Vegeu també: La Torre || El Portal del Senyor
Cabanes. Vista d’una torrassa antiga
Josep M. Cañellas (1/1/1888–31/12/1889)
Àlbum Rubaudonadeu. Biblioteca de Figueres
El Castell i la Torre de Cabanes. Els orígens del poble
Passejada històrica, 7 d’abril de 2024
Ferran del Campo i Jordà. Castells i fortificacions
El Castell de Cabanes
El jaciment es localitza dins del nucli antic de Cabanes, entre el carrer dels Escudellers, el carrer de la Sanitat i el carrer Canal. Es tracta d’un recinte emmurallat o castell d’època medieval, del que només es conserva una torre de planta circular.
Segons la documentació antiga, recollida per Badia (1985), al segles XIV i XV el castell de Cabanes era possessió dels vescomtes de Rocabertí. No s’ha documentat cap tipus de troballes de material arqueològic o estructures que es puguin relacionar amb el recinte emmurallat, a excepció d’un pany de muralla, amb merlets i espitlleres, localitzat pels autors de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de la comarca de l’Alt Empordà de l’any 1994, que pertanyia, possiblement, a una torre de planta quadrada o a una important casa fortificada. Malauradament, aquest pany de muralla va ser destruït i en aquest indret, al nord del nucli antic, hi ha cases de nova construcció. L’estat de conservació de la torre és excel·lent, però la del recinte emmurallat o castell no es pot determinar atès que només es coneix a través de textos medievals i mai s’ha realitzat una intervenció arqueològica en aquesta zona.
A: Wiquipèdia
Notícies històriques
En un document datat l’any 1013 s’esmenta una nova vila de Cabanes, refeta als voltants del castell que hi havia al lloc actual que ocupa la població. A principis del segle XI, a la vila se la comença a anomenar parròquia de Sant Vicenç, probablement perquè aquesta era l’església del castell. Per tant, el castell de Cabanes degué ser construït a finals del segle X.
La primera vegada que s’esmenta el nom del senyor del castell de Cabanes és l’any 1397 amb el vescomte Gaufred de Rocabertí. És probable que el matacà situat damunt la porta d’accés i les restes dels merlets originals que s’observen en el coronament de l’estructura es puguin datar al segle XIV.
Segons uns plànols datats al segle XVIII, el castell era de dimensions reduïdes i estava situat a la part sud de la vila, on encara es conserva la torre de l’homenatge i arribava fins al mur de la carretera de Figueres i, probablement, s’estenia cap al carrer d’Escudillers. A l’interior hi havia un reduït nombre de cases i l’església de Sant Vicenç documentada ja el 1070. Tenia pont llevadís davant una gran plaça en la que sobresortia l’antiga ermita de Sant Sebastià. La resta del nucli, es trobava emmurallat, amb torres integrades al sistema defensiu i envoltat de valls. Tenia tres portals: el de l’Església o cementiri, el de les Eres i els de la sèquia al carrer del Canal.
Durant la guerra carlina, l’any 1873, la torre va reforçar la seva part superior tapant els merlets originals i obrint algunes espitlleres. Al segle XIX es va utilitzar de presó durant una temporada.
Les altres restes del castell no s’han conservat. Probablement la pedra fou aprofitada durant els segles posteriors per construir les cases de la vila.
A: Patrimoni.gencat (arquitectura)
Imatges de les restes del castell i del recinte emmurallat
El segle XII, el senyoriu de Cabanes devia estar a mans d’Arnau de Cabanes i la seva família
El 1333, el castell de Cabanes pertanyia a Ramon de Canyelles, que el va cedir a la seva germana Agnès, vda de Bernat de Cartellà. Pocs anys més tard, Berenguer de Santvicenç que va morir sense descendència i arruïnat, va vendre el castell que era propietat d’Agnès.
Definició de llegítima atorgada per Ramon de Canyelles, fill de Bernat de Canyelles, cavaller, i de Sibil·la, a favor de la seva germana Agnès, vídua de Bernat de Cartellà, cavaller, dels drets sobre el castell de Cabanes (14/12/1333). Font: ANC1-167-T-774
Per un document de l’any 1336 sabem què en cas de guerra o d’inseguretat els habitants de Vilatenim, població que no comptava amb elements de fortificació s’havien de refugiar a la força o castell de Cabanes. (Font: Antoni Egea)
Al llarg del segle XV, diferents personatges de la família Sarraí (Serrahí o Çarrahi), de Llers, consten com a senyors del castell de Cabanes.
Pere Serrahí (+ ja en 1450), donzell de Cabanes, estava casat amb Francesca. Tingueren dos fills: Jaume i Guillem. Jaume Serrahí, donzell i senyor de la força o castell de Serrahí de Llers (Ref. 1466 i 1469) es va casar amb Antònia de Peguera i Ferrer. La seva filla Rafela de Serrahí i de Peguera, el 1473 es va casar amb Pere de Vallgornera i de Fontcoberta. El seu fill fou Joan de Vallgornera i de Serrahí, senyor de Vilanova de la Muga.
Font: Viader, Fernando. Genealogies : 383 genealogies de famílies gironines
Edició a cura de Narcís de Puig i de Traver. [S.l.] : l’autor, 2015
Documents d’interès:
1333 (desembre, 14).- Definició de llegítima atorgada per Ramon de Canyelles, fill de Bernat de Canyelles, cavaller, i de Sibil·la, a favor de la seva germana Agnès, vídua de Bernat de Cartellà, cavaller, dels drets sobre el castell de Cabanes.
- A: Arxiu Nacional de Catalunya. Fons ANC1-167 – Llinatge Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius
1340 (abril, 8).- Bernat Salendí, ciutadà de Catània, procurador de Bernardí de Cartellà, signa àpoca a favor de Galceran de Cartellà, germà de Bernardí, de 1000 sous llegats per la seva mare, Agnès, a l’esmentat Bernardí en pagament del drets de llegítima. Els 1000 sous formen part dels 21200 sous pels quals Berenguer de Santvicenç va vendre el castell de Cabanes i el delme de Martorelles que Agnès de Cartellà, filla de Bertran de Canyelles i de Sibil·la, va posseir mentre va viure al Vallès.
- A: Arxiu Nacional de Catalunya. Fons ANC1-167 – Llinatge Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius
1397.- En un manuscrit de Sant Pere de Rodes hi consta que Janfred, vescomte de Rocabertí, era senyor del castell de Cabanes.
1403/05.- Diversos testaments estan signats per: Pere Avinyó, per autoritat de Joana, comtessa d’Empúries i senyora del castell de Cabanes.
A: Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Girona (1144-1862). Vol. I. Fundació Noguera, 2005
1405, 11 de juliol.- Capitulacions matrimonials de Bernat Teixidor, amb Guillema, filla d’Arnau Mitjà, de Cabanes, que fou esposa de Guillem Teylloni, del mateix lloc…. Notari: Pere Avinyó, per autoritat de Joana, comtessa d’Empúries i senyora del castell de Cabanes.
1577, 16 d’octubre (Gualta i Palau Sator).- Capitulacions matrimonials de Francesc Dalmau de Rocabertí, vescomte de Rocabertí, senyor de la vila de Peralada, de les baronies de Vilademuls, Navata i Sant Llorenç de la Muga, dels castells de Requesens i Cabanes, i de la vila i baronia d’Anglesola, diòcesi de Vic; fill
d’Onofre Martí de Rocabertí, vescomte de Rocabertí i senyor de les esmentades jurisdiccions, i de Iolanda Sarriera, cònjuges difunts. Contrau matrimoni amb Elionor Desmiquel, donzella, filla de Guerau Desmiquel, donzell, senyor del castell i terme de Palau-sator, i de la seva esposa Jerònia Desmiquel i de de So. Guerau Desmiquel
1838/39.- Aplec de documentació relativa a la fortificació del poble. Hi ha un llistat del que s’ha pagat per la fortificació, un llistat del personal necessari per les obres, llistats dels veïns del poble que han fet jornals, comptes presentats pel dipositari i una relació dels jornals de carros. ACAE110-114-T1-456
1842.- Acord firmat pel secretari municipal per tal de dur a terme l’enderroc del portal de la Cavalleria (can Brugat?), amb el vist-i-plau del comú. ACAE110-114-T1-28
1855.- La muralla, apareix citada en un document del 3 d’agost dins la relació de propietats municipals on es descriuen dues finques:
- 10.- Yermo – conegut per “Valls alrededor del poble” – Corporació a qui corresponia: “Al conde de Perelada” – Poble on radica: Cabanes – Cabuda: “tres cuartons de vesana” – Plantes que conté: “ninguna” – Límits: A Oriente con D. José Pont. A mediodia con la muralla del pueblo. A Poniente y a Zierso con camino publico – Observacions: “Esta finca para lo unico que puede servir es para sotos al objeto de edificar en ellos salvando algunas puertas y ventanas de particulares que tienen salida a la dicha finca”
- 11.- Yermo – conegut per “Valls alrededor del poble” – Corporació a qui corresponia: “Al conde de Perelada” – Poble on radica: Cabanes – Cabuda: “media vesana” – Plantes que conté: “ninguna” – Límits: A Oriente con Juan Sivecas. A Poniente con camino publico de Figueras. A mediodia con el rech madral. A Zierzo con la muralla del pueblo – Observacions: “Esta extensión de terreno por formar parte de la anterior esta sujeta a las mismas observaciones”
1854, 25 d’agost. Plano geométrico de las Balls de Comuns, situadas al lado de la muralla del pueblo de Cabanes / [Rafael Batlle. 1854].
Dibuix a ploma amb tinta sobre paper. Aquarel·lat (57×86,5 cm).
Font: Castells, Ramon M. Ciutats de Girona : catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Girona : Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona : Ajuntament de Girona, 1994. Fitxa 373
El 1946 es va eixamplar el Portal del Senyor per facilitar el pas dels carros. (Actes del Ple Municipal del 5 d’octubre i del 16 de novembre de 1946)
Plànol topogràfic de Cabanes on es dibuixa el perímetre hipotètic de la muralla, amb el castell a l’extrem Sud-oest. Vegeu:
PUIG, Anna Maria. Intervenció a l’antiga rectoria del carrer dels Escudillers núm. 3 de Cabanes.
Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona
(15 : 2020 : Castelló d’Empúries, Catalunya), pàg. 619-621
La Torre
BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional): 561-MH-ZA | BIC (Bé d’Interès Cultural): RI-51-0005821
IPAC (Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya): 641
Catalunya Romànica – Enciclopèdia.cat
S. XVII (finals). Plano de la villa de Cavanes y su territorio. Dibuix a ploma amb tinta sobre paper (48×35 cm). (Fragment)
Procedència: Ministère de la Défense. SHAT. Pavillon des armes. Chateau de Vincennes
Font: Castells, Ramon M. Ciutats de Girona : catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Girona : Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona : Ajuntament de Girona, 1994. Fitxa 371
Descripció
2.- Pis inferior
3.- Merlets de mantellet
4.- Porta
5.- Escala construida posteriorment
Situada dins del nucli antic de la població de Cabanes, a l’extrem sud-oest del terme, a la plaça de la Torre. Es tracta d’un extraordinari i ben conservat exemple de torre d’homenatge d’un castell feudal.
Gran torre cilíndrica d’uns deu metres d’alçada i de diàmetre, actualment adossada a una de les cases de la població. Està bastida per un mur de carreus de pedra ben desbastats de gairebé tres metres d’amplada, disposats formant filades perfectament regulars. Presenta la coberta plana i està distribuïda en dues plantes. L’única obertura és la porta principal que dóna accés directe al pis, situada a la banda de migdia de l’estructura. És d’arc de mig punt, amb la llinda plana i s’hi arriba mitjançant una escala exterior de pedra refeta amb maons, adossada a la torre posteriorment. Damunt la porta d’entrada, a la part superior del parament, hi ha un matacà bastit amb carreus el qual presenta dues petites espitlleres de maons. El coronament de la torre està bastit amb còdols, pedra desbastada i maons i conserva poca alçada, aproximadament un metre. S’observen diverses espitlleres bastides amb maons i pedra, i algunes restes de possibles merlets originals. A l’interior, la torre presenta els dos pisos coberts amb voltes semiesfèriques bastides amb pedres de mida petita, disposades formant filades concèntriques, que conserven restes dels encanyissats. El parament deixa vistos els forats de les bastides.
Podem datar-la com del segle XII o finals de l’XI, però no se sap qui foren els seus senyors originaris ni en quines guerres o setges es veié involucrada. A la part superior hi ha una construcció posterior amb merlets de mantellet del segle XIV o XV, que demostra que en aquesta època encara era d’utilitat.
A: Patrimoni.gencat (arquitectura)
Més informació:
Ferran del Campo i Jordà
- Castells medievals : 88 guaites dels castlans de l’Alt Empordà. Francesc Guillamet [fot.] [Figueres] : Brau, 1997
- Castells i fortificacions: Castell de Cabanes (20/11/2020)
1421 (8 d’octubre).- En un exemplar de la Revista de Gerona de 1880 hi apareix la transcripció d’un manuscrit del segle XV on s’expliquen els efectes de l’aiguat que el 8 d’octubre de 1421 va afectar tot l’Empordà i que va enderrocar el poble de Cabanes. Com explica el text, l’aigua s’emportà tot “lo lloch de Cabanas” on dels seixanta “fochs” que hi havien no en quedà cap. Morí gent i es perderen el bestiar, les reserves de menjar i els béns. Només van sobreviure els qui es van poder refugiar a la Torre.
1716.- Els veïns es mobilitzen per evitar l’enderrocament de la torre. D’acord amb la Reial Ordre de 4 de gener que ordena y mana que tots los Castells murallas … sian demollits per tot lo pnt mes de mars de dit any [o, entregar a VE y per escrit, la cituacio y calitat de dits edeficis, peraque informats delas circunstancias pugan resoldrer si convindra demolir o mantenir], els veïns de Cabanes expliquen, en un esborrany de carta, que des de fa molts anys la torre ha servit de refugi quan els els rius han inundat el poble i demanen … postrats tots lo de dit poble de Cabanas als peus de VE ab tot rendiment suplican tinga abe en que dit castell y muralles sien mantingudes, sols per dit effecta de resguart per les vingudas de dits aiguats ….
Es desconeix a qui es volia adreçar la carta i si finalment va arribar al seu destinatari.
Transcripció del text – L’aiguat de 1421: Taula rodona
A: Petició dels veïns de Cabanes perque no sigui enderrocada l’única torre de defensa del poble. ANC1-1187-T-106. Fons Can Carreras de Cabanes d’Empordà
Abans de 1870.- El propietari de la Torre és Josep Pagès i Carbonell. Es desconeix com la va adquirir.
1870.- Joaquim Pagès i Portell (fill de Josep Pagès i Carbonell) es fa càrrec de la Torre després de la mort del seu pare que va tenir lloc el 15 de juliol
1873.- La Torre consta com a propietat dels hereus de Joaquim Pagès Portell. Joaquim havia mort el 12 de febrer de 1872, als 55 anys.
L’acta municipal del 3 d’abril de 1873 recull l’acord d’incautació de l’edifici en motiu de les guerres carlines…. Més informació a: Aquy se trubarà … Llibreta de memòries d’un pagès de Cabanes. Pere Serra i Prim (Cabanes,1820-1889)
… nombrandose para hacer el servicio de vigilancia en la torre de la Iglesia durante el dia asi como de apoderarse de la torre de la pertenencia de los herederos de D. Joaquin Pagés …
El 4 d’agost es constata la necessitat de reforçar la Torre …
… aparedar todo lo que sea necesario en el otro punto denominado la Torre y en fin que se haga cuanto cuanto se crea útil y necesario por la defensa y seguridad de las vidas é intereses de la población ….
També el 26 d’agost …
… esponer a su aprobacion dar por contrata a los albañiles de este pueblo los trabajos que deban producirse á aumentar la fortificacion y asegurar los fuertes de la Torre y la Iglesia Parroquial donde poder refugiarse en caso necesario las familias todas de la localidad …
i el 30 d’agost …
… Tapar las aberturas de la Torre con pared de piedra y cal de cuatro palmos de espesor …
El 28 de setembre de 1873, l’alcalde Joan Pou i Brusés proposa exigir a la Sra. Carme Prim, vidua de Joaquim Pagès, que tregui la palla que guarda a la Torre per habilitar-la com a punt de defensa. [Carme Prim, era filla de Vicenç Prim Brusés i M. Anna de Conill i de Solà i néta d’Antoni de Conill i Lluïsa de Solà, mentre que Caterina Brusés Pagès, la seva àvia paterna, era tia del metge Joan Brusés Portell.]
… el Señor Alcalde Presidente D Juan Pou i Bruses declaró la sesión ordinaria abierta, manifestando que debia esponer a su consideracion que: a su entender debía sacarse la paja que tiene depositada en la Torre la Señora viuda de D. Joaquin Pages Doña Carmen Prim, de lo qual tenia permiso ja de la espresada dueña, mediante que los gastos que esta operacion ocasione deben venir a cargo de la Corporacion, y que se haga una gavilla ó “Pallera” en la era de la Señora viuda Conill, asi como quedaba a cargo de la municipalidad abonar a la referida Da Carmen Prim todo el perjuicio que le pueda resultar en la paja por caso de fuego ó otra calamidad, ocasionada por una partida carlista. Enterados los señores aqui reunidos … y considerando la necesidad de recuperar la Torre toda vez que se ha de habilitar como punto fuerte para la defensa de la poblacion en caso de ser invadida por los carlistas, asi como la conveniencia de abonar todo perjuicio a la dueña de la paja, asi como a los jornaleros que en esta operacion se ocupen. Unanimes acuerdan que debe aceptarze y aceptan lo manifestado, y al propio tiempo acuerdan que se pague todo el gasto que se origine con este motivo de fondos del reparto extraordinario de … que se esta cobrando en esta fecha …
Signen: Juan Pou, alcalde, Mariano Ramis, Jose Bascu, sindico, Jose Serra, Salvador Pi, Jose Brugat, Jayme Pumes, Jose Municoy, Jose Lleonsi, secretario
1876.- Carme Prim Conill i els seus fills Josep i Antònia Pagès i Prim són els propietaris de la finca. Un document del Registre de la Propietat de Figueres descriu una casa con un patio contiguo a ella … y con una torre de los madre é hijos Doña Carmen Prim y Conill y Don José Pagés y Prim y Doña Antonia Pagés y Prim … i fa constar que els tres … en qualidad de herederos del difunto Don Joaquín Pagés y Portell… demanen que l’Ajuntament certifiqui que … Don Joaquín Pagés y Portell pagó a título de dueño las contribuciones correspondientes a la descrita finca y otras, las cuales poseyó como heredero de su padre Don José Pagés y Carbonell,
1884.- El mes de març, Antònia Pagès i Prim, filla de Joaquim Pagès i Portell i Carme Prim de Conill es va casar amb Josep Centelles Aragó, natural de Coves de Vinromà (Tortosa), metge i veí de Peralada.
1888/89.- Josep Maria Canyelles fotografia la Torre (Àlbum Rubaudonadeu)
1891.- El 4 de febrer Antònia Pagès Prim va morir. L’hereu era el seu fill Josep Centelles Pagès, un nen de 7 o 8 anys.
1917.– El 22 de maig, mort Carme Prim i Conill. Havia signat testament l’octubre de 1914 deixant hereu el seu net Josep Centelles Pagès. Entre altres propietats hi ha una casa con un patio y torre contigua a ella en el pueblo de Cabanas ….
1925.- El 22 de juny, Josep Centelles i Aragó i el seu fill Josep Centelles i Pagès, venen la Torre i la casa que hi llindava a Jaume Pagès Massot i a la seva filla Caterina Pagès i Borrell.
1938.- Acta del Ple Municipal del 12 de febrer.- s’acorda que s’avisi a n’en Lluis Figueres, mestre de cases, o a n’en Francesc Roure per a que obrin la torre que hi ha en el poble, per mor de veure si reuneix com sembla aptituds per a servir de refugi contra possibles bombardejaments aeris.
1940.- Mor Jaume Pagès i Massot i l’any següent la seva filla Caterina Pagès. El jutge determina que l’hereu serà el seu fill Jaume Puig i Pagès.
1941.- Jaume Puig i Pagès rep l’herència de la seva mare Caterina i passa a ser el propietari de la Torre.
1944.- Jaume Puig i Pagès ven la Torre a Margarida Bech Carbó i als seu fills Josep, Joan i Antoni Centelles Bech. Amb aquesta venda, després de 19 anys, la Torre retorna a la família Centelles.
1989.- El 1989, la Direcció General del Patrimoni Cultural inclou la Torre en el Registre General de Béns d’Interès Cultural. L’acta del Ple del 9 de maig diu: Es dóna compte al Ple de l’escrit de la Direcció General del Patrimoni Cultural comunicat que “La Torre” s’ha inclòs en el registre de Béns d’Interès Cultural. El Ple, per unanimitat, acorda donar-se per assabentat.
2018, gener.- El consistori inicia els contactes amb els propietaris (hereus de la família Centelles) de la Torre.
Entre 2018 i 2019, l’Ajuntament i la representació de la propietat porten a terme diverses actuacions de cara a una cessió de la Torre, però no s’aconsegueix l’acord amb tots els propietaris. Els anys 2021 i 2022, després de la Covid, es reprèn el contacte amb els propietaris sense aconseguir l’acord de compra amb totes les parts.
2023.- El 25 de maig, l’Ajuntament de Cabanes es va reunir amb la majoria dels propietaris per signar l’adquisició del 86% de la propietat de la Torre. Queda pendent l’execució dels tràmits necessaris per aconseguir el 14% restant.
Descripció que en fa Montserrat Vayreda i Trullol a la seva obra “Els pobles de l’Alt Empordà”.
Recull de premsa
- Els amics de l’art romànic demanen la rehabilitació de la torre del castell de Cabanes. Setmanari de l’Alt Empordà, 16/05/1990. Pàg. 30. Fons: Biblioteca Fages de Climent, Figueres
- López Navarro, Josep
- Cabanes treballa per recuperar la Torre de l’antic castell i fer-la visitable. Empordà, 23/9/2022
- El 90% de la torre de Cabanes passa a ser de titularitat municipal. Empordà, 14/7/2023
- Mención, Genís. La Torre de Cabanes. Revista de Cabanes, 2 (gener, 1989)
- Serra i Milà, Maria Rosa. La Torre. Què passa a l’Ajuntament?, núm. 4 (1999)
Bibliografia
- La Torre. Castell de Cabanes. Patrimoni. Gencat
- Recinte emmurallat. Torre i castell de Cabanes. Patrimoni. Gencat
- La Torre. Pobles de Catalunya. Guia del patrimoni històric i artístic dels municipis catalans. Art medieval
- Campo i Jordà, Ferran del. Castells i fortificacions
- La Torre de Cabanes. Vegeu: Cabanes. A: Badia i Homs, Joan. L’arquitectura medieval de l’Empordà (II). Diputació de Girona, 1978, pàg. 69
- “La Torre de Cabanes”. A: Els castells catalans, vol. 2. Rafael Dalmau, ed. 1991, pàg. 362-364
- Torre (o castell) de Cabanes. Vegeu: Cabanes d’Empordà. A: Catalunya Romànica, vol. 9. Enciclopèdia Catalana, 1984-1998, pàg. 33-35
- Torre de Cabanes. Art medieval
- Torre de Cabanes d’Empordà. Catalunya Romànica. Enciclopèdia.cat
- Actes municipals (1873)
Castell de Sarraí (Llers). Les seves restes són encara visibles prop del mas de la Pujada entre els veïnats de la Vall i el dels Hostalets. Els seus senyors en el segle XIV eren els Sarraí, segurament originaris d’aquest castell però que en 1331 ja vivien a Cabanes i a mitjans del segle XV encara continuaven residint-hi. Posteriorment no trobem cap més dada fins el segle XVIII en que la família de Prats i Matas, coneguts botiflers primer residents a Figueres i posteriorment a Barcelona n’eren els propietaris i s’anomenaven barons de Sarraí . A l’única paret que encara avui resta d’aquest castell hi ha una làpida de pedra amb l’escut d’armes d’aquests darrers barons. Vegeu:
- Castell de Sarraí-Llers. Catalunya medieval
- Restes del castell de Sarraí. Pobles de Catalunya
- Castell de Cabanes. Viquipèdia
El monestir de Sant Feliu de Cadins, fou fundat poc abans del 1169 amb monges procedents del monestir de Valldemaria, que s’establiren al costat de l’església de St. Feliu de Cadins -que també donà nom al monestir-. Fou erigit en abadia pel papa Alexandre III (1169), quedant com a priorat seu el monestir de Valldemaria. El seu patrimoni s’estenia per la plana altempordanesa i comprenia 27 masies, 14 cases, 1 trull i un molí fariner. El 1492, conservant el seu patrimoni de St. Feliu de Cadins, la comunitat es traslladà al costat de l’Església parroquial de Santa Susanna del Mercadal de Girona, de la qual se’n serví fins el 1770 que inaugurà la seva església pròpia. El 1674 la comunitat només tenia dues monges, però subsistí gràcies al reforç de tres monges més de l’abadia de Vallbona de les Monges. La comunitat hagué d’abandonar el monestir el 1794, 1808 i el 1936 a causa de la guerra. El 1936 el monestir fou totament enderrocat i les monges, després d’allotjar-se provisionalment en un pis de Girona, el 1944 inauguraren el nou monestir de Salt, on romangueren fins el 1980, que es traslladaren al costat de l’església parroquial de St. Medir, a St. Gregori, seu d’un antic monestir de benedictins. El 29 de juliol de 2004, el monestir de Cadins a Sant Medir tancava definitivament les seves portes després que la reduïda comunitat que hi quedava es traslladés, el 20 de juliol de 2004, al monestir cistercenc de Valldonzella, a Barcelona.
Cabanes - Alt Empordà 