… s’acorda que es pagui una factura de despeses, causades pels refugiats de guerra, que presenta Marguerida Sabà la qual importa la suma de ptes. 118’00 ptes.
  • 29 de gener.- s’acorda … que en lloc d’apagar tot l’enllumenat públic es deixin uns quants llums encesos i pintats de blau, d’acord amb les ordres de la Junta de Defensa Passiva i….  …  repartir els cigrons darrerament arribats (33 quilos) entre les families del poble que es troben mancades de pa o que no recullen del camps apenes cap mercaderia.
  • 5 de febrer.- … posa a discusió la petició verbal formulada per la Mestra Nacional Anna Cusí, que demana se li dongui una casa dintre del poble…. Pere Teixidor manifesta que, segons explica la seva filla que assisteix a les classes de la Sta. Cusí, la mestra, vivint com viu tan lluny del poble els dies de mal temps no pot assistir a l’Escola, i, en conseqüència demana que, … Fèlix Compte abandoni en un termini breu la ex-casa Rectoral i que l’ocupi la Senyora Mestre Anna Cusí.
  • 12 de febrer.- s’acorda que s’avisi a n’en Lluis Figueres, mestre de cases, o a n’en Francesc Roure per a que obrin la torre que hi ha en el poble, per mor de veure si reuneix com sembla aptituds per a servir de refugi contra possibles bombardejaments aeris.
  • 26 de febrer.- Ramon Prunella del Sindicat Agrari d’Oficis Varis (CNT), dimiteix com a conseller representant de la CNT a l’Ajuntament i  es nomena a Vicenç Llanet Batllori (Resolució presa a l’assemblea del Sindicat del 19/02/1938)…  Es donen d’alta com a refugiats els minyons Eustaquio Aguado Millán i Jesús Villar Domínguez , per ésser menors d’edat i tenir ací els seus familiars…. el conseller Joan Puigvert manifesta que és baixa de la Unió de Rebassaires i, com sia que representava aquesta entitat fa expressa la seva dimissió i renuncia al càrrec
  • 12 de març.- s’acorda que la família d’Ignacio Villar Azcárate (possiblement era comunista i refugiat basc), no sigui destinada per a menjar a cap domicili particular dels veïns d’aquest poble, tota vegada que el cap de casa treballa.
  • 26 de març.- … es dona compte al Consell de certs abusos realitzats dintre d’aquest terme municipal, s’acorda …. que l’autoritat municipal no tolerarà que ningú s’atreveixi a entrar en cap camp o altre mena de finca, sense l’expressa autorització de l’agricultor que cuidi del seu conreu i de la seva explotació. (records transmesos oralment fan pensar que aquests abusos els portaven a terme els refugiats de guerra)
  • 9 d’abril.- es dona compte que determinats oficials militars volen ocupar habitacions en la casa-habitació que avui té la Mestressa Nacional Anna Cusí, a la finca coneguda com a “mas de Sant Feliu” … s’acorda que no es doni entrada a l’esmentada finca a ningú que no porti una ordre militar donada per un cap Superior. … es dona compte d’haver-se vist precisat a traslladar-se a Girona en companyia de dos refugiats, per mor de posar fi a cert malestar i a diferents queixes per ells formulades contra aquest Consell Municipal.
  • 23 d’abril.- es demana al Consell Municipal una relació nominal de tots els minyons desertors, nom i adreça dels seus familiars més pròxims i un informe de la particular situació econòmica de cadascú dels desertors o dels seus familiars…. també es manifesta que a l’autoritat Superior li causa molta estranyesa que aquest Ajuntament no hagi mai proposat l’imposició de penyores als desertors o als seus pares…. es dona compte de les dates assenyalades per a incorporació a l’exèrcit dels minyons compresos en les lleves del 1927 i 1941.
  • 30 d’abril.- Relació de factures pagades per subministraments a refugiats de guerra
  • 14 de maig.- s’ha rebut ordres de la Superioritat ordenant fossin retirades totes les antenes de ràdio i que els aparells receptors fossin depositats a n’aquestes oficines municipals en el termini de setanta dues hores… s’acorda que es posi llum elèctrica a l’ex-esglesia parroquial, on avui han quedat allotjats els seixanta un refugiats de guerra , arribats aquesta mateixa vetlla…. exposar a les autoritats pertinents la situació actual d’aquest municipi, agreujada amb la vinguda imprevista de (61) seixanta un refugiats de guerra, manifestant-los-hi la manca de llits, d’aliments i la situació general del poble, que és ben poc falaguera, per a no dir difícil i crítica.

    Paulí Margou

    Presa de possessió del Comissari Paulí Margou

  • 31 de maig.- … s’ha personat en les Cases Consistorials Paulí Margou i Oliveres, el qual … ha exhibit el document en el qual se’l nomena Comissari Municipal d’aquest poble de Cabanes … assumirà totes les funcions reservades a l’Alcalde i a l’Ajuntament … es dona plena possessió d’aquest Ajuntament a l’esmentat funcionari de la Generalitat, Paulí Margou i Oliveres el qual l’accepta i en pren possessió ….
  • 30 de juny.- Relació de factures pagades per proveïments als refugiats.
  • 31 d’octubre. El Comissari Municipal fa constar Que el dia 30 de juliol del present any, a les deu hores del matí es personà a l’Ajuntament el major cap de l’Aerodrom de Figueres, demanant se li fes immediata entrega de les claus del local del Sindicat Agrícola d’aquesta població, lloc que necessitava per a les forces volants de l’Aerodrom, havent-se-li indicat que havia de dirigir-se al President del Sindicat Agrícola o al Conserge de l’esmentat local que tal vegada tenia les claus de l’edifici. Que al cap de mitja hora l’esmentat Cap de l’Aerodrom de Figueres, acompanyat pel President del Sindicat Agrícola es personà a l’edifici destinat a Escola, on el mestre Sr. Muntada estava donant les seves lliçons , manifestant, després d’un brevissim examen de l’edifici, que ell es quedava amb aquell local i que a les sis de la tarda estigués lliure i a punt per a esser-li entregat. I havent-li objectat el Sr. Mestre que sense una ordre prèvia per escrit no podia pas fer entrega d’aquell edifici destinat a Escola, a les dotze hores fou entregat a les oficines municipal el següent ofici que, copiat literalment en la seva part textual, diu: “Por sernos necesario para el alojamiento de personal volante y reuniendo condiciones la Escuela de niños de este Pueblo=Ruegole que ordene que para las 18 horas del dia de hoy este dicha Escuela desalojada y en condiciones de poderla habitar = Figueras -30-julio-1938”. Y en cumpliment d’aquesta ordre fou ocupada per les Forces d’Aviació Militar l’edifici abans destinat a Escola de nois.
  • 8 de novembre.- En cumpliment d’ordres rebudes de la Superioritat s’han de convocar els representants del Front Popular i, de no existir, el President i el Secretari de les Sindicals i partits polítics constituïts ací i que són antifeixistes: UGT, CNT, Esquerra Republicana de Catalunya a fi que verifiquin un informe sobre l’actuació política i sindical, sobre l’actuació envers els refugiats i sobre l’actuació anterior i posterior al 18 de juliol de 1936 de tots els caps de casa i familiars major d’edat, que tinguin un fill o un familiar desertor i dels qui són fugitius. Aquest informe també ha de contenir la situació econòmica de cada un d’ells.
  • 9 de novembre.- El veí Ramon Prunella Beya manifesta que se li havia donat per part del Cap de l’Aeròdrom Militar de Figueres el termini de vint-i-quatre hores per desocupar la casa que ocupa i que és el seu domicili legal, necessita i demana i espera d’aquest Ajuntament que li faciliti i li faci entrega d’un edifici per a traslladar-hi el seu domicili…. donat que Joan Pei i Portaries, segons manifestà en Ramon Prunella ocupava els baixos de la casa nº 26 del carrer de Colom (Can Turà), sense necessitar-los, per tenir ja un domicili propi i espaiós. Convingueren que Joan Pey i Porterias cediria a Ramon Prunella i Beya tota aquella part dels baixos de la finca nº 26 del carrer de Colom ….
  • 18 de novembre.- Sota la presidència del Jutge popular Vicens Hortal Ramis, assistint–hi els Consellers electes i en absència del Comissari municipal Paulí Margou i del secretari Joan Muntada (actua com a secretari el veí Gumersind Garrigolas Ribot) es constitueix la Corporació Municipal formada per Fidel Pagès Llombart (alcalde)
  • 31 de desembre.- S’ha rebut ordre de tenir preparar allotjament per la possible arribada de nou contingents de refugiats. A tal efecte s’acorda passar un odre a tots que que accidentalment viuen a Cabanes i que tinguin casa o … en altra localitat, tenen 48 hores per desallotjar lo que ocupent aquí…. les famílies dels desertors tenen obligació de portar a l’Ajuntament un quartà de blat de moro per socorrer les families dels refugiats…. s’entrega el Mas de Forn d’en Llestí als refugiats perque el treballen pel seu compte.

    11 febrer 1939

    Presa de possessió de la Gestora Municipal (febrer, 1939)

1939

  • 11 de febrer.- a les 12 del migdia … se constituyó en la sala capitular de sus Casas Consitoriales el Ayuntamiento que cesa, compuesto de los Srs Ramón Prunella Beya como Alcalde Presidente, Fidel Pagés Llombart como 2º Alcalde y los Regidores Pedro Noguera Salleras, Pedro Pujol Male, Climent Aguer, … Municoy los cuales fueron recibiendo cortesmente a los que han de suplirles en cargo nombrados por el Comandante Jefe de 2º Regimiento de Caballeria en representacion de la España Nacional que al librar el pueblo de Cabanas nombra con caracter provisional a Joan Rebarter Pellicer como Presidente de la Gestora de este Ayuntamiento y como concejales a D. Joan Oliva Fortia, Dn José Aguer Ginestera y a D. José Gimbernat Teixidor

Altres documents que ens mostren el dia a dia dels primers mesos de la guerra (1936)
Font: Arxiu municipal de Cabanes

S’han conservat poca de la documentació municipal generada durant els tres anys de la Guerra Civil. Segurament abans de l’entrada de les tropes nacionals es va destruir bona part d’aquests documents per tal d’evitar proves compromeses. un escrit adreçat al Juzgado de 1a Instancia e Instrucción del 14 d’agost de 1939 explica que el Juzgado Local no fue destruido ni quemada, los libros de nacimientos, matrimonios y defunciones están intactos. Lo que a buen seguro habrá desaparecido, es la documentación y correspondencia entre las Autoridades y el Juez por cuanto no hay escrito alguno que se refiera a los nombramientos de Jueces y demás personas del Juzgado. Para hallar la fecha, y desde luego aproximada de la actuación de los jueces, hay que valerse de los libros de defunciones y con las firmas de las actas puede comprenderse quien desempeña los cargos ….

ban_20juliol1

  • Sense data.-
    • Es posa en coneixement de tothom que al Comitè hi ha una subscripció oberta per tal de poder adquirir llana per a fer jerseis pels milicians … Així mateix totes les noies que vulguin fer treballs pels milicians del Front, son pregades d’anar al Comitè on s’els hi facilitarà llana i demés objectes que necessitin
    • Es fa avinent a tots els treballadors de la terra que necessitin terra per treballar es presentin a solicitar les vesanes que desitjarien
  • 20 i 21 de juliol.- Dos bans, signats per Josep Noguer Pomés, alcalde popular de l’Ajuntament de Cabanes, exigeixen l’entrega de qualsevol arma que no sigui de caça. El 3 de novembre, en canvi, es feia saber que qui tingués qualsevol arma, l’havia de presentar per tal de rebre l’oportuna autorització per al seu ús i l’endemà es tornar insistir que qui tingui armes, tant si són llargues com curtes, les portin per tot avui a l’Ajuntament, ja que si no ho fan seran rigorasament castigats.
  • 29 de juliol.- Un ban prohibeix els grups a la via pública, així com la propalació de rumors alarmants. I un edicte disposa que d’acord amb el que ha decretat la Generalitat, s’estableix que la jornada agrícola és la de 8 hores diaries, del contrari seran sancionats els patrons i obrers que desobeixin aquestes normes amb fortes multes.
  • 6 de novembre.- El Comitè d’auto transports de Girona envia al ciutadà alcalde de Cabanes les fulles de control del cotxes de la localitat, afegint que baix la vostra exclusiva responsabilitat, esperem els entregareu solament a les persones a les quals els vehicles els hi siguin absolutament indispensables pel seu treball, guardat-vos els demés per a les necessitats de la Guerra. Es conserven quatre fitxes, totes de motos:
    • Marca: Ariel – Matrícula: B-39.201 – Motor 6.319 – Potència 2,2 HP
    • Marca: BSA – Matrícula: GE-2998 – Motor 44.161 – Potència 2,1 HP
    • Marca: Rudge – Matrícula: B-41.468 – Motor 35.763 – Potència 3 HP
    • Marca: BSA – Matrícula: B-42.694 – Motor 1.980 – Potència 2  3/4 HP
  • 15 de desembre.- Diferents edictes informen que:
    • La Conselleria d’agricultura atorga deu subvencions destinades a fills de conreadors que vulguin cursar els estudis d’ensenyament agrícola a l’Escola Mitjana d’Agricultura. Cal sol·licitar-les al Sindicat Agrícola, acompanyant un certificat d’estudis primaris. Els aspirants han tenir més de quinze anys.
    • Tots els que tinguin aparells receptors de ràdio, hauran de solicitar l’autorització corresponent al Servei de Censura de Guerra del Secretariat General del Departament de Defensa, acreditant llur adhesió a la causa antifeixista… del contrari seran expropiats els aparells.
    • A partir del dia 7 de desembre, els espectacles públics de tota mena, hauran d’acabar llurs sessions a dos quarts d’una de la matinada com a màxim i els cafès, bars, etc. només podran tenir obert fins a dos quarts de dues.
    • Resta prohibida la tinença i circulació dels bitllets del Banc d’Espanya alterats per estampilles faccioses i no estaran, per tant, garantitzats per les reserves d’or del Banc d’Espanya.
  • 16 de desembre.- L’alcade, Josep Noguer informa al Director de Telèfons que es va prendre l’acord de no estar abonat al telèfonaviacio1

1939 – Últims dies de la Guerra Civil (Arxiu Municipal de Cabanes)

El 22 de gener, dues setmanes abans que les tropes nacionals entressin a Figueres, Juan Massanet Marcé, capità de l’arma d’aviació, ordena que es requisi el Sindicat Agrícola de Cabanes per a la instal·lació d’una indústria. L’ordre provenia del Tinent Coronel Spencer [full manuscrit sense membret, (10,5cm x 15,5cm)]

El 23 de gener, el Comandament militar de Figueres demana el nombre d’evacuats que es poden allotjar a Cabanes, un magazem per al dipòsit d’aliments, la carretera o estació d’accés al poble i qui és el representant de la Junta Municipal. La petició es fa amb l’advertiment que “cualquier ocultación será penada con la màxima rigurosidad“.

El 28 de gener una circular del cap de la comissaria informa que el Ministro de Gobernación disposa que tots els ciutadans civils i militars que posean aparatos receptores de Radio los depositen en la Comisaría de Policía mas próxima en el plazo de cuatro días con el fin de que sean precintados … se les librará el oportuno recibo de entrega que será canjeado cuando se proceda a devolver dichos aparatos a los dueños o usuarios de los mismos.

L’1 de febrer el Cap de Serveis de la 31 Brigada Mixta. Tercera División. Estado Mayor demana a l’alcalde que es presenti per fer-se càrrec dels animals i carruatges i els reparteixi entre els veïns que hubieran laborado con mayor entusiasmo en pro de la causa antifascista. El 22 de març l’alcalde gestor del III Año triunfal contesta un ofici referent als animals militars abandonats pels rojos i manifesta que solo quedan dos caballos uno en cada una de dos familias adictas al Régimen y que en los principios de la revuelta fueron despojados de los animales de labranza que poseían. El 27 de febrer Vicenç Cusí explica que havia recollit un mular abandonat pels soldats rojos i que ho va fer perquè no tenia cap animal per treballar la terra ni diners per comprar-ne i sol·licita que se li permeti fer ús de l’animal amb el compromís que el tornarà si l’amo es presenta.

El 2 de febrer l’alcalde autoritza a Ramon Prunella Beya i Josep Noguer Pomés per anar a La Jonquera amb un camió d’aviació per intentar resoldre l’avituallament de pa i aliments per als refugiats que hi havia al poble. Un rebut d’aquest mateix dia explica que s’han rebut de part de l’alcalde la cantidad de 33 escopetas de caza propiedad de los vecinos. 

Cronologia:

  • 26 gener.-  Caiguda de Barcelona en mans de l’exèrcit franquista: les tropes de Yagüe i Solchaga entren a Barcelona sense trobar resistència. El govern de Negrín s’ha traslladat a Figueres.
  • 1 febrer.-  Els nacionals ocupen Vic. Reunió de les Corts republicanes (l’últim cop que ho fan a l’Estat espanyol) al castell de Figueres.
  • 4 febrer.-  Els nacionals ocupen Girona.
  • 5 febrer.- El govern republicà creua la frontera francesa.
    Josep Noguer
  • 8 febrer .- Els nacionals ocupen Figueres.
  • 9 febrer.- Les tropes franquistes arriben al coll del Pertús.
  • 10 febrer.- Les tropes de Franco, ocupada tota Catalunya, arriben a la frontera francesa a Port-Bou i La Jonquera. La guerra a Catalunya ha acabat.
  • 1 abril.-  El general Franco dóna el darrer i victoriós comunicat de guerra.

Unes notes escrites per Josep Noguer darrera un full d’un talonari, informen del final de la guerra : El día 6 de febrero del 1939 fue la derrota de ejército rojo en este frente de Cataluña y el día 13 nombraron a Juan Reverter Pallicer alcade segun dicen. En 8 entraron en Figueras.

BIBLIOGRAFIA

Cabanes

Empordà

Premsa


Josep Borrell (Recull de premsa)

Tomàs Roger Larrosa (Figueres, 1849-1912)

La família Roger apareix a Figueres a meitat del segle XVIII. Destaquen Tomàs Roger Vidal (1815-1883) i el seu fill Tomàs Roger Larrosa (1849-1912), que eren hisendats i es dedicaven a negocis bancaris. Ambdós foren diputats i senadors. De la casa de la Rambla, cantonada al carrer de la Portella, es traslladaren en una casa al carrer de Monturiol que fou venuda en el 1942 per l’última descendenta figuerenca d’aquesta família, la senyora Carme Roger Mac Hale.

Tomàs Roger i Larrosa, a la legislatura de 1899/1901, fou elegit pel partit conservador.  El 1899, al Senat, formà part de la Comissió de Carreteres, i va dictaminar la de «Girona a Sant Feliu», i la de Madrid a França per la Jonquera.

Amb tot, es desconeix l’origen de les seves propietats a Cabanes.

Bibliografia:

Josep Ferran 

En no haver-hi el segon cognom, no podem saber amb tota exactitud qui era aquest propietari. Però és possible que fos Josep Ferran i Galter (1889-1976), un propietari de la banca Ferran de Figueres i que tenia una casa distingida al carrer Nou, cantonada al de Clerch i Nicolau.

Bibliografia:


7 comentaris

Camp d’aviació i hangars: Aeròdrom 312 / SAF-26

Vegeu també: Guerra Civil (1936-1939)  |  Mecànics d’Aviació

Aeròdroms republicans de Girona: presentació del llibre i ruta guiada
Ruta 312. Aeròdrom republicà Cabanes|Vilabertran

Aeròdrom 312 / SAF-26. El camp d’aviació de Cabanes-Vilabertran (Figueres Nord). Regió aèria 3

Camp d'aviació de Cabanes

Des que el 1936 va esclatar la Guerra Civil es van instal·lar prop d’un centenar d’aeròdroms a tot Catalunya. A les comarques gironines el més important va ser el de Celrà, però també n’hi va haver a Banyoles, Cassà, Puigcerdà, Olot i Vidreres. L’Alt Empordà va acollir una espècie de base aèria de la qual formaven part diversos municipis. Vilabertran, Peralada, Mollet de Peralada, Garriguella i Vilajuïga van ser seu de pistes, tallers de muntatge d’avions, residències, polvorins i magatzems que es complementaven amb els altres punts estratègics, com el castell de Sant Ferran de Figueres, la base naval de Roses i les fronteres de la Jonquera i Portbou. La major part d’aquests punts estratègics van ser bombardejats per l’aviació nacional, en bona part integrada per l’Aviazione Legionaria de Mussolini i els trimotors anomenats Savoia Marchetti SM.79.

2018/1939 – USAM: Ufficio Storico dell’ Aeronautica militare de Roma – OMS: Operazion militari Spagna

De fet, Vilabertran i Vilajuïga van ser els municipis on es va allotjar el personal de dos aeròdroms que, malgrat tocar els seus termes, estaven ubicats sobretot a Cabanes i a Garriguella, respectivament. El de Vilabertran-Cabanes va ser el camp d’aviació principal d’aquesta base aèria en què es va convertir una part de l’Alt Empordà, i el de Vilajuïga-Garriguella va ser l’últim on es van concentrar avions republicans a Catalunya i l’últim també a ser desmantellat durant la retirada el 6 de febrer de l’any 1939, dia en què un pilot republicà va abatre un aviador de la Legió Còndor alemanya, com recorda una làpida que hi ha al costat de la carretera entre la Bisbal i Portbou.

“El camp de Vilajuïga-Garriguella era més aviat una extensió del de Vilabertran-Cabanes”, diu Pablo de la Fuente, de la Fundació les Fortaleses Catalanes, dedicada a l’estudi del patrimoni militar. “Eren camps fonamentals, perquè a banda de defensar el litoral, hi arribaven i es muntaven els avions russos enviats per terra, mar o aire”.

L’aeròdrom de Cabanes, segons relata el cronista oficial de Figueres, Josep Maria Bernils, va ser bombardejat per primera vegada el 7 de juliol del 38. Els italians hi tornarien algunes vegades més, com l’octubre (en què van deixar-hi tres morts) i el novembre del mateix any. El de Garriguella apareix més vegades a les diverses llistes de bombardejos que s’han fet. Per exemple, el maig del 38, i el gener i el febrer de l’any 1939, quan la guerra expirava.

A: Reyner, Roser.
Els últims reductes de l’aviació en terres catalanes.
La plana de l’Alt Empordà va acollir una important base aèria
.
Diari de Girona, 8 d’abril de 2009

… cap a la primavera del 1937, moment que es creava l’Arma d’Aviació republicana, esdevenia una veritable branca autònoma de l’Exèrcit Popular i unificava tot el seu personal de les aviacions militar, naval i civil. Al mateix temps, aquest nou organigrama de l’Aviació comprenia una reorganització de les regions aèries3 que quedarien dividides en un total de vuit, subdividides com ja s’ha dit en sectors aeris.
D’aquestes vuit regions, la que ens ocupa és la 3a Regió Aèria que correspondria als camps establerts a les comarques catalanes i les de la part oriental de l’Aragó. Comptava amb 5 Sectors i els principals aeròdroms previstos per ser utilitzats eren els següents:
1r Sector: Aeròdroms corresponents a les comarques gironines:
Celrà, Figueres Nord (Vilabertran), Figueres Sud, Vidreres, Vilajuïga (Garriguella) , Esponellà (Banyoles), Puigcerdà (Alp), Llagostera, Vergés, Torroella de Montgrí i Olot….

D’aquesta manera, la nit del dia 3 de febrer el màxim responsable de l’aviació de caça Andrés García Lacalle donarà ordres de destruir tots els aparells estacionats a Figueres que en menys de 48 hores no poguessin ser reparats. Dos dies més tard, el dia 5, es atacat el mateix camp de Figueres per aparells alemanys. Poc després s’enlairaran en direcció a França els 29 Super Xatos i una patrulla de la 4a esquadreta de Super Mosques que també aterraran a França, així com una altra patrulla de monoplans de la 1a.
Poc després, el camp tornava a ser atacat aquest cop per part dels Messerschmitt alemanys, provocava el caos i destruïa gran nombre d’avions i material escampat pel terreny de vol

A: Iñíguez, David. El vesper de la Gloriosa. L’aviació republicana. Llibres de matrícula, 2002, pàg. 36 i  186

mapa del camp-Jordi Martínez Guillén

Mapa: Jordi Martínez Guillén

… El camp de Figueres Nord, per ser proper a la frontera francesa,amb unes bones comunicacions tant per terra (la Jonquer-Portbou), com per mar (Port de la Selva-Roses) va ser creat per defensar un territori estratègic, per ser practicable per als avions moderns, i per servir de base de reparació / muntatge / prova d’avions soviètics … El terreny triat va ser un pla en el terme municipal de Cabanes, al sud del riu Muga, al nord de Vilabertran i a l’est de la carretera de França. Aquesta zona estava ocupada per terrenys de cultius i oliveres, i hi destavacen les edificacions de la Sociedad General Española de Explosivos en el conegut pla de la dinamita, en el que seria l’extrem nord-oest del camp

A: Gesalí Barrera, David (coord.).
Aeròdroms republicans de Girona (1936-1939). Atac i defensa des de la rereguarda. Gorbs, 2017. Pàg. 73-97

L’aeròdrom va servir com a base per a unitats de defensa de costes i esporàdicament com a aeròdrom d’una esquadrilla de bombarders i de caces. Els aparells que hi operaven eren de segona línia, de fabricació no soviètica, i no podien competir amb els moderns bombarders feixistes. L’únic bombarder abatut a l’Empordà pels republicans va ser el 1937, en ocasió de l’estada temporal d’una esquadrilla de Chatos.

Situació
Font: Arxiu històric de Girona. FONS AHG170-512. Demarcació Territorial de Girona de l’Agència Catalana de l’Aigua

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Hangars i Nius d’ametralladores

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Pistes, refugis i polvorí del Pla de la Dinamita

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Avions que es trobaven a l’aeròdrom de Cabanes
Dewoitine D371Xato (Polikarpov I-15)Mosca (Polikarpov I-16) –  Katiuska (Tupolev SB-2)
Entre finals de gener i el 5 de febrer de 1939, el camp va acollir altres tipus d’avions procedents dels camps bombardejats i destruïts per les forces nacionals. Font: David Garcia Algilaga
Forces aèries de la República Espanyola

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

avions

La fàbrica de muntatge SAF 26 (Servicio de Aviación y Fabricación-dedicada al muntatge, reparació i manteniment dels I-15 Xato (caça), I-16 Mosca (caça) i Tupolev SB-Katiuska (bombarder), no representava cap element defensiu, ans al contrari, era un objectiu a atacar per l’enemic però sí que, mentre els pilots provaven els nous avions, podien ajudar a defensar la comarca, com va passar l’estiu de 1938.

El camp va ser bombardejat diverses vegades:

  • 1938, 7 de juliol. A les 10.40 h. , bombarders italians del 8º Stormo de Bombardamento Veloce van deixar anar un carregament de bombes que van caure de sud a nord, al voltant de la Muga i en terrenys situats entre el riu i Cabanes.
  • 1938, 7 de novembre. A les 10.15 h. , cinc bombarders Savoia Marchetti 79 del mateix grup anterior van deixar anar 60 bombes de 50 kg. Van caure d’oest a est, sobre la franja nord de l’aeròdrom i sobre camps i camins fins arribar a la Muga
  • 1939, 29 de gener. A les 9.08 h., cinc avions de l’esquadrilla 218 van deixar anar 60 bombes de 50 kg i van aconseguir tocar l’hangar. Les bombes van caure d’oest a est i sobretot a l’espai on se situava el taller més important de la SAF 26.
  • 1939, 1 de febrer. A les 7.10 h., quinze bombarders S-79 italians es van enlairar de Velenzuela (Saragossa) A les 8.45 h. van arribar a Figueres i cinc d’ells van bombardejar l’aeròdrom amb 60 bombes de 50 kg.
  • 1939, 5 de febrer. Una esquadrilla d’ametrallament italiana va acabar de destruir l’aeròdrom. Les poques restes dels caces republicans van ser traslladades a Vilajuïga.

A: García Agilaga, David.
Ales Negres i xampinyons. Bombardeigs i Refugis. Figueres 1936-1939 Gorbs edicions, 2015

En un d’aquests bombardejos una bomba va caure sobre el “passallís” (pont) de la Muga. Al Ple del 26 de setembre de 1942 l’alcalde, Josep Ylla, manifestó que había estado en Gerona girando una visita a la Diputación Provincial para averiguar como podía hacerse para el arreglo del baden del río Muga, deteriorado por la explosión de una bomba de aviación.


El juliol de 1937,  es va decretar la construcció del camp d’aviació de Cabanes -SAF-26- i va funcionar fins el 7 de febrer de 1939. El camp ocupava dos espais situats al marge dret de la Muga:

  • Els hangars, situats prop de Vilabertran. En aquests hangars s’hi muntaven els avions que arribaven a l’estació de tren de Figueres, des de la frontera francesa, i que més tard eren enviats a la resta de camps d’aviació republicans. Ambdós costats de la carretera que va de Figueres a Cabanes, prop del lloc anomenat “les pedres blanques” i del mateix aeròdrom s’hi pot veure una “barraca” i una casa que havien estat búnquers (també anomenats nius d’ametralladores) i que segurament no estarien relacionats amb l’aeròdrom sinó que es van construir després de la guerra.
    • Sembla que s’haurien instal·lat tallers al mig d’una arbreda del mas de Sant Feliu i també al Mas Ribas, així com al Garatge Guix de Figueres on, segons David Garcia Algilaga, “pressumptament es treballava per al muntatge d’avions de l’aeròdrom de Cabanes”. El garatge va ser bombardejat el 8 de juny de 1938.
  • Les pistes, situades al costat del que havia estat la fàbrica de la Dinamita. Tot i que a la zona s’hi havien construït alguns refugis d’una sola entrada que servien per emmagatzemar les municions i bombes dels avions, ara només s’hi pot veure el refugi destinat al personal situat sota un petit turonet de terra que és la que es va treure per fer el refugi i que es va amuntegar a sobre a mode de protecció contra les bombes. Es tracta d’un refugi antiaeri de grans dimensions, similar al de Vidreres i Verges. Aquest comptava amb dues entrades però avui una està tapada amb terra i algun tram de formigó.
    També hi havia dependències per al personal. A l’inventari fet el juny del 1939 hi consten vuit espais: magatzem(1) amb pati, llar del soldat amb barberia, despatx, presó, armeria, cuina, infermeria, magatzem (2). Sembla que també s’hi cavaren trinxeres a tot vol.

El gener de 1939 es va instal·lar a Cabanes una segona SAF, la número 10, provinent de Rubí i dedicada a la construcció especialitzada dels instruments dels taulells de caces soviètics. Aquesta fàbrica anomenada “Taller Rubí” es trobava a la sala de ball de de l’actual Local Social.

La infraestructura estàndard dels aeròdroms sovint comptava amb refugis antiaeris, torre de control i mecànic. La del camp de Cabanes va ser dirigida pel Capità Ojeda, que era aparellador, també hi van participar obrers figuerencs com a voluntaris.

Oficialment el terreny no fou confiscat fins a mitjan de novembre , però ja s’hi començà a treballar a inicis de l’estiu. El 8 de juliol es va demanar als constructors d’obres el préstec de rasclets, xàpols, gruetes i piconadores. Cada dissabte hi anaven obrers  voluntaris, altres hi treballaven tota la setmana.

Per preparar la pista, per ordre del govern republicà, es va desallotjar la població que vivia a la zona. Les obres consistiren en talar arbres, aplanar terrenys, enderrocar barraques d’eines i també el mas Ferriol, per tal d’habilitar una pista principal de 1.500 m. de llargada per uns 350 d’amplada i dues de secundàries que creuaven la principal, de 800 i 890 m. de llarg. També es construïren diferents instal·lacions, destacant dos llargs barracons destinats a tropa i personal del camp al costat de l’antiga fàbrica de dinamita, una caseta amb funcions de “torre de control” a l’extrem nord-oest del camp i , com a mínim, dos refugis antiaeris prop d’aquestes dues construccions.

Una de les prioritats era tenir bones comunicacions, assegurades pel ferrocarril des de Figueres i per les carreteres. El telèfon servia per comunicar-se amb una estació que l’exèrcit republicà tenia en un observatori proper a l’antiga torre de Montgó, al costat del penya-segat, mirant cap a Roses i des d’on es detectaven els raids de Mallorca.

Al camp s’hi van instal·lar focus de gran potència que, en cas de senyal de bombardeig a la nit, dibuixaven unes llargues llengües de llum que enfocaven i observaven l’espai per tal de localitzar els possibles aparells enemics. Aquests reflectors van ser usats en poques ocasions ja que els bombardeigs dels avions nacionals sobre la zona es van fer sempre en hores diürnes. Com a complement defensiu, al castell de Sant Ferran hi havia canons antiaeris.

L’aeròdrom formava part del Servicio de Aviación y Fabricación (SAF-26). A Cabanes s’hi feia el muntatge imanteniment dels avions republicans que arribaven procedents de França, els I-15, coneguts amb el nom de “xato” i també els “katiuskes” i els “supermosques“que eren uns avions russos que portaven una planxa d’acer darrera del seient de l’aviador per tal de protegir-lo. Eren molt apreciats, ja que podien combatre amb eficàcia contra els avions italians contraris, però estaven en inferioritat amb els alemanys que, com que volaven més ràpid i més alt, els dominaven. Els «xatos» volaven a 470 km/h, portaven bombes i anaven armats amb quatre metralladores i els «mosques» volaven a 820 km/h.

Figueres fou un dels centres neuràlgics de l’organització militar de rereguarda de les forces armades republicanes durant la Guerra Civil (1936-1939). La fortalesa figuerenca fou un important focus de concentracions de tropes, però també seu de diferents centres d’ensenyament i instrucció i referent dels camps d’aviació de Cabanes, Mollet de Peralada i Vilajuïga.

El mes de maig de 1938, van arribar els primers aparells a l’aeròdrom 318 (Verges): nou avions de reconeixement i bombardeig lleuger d’origen txecoslovac Aero A-101, coneguts popularment com a Felipe. Havien estat muntats i provats a l’aeròdrom de Cabanes.

El 3 de setembre de 1938, arribaren al camp de Cabanes cinquanta xatos, cinquanta mosques i dos esquadres de katiuskes. Després de muntar-los i provar-los, tots els aparells foren traslladats al front de l’Ebre.

A Cabanes, a part de muntar-hi avions també hi havia una petit esquadró de caces per tal de defensar la veïna població de Figueres de possibles atacs amb bombarders.

El camp fou bombardejat, sense víctimes, el 7 de juliol de 1938 i també el 14 d’octubre del mateix any, en aquesta ocasió hi hagueren tres morts.

Des d’aquest aeròdrom es van realitzar les últimes accions de guerra de l’aviació republicana, fins que el gener de 1939 el camp va ser evacuat degut als continuats bombardeigs de l’aviació nacional. Els últims mesos de la guerra, l’estat major del Grup 28 s’instal·là a l’aeròdrom de Figueres i durant els darrers dos mesos de guerra, entre aquest camp i el de Vilajuïga es concentrà tot el que quedava de l’aviació republicana. Els aviadors republicans com Josep Falcó, que estaven dins dels aeròdroms de Figueres o Vilajuïga, van protegir la retirada cap a França, fins que els van destrossar els avions i els camps.

A la zona de l’antiga fàbrica de dinamita hi resten dues construccions, avui habilitades com a vivenda i magatzem, que corresponen als dos barracons construïts per a la tropa i personal del camp. Al costat del que fa funcions de magatzem hi ha un “turonet” de terra que correspon a un gran refugi antiaeri amb capacitat per unes 150 persones avui convertit en cisterna d’aigua.

Per conèixer les biografies de les persones destinades al camp vegeu: Asociación de Aviadores de la República i feu la cerca per “Figueras”. Exemples:

  • L’empresari figuerenc Pere Padrosa i Simon. Va ser conductor del vehicle d’en Manuel Ujedo, cap d’aquests serveis a Girona i que habitualment visitava els camps d’aviació de la província de Girona com Cabanes, Celrà, Vilajuïga i Banyoles
  • Domingo Alacid Martínez, de Múrcia…. Finalizó la contienda con el grado de Cabo, siendo su último destino Figueras (Gerona)
  • Emilio Almiñana Soria. Natural de Madrid, Emilio es va especialitzar com a Cabo Radiotelegrafista … destinado durante la guerra civil en la Escuela de servicio de protección de vuelo Campo de aviación de Cabanas (Gerona) ….
  • Leandro Álvarez Quílez, de Aranda de Duero (Burgos) …. Su último lugar de destino en Figueras en la 1ª Escuadrilla de Chatos….
  • Luis Angosto Ortiz, de Cartagena (Múrcia)…  Finalizó la contienda con el grado de Sargento, siendo su último destino Figueras
  • Fernando Araque Sancho, de Barcelona … Durante la Guerra Civil estuvo destinado en Figueras. Finalizó la contienda con el grado de Teniente ….
  • Antoni Castell Mestre (1906-1990). Nascut a Vilafranca del Penedès. … A lo largo de la guerra, atiende patrullas de “Chatos” en los aeródromos de Figueras, Monjos, Anglesola, El Prat y Vendrell….
  • Joan Comas Borràs (Lloret de Mar, 1913). Cap de la 3a esquadrilla de “Xatos” a Figueres …  Conduce una nueva expedición al Norte y vuelve al Centro, pues es nombrado jefe de la 3ª escuadrilla de Chatos en Figueras ….
  • Vicente Redondo de Castro. Capità, estava a càrrec de la 2a esquadrilla de “Xatos”, a finals de juliol de 1937, a Figueres. Després va passar a Sariñena
  • Miguel Ángel Sanz Bocos “Vallecas” (Madrid, 1918/2018)
  • Francisco Tarazona a “Yo fuí piloto de caza rojo” (pàg. 187) ens parla de les condicions del camp: “Durante el despegue, tengo que forzar el motor para salir del pequeño campo de Figueras. Es entonces cuando me doy cuenta de la tremenda potencia que desarrola este diablillo”.

Vegeu també: Asociación de Aviadores de la República

Gent de Cabanes hi va treballar, normalment com a peons o fortificadors. Entre d’altres es coneix a: Francesc Saguer, Emili Aguer, Martí Baró, Pere Bolasell, Jesús Pey, Francesc Olivés, Secundino Cornellà, Emili Capallera, Joan Lloveras…

També es coneixen tres cabanencs que van ser mecànics d’aviació, tot i no estar destinats a l’aeròdrom de Cabanes:

Miquel Teixidor Bolasell (Cabanes, 1899 – Albacete, 1937)
Martí Teixidor Bolasell (Cabanes, 1913 – Madrid, 1998)
Josep Argelés Puig (Cabanes, 1905 – Barcelona, 1980)

Els militars russos destinats al camp d’aviació s’allotjaven al mas de Sant Feliu.

Documents de l’Arxiu Municipal de Cabanes

1937

  • L’acta municipal del dia 31 de juliol de 1937 informa que alguns veïns de Vilabertran afectats pel camp d’aviació demanen que l’Ajuntament els faciliti terrenys en reparació dels perjudicis ocasionats.

camp

  • L’11 de setembre s’acorda procedir a la subhasta de la nòria del Mas anomenat correntment Ferriol, que està en poder de l’Ajuntament, per haver-se derribat la casa a l’objecte de construir-hi un camp d’aviació

19381938

  • 31 d’octubre (Acta del Ple Municipal).- El Comissari Municipal fa constar: Que el dia 30 de juliol del present any,  a les deu hores del matí es personà a l’Ajuntament el major cap de l’Aerodrom de Figueres, demanant se li fes immediata entrega de les claus del local del Sindicat Agrícola d’aquesta població, lloc que necessitava per a les forces volants de l’Aerodrom, havent-se-li indicat que havia de dirigir-se al President del Sindicat Agrícola o al Conserge de l’esmentat local que tal vegada tenia les claus de l’edifici. Que al cap de mitja hora l’esmentat Cap de l’Aerodrom de Figueres, acompanyat pel President del Sindicat Agrícola es personà a l’edifici destinat a Escola, on el mestre Sr. Muntada estava donant les seves lliçons , manifestant, després d’un brevissim examen de l’edifici, que ell es quedava amb aquell local i que a les sis de la tarda estigués lliure i a punt per a esser-li entregat. I havent-li objectat el Sr. Mestre que sense una ordre prèvia per escrit no podia pas fer entrega d’aquell edifici destinat a Escola, a les dotze hores fou entregat a les oficines municipal el següent ofici que, copiat literalment en la seva part textual, diu: “Por sernos necesario para el alojamiento de personal volante y reuniendo condiciones la Escuela de niños de este Pueblo=Ruegole que ordene que para las 18 horas del dia de hoy este dicha Escuela desalojada y en condiciones de poderla habitar = Figueras -30-julio-1938”. Y en cumpliment d’aquesta ordre fou ocupada per les Forces d’Aviació Militar l’edifici abans destinat a Escola de nois.
  • 9 de novembre (Acta del Ple Municipal).- El veí Ramon Prunella Beya manifesta que se li havia donat per part del Cap de l’Aeròdrom Militar de Figueres el termini de vint-i-quatre hores per desocupar la casa que ocupa i que és el seu domicili legal, necessita i demana i espera d’aquest Ajuntament que li faciliti i li faci entrega d’un edifici per a traslladar-hi el seu domicili…. donat que Joan Pei i Portaries, segons manifestà en Ramon Prunella ocupava els baixos de la casa nº 26 del carrer de Colom, sense necessitar-los, per tenir ja un domicili propi i espaiós. Convingueren que Joan Pey i Porterias cediria a Ramon Prunella i Beya tota aquella part dels baixos de la finca nº 26 del carrer de Colom
  • 26 de novembre (Acta del Ple Municipal). … Comunicar a Josep Batllori que desallotgi la casa que té llogada al carrer del dos de maig per destinarla a un oficial d’aviació …

1939

  • 6 de juny.- La Comandància militar de Figueres demana qui és el propietari d’uns taulons que hi ha a la zona de “La Dinamita”
  • 7 de maig.- Es constata que entre els propietaris dels terrenys del Camp d’Aviació no hi ha cap veí de Cabanes
  • 21 de juny.- Inventari del camp d’aviació. Ens permet conèixer la distribució de l’edifici i el material que hi quedava uns mesos després de quedar abandonat. Se suposa que es refereix als barracons que hi havia al costat de la fàbrica de dinamita i que la “cárcel” es refereix a una curiosa construcció que havia estat de l’antiga fàbrica. Per altra banda l’informe no menciona el refugi antiaeri.
    • Habitació núm. 1 i pati annex (taller amb bancs de fuster i material de construcció)
    • Habitació núm. 2 (Hogar del soldado amb 2 cadires de barberia)
    • Habitació núm. 3 (despatx)
    • Habitació núm. 4 (presó amb un telèfon)
    • Habitació núm. 5 (armeria amb munició)
    • Habitació núm. 6 (cuina econòmica en mal estat)
    • Habitació núm. 7 (infermeria amb dues taules d’hospital i una cadira)
    • Habitació núm. 8, al mig del camp (dipòsit de bombes de mà i oxígen)
    • Al mig del camp (un gasòmetre, taules de treball, material de construció…)
  • 24 de juny.- La Comandància militar de Figueres demana si es té coneixement d’una cuina de l’Asil Vilallonga ja que, segons referències, els “rojos” la van portar al Camp d’Aviació.
  • El 4 de setembre l’alcalde demana al Jefe de Servicio de Recuperación de material de Guerra la retirada de material de guerra i municions que hi pugui haver al ex-campo de aviación situat entre Figueres i Cabanes

1940

  • 14 de gener (Acta del Ple Municipal).- A continuación el secretario dio cuenta de las gestiones sobre el campo de aviación, acordándose que el Sr. José Albert de un informe sobre los trámites a llevar en este asunto.
  • 15 de gener.- Manuel de la Sierra, Tinent Coronel del Parque Eventual de Cataluña (4a Región Aérea, Pirineos) autoritza a Alejandro Berenguer, delegat de la Sociedad Anónima Unión Española de Explosivos a fer-se càrrec de la finca propietat d’aquesta societat per no ser necessària per als Serveis d’Aviació.
  • 28 de gener (Acta del Ple Municipal) … la noria que está frente a la Iglesia es de una casa que estaba situada en el campo de aviación e ignorando el nombre y domicilio del propietario, que se hagan las gestiones necesarias a fin de averiguar dichos extremos y restituirla.
  • 3 de març (Acta del Ple Municipal).- Seguidamente se trató de los trámites a seguir para la restitución del campo de aviación a sus legítimos propietarios … se tomó el acuerdo de que el Ayuntamiento adelantará los gastos que ocasione la tramitación, porrateándolo después entre todos los propietarios a proporción de su superficie.
  • 6 de juny.-L’alcade de Cabanes s’adreça al Jefe de Negociado de Infraestructura de la 4a Región Militar que en cumpliment del telegrama núm 2096 (adjunt) i li comunica que en data 4 de maig ja es va comunicar al Govern Civil l’estat dels edificis del Camp d’aviació, els quals es troben en estat ruinós, sense hangars, ni eines i que els terrenys ja han estat retornats als seus propietaris
  • 14 de juny.- El Govern Civil de Girona informa que el Ministerio del Aire ja ha ordenat la devolució del “Campo de Cabanes”
  • 10 de juliol (Acta del Ple Municipal).- 5º) de los gastos ocasionados por la tramitación del expediente de devolución del campo de aviación, cuyo importe asciende a doscientas setenta pesetas ….
  • Govern Civil de Girona. Expedients d’actuacions de la Comissió Provincial de Regions Devastades. AHG170-231-T2-13149. Danys de guerra ocasionats a la finca del mas Gitano. Data(es) 1939-1941. Núm. expedient(s) 6. Descripció  Cabanes. [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 2755

1942

  • 15 d’agost (Acta del Ple Municipal). … El Sr. Ylla (alcalde) manifiesta que seria muy conveniente se comunicara a la Jefatura de Aeronáutica el estado del garage o hangar que hay en una finca enclavada en este término, cerca de lo que feu campo de aviación, la cual está a cargo del Ayuntamiento su conservación. A los efectos de vigilancia, así como de que no se lleven las vigas de hierro que formaban dicho garage se acuerda poner a conocimiento de la Jefatura Superior de Aeronáutica de la 4ª Región con el fin de que autorice el traslado de dichas vigas a un local de este Ayuntamiento … 
  • 26 de setembre (Acta del Ple Municipal) … Seguidamente el Sr. Ylla (alcalde) manifestó que había estado en Gerona girando una visita a la Diputación Provincial para averiguar como podía hacerse para el arreglo del baden del río Muga, deteriorado por la explosión de una bomba de aviación. De los estudios que tienen hechos los Ingenieros de la Diputación le comunicaron lo siguiente: que el presupuesto total de las obras lo calculan en 16.415,54 ptas y como en sesión celebrada en 1º de Marzo del corriente año se acordó ofrecer a la Diputación el 75% del total presupuestado, le corresponde por lo tanto al Ayuntamiento, la cantidad de 12.311,66 ptas y a la Diputación 4.103,88 ptas ratificándose por lo tanto, en el acuerdo de 1º de Marzo. Acordando se insista cerca de la Excma. Diputación para que puedan realizarse los trabajos antes del próximo invierno ….

El 27 d’abril de 2004, l’historiador Jaume Prat i Pons va visitar el camp d’aviació de Cabanes i va parlar amb Jaume Puig i Pagès. De l’entrevista en podem obtenir aquestes dades:

  • Al camp hi havia un gran cotxe-taller per a reparar els avions, molt ben equipat,  quan no estava de servei a l’aeròdrom, s’estacionava sota una arbreda al costat dret de l’entrada del poble
  • El camp d’aviació tenia una extensió aproximada de 900 vessanes
  • Vora la xemeneia  de l’antiga fàbrica de dinamita (en un radi entre 50 i 100 m.) hi havia, a part del refugi antiaeri pel personal -que encara es pot veure-, tres refugis subterranis més, d’una sola entrada que servien per emmagatzemar les municions i bombes dels avions. En aquest mateix sector, Jaume recordava una construcció que servia de presó, vigilada pel personal del camp d’aviació, durant la guerra, i per la guàrdia civil un cop acabada aquesta (més tard l’edifici serví d’habitatge i sembla ser que actualment està enderrocat)
  • El local del Sindicat Agrari, durant la guerra, s’anomenà Taller Rubí i s’hi fabricaven reflectors per a camps d’aviació
  • La tropa del camp d’aviació s’hostatjava en una casa del carrer Colom, avui enderrocada, tot i que és possible que també s’utilitzés part del local social. Els comandaments utilitzaven com a caserna i quarter general la masia de Sant Feliu, al costat de església de Sant Feliu de Cadins. També s’ha explicat que els aviadors russos menjaven i dormien en una casa del poble (c/ Fondach) que era una fonda i que al mas Ribas s’hi portava a terme alguna activitat relacionada amb el muntatge dels avions.
  • Al final de la guerra es va habilitar una altre camp d’aviació més petit, que podria ser l’antic camp de Manol, situat al Pla de la Calzada (Figueres-Sud). La història d’aquest camp d’aviació va començar l’any 1920 quan l’aviador barceloní Josep Canudas hi aterrà amb el seu avió. A principis de l’any 1931, el mateix aviador hi condicionà un petit camp d’aviació conegut amb el nom d’Aeròdrom Canudas, de Figueres on s’hi realitzaven regularment vols d’exhibició. Durant la Guerra Civil, el petit aeròdrom, amb una pista d’aproximadament 900 m. de llargada per 450 m. d’amplada, quedà relegat com auxiliar del proper, i més important, camp d’aviació de Cabanes.
  • Una vegada un “Katiuska” carregat de bombes va enlairar-se amb tanta mala sort que perdé les rodes durant la maniobra, el pilot en adonar-se’n posà direcció al mar on deixà anar totes les bombes, després va tornar al camp d’aviació i efectuà un aterratge d’emergència sobre la panxa de l’avió amb un èxit total
  • Encara que es van construir uns anys més tard (1944-1948), al terme municipal hi havia tres búnquers anticarro (línia P) situats estratègicament prop del pont que creua el riu Llobregat. Al  costat de Cabanes, hi havia dos búnquers, avui desapareguts (un per les riuades i l’altre per la mà de l’home) que estaven situats un a cada costat del pont i un altre al costat de la carretera, que encara resta en força bon estat

El 3 de febrer de 2005, Bartomeu Juanola va acompanyar a Jaume Prat en la seva visita a les pistes del camp d’aviació. De les seves explicacions sabem que:

  • Es conserva un dels camins empedrats, que es van construir amb el camp, a tocar la variant de la N-II, al seu pas per Cabanes
  • Queden restes de l’antiga presó
  • Anys enrere encara hi havia restes de construccions entre la presó i la xemeneia de la dinamita. Prop de la xemeneia, Bartomeu hi recorda un refugi subterrani
  • Actualment, prop de la xemeneia de l’antiga fàbrica de dinamita, hi ha un construcció tipus magatzem que podria ser un dels barracons que descriu el plànol. Al costat, hi ha un petit turonet de terra que Bartomeu explicà que és la terra que es va treure per fer el refugi i que va amuntegar-se a sobre a mode de protecció contra les bombes.  Efectivament es tracta d’un refugi antiaeri de grans dimensions, similar al de Vidreres i Verges, hi ha una segona entrada al costat contrari (est), avui tapada amb terra i algun tram de formigó. Actualment el refugi serveix de cisterna ja que pels anys 70 s’hi va excavar un pou. L’edifici correspon al que en el plànol es marca com a “companyia”.

Font: Jaume Prat i Pons,  historiador, i Sandra Prat i Gayà

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Plànol i fotos cedit per Jaume Prat i Pons

Es diu que, al moment de la retirada, les forces republicanes no volien deixar les armes i municions que tenien emmagatzemades al camp d’aviació i van decidir portar-les a l’església de Cabanes i provocar-ne l’explosió. Les pluges dels dies anteriors havien fet pujar les aigües de la Muga i van inhabilitar el gual, per la qual cosa van decidir portar el carregament a l’església de Llers. Fossin les municions de l’aeròdrom de Cabanes o d’altres llocs, el 8 de març de 1939, més de 200 tones d’explosius van destruir totalment l’església i quasi tot el poble de Llers.

Bibliografia:

Recull de premsa (1936-1939)

  • EXPROPIAR els terrenys necessaris per ampliar el Camp d’Aviació, avisant els respectius conreadors per tal que cullin immediatament els fruits. Empordà Federal, 8 de novembre de 1936
  • … Els representants de la C.N.T., també demanaren un aclariment sobre la manera com s’ha pagat la gent que treballava al camp d’aviació. El conseller de Treball, explicà com s’havia contractat la feina a 10’00 ptes. diàries, malgrat que l’encarregat de la construcció del camp, en principi, sols volia oferir el menjar i que l’Ajuntament abonà als treballadors contractats dues pessetes de plus per tal d’assolir el sou mínim de 12 ptes…. Empordà Federal, 30 de juliol de 1937
  • Passen a ésser immediatament a disposició dels Servéis d’Aeronáutica, sense cap trámit ni reserva, tots els terrenys que es trobm dintre els límits del projecte de construcció d’un aeródrom a Figueres. L’Autonomista, 8 de novembre de 1937

Notes:

  • Polikarpov RZ Natatxa.-  Aparell que intervingué activament al llarg de tota la guerra malgrat la seva lentitud i vulnerabilitat davant els caces i els antiaeris enemics. El Natatxa tenia una velocitat màxima de 280 km/h. Els soviètics enviaren fins un total de 62 d’aquests bombarders lleugers, que podien carregar fins a 8 bombes de 50 kg.

AERÒDROMS REPUBLICANS DE GIRONA 1936-1939
Coord. David Gesalí – Ed. Gorbs

Un llibre recupera la memòria dels aeròdroms republicans a Girona durant la Guerra Civil. TV3, 16/2/2018


1 comentari

Fàbrica de la Dinamita

Fàbrica de la dinamitaDescripció

Situada al sud-oest del nucli urbà de la població de Cabanes, a escassa distància del terme municipal de la vila de Llers. Ubicada a l’anomenat pla de la Dinamita, al costat de l’antiga fàbrica. Es tracta d’una xemeneia troncopiramidal de planta quadrada, adossada a uns dels cossos secundaris de l’edifici que havia acollit la fàbrica de la Dinamita de Cabanes. La xemeneia està bastida amb maons i presenta tant el basament com la part superior separats de la resta del tronc, mitjançant dues motllures rectilínies. El barret superior és de mida més petita que la resta de l’estructura.

Notícies històriques

L’any 1879 Antoni Bosoms i Coll va demanar autorització al Govern Civil de Girona per establir una fàbrica de dinamita en uns terrenys situats dins del terme municipal de Cabanes, tocant a Figueres, per la qual cosa es va haver de demanar autorització als dos municipis. Després de funcionar sense problemes durant un temps, el 5 de març de l’any 1888 la fàbrica va explotar i, a conseqüència d’aquest fet, posteriorment es va incendiar i quedà completament destruïda. La crònica del succés aparegué a la premsa figuerenca de l’època, en concret al diari “El Ampurdanés” de l’11 de març del 1888. Actualment només resta dempeus una xemeneia.

A: Invarquit.cultura.gencat.cat

Instal·lació industrial construïda vers 1880, en el territori dit de la Calçada, al límit amb el terme de Figueres (ara es coneix amb el nom de “Pla de la Dinamita”). El seu promotor fou  Antoni Bosoms i Coll qui, el 1879, demana permís al Govern Civil de Girona. En el terreny es construïren els edificis del taller i tres cabanes per a la preparació de nitroglicerina, envasament i dipòsit de pólvora. La fàbrica de dinamita començà a funcionar fins que la tragèdia es va abatre sobre l’indret, el 1888.
Concretament, el 5 de març d’aquell any, una sèrie de potents explosions destruïren els edificis i es portà per davant la vida de 20 operaris. Sembla ser que la imprudència d’algun dels treballadors va desencadenar l’accident i, el vent, va fer la resta.
La fàbrica ja no es va refer mai més però a l’actualitat resta sencera la xemeneia, com a vestigi d’aquells esdeveniments. Prop d’aquest indret, uns 100 metres a l’oest, hi ha una segona xemeneia, ja dintre del terme de Figueres, que desconeixem si tenia a veure o no amb aquesta activitat.

A: Cabanes d’Empordà.  Agència Catalana de l’Aigua

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotos GasMountain

A finals del segle XIX, Figueres i el seu entorn van patir diferents explosions dins les instal·lacions de fàbriques de dinamita. Dues van tenir lloc al carrer Nou de Figueres, l’altra quan la fàbrica s’havia traslladat al terme de Vilabertran i entre 1888 i 1897 n’hi va haver tres més a la fàbrica de Dinamita situada dins el terme de Cabanes.

La fàbrica de la Dinamita de Cabanes, construïda el 1880, ocupava un perímetre de més de 400 metres, tancat amb canyes. Al Nord-Est hi havia dos tallers per a la fabricació de nitroglicerina, separats uns 65 metres, tot i que només en funcionava un. Entre els dos tallers hi havia un petit magatzem fet amb rajols i fusta. A uns 32 metres del taller hi havia una cabana de fusta que es trobava a 1,25 metres de profunditat. La cabana estava coberta de terra fins a una altura de 2,5 metres. A uns 16 metres hi havia una altra cabana. Les dues es destinaven a la fabricació de cartutxs.  A uns 25 metres de la segona cabana s’hi trobava el polvorí o dipòsit de les caixes de dinamita. Aquest dipòsit estava format per una cova artificial de 2,5 metres de profunditat i coberta amb una capa de terra de 0,45 a 1’45 metres de gruix, segons els llocs. També hi havia una cabana per a la fabricació de paper parafinat i magatzems.

El mateix any 1880, el propietari va rebre una denúncia pel mal que feien les aigües que sortien de la fàbrica a les cavalleries que passaven per la carretera.

El 17 de juny de 1884 es va dictar sentència pel delicte d’usurpació de patent d’invenció a instàncies d’Alfred Nobel  contra Antoni Bosoms Coll, propietari de la fàbrica de dinamita de Cabanes. El 1872 Nobel havia registrat l’invent de la dinamita i per aquest motiu va interposar demanda judicial pel delicte de “usurpación de patente de invención”. La sentència va ser absolutòria en considerar que “si bien el procesado fabricaba polvo dinamita con los mismos ingredientes que la sociedad poseedora del privilegio del Sr. Nobel … considerando que no teniendo o no sabiendo la existencia del privilegio, no cometió delito alguno“. Nobel va presentar recurs al Tribunal Suprem però no va ser admès.

A: Soms, Montse. Històries de l’il·lustre col·legi d’advocats de Figueres-Alt Empordà. Vol. III. Tirant lo Blanch, 2016

El dilluns, 5 de març de 1888, va tenir lloc la primera explosió i la més greu de les tres que es van produir a la fàbrica. L’accident, que va tenir lloc a un quart de cinc de la tarda, va provocar la mort d’11 persones, 4 de Figueres i 7 de Vilabertran i uns quants ferits, 3 de Figueres i 6 de Vilabertran. La notícia va ser recollida per la premsa local, en especial pel suplement del diari El Ampurdanés, de l’11 de març de 1888 i es van obrir subscripcions per ajudar els afectats.


És necessari recordar el nom de totes i cadascuna de les dones que van perdre la vida a la Fàbrica de la Dinamita. No eren dones cèlebres, eren dones treballadores, veïnes de Cabanes, de Vilabertran i de Figueres. Fem que surtin de l’anonimat de la “intrahistòria”, trenquem el silenci i recordem-les avui, juntament amb el nom dels seus companys que també hi van perdre la vida.

A: Rodríguez Lozano, Àngel. Les dones de la fàbrica de dinamita (març, 2022)
Homenatge a les dones treballadores de la fàbrica de dinamita de Cabanes (1880-1897) (Díptic)

Recull de premsa

El 10 d’octubre del mateix any, hi va haver una nova explosió. Va ser un dimecres, a les 7 del matí. Hi van morir tres dones de Vilabertran i Joaquima Sala Mallol, de 30 anys, de Cabanes.

Altra vegada, el dijous 7 de juny de 1894, a un quart d’onze del matí, es va produir l’explosió d’una caldera. Hi van morir Ramon Bonsoms, de Figueres i Rafel Armans, de Cabanes. També hi va haver un ferit greu i 4 ferits lleus, dos de Figueres, un de Llers i un de Cabanes.

El Sr. Bosoms mantenia un edifici a Figueres, com es pot veure a la premsa local dels anys 1882-83, on hi apareix aquest anunci: Fàbrica de dinamita de Antonio Bosoms. Esta casa, que puede asegurar que fabrica buenos productos, lo pone en conocimiento de los consumidores de este explosivo para que puedan dirigirse a la fábrica, calle vieja de la Pelota, núm, bajos, frente al Casino Menestral, Figueras. Antonio Bosoms

El 1897, el ministeri d’Hisenda va firmar el contracte de monopoli, per 20 anys, de la fabricació i venda de tot tipus d’explosius, amb la companyia “Unión Española de Explosivos” amb seu a Bilbao. Després de la signatura del contracte, la fàbrica de la Dinamita de Cabanes va tancar definitivament.

A resultes dels tres accidents  van morir 17 persones. Amb tot, el seu tancament el 1897 va suposar una pèrdua de llocs de treball per a la comarca.

Durant la Guerra Civil, al paratge de l’entorn de la fàbrica s’hi van construir les pistes del camp d’aviació de Cabanes i encara s’hi pot veure el refugi subterrani, actualment utilitzat com a cisterna. La construcció del camp va començar el juliol de 1937 i va estar en funcionament fins al gener de 1939.

Bibliografia:


1 comentari

Guinedilda

Guinedilda d’Empúries (?-900)

Guifre el PilósLa primera referència històrica al lloc de Cabanes la trobem l’any 885, quan la comtessa Guinedilda, dona de Guifré I, va cedir unes terres, que tenia en aquesta vila, al monestir de Sant Joan del Ter (posteriorment de les Abadesses).

Vegeu: Francesc Montsalvatge. Colección diplomática del Condado de Besalú. Vol. XV (p. 17)

No es coneixen amb exactitud els orígens familiars de Guinedilda,  filla d’un Sunifred, i al llarg dels temps se n’han donat diferents hipòtesis:

  • Els cronistes medievals la presentaven com a filla del comte Balduí de Flandes “braç de ferro” i de Judit, germana de Carles del Calb. Fa temps que està documentat que aquesta filiació és incorrecta
  • En un document del 26 de juny de 885, es declara que la comtessa tenia terres a Cabanes d’Empordà comprades pel seu pare Sunifred.
  • Martí Aurell en fa una dama cerdana, possiblement filla de Sunifred abat de Santa Maria de la Grassa, fill d’Oliba I de Carcassona
  • També es diu que podia ser filla del fidelis Sunifred, fill del fidelis Borrell, el qual és gairebé segurament el mateix Borrell comte d’Osona-Cerdanya-Urgell
  • Possible filla Borrell I de Cerdanya-Urgell-Osona, hauria estat, en aquest cas, cosina segona de Guifré el Pelòs [Sobrequés i Callicó, Jaume ; Morales i Montoya, Mercè. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. Base, 2011]
Guinedilda

Aurell, Martin. Les noces du comte : mariage et pouvoir en Catalogne (785-1213) Pub. de la Sorbonne, 1995

Sense poder confirmar exactament qui era el pare, sí que hi ha constància d’unes actes en les quals Guifré i la seva esposa, amb motiu de la fundació i consagració del monestir de Sant Joan de la vall de Ripoll i de la professió religiosa de la seva filla Emma, declaren: et ego Winidildes comitissa jam dicta trado ibi in comitato Impuritano in villa quae nuncupant Kabannas omnem portionem mihi deditam quem ego ibi habeo proefatam villam de comparatione de cuondam qatrem meum nomine Seniofredo. Amb la qual cosa es confirma que el pare de Guinedilda es deia Sunifred i que aquest va donar a la seva filla unes propietats situades a Cabanes i en altres indrets del comtat d’Empúries.

Guinedilda (també dita Guinedell o Guinedella) es va casar als voltants de l’any 870 amb el seu cosí segon, Guifré, amb qui va compartir el poder i va participar braç a braç en les seves decisions. En tots els documents de l’època on apareix el nom de Guifré I, ella també s’esmenta com a comtessa de ple dret, mai com a simple consort. Amb els seus nou fills, Guifré i Guineguilda també van actuar amb sentit d’estat. Prova d’això és que en van oferir dos a l’Església com a oblats, però no en un lloc qualsevol: als monestirs que acabaven de fundar a Sant Joan de les Abadesses i a Ripoll, dos llocs clau pel control del territori. Va ser en aquest últim monestir on van enterrar Guifré I el 897 i uns tres anys després probablement també Guinedilda.

Fills de Guifré i Guinedilda:

  • Guifré II Borrell de Barcelona (874-911), comte de Barcelona.
  • Miró II de Cerdanya (878-927), comte de Cerdanya i Besalú.
  • Emma de Barcelona (880-942), abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
  • Sunifred II d’Urgell (880?-948), comte d’Urgell.
  • Radulf de Barcelona (885-940/942), bisbe d’Urgell i abat de Ripoll.
  • Sunyer I de Barcelona (890-951), comte de Barcelona.
  • Ermessenda de Barcelona (?-925).
  • Cixilona de Barcelona (o Xixilona o Quíxol) (?-945), abadessa del monestir de Santa Maria del Camí fundat per la seva germana Emma el 921.
  • Riquilda de Barcelona.
  • Guinidilda de Barcelona (?-923) casada amb Ramon II de Tolosa.

Comtes de Barcelona: Arbre genealògic

Des del 1945, Guinedilda, amb el nom de Guinadell, i Guifré el Pilós, es troben representats com a gegants de Ripoll.

Bibliografia:


4 comentaris

Confraria del Roser

Confraria del RoserCabanas. Cofradia del Rosario fundada por el Prior del Convento de Dominicos de Perelada, sin que conste de otra aprobación. Celebra annualmente dos fiestas con funcion de Iglesia y procession en las primeras Dominicas de Maio y Octubre, gastando sesenta reales por las dos, esto es treinta por cada una satisfaciendose de limosnas voluntarias.

Aquest text es troba en un document del Consejo de Castilla, de l’any 1771:

Estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a Gerona, junto con los pueblos de su partido remitido por José Ignacio de Castellví, alcalde mayor.
Font: Archivo Histórico Nacional. Signatura: CONSEJOS, 7106, Exp.65, N.11-13, fol. 66 rº y vº

L’Arxiu Diocesà de Girona ens confirma que la confraria del Roser, de Cabanes, es va “legalitzar” el 1830:

  • Llicència d’erigir la confraria del Roser a Cabanes, amb estatuts, 1830. A: ADG. Llibre, U-289, full: f 37

Però es desconeix, com funcionava, quins confrares va tenir i quan es va extingir…. No es conserva el llibre de comptes i només en tenim les referències del document que ens certifica que el 1771 estava en funcionament i de la llicència de creació, del 1830.

Una confraria és una associació de persones, generalment laiques però sota un patronatge religiós, unides per un fi piadós, benèfic o d’ajuda mútua dins un mateix ofici o professió.

Durant els segles XVII i XVIII, les confraries constituïen un dels pocs vehicles per mitjà del qual els homes i dones podien tenir un paper actiu en la societat del moment.

Les confraries del Roser, i les festes que s’organitzaven amb motiu d’aquest culte, van tenir una gran acceptació, sobretot a partir de finals del segle XVI.

El rosari, que és l’antecedent del culte del Roser, és una pràctica molt antiga, però el gran impuls del culte al Roser va tenir lloc a partir del 1571, amb motiu de la batalla de Lepant. El Papa Pius V, instigador de l’enfrontament amb els turcs i gran devot del Roser, havia demanat que es resés el rosari i va atribuir la victòria de les tropes cristianes a la intercessió de la Mare de Déu del Roser. El 7 d’octubre es va declarar el dia del Roser a tot el món o festa universal del Roser.

Segons Joan Amades, la festa de la Mare de Déu del Roser no s’ha de confondre amb la festa del Roser o Roser de Maig, que se celebra normalment el primer diumenge d’aquest mes i que tenia més arrelament popular. Serra i Boldú, explica que el Roser d’Octubre és “precepte de l’Església, se celebra per obligació; la del maig, per devoció” (Font: Culte del Roser)

Durant els segles XVII i XVIII, l’antiga església de Sant Vicenç de Cabanes tenia un altar dedicat a Nostra Senyora de Roser. Davant d’aquest altar eren enterrats els membres de la família Prats, dels Despuig i dels seus descendents, els Carreras i  sovint s’hi celebraven misses per a l’ànima dels difunts del poble.

Disposicions testamentàries on es cita la pabordia del Roser:Altar del Roser

  • 1708.- Jaume Puig, rector de Cabanes, deixa:  10 lliures a la Pabordia de Nostra Sra. del Roser...

Disposicions testamentàries de misses que s’han de celebrar a l’altar del Roser de l’església de Cabanes:

  • 1649.- Montserrada Teixidor, vda d’Antic Teixidor: sien dites y celebrades per la mia anima en lo altar de nostra senyora del Roser de dita Isglesia de St Vicens de Cabanes deu misses baixes o resades…
  • 1692.- Rafel Aguer Gibert:  vint y sinch [misses] en lo altar de Nostra Sra del Roser de la iglesia de Cabanes… 
  • 1698.- Teresa Bohigas, esposa de Josep Aguer Pigem: Item vull y man que en la iglesia de St. Vicens de Cabanes sem sien celebrades trenta missas …  deu en lo altar de Ntra Sra del Roser y  …
  • 1718.- Anna Barris, esposa de Josep Aguer Pigem: tres missas al altar de Nostra Señora del Roser …
  • 1760.- Antoni Aguer: dexo escrit sie instituhit y fundat en dita parroquial iglesia del present lloch de Cabanas y en lo altar de la Mare de Deu del Roser de la mateixa iglesia aixis com jo ab honor del present instituesch y fundo un rosari complert perpetuament celebrador tots los diumenges de quiscun any antes de dir y celebrar la missa matinal o despres conforme apareixera als reverents curats…

Disposicions testamentàries i registres de defunció on es cita l’altar del Roser com a sepultura de membres de les famílies Prats, Despuig i Carreras:

  • 1628.- Domingo de Montrodon, donzell de Peralada: deixa a la Sra Anna Magina de Monrodo y Prats sa muller que fes soterrar lo seu cos en una de las sepultures dels antepassats de dita Sra y com entre altres ne tinga una dis la iglesia de St Vicens del Castell de Cabanas davant lo altar de Nª Sª del Roser volgue que en la dita iglesia fos soterrat… (Anna Magina Prats Corcoll i Domingo Monrodó eren avantpassats dels Despuig i  dels Carreras)
  • 1689.- Domingo Padern Despuig, fill de Francesca Despuig i fillastre de Francesc Carreres i Raguer: elegesch la mia sepultura … en la iglesia parrochial de Sant Vicens … y devant lo altar de Nostra Senyora del Roser en lo vas ahont mos consemblants se acostuman a enterrar…
  • 1702.- Francesca Despuig, esposa de Francesc Carreras i Raguer: elegesch sepultura … en la iglesia parochial de Sant Vicens … i devant lo altar de nostra senyora del Roser ahont mos consemblans se acostuman enterrar… (al registre de defunció diu que la van enterrar al cementiri)
  • 1713.- Francesc Carreras i Raguer : elegesch la sepultura … en lo peu del altar de Ntra Sra del Roser de la iglesia de Cabanas…
  • 1735.- Maria Carles Teixidor, esposa d’Anton Carreras Despuig: elegesch la sepultura del mon cos, si moro en Cabanas devant lo Altar de nostre senyora del Roser de la present iglesia de Cabanes, si moro en Sant Pere Pescador me deixo devant lo Altar de Sant Pere Martir …
  • 1740.- Francesc Carreras Raguer: se li dona eclesiastica sepultura … devant la Altar de Nostra Senyora de Roser ahont tenen lo fossar al Sr Francisco de Carreras y Raguer de edat de noranta anys poc mes o menos…

Registre de defunció

  • 1741.- Josepa d’Avinyó, esposa de Martí de Carreras i de Carles: elegesch la sepultura … devant lo Altar de Nostra Senyora del Roser ahont tenen la sepultura los de casa Carreras…
  • 1744.- Martí de Carreras i Carles: se li dona eclesiastica sepultura en la iglesia Parochial de St Vicens de Cabanas devant lo altar del Roser…
  • 1756 (19 de juny) Anton de Carreras morí a St Pere Pescador, als 65 anys: se enterra en la iglesia Parroquial de St Vicens de Cabanas devant lo altar de Nostra Sra del Roser ahont tenen lo fossar dits Carreras…
  • 1756.- (2 de juliol) Vicenç de Carreras i Avinyó (24 anys): se li dona eclesiastica sepultura en la iglesia Parochial de St Vicens de Cabanas devant lo altar del Roser ahont tenen la sepultura dits Carreras…

L’actual altar del Roser està dedicat a l’Orde dels Dominics. A part de la imatge de la Verge del Roser, hi trobem Sant Domènec de Guzman, Santa Caterina de Siena i sobre la fornícula superior, l’estrella, un dels símbols dels Dominics.

Més informació:

La devoció a la Mare de Déu en la seva advocació del Roser …  va ser adoptada pels pares predicadors, els dominics. La Mare de Déu, en l’advocació del Roser, es va convertir en la patrona de l’orde, que celebrava la festa el mes de maig...

La pregària del rosari i la devoció a la Mare de Déu del Roser es va difondre entre els seglars gràcies a les missions populars que feien els dominics entre el poble. L’oració del rosari, una forma de meditació i contemplació de la vida de Jesús en quinze moments o misteris, promovia l’oració col·lectiva, a més de la privada, i eliminava les barreres de l’analfabetisme….

La reforma gregoriana, i després els cistercencs, va promoure l’associacionisme pietós dels seglars, el qual, habitualment, es va posar sota el patronatge de la Mare de Déu… Així, els dominics, concretament, van promoure les confraries del Roser, que difonien l’espiritualitat dominicana i, especialment, l’oració del rosari, tot organitzant-ne el rés col·lectiu diari i particular, paral·lelament a la propagació de la devoció, culte i festa a la Mare de Déu del Roser.

La fundació de confraries del Roser per tot el Principat, va experimentar un
augment espectacular arran de la revitalització de l’orde dels predicadors després del Concili de Trent. La victòria de Lepant contra el Turc, el 1571, que trencava el mite de la invencibilitat dels otomans, va estar atribuïda, pel papa sant Pius V, dominic, a la intercessió de la Mare de Déu del Roser, a qui tant havia pregat. Aquest combat, viscut també com un xoc de civilitzacions entre el cristianisme i un amenaçador islam expansionista, amb el rerefons del record de la invasió del 711, va tenir lloc la diada del 7 d’octubre, data en la qual el successor de Pius V, Gregori XIII, va instituir la festivitat de la Mare de Déu del Roser, que era, alhora, patrona dels dominics. Gràcies a aquest fet, el mes d’octubre es va dedicar a la Mare de Déu del Roser i al rosari.


5 comentaris

Can Turà

Can TuràMés informació: Cabanes. Casals amb història

Can Turà o Torà, casa senyorial i d’estiueg dels Pagès-Bassols, coneguda per a la família com a Can Pagès i Turà.

Els promotors de la construcció foren la família de Pere Pagès-Dolors Bassols i la degueren construir el segle XIX, com a casa d’estiueig. A la seva mort, la va heretar el seu fill Josep Pagès Bassols.

El nom “Turà” és un “àlies” familiar que arrenca del cognom d’un avantpassat i s’ha mantingut fins avui. Es té noticia que el 1733 se celebra el matrimoni de Pere Pagès i Turà i al s. XX Josep Pagès Bassols en alguns documents encara apareix citat com a Josep Pagès Turà.

Situada al carrer Colom, des de l’any 1940 ó 1941, la casa ha estat utilitzada com a vivenda i magatzem primer per la família Torrent i més tard per la família Tubau.

Es desconeix la data exacte de la construcció i quin arquitecte la va dissenyar, però diferents documents avalen la propietat de la família i que durant la guerra civil i els primers anys del franquisme va ser confiscada.

  • En un document de l’11 de desembre de 1936, en el marc de la Guerra Civil i dins la “Relació de les apropiacions efectuades per les organitzacions polítiques, sindicats, etc.” hi trobem l’anotació: Josep Pagés i Turà, casa situada al carrer Colon, nº 26, destinada a Escola de pàrvuls
  • En un altre document del 10 de febrer de 1937, on s’hi detalla la relació de “Béns apropiats o intervinguts de persones faccioses” s’hi descriu: Un edifici de Dolors Bassols, situat al carrer Colon, 26, i destinat a Escola de pàrvuls, per trobar-se deshabitat i ésser d’utilitat per Escola
  • A l’Acta d’ocupació signada el 20 de gener de 1937, s’especifica que la casa està destinada a residència senyorial d’estiu, que el propietari és Dolors Bassols, que la ocupació té caràcter provisional i que es posarà a coneixement de la Generalitat amb el prec que sigui feta adjudicació d’aquesta immoble a l’Ajuntament, per tal de destinar-lo definitivament a Escola de pàrvuls.

Fons: ANC1-1 / Generalitat de Catalunya (Segona República)
Codi: ANC1-1-T-6776 Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació.

Fins ara no s’han trobat altres documents que confirmin que can Turà fos l’escola del poble, però alguns cabanencs recorden haver anat a “estudi” a can Turà i que la classe es feia al primer pis, al menjador de la casa. Aquest degué ser el motiu pel qual, entre 1937 i 1939, no va ser destinada a centre d’acollida de refugiats. Una vegada acabada la Guerra Civil, el 1940, les golfes de la casa es van destinar a caserna militar.

El padró municipal del 1945 descriu que 64 soldats habitaven al carrer Colón, s/n. En un primer moment, havíem pensat que aquesta adreça es referia a can Turà, però hi ha unes quantes dades que fan pensar que no és així, i que l’adreça de Carrer Colón, s/n es refereix a l’escola de nens.

  • El 1936 la casa ja apareix documentada amb el número 26 i és poc probable que nou anys més tard l’Ajuntament considerés que no tenia número, quan sí que en tenien les cases veïnes
  • A les golfes de can Turà s’hi han trobat “graffitis” escrits pels soldats que hi van viure i tots porten la data de 1940. Seria de mal creure que les noves tropes que podrien haver ocupat la casa no hi haguessin afegit cap escrit amb la data del 1945. Aquest any la finca ja devia ser propietat de la família Torrent i, com a molt, s’hi degué allotjar algun oficial i, en aquest cas, a la part noble de la casa
  • Algunes persones recorden que els baixos de l’escola dels nens també havia acollit soldats i l’edifici de l’escola sí que és probable que no tingués número per estar situat en una zona poc urbanitzada.

Atenent a aquestes consideracions i als “graffitis” de les parets de les golfes, la casa de can Turà, després de ser confiscada l’any 1937, va servir com a escola fins que va acabar la Guerra Civil i el 1940 va ser ocupada per tropes dels Batallons de Treballadors. El padró municipal de desembre de 1940, no consigna la presència de soldats a la casa, sigui perquè no es va considerar convenient censar-los o perquè a finals d’any la casa ja estava desocupada.

Segons records de la família, una vegada acabada la guerra, Josep Pagès Bassols necessitava reconstruir la casa Pagès Bassols de la Rambla de Figueres i va vendre can Turà al seu masover. Donat que entre 1941 i 1942, la finca va passar a ser propietat de la família Torrent, aquest masover devia ser Joaquim Torrent Clos.

Respecte als antics propietaris, Josep Serra “Fredo” només recorda una senyora que possiblement fos Rosina Casanovas.

La família Pagès Bassols

Dolors Bassols Vilallonga (1849-1927), filla de Joan Bassols i Magdalena Vilallonga Gipuló.

  • Joan Bassols, hisendat de Figueres, era el propietari del mas Can Puig de Vilademires (Cabanelles)
  • Magdalena Vilallonga Gipuló, nada el 1814 ó 1815, era filla de Marià Vilallonga Paler (1786-1858), blanquer de Figueres i d’Agustina Gipuló Roger (Figueres, 1786-1851). El seu germà, Mariano Vilallonga Gipuló, va ser el fundador de l’Asil Vilallonga de Figueres. Fa anys s’explicava que a l’Asil Vilallonga sempre hi havia un llit destinat a una persona de Cabanes perquè algú havia fet una cessió de terrenys a canvi d’aquest servei. Es desconeix la veracitat d’aquest privilegi que també podria venir motivat pel fet de què Dolors Bassols Vilallonga tingués casa a Cabanes.

El 20 de febrer de 1868, Dolors Bassols Vilallonga es va casar amb Pere Pagès Moy (?-1902), advocat, fill de Pere Pagès Dauner, propietari de Figueres i de Maria Moy Corominas. Pere Pagès Moy va ser membre del primer Patronat de la Fundació «Asilo Vilallonga», i de las Conferències de Sant Vicenç de Paúl i encarregat de preparar la inauguració de la Capella de Nostra Senyora dels Desamparats.

Pere Pagès i Dolors Bassols van tenir quatre fills: Assumpció (Sor Amada de Sales, ?-1925); Amèlia (1883-1962), casada amb Joan Maria Dalfó ; Josep, l’hereu (1885-1979) i Enriqueta (1887-1970)

Josep Pagès Bassols (1885-1979), hereu de la parella, el 28 d’abril de 1913, es va casar -a Vilassar- amb Rosina Casanovas Nadal (1891-1974), filla de Josep Casanovas Guardiola (1867-1939) i Maria Nadal Bosch. Josep i Rosina van tenir quatre fills:

  • Josep M. (1914-1995) casat amb Maria Danís Ferran (1919-1994). Sense descendència
  • Ismael (1916-1936)
  • Jaume (1919-2005), casat amb Isabel Bolíbar Navarro (1924-2018). Un fill i tres filles
  • Rosa Maria (1931-2018), casada amb Joaquín Cortés Cañellas (1930-2011). Una filla

Sabem que el 1916 Josep Pagès Bassols tenia uns camps a la zona on es volia construir el Parc Bosc Municipal de Figueres … Per arrodonir la zona del perímetre on es contemplava fer el parc, es va veure necessari adquirir una tercera peça de terra consistent en dos camps, propietat de Josep M. Pagès (herència del seu pare, Pere Pagès Moy) i de Dolors Bassols, pels quals es pagaren 1.900 pessetes.

A: Bernils i Mach, Josep M. El Parc Bosc Municipal de Figueres.
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 37 (2004)

Fotos de la casa i de la família (1919 i 1932/33)
Arxiu particular de la família Pagès

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’arbre genealògic de la família ens mostra el primer “Turà” documentat, quan el 1733 Pere Pagès Tura es casa amb Maria Cervosa i que, el 1792, el seu nét Pere es casa amb Caterina Perxas Serra, filla de Francesc Perxas de Figueres. El 1814, el fill d’aquesta parella es va casar amb una Dauner.

Segons un document que encara conserven els hereus dels Pagès Bassols, el 1803, Francesc Perxas, juntament amb Josep Dauner i Salvador Armet de La Jonquera van arrendar el molí de Cabanes per cinc anys i per un import de vuit mil vint lliures.

L’arrendament del molí, junt amb el lligam familiar entre els Pagès, els Perxas i els Dauner podria explicar que els Pagès Turà tinguessin propietats a Cabanes.

Segurament mai va ser la seva residència habitual, però és possible que al segle XIX la família destinés una part de les seves finques a casa d’estiueig.

Arbre genealògic

Casa Pagès Bassols de Figueres

El 1928, Josep Pagès va inaugurar la casa Pagès-Bassols, a la part alta de la Rambla, en el solar que havia ocupat l’escola dels Maristes. Vegeu: patrimoni.gencat-arquitectura

El 1936, Dolors Bassols feia 9 anys que havia mort, però encara en algun document constava com a propietària de can Turà, en d’altres hi constava el fill, qui segons les ocasions, apareix amb els cognoms Turà o Bassols.

  • Al setmanari “La Galería. Figueres, 25 febrero 1931”, llegim: En Barcelona, han visto florecer en su hogar la sonrisa de la dicha el matrimonio Pagés Tura-Casanovas, con el advenimiento de una hermosa niña
  •  … Adelantan rapidamente las obras de construcción de la magnifica casa de D. José Pagès en la calle de Alfonso XIII; y estan terminàndose, pudiendo decirse que el exterior està ya concluido, la de D. José Pagès Bassols en la calle de Casades de Còdol, sobre la Rambla. Dos magníficos edificios que seran ornamento y honra de la ciudad… A: El Ampurdán, 17 agost 1929
  • Había existido en nuestra Rambla Alta, entre las calles de Lasauca y del Palau (frente los edificios Salleras, Bach, Cusí y Pagés-Turá) una pequeña manzana de casas, conocida por la “Isla”… A: Vida Parroquial, 21 des 1968


1 comentari

Revisió d’armes

Revista d'armes, 1639Revista armorum de Cabanis

Antigament, una vegada l’any, el senyor feudal, a través del batlle del poble, convocava els vilatans a la plaça del poble per fer el recompte d’armes i veure’n l’estat de conservació. Eren les revistes d’armes i tots els convocats hi havien d’assistir, sota la pena d’una multa.

Al llibre de cúria de Jaume Grau, notari de Cabanes (AHG Cb 9), hi apareixen dues revistes d’armes, realitzades l’any 1639. El perill d’imminents atacs dels francesos i el setge de Salses podria ser la causa de què aquest any es fessin dues mostres d’armes.

El març de 1639, es té notícia dels preparatius de guerra que feien els francesos al Llenguadoc. L’estiu del mateix any el virrei comte de Santa Coloma va convocar el sometent general per la campanya de Salses contra els francesos.

El 23 de desembre de 1639 el virrei comte de Santa Coloma va decretar un edicte de sometent general que quedà sense efecte perquè, mentre es reunia el sometent, el 6 de gener de 1640 a les vuit del matí les tropes franceses es rendeixen, d’armes.

Els textos en llatí fan difícil la comprensió dels documents. A la primera revista només hi apareix citat el batlle, en canvi a la del 26 de desembre ens especifica que la convocatòria és feta per Baldiri Laboria, batlle, en nom de la Il·lustríssima Senyora Magdalena de Rocabertí i Safortesa vídua de l’Il·lustríssim Senyor don Francesc Jofre de Rocabertí i d’Anglesola, comte de Peralada i de dit castell de Cabanes, a Déu gràcies, vescomte de Rocabertí, i que queden convocats tots els homes entre els vint i els seixanta anys.

  • El mes d’abril es presentaren 54 homes amb aquestes armes:
    • 31 arcabussos
    • 3 escopetes
    • 2 mosquets
    • 9 espases
    • 1 panart (simitarra)
    • pòlvora, municions i altres complements
    • 11 persones declaren no tenir armes
  • El mes de desembre es presentaren 43 homes amb aquestes armes:
    • 27 arcabussos
    • 24 espases
    • 1 pedrenyal
    • municions
    •  9 persones declaren no tenir armes.

Tot i que molts dels 43 cabanencs presentats al desembre són els mateixos de revista practicada el mes d’abril, és curiós que es presenten 11 persones menys i que hi ha  canvis en l’armament revisat, es perden 4 arcabussos, les escopetes i els mosquets, peró es guanyen 15 espases. Caldria saber si les variacions són degudes a mancances de les revisions o al fet d’haver participat en algun conflicte armat.

Transcripció aproximada de les dues revistes d’armes

Revista d'armes-1639

Més informació: Frigola i Arpa, Jordi.


1 comentari

Capítols matrimonials: Pont-Aguer (1780)

Capítols matrimonials de Jaume Point i Antònia AguerCapítols matrimonials signats entre Jaume Pont de Casadevall i Puig i Antònia Aguer i Puigferrer, el 14 d’octubre de 1780.

El casament es va celebrar el dia 29 del mateix mes i any.

Joan i Esteve, els dos possibles hereus de la família Aguer, feia menys de dos mesos que havien mort, possiblement d’alguna epidèmia. Joan, amb dotze anys, va morir el 28 d’agost i Esteve, el 3 de setembre, als cinc anys.

El document, amb tots els seus acords i puntualitzacions, és una bona eina per entendre les relacions familiars de l’època i per constatar que els contractes matrimonials eren, de fet, pactes econòmics, on no es deixava res a l’atzar,

Transcripció de l’acta notarial dels Capítols Matrimonials

Resum del sis apartats del document

  1. Jaume Pont i Germànico i Francesca de Casadevall i Puig nomenen hereu i fan donació de les propietats al seu fill Jaume Pont de Casadevall i Puig, amb la condició de què ells en mantindran l’usdefruit i tots els drets fins al moment en què els dos hagin mort i es reserven “lo senyorio major y govern de la casa, patrimonis y familia”. Del patrimoni familiar, el pare es reserva 1000 lliures i la mare “trescentas doblas vellas de cinch lliuras dotze sous barcelonesos la dobla”. També es reserven una quantitat per dotar les seves filles: Rosa, Francesca i Maria Antònia. Es pacten les condicions davant la possibilitat que la mare mori i el pare es torni a casar i tingui fills amb la nova esposa. Es detalla qui seria l’hereu si el fill morís sense descendència. S’obliga a fer inventari dels béns després de la mort dels pares (la signatura d’aquest inventari va tenir lloc el 9 de novembre de 1789)
  2. Rafel Aguer Aguer i Caterina Puigferrer fan donació de les propietats i nomenen hereva la seva filla Antònia Aguer Puigferrer, amb la condició que ells en mantindran l’usdefruit i tots els drets fins al moment en què els dos hagin mort i es reserven “lo senyorio major y govern de la casa, patrimoni de Aguer y familia”. S’acorda que si Rafel morís, la família Pont Casadevall “hagen de alimentar en sa casa y compañia á la dita Sra Catherina Aguer y Puigferrer … y demes familia de ell dit Sr Rafel Aguer, en cas de no ser esta acomodada, de tots aliments á la vida humana necessaris en sanitat y malaltia en menjar, beurer, calsar y vestir ab tota decencia y segons son estat y qualitat .. sens haber de treballar la dita Sra Catherina Aguer, y que á esta li tingan de donar annualment trenta lliuras per sa botxaca”. Del patrimoni Aguer, el pare es reserva 1000 lliures i la mare 475 lliures, així com el dot de les seves filles Maria i Teresa. Es pacten les condicions a complir davant d’un possible nou matrimoni dels pares. Es disposa qui seria l’hereu si Antònia morís sense descendència. S’obliga a fer inventari dels béns després de la mort dels pares (de moment es desconeix si es va fer). Es puntualitza que si, en el futur, els pares tenien un fill mascle, o si el pare es tornava a casar i tenia un fill mascle, Antònia deixaria de ser l’hereva i rebria el mateix dot que les seves germanes, quatre centes lliures, vestits i calaixeres.
  3. Antònia Aguer accepta la donació dels béns Aguer, amb totes les condicions i ho aporta com a dot del casament.
  4. Jaume Pont de Casadevall i Puig accepta la donació dels béns Pont i Casadevall, amb totes les condicions.
  5. Antònia Aguer, amb la presència i consentiment de Jaume Pont Casadevall Puig, accepta que si el seu pare tenia un fill mascle, renunciaria a la herència universal i acceptaria el dot estipulat.
  6. S’acorda que Jaume Pont i Germànico pagarà “los vestits nubcials tan de gala, com interiors, dos caleixeras, y las joyas per adorno de … la Sra Antonia Aguer y Puigferrer sa nora esdevenidora” i se’n descriuen les condicions, la més important la que fa referència la possibilitat de què Antònia tingués un germà i perdés l’herència. En aquest cas “el Sr Rafel Aguer pagará y satisfará al dit Sr Jaume Pont y Germanico tot lo valor é import dels dits vestits y de las dos caleixeras, que haurá costejat per lo present matrimoni y adorno de la dita Sra Antonia sa filla, segons constará de la nota del import dels dits vestits y caleixeras”.

 

Pel document sabem que, els tres membres de la família Pont Casadevall sabien escriure, però de la família Aguer, només sabia escriure el pare.
Signatures dels CM


1 comentari

La guerra de Successió a Cabanes

portada dossier

Gimbernat i Gou. Antònia. Cabanes (1701-1714)
Cabanes, setembre 2014

  • Cabanes a principis del segle XVIII:
    • Com era Cabanes a l’època de la Guerra de Successió
    • Com era el dia a dia dels cabanencs?
  • La Guerra de Successió a l’entorn de Cabanes:
    • Com es va viure el conflicte des del nostre poble?

Per aquest treball m’he basat en tres fonts documentals:

  • Registres parroquials de Cabanes, a partir dels quals podem conèixer dades importants de la vida a principis del segle XVIII: oficis, noms de lloc, famílies rellevants, costums … i el nombre de naixements i en especial les defuncions ens diuen en quins moments el poble va patir amb més intensitat els efectes de la guerra.
  • Documents notarials de l’Arxiu Històric de Girona que ens il·lustren sobre la vida quotidina i les relacions familiars, econòmiques i socials.
  • Llibre de memòries d’Amer Massó, pagès de Sant Esteve de Guialbes. Gràcies a les memòries d’Amer Massó, coneixerem detalls molt precisos del pas de les tropes per l’Empordà i sobretot del que va suposar pels pagesos de l’època. Sant Esteve de Guialbes es troba a uns 30 km de Cabanes, per tant les seves experiències no poden ser massa diferents de les que van viure els cabanencs.

Índex del dossier

Introducció

3.- Pròleg

4.- Llibre de memòries d’Amer Massó, pagès de Sant Esteve de Guialbes

5.- La guerra de Successió a l’entorn de Cabanes: Cronologia

La guerra de Successió a l’Empordà: Transcripció i adaptació lliure d’alguns fragments de les memòries d’Amer Massó (pàg. 7)

8.- Els anys abans de la guerra

11.- La Guerra de Successió

18.- Tributs, contribucions i forniment de les tropes

22.- Càstigs, turments i servituds

23.- El Cadastre

25.- Dites, reflexions i anècdotes

Els registres parroquials mostren els efectes de la guerra (pàg. 27)

28.- Presència de soldats i ferits. Actes de violència

29.- Moviment demogràfic (1701-1714). Bateigs i defuncions

Cabanes a principis del segle XVIII (pàg. 32)

33.- Introducció

34.- El terme municipal i el nucli urbà

38.- Carrers, masos i altres indrets

42.- Demografia i economia. La Concòrdia del 1700. El cadastre de 1779

La vida quotidiana

44.- El cicle de la vida, a partir de la família del cirurgià Pere Delmer

47.- El que ens expliquen els testaments

51.- Les botigues de l’època: La gabella

57.- Els contractes d’arrendament

60.- Oficis i persones que els exerceixen

63.- Cognoms, noms i malnoms

65.- Famílies rellevants

87.- Capellans

Portada_pres

Resum en diapositives

97.- Curiositats dels registres parroquials

100.- Meteorologia i plagues

Annexos

101.- Bibliografia i notes

Cabanes al segle XVIII. Bibliografia:

El terme de Cabanes no va ser escenari de cap batalla, ni tampoc sembla que s’hi establís cap guarnició militar, però des del 1705 fins al 1711, l’Empordà va patir contínues ocupacions franceses. No passava any en què, en arribar el bon temps, el francesos no travessessin la frontera pirinenca pels passos Pertús-Panissars i Banyuls i s’escampessin per la comarca, establint els seus quarters generals a Figueres, Peralada i altres pobles veïns. Cal suposar que els empordanesos també hagueren de suportar el pas dels exèrcits austriacistes i a banda dels allotjaments, les lleves, els treballs forçosos, els tributs i els actes vandàlics que els infringien les tropes: robatoris, destrosses de cases i collites, incendis, violacions i altres desgràcies, també devien estar obligats a mantenir els exèrcits a costa de les seves provisions, trobant-se sovint sense menjar per a la família i els animals.

Bibliografia:

Albert Compte, en el seu article sobre la guerra vista des de Castelló d’Empúries, ens explica que el 1709, el duc de Noailles els exigeix 3.500 sacs de blat, 100 de civada, ordi i faves i 1000 lliures.

A: Compte i Freixenet, Albert. La Guerra de Successió vista des d’un petit nucli urbà empordanès A: Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. 25, núm. 2 , pàg. 167-192 (1981)

Las tropas de Felipe V se hallaban en el llano de Hostalnou, extendiéndose hacia Cabanas y Figueras … A: Las fuerzas de Felipe V en el Empurdan. Revista de Gerona, gener 1895

Cronologia de la guerra:

  • 1701.- Els catalans accepten Felip d’Anjou com a rei, que jura a Barcelona les constitucions davant de les Corts Catalanes. El 3 de novembre, el rei es casa a Figueres amb Maria Luisa Gabriela de Saboya.
    • La notícia del casament del rei segur que va arribar al poble i és molt possible que algú es desplacés a Figueres per participar d’alguna manera en l’esdeveniment.
  • 1704.- Té lloc el primer intent d’ocupar Barcelona per les forces aliades, ciutat que és bombardejada per l’esquadra anglo-holandesa. La notícia d’aquesta acció arriba a l’Empordà des de Roses, plaça forta que, juntament amb Figueres es considera la clau militar de la nostra comarca. Però mentre Figueres alterna entre el domini austracista i el filipista, Roses durant tota la Guerra de Successió restarà en mans de Felip V i apareixerà com el principal bastió de la resistència empordanesa a favor d’aquell rei.
  • 1705.
    •  juny.-  representants de l’oposició catalana van signar amb la Gran Bretanya el Pacte de Gènova, pel qual la monarquia anglesa es va comprometre a garantir la integritat constitucional de Catalunya.
    • juliol.- esclata la rebel·lió d’una part del Principat contra Felip V
    • setembre.- els felipistes encara dominen l’Empordà, sota el comanament militar del comte de Solterra, però les partides de l’Arxiduc s’hi acosten, des d’Olot, arribant fins a Besalú on són deturades amb l’ajuda, entre altres, de gent de Castelló. A finals de mes, l’Empordà es decideix per l’arxiduc i arriba un reforç de 1000 soldats anglesos i 500 cavalls a Figueres. El coronel austriacista Birolà va atacar la ciutat amb 1.300 homes. Figueres capitula el dia 22.
    • octubre.- El dia 12, Girona va jurar obediència a l’arxiduc Carles.
    • novembre.-  la flota anglo-holandesa i voluntaris austracistes, després d’alliberar València, ocupen Barcelona. L’Arxiduc Carles és proclamat rei.
  • 1706.-
    • febrer.-  L’exèrcit francès del duc de Noailles va ocupar la Figueres. D’aleshores ençà, la ciutat  va exercir com a quarter general de les tropes franceses que entraven a Catalunya pels passos pirinencs de Pertús-Panissars i Banyuls. Hi va haver guarnicions franceses a Navata i Bàscara.
    • maig. El dia 12 hi va haver un eclipsi solar, coincidint amb un dels setges a Barcelona.
    • Els austriacistes van aconseguir foragitar els borbònics en diferents ocasions, però la proximitat amb França feia que Figueres fos fàcilment recuperable.
    • A la retirada de les tropes borbòniques es cremaren i saquejaren les cases dels qui eren austriacistes. Es coneixen acte vandàlics a Borrassà i altres pobles de l’Empordà.
  • 1709.-
    • El 7 de gener comencà una gran fredorada que durà tres o quatres setmanes. Moríren les oliveres i les vinyes
    • A l’estiu, un exèrcit francès de 10 ó 12 mil homes va envair l’Empordà, la Cerdanya i la Selva, ocupant Banyoles, Bàscara, Besalú i Olot, entre d’altres poblacions. S’establí a Roses i Puigcerdà.
  • 1710.-
    • A finals d’any s’inicia el predomini felipista a la comarca. Al desembre, uns 45 mil francesos, entre cavalleria i infanteria, es van anar escampant per l’Empordà i seguiren cap a Girona, uns passant pel pont de Esponellà i Banyolas, altres passant per Torroella i la Bisbal i la resta seguint el camí real de Figueres a Girona.
    • Des del 14 desembre,  Girona va estar assetjada per les tropes de Felip V.
  • 1711.-
    • L’entrada dels  francesos fa que la guerra es generalitzi a tota la comarca.
    • El 25 de gener, Girona cau en poder de Felip V
  • 1712.-
    • A la primavera, Girona pateix un nou setge. Els austriacistes intenten recuperar la ciutat.
    • Abril. La comarca pateix una ventada que destrossà arbres i edificis.
    • A la segona meitat de l’any hi ha una revifada austriacista.  L’arxiduc Carles ordena un fort contraatac de les seves tropes i mana que destrueixin el castell de Llers, poc més tard és el duc de Berwich qui entra a l’Empordà amb un exèrcit francès compost per 34 batallons, 41 esquadrons i 30 peces d’artilleria, i s’apodera definitivament de tota la comarca.
    • El desembre es pot donar per liquidada, a l’Empordà, la causa austriacista.

 

Dades aportades pel “Llibre de notes de la universitat de Cabanas”
(ACAE110109-T2-10259)

Al llarg dels anys 1707, 1708, 1710 i 1711, la Universitat de Cabanes va haver d’endeutar-se creant censals per poder assumir les despeses ocasionades per les ocupacions militars franceses.

L’any 1707, a Cabanes, s’hi allotjava un capità de cavalleria que es deia D Gaspar Sabrià del regiment de D Rafel Nebot (exèrcit de l’Arxiduc Carles), amb 26 cavalls. Cada dia s’havien de donar 16 rals al capità i s’havia de fer la vida als soldats i als cavalls. Es menjaten tots el blat menys el del mas Maymó i el de Sant Feliu … Fins el 1711, tots els anys els francesos entraven i Cabanes estava sota l’obediència de las tropes de França (Eliseu Oliva, notari, 16 d’octubre de 1707)

1710. Es crea un censal de 100 dobles perquè el 25 de setembre havien entrat els francesos i s’havia de proveir les tropes de carn i pa i se’ls hi havia de pagar les contribucions que demanaven. (Baldiri Requesens, notari, 29 de setembre de 1710)

Alguns d’aquests préstecs no es van amortitzar fins el 1735.


Deixa un comentari

Comtat d’Empúries

segell del comte d'Empúries

El comtat d’Empúries s’estenia per la plana de l’Empordà. Comprenia la seva franja litoral des de la serra de l’Albera fins més al sud del Ter, i era limitat pels comtats de Rosselló, Besalú i Girona.

L’origen del comtat cal situar-lo a l’inici del segle IX quan, arran de l’ocupació musulmana d’Empúries de 718, la reconquesta franca, liderada per Carlemany, organitzà aquest comtat que contenia dos pagus -Empúries i Peralada- i formava part de la Marca Hispànica. Aquest comtat fou el districte que durant més temps mantingué la independència respecte a la Corona catalano-aragonesa, destacant per la conducta pertinaçment arrogant i rebel vers els comtes de Barcelona i reis d’Aragó. La independència del comtat es va cloure al segle XV i la posterior adscripció als Cardona (XVI) i als Medinaceli (XVII) accentuaren la imparable decadència del comtat.

Al llarg del segle XIII i principis del XIV, els comtes d’Empuries tenien poc poder sobre la part oriental del vescomtat de Rocabertí. Això sovint ocasionava conflictes entre els comtes i els vescomtes. A finals del segle XIII, el comte va arribar a adoptar el títol de vescomte de Rocabertí, a més de comte d’Empúries i vescomte de Cabrera i un conflicte armat va suposar l’ocupació comtal d’algunes poblacions dels vescomte de Rocabertí, entre elles Cabanes i Molins.

Sembla ser que el mes de març de 1301, Ponç Hug IV, comte d’Empúries, entrà a Cabanes amb un exèrcit de 50 cavallers i 4000 homes a peu (AHG, Ca 163 f. 101) i ocupà el poble un quant temps. Degut a aquests fets, durant cinc mesos no es va poder fer ús del molí del Sarraí i en desaparegueren algunes peces.

Uns anys més tard, el 1319 i essent comte d’Empúries Ponç V, el Malgaulí, (fill de Ponç Hug IV) els funcionaris episcopals van redactar un document fent un repàs dels greuges causats pel comte d’Empúries sobre els llocs de jurisdicció episcopal, destacant les accions causades a Castelló d’Empúries, Vilarnadal, Agullana, Cabanes, Vila-sacra i El Far. Alguns d’aquests abusos van ser reconeguts pel mateix comte en un document del 26 de febrer de 1319, on s’hi esmenta que el comte havia destruït les cases de la sagristia de Cabanes.

Font: Riera i Pairó, Albert. El comte Malgaulí d’Empúries i els bisbes de Girona: anàlisi d’una relació i d’un conflicte. A: El Salner. Butlletí del grup cultural comtat d’Empúries, núm. 3 (1997). Pàg. 94-103.

Aquest mateix fet s’explica en un altre article on hi podem llegir:

El cop de gràcia eclesiàstic contra Malgaulí s’obrí amb l’entredit fulminat sobre tot el comtat el dia 1 de febrer de 1319 … … La disposició que Malgaulí havia fet pregonar a Castelló, que qui matés o ferís un clerge hauria de pagar 10 sous, fou considerada pel bisbe com un incentiu per tractar-los amb violència, atesa la migradesa de la pena. En les guerres que féu no respectà els llocs sagrats: violà les portes de les esglésies de Vilarnadal i de Santa Maria d’Estrada (parròquia d’Agullana) per a emportar-se els cabals que hi havia dipositats en recerca de protecció. A Cabanes destruí les cases del sagristà i del domer: a Vila-sacra i al Far

Font: Marquès i Planagumà, Josep Maria. El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324). Fundació Noguera, Barcelona, 2009 (Diplomataris, 46)

A l’Arxiu Diocesà de Girona es troben alguns documents amb llicència per celebrar la missa dins els murs a causa de la guerra:

  • A les monges de Cadins. Llicència de traslladar‐se a Cabanes durant la guerra, 31 gener 1385
  • Als clergues de Cabanes. Llicència, mentre duri la guerra, de celebrar dins la força de Cabanes, 20 febrer 1385
  • Llicència a causa de la guerra de celebrar missa dins els murs, 22 desembre 1389; semblants a Vilallonga, f 76, Esponellà, f 76v i Castell d’Empordà, f 77vSegle XV

Suposem que la dita guerra fa referència al conflicte entre Joan I Comte d’Empúries [Joan d’Aragó i de Tàrent (1338 -1398)] i Pere III el Cerimoniós [rei de la corona d’Aragó i sogre de Joan I] que va tenir lloc entre 1384 i 1388 i que va representar una veritable guerra civil.

La pau establerta l’any 1381 entre el monarca i el comte d’Empúries, durà poc temps, doncs el bel .licós comte, l’any 1384, renovà la lluita contra el senyor de Foixà … … Donat que el comte d’Empúries, en plena posava setge per terra i mar a Torroella de Montgrí, vila reial, sortí el sobirà en persona, acompanyat de la seva muller cap a l’Empordà, arribant a Figueres el dia 28 d’octubre…  … El monarca … cità al comte Joan per a que compareixés davant judici. En lloc de comparèixer, contestà negant la sobirania al tron i àdhuc la llegitimitat del rei. Ja abans, havia enviat un missatger a França per a tractar aliances amb …  diferents enemics de Pere el Cerimoniós, per tal de lluitar contra ell tots junts. Sense arribar aquests reforços, les tropes reials s’apoderaren en pocs dies d’El Far, Vilanova de la Muga i Sant Climent.
En aquests moments d’ansietat, la muller del comte d’Empúries, donya Joana … intentà servir de mediadora entre el seu marit i el seu pare … L’entrevista de Figueres, celebrada el novembre de 1384, no arreglà res, al contrari … Pere III, en veure a la seva filla defensar amb calor al seu marit, s’indignà i li donà una bofetada davant de tota la cort. La dissortada infanta morí de pena al cap de pocs dies.
En morir la seva muller, s’atribuïren al comte paraules d’exasperació, jurant fer envair Catalunya de francesos i proclamar-se amb la seva ajuda rei. Però la veritat és que ja força abans havia recorregut a les armes estrangeres i negat al seu sobirà la legitimitat… …
En saber el rei aquestes noves, junt amb Sibilla i les seves donzelles, fugiren precipitadament de Figueres per anar cap a Besalú, on convocà hosts, el 4 i 5 de gener de 1385.
El comte d’Empúries va rebre amb grans afalacs els 200 bacinets i 300 pillards comandats per un aventurer nomenat Bita. Segons allò convingut, els hi lliurà les fortaleses de Verges, La Tallada, Bellcaire i Sant Martí d’Empúries.
Procedents de Besalú, Pere III, amb a seva cort i homes d’armes, arribaren a Girona, el 15 de febrer… …  El rei, acompanyat de la seva muller, estava a Figueres, en el mes de juny de 1385, per a dirigir personalment la lluita contra les forces del comte d’Empúries… …
El rei posà setge a la vila de Castelló i el comte hagué de fugir amb una galera, salpant de Roses per anar a Avinyó, on estava la cort del Papa.
El Consell de Castelló es presentà a Girona, on estava Pere III i la seva muller i li feren lliurament d’un memorial, perquè el sobirà els hi fes la gràcia de ratificar-los els privilegis que tenien concertats, cosa a la qual accedí el monarca el mateix dia de la capitulació, el 8 de novembre de 1385, quedant incorporat el comtat d’Empüries a la Corona… …

El comtat d’Empúries tornarà a recobrar una precària independència, però, en morir el comte Pere II sense successió llegítima, a les darreries de l’any 1401, el rei Martí, el 2 de gener del 1402, incorporà a la Corona el comtat d’Empúries …

A: Torrent i Orri, Rafael. El darrer comte d’Empúries sobirà. La reina empordanesa i la llotja de Castelló.
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos

A Pere III el Cerimoniós el seguí el seu fill Joan I de Catalunya i Aragó

Joan I … No va cedir en la qüestió del comte d’Empúries i va defensar les prerrogatives reials que el comte havia volgut atribuir-se. Aquest es va sotmetre el 1388, quan Joan I, malgrat l’amistat que l’unia amb el seu cunyat, preparava una campanya militar contra ell. … … 

El 1389 les companyies armanyagueses van saquejar l’Empordà, van ocupar Bàscara i van arribar fins a Girona, d’on es van retirar el 1390, perseguides fins a la frontera per l’exèrcit reial.

A: Ferrer, Maria Teresa. Els darrers sobirans del Casal de Barcelona Joan I i Martí l’Humà

Pàg. 18. Los primeros condes de Ampurias … Esta situación subsistió hasta el año 1078, en que el conde de Ampurias-Peralada, Ponç, dejó en su testamento a su primogènito Hug, el condado de Ampurias, con sus límites adelantados hacia el norte, e algunos puntos hasta los montes Alberes; y a su hijo segundo, Berenguer, el señorío de Peralada, con dominio tan sólo sobre las poblaicones y lugares más próximos de Vilabertran, Vilatenim, Palol de Vilasacra, Cabanes, Molins y Mollet (Golobardes, Miquel. Perelada)

Durante el siglo XII el señorío de Peralada, con sus señores propios, permaneció más o menos dependiente del condado de Ampurias; hasta que a fines de este mismo siglo encontramos que fue cedido por Alfonso II de Aragón a Bernardo de Navata, del linaje de los condes de Besalú. A mediados del siglo XIII pasó por matrimonio a los vizcondes de Rocabertí.
El título de conde de Peralada, que había desaparecido con el testament del conde Ponç Hug, fue creado nuevamente a favor de Francisco Jofre de Rocabertí, por el rey Felipe III, en el año 1599.
A: Golobardes Vila , Miguel. Peralada. Ed. Biblioteca Palacio Peralada, 1959, p. 11

Pàg. 31. Las casas de las órdenes militaries … Y en una concordia de fecha 30 de enero de 1195, establecida por Bernat de Fontanilles y Pere, Clérigo de Llers, sobre la posesión de un molina situado en el término de Cabanes, junto al río Muga, en la cual una de las partes esta constituída por el prior, el comendador, et altos frates, qui ibi abitant, de la casa del Sepulcre de Peralada

A: Mateu y Llopis, Felipe. El “Ius Monetae” en el condado de Ampurias”.
Ed. Biblioteca Palacio Peralada, 1957

Guía del Archivo Condal de Ampurias. Cuadros de clasificación
341. Cabanes. Cronologia (1105-1300). Secció: Empúries. Núm. dels lligalls: 6, 7, 53, 78. Num. dels expedients i documents: 543, 545-548, 571, 586, 588, 601, 603, 605-609, 611-612, 7311-7313, 10101-10111.

A: Sánchez González, Antonio.
El Archivo Condal de Ampurias. Historia, organitzación y descripción de sus fondos.
Columna-El Pont de Pedra, 1993

Bibliografia: