Carnaval. Sabem poca cosa de la història del Carnaval a Cabanes.
Gràcies a la crònica de Josep Rebarter tenim una petita descripció de les activitats i balls propis del Carnaval de la segona meitat del segle XIX. La festa durava cinc dies, des del dissabte que s’anava a buscar el Carnaval, fins el dimecres, dia del seu enterrament.
Joaquim Gimbernat en un treball escolar, titolat Carnaval en Cabanas – 1930, ens descriu la festa d’aquell any: El dia 2 de marzo se celebro en Cabanas el Carnaval, y todos los 3 dias hubo musicos. Y los primeros dia llovió, y habia hombres que hacián reir mucho, los dos primeros dias habia pocos disfraces. El ultimo dia no llovio y hubo bayle todos los dias, y por la noche hubo muchos disfraces que hacen reir mucho, pero nosotros tuvimos que ir a clase todos los dias, pues este año no hemos hecho ningun dia de vacación.
El febrer de 1937, en atención a las circunstancias excepcionales porque atraviesa el país, es van suspendre les festes de Carnaval. Una vegada acabada la Guerra Civil, el febrer de 1940, el Ministerio de Gobernación va ratificar la suspensió. En arribar el 1950 es degué flexibilitzar una miqueta la normativa i Cabanes, durant uns anys, va celebrar un ball de disfresses, controlat per la Guàrdia Civil, però no va durar massa temps. A finals del franquisme o a partir de l’adveniment de la democràcia es va recuperar la festa, tot i que de manera més austera.
Festes Majors: Sant Vicenç i Sant Isidre
La Galeria, 14/1/1931
Gener. Festa dedicada a Sant Vicenç (22 de gener), patró de la parròquia. Actualment se celebra el quart diumenge de gener. Goigs de sant Vicenç
1872-74.- Tres actes municipals i les cròniques de Pere Serra ens parlen de l’organització de la Festa Major al segle XIX
Maig. Festa dedicada a Sant Isidre (15 de maig). Actualment se celebra el tercer diumenge de maig i es caracteritza per la representació del miracle de Sant Isidre i la tradicional sembra dels pinyons
Informació comarcal. Cabanes. Aquesta població se proposa celebrar d’una manera molt lluida la Festa del Arbre, que tindrà lloc el dimecres de la setmana vinent, festivitat de la Purificació de la Verge Santíssima, vulgarment anomenada la Candelera … els nois i noies de les escoles nacionals i tots els que vulguin concorrer-hi se dirigiran acompanyats de la orquesta al lloc destinat per a plantar-hi els arbres … Veu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 29/1/1916.
Cabanes. Amb un temps hermós i primaveral se celebrà dimecres passat en aquesta població la Festa de la Purificació de la Verge Santíssima, coincidint amb la simpàtica Festa del Arbre, tal com estava anunciat en les planes d’aquest periòdic en el nombre proppassat … Veu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 5/2/1916.
Fiesta de la Liberación (segurament el 10 de febrer)
Es degué començar celebrar a partir de 1939, per commemorar l’entrada de les tropes nacionals a la població. Es desconeix fins quan es va mantenir la festa.
1957: La orquesta «Río» amenizó todos los actos, destacando entre ellos el solemne oficio seguido de Tedeum y la vibrante alocución de nuestro Sr. Alcalde desde el balcón del Ayuntamiento. A: Ampurdán, 20/02/1957
Se celebra des del 1987. La festa consisteix en una missa i un dinar popular. Al final del dinar, l’Ajuntament dóna un regal a tots els jubilats empadronats al poble i un obsequi especial a la parella més gran del poble.
Altres festes
Josep Rebarter i Bech ens va deixar uns apunts amb una petita descripció de les festes i tradicions dels nostres avis: la Festa Major, la Sembra dels pinyons o el Carnestoltes que encara gaudim cada any; la Candelera que va deixar de celebrar-se el 1986, i altres com la Processó de Setmana Santa, els Goigs de Pasqua, el Ball dels muts, el Ball dels confits o el Ball del drac, que hem de suposar que eren pròpies de finals del s. XIX i/o primers del XX. Vegeu: Cròniques de Josep Rebarter
El llegat Fàbrega és la col·lecció d’obres d’art que Abelard Fàbrega Esteve i la seva esposa, Joana Just Montané, van donar al Museu de l’Empordà l’any 1982. El llegat consta de 97 peces entre pintures, dibuixos i gravats d’artistes catalans que, com ells mateixos, van viure l’exili mexicà. La recepció és feu efectiva davant notari el 21 de març de 1982, tot i que al document només hi consten 92 peces.
Les obres es troben descrites al catàleg de l’exposició “Art i exili. Artistes de l’exili català del 1939” una mostra repartida en dos espais, el Museu de l’Empordà i el Museu Memorial de l’Exili i que es porta a terme durant el primer semestre del 2020.
Aquesta donació va ser objecte de dues exposicions monogràfiques els anys 1983 i 1984, amb el nom de Llegat Fàbrega. Pintors catalans a l’exili. Com a agraïment al seu gest, el 1983, l’Ajuntament de Figueres els lliurà la “Fulla de Figuera de Plata”.
El 2012, se’n van exposar una desena d’obres en motiu del centenari de Tísner i Calders.
El primer semestre de 2020, el Museu de l’Empordà junt amb el MUME presenten Art i exili. Artistes de l’exili català del 1939, una mostra comissariada per Enric Pujol i dissenyada per Marcel Dalmau que està basada en el fons Abelard Fàbrega del Museu de l’Empordà i en el fons Josep Narro del MUME.
Una vegada acabat el període de confinament decretat per la Covid19, els dos museus han prorrogat els terminis previstos inicialment per a les exposicions.
Museu Memorial de l’Exili: fins el 13 de setembre de 2020 Web del Museu
La pel·lícula d’animació franco-catalana “Josep” narra la commovedora història del dibuixant republicà al camp d’Argelers Josep Bartolí. La pel·lícula explica l’amistat al camp d’Argelers de dos homes, separats per un filat de punxes. Un d’ells és Josep Bartolí, un dibuixant que lluita contra el règim de Franco. L’altre és un gendarme francès que l’ajuda a sobreviure fins que aconsegueix escapar a Mèxic, on coneixerà Frida Kahlo. “Josep” és l’òpera prima del dibuixant francès Aurel, amb guió de Jean-Louis Milesi. Alguns dels dibuixos que han inspirat el film formen part del llegat que Abelard Fàbrega va lliurar el 1982 al Museu de l’Empordà i que es van presentar a l’exposició “Art i exili” al MUME, Museu Memorial de l’Exili.
Art i exili. Artistes de l’exili català del 1939 Donació Fàbrega – Fons Narro Comissari: Enric Pujol – Disseny: Marcel Dalmau – Organització: Museu de l’Empordà i MUME
Del 8 de febrer al 14 de juny de 2020
Museu de l’Empordà
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Dins el context de la recuperació del patrimoni artístic de l’exili republicà, aquesta exposició posa de relleu dues col·leccions pertanyents al Museu de l’Empordà i al MUME. El fons Fàbrega recull obres de diversos autors, com ara Josep Bartolí, Francesc Domingo, Roser Bru, Josep Narro, Francesc Moreno Capdevila, Pompeu Audivert, Francesc Camps Ribera, Avel·lí Artís Gener, Marcel·lí Porta, Pere Calders, Enric Climent, Carme Cortès i el Fons Narro (Viquipèdia) recull l’obra del l’il·lustrador feta als camps de concentració francesos entre 1939 i 1941. Tots aquests artistes van coincidir a Mèxic, on van ser acollits i hi van viure els seus respectius exilis després de la Guerra Civil. Aquesta exposició conjunta entre el MUME i el Museu de l’Empordà inclourà una síntesi seleccionada dels dos fons, que estaran repartits entre Figueres i La Jonquera.
L’exposició del Museu de l’Empordà tindrà lloc entre el 24 de gener i el 5 d’abril de 2020. Inauguració: divendres 24 de gener de 2020, a les 19h.
L’exposició del MUME (Museu Memorial de l’Exili-La Jonquera) tindrà lloc entre el 8 de febrer i el 14 de juny. Inauguració: dissabte, 8 de febrer de 2020. Aquesta inauguració està inclosa dins els actes commemoratius del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació 2020, que tindran lloc a La Jonquera i La Vajol.
Programa:
11h. Inici de la pujada al Coll de Lli des del camí de La Vajol al Santuari de les Salines (GI-505).
11h30. Lectura de textos de Carles Pi i Sunyer i Pere Bosch-Gimpera i audició musical a càrrec d’Anna Ros (violoncel) i Mercè Miró (flauta travessera) amb la presència de la Consellera de Justícia Ester Capella.
13h. Inauguració de l’exposició “Art i exili. Artistes catalans de l’exili del 1939”, una exposició conjunta amb doble seu, amb el Museu de l’Empordà de Figueres. Parlaments institucionals (Alfons Quera, Alfons Martínez, Sònia Martínez i Ester Capella).
13h30. Visita guiada a l’exposició a càrrec del comissari de la mostra, Enric Pujol.
14h30. Dinar
La mostra tindrà associat un catàleg amb textos d’Enzo Traverso, Maria Lluïsa Faxedas i Enric Pujol, que es presentarà al Museu de l’Empordà de Figueres el 14 de febrer a les 19h, i un seguit d’activitats paral·leles al MUME i al mE:
Conferències i activitats al Museu de l’Empordà
Divendres 24 de gener, a les 19 h. Inauguració de l’exposició
Divendres 14 de febrer, a les 19 h. Presentació del catàleg de l’exposició
Divendres 28 de febrer, a les 19 h, «Música als camps de concentració i en el camí de l’exili», conferència a càrrec de Jaume Ayats, musicòleg i directordel Museu de la Música de Barcelona.
Divendres 13 de març, a les 19 h, «L’art català a l’exili, Una història encara per escriure?», taula rodona a càrrec de Lluïsa Faxedas, Teresa Camps i Eric Forcada.
Visites comentadas, a càrrec del comissari Enric Pujol i Casademont
diumenge 16 de febrer, a les 12h i dissabte 7 de març, a les 18h.
Activitats educatives
Escoles i famílies. Tallers: “Postals des de l’exili”
Activitats al MUME
Visita comentada, a càrrec del comissari Enric Pujol i Casademont: dissabte 25 d’abril, a les 16h
Dissabte 9 de maig, de 10 a 13:30 h. Jornada La creació a l’exili. Elements de reflexió i testimonis
Conferència inaugural: «L’exili cultural català del 1939. Una visió des de Mèxic», a càrrec de José M. Murià, historiador i membre de l’Acadèmia de la Història de Mèxic.
Taula rodona A: «Crear a l’exili».
Taula rodona B: «Una literatura a l’exili».
VIDEOS: “Art i Exili” al Museu de l’Empordà de Figueres
Síntesi de les entrevistes efectuades pel periodista Gerard Bagué el mes d’octubre de 2019, amb el testimoniatge de José María Murià Rouret, Miquel Bofill i Antònia Gimbernat, vinculats estretament amb l’exili republicà a Mèxic i Xile i coneixedors de la figura d’Abelard Fàbrega, pedagog i editor empordanès exiliat a Mèxic. Aquestes entrevistes van ser encarregades pel MUME amb motiu de l’exposició “Art i exili. Artistes catalans de l’exili de 1939” que es va poder veure a La Jonquera i a Figueres (Museu de l’Empordà) el primer semestre de 2020.
Inauguració de l’exposició al Museu de l’Empordà. TramuntanaTV
Roda de premsa de presentació de l’exposició. TramuntanaTV
Com a proposta d’activitat cultural pels dies de confinament decretats en motiu de l’epidèmia del CoronaVirus, el MUME posa a l’abast del públic el fons de l’exposició “Art i exili. Artistes catalans de l’exili del 1939”:
El dissabte 8 de febrer va tenir lloc la commemoració del Dia Nacional de l’exili i la Deportació al coll de Lli … Inauguració de l’exposició “Art i Exili” [Video] MUME, 11/2/2020
E.V. La generació enyorada. El Museu de l’Empordà i el Mume s’uneixen per revalorar el llegat dels artistes catalans exiliats el 1939 a través dels fons de Josep Narro i Abelard Fàbrega. El Punt Avui, 24/1/2020
Font, A. Figueres recupera l’art de l’exili republicà. El Museu de l’Empordà inaugura avui la mostra «Art i exili», que es nodreix de la donació d’Abelard Fàbrega d’artistes fugits a Amèrica el 1939 i del fons del MUME La doble exposició vol generar consciència perquè s’obrin línies d’investigació. Diari de Girona, 24/1/2020
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Més informació:
Roda de premsa de presentació de l’exposició ‘Art i exili. Artistes de l’exili català del 1939’ amb el comissari de la mostra, Enric Pujol, el Regidor de Cultura i Turisme de l’Ajuntament de Figueres, Alfons Martínez i el director del Museu, Eduard Bech Vila, 23/1/2020 – Museu Memorial de l’Exili
Llegat Fàbrega
Pintors catalans a l’exili
Museu de l’Empordà (maig-agost, 1983) – (octubre-desembre, 1984) Els catàlegs, cedits pel Museu de l’Empordà, es troben a l’Arxiu Municipal
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
… En el seu moment, aquesta donació ja va ser objecte de dues exposicions monogràfiques, Llegat Fàbrega. Pintors catalans a l’exili, els anys 1983 i 1984. Aquesta és també, doncs, una bona ocasió per fer memòria d’un benefactor generós, mestre a Girona, Llagostera i Igualada, i secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona durant la República, que va exiliar-se al final de la guerra. .. A: El PuntAvui, 19/12/2012
… El Museu de l’Empordà compta amb una petita mosta d’obres artístiques dels dos escriptors. Aquest fons es va incorporar a les col·leccions del mE l’any 1982 quan Abelard Fàbrega (Cabanes 1894-Mèxic 1991) fa donació al mE de la seva col·lecció de pintures, dibuixos i gravats d’artistes catalans exiliats a Mèxic per tal que, segon les seves pròpies paraules, “hi hagi constància de l’obra artística realitzada pels nostres compatriotes a terres d’Amèrica”... A: Bonart, 17/12/2012
Piñol, Rosa Maria. Col·lecció de pintures d’artistes exiliats, al Museu de l’Empordà Obres de MaxAub, Calders i Tisner, entre d’altres. Donada per un matrimoni empordanès resident a Mèxic. A: Avui, 23/3/1983
… L’any 1982, el matrimoni Abelard i Joana Fàbrega, ell originari de Cabanes, va fer donació al Museu de la seva col·lecció d’obra … . Aquest particular i històric conjunt que recull peces de personatges tan diversos com Montserrat Aleix, Pompeu Audivert …
Al Museu de l’Empordá: Inaugurado de l’exposició de pintures i dibuixos. Col.lecció Abelard Fábrega, de pintors catalans a l’exili. Lliurament de la Fulla de Figueres al Mérit concedida al Sr. Fábrega, que será recollida pel Sr. Cónsul de Méxic.
… Tot seguit, al Museu de l’Empordà s’inaugurà l’exposició de pintures i dibuixos «Col·lecció Abelard Fàbrega, de pintors catalans a l’exili»… El batlle de Figueres va fer entrega al representant d’Abelard Fàbrega de la fulla d’argent de Figueres, com a gratitud de la ciutat pel llegat … A: El Punt, 1/5/1983
… la comitiva se desplazó hasta el Museu de l’Empordá donde se inauguró la muestra de cuadros donados por el figuerense Abelard Fébregas, residente en Méjico … A: Bernils, J.M. Inauguración oficial y apertura de varias exposiciones y ferias. Los Sitios de Gerona, 1/5/1983
… Amb els anys i el sentiment, la voluntat d’Abelard Fàbrega ha estat que una part d’ell mateix, la seva col·lecció de quadres, retorni a l’espai on va néixer, a l’Empordà, i gràcies a les gestions d’altres persones, com el mateix pintor Camps Ribera, exiliat també, avui podem tenir entre nosaltres aquesta valuosa i històricament representativa recopilació… A:Hora d’art. Llegat Fàgrega. Hora nova, 312, maig 1983, pàg 15
… Fa poc, Abelard Fàbrega, un empordanès exiliat a Mèxic des de fa 40 anys, donà part de la seva col·lecció de quadres al Museu i s’acordà que estarien exposats durant tot l’estiu. Arribà l’exposició Dalí i foren retirats per penjar-hi la col·lecció de fotografies que formava part de l’Antològica … A: Hora Nova, 331, 20/9/1983
Abelard Fàbrega visita el seu llegat [Conté una petita biografia]. Los Sitios, 25/9/1983
Abelard Fabrega, primer editor de Mèxic. Ha éstat a Figueres amb motiu de la donació de quadres…. EI matrimoni Fàbrega ha tornat aquesta mateixa setmana a Mèxic. A: Hora Nova, 332, 27/9/1983.
… Va venir a visitar el Museu de l’Empordà on romanen en dipòsit les obres pictòriques que el senyor Fabregas, de manera pacient, ha anat recollint a Mèxic … A: Gurt, Albert. L’Oportunitat mancada. Hora Nova, 334, 11/10/1983.
Abelard Fàbrega i Esteba , l’editor i col·leccionista d’art resident a Mèxic que fa un any decidí donar el seu llegat de quadres de pintors catalans a l’exili al Museu de l’Empordà , ha tornat a estar uns dies entre nosaltres. És la tercera visita que fa al nostre país d’ençà d’aqüell a trista retirada del 1939 ….
A peu per Cabanes. Passejada per l’entorn. Sortida i arribada: Aparcament La Fruitareda de Cabanes (Distància: 7 km)
Ruta 312. Itinerari que ressegueix els diferents espais de l’aeròdrom republicà Cabanes|Vilabertran-Figueres Nord. Tres itineraris possibles:
Sortida i arribada: Aparcament Parc de la Font de Vilabertran (Distància: 6 km)
Sortida i arribada: Aparcament La Fruitareda de Cabanes (Distància: 10 km)
Sortida i arribada: Aparcament La Fruitareda de Cabanes (Distància: 5,3 km) (visita als hangars)
Qui és l’Antoni Ribas de Conill?. Itinerari per diferents llocs del poble relacionats amb la vida i l’activitat de l’astrònom Antoni Ribas de Conill. Sortida i arribada: Centre Cultural Ribas de Conill (Distància: 1,7 km)
A).- A peu per Cabanes. Passejada tranquil·la per camins, pel costat de la Muga, pel monestir cistercenc de Cadins, pel mas Ribes i per la torre medieval. Genís Mencion i Roser Bech (text i fotografia) ; Jon Giere (cartografia). A: Alberes, 21 (juliol, 2019), pàg. 102/103
Sortida i arribada: Aparcament La Fruitareda (Distància: 7 km)
1.- Sortida i arribada a Vilabertran (Distància: 6 km)
(1) Aparcament Parc de la Font (Vilabertran) | (2) Pistes d’aterratge (Mas Gitano) | (3) Refugi i dependències (Fàbrica de la dinamita)
(3) Refugi i dependències (Fàbrica de la dinamita) | (4) Hangars | Torre d’en Reig (Vilabertran) | (5) Aparcament Parc de la Font (Vilabertran)
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
2.- Sortida i arribada a Cabanes (Distància: 10 km)
Aparcament La Fruitareda (Cabanes) | La Creu-Camí de l’Ullal | Camí natural de la Muga | Pont de la Muga | Hangars | Torre d’en Reig (Vilabertran) | Pistes d’aterratge (Mas Gitano) | Refugi i dependències (Fàbrica de la dinamita)
Fàbrica de la dinamita | Pont de la Muga | Mas Ribas (Cabanes) | Cementiri-Sant Maurici | Torre | Aparcament La Fruitareda (Cabanes)
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
3.- Visita als hangars –Sortida i arribada a Cabanes (Distància: 5,3 km)
Aparcament La Fruitareda | La Creu-Camí de l’Ullal | Camí natural de la Muga | Pont de la Muga | Hangars
Hangars | Pont de la Muga | Mas Ribas (Cabanes) | Cementiri-Sant Maurici | Torre | Aparcament La Fruitareda
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Aquests rutes també es poden fer amb cotxe o amb bicicleta.
1. Centre cultural Ribas de Conill. Introducció al personatge
2. Carrer Tetuán/Can Carreras. Biografia
3. Carrer Canal. Anècdotes
4. Mas Ribas. L’astrònom Antoni Ribas: la tasca i el llegat.
A la tornada es pot fer una parada al cementiri on reposen les restes d’Antoni Ribas i d’alguns dels seus familiars.
Sortida i arribada: Centre Cultural Ribas de Conill (Distància: 1,7 km)
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Cabanes als anys 60
Mostra de fotografies de Joan Noguer i Cardoner (1936-2012) Exposició inaugurada el 29/09/2017, al Centre Cultural Antoni Ribas de Conill Fotos cedides a l’Arxiu Municipal per la família Altimira-Noguer
Cabanes Situació: Espai 11 de setembre
Disseny d’Àlex Hernández – Construcció i donació d’Agustí Empordà, s.l.
Inauguració: 10 de setembre de 2014
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Homenatge als donants de sang Situació: C/ Canal, davant del dispensari municipal
Disseny: Franc Cervilla – Croquis i construcció a càrrec d’Agustí Empordà
Instal·lada l’abril de 2019 i inaugurada oficialment el 29 de juny de 2019
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Cabanes Lluís Roura
(Conferència-col·loqui a càrrec de Lluís Roura (1/12/2017)
Passejada per l’Empordà per mitjà de la música, la pintura i la fotografia
Audivisual “Vivaldi a l’Empordà” i recull de fotografies i obres del pintor
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Cabanes (plaça de l’Ajuntament) Francesc Cabanas Alibau (1933) – Aquarel·la
La família Cabanas-Alibau, natural de Sants i establerta a Sant Cugat l’any 1922, ha tingut una de les trajectòries més rellevants en l’àmbit artístic de Sant Cugat. L’obra dels tres germans: Joan, fotògraf; Francesc, pintor i dramaturg i Miquel, pintor i poeta, es troba recollida a la Fundació Cabanas – Casa Museu – Cal Gerrer de Sant Cugat del Vallès.
Francesc Cabanas Alibau (Barcelona,1909 – Sant Cugat,1985) és el segon dels germans CABANAS-ALIBAU, també conegut com el “Cisco”. De grans inquietuds i aptituds artístiques, de jove, molt aficionat al teatre, fou autor, director i actor i en l’any 1930 va organitzar la que es coneix com la “Primera Exposició d’Art de Sant Cugat”. És en la faceta pictòrica en al que destacarà al llarg de la seva trajectòria.
El 8 d’octubre de 2019, Rosina Cabanas Rigol, filla de Francesc Cabanas Alibau, va donar a l’Ajuntament de Cabanes una foto de l’aquarel·la de la plaça de Cabanes pintada pel seu pare l’any 1933, el llibre “Francesc Cabanas Alibau” editat el 1989 i escrit per Francesc Galí i J. Llop S., un llapis de memòria amb un PowerPoint explicatiu i dos fulletons de la Fundació Cabanas.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Panoràmica de Cabanes | Local Social Francisco Pey Sabà (1988) Dos dels quadres es troben a la Sala de Plens de l’Ajuntament
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Panoràmica de Cabanes i detalls de l’església i la torre il·lustracions de Taber i M.C. Rovira A: Vayreda i Trullol, Montserrat. CABANES. Els Pobles de l’Alt Empordà. ART-3, 1979
Armand Tabernero (Taber) Portbou, 1931. Veterinari, pintor i col·leccionista. La seva obra pictòrica està fortament influïda pel surrealisme, l’Empordà i les bruixes.
Maria del Carme Rovira Martínez de Toca (Solsona, 29/5/45) Va estudiar Publicitat a l’Escola Massana de Barcelona, des del 1966 viu a Figueres
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Cabanes (Alt Empordà) R. Lores (1993) Tot i que s’identifica com a Cabanes (Alt Empordà), ni la torre ni el campanar s’ajusten a la realitat.
Cabanes (Alt Empordà)-Església de Sant Vicenç Punt de llibre de Remei Mulleras Mascarell (Cartellà 1946)
responsable del pessebre de Can Roseta de Sant Gregori
Cabanes. La sembra de pinyons: dibuixos Josep Rebarter i Bech
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
La sembra de pinyons Raúl (1979)
Sant Feliu de Cadins Jordi Solà i Franquesa (excursionista-dibuixant)
Cabanes
Situació: C/ Canal
Mural: Luna Pintors + Plànol: Plafó de ceràmica
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Cabanes
Plafó de ceràmica. Autor: Kim, 7/4/1996
Situació: Bar-Restaurant Les Voltes – c/ Canal
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Murals de temes diversos
All you need is goals Situació: C/ del Pedró Autors: Fert (Jordi Comas Casanovas) ; Dase
Amb la imatge d’en Janó i la Lola, avis de Jordi Comas
Mural pintat a mà pels artistes Fert & Dase – Fert (Jordi Comas) – Pintura Plástica & Spray, 24 x 6 m, Cabanes 2017
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Il·lusions òptiques
Situació: Zona del Mas Ribas
Autors: Fert&Dase. Somos mi amigo Fert y yo, autorretratados a spray en un muro abandonado en medio de la naturaleza. Somos los momentos que vivimos. Enero 2014, Cabanes.
Cabanes A: Vayreda i Trullol, Montserrat; Roura, Lluís [pintures]. Els Pobles de l’Empordà. Figueres : Carles Vallès, 1984Sobre un pla que arreu perfila
els canyissos i els xiprers,
on sovint s’alça una vila
que té places i carrers
amb cases color d’argila,aflora la de Cabanes
amb matriarcal orgull
cenyida per les vessanes
que llaura, sembra i recull
enmig de terres germanes.
Desafiant tot ultratge,
en la nuditat d’un cos
que del sol rep vassallatge,
s’alça altiva en el seu clos
la torre de l’homenatge.Plana enllà, dins la clausura
de les hortes i els jardins,
l’encuny del Císter perdura
a Sant Feliu de Cadins
plenitud d’una fe pura.La Cabanes que destries
sota l’elm dels Pirineus
treballa i viu els seus dies
recollida entre conreus
i encerclada de masies.Montserrat Vayreda Trullol
El Poema de l’Empordà
Hortes de Vilabertran!
Frondes d’airosa capçada,
colors d’aram esvaït,
blaus d’espígol, grisos d’ambre!
Verds grenyals de Castelló!
Finíssims grocs de Cabanes!
Postes de sol de Rabós!
Capvespres de Peralada!
Albert Serrano i Delclòs
(Figueres: Ed. Empordanesa, 1981)
Lo bou de Sant Pau
(…) A la vila de Cabanes
una tartana ha arribat
com es d’un rich propietari
tots hi van la gorra en má,
–Saluda l’Anton!
–Tinc casa
no li só parcer ni criat
No em llevo la barretina
sols que pél bou de Sant Pau (…)
Per curar-li eixa mania
li han obert una sangria,
en un costat;
és sa filla que a Cabanes
perquè no en tinga més ganes
va a moldre blat.D’aquell poble de passada,
l’envien a Perelada,
pel mateix fi;
és ja el ters molí que compta
la Muga del senyor comte,
en son camí. (…)
