Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


3 comentaris

Juan Gil Argelés

Dolors i el seu fill

Fill de Salvador Gil Jacas i Dolors (Lola) Argelés Puig, casats a Cabanes el 24 de juliol de 1932, Juan Gil va néixer a Barcelona l’1 de juliol de de 1933.

Dolors Argelés Puig havia nascut a Cabanes el 26 d’abril de 1913. Era filla de Joan Argelés Montcanut, jornaler de Terrades, veí de Vilarig, i de Francesca Puig Roura, de Cabanes, casats el 1902. Els seus avis paterns eren Joan Argelés Coll de l’Estela i Rosa Montcanut Callís, de Sant Llorenç de la Muga (casats el 1864) i els avis materns, Bartomeu Puig Capallera, natural de Vilarig i domiciliat a Cabanes i Francesca Roura Cantenys, vidua de Cabanes (casats el 1881). Salvador Gil, fill d’Antoni Gil Soler i Àngela Jacas, era de Barcelona. Quan es van casar Salvador tenia 25 anys i ja era caporal mecànic d’aviació i Dolors tenia dinou anys.

Durant la Guerra Civil, Salvador Gil, el pare, va ser oficial d’aviació de l’exèrcit republicà. El germà de la seva mare, Josep Argelés Puig (Cabanes, 1905 – Barcelona, 1980) també va estar relacionat amb les Forces Aèries de la República Espanyola.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

El 1939 la família, per evitar represàlies, va decidir marxar a França, primer el pare i el 13 de juliol de 1939 Juan hi va entrar per les muntanyes de Port Vendres fent el camí a peu acompanyat de la seva mare.

El 1940 Salvador, Dolors, el seu fill i l’àvia Àngela Jacas van sortir de Burdeos (Gironde, Francia) amb el vaixell Lasalle i van arribar a Puerto Plata (República Dominicana) el 23 febrer de 1940.

Salvador i Dolors van tornar a Cabanes en 1956, i van muntar una granja de pollastres. El 1958 la mare va morir als 44 anys i va ser enterrada al cementiri de Cabanes. El 1962 el pare va posar a la venda la casa de Cabanes i es va traslladar a Barcelona on va morir el 1985. Juan però, es va quedar a la República Dominicana on ha estat  reconegut per la seva tasca com a enginyer i per la seva implicació social al país que el va acollir.

Juan es presenta ell mateix amb aquestes paraules:

Soy descendiente de Dolores (Lola) Argeles Puig, hija de Juan Argelés Moncanut y Francisca Puig. Pasé parte de la Guerra Civil Española ahí [es refereix a Cabanes], y salí por la frontera a pie con mi madre en julio 1939. Mis padres volvieron a Cabanes en 1956, montaron una granja avícola y mi madre murió y está enterrada ahí des de 1958.

Es autor d’un bloc on sota el títol Yo: el hijo de Dolores Argelés (dilluns, 3/1/2011) fa un repàs de la seva infantesa i de la seva sortida cap a l’exili quan acabava de complir els 6 anys.

El 13 de julio de 1939 salimos mi madre y yo junto a un grupo de mujeres y niños al exilio desde Cabanes, llegamos el 15 a Port Vendres en Francia y más tarde tomamos un tren hacia Burdeos para reunirnos con mi padre, prisionero en el campo de concentración, primero en Argeles Sur Mer y después en Gurs para tomar el barco que nos llevaría a República Dominicana.

Recién el 1 de enero de 1940 mi padre logra salir de Gurs, se escapó de un tren en marcha y logró reunirse con nosotros en las oficinas del SERE, en Burdeos.

El 30 de enero tomamos el vapor La Salle en Burdeos rumbo a Santo Domingo.

El 23 de enero de 1940 llegamos a Puerto Plata, seguimos por tren a Navarrete y en camioneta del ejército a Dajabón.

També recorda la conversa que va tenir a Barcelona, el 1999, amb el seu cosí Sergio Argelés …

Durante la visita que le hice, hablando de la familia, terminamos hablando de mi madre que está enterrada en Cabanes, su pueblo natal, en donde él mantiene la casa de los abuelos que heredó.

Me contó que la tumba de mi madre, las veces que había ido al cementerio a ver la tumba de los abuelos, la había encontrado siempre con flores frescas. Me sorprendió sobremanera la noticia, a tal punto que comencé a investigar.

Descubrí que una señora, llamada Alegri, que en su niñez, cuando mis padres regresaron a Cabanas (1956), la acogieron y cuidaron en vista de la precaria situación de sus padres, se había tornado en la fiel cuidadora de sus restos por más de 41 años, desde 1958 hasta 1999″.

… i el seu pas per l’escola i la universitat. Ell volia estudiar enginyeria aeronàutica, seguint les passes del seu pare, però les circumstàncies el van portar a obtenir el títol d’enginyer civil, una activitat en la que ha destacat al llarg de la seva vida professional i de la que ens parla en la següent entrevista.

Entrevista a l’enginyer Juan Gil (YouTube, 29/8/2019)

Ressenya de l’entrevista:

Juan Gil Argelés, nacido el 1ro de junio de 1933 en Barcelona, España. A los 7 años de edad tuvo que emigrar de su país natal debido a la guerra civil española dirigido sin saberlo a la Republica Dominicana. A sus 16 años de edad entro a estudiar ingeniería civil en la Universidad de Santo Domingo donde culmino sus estudios en octubre de 1954.

Paso a formar parte como Encargado de la coordinación de los trabajos de campo de la empresa Mendoza y Armenteros, Estudios Hidraulicos (Mendar), la cual cumplimentó acuerdos para la asesoría en el desarrollo de programas de Evaluación y Aprovechamiento de los Recursos Hidráulicos del país.

En febrero de 1954 tomó unas cátedras del Cursillo de Prospecciones Geofísicas, dictado por el padre Jesús Emilio Ramírez, S. J., director del Instituto Geofísico de los Andes colombianos. En esa condición, otra de las atribuciones prioritarias que se le asignaron en la empresa fue la de coordinar y poner en ejecución los primeros programas de Prospecciones Geofísicas dedicadas a la Ingeniería Civil en la Rep. Dominicana.

Como Encargado de los trabajos de campo, sus funciones principales se circunscribieron a la coordinación de actividades de áreas de Topografía, Prospecciones Geofísicas, Sondeos Mecánicos, Aforos de Ríos, Medida de arrastres, instalación y mantenimiento de pluviógrafos y estaciones meteorológicas y Coordinación de recorridos técnicos de los Asesores Internacionales de ese Programa, para la determinación de los sitios de presas de las mas importantes presas de la República Dominicana.

Més informació:

Fitxes personals a PARES Portal de archivos españoles:

Gil Argelés, Juan Antonio (1933-?).

Hijo de Salvador Gil Jacas y de Dolores Argelés. Tras la guerra civil española, sus padres se exilian a la República Dominicana. Llega a Puerto Plata en febrero de 1940, acompañando a sus padres y a su abuela paterna (Ángela Jacas), a bordo del barco Lasalle. Lugar de partida: Burdeos (Gironde, Francia) Lasalle (barco de vapor) Medio de transporte: Barco. Fecha del evento: 1940-02-23. Lugar asociado a la fecha: Puerto Plata (República Dominicana)

Gil Jacas, Salvador (1907-?)

Mecánico. Casado con Dolores Argeles. Se exilia a la República Dominicana tras la guerra civil española. Llega a Puerto Plata (Rep. Dominicana) con su esposa, su hijo (Juan Antonio) y su madre (Ángela Jacas) a bordo del barco Lasalle en febrero de 1940. Lugar asociado a la fecha: Burdeos (Gironda, Francia) Lasalle (barco de vapor). Medio de transporte: Barco. Fecha del evento: 1940-02-25. Lugar asociado a la fecha: Puerto Plata (República Dominicana)

 


1 comentari

Cabanencs al món

Vegeu també: Cabanencs a l’Argentina (1880-1920)

Tot i que a finals del s. XIX i principis del XX sortir a l’estranger no era tan fàcil com ara, sabem que una bona colla de cabanencs van anar a Amèrica. Alguns només va ser per una temporada però d’altres hi van arrelar i ja no es van plantejar de tornar a casa.

De tots ells, uns quants hi van anar forçats com a soldats o com a refugiats polítics:

D’altres, durant uns anys, van residir a Amèrica portats pel seu esperit aventurer com seria el cas d’Antoni Ribas

El 1903, amb 22 anys, va abandonar els estudis i  va anar a Amèrica. Després de passar un temps a Mèxic es va desplaçar per diferents països de l’Amèrica del Sud fins que essent a l’Argentina el van avisar que el seu pare estava molt malalt i que havia de tornar a casa. El pare va morir el 25 de febrer de 1914, per tant podem suposar que degué residir uns 10 anys fora de casa.

A banda del seu esperit aventurer també cal tenir present que potser no es trobava sol del tot. Des del 1868 i el 1875, a l’Argentina hi vivien els metges Felip i Josep Solà Vidal que eren fills d’una germana de la seva àvia i des del 1895 també hi vivia Josep Pagès Dalmau amb qui hi havia relació familiar per la banda dels Conill. Altres veïns de Cabanes també residien a l’Argentina

Molts d’altres es van engrescar a fer el viatge per qüestions familiars, laborals o econòmiques:

  • Antoni Aguer Oliva (Cabanes, 1881-Salt, 1949). Ja casat i pare d’un nen, va marxar una temporada a Cuba. No hi va passar massa temps i aviat va tornar a casa. Aproximadament devia ser entre 1915 i 1920.
  • Trinitat Gimbernat Teixidor (Cabanes, 1897-St. Adrià del Besós, 1986). Va sortir cap a Mèxic el 1919, pocs dies després del seu casament amb Modest Puigdevall que ja feia un quan temps que hi vivia. Allà hi van néixer tres dels seus quatre fills. La família va tornar a Catalunya el 1929.
    • Modest Puigdevall havia nascut el 1883 a Canet d’Adri (Gironès). Amb només 9 anys, va marxar sol cap a França on va viure uns anys. El 1906 va anar a Cuba on va residir 2 anys fins que va tornar a França. El 1911 va marxar a Mèxic on acabarà obrint un restaurant de cuina francesa. Va ser el 1919 en un viatge a Figueres que va conèixer Trinitat Gimbernat, la que seria la seva segona esposa.
  • Joaquim Buscató Albert (Cabanes, 1871 o 75-?) Fill de Joan Buscató Cabruja i Maria Albert Pey. Va arribar a Veracruz (Mèxic) l’1 d’abril de  1905. El 1920 va viatjar a Espanya, queda constància que el 14 de maig, essent un comerciant de 45 anys solter i resident a Mèxic, fa el viatge de Nova York a Barcelona i el 17 d’octubre de 1920 arriba a Nova York, des de Barcelona, en les dues ocasions amb el vaixell P de Satústregui. El 1927, 28 i 19 passa la frontera de Mèxic a Estats Units possiblement per qüestions laborals.
    • 02/06/1927 arriba a Naco Arizona USA. Empresari: Suárez Orozco.
    • 25/07/1928 arriba a Naco Arizona USA. Empresari: Suárez Orozco. Amic: Eliseo Martínez
    • 17/06/1929 arriba a Douglas Arizona USA. Empresari: Manuel Suárez
  • Dolors Resta Giralt (Cabanes,1892) Filla de Josep Resta Bonavia, ferrer, natural de Mollet de Peralada i veí de Cabanes i de Marcel·lina Giralt Tuébols de Cabanes, casats el 27/5/1891. El 30 d’agost de 1926, Dolors es va casar amb Francisco Pérez, a Quemados de Marianao, La Habana. No es coneixen més dades.

Altres cabanencs per motius no identificats van sortir del poble i es van casar a França.

  • Joan Pey Bonet (Cabanes,11/11/1895) el 26 d’abril de 1919 es va casar a La Palme, França amb Alfonsina Pibouleu
  • Raimundo Hortal Ferrer (Cabanes,19/3/1896) el 7 de maig de 1927 es va casar a St. Rafael, diòcesi de Fréjus, França amb Teresa Zacheno
  • Aniceta Soler Busquets (Cabanes,22/10/1899) el 5 de febrer de 1921 es va casar a La Palme, França amb Jaume Ferreres

A aquests hi hem d’afegir els cabanencs que, entre 1880 i 1920, van anar a l’Argentina on molts d’ells s’hi van establir definitivament. De moment no sabem quines van ser les seves motivacions, però curiosament de tota la colla més de la meitat tenien alguna relació familiar: germans, nebots, cosins, cunyats, … Cal suposar que entre ells hi degué l’efecte crida, el que sí està assegurat és que van mantenir el contacte com es pot veure en els registres parroquials i que es van donar suport, especialment en els primers temps.

Cabanencs a l’Argentina (1880-1920)
Més informació

Els cabanecs que coneixem i que van arribar a l’Argentina entre 1880 i 1920 els podem aplegar en diferents grups familiars:

  1. Gimbernat. Grup constituït per 9 persones de dues branques. La primera branca constava de tres germans, l’esposa d’un d’ells i un nebot i a la segona hi havia dos germans i el marit i fill d’un d’ells.
  2. Pijoan. Grup format pel matrimoni Pijoan-Serra i el sr. Josep Pagès que podria ser cosí o amic de la família. El matrimoni Aguer-Teixidor i el sr. Vicenç Sala Alegri també tenien lligams amb els Pijoan-Serra.
  3. Pagès. Grup format per Josep Pagès Dalmau i el seu nebot Joan Salleras Pagès
  • 1.- Família Gimbernat
    1. Els Gimbernat Prim (tres fills i un net de: Miquel Gimbernat Valls i Maria Prim Conill)
      1. Lluís Gimbernat Prim (Cabanes, 1849). Se suposa que hi va anar aproximadament com els seus germans, però el 1901 ja se’l torna localitzar a Cabanes.
      2. Vicenç Gimbernat Prim (Cabanes, 1858-?) El 1881 va anar a l’Argentina amb el seu germà Josep. El 1888 es va casar amb Margarida Serra de Cabanes.
        1. Margarida Serra Hortal (Cabanes, 1865) Filla de Vicenç Serra Prim i de Ignàsia Hortal Terrats.
      3. Josep Gimbernat Prim (Cabanes, 1862-Argentina, 1937) Va anar a l’Argentina el 1881, amb el seu germà Vicenç.
      4. Lluís Vidal Gimbernat. Fill de Dolors Gimbernat Prim i Francesc Vidal Bonicoy i nebot dels germans Gimbernat Prim. Nascut a Cabanes, quan el 1909 es va casar amb Elvira Gol Sala ja vivia a Santa Fe.
      5. Conrad Caula Gimbernat. Nascut a Cabanes el 1878, hi ha constància que el 1901 vivia a Santa Fe i sembla ser que s’hi va establir.
    2. Els Gimbernat Pomés (dos germans, Gregori i Joaquima i el marit i dos fills de Joaquima)
      1. Gregori Gimbernat Pomés
      2. Joaquima Gimbernat Pomés
        1. Bartomeu Municoy Quera, marit de Joaquima
        2. Josep i Miquel Municoy Gimbernat, fills de Bartomeu i Joaquima
  • 2.- Família Pijoan Serra – Josep Pagès Serra – Vicenç Sala – Família Aguer-Teixidor
    • Josep Pijoan Pellicer (Cabanes, 1875-Argentina, 1943) Fill de Josep Pijoan Camps i Magdalena Pellicer Ferrer, comerciant
      • Carolina Serra Salleras (Cabanes, 1885-Argentina, 1971) Filla d’Isidre Serra Buscató i Carme Salleras Monicoy
    • Josep (Pep) Pagès Serra (Cabanes, 1883- Santa Fe, ???) Fill d’Esteve Pagès Pomés i de Carme Serra Miró, tots de Cabanes i casats el 1877. Cosí o amic de la parella
    • Vicenç Sala Alegri (Cabanes, 1885). El 1914 es va casar a Santa Fe amb Rita Cuesta Sánchez i es van establir al nou país
    • Manel Aguer Soler (Cabanes, 1889-Figueres, 1966) i Dolors Teixidor Bolasell (Cabanes, 1900-Figueres, 1953). El 1921 es van casar a Santa Fe, Argentina, on va néixer una filla. El 1932 ja havien deixat l’Argentina i es van assentar a Cabanes i Figueres.
  • 3.- Família Pagès-Salleras
    • Josep Pagès Dalmau (Cabanes, 1864 – França, 1932). Metge. Fill de Vicenç Pagès Portell i de Rosa Dalmau Angelet
    • Joan Salleras Pagès (Perelada, 1886-Buenos Aires, 1939). Metge. Nebot de Josep Pagès Dalmau.

Gràcies als recursos en línia i a l’aportació d’alguns dels seus descendents, podrem refer una part de la nostra història.

Més informació:

L’emigració catalana a Amèrica

Diferents estudis sobre l’emigració catalana a Amèrica ens poden donar pistes per entendre perquè, en pocs anys, tants cabanencs es van atrevir a iniciar una nova vida lluny de casa.

La emigración española a ultramar (1492-1914). Antonio Eiras Roel, ed. 1991

  • La millora en les tècniques de navegació van reduir el temps de viatge i en va disminuir el preu.
  • Al llarg dels anys 80 del s. XIX Argentina va desenvolupar polítiques d’atracció d’emigrants. El 1889 va lliurar 52.288 passatges als seus agents a Espanya. A mitjans dels anys 80 el nombre de catalans que va marxar a Amèrica va superar les 2.000 persones. Aquest nombre va anar augmentant fins a passar de les 8.000 cap els anys 1912/13.
  • Els propietaris de plantacions de cafè del Brasil, una vegada abolida l’esclavitud,  van encarregar la contractació de colons a les companyies de navegació.
  • Tot i que el dinamisme econòmic de Catalunya no incentivava l’emigració massiva sí que es va donar una emigració més qualificada, formada per comerciants, empresaris i treballadors qualificats

Garzón, Luis. Catalanes en Argentina: la experiencia de la movilidad social a través de la migración en el siglo XX.

  • Segons explica José Moya a“Primos y extraños: inmigrantes españoles en Buenos Aires”,  a principis del S. XIX, els emigrants més ben rebuts a Argentina foren els catalans
  • A principis i mitjans del s. XIX els primers catalans que van arribar a l’Argentina eren petits empresaris industrials i comerciants que no viatjaven pas per necessitats econòmiques
  • A partir de 1880 l’emigració catalana es fa més “popular”, hi arriben treballadors que fugen del treball agrícola com a arrendataris i del proletariat industrial.
  • La figura de l’hereu obliga als cabalers a buscar alternatives per guanyar-se la vida. L’emigració o el sacerdoci eren un sortida a l’empobriment i al descens social.
  • S’estableixen contactes entre parents, amics i persones del mateix poble. Els que hi havien arribat abans ajuden els nouvinguts i fins i tot els acullen temporalment a casa seva

Yáñez Gallardo, César. Argentina como país de destino. La emigración española entre 1860 y 1930

Miró. Quim. Tomasotti: “Els catalans han estat sempre un model de migració exemplar”. Exterior. El portal que explica què fa Catalunya al món, 6/9/2019

  • Els primers catalans que arriben a Argentina van ser petits comerciants i empresaris amb la necessitat de fer créixer el seu negoci …  l’única prioritat que van tenir va ser la de fer calaix i tornar cap a Catalunya.
  • Entre 1850 i 1939 és el moment en què els catalans no només decideixen viure a Argentina sinó arrelar-s’hi. L’efecte crida i la recerca de mà d’obra qualificada a principis del segle XX van desencadenar l’arribada més massiva de catalans a Argentina.

També cal afegir que l’arribada de la fil·loxera, que el 1881 ja havia envaït les vinyes del terme, degué obligar alguns pagesos a buscar fortuna fora de casa.

La motivació dels dos metges pot ser diferent. Des del s. XVIII molts metges catalans marxaren a Amèrica i es van integrar als països que els van acollir, on van introduir millores socials i van contribuir al desenvolupament de la sanitat. Aquesta integració es va deure en part al fet que eren homes joves sense lligams familiars, que es van
casar amb dones americanes, amb les quals van tenir descendència que els va arrelar a aquelles terres. Alguns dels metges catalans que emigren a l’Argentina al segle XIX fugen per motius polítics, relacionats amb els conflictes entre liberals i absolutistes. Altres són metges de l’Armada cansats de viatjar i d’altres fugen d’algun conflicte personal o sentimental, o se’n van per un afany d’aventura, considerant que tenen més possibilitats de progrés personal i econòmic en un país en construcció.

No sabem quins van ser els motius que empenyeren a Josep Pagès Dalmau a anar a l’Argentina, però el fet que els germans Felip i Josep Solà Vidal, naturals de Garriguella, hi haguéssin anat el 1868 i el 1875, respectivament, podria tenir-hi alguna relació. Després d’ell hi va arribar el seu nebot Joan Salleras Pagès.

Bibliografia:


2 comentaris

Sant Isidre confinat. Cabanes, 2020

La sembra de pinyons (plana principal)

Festa Major de Sant Isidre (Cabanes, 5, 16 i 17 de maig)

La festa de Sant Isidre del 2020 ha caigut en ple confinament per la COVID-19 i no s’han pogut portar a terme ni la representació de la Sembra de pinyons ni cap altra de les activitats pròpies de la festa, tot i això, s’han preparat un seguit d’activitats per seguir des de casa organitzades per la Comissió de Sant Isidre, Potamolls, Ràdio Cabanes, l’Escola de Cabanes i el propi l’Ajuntament.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Pregó de Mn. Joan d’Arquer

 

Sant Isidre confinat
Vídeo amb els personatges de la representació de la sembra de pinyons

Cabanes 2020. Any del confinament per la COVID 19. La tradicional festa de la Sembra dels Pinyons de Sant Isidre esdevé original, confinada i de rabiosa actualitat! Aquest vídeo ha estat realitzat i produït per la Comissió de Sant Isidre i l’Associació Cultural Potamolls. Gràcies a totes les persones que han fet possible la representació.
Visca Sant Isidre! Visca Cabanes!

 

Sant Isidre a l’Escola de Cabanes, 2020
Vídeo dels treballs de la mainada-concurs de plantes inventades-els meus records de la festa.
Sant Isidre confinat a l’Escola de Cabanes, 2020

 

Taller de manualitats. A càrrec d’Activijoc

 

Entrenament des de casa. A càrrec de Dolors Sirvent

Representació de la Sembra dels pinyons del 2019
VÍdeo a càrrec de “Centsetesports”

Records de Sant Isidre. Any 2020 (Potamolls)
Recull de vídeos gravats per veïns i veïnes de Cabanes en motiu d’un Sant Isidre inusual.

 

Sant Isidre als balcons. 2020
Recull de fotografies dels balcons i finestres engalanades per Sant Isidre.
Aplegades per l’Ajuntament de Cabanes i l’Associació Cultural Potamolls
Música: Per tu ploro –   La santa espina

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

St. Isidre a CabanesFotos: Revista CRAE, 296 – 1 de Juny de 2020 

Recull de premsa:


1 comentari

Sant Jordi des de casa. Cabanes 2020

Malauradament aquest  2020 no hem pogut portar a terme la diada de Sant Jordi que ens hauria agradat de celebrar, amb parada de llibres i roses a càrrec de l’Escola de Cabanes i “mini marató” de lectures a la plaça dels Drs. Heras.

Des del Club de Lectura es van presentar dues propostes per pal·liar aquest entrebanc:  guarnir els balcons i finestres que són la cara visible del nostre confinament i editar un vídeo amb les lectures de tots els veïns que hi volguessin participar.

Mar Morollón s’ha encarregat de recollir les fotos i els vídeos de les lectures i de portar a terme els muntatges.

Aquest és el resultat:

Sant Jordi de de casa

Sant Jordi als balcons de Cabanes

Proposta del Club de Lectura de Cabanes

 


2 comentaris

Rectoria

La Rectoria de Cabanes es un immoble situat al carrer Escudillers, núm. 3, un dels carrers més antics del poble, just al costat d’on hi havia el “portal del Senyor” o “portal de l’Església”, una de les tres portes de l’antiga muralla de Cabanes. Aquest portal era la sortida que donava accés a l’església situada al costat de l’actual cementiri, al Mas Ribas i a Peralada. La rectoria, o casa del mossèn, rep aquest nom per ser la casa on històricament havia viscut el rector del poble.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La casa, de dues plantes, té la façana orientada al nord i destaca per una petita eixida al primer pis, que compta amb dues arcades. La part posterior de l’edifici dona a gran un pati que arriba fins al “rec del Senyor”. Per la part de migdia la primera planta de la casa, reforçada amb tres contraforts, compta amb dos grans finestrals de punt rodó i dos més petits que continuen a ponent del pati, formant un angle de 90º,  amb una galeria porticada de set arcs amb columnes i una finestra.  Una escala exterior permet arribar al pati des d’un cos de l’immoble que només té una planta. Anys enrere, al costat de la porta d’entrada hi havia una font.

Es desconeix l’origen de la casa, no s’ha trobat cap document que ens informi de si ja es va construir amb la finalitat de ser la vivenda del rector o si es va comprar a un altre propietari. Només sabem que l’agost de 1936 va ser ocupada amb l’objectiu de destinar-lo a residència dels mestres.

Actualment pertany al Bisbat de Girona i properament s’enderrocarà per construir-hi pisos de lloguer social dins un projecte impulsat per la Fundació Privada Bisbe Tomàs de Lorenzana.


4 comentaris

Guerra Civil i exili. El testimoni de Salvador Prunella

Salvador Prunella Brancós (Vilamacolum, 1917 – Cabanes, 2011). Fill de Ramon Prunella Beya, natural de Molins i de Coloma Brancós, natural de Vilamacolum.

El 1917 els seus pares vivien a França però van voler que el seu fill neixés a Espanya i es van desplaçar a can Brancós de Vilamacolum on, el 8 de setembre de 1917, va néixer en Salvador.

Quan el 1936 va esclatar la guerra la família vivia a Cabanes, al mas Pujol,  una masia del marge dret de la Muga, però ja iniciat el conflicte es va haver de traslladar al nucli del poble, ja que la masia tocava al camp d’aviació. Fins acabada la guerra van tornar a la masia.

El setembre de 1937 va ser mobilitzat i es va incorporar a l’exèrcit republicà. Immediatament va ser traslladat a Lleida on va viure el bombardeig del 2 de novembre de 1937. Com a conseqüència d’aquell atac, hi va haver uns 300 morts i més de 500 ferits (Els edificis més afectats van ser un col·legi i la caserna de carrabiners).

Després de romandre quatre o cinc dies en un quarter a Lleida el van portar al front d’Aragó, als Monegros. S’hi va estar fins la primavera de 1938. La seva posició era la rereguarda. Feien la vida a les trinxeres que durant les nits els batallons de sapadors construïen. No va viure combats forts, la seva responsabilitat consistia en vigilar la línia i fer guàrdies nit i dia.

A mesura que l’exèrcit nacional avançava el seu grup anava retrocedint. Amb la retirada del front d’Aragó, va tornar  a la província de Lleida, al front del Segre, prop del pantà de Camarasa (març o abril de 1938). La vida en aquesta posició va ser molt dura pels continuats combats i morts que hi va haver. Els combats van durar uns quinze dies. L’objectiu del seu batalló, que es trobava en una vall, era conquistar una posició de l’exèrcit nacional que estava situada a dalt d’una muntanya.

Quan els nacionals van trencar la línia de foc a Camarasa, va passar a defensar la línia d’Artesa de Segre. L’ofensiva de l’exèrcit de Franco era imparable i a partir d’aquí va començar la desbandada cap a França.

Durant tot aquest temps de guerra va pertànyer a la 26 divisió de voluntaris de Durruti, sense ser voluntari.

Quan l’exèrcit nacional trencà la línia del Segre el grup va iniciar la retirada cap a la frontera i va entrar a França el 10 de febrer de 1939 pasant per la Seu d’Urgell, Puigcerdà, Montlluís, La Tor de Querol i Vernet d’Arieja).

Després de passar uns quants dies a la Tor de Querol, el 16 de febrer va ser traslladat al castell de Montlluis i d’aquí a un camp de refugiats a Vernet (Arieja). Durant el primer mes i mig, la vida al camp de refugiats va ser molt dura: solament 300 dels 15.000 refugiats podien estar en barracons; la resta, estaven a la intempèrie. Més tard un grup de treball de l’exèrcit francès va construir barracons per a tots els refugiats. La seva estada al camp va durar des del febrer de 1939 fins a l’agost del mateix any.

L’indult de Franco, per a tots aquells que no tenien les mans brutes de sang, li va permetre tornar a Catalunya. Quan va arribar a Figueres, un aval fet per l’Ajuntament de Cabanes li va permetre poder tornar a casa, però l’alegria va ser curta perquè l’octubre de 1939 va ser quintat per l’exèrcit de Franco. Això va suposar dos anys de mili.

Tal com diu ell mateix: El que m’esperava va ser gairebé pitjor que el que havia viscut.

Casat amb Margarita Teixidor Carbonés, Salvador Prunella Brancós ‘alies Vador Saneius’ va morir a Cabanes el 28 de desembre de 2011.

Salvador Prunella Brancós
entrevista [2 videos: 59:19′ + 27:43′]

Transcripció de l’entrevista

Font: memorialdemocratic.gencat.cat | ID390. Banc Audiovisual de Testimonis, Memorial Democràtic
Última modificació: 2019-03-05 10:01:04

La Depèche (febrer-març, 1939). Recull de premsa

  • 11/2/1939.- La columna anarquista Durruti ha entrat a França, amb una regularitat d’un camió cada 3 segons: guàrdies d’assalt, milicians, carabiners … Hi ha centenars de camions …
  • 17/2/1939.- Latour-de-Carol, 16 de febrer. La 26ª divisió, coneguda com a divisió anarquista Durruti i composada d’un 80% de catalans voluntaris, ha deixat aquest matí el camp de Latour-de-Carol per anar a l’antic castell de Montlouis, a causa de les baixes temperatures…. A cada un se’ls hi ha donat pa, sardines i formatge ….
  • 5/3/1939.- El general Noël, comandant del 17è cos armat, visita els camps de Vernet-d’Ariège i de Mazères. El camp que ahir va rebre un complement de milicians, compta amb 10.200 internats, 9.000 provinents de la 26a divisió que comandava el general Ricardo Sanz que es troba al camp amb tot el seu estat major… La gran majoria dels milicians provenen de Bourg.Madame, Mont-Louis i Latour-de-Carol
  • 6/3/1939.- F. Rouanet. Una visita al camp de concentració de Vernet-d’Ariege …. Cada home té dret a 200 gr de carn, 150 gr de llegums sécs, 600 grs de pa, 16 gr de cafè i 21 gr de sucre. La distribució es fa per crida en grups de 10 a qui se’ls dóna provisions per a tot el dia

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Bibliografia:

Camp de Vernet d’Ariège


3 comentaris

Festes

Vegeu també:
Festa Major – s. XIX  |  Programes de festes  |  La Candelera  |  La sembra de pinyons (S. Isidre)

Carnaval. Sabem poca cosa de la història del Carnaval a Cabanes.

  • Gràcies a la crònica de Josep Rebarter  tenim una petita descripció de les activitats i balls propis del Carnaval de la segona meitat del segle XIX. La festa durava cinc dies, des del dissabte que s’anava a buscar el Carnaval, fins el dimecres, dia del seu enterrament.
  • Joaquim Gimbernat en un treball escolar, titolat Carnaval en Cabanas – 1930, ens descriu la festa d’aquell any: El dia 2 de marzo se celebro en Cabanas el Carnaval, y todos los 3 dias hubo musicos. Y los primeros dia llovió, y habia hombres que hacián reir mucho,  los dos primeros dias habia pocos disfraces. El ultimo dia no llovio y hubo bayle todos los dias, y por la noche hubo muchos disfraces que hacen reir mucho, pero nosotros tuvimos que ir a clase todos los dias, pues este año no hemos hecho ningun dia de vacación.
  • El febrer de 1937, en atención a las circunstancias excepcionales porque atraviesa el país, es van suspendre les festes de Carnaval. Una vegada acabada la Guerra Civil, el febrer de 1940, el Ministerio de Gobernación va ratificar la suspensió. En arribar el 1950 es degué flexibilitzar una miqueta la normativa i  Cabanes, durant uns anys, va celebrar un ball de disfresses, controlat per la Guàrdia Civil, però no va durar massa temps. A finals del franquisme o a partir de l’adveniment de la democràcia es va recuperar la festa, tot i que de manera més austera.

Festes Majors: Sant Vicenç i Sant Isidre

La Galeria, 14/1/1931

  • Maig. Festa dedicada a Sant Isidre (15 de maig). Actualment se celebra el tercer diumenge de maig i es caracteritza per la representació del miracle de Sant Isidre i la tradicional sembra dels pinyons

Festa de la Candelera (2 de febrer)

Es va celebrar fins el 1986. Vegeu: La Candelera

Festa de l’arbre

La Veu de l’Empordà, 5/2/1916

Informació comarcal. Cabanes. Aquesta població se proposa celebrar d’una manera molt lluida la Festa del Arbre, que tindrà lloc el dimecres de la setmana vinent, festivitat de la Purificació de la Verge Santíssima, vulgarment anomenada la Candelera … els nois i noies de les escoles nacionals i tots els que vulguin concorrer-hi se dirigiran acompanyats de la orquesta al lloc destinat per a plantar-hi els arbresVeu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 29/1/1916.

Cabanes. Amb un temps hermós i primaveral se celebrà dimecres passat en aquesta població la Festa de la Purificació de la Verge Santíssima, coincidint amb la simpàtica Festa del Arbre, tal com estava anunciat en les
planes d’aquest periòdic en el nombre proppassatVeu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 5/2/1916.

Fiesta de la Liberación (segurament el 10 de febrer)

Es degué començar celebrar a partir de 1939, per commemorar l’entrada de les tropes nacionals a la població. Es desconeix fins quan es va mantenir la festa.

1957:  La orquesta «Río» amenizó todos los actos, destacando entre ellos el solemne oficio seguido de Tedeum y la vibrante alocución de nuestro Sr. Alcalde desde el balcón del Ayuntamiento. A: Ampurdán, 20/02/1957

8/2/1957_Ampurdán

Festa de la vellesa

Se celebra des del 1987. La festa consisteix en una missa i un dinar popular. Al final del dinar, l’Ajuntament dóna un regal a tots els jubilats empadronats al poble i un obsequi especial a la parella més gran del poble.

Altres festes

Josep Rebarter i Bech ens va deixar uns apunts amb una petita descripció de les festes i tradicions dels nostres avis: la Festa Major, la Sembra dels pinyons o el Carnestoltes que encara gaudim cada any;  la Candelera que va deixar de celebrar-se el 1986,  i altres com la Processó de Setmana Santa, els Goigs de Pasqua, el Ball dels muts, el Ball dels confits o el Ball del drac, que hem de suposar que eren pròpies de finals del s. XIX i/o primers del XX. Vegeu: Cròniques de Josep Rebarter

El Corpus en Cabanas. El Orden (7/6/1896) pàg. 2

Recull de premsa:


2 comentaris

Llegat Fàbrega

El llegat Fàbrega és la col·lecció d’obres d’art que Abelard Fàbrega Esteve i la seva esposa, Joana Just Montané, van donar al Museu de l’Empordà l’any 1982. El llegat consta de 97 peces entre pintures, dibuixos i gravats d’artistes catalans que, com ells mateixos, van viure l’exili mexicà. La recepció és feu efectiva davant notari el 21 de març de 1982, tot i que al document només hi consten 92 peces.

Les obres es troben descrites al catàleg de l’exposició “Art i exili. Artistes de l’exili català del 1939” una mostra repartida en dos espais, el Museu de l’Empordà i el Museu Memorial de l’Exili i que es porta a terme durant el primer semestre del 2020.

Aquesta donació va ser objecte de dues exposicions monogràfiques els anys 1983 i 1984, amb el nom de Llegat Fàbrega. Pintors catalans a l’exili.  Com a agraïment al seu gest, el 1983,  l’Ajuntament de Figueres els lliurà la “Fulla de Figuera de Plata”.

El 2012, se’n van exposar una desena d’obres en motiu del centenari de Tísner i Calders.

El primer semestre de 2020, el Museu de l’Empordà junt amb el MUME presenten Art i exili. Artistes de l’exili català del 1939, una mostra comissariada per Enric Pujol i dissenyada per Marcel Dalmau que està basada en el fons Abelard Fàbrega del Museu de l’Empordà i en el fons Josep Narro del MUME.

Vegeu també: Abelard Fàbrega Esteve  (Cabanes, 1894-Mèxic, 1991)

Seguranyes Bolaños, Mariona. Abelard Fàbrega Esteve. A:
Repertori de Col·leccionistes i Col·leccions d’Art i Arqueologia de Catalunya RCCAAC

NOTA:

Una vegada acabat el període de confinament decretat per la Covid19, els dos museus han prorrogat els terminis previstos inicialment per a les exposicions.

La pel·lícula d’animació franco-catalana “Josep” narra la commovedora història del dibuixant republicà al camp d’Argelers Josep Bartolí. La pel·lícula explica l’amistat al camp d’Argelers de dos homes, separats per un filat de punxes. Un d’ells és Josep Bartolí, un dibuixant que lluita contra el règim de Franco. L’altre és un gendarme francès que l’ajuda a sobreviure fins que aconsegueix escapar a Mèxic, on coneixerà Frida Kahlo. “Josep” és l’òpera prima del dibuixant francès Aurel, amb guió de Jean-Louis Milesi. Alguns dels dibuixos que han inspirat el film formen part del llegat que Abelard Fàbrega va lliurar el 1982 al Museu de l’Empordà i que es van presentar a l’exposició “Art i exili” al MUME, Museu Memorial de l’Exili.


Art i exili. Artistes de l’exili català del 1939
Donació Fàbrega – Fons Narro
Comissari: Enric Pujol  –  Disseny: Marcel Dalmau  – Organització: Museu de l’Empordà i MUME
Del 8 de febrer al 14 de juny de 2020

Museu de l’Empordà

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

MUME
El Fons Josep Narro | Dibuixos camps de concentració 1939-1941

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dins el context de la recuperació del patrimoni artístic de l’exili republicà, aquesta exposició posa de relleu dues col·leccions pertanyents al Museu de l’Empordà i al MUME. El fons Fàbrega recull obres de diversos autors, com ara Josep Bartolí, Francesc Domingo, Roser Bru, Josep Narro, Francesc Moreno Capdevila, Pompeu Audivert, Francesc Camps Ribera, Avel·lí Artís Gener, Marcel·lí Porta, Pere Calders, Enric Climent, Carme Cortès i el Fons Narro (Viquipèdia) recull l’obra del l’il·lustrador feta als camps de concentració francesos entre 1939 i 1941. Tots aquests artistes van coincidir a Mèxic, on van ser acollits i hi van viure els seus respectius exilis després de la Guerra Civil. Aquesta exposició conjunta entre el MUME i el Museu de l’Empordà inclourà una síntesi seleccionada dels dos fons, que estaran repartits entre Figueres i La Jonquera.

  • L’exposició del Museu de l’Empordà tindrà lloc entre el 24 de gener i el 5 d’abril de 2020. Inauguració: divendres 24 de gener de 2020, a les 19h.
  • L’exposició del MUME (Museu Memorial de l’Exili-La Jonquera) tindrà lloc entre el 8 de febrer i el 14 de juny. Inauguració: dissabte, 8 de febrer de 2020. Aquesta inauguració està inclosa dins els actes commemoratius del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació 2020, que tindran lloc a La Jonquera i La Vajol.
    Programa:

    • 11h. Inici de la pujada al Coll de Lli des del camí de La Vajol al Santuari de les Salines (GI-505).
    • 11h30. Lectura de textos de Carles Pi i Sunyer i Pere Bosch-Gimpera i audició musical a càrrec d’Anna Ros (violoncel) i Mercè Miró (flauta travessera) amb la presència de la Consellera de Justícia Ester Capella.
    • 13h. Inauguració de l’exposició “Art i exili. Artistes catalans de l’exili del 1939”, una exposició conjunta amb doble seu, amb el Museu de l’Empordà de Figueres. Parlaments institucionals (Alfons Quera, Alfons Martínez, Sònia Martínez i Ester Capella).
    • 13h30. Visita guiada a l’exposició a càrrec del comissari de la mostra, Enric Pujol.
    • 14h30. Dinar

La mostra tindrà associat un catàleg amb textos d’Enzo Traverso, Maria Lluïsa Faxedas i Enric Pujol, que es presentarà al Museu de l’Empordà de Figueres el 14 de febrer a les 19h, i un seguit d’activitats paral·leles al MUME i al mE:

  • Conferències i activitats al Museu de l’Empordà
    • Divendres 24 de gener, a les 19 h. Inauguració de l’exposició
    • Divendres 14 de febrer, a les 19 h. Presentació del catàleg de l’exposició
    • Divendres 28 de febrer, a les 19 h, «Música als camps de concentració i en el camí de l’exili», conferència a càrrec de Jaume Ayats, musicòleg i directordel Museu de la Música de Barcelona.
    • Divendres 13 de març, a les 19 h, «L’art català a l’exili, Una història encara per escriure?», taula rodona a càrrec de Lluïsa Faxedas, Teresa Camps i Eric Forcada.
  • Visites comentadas, a càrrec del comissari Enric Pujol i Casademont
    • diumenge 16 de febrer, a les 12h i dissabte 7 de març, a les 18h.
  • Activitats educatives
    • Escoles i famílies. Tallers: “Postals des de l’exili”
  • Activitats al MUME
    • Visita comentada, a càrrec del comissari Enric Pujol i Casademont: dissabte 25 d’abril, a les 16h
    • Dissabte 9 de maig, de 10 a 13:30 h. Jornada La creació a l’exili. Elements de reflexió i testimonis
      • Conferència inaugural: «L’exili cultural català del 1939. Una visió des de Mèxic», a càrrec de José M. Murià, historiador i membre de l’Acadèmia de la Història de Mèxic.
      • Taula rodona A: «Crear a l’exili».
      • Taula rodona B: «Una literatura a l’exili».

VIDEOS: “Art i Exili” al Museu de l’Empordà de Figueres

Síntesi de les entrevistes efectuades pel periodista Gerard Bagué el mes d’octubre de 2019, amb el testimoniatge de José María Murià Rouret, Miquel Bofill i Antònia Gimbernat, vinculats estretament amb l’exili republicà a Mèxic i Xile i coneixedors de la figura d’Abelard Fàbrega, pedagog i editor empordanès exiliat a Mèxic. Aquestes entrevistes van ser encarregades pel MUME amb motiu de l’exposició “Art i exili. Artistes catalans de l’exili de 1939” que es va poder veure a La Jonquera i a Figueres (Museu de l’Empordà) el primer semestre de 2020.

Inauguració de l’exposició al Museu de l’Empordà. TramuntanaTV

Roda de premsa de presentació de l’exposició. TramuntanaTV

El museu de l’Empordà reflexiona sobre l’art i l’exili . Empordà TV

Museu Memorial de l’Exili. Exposició virtual

Com a proposta d’activitat cultural pels dies de confinament decretats en motiu de l’epidèmia del CoronaVirus, el MUME posa a l’abast del públic el fons de l’exposició “Art i exili. Artistes catalans de l’exili del 1939”:

  • JOSEP NARRO (Barcelona, 1902 – Guadalajara, Mèxic, 1996).
  • AVEL·LÍ ARTÍS GENER (TÍSNER) (Barcelona 1912 – 2000).
  • POMPEU AUDIVERT (L‘Estartit, Baix Empordà, 1900 – Buenos Aires, 1977)
  • PERE CALDERS (Barcelona 1912 – 1994)
  • FRANCESC CAMPS-RIBERA (Barcelona, 1895 – 1991)
  • ENRIC CLIMENT PALAHÍ (València 1897 – Ciutat de Mèxic 1980)
  • MARCEL·LÍ PORTA (Barcelona, 1898 – Ciutat de Mèxic, 1959)
  • ANTONI (TONI) SBERT CALLAO (Perpinyà 1937 – Los Ángeles 2002)

MUME_descripció dels artistes  –  Facebook

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa:

Xarxes socials. Gener/febrer 2020:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més informació:


Llegat Fàbrega
Pintors catalans a l’exili

Museu de l’Empordà (maig-agost, 1983) – (octubre-desembre, 1984)
Els catàlegs, cedits pel Museu de l’Empordà, es troben a l’Arxiu Municipal

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa:

El Museu de l’Empordà rescata Tísner i Calders dels fons pel seu centenari . Exposa una desena d’obres dels dos escriptors i ninotaires procedents de la donació d’Abelard Fàbrega, a més de primeres edicions dels seus llibres.

2012

… En el seu moment, aquesta donació ja va ser objecte de dues exposicions monogràfiques, Llegat Fàbrega. Pintors catalans a l’exili, els anys 1983 i 1984. Aquesta és també, doncs, una bona ocasió per fer memòria d’un benefactor generós, mestre a Girona, Llagostera i Igualada, i secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona durant la República, que va exiliar-se al final de la guerra. .. A: El PuntAvui, 19/12/2012

El Museu de l’Empordà exposarà dibuixos i aquarel·les de Pere Calders i Tísner. El museu se suma als actes del centenari del naixement dels dos escriptors a partir d’aquest dimecres

…. Aquests fons van ser donats al museu el 1982 per Abelard Fàbrega (Cabanes 1894-Mèxic, 1991). A: Ara, 18/12/2012

Pere Calders i Tísner al Museu de l’Empordà.

… El Museu de l’Empordà compta amb una petita mosta d’obres artístiques dels dos escriptors. Aquest fons es va incorporar a les col·leccions del mE l’any 1982 quan Abelard Fàbrega (Cabanes 1894-Mèxic 1991) fa donació al mE de la seva col·lecció de pintures, dibuixos i gravats d’artistes catalans exiliats a Mèxic per tal que, segon les seves pròpies paraules, “hi hagi constància de l’obra artística realitzada pels nostres compatriotes a terres d’Amèrica”... A: Bonart, 17/12/2012

Piñol, Rosa Maria. Col·lecció de pintures d’artistes exiliats, al Museu de l’Empordà Obres de MaxAub, Calders i Tisner, entre d’altres. Donada per un matrimoni empordanès resident a Mèxic. A: Avui, 23/3/1983

L’any 1982, el matrimoni Abelard i Joana Fàbrega, ell originari de Cabanes, va fer donació al Museu de la seva col·lecció d’obra … . Aquest particular i històric conjunt que recull peces de personatges tan diversos com Montserrat Aleix, Pompeu Audivert

A: Capella, Anna. El Museu de l’Empordà, entre els llegats i l’art contemporani. Revista de Girona, 246 (2008)

Al Museu de l’Empordá: Inaugurado de l’exposició de pintures i dibuixos. Col.lecció Abelard Fábrega, de pintors catalans a l’exili. Lliurament de la Fulla de Figueres al Mérit concedida al Sr. Fábrega, que será recollida pel Sr. Cónsul de Méxic.

A: PROGRAMA OFICIAL DE LES FIRES I PESTES DE LA SANTA CREU / 1983. Marcador. Hoja informativa. 1983

… Tot seguit, al Museu de l’Empordà s’inaugurà l’exposició de pintures i dibuixos «Col·lecció Abelard Fàbrega, de pintors catalans a l’exili»… El batlle de Figueres va fer entrega al representant d’Abelard Fàbrega de la fulla d’argent de Figueres, com a gratitud de la ciutat pel llegat … A: El Punt, 1/5/1983

 la comitiva se desplazó hasta el Museu de l’Empordá donde se inauguró la muestra de cuadros donados por el figuerense Abelard Fébregas, residente en Méjico … A: Bernils, J.M. Inauguración oficial y apertura de varias exposiciones y ferias. Los Sitios de Gerona, 1/5/1983

… Amb els anys i el sentiment, la voluntat d’Abelard Fàbrega ha estat que una part d’ell mateix, la seva col·lecció de quadres, retorni a l’espai on va néixer, a l’Empordà, i gràcies a les gestions d’altres persones, com el mateix pintor
Camps Ribera, exiliat també, avui podem tenir entre nosaltres aquesta valuosa i històricament representativa recopilació…  A:Hora d’art. Llegat Fàgrega. Hora nova, 312, maig 1983, pàg 15

… Fa poc, Abelard Fàbrega, un empordanès exiliat a Mèxic des de fa 40 anys, donà part de la seva col·lecció de quadres al Museu i s’acordà que estarien exposats durant tot l’estiu. Arribà l’exposició Dalí i foren retirats per penjar-hi la col·lecció de fotografies que formava part de l’Antològica … A: Hora Nova, 331, 20/9/1983

Abelard Fàbrega visita el seu llegat [Conté una petita biografia]. Los Sitios, 25/9/1983

Abelard Fabrega, primer editor de Mèxic. Ha éstat a Figueres amb motiu de la donació de quadres…. EI matrimoni Fàbrega ha tornat aquesta mateixa setmana a Mèxic. A: Hora Nova, 332, 27/9/1983.

…  Va venir a visitar el Museu de l’Empordà on romanen en dipòsit les obres pictòriques que el senyor Fabregas, de manera pacient, ha anat recollint a Mèxic … A: Gurt, Albert. L’Oportunitat mancada. Hora Nova, 334, 11/10/1983.

Abelard Fàbrega i Esteba , l’editor i col·leccionista d’art resident a Mèxic que fa un any decidí donar el seu llegat de quadres de pintors catalans a l’exili al Museu de l’Empordà , ha tornat a estar uns dies entre nosaltres. És la tercera visita que fa al nostre país d’ençà d’aqüell a trista retirada del 1939 ….

A: Jiménez, Xavier ; Playà, Josep. Abelard Fàbrega, un exiliat que no oblida la seva terra. Hora Nova, 336, 25/10/1983

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


1 comentari

Rutes de Cabanes

Tres rutes per fer tot passejant …

    1. A peu per Cabanes. Passejada per l’entorn. Sortida i arribada: Aparcament La Fruitareda de Cabanes (Distància: 7 km)
    2. Ruta 312 . Itinerari que ressegueix els diferents espais de l’aeròdrom republicà Cabanes|Vilabertran-Figueres Nord. Tres itineraris possibles:
      • Sortida i arribada: Aparcament Parc de la Font de Vilabertran (Distància: 6 km)
      • Sortida i arribada: Aparcament La Fruitareda de Cabanes (Distància: 10 km)
      • Sortida i arribada: Aparcament La Fruitareda de Cabanes (Distància: 5,3 km) (visita als hangars)
    3. Qui és l’Antoni Ribas de Conill?. Itinerari per diferents llocs del poble relacionats amb la vida i l’activitat de l’astrònom Antoni Ribas de Conill. Sortida i arribada: Centre Cultural Ribas de Conill (Distància: 1,7 km)

Altres itineraris per fer a peu o amb bicicleta

A).- A peu per Cabanes. Passejada tranquil·la per camins, pel costat de la Muga, pel monestir cistercenc de Cadins, pel mas Ribes i per la torre medieval. Genís Mencion i Roser Bech (text i fotografia) ; Jon Giere (cartografia). A: Alberes, 21 (juliol, 2019), pàg. 102/103

Sortida i arribada: Aparcament La Fruitareda (Distància: 7 km)

B).- Ruta 312.  Aeròdrom republicà Cabanes|Vilabertran-Figueres Nord.

Tres propostes de ruta:

1.- Sortida i arribada a Vilabertran (Distància: 6 km)

    • (1) Aparcament Parc de la Font (Vilabertran) | (2) Pistes d’aterratge (Mas Gitano) | (3) Refugi i dependències (Fàbrica de la dinamita)
    • (3) Refugi i dependències (Fàbrica de la dinamita) | (4) Hangars | Torre d’en Reig (Vilabertran) | (5) Aparcament Parc de la Font (Vilabertran)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

2.- Sortida i arribada a Cabanes (Distància: 10 km)

    • Aparcament La Fruitareda (Cabanes) | La Creu-Camí de l’Ullal | Camí natural de la Muga | Pont de la Muga | Hangars | Torre d’en Reig (Vilabertran) | Pistes d’aterratge (Mas Gitano) | Refugi i dependències (Fàbrica de la dinamita)
    • Fàbrica de la dinamita | Pont de la Muga | Mas Ribas (Cabanes) | Cementiri-Sant Maurici | Torre | Aparcament La Fruitareda (Cabanes)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

3.- Visita als hangars – Sortida i arribada a Cabanes (Distància: 5,3 km)

    • Aparcament La Fruitareda | La Creu-Camí de l’Ullal | Camí natural de la Muga | Pont de la Muga | Hangars
    • Hangars | Pont de la Muga | Mas Ribas (Cabanes) | Cementiri-Sant Maurici | Torre | Aparcament La Fruitareda

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquests rutes també es poden fer amb cotxe o amb bicicleta.

C).- Qui és l’Antoni Ribas de Conill? Itinerari preparat per als alumnes de l’escola de Cabanes, amb quatre punts d’aturada:

1. Centre cultural Ribas de Conill. Introducció al personatge
2. Carrer Tetuán/Can Carreras. Biografia
3. Carrer Canal. Anècdotes
4. Mas Ribas. L’astrònom Antoni Ribas: la tasca i el llegat.

A la tornada es pot fer una parada al cementiri on reposen les restes d’Antoni Ribas i d’alguns dels seus familiars.

Sortida i arribada: Centre Cultural Ribas de Conill (Distància: 1,7 km)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Altres itineraris per fer a peu:

  1. Cabanes. Xarxa d’itineraris saludables i Parcs de salut (Tres itineraris de 2’3 – 4’3  i  6’2 km). Diputació de Girona.
  2. Senderisme
    1. Itinerari circular de Peralada a Cabanes. Ruta 8 Alt Empordà (Distància: 14,6 km). Itinneraria.net   |    Rutespirineus.cat    |    Wikiloc
    2. Rutes senderisme a Cabanes, Catalunya (Espanya). Diferents propostes. Wikiloc
    3. El forn d’en Gestí i Sant Feliu de Cadins. Wikiloc

Cicloturisme

  1. Rutes en bicicleta. Wikiloc
  2. L’Empordà en bicicleta. Consell  Comarcal de l’Alt Empordà