Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Category Archives: Patrimoni


by Deixa un comentari

Segells i escut de Cabanes

segells CabanesA: Colección de sellos de los ayuntamientos de los pueblos de la provincia de Gerona
(Biblioteca del Palau de Peralada)

En un document signat, el 18 de setembre de 1876, per Jaume Palliser, alcalde de Cabanes, a requeriment d’una circular del Governador Civil,  s’hi descriuen els diferents segells que s’han utilitzat al poble.

A: Colección sellos de tinta. Cabanas (Gerona)
Archivo Histórico Nacional, SIGIL-TINTA_GERONA,6,N.33

El 1727, l’Ajuntament tenia un segell en forma de rectangle vertical amb la part superior ovalada, dins el qual hi ha una mena d’edifici que tant pot ser un castell, com una torre o una església. A cada costat hi havia uns altres edificis més petits de forma triangular que devien representar dues cabanes. L’edifici central estava sobre dues ratlles i a sota hi havia la paraula CABANAZ en una sola línia.

Entre 1829 i 1847, s’usava un segell semblant a l’anterior però ara l’edifici central representa una torre coronada per un triangle i  els tres edificis estan sobre una ratlla. Sota els tres edificis hi ha una faixa i a sota la paraula CABA/NAS en dues ratlles. Segurament es correspon amb la imatge inferior.

Segell antic1.- Aquest és el segell més antic que es coneix i s’ignora el seu origen. No s’utilitza des del 1850. Hi és representat el nom del poble de Cabanes amb el rec del molí que el travessa, les campanes i l’antiga torre. S’ignora si els punts que envolten el segell només són decoratius o tenen algun significat especial. Entre 1860 i 1877, l’Ajuntament utilitzà un segell ovalat horitzontal amb un castell acompanyat de dues cabanes i a sobre dues faixes, de les quals una sembla un riu.segell 3

2.- Aquest era el segell propi de l’alcaldia. Es va utilitzar fins a principis de setembre de 1876. Hi consta el nom de “Alcaldia Constitucional de Cabanas” i les armes d’Espanya, però hi falten la corona i el “toisón de oro” que es van esborrar en motiu de la revolució de l’any 1868. El sub-governador civil va manar que se’n fés un de nou.

Escut 2

3.- Data de principis de setembre de 1876. Conté la llegenda  “Alcaldia Constitucional de Cabanas” i l’escut de les armes d’Espanya. Aquest segell va substituir l’anterior perquè en temps de la revolució s’havien fet malbé les imatges de la corona i el “toisón de oro” i el sub-governador civil va manar que se’n fés un de nou.segell 4

4.- Segell propi de l’Ajuntament creat pels volts del 1850. S’hi veu el nom de “Ayuntamiento Constitucional de Cabanas” i les imatges del rec, les campanes i la torre. És un dels segells que van substituir al més antic.
Segell 19345.- Aquest segell apareix a les actes municipals, des de les primeres setmanes de l’any 1934 fins a principis del 1936. Consta de la corona mural pròpia dels pobles i la llegenda “Ajuntament Republicà-Cabanes”Segell 1936

6.- Segell que rubrica les actes municipals des del febrer de 1936. Desapareix la corona i al seu lloc hi ha l’escut d’Espanya, amb la llegenda “Ajuntament de Cabanes.”

segell Ajuntament7.- Segell de l’Ajuntament, utilitzat després de la Guerra Civil. Porta la llegenda: “Ayuntamiento Nacional – Cabanas” i l’escut d’Espanya

Escut de Cabanes
Emblema que, des de fa anys, utilitza l’Ajuntament de Cabanes, tot i que la Generalitat de Catalunya s’ha negat a oficialitzar-lo, ja que no segueix les mínimes regles heràldiques exigibles. Està basat en un escut gravat en pedra a l’edifici de l’Ajuntament. Representa la torre i dues campanes.escut11

L’1 de juny de 1984, l’Ajuntament acordà demanar a la Direcció General d’Administració Local un informe sobre el seu escut municipal. El 24 de juliol de 1984, Armand de Fluvià i Escorsa signà l’estudi històric i descriptiu de l’escut d’armes de Cabanes i el 6 de novembre de 1984 la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans dictaminava favorablement el projecte d’escut de Cabanes amb aquesta descripció. Escut: d’argent, un castell obert de sinople entre dos rius en forma de dues faixes ondades d’atzur, una al cap i l’altra a la punta, acompanyat de dues cabanes de sinople, una a cada costat. Per timbre una corona mural de poble.

escutDurant el mandat municipal dels anys 2011-2015, es va crear un nou escut en forma de rombe on, a més de les campanes i la torre, s’hi veuen representats el dos rius que travessen el terme municipal, la Muga i el Llobregat. S’utilitza com a anagrama dels impresos municipals i a la web.

Nou escut

Escut oficial, 2016

El dia 16 d’abril de 2015, el Ple de l’Ajuntament de Cabanes va acordar iniciar l’expedient d’adopció de l’escut heràldic del municipi.

Després de superar els tràmits reglamentaris, el 22 de febrer de 2016, l’Institut d’Estudis Catalans va emetre un informe favorable sobre la proposta d’escut aprovada per l’Ajuntament, ja que és l’adequació, a la normativa heràldica, dels senyals que el municipi ha utilitzat des del segle XVIII. A la proposta hi figuren un castell, que representa l’antic castell del municipi del qual només en resta una torre rodona, dues cabanes, senyals parlants en referència al nom del municipi i dues faixes ondades, que simbolitzen el pas dels rius Muga i Llobregat d’Empordà pel poble

El 29 de març de 2016, Montserrat Mundi i Mas, signava la Resolució GAH/913/2016, per la qual es dóna conformitat a l’adopció de l’escut heràldic del nostre municipi organitzat de la manera següent:

Escut caironat: d’argent, un castell obert de sinople entre dos rius en forma de dues faixes ondades d’atzur, una al cap i l’altra a la punta, acostat de dues cabanes de sinople.
Per timbre, una corona de poble.

Des del moment de la publicació d’aquesta Resolució en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (Núm. 7097 – 12.4.2016) l’escut del municipi de Cabanes està inscrit al Registre del sector públic local de Catalunya del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge.

Escuts no oficials

El 1979, l’editorial ART-3 va publicar “Els pobles de l’Alt Empordà” de Montserrat Vayreda en forma de fascicles. A la carpeta dedicada a Cabanes hi havia un escut que el 1982 també va utilitzar la Penya Filatèlica de Vilanova i la Geltrú quan va editar uns sobres amb escuts heràldics dels municipis de Catalunya, amb un tiratge limitat i numerat. El 2018 encara es podia trobar a todocoleccion.net [72144] . CABANES (Gerona) – 144 ALT EMPORDÁ – ESCUTS HERÁLDICS (Escudos Heráldicos). Penya Filatélica Vilanova i la Geltrú, 17×9.5. Sobre. Filatelia. Excelente Escuts Heráldics dels Pobles de Catalunya (Escudos Heráldicos de los Pueblos de Cataluña) con doble matasellos. Penya Filatélica Vilanova i la Geltrú/ Edición de 200 ejemplares numerados, aquí el nº 183/ A

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més informació:


by 2 comentaris

Can Vanover

Can VanoverMés informació: Cabanes. Casals amb història

Can Vanover es troba al carrer Canal, núm. 16. És un edifici de planta baixa i tres pisos, el més alt dels quals forma una galeria d’arcs de mig punt.

Descripció

Situat dins del nucli urbà de la població de Cabanes, al bell mig del terme, formant cantonada entre el carrer Canal i el carrer Espolla. Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats. El cos principal presenta la coberta de teula d’un sol vessant i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. A la planta baixa presenta un gran portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb grans peces. A la dovella clau hi ha un escut decorat i gravat amb una creu i les inicials “IHS” al centre. Sota seu, gravada a la pedra, la inscripció “IOA : VANOVER 1604”. Al pis hi ha tres balcons exempts, dels que destaca el de l’extrem de llevant, bastit amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb la data 1604 i una creu central. Les obertures de la segona planta són finestres balconeres amb baranes de ferro i bastides amb maons. A les golfes hi ha una galeria d’arcs de mig punt, sostinguts per pilars quadrats i bastits amb maons. La construcció és bastida amb pedres de diverses mides, desbastades i sense treballar, amb diverses refeccions al parament bastides amb maons.Can Vanover

Notícies històriques

El carrer del Canal suposa el primer eixample urbà de la vila durant el segle XVIII. Tot i que aquesta és una casa de principis del segle XVII, els dos pisos i les golfes es varen afegir al segle XIX. A la dovella central hi ha gravada la data en que fou bastida la casa: 1604.

A: Pat.mat

Can Vanover

L’aspecte de l’edifici, amb l’escut gravat sobre la porta adovellada i la llinda del balcó, fa suposar que l’origen de la casa es deu a una família de prestigi però no se’n troba cap referència als registres parroquials de primers del segle XVII. D’aquesta època es coneix l’existència de dues famílies Vanover, a Castelló d’Empúries i a La Tallada, però res les relaciona amb Cabanes.

Com a detall curiós cal ressenyar que la data de 1604 la trobem també a la pica baptismal de l’església parroquial i al peu de la creu de terme que hi havia hagut al pedró.

  • El document més antic que ens parla d’un Vanover el trobem al “Llibre mestre” de la família Puig-Casadevall (ANC1-1187-T-11), 77 anys abans de la data que figura a la façana de la casa del c/ Canal 16.  Sense poder-ho assegurar del tot, sembla que la casa i el paller dels  Vanover seria en aquest mateix lloc, al costat del casal dels Puig Casadevall, abans Mas Moner. Quan el 15 d’abril de 1527 Miquel Prats, ven a Narcís Moner l’heretat després coneguda per Mas Moner la descriu dient: … La qual afronta a sol ixent ab o pati de Joan Vicens, a mitgdia ab lo carrer publich. A ponent amb la casa y paller den Vanover y part ab lo carrer. Y a tremontana … En aquest mateix document es descriu un establiment, fet l’any 1551: Establiment fet y firmat per Francisco de Vallgornera y Montagut donzell en lo lloch de Vilanova de la Muga domiciliat senyor de la heretat dita den Serrahí de Cabanes a fabor de Joan Simon treballador de Cabanas de un hort de tienensa de un corto de terra situat prop la muralla de dit castell de Cabanes. Afronta a orient en honor de Gabriel Vanover …
  • Dins el fons de can Carreras (Patrimoni Prats i Corcoll. ANC1-1187-T-22) hi trobem: En poder de Miquel Pares notari de Peralada als 26 d’abril de 1534 Joan de Vallgornera Sr del lloch de Vallgornera de la Muga stabli a Grabiel Vanover de Cabanes dues eras … A l’anotació 231 (sense data) hi trobem a Joan Vanover: Item una venda feta per Juan Vanver a Pere Prats d’un peça de terra … A l’anotació 248 (sense data) hi apareix un Pere Vanover: … ab occidente in honore Petri Vanover dicti castri i a l’anotació 242 es cita a Baldiri Climent Vanover.
  • Als llibres parroquials, l’any 1623 hi apareix una Joana Vanovera: A vint y nou de desembre mil siscents vint y tres per Joana Vanovera viuda llevadora del Castell de Cabanas y per necesitat es estat batejat un fill legítim i natural de Montserrat Pi treballador de dit castell i de Anna sa muller …
  • A finals del segle XVIII, la casa apareix citada a l’inventari dels béns de Jaume Pont Casadevall i Puig, àlias Romaguera, signat el 9 de novembre de 1789. En aquest document es descriu una casa:
    …situada en dit lloch de Cabanas, y debant del rech del molí, que afronta á solixent ab un carrer públich estret, [242v] á mitgdia ab lo carrer ó camí públich debant del rech, á ponent ab Rafel Vergés y Brugat, notari habitant en Olot, y á tramontana, part ab dit notari Vergés y part ab altre carrer…

Fins ara no s’ha trobat cap altra dada de la família Vanover.

La descripció de l’immoble, fa pensar que la casa de Rafel Vergés i Brugat, seria l’edifici que coneixem com a can Vanover. No tenim cap document que ens digui si Rafel Vergés va comprar la casa Vanover o si la va heretar, però en tot cas no hi pogué residir gaire ja que va exercir i morir a Olot, sense fills coneguts.

La seva germana Francesca i els seus descendents, en canvi, sí que van viure sempre a Cabanes i és possible que heretessin l’immoble. De fet, els propietaris actuals són descendents de Francesca Vergés i Brugat.

Només una nota del 28 maig 1650 que es troba dins el fons de can Carreras (ANC1-1187-T-22), ens parla d’una propietat dels Brugat que abans fou de Joan Vanover, avalant així una relació entre els Vanover i els nous propietaris, els Vergés Brugat, malgrat no ens aclareixi si la transmissió patrimonial va ser per herència o per compra.
Lo quadro de Casadevall junt te los actes capbreu lo hospital, confrontant ab oriente in areu de la Sra Ana Magina Prats y Corcoll y antes den Torroella qo dicti castri partim, et partim in areu pupilloru Brugat qui fuit Joanis Vanover, a meridie in era nostra que fuit de Puig de Olivas, antes den Pla, ab occidente in orto Geroni Roqui, agta, qui fuit Francisco Roqui qo, etiam agta patri sui, antes den Rotllan, omnium dicti Castri, et a cirtio in via publica vocata de las Lletanias. (pàg. 37)

Bibliografia:


by Deixa un comentari

Esglésies de Cabanes

Sant VicençEs coneix l’existència de set esglésies i dos oratoris privats, encara que la història d’algunes d’aquestes esglésies queda molt confusa.

Mentre que no s’ha trobat cap vestigi de Sant Sadurní, -tot i que apareix citat en alguns documents- encara es conserven algunes restes de Sant Miquel i de Sant Maurici.

Tampoc es coneix cap vestigi de l’antiga església de Sant Vicenç, que molt probablement es trobés dins el recinte del Castell.

Bibliografia

Esglésies de Cabanes

Vegeu també: Catalunya Romànica. Enciclopèdia.cat

Altres

[1]

Jueus – Sinagogues

Un doc. de 1265 de l’antic Arxiu de l’Almoina de l’Hospici, ara a l’Arxiu Diocessà de Girona (caixò 20, perg. 99), esmentat per GIRBAL, “Datos inéditos para la historia de los judíos de Gerona [“Revista de Gerona”, XVII. 1892] esmenta un tal Salomó Mayr, jueu de Cabanes, a qui Sara, viuda de Verdzalay, traspassa un crèdit contra Arnau de Foixà.

Sobrequés i Vidal, S. [Contribució a la història dels jueus de Figueres (Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 6 (1966-1967)] explica que a mitjans del segle XIII (1267) hi havia una comunitat jueva a Cabanes.

Després de la crema de Peralada de l’any 1285 bona part de la comunitat jueva de la població es va traslladar a Cabanes fins que van establir-se a Figueres.

El 1296, està documentada Adela, esposa del difunt Salomó, fill de Mahir de Cabanes.

A: Els jueus i la ciutat de Girona. Ajuntament de Girona, 1995

Al llistat de noms de jueus i jueves de Girona (1311-1342) que apareixen al treball de Sílvia Planas i Marcé, hi trobem els Maimó, de Cabanes.

A: Planas i Marcé, Sílvia. Alguns documents sobre jueus de Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. XXXIV (1994)

No hi constància de cap sinagoga construïda a Cabanes tot i que, al segle XIII, el poble tenia una petita comunitat jueva, que segurament, a partir de 1268, es va desplaçar a Figueres atreta pels beneficis que se’ls hi oferia.

Al llibre de Víctor Farías Zurita. El mas i la vila a la Catalunya medieval. Els fonaments d’una societat senyoralitzada (segles XI-XIV) s’hi explica:

… A les comarques més septentrionals podem documentar abans de l’any 1348 l’existència de col·lectius jueus a viles com Banyoles, Bàscara, La Bisbal, Hostalaric, Monells, Pals, Peratallada, Sant Llorenç de la Muga, Torroella de Montgrí, però també a llocs rurals com Cabanes i Ullastret… (pàg. 327)

i … el 1311, Mose d’Agulyono, jueu de Peralada, era arrendatari dels rèdits del forn de Cabanes

Sobrequés i Vidal. Contribució a la història dels jueus de Figueres. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 6 (1966-1967)

… D’aquestes ja n’hi hauria més d’una en la Figueres anterior a 1267, com n’hi havia més o menys en la major part de les poblacions del país. Així, per exemple, sabem que n’hi havia a Cabanes… [Un doc. de 1265 de l’antic Arxiu de l’Almoina de l’Hospici, ara a l’Arxiu Diocessà de Girona (caixò 20, perg. 99), esmentat per GIRBAL, “Datos inéditos para la historia de los judíos de Gerona, a “Revista de Gerona”, XVI. 1892, 35, esmenta un tal Salomó Mayr, jueu de Cabanes, a qui Sara, viuda de Verdzalay, traspassa un crèdit contra Arnau de Foixà]

Planas i Marcé, Sílvia. Camprodon. Diputació de Girona, 1993

… A més a més de les activitats professionals, els jueus camprodonins, com els de la resta del país, es dedicaven al préstec de diners amb interès. Possiblement, els més actius d’entre tots eren en Verzelay de Cabanes, en Vidal Maimó i en Samuel Bonsenyor. Fou de Verzelay de qui va sortir la queixa formulada al procurador general del comtat, quan els deutors no pagaren puntualment els venciments d’un deute….

En altres documents se l’anomena Verzelay Cabanes, qui podria ser el mateix personatge que apareix al document anterior. Forcano, Manuel. 50 indrets jueus de l’Edat Mitjana. Cossetània, 2017

Vegeu també: Forcano, Manuel ; Hurtado, Víctor. Atles d’història dels jueus de Catalunya. Rafael Dalmau ed., 2019

[2]

Oratoris privats: can Carreras i Sant Feliu

Es troben a l’interior de cases senyorials, construïdes el segle XIX. A l’arxiu diocesà de Girona apareixen dos oratoris:

  • 1872 (can Carreras). Indult d’oratori privat a favor de Rafaela Maranges i Vila, de Cabanes (Notularum 1802 – 1947 i resta – Llibre G-178). Rafaela Maranges, de la Selva de Mar, era la rebesàvia dels actuals propietaris de can Carreras.
  • 1882 (can Carreras). Indult d’oratori privat a favor de Rafaela Maranges i Vilar i Concepció de Conill i Maranges, per extendre a Figueres el privilegi que tenen per Cabanes (Notularum 1802 – 1947 i resta. Llibre G-179).
  • 1887 (mas de Sant Feliu). Indult d’oratori privat a favor de Matilde Cabanel i Stadieux, de Cabanes. (Notularum 1802 – 1947 i resta.. Llibre G-180). Matilde Cabanel, de Narbona, era l’esposa de Josep Pont i Vinyals i sogra de Jaume Gorgot i Gorgot, l’últim Sr. Romaguera.

Documents

Font: Arxiu Diocesà de Girona i monografies

  • 1340, 7 de febrer. A la vescomtessa Elisenda de Rocabertí. Llicència de fer celebrar missa als castells de Sant Llorenç de la Muga i Cabanes (Llibre U-7 Full f 27v-28)
  • 1354, 26 de setembre. Als curats de Cabanes. Absolguin Berenguera, esposa de Jaume Guerau, que dormint ofegà el seu fill, després que s’hagi abstingut d’entrar a l’església des del dimecres de Cendra al Dijous Sant (Llibre U-24 Full f 45v)
  • 1362, 7 d’abril. Als clergues de Cabanes. Es prorroga el termini per fer un retaule i una imatge de Santa Maria (Llibre U-42 Full f 43)
  • 1363, 15 de juliol. Es remet a Pere Joan, domer de Cabanes, la pena per tracte il·lícit amb una dona i per haver apadrinat un nen sense llicència. (Llibre U-50 Full f 7)
  • 1385, 31 de gener. A les monges de Cadins. Llicència de traslladar-se a Cabanes durant la guerra, 31 gener 1385. (Llibre U-73 Full f 4v)
  • 1385, 20 de febrer. Als clergues de Cabanes. Llicència, mentre duri la guerra, de celebrar dins la força de Cabanes (Llibre U-73 Full f 7v). Probablement aquests fets eren deguts al contenciós entre Pere III el Cerimoniós, rei d’Aragó i comte de Barcelona i el seu gendre, el comte Joan I d’Empúries i l’arribada de companyies de gascons francesos cridats pel comte.
  • 1530, 16 de febrer. Hi ha hagut el dia 6 de febrer a la nit qui ha trencat les portes de l’església de Cabanes, ha robat joies i ha incendiat. S’hi destina jutge comissari episcopal. (Llibre U-193. Full f 12). No sembla que en aquesta època l’Empordà estés afectat per cap guerra, pel que cal suposar que el robatori fos un acte vandàlic en el qual només es buscava el benefici material. No s’aclareix quina església és l’afectada.
  • 1635, 26 de desembre. Comissió per beneir una campana i dues esquelles a Cabanes (Llibre U-241. Full f 124)

Fonts:

– Puigvert i Solà, Joaquim. La parròquia rural a Catalunya (segles XVIII-XIX, Bisbat de Girona). Facultat de geografia i història, octubre del 1990. Tesi doctoral, dirigida pel Dr. Emili Giralt

–  Història agrària dels Països Catalans, Volum 3. Edicions Universitat Barcelona,  2008

  • 1735-40. Mandats episcopals gironins sobre construcció, reparació i ampliació d’esglésies; capelles i retaules; arranjament i tancament de cementiris i altres. I les vies previstes de finançament: Parròquia de Cabanes.
    • Mandat: L’església pateix freqüents inundacions i és propensa a ser robada per ésser
      fora del poble. S’ha de pendre la resolució d’edificar-ne una de nova dins el poble i en paratge més alt. Si en dos mesos no han pres la resolució de fer nova església, “a lo menos prengan la resolució de fer sacristia capàs”
    • Finançament: Que dins dos mesos es congreguin els curats, batlle, regidors i tots els caps de casa i resolguin fer nova església “y discorrian los medis per fer-la, com seria lo conveni en fer un vintè, redelma o quintè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys”.
  • 1740. Els “regidors i altres particulars” de Cabanes es dirigiren al visitador general per a mostrar-li els inconvenients de l’horari de la missa matinal de les festes en les que era permès treballar, “per haver molts a guanyar el jornal y per la precisió que hi ha en certs temps del any de profitar al temps per lograr la cullita dels fruits”, demanant-li que “celebren la missa matinal mitja hora antes de eixir lo sol” i es redueixi el temps de l’ensenyament de la doctrina cristiana i de la predicació
  • 1740. El visitador pastoral disposà que per tal d’edificar la nova església es congreguessin curats, batlle, regidors i caps de casa de la població amb l’objecte de discutir “los medis per a fer-la, com seria lo convenir en fer un vintè, redelma  quintcè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys“. Al segle XVIII, ja no existia l’església del castell (si mai n’hi havia hagut) i la parròquia del poble, -tal com descriu el plànol d’aquesta època-, devia ser l’església del costat del cementiri (coneguda com a Sant Maurici, encara que als registres parroquials mai consta amb aquest nom i només es parla de l’església de Sant Vicenç del lloc i castell de Cabanes). Quan el 1784, un aiguat va enrunar aquesta església, el poble no va tenir més remei que posar fil a l’agulla i començar a moure’s per construir l’actual parròquia en un lloc una mica més enlairat i protegit de les inundacions.

Bibliografia

Arxiu Diocesà de Girona  |  FamilySearch


by Deixa un comentari

Carrers i noms de casa

El nucli urbà de Cabanes està format per:

  1. El barri vell. Primer nucli del poble. Ocupa el marge dret del rec del molí i es va començar construir a l’entorn de la torre i l’antic castell.
  2. L’eixample. Construït a partir del segle XVI, es va iniciar amb les edificacions senyorials de l’actual carrer Canal i ocupa el marge esquerre del rec del molí.
  3. Carrers fora muralles. Van néixer a partir del segle XIX
  4. Les masies de dalt i altres cases disperses i els masos

CABANES
Carrers i noms casa  |   Masies i cases rurals

No tenim informació dels carrers medievals del poble. Segurament un dels més antics sigui el carrer dels Escudillers.

Els llibres parroquials i documents antics tampoc ens donen gaires dades dels noms dels carrers, fins ara he trobat la plaça de l’Oli, en un contracte d’arrendament del 1706, el carrer de les Cavalleries en un registre parroquial del 1707 i el carrer del Portal del Molí (carrer Canal), en un inventari del 1720.

Tenim notícia d’alguns carrers que Albert Compte cita en el seu treball “Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues”, com poden ser els carrers de les Ferreries, dels Cistellers, de la Font, de la Muralla, de la Processó o la plaça de l’Oli. De la major part d’aquests carrers se’n desconeix la localització.

Al cens electoral dels anys 1890/94 hi apareixen 16 carrers del nucli urbà. Tots ells coincideixen amb la nomenclatura actual, mentre que s’identifiquen com a “Despoblat” les cases dels carrers Colón i Dos de maig

  • Canal, Castillejos, Cavalleries, Escoles, Escudillers, Espolla, Fondach, Oli, Passeig, Plaça, Presó, Sanitat, Sant Isidre, Tetuán, Torre, Tres cantons

El 1860, any de l’acabament de la primera guerra del Marroc (1859/60) o guerra d’Àfrica, es va donar nom als carrers Castillejos, Fondach i Tetuán, que abans es deien: Processó, Orient i Nou.

  • Castillejos. La batalla de Castillejos fou la segona gran batalla de la Guerra d’Àfrica entre el Marroc i Espanya el 1859 i 1860. Es va lliurar l’1 de gener de 1860, quan l’exèrcit espanyol va iniciar la marxa cap a Tetuan, amb el general Joan Prim i Prats a l’avantguarda.
  • Tetuán. Tetuan era l’objectiu final de l’exèrcit espanyol en la guerra. La batalla de Tetuan fou el tercer gran combat de la guerra d’Àfrica entre el Marroc i Espanya del 1859 i 1860. L’atac es va iniciar el dia 4 de febrer de 1860.
  • Fondach. El Fondak és un pas muntanyós del Marroc, relacionat amb la quarta i darrera batalla de la guerra d’Àfrica, la batalla de Wad-Ras que va tenir lloc el 23 de març de 1860. El generalísimo marroquí Muley el Abbas, hermano del Sultán, prefirió capitular ante los españoles antes que correr el riesgo de cerrarles el paso del Fondak de Ain Yedida y, con él, el paso hasta Tánger … Como curiosidad, los cañones capturados a los marroquíes en la batalla de Wad-Ras fueron fundidos y con su metal se construyeron los leones que hoy presiden el Congreso de los Diputados del Estado Español. Son obra del escultor Ponciano Ponzano Gascón. Vegeu també: Guerra de África (1859/60)

Ja al segle XX, en proclamar-se la República, es canvien els noms d’alguns carrers.

L’acta municipal del dia 25 d’abril de 1931 dona fe d’aquests noms:

  • Plaça Francesc Macià, a la plaça major
  • Plaça del 14 d’abril, a la plaça de l’oli
  • Carrer de Fermín y Galán, al carrer Canal
  • Carrer de García Hernández, al carrer Espolla

L’acta del 9 de maig exposa que es ratifica el canvi de noms acordat el passat 25 d’abril, però la descripció no concorda en tots els casos.

  • La Plaça ara serà Plaça de la República
  • El carrer Canal serà el Carrer Francesc Macià
  • El carrer Tetuán passa a ser Carrer de Fermín y Galán
  • Cal suposar que es mantenen els noms de plaça del 14 d’abril i carrer de García Hernández

A només s’esmenta el primer canvi, no hi apareixen les rectificacions posteriors: La Vanguardia del 13 de maig de 1931: En sesión últimamente celebrada en este ayuntamiento fué aprobada una proposición del señor Llombart, referente al cambio de rótulos de calles, acordándose dar el nombre de:

  • Plaça de Francesc Macià, a la Plaça Major
  • Plaça del 14 d’Abril, a la plaça de l’Oli
  • Carrer de Fermín Galán, al carrer del Canal
  • Carrer de García Hernández, al carrer d’Espolla.

1934

  • Al Ple del 25 d’agost de 1934 s’acorda de donar el nom de Passeig de la Llibertat al camí que passa davant del Sindicat i que en aquells moments, i de forma anòmala, es deia carrer 2 de maig.
  • Al Ple del 15 de setembre de 1934 s’aprova que la part del carrer Colón que està davant de les escoles s’anomeni Avinguda del doctor Pagès amb una làpida explicativa que descrigui el donatiu com a memoria eterna del acte de Cultura i Humanitari digne del senyor Josep Pagès Dalmau. Ja el 3 de desembre de 1932, en motiu de la defunció del Sr. Pagès, el Ple havia proposat de donar el nom de carrer del Dr. Pagès al carrer Escoles. En cap dels 2 casos es va portar a terme en canvi de nom dels carrers.

Una vegada acabada la Guerra Civil es van tornar a modificar els noms d’alguns carrers. El Ple municipal del 2 de juliol de 1939 va aprobar aquests canvis:carrers, 1939

  • La plaça passa a ser Plaza Generalísimo Franco
  • L’entorn del Sindicat s’anomena Plaza José Antonio
  • La plaça de l’Oli serà la Plaza General Mola
  • El carrer Canal s’anomenarà Calle Calvo Sotelo
  • El carrer Escudillers serà Calle de los Reverendos Mártires

Al padró municipal de l’any 1940 hi trobem aquests carrers:

  • Plaza Aceite, a la plaça de l’Oli
  • General Mola, podria ser un carreró que sortia de la plaça de l’Oli cap al carrer Colón
  • Calvo Sotelo, al carrer Canal
  • El carrer d’Espolla va recuperar el seu nom original
  • Plaza del Caudillo, a la plaça de l’Ajuntament
  • Reverendos mártires, al carrer dels Escudillers

Aquests canvis no van durar massa temps i el padró de 1945 ja va recuperar els noms tradicionals d’abans de la República. Al padró del 1950, a la plaça de l’Ajuntament se l’anomena “Plaza” i la de la Torre hi consta com a Plaza de la Cárcel. Els noms eren en castellà, excepte el carrer Escudillers que es mantenia en català.

El 1950 es va fer la relació d’entitats que constituïen el municipi de Cabanes. El text parla de vuit entitats i només en descriu set. Podria ser que haguessin oblidat el Mas de Sant Feliu?

  1. Aigueta: Masos de l’Aigueta, Canyet, Gitano, Fàbrica de la Dinamita
  2. Cabanes: nucli urbà
  3. Caseta: mas de la Caseta
  4. Forn d’en Gestí: Pairó, Pujol, Roma, Simon, Ministre, Llopart, Feixas, Ricardo, Forn d’en Gestí
  5. Masies de Dalt: 33 edificis
  6. Can Ribas
  7. Mas Pardal

Ple municipal del 6 d’abril de 1950

El Ple Municipal del 26 de maig de 1973 proposava posar nom a dos carrers de les Masies de Dalt. Es va decidir posar el nom de Montroig al tram del camí del Mas Nou que va des de la carretera de Pont de Molins fins a can Mayà. El camí de can Nicèforo que va des del carrer Colón fins a la zona esportiva de moment va quedar pendent.

Al Ple Municipal del 18 d’octubre de 2018 es va aprovar la proposta per donar nom a dos carrers del municipi, el carrer del Clos i el carrer del Pedró i el 14 de març de 2019 es va aprovar la pl. dels doctors Heras i el carrer d’Abelard Fàbrega.

El corriol d’en “Savenes?” és un pas estret que dóna pas a una sola persona. Uneix el camí de la Bassa amb el carrer Colón i es troba entre dues finques que havien estat propietat de les famílies Noguer i Tuébols, les quals van cedir una petita part del seus terrenys per facilitar l’entrada a casa seva i estalviar-se una bona volta. Amb els anys aquest pas privat va passar a ser de domini públic. Sembla que el nom de “Savenes?” era el motiu d’una persona de la família Noguer.

Documents

  •  1860.- “Denominación de calles y números antiguos y modernos de las casas”. ACAE110-114-T1-17

Versió digital

Aquest recull s’ha pogut fer gràcies a la tasca de recerca de Gil Capallera, que va passejar-se per tot el poble i va preparar els esborranys, amb la descripció de cada carrer i cada casa, i als records d’en Josep Serra “Fredo”

Fotos antigues: Àlbum Rubaudonadeu, famílies Capallera-Duch i Pey-Viñolas
Fotos actuals: Antònia Gimbernat


by 5 comentaris

Can Turà

Can TuràMés informació: Cabanes. Casals amb història

Can Turà o Torà, casa senyorial i d’estiueg dels Pagès-Bassols, coneguda per a la família com a Can Pagès i Turà.

Els promotors de la construcció foren la família de Pere Pagès-Dolors Bassols i la degueren construir el segle XIX, com a casa d’estiueig. A la seva mort, la va heretar el seu fill Josep Pagès Bassols.

El nom “Turà” és un “àlies” familiar que arrenca del cognom d’un avantpassat i s’ha mantingut fins avui. Es té noticia que el 1733 se celebra el matrimoni de Pere Pagès i Turà i al s. XX Josep Pagès Bassols en alguns documents encara apareix citat com a Josep Pagès Turà.

Situada al carrer Colom, des de l’any 1940 ó 1941, la casa ha estat utilitzada com a vivenda i magatzem primer per la família Torrent i més tard per la família Tubau.

Es desconeix la data exacte de la construcció i quin arquitecte la va dissenyar, però diferents documents avalen la propietat de la família i que durant la guerra civil i els primers anys del franquisme va ser confiscada.

  • En un document de l’11 de desembre de 1936, en el marc de la Guerra Civil i dins la “Relació de les apropiacions efectuades per les organitzacions polítiques, sindicats, etc.” hi trobem l’anotació: Josep Pagés i Turà, casa situada al carrer Colon, nº 26, destinada a Escola de pàrvuls
  • En un altre document del 10 de febrer de 1937, on s’hi detalla la relació de “Béns apropiats o intervinguts de persones faccioses” s’hi descriu: Un edifici de Dolors Bassols, situat al carrer Colon, 26, i destinat a Escola de pàrvuls, per trobar-se deshabitat i ésser d’utilitat per Escola
  • A l’Acta d’ocupació signada el 20 de gener de 1937, s’especifica que la casa està destinada a residència senyorial d’estiu, que el propietari és Dolors Bassols, que la ocupació té caràcter provisional i que es posarà a coneixement de la Generalitat amb el prec que sigui feta adjudicació d’aquesta immoble a l’Ajuntament, per tal de destinar-lo definitivament a Escola de pàrvuls.

Fons: ANC1-1 / Generalitat de Catalunya (Segona República)
Codi: ANC1-1-T-6776 Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació.

Fins ara no s’han trobat altres documents que confirmin que can Turà fos l’escola del poble, però alguns cabanencs recorden haver anat a “estudi” a can Turà i que la classe es feia al primer pis, al menjador de la casa. Aquest degué ser el motiu pel qual, entre 1937 i 1939, no va ser destinada a centre d’acollida de refugiats. Una vegada acabada la Guerra Civil, el 1940, les golfes de la casa es van destinar a caserna militar.

El padró municipal del 1945 descriu que 64 soldats habitaven al carrer Colón, s/n. En un primer moment, havíem pensat que aquesta adreça es referia a can Turà, però hi ha unes quantes dades que fan pensar que no és així, i que l’adreça de Carrer Colón, s/n es refereix a l’escola de nens.

  • El 1936 la casa ja apareix documentada amb el número 26 i és poc probable que nou anys més tard l’Ajuntament considerés que no tenia número, quan sí que en tenien les cases veïnes
  • A les golfes de can Turà s’hi han trobat “graffitis” escrits pels soldats que hi van viure i tots porten la data de 1940. Seria de mal creure que les noves tropes que podrien haver ocupat la casa no hi haguessin afegit cap escrit amb la data del 1945. Aquest any la finca ja devia ser propietat de la família Torrent i, com a molt, s’hi degué allotjar algun oficial i, en aquest cas, a la part noble de la casa
  • Algunes persones recorden que els baixos de l’escola dels nens també havia acollit soldats i l’edifici de l’escola sí que és probable que no tingués número per estar situat en una zona poc urbanitzada.

Atenent a aquestes consideracions i als “graffitis” de les parets de les golfes, la casa de can Turà, després de ser confiscada l’any 1937, va servir com a escola fins que va acabar la Guerra Civil i el 1940 va ser ocupada per tropes dels Batallons de Treballadors. El padró municipal de desembre de 1940, no consigna la presència de soldats a la casa, sigui perquè no es va considerar convenient censar-los o perquè a finals d’any la casa ja estava desocupada.

Segons records de la família, una vegada acabada la guerra, Josep Pagès Bassols necessitava reconstruir la casa Pagès Bassols de la Rambla de Figueres i va vendre can Turà al seu masover. Donat que entre 1941 i 1942, la finca va passar a ser propietat de la família Torrent, aquest masover devia ser Joaquim Torrent Clos.

Respecte als antics propietaris, Josep Serra “Fredo” només recorda una senyora que possiblement fos Rosina Casanovas.

La família Pagès Bassols

Dolors Bassols Vilallonga (1849-1927), filla de Joan Bassols i Magdalena Vilallonga Gipuló.

  • Joan Bassols, hisendat de Figueres, era el propietari del mas Can Puig de Vilademires (Cabanelles)
  • Magdalena Vilallonga Gipuló, nada el 1814 ó 1815, era filla de Marià Vilallonga Paler (1786-1858), blanquer de Figueres i d’Agustina Gipuló Roger (Figueres, 1786-1851). El seu germà, Mariano Vilallonga Gipuló, va ser el fundador de l’Asil Vilallonga de Figueres. Fa anys s’explicava que a l’Asil Vilallonga sempre hi havia un llit destinat a una persona de Cabanes perquè algú havia fet una cessió de terrenys a canvi d’aquest servei. Es desconeix la veracitat d’aquest privilegi que també podria venir motivat pel fet de què Dolors Bassols Vilallonga tingués casa a Cabanes.

El 20 de febrer de 1868, Dolors Bassols Vilallonga es va casar amb Pere Pagès Moy (?-1902), advocat, fill de Pere Pagès Dauner, propietari de Figueres i de Maria Moy Corominas. Pere Pagès Moy va ser membre del primer Patronat de la Fundació «Asilo Vilallonga», i de las Conferències de Sant Vicenç de Paúl i encarregat de preparar la inauguració de la Capella de Nostra Senyora dels Desamparats.

Pere Pagès i Dolors Bassols van tenir quatre fills: Assumpció (Sor Amada de Sales, ?-1925); Amèlia (1883-1962), casada amb Joan Maria Dalfó ; Josep, l’hereu (1885-1979) i Enriqueta (1887-1970)

Josep Pagès Bassols (1885-1979), hereu de la parella, el 28 d’abril de 1913, es va casar -a Vilassar- amb Rosina Casanovas Nadal (1891-1974), filla de Josep Casanovas Guardiola (1867-1939) i Maria Nadal Bosch. Josep i Rosina van tenir quatre fills:

  • Josep M. (1914-1995) casat amb Maria Danís Ferran (1919-1994). Sense descendència
  • Ismael (1916-1936)
  • Jaume (1919-2005), casat amb Isabel Bolíbar Navarro (1924-2018). Un fill i tres filles
  • Rosa Maria (1931-2018), casada amb Joaquín Cortés Cañellas (1930-2011). Una filla

Sabem que el 1916 Josep Pagès Bassols tenia uns camps a la zona on es volia construir el Parc Bosc Municipal de Figueres … Per arrodonir la zona del perímetre on es contemplava fer el parc, es va veure necessari adquirir una tercera peça de terra consistent en dos camps, propietat de Josep M. Pagès (herència del seu pare, Pere Pagès Moy) i de Dolors Bassols, pels quals es pagaren 1.900 pessetes.

A: Bernils i Mach, Josep M. El Parc Bosc Municipal de Figueres.
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 37 (2004)

Fotos de la casa i de la família (1919 i 1932/33)
Arxiu particular de la família Pagès

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’arbre genealògic de la família ens mostra el primer “Turà” documentat, quan el 1733 Pere Pagès Tura es casa amb Maria Cervosa i que, el 1792, el seu nét Pere es casa amb Caterina Perxas Serra, filla de Francesc Perxas de Figueres. El 1814, el fill d’aquesta parella es va casar amb una Dauner.

Segons un document que encara conserven els hereus dels Pagès Bassols, el 1803, Francesc Perxas, juntament amb Josep Dauner i Salvador Armet de La Jonquera van arrendar el molí de Cabanes per cinc anys i per un import de vuit mil vint lliures.

L’arrendament del molí, junt amb el lligam familiar entre els Pagès, els Perxas i els Dauner podria explicar que els Pagès Turà tinguessin propietats a Cabanes.

Segurament mai va ser la seva residència habitual, però és possible que al segle XIX la família destinés una part de les seves finques a casa d’estiueig.

Arbre genealògic

Casa Pagès Bassols de Figueres

El 1928, Josep Pagès va inaugurar la casa Pagès-Bassols, a la part alta de la Rambla, en el solar que havia ocupat l’escola dels Maristes. Vegeu: patrimoni.gencat-arquitectura

El 1936, Dolors Bassols feia 9 anys que havia mort, però encara en algun document constava com a propietària de can Turà, en d’altres hi constava el fill, qui segons les ocasions, apareix amb els cognoms Turà o Bassols.

  • Al setmanari “La Galería. Figueres, 25 febrero 1931”, llegim: En Barcelona, han visto florecer en su hogar la sonrisa de la dicha el matrimonio Pagés Tura-Casanovas, con el advenimiento de una hermosa niña
  •  … Adelantan rapidamente las obras de construcción de la magnifica casa de D. José Pagès en la calle de Alfonso XIII; y estan terminàndose, pudiendo decirse que el exterior està ya concluido, la de D. José Pagès Bassols en la calle de Casades de Còdol, sobre la Rambla. Dos magníficos edificios que seran ornamento y honra de la ciudad… A: El Ampurdán, 17 agost 1929
  • … Había existido en nuestra Rambla Alta, entre las calles de Lasauca y del Palau (frente los edificios Salleras, Bach, Cusí y Pagés-Turá) una pequeña manzana de casas, conocida por la “Isla”… A: Vida Parroquial, 21 des 1968


by 4 comentaris

Hospital de Cabanes

Si tenim present que el nom d’hospital deriva de llatí hospes, i d’aquest hospitalia, que vol dircarrer escoles lloc per a acollir les visites, és a dir, hospitalitat, deduirem que els edificis anomenats com a “hospitals de pobres” no eren només hospitals per guarir a la gent, sinó que eren lloc d’acollida de caminants i peregrins…

A: Abellan, Joan Anton. Els “Hospitals de pobres de la comarca del Pla de l’Estany. Revista de Banyoles, 949 (2012)

L’hospital de Cabanes (1227) va ser el tercer hospital creat a l’Alt Empordà, després de Peralada (1154) i Castelló d’Empúries (1193). A: Bernils Mach, Josep M. La medicina medieval a l’Empordà. Diari de Girona, 15/5/2011

… Un tercer hospital era el de Cabanes, el 1227, que fou una donació de Guillem Tolsà prop molí de l’església. Més endavant va ser on avui hi ha el carrer de les Escoles. Torna a ser esmentat al 1574. L’any 1856 tenia dificultats econòmiques per sobreviure i tres anys després, les seves rendes foren incorporades a l’Hospital de Figueres per tal que atengués els malalts del poble …

En un primer moment els hospitals es coneixien amb el nom de “espital” i poc a poc el nom va anar derivant a ospital, hospital, hospital de pobres i, finalment, sant hospital. I el qui tenia cura del servei de la institució fou anomenat “spitaler” i després l’espitaler, l’hospitaler  i, a partir de la segona meitat del segle XVII, el metge i el cirurgià.

Actualment no queda cap resta de l’edifici de l’antic Hospital de Pobres de Cabanes, però se sap que es trobava al carrer Escoles, carrer que fins a l’any 1929 va portar el nom de carrer de l’Hospital.

Documentat des del 1230, l’Hospital de Cabanes es citat a les Escriptures del Monestir de Vilabertran, el 1235 i s’hi havien fet llegats el 1221, el 1230 i el 1234. L’any 1732, només s’esmenta la capella i el 1772, el batlle i els regidors de Cabanes envien un informe al Bisbe Lorenzana explicant que els francesos havien cremat tots els papers de l’Hospital i que s’havia perdut el Llibre Mestre. Existia constància de dues Visites Pastorals el 1687 i el 1704 i que l’Hospital posseia alguns censals, que no havia rebut deixes i que no existia Obra Pia al poble.

Els registres parroquials demostren que, durant la Guerra de Successió, la institució funcionava amb normalitat i que l’hospitaler era Joan Vaguer.

  • 1701.- Enterren a Lluis Mir fadri del lloch de Ribasaltas Bisbat de Elna … mori en lo Hospital de est lloch…
  • 1705.- El 28 de novembre, bategen a Maria, filla de pares incognits la qual portaren al hospital de Cabanas a entrada de nit…
  • 1707.- Es signa un testament on consta que fonch fet y firmat lo present testament per dit testador Barthomeu Font bracer en la cambra del hospital de pobres de Cabanes vuy als 8 janer 1707…
  • 1714.-  Al seu testament, Jaume Palé, ferrer, deixa una casa cituada en Cabanes prop lo hospital…

Se suposa que durant la Guerra Gran podria haver servit d’hospital de sang. Cal tenir present que entre els dies 17 i 20 de novembre de 1794, va tenir lloc la Batalla del Roure, a molt poca distància del poble.

El 1828, l’alcalde Josep Brugat i els regidors Andreu Bracumart, Antoni Tuegols, Joan Miró i Joan Serra com a administradors del Sant Hospital de pobres i de la caritat nomenen procurador del Sant Hospital a Francesc Balot i Pagès, hisendat de Peralada. El document en poder de D. Alberto Xirau y Tuegols, not. de Perelada es va signar el 31 d’agost de 1828, actuant com a testimonis Vicenç Pont i Aguer i Bernat Casanovas (Arxiu Municipal)

El 24 de gener de 1842, Jaume Coll i Bosch (Llers, 1817- 1886?), mestre de Cabanes entre 1840 i 1876, va ser nomenat administrador de hospital, amb potestat per a:

… percibir y cobrar de todas y cualesquiera persona las cantidades de dinero, frutos, creditos, pensiones de censos y censales, precios de arriendos, alquileres de casas, laudemios, foriscapios y todos los demás derechos y creditos del mencionado hospital de caridad, con tal que no escedan de mil ducados otorgando y firmando las cartas de pago y demas resguardos que se le pidan… [document]

El 22 de març de 1848, Jaume Coll, signa un estat de comptes de l’hospital:

Cuentas de cargo y data que rinde el infrascrito Jayme Coll procurador del Hospital y Caridad mayor de este pueblo de Cabanas pertenecientes a los años 1842, 43, 44, 45 46 y del 47, de todo lo cobrado y entregado en dichos años de su administracion a saber:

Jaume Coll-hospital

El pas del temps o potser les guerres, degueren provocar la destrucció de l’edifici. Per aquest motiu, la Corporació municipal es va reunir per decidir què feien amb l’Hospital, després d’haver rebut un ofici de la Junta de Beneficència de la Província que sembla que els instava a tancar-lo o bé donar-li un nou impuls. Aquesta reunió queda documentada a l’Acta municipal del 8 de març de 1856.

L’alcalde va manifestar que seria convenient mantenir l’hospital en funcionament

… a fin de que los pobres pudieran contar siempre con un asilo, en el que estubiesen mejor asistidos que en sus casas, aun cuando en ellas se les socorriese …  i es va afegir que … Teniendo en cuenta que esta población frecuentemente se encuentra invadida por los ríos Muga y Llobregat que en tales avenidas, que a veces tienen la población circumbalada cuatro y cinco días en cuyas ocasiones los enfermos que hayan de asistirse en sus casas es fácil les falte todo, aun cuando de esta vecindad abunde en los mas nobles sentimientos. Considerando que en la población no hay botica y que la mas inmediata estará por lo menos, a media hora de distancia que queda interceptada en tiempo de avenidas…

També es considerava que:

  • amb l’augment de comunicacions que fomenten la població i la riquesa, també augmentarà el nombre d’habitants i haurà més persones que necessitaran l’hospital.
  • que la reedificació de l’establiment és un desig humanitari del poble
  • que amb poc esforç es podria reedificar però que era indispensable que quedés reservat a l’Ajuntament l’edifici i l’hort que hi havia al costat

Hospital de CabanesLa Corporació va acordar respondre al President de la Junta de Beneficència per manifestar-li la seva intenció de rehabilitar l’hospital.

Firmen l’acta, l’alcalde, Bonaventura Salleras Bru, els regidors Vicenç Prim, Josep Brugat, Esteve Barceló, Josep Heras i el síndic Miquel Vergés.

Un full del 9 de març de 1856 conté un llistat dels censos i explica que n’hi ha molts que no es cobren i que no se’ls pot obligar a pagar perquè l’hospital no té les escriptures de creació del cens

De moment es desconeix si es va tirar endavant la rehabilitació, però hi ha un informe del Governador Civil de l’any 1859, on s’esmenta una altra institució, que podria haver-se organitzat durant la Guerra Gran i a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà es conserven documents relacionats amb l’hospital. L’últim és  un esborrany d’una instància feta per l’alcalde en relació a la desamortització de béns de l’Hospital de Pobres (1906).

Els arxius patrimonials de famílies del poble també donen fe dels censos que es pagaven a l’hospital de Cabanes.  El 17 de setembre de 1862, Jaume Coll i Bosch i la seva esposa Ana Porterias paguen 500 rals, import de la redenció de dos censos:

  • Un a favor de l’hospital de Llers (32 rals al 8% = 400 rals)
  • Un a favor de l’hospital de Cabanes (8 rals al 8% = 100 rals)

… un censo de redito 8 reales al Hospital de pobres de Cabanas. Otro de redito treinta y dos reales al Hospital de pobres de Llers …  y habiéndose aprobado con fecha duez y siete de setiembre de mil ochocientos sesenta y dos por la Junta provincial de Ventas la redencion del expresado gravámen y hecha la liquidacion de cargas … doy por redimidos los censos de que se trata así com por abolidos todos los demas derechos que los referidos Hospitales dos tenian…

El 25 de desembre de 1862 es fa una relació del que suposa la despesa en roba per a l’hospital que “por falta de fondos estan en descubierto del último presupuesto“. Hi consten dos “gergones”, 4 coixineres, 4 mantes, 8 llençols i 4 fundes de coixinera, per import de 544 rals.

Un altre document del mateix any conté la relació de “Gastos de compra de medicinas y efectos de botica en reserva por lo que pueda ocurrir faltando farmaceutico á este pueblo“. Es desconeix si aquest material estava a l’hospital o es guardava en alguna altra dependència municipal. L’import de la compra és de 96 rals i conté: sulfat de quinina, acetat de morfina, licor anodino, amoniac líquid, emplastre aglutinant, làudano, bàlsam de malalts, diaqueton, tartaro, àcid nítric, draps, venes i desfiles, una caixa amb de fractura, manoples i fèrules

En una relació del 1865 que conté les finques rústiques i urbanas de l’Ajuntament hi ha un full dedicat als censos de l’Hospital de Cabanes. Hi consta un llistat de 6 persones amb la data de pagament del cens, l’edifici de l’hospital i sis làmines. S’explica que l’hospital no té escriptures de les finques rústiques però que “segun noticia” es troben a la notaria comtal de Peralada.

El 1950, en una relació de propietats de l’Ajuntament, hi apareix una “Làmina intransferible”, amb un valor de 1725,60 ptes., procedent de béns de l’Hospital.

Bibliografia:

Documents:

  • 1230.- Testament de Guillem Julià, de Cabanes …  fa deixes a Sant Vicenç de Cabanes, a Sant Sadurní, l’hospital dels pobres, Sant Feliu de Cadins, Santa Maria del Roure i la confraria de l’Esperit Sant (5 de gener de 1230). Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 46, Reg. 5508
  • 1234.-  Testament d’Elicsendis, viuda de Guillem Julià  …  disposa almoines per als clergues i l’església de Sant Vicenç de Cabanes, l’hospital de pobres de Cabanes, la confraria de l’Esperit Sant, Santa Maria del Roure, i Santa Maria de Judo (20 de febrer de 1234). Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 440, Reg. 9789
  • 1825/1906.- Plec de documentació relativa a l’administració de les rendes de l’Hospital de Pobres. Hi ha llevadors de censos dels anys 1847 i 1854; un poder atorgat per l’Ajuntament de Cabanes a favor de Francesc Balot Pagès (1832, Albert Xirau Tuègols); tres escriptures notarials de reclamació de censals entre els administradors de l’Hospital de Pobres i particulars (1825 i 1827, Francesc Pagès); i un esborrany d’una instància feta per l’alcalde en relació a la desamortització de béns de l’Hospital de Pobres (1906). ACAE110-114-T1-91
    • El Ple municipal del dia 18 de novembre de 1906 també cita aquesta desamortització de béns. L’alcalde informa que el veí de Madrid, D. Miguel Esteban Alonso, es compromet a gestionar y sacar a flote el remanente de las fincas que en … época se le desamortizaron al Santo Hospital de Cabanas, sin más retribución que el 10% de los intereses vencidos y cuando las láminas estén ya a disposición del Ayuntamiento …
  • 1854.- Hospital de Cabanas. Llevador (*) formado en vista de antecedentes de las rentas del hospital de pobres de Cabanas y de la Caritat Mayor y baci de la Candela y de las pensiones cobradas por su procurador Jayme Matas que lo es de nº de Juzgado de Figueras con poder y autorizo Dn Jose Pedro Cañellas notario de la villa de Perelada y su condado a diez y nueve marzo de mil ocho cientos cincueta y cuatro. Font: ACAE
    (*) Llevador. Llibre o registre on es consignaven els comptes o anotacions d’entrades i sortides, de béns mobles o immobles, etc.


by 1 comentari

Plànols antics

Plànol de Cabanes

Cabanes. Plànols antics

Plànols de Cabanes, segles XVIII i XIX. Conté dos plànols del segle XVIII i un de finals del XIX, o principis del XX

Plan y carrers de Cabanes. A: Botet i Sisó, Joaquim. Geografía general de Catalunya [dir. per Francesch Carreras y Candi] Provincia de Gerona. Data: entre 1908 y 1918?. Pàg. 481

Plànols del segle XVII

S. XVII (finals). Plano de la villa de Cavanes y su territorio. Dibuix a ploma amb tinta sobre paper (48×35 cm). Procedència: Ministère de la Défense. SHAT. Pavillon des armes. Chateau de Vincennes

  • Font: Castells, Ramon M. Ciutats de Girona : catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Girona : Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona : Ajuntament de Girona, 1994. Fitxa 371

Plànols del segle XVIII
Biblioteca Nacional de España: Biblioteca digital hispánica – Terme de Cabanes

1719. Atles Jacques Pennier
A: Recueil des plans du Roussillon, de Catalogne, des chateaux, villages, eglises, chapelles & maisons qui peuvent servir de postes en temps de guerre : et de quelques endroits de France & d’Espagne.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2017

Plànols del segle XIX

  • 1807. Rec del Molí
  • 1808. Cabanes. Mapa núm. 6
  • 1823-1824. (Cabanes). Autor: Lebas, Bedigie, Delhaye. Dibuix a ploma amb tinta sobre paper. Aquarel·lat (90×98 cm). A: Plan de Figuieres et des environs à una lieue et démie … (rep. parcial)
    Procedència: Ministère de la Défense. SHAT. Archives de Génie. Article 14. Chateau de Vincennes
    • Font: Castells, Ramon M. Ciutats de Girona : catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Girona : Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona : Ajuntament de Girona, 1994. Fitxa 372
  • 1854, 25 d’agost. Plano geométrico de las Balls de Comuns, situadas al lado de la muralla del pueblo de Cabanes / [Rafael Batlle. 1854].
    • Dibuix a ploma amb tinta sobre paper. Aquarel·lat (57×86,5 cm). Procedència: Arxiu històric de la Diputació de Girona.
    • Font: Castells, Ramon M. Ciutats de Girona : catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Girona : Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona : Ajuntament de Girona, 1994. Fitxa 373
    • Rafael Batlle. Actiu i resident a Figueres, 1849-1860. Autor d’una mesura de les terres de la Llacuna de Sils, 1851 i del Libro de canación del territorio del término de S. Pere Pescador, 1853 (Arxiu Municipal de Sant Pere Pescador). El 1854 va aixecar el plànol d’una finca del poble de Colonas (Arxiu Històric de Girona) i un plànol geomètric d’una finca al poble de Cabanes. És autor de Medición y afrontaciones de las piezas de tierra que componen el término de Vilamacolum, 1856
  • 1867. Plano geométrico de los pueblos de Peralada y Cabanas / [Victor Carlé i Capdevila. 1867]. elaborat en relació al projecte de reforma municipal de 1867.definida
    • Víctor Carlé (Barcelona, 1843). Agrimensor. Estudis a l’Institut de Figueres, 1857-1864 i assignatures d’especialitat a la Granja Escola de Fortià, 1863-1864. Títol d’agrimensor per l’Institut de Figueres, juny 1864 (Josep Roca i Bros forma part del jurat que el va examinar). Actiu a Santa Coloma de Farners el 1862 i 1868, i a Figueres el 1866.

Arxiu Municipal de Cabanes

  • 1869.- Proyecto de rectificación que por medio de estacada pretende realizar el magnífico Ayuntamiento del pueblo en Cabanas en el Río Muga, partido de Figueras (Figueres, 30/4/1869). Aprovat per Alejandro Comalat, mestre d’obres
  • 1929.- Deslinde del Término Municipal de Figueras con el de Cabanas (Figueres, 24/1/1929). Signat per els alcaldes i secretaris de Figueres i Cabanes i per Antonio Papell, celador municipal de Figueres
  • 1952.- Plano topográfico del canal a través de la población (Girona, oct. 1952). Aparellador: R. Castells Torrent

Plànol topogràfic de Cabanes on es dibuixa el perímetre hipotètic de la muralla, amb el castell a l’extrem Sud-oest.

Vegeu: Puig, Anna Maria. Intervenció a l’antiga rectoria del carrer dels Escudillers núm. 3 de Cabanes.
Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (15 : 2020 : Castelló d’Empúries, Catalunya), pàg. 619-621


by 5 comentaris

Can Mont

Can Mont

Més informació: Família Brusés  –  Cabanes. Casals amb història

A la Guía de Figueras y pueblos del Ampurdán comprendidos en su partido judicial  (*) Ramón Noguer y Bosch (any 1888) fa aquesta descripció del nostre poble:

CABANAS. A 5 kilómetros de Figueras atraviesa este camino el cauce del río Muga, y á unos 1.200 metros mas allá encuéntrase el pueblo de Cabanas, cabeza de Ayuntamiento y de distrito municipal, con 278 casas y 1.052 habitantes.
El pueblo es de aspecto pobre en su generalidad; tiene una plaza de regulares dimensiones, Casa consistorial y escuela pública en buen estado, é Iglesia de bastante magnitud. Frente a esta Iglesia y en el lado oriental de la pequeña plazoleta allí formada, existe junto á la casa del señor Brusés la ruinosa Capilla de San Sebastián…

(*) Obra premiada con mil pesetas en el Certamen científico-literario
celebrado en Figueras el día 4 de mayo de 1888 (Premio Rubau-Donadeu)

Fotos cedides per Pere Serra Colomer

La casa del senyor Brusés esmentada en aquest text no és altra que la que coneixem com a can Mont. 

  • Quina és la història de la casa?
    El llibre d’actes de l’Ajuntament de Cabanes, de l’any 1856, ens en explica alguna cosa…

Al llibre  d’acords de l’Ajuntament de l’any 1856, hi ha un munt d’actes municipals que fan referència al conflicte obert entre l’Ajuntament, presidit per l’alcalde Sr.  Bonaventura Salleras Bru i el Sr. Josep Brusés, acompanyat algunes vegades pel seu germà Joan, i que tenia el seu origen en la construcció d’aquest edifici.  Després de detectar-se diferents irregularitats i de demanar el peritatge de l’arquitecte Josep Roca Bros, l’Ajuntament determina com s’ha de construir la pared de la façana i el Sr. Bruses rep una indemnizació de 76 duros per la pared  i el terreny.

(Resum de les actes municipals)

Aquestes actes  ens confirmen el que diu la “Guia de Figueras”, can Mont en els seus inicis havia estat can Brusés. També ens permeten entendre dues característique arquitectòniques de l’edifici, primer la seva façana,  que s’assembla més a la d’una casa senyorial que no a la casa d’un treballador i en segon terme la manera com està enganxada amb la capella de Sant Sebastià.

  • Quina relació hi ha entre els Brusés i els Mont?
    La resposta la trobem als registres parroquials…

Vegeu també: Famíla Brusés

La propietat de l’immoble construït pel Sr. Josep Brusés va anar passant als seus descendents fins arribar a la família Serra-Recasens, els seus bésnets. El canvi de nom ve determinat per la manca de descendència masculina.

A principis del segle XIX es casaven Vicenç Brusés Pagès (1785-1848) i Teresa Portell Aguer. Entre 1812 i 1827, van tenir vuit fills.  Joan Brusés Portell, fill gran i hereu de la família, el 1845, es va casar amb Orosia Pérez Yuste i el petit, anomenat també Joan Brusés Portell i metge de professió, el 1855, es va casar amb Magdalena Vergés Daunis. Els altres fills foren tres nois i tres noies. Precisament un d’aquests nois, Josep, nat el 1816, és el protagonista del conflicte amb l’Ajuntament i l’amo de la casa en qüestió.

A mitjans del segle XIX, Josep Brusés Portell es va casar amb Isabel Lleonsí Forest i se’ls coneix dos fills, Pelaio nat el 1856 (any de construcció de la casa) i Antònia, nada el 1863. Possiblement el noi va morir i Antònia Brusés Lleonsí, va heretar la casa.

L’abril de 1885, Antònia es casava amb Marià Mont Carbó, també de Cabanes i gràcies a aquest matrimoni can Brusés va passar a ser can Mont. Marià Mont i Antònia Brusés van tenir dues filles, Pilar, nada el 1886 i Maria, el 1892 i regentaven una botiga de comestibles i altres articles.

Publicitat al Llibre de la Festa Major de Sant Vicenç de 1929

Ja al segle XX, l’any 1909, la filla gran, Pilar Mont Brusés es casava amb Pere Serra Oliveras, de Boadella. Pere Serra i Pilar Mont van ser els pares d’en Modest (1910-2008) i en Joan (1916-?) .

Pere Serra Oliveras va ser nomenat agutzil interí de Cabanes al Ple municipal del dia 23 de juny de 1912. El Ple del 5 d’abril de 1914 el nomenava empleat municipal amb un sou de 100 pessetes anuals. Entre les seves tasques hi havia: tenir cura del cementiri, dels enterraments i del rellotge, portar el registre dels nínxols, tots els dies laborables fer el toc de la 1, …. Dos anys després, el Ple del dia 12 de març de 1916, informa que Florenci Budó ha sol·licitat el càrrec de “sepulturero”. La corporació respon que no ha lugar lo solicitado por cuanto ya desde bastante tiempo que está nombrado, y que la Corporación ve el gran interés con que lleva a cabo su cometido el sepulturero Pedro Serra Oliveras. El Ple del 27 de maig de 1917 es va nomenar un nou enterramorts, Ramon Porchas Batllori. Es desconeix si va mantenir el càrrec d’agutzil.

Pilar Mont Brusés va morir a Cabanes el 1940, quan tenia 54 anys i Pere Serra Oliveras va mori, també a Cabanes, el 1970, tenia 87 anys.

Així arribem a la família que molts del poble vam conèixer.

Família Serra Oliveras, de Boadella

Carrer Nou. Casa núm. 8. Cal l’Andreu, Cal Ros o Ca l’Andreu
A: Llibre del secretari de l’Ajuntament, Sr. Marcé on recull notícies entre històriques i populars des dels orígens d’aquest municipi i les Escaules, fundació de l’església, i una relació de cada una de les cases del poble amb els seus veïns, motius de les cases … (1915-1916) [Llibre] Foli 131. ACAE110-64-T1-428

Més informació: Serra i Busquets, David. Cases pairals de Boadella: Ca l’Andreu, Cal Ros de l’Andreu i Can Pere-Esteve. A: 20, 21, 22 de novembre 2015 [Programa de la festa]

El 12 de febrer de 1976, consta com a secretari de la Hermandad de Labradores y Ganaderos de Figueres i el 1885 ho era de la Cambra Agrària de Vilabertran.

Tenim documentat que des del 9 d’abril de 1951 era el delegat de Previsió Social el secretari de la hermandad Julio Viñas (Agullana – 1914), el qual el 1963 fou també cap comarcal de Organización Sindical de Previsión Social i secretari comarcal de sindicats. Posteriorment, en accedir al càrrec de secretari (1972) ho fou Juan Serra Mont (Cabanes – 1916), que ho havia estat a la Hermandad de Cabanes des de 1961. Ambdós eren militants de Falange.

A: Testart i Guri, Albert. La Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Figueres (1943-1977)
Annals de d’Institut d’Estudis Empordanesos, 36 (2003)

La parella va morir a Cabanes, Caterina Recasens el 1996, als 74 anys i Joan Serra el 2003, als 86 anys.

Arbre genealògic de la família

Les voltes de can Mont: resum de les actes municipals

Actes 1856

1856

  • 14 de març.- Reunió … para tratar y resolver lo conveniente sobre el permiso que ha pedido D. Jose Bruses para tapiar los pórticos ó arcos de la casa que está derribando situada en la plaza Constitucional por la parte de medio día …. després de deliberar, atès … que no había plan que rigiere en la población; que deseaban en todo lo posible mejorar resolvieron que lejos de dejarlos tapiar que si  … podrian obligarle a levantarlos por ser conveniente al hermoseo y ornato público de la población …
  • 17 de març.- L’alcade manifesta que … siendo mucho las quejas que se le habían dado de que D. Jose Bruses confitero y vecino de este pueblo se habia apropiado de una parte de la calle que dirige desde la plaza Constitucional a la Iglesia parroquial al construir la casa … adelantando la pared que construye en la expresada calle de manera que se apropiaba también del angulo ó esquina de la Capilla de San Sebastian …. los habia reunido para deliberar … ya que el expresado señor Bruses sin pedir permiso a nadie se abrogaba tales facultades …
  • A continuació la corporació es va presentar al lloc per comprovar la veracitat de les queixes i obrirenn una diligència amb aquestes termes … han mandado al referido Bruses retirar la nueva pared al lugar en donde se encontraba la antigua sin querer que quite ni dé al comun…
  • 18 de març.- L’alcalde manifesta que … habiendosele presentado D. Jose Bruses pidiendole que si querian haria venir un arquitecto a inspeccionar la pared en cuestion de la casa que esta construyendo pagandole a sus costas y que se conformaria con su dictamen … La corporació va acceptar la petició i es va nomenar l’arquitecte D. Jose Roca y Bros (més informació) … unico arquitecto que existe a este … de Figueras ofreciendose ademas al pago por mitad a aquel de sus honorarios para inspeccionar la susodicha pared y asi mismo los arcos y que se estaria en todo y se observaria el dictamen que daria dicho señor arquitecto …
  • 22 de marzo.- L’alcalde manifesta que per boca del mateix arquitecte sabien que … su parecer era que se quite el angulo hecho de la pared existente y se establezca la alineacion perfecta con el frontis de San Sebastian; o bien que si por causa de indemnizacion que necesariamente deberia de hacerse de la pared y terreno que Jose Bruses construya la pared que le falta uniendola sin resalto con la de la capilla haciendo que la pequeña imperfeccion se encuentre entre la nueva y vieja pared de su casa formando de este modo un angulo que apenas se verá sobre todo si la pared nueva se procurase que tuviese la anchura de veinte a veinte y dos palmos; se llamó a D. Jose Bruses y a su hermano D. Juan á quines se les hizo presente el dictamen … emitido por D. Jose Roca y Bros al que no quisieron conformarse … L’alcalde va proposar una reunió amb els majors contribuents del poble per tal d’arribar un acord que fos bo per a les dues parts en conflicte.
  • 31 de març.- L’alcalde informa que la reunió prevista entre dels germans D. Jose y D. Juan Bruses i els majors contribuents del poble no va poder tenir lloc a causa de les pluges i el desbordaments dels rius i el fet de què algunes de les persones que havien d’assistir a la reunió estaven fora del poble i que … instando dicho D. Jose Bruses poder emprender cuanto antes las obras de la casa … convinieron que procediese á la construccion de la pared en cuestion, ateniendose al segundo extremo del dictamen del dicho arquitecto D. Jose Roca Bros, mediante su correspondiente indemnizacion si fuese necesaria …
  • 1 de abril.- L’alcalde manifesta que consta … por algunos individuos del Ayuntamiento que D. Jose Brusea en la construccion de la pared se separaba completamente en una parte de lo que se le había prescrito y pareciendoles ademas que de la otra entraba a edificar en la calle que no le pertenecia era de parecer que se recibiera una justificacion de vecinos honrados para examinar lo respectivo al segundo extremo ….
  • 2 de abril.- L’alcalde manifesta que … recibida la declaracion de siete testigos … despues de haber examinado escrupulosamente el terreno en cuestion resulta que dicho Bruses ha construido parte de la pared en la calle y no en terreno propio formando un angulo … y usurpando unos dos palmos del frontispicio de San Sebastian que por tanto visto el desacato del dicho Bruses a las ordenes de la autoridad y usurpacion del terreno del comun estrechando la calle es de parecer que … se le manda derribar la pared principiada por toda la mañana del mismo dia bajo la multa de cien reales a los albañiles y de otros cien al primero para que en el mismo termino volviera a poner la pared del edificio de San Sebastian en el estado en que antes se hallaba …
  • Diligencia. Acto continuo … se ha presentado en el sitio de la cuestion mandando al referido Bruses bajo multa de cien reales volviere a poner la pared de la capilla de San Sebastian en el estado en que estaba antes de destruirla y a los albañiles con otra igual sino derribaban el trozo de pared nuevamente construida por toda la mañana del mismo dia…
  • 2 de maig.- Es reuneixen el consistori i el Sr. Brusés amb l’objectiu de … arreglar de un modo amistoso las disputas que mediaron entre dicha corporacion de una parte y el referido Bruses de otra sobre la lineacion de la casa que compro este, sita en el mismo pueblo y calle que dirige desde la Plaza Constitucional a la Iglesia. Entrambas partes han acordado seguir la misma linea de la fachada de la Capilla de San Sebastian mediante la correspondiente indemnizacion de la pared y terreno por parte del Ayuntamiento de los intereses del comun respecto a la pared lindante á la calle que dirige a la Iglesia. En cuanto al frontis de la plaza el arco y sus estribos del portico se formaran a cuenta del mismo Ayuntamiento siendo su elevacion tanto el que debe formar el Ayuntamiento como el que deber formar el referido Bruses de la parte de la calle proporcionados a la elevacion del plan terreno al primer piso que sera de diez y siete palmos cuyo importe sera satisfecho segun una peritacion verificada por dos … albañiles nombrados uno por parte y un tercero en caso de discordia recayendo el nombramiento por parte del Ayuntamiento en D. Juan Palagri y por la parte de Bruses en D. Bartolome Quera los dos de esta vecindad y por tercero nombran las dos partes a D. Jayme Cufi de la villa de Figueras, debiendo quedar terminada la tazacion y satisfecho el importe de la indemnizacion dentro el termino de quinze dias … y en caso de no verificarse en el tiempo prefijado podra el referido Bruses edificar en el mismo pasage en que el Ayuntamiento le mando derribar ; pagando por mitad los gastos originados hasta esta fecha tanto si se verifica la indemnizacion como si no se verifica …
  • 11 de maig.- Reunida la corporació amb els germans Josep i Joan Bruses, l’alcalde proposa que … en vista de las razones expuestas por los peritos tasadores sobre la pared en cuestion del acuerdo anterior y vistas las equivocacions que habian padecido aquellos sobre la medicion de la misma pared atendido el importe que podria resultar medidas exactamente; incluso el terreno que debe indemnizarse; resultaria ser el importe de setanta y seis duros aproximadamente y que mi parecer seria hacer efectiva esta suma al referido Bruses si tenia a bien aceptarla con la correspondiente intervencion del Ayuntamiento, pudiendo dicho Bruses aprovechar aquel cimiento que forma esquina a la arrancada del arco en vista de las razones expuestas del Señor Alcalde dichos señores Bruses han aceptado en convenir con el importe de setenta y seis duros por la correspondiente indemnizacion de pared y terreno siguiendo la linea marcada por el arquitecto en el acuerdo anterior…

La corporació municipal estava formada per:

  • El Alcalde Constitucional. Bonaventura Salleras Bru
  • El regidor 1º. Vicente Prim
  • El regidor 2º. Jose Brugat
  • El regidor 3º . Estevan … (que no sap escriure)
  • El regidor 4º. Jose Heras
  • El Sindico. Miguel Vergés

En alguna ocasió, també signen: Jose Bruses, Juan Bruses, Antonio Ramis, Jose Pont de Vinyals, Juan Riquet, Jayme Brugat

1957

Un segle després, el Ple municipal tornava a debatre el tema de les voltes de can Mont i va actuar per evitar-ne l’enderrocament. Era el dia el 22 de setembre de 1957, quan s’informava que Joan Serra Mont havia demanat llicència d’obres per: derribo del balcón existente en su edificio, sito en la calle Espolla nº 2, para situarlo en el inmueble adquirido por su señora Dª Catalina Recasens, sito en la Plaza del Ayuntamiento nº 15, a la vez que restaurar la fachada del mismo y tapiar las bóvedas existentes en uno y otro inmueble. Después de un minucioso detalle  … Se acuerda autorizar a D. Juan Serra Mont para que efectue el traslado del balcón que tenia instalado en la calle Espolla nº 2, para ser colocado en la casa nº 15 de la Plaza Ayuntamiento; revoque general de la fachada, a excepción del tapiado de las bóvedas, dado que desde tiempo immemorial existe una servidumbre, ya sea de paso como de estacionamiento, para el público en general, que para su inutilización sería precisa la instrucción de expediente que debería someterse a información  pública, con renuncia no menos expresa del vecindario, ya que existen otros edificios con iguales o parecidas condiciones que el público utiliza para sus menesteres.

La Corporació municipal estava formada per l’alcalde, Joan Tuèbols Hortal i els regidors: Miquel Prim Gimbernat, Joan Gibert Pujol, Vicenç Gimbernat Brugat, Salvador Amer Serra i Joan Rebarter Bech.

1972

El 23 de setembre les voltes de can Mont tornen a ser protagonistes d’un Ple Municipal. Per unanimitat s’acorda: Mantener como lugar de uso público los pórticos existentes en la casa propiedad de D. Juan Serra Mont, señalada de nº 2 de la calle Espolla y Pl Ayuntamiento nº 14 debiendo desalojarse las piedras allí amontonadas y que con la actual pavimentación y construcción de aceras se proceda a su realización.

2023

Aquestes voltes que, amb molt bon criteri, els ajuntaments dels anys 1856 i 1957 van considerar que era convenient que fossin enderrocades per tal de contribuir “al hermoseo y ornato público de la población” i perquè “desde tiempo inmemorial existe una servidumbre”, a la nit de Reis del 2023 van acollir un pessebre i l’adoració dels Reis d’Orient.

Descripció de l’immoble:

Situada dins del nucli urbà de la població de Cabanes, al bell mig del terme, formant cantonada entre el carrer d’Espolla i les places de l’Església i de l’Ajuntament. Es troba adossada a l’antiga capella de Sant Sebastià. Edifici cantoner de planta rectangular format per dos cossos adossats, el principal orientat a la plaça de l’Església i el posterior a la de l’Ajuntament. L’edifici principal, format per tres crugies, presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuït en planta baixa i tres pisos, mentre que el cos posterior té la coberta plana i consta de dues plantes. La façana principal presenta, a la planta baixa, tres senzills portals rectangulars d’accés a l’interior. Al primer pis hi ha dos balcons exempts, amb les llosanes semicirculars i les baranes de ferro treballat. Una motllura bastida amb maons emmarca la part superior de les obertures a mode de timpans semicirculars, tot i que el de l’extrem sud no emmarca cap obertura. Als pisos superiors les obertures són rectangulars i presenten l’emmarcament d’obra motllurat. A la segona planta hi ha dos balcons exempts, mentre que a l’últim pis es localitzen dues finestres balconeres. La façana orientada a la plaça de l’Ajuntament presenta, a la planta baixa, dos arcs de mig punt amb l’emmarcament arrebossat que donen accés als dos portals d’accés a l’interior. Aquest espai interior presenta dos sistemes diferents de coberta, un sostre embigat i una volta rebaixada bastida amb maó pla. La resta d’obertures de la façana són rectangulars i amb els emmarcaments d’obra. La construcció està arrebossada i pintada. A: patmapa.gencat.cat


by 5 comentaris

Creus de terme – Pedró

  • Creu de terme o peiró. Monument en forma de creu que serveix per a indicar el lloc on fineix el terme d’una vila o ciutat. Sempre se situava al costat d’un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població
  • Pedró. Pedra posada en terra per sostenir un altar o una creu i des d’on es beneeix el terme
  • Santa Missió. Les Santes Missions eren campanyes evangelitzadores que organitzaven els bisbats i que consistien en un seguit de prèdiques per tal de revitalitzar la fe i la pràctica religiosa als pobles. Per prolongar els efectes d’aquestes campanyes de vegades es deixava un element permanent com una creu.

Vegueu també: El Pedró i el Reliquer

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A Cabanes conservem una creu a l’entrada del poble que es va aixecar per aquest motiu, per commemorar la “Santa Missió” que va tenir lloc entre els dies 16 i 28 del mes de març de 1943, essent capellà, Mn Pere Serrat i bisbe, Josep Cartañà Inglés. Els predicadors de la Missió foren: Antonio Togores i José Balletbó.

Gràcies a en Josep Serra (Fredo), podem saber que la creu va ser construïda a Figueres, a can “Rosset” (es desconeix el nom real), i els encarregats de transportar-la i muntar-la van ser el mateix Josep Serra, en Josep Gibert (paleta), en Miquel Prim i en Vicenç Gimbernat.

Situada al sud del nucli urbà de la població de Cabanes, a escassa distància del poble i l’encreuament entre el camí de l’Ullal i la carretera GIV-6024. Es tracta d’una creu situada damunt una plataforma de planta quadrada, formada per dos graons. La creu és llatina amb els braços rectes decorats amb motius florals. Aquests braços es troben units mitjançant quarts d’esfera que dibuixen una aurèola, al centre de la qual hi ha gravat l’anagrama de Jesús. La creu presenta un basament rectangular, a mode de pedestal. La construcció és bastida amb formigó.

Més imatges: Patrimoni.gencat

A l’edat mitjana i moderna es posaven creus de terme i/o fites per senyalitzar llocs de pas i límits del territori.

A la sortida del nucli urbà, també es posaven creus per “comunir” el terme amb oracions per tal de conjurar el mal temps i altres tipus de perills i amenaces. Més endavant se’n posaren per commemorar fets religiosos.

Fa molts anys, al pedró, hi havia hagut una altra creu. Aquesta, segurament fos una veritable creu de terme des d’on, a banda de donar la benvinguda als visitants, es beneïa el terme. Antigament la zona que va del poble a la Muga era un terreny d’aigualleixos i pastures, mentre que la majoria dels camps conreats eren a la part de tramuntana, per tant el pedró havia de ser l’indret més idoni per beneir el terme.

Sembla que el s. XII ja hi havia una creu.

1163.- Referència a una creu situada al Comtat de Peralada a Sant Vicenç de Cabanes
Font:  “Creus de terme” de Josep N. Pujol i Toni Cruanyes (col. Quaderns de la Revista de Girona)

Possiblement el 1604 es va reconstruir, al mateix lloc o en un lloc proper. D’aquesta creu només se’n conserva el peu de pedra, amb una data gravada i es desconeix què se n’ha fet de la creu, que també devia ser de pedra. Sembla ser que la creu es va trencar arrel de l’aiguat de sant Miquel, de l’any 1913 (Font: Josep Serra, “Fredo”)

Un informe del 1944, explica que la creu va ser “destruida hace más de 40 años, por acción del tiempo”.

Tampoc sabem qui va fer alçar la creu i per què, però hi ha una coincidència curiosa entre la creu del pedró i la pica baptismal ja que als dos llocs trobem la data de 1604.
pica baptismal, detallsA principis del segle XVII, Francesc Jofre de Rocabertí, comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, s’intitula també senyor de les baronies de Vilademuls, Navata i Sant Llorenç de la Muga i del castell de Cabanes (1). Tenint en compte que al peu de la pica hi ha les imatges d’un castell i de l’escut dels Rocabertí, no seria estrany que quan el comte de Peralada va venir a prendre possessió del castell aprofités per oferir la pica a la parròquia. La creu del pedró tant podria ser un regal més del comte com una ofrena del Bisbat o del mateix poble per celebrar l’esdeveniment. Aquesta mateixa data es troba a l’escut de la porta i a la llinda del balcó de la casa Vanover del carrer Canal.

(1). AHG-Notaria de Peralada, Primus liber notularum del notari Miquel Garau, núm. 498, f. 109 r

Descripció de la Creu: Situada al sud del nucli urbà de la població de Cabanes, a escassa distància del poble i l’encreuament entre el camí de l’Ullal i la carretera GIV-6024. Es tracta d’una creu situada damunt una plataforma de planta quadrada, formada per dos graons. La creu és llatina amb els braços rectes decorats amb motius florals. Aquests braços es troben units mitjançant quarts d’esfera que dibuixen una aurèola, al centre de la qual hi ha gravat l’anagrama de Jesús. La creu presenta un basament rectangular, a mode de pedestal. La construcció és bastida amb formigó. A: Patmapa.gencat.cat

El 17 de març de 1944, el Govern Civil de Girona, a instàncies del Director General d’Aministració Local, va enviar una circular a l’Ajuntament demanant quines creus hi havia hagut al municipi, quines s’han destruit, quines existeixen i quines s’han de reconstruir. No havent rebut resposta, el 13 d’abril es va enviar un nou requeriment i el 6 de maig, es retorna el formulari complimentat, explicant que s’ha buscant informació entre els veïns de més edat per tenir notícies d’una creu deteriorada i que de moment no es tenen fotos de la nova creu.

El Ple Municipal del 12 de març de 1944 esmenta una Circular de 14 de febrer de 1944 en la 1ue se ordena sean reparadas y reconstruidas las Cruces de Término. Esta circular casi no afecta a esta población debido a que la única cruz que existía desde tiempo immemorial en el cruce de caminos del Padró, despareció por virtud del tiempo desde hace también muchos años. En la actualidad sólo existe la colocada recientemente en la carretera de Figueras en recuerdo de la Santa Misión.

Més informació:

  • Què signifiquen les creus de terme?. A: Sapiens
  • Santa Missió de Cabanes (recull de premsa). A:
    • Ampurdán (24/03/1943) Pàg. 6
    • Suplemento de la Hoja Parroquial de San Pedro de Figueras (12/03/1943) Pàg. 3
    • Suplemento de la Hoja Parroquial de San Pedro de Figueras (25/03/1943) Pàg. 2


by 1 comentari

Llindes, inscripcions, plaques…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • Baranes de balcó amb obra
    • Cal Secretari (plaça), can Cinto (c/Espolla), can Fredo (c/ dos de maig, cantonada Colon)
  • Can Carreras
    • A la cantonada entre carrer Canal i carrer Tetuán hi ha un tros de pedra amb la inscripció: “…MINE DEMOSTRA…”
    • Escut de les famílies Carreras-Conill, a la façana del carrer Tetuán
  • Can Pey
  • Carrer Canal

A la llinda de la finestra hi ha una inscripció molt deteriorada: < IHS (o NS) ? ANTICR …… VTR ….. >  el seu estat fa molt difícil de poder-ne fer una transcripció fiable. Tampoc sabem si la decoració que emmarca el finestral té alguna simbologia.

    • Els primers traços del gravat tant podrien representar l’anagrama IHS (Jesús) com la abreviació NS (nostra senyora)
    • anagrama El símbol que segueix, creat amb dues formes entrellaçades, podria representar la Verge Maria o més concretament la Verge de Montserrat, nom de l’esposa d’Antic Aguer, anomenada Montserrada Teixidor, qui tenia una gran devoció a la Verge com avala el seu testament de data 1649 segons el qual llega unes faldilles de «raixa encarnada» a l’obra de l’església de la Verge Mare de la muntanya de Montserrat. També podria indicar la salutació “Ave Maria”
    • La paraula ANTIC es probable que faci referència a Antic Aguer, propietari de la casa
    • Les lletres VTR que tancarien un text que comença amb la lletra R …. podrien ser una abreviatura de la paraula llatina uester (vostre)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

    • 1596.- Llinda al núm. 20
    • 1604.- Llindes a la porta i al balcó de la casa Vanover
  • Cementiri
  • Escuts
    • Ajuntament.- Escut del poble a l’edifici de l’Ajuntament
    • Can Carreras.- Escut de la família, a la façana del carrer Tetuán
  • Església parroquial de Sant Vicenç
    • 1803.- Llinda a la porta de la sagristia
    • Placa commemorativa de la col·locació del nou Sant Vicenç a la façana de l’església parroquial
  • Les Voltes
  • Plaques antigues al carrer
    • Calle Senidad, al carrer Sanitat
    • Calle de la Torre, a la placeta de darrera la Torre
    • Calle Espolla, al carrer Espolla
    • Calle Fondach, al carrer Fondac
    • Casas Consistoriales, al carrer de les escoles
  • Rellotges de sol
    • Carrer Canal
    • Carrer Tetuán (davant de l’església)
    • Plaça de l’Ajuntament
    • Corriol de can Carreras, a l’entrada del poble