Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Author Archives: Antònia Gimbernat


by 1 comentari

Campanes i campanars

A la plaça de l’església de Cabanes hi ha dos campanars, el de l’església parroquial de sant Vicenç i el petit campanar de la capella de Sant Sebastià.

Actualment al campanar de l’església parroquial hi ha quatre campanes, dues de grans dins el campanar i dues de més petites penjades a l’estructura que hi ha a la terrassa del campanar.

Campanes grans:

  • Vicenta, Rosa i Carme (600 kg) apadrinada pel matrimoni Joan Gibert i Joaquima Pey. El nom de Vicenta se li va donar perquè Sant Vicenç és el patró de la parròquia i Rosa i Carme per ser els noms de les dues filles dels padrins.
  • Assumpta, Josefa i Antònia (220 kgr) apadrinada per Xaviera Pradel, vda. Gimbernat i el seu nebot Antonio Vivanco Pradel. Possiblement se’ls va donar aquest nom per ser el nom de diferents familiars dels padrins.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Campanar de l’església parroquial de Sant Vicenç

A l’extrem nord-oest de la façana s’aixeca el campanar, de planta quadrada amb el cos superior octogonal i rematat amb barana d’obra. Hi ha quatre obertures d’arc apuntat a la part superior, i un rellotge i una finestra emmarcada en pedra més avall.

Campanar neoclàssic coetani del temple. Té un primer alt cos de planta quadrada (6’05 x 6’05 m); el segon és vuitavat i està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb balustrada damunt del qual s’aixeca una petita torrella coberta amb una cúpula de ceràmica vidriada rogenca. La cel·la queda oberta amb finestrals d’arc apuntat amb bordó i balustrada, un a cada cara alterna; hi penja alguna campana. Un rellotge d’esfera està al capdamunt del primer cos a la cara frontal i a sota seu, a mitja alçada, una finestra rectangular. Decoren al segon cos una motllura sota els finestrals i una tercera a l’arrencada dels arcs. Els seus murs són de maçoneria amb carreus a cantoneres al primer cos i de carreus ben escairats i de color més clar que a la resta en el segon cos.

Situació: damunt l’ala dreta del temple fent angle al nord-est del frontis encarat a llevant.
Alçada: 28’44 metres.
Esveltesa: 4,7

Protecció Bé cultural d’interès local. Identificador: IPA: 17931

Bibliografia:

Per la data de la seva construcció, l’església no es va veure afectada per la Guerra del Francès, però amb motiu de la guerra carlina el campanar va servir de torre de vigilància i se li van fer modificacions. Així ho expliquen les Actes Municipals:

  • 1873, 30 d’agost.- Levantar el campanario, con pared de ladrillo llano de 4,5 palmos de espesor, con los correspondientes astilleras y los ventanales de las campanas….
  • 1874, 15 de febrer.- . S’acorda: Aceptar la propuesta de un particular de hacer el servicio de vigilancia desde lo alto del campanario durante el día, haciendo las señales de campana en caso de peligro, en sustitución de los 4 hombres habituales.

Pere Serra i Prim (1820-1889), a les seves memòries, ens explica diferents fets relacionats amb el campanar i les campanes de l’església de Cabanes:

  • 1852.- El mes de març es començà a construir el campanar amb la col·laboració dels veïns que hi van participar amb jornals i amb diners. El mes de juny, s’havia de posar el rellotge que ja feia temps era fet a Besalú, però la manca de diners ho va impedir. A finals d’any es van reprendre les obres, arreglant l’escala, enrajolant el cor i posant-li la barana. D’acord amb un document de l’Arxiu municipal la barana del cor es va posar el 1892, tot i que podria ser que aquesta barana del 1852 fos provisional i el 1892 es posés la definitiva.
    • Aqui se trubará que amitg mes mars de 1852 se cumensa la hobra del campena [es comença a construir el campanar] ab 4 mestres de casas … y picu que se trubaren de … publasiho fen totas las juntas [hores de treball] de franch o de critad [caritat] y al dia 13 de abril se ba turna pasa la capta … lo dia 1e de juñ purtaren la gabia del relotja [rellotge]. La mala vinensia es arribada la jen se es desmayada als dines se han acabat y axis se es quedat ab la gabia pusada sens relotja ni campanas y al relotja se encuntraba fet en Basalu [Besalú] tems a.
  • 1853.- El 2 de gener s’instal·len unes que campanes que des del 1803 es trobaven a la capella de Sant Sebastià. A finals de juny, es va encarregar la fosa d’unes campanes antigues per tal de fer-les noves i posar-les al rellotge. El 4 de setembre, es va instal·lar el rellotge i les campanes
    • y en al dia 2 del mes de jane de 1853 [baxaren] las campanas que estaban situadas [en la] Capella de Sn Sebastia que achsistien [existien] del añ 1803 ensá y al dia 18 del presen las pujaren en dit campana nou y las pusaren en sun lloch …
    • Als hultims del mes de juñ feren fondre 2 campanas que teniam … mol tems há per ferna las del relotja en Figueras.
    • Al dia 4 satembre batejaren las campanas nobas y las pusaren á sun destinu per tucá horas y cuarts y enseguida acunduhiren al relotja en sun apusentu o cuarto per la seba relasio.
  • 1917.- Es compra el rellotge del campanar. A l’Acta Municipal del 4 de març de 1917, s’acorda: comprar un nuevo reloj de campanario al Sr. Mallau de Figueres por el precio de 2.241 pts.
  • 1964.- El 12 de desembre es van beneir les noves campanes de l’església. Al diari Ampurdan del 16 de desembre, s’hi descriu l’acte de consagració. La més gran, de 600 kg., apadrinada pel matrimoni Joan Gibert i Joaquima Pey, va ser batejada amb els noms de Vicenta, Rosa i Carme. La campana petita, de 220 kgr., se l’anomenà Assumpta, Josefa i Antònia i va tenir per padrins Xaviera Pradel, vda. Gimbernat i el seu nebot Antonio Vivanco Pradel.

Fotos de Joan Noguer Cardoner

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • 1997.- Es va portar a terme una restauració general de l’església. A:  Diari de Girona, 9 de juliol i 13 de juliol  de 1997 –  El Punt, 12 de juliol de 1997 – Hora Nova, 13-19/05/1997. La Restauració de teulats, exteriors i campanar va suposar un cost 18.000.000 ptes. subvencionades per Diputació, Generalitat, Ajuntament i Bisbat
  • 2000.- Es canvia el rellotge del campanar per un de nou, electrònic i automàtic. El cost de 1.121.720 ptes. està subvencionat per al Diputació de Girona amb 830.000ptes. També s’instal·la un parallamps valorat en 423.792 pts.

Campanar de la capella de Sant Sebastià

Campanar d’espadanya d’un sol arc de mig punt. Actualment no té campana

Des del 1803, a la capella de Sant Sebastià hi havia unes campanes, que el 2 de gener de 1853 es posaren al nou campanar de l’església de Sant Vicenç.

Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Documents:

    • 1841/1900.- Aplec de documentació solta de la parròquia de Cabanes. …  relació dels veïns que han participat en la recaptació de diners per la compra d’una campana per la capella de Sant Sebastià (1900ca.).  ACAE110-109-T2-150

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De la campana Maria Bernarda del monestir de Santa Maria de Cadins en parla Carles Sapena i Aznar a la monografia Les campanes (Quaderns de la Revista de Girona, 1997). No queda clars si la campana ja era a Cabanes o si es va construir a Girona, després del 1492.

 

 

 


by 3 comentaris

Donants de sang. Delegació de Cabanes

La donació de sang és un acte solidari. Per al donant només és un moment, per a molts malalts pot suposar la vida.

La Federació Catalana de Donants de Sang, fundada el 1988, és una entitat que fomenta la donació altruista de sang i plasma a Catalunya. La seva funció social és divulgar i fomentar una conscienciació ètica i responsable que doni resposta al repte que els avenços científics signifiquen.

La Federació, que aplega les diferents associacions d’arreu de Catalunya, col·labora amb el Departament de Salut, amb el Banc de sang i teixits i amb tots els organismes i entitats relacionats amb la transfusió sanguínia, tant a nivell nacional com internacional.

El delegat dels donants de sang és la figura responsable d’atendre les sol·licituds, els dubtes i les peticions així com de copsar la realitat pròxima que posteriorment s’utilitzarà per millorar les campanyes. És la persona més propera al donant i el canal per comunicar-se amb les forces vives de cada municipi: ajuntaments, metges, escoles, mitjans de comunicació, etc.

Des del 1986, Cabanes organitza diades de donació de sang amb la col·laboració de l’Associació de Donants de Sang de Girona i el Banc de Sang i Teixits. En tots aquests anys, el poble ha tingut tres delegades i un delegat i des del primer moment els cabanencs han participat generosament en totes les campanyes que s’han portat a terme al municipi.

Per aquest motiu i, aprofitant la construcció del nou dispensari municipal, es va creure convenient reservar un espai proper a l’edificació, agençar-lo i posar-hi un monument als donants de sang com a mostra de reconeixement públic i d’agraïment als donants del poble, als delegats, voluntaris i a totes aquelles persones que al llarg de tants anys han contribuït amb la seva solidaritat a salvar la vida de moltes persones.

Text de l’escultura:
El municipi de Cabanes en reconeixement als Donants de Sang. Abril 2019

L’escultura es va instal·lar a finals d’abril de 2019 i es va inaugurar oficialment el 29 de juny del mateix any, junt amb el nou dispensari i la plaça dels Drs. Heras.

Monument als donants de sang

Informació de l’escultura, dissenyada per Franc Cervilla i construïda per Agustí Empordà, sl

Cronologia:

  • 1986.- Primera extracció de sang a Cabanes
  • 1986-1990.- Delegada: Narcisa Martínez Argelés
  • 1991-1992.- Delegada: Pietat Puigdevall Dalmau
  • 1993-2012.- Delegada: Joaquima Viñolas Gou
  • 2013.- Delegat: Miquel Hilari Fernández

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


by Deixa un comentari

Dispenses matrimonials

Existeixen dos tipus diferents de dispenses matrimonials per al matrimoni catòlic:

  1. Dispenses de proclames o d’amonestació. Els matrimonis havien de ser anunciats durant l’ofici religiós de tres dies festius. En les dispenses de proclames se suprimia aquest tràmit i es procedia a interrogar dos testimonis del poble sobre la solteria dels sol·licitants. Així s’aconseguia un doble efecte:
    1. Es reduïa el temps que es tardava en contraure el matrimoni.
    2. S’evitava la denúncia de possibles impediments per part de parents o de veïns del poble.
  2. Dispenses matrimonials d’impediment. Se sol·liciten quan existeix algun impediment que obstaculitza la realització de l’enllaç matrimonial. En aquest cas calia transmetre una sol·licitud de dispensa al Vicari General de la diòcesi exposant les  dades personals i la descripció de l’impediment. Seguidament, el Vicari General es posava en contacte amb el rector de la població on residien els sol·licitants per iniciar tot un procés a més de l’interrogatori als testimonis. Per a la parella suposava entre d’altres obligacions …
    1. Passar 4 mesos sense cohabitar ni estar junts
    2. Durant aquests 4 mesos el nuvi, cada dia, havia de fer un servei a l’església: tocar l’Ave Maria, encendre la llàntia de l’altar …
    3. Passat aquest temps i com a penitència, un dia de precepte havien d’oir la missa major, un al costat de l’altre amb un ciri encès a les mans
    4. Dos testimonis havien de donar fe de la seva solteria, de les relacions familiars entre els nuvis i de què es casaven lliurament

Dues dispenses matrimonials de parelles cabanenques ens serveixen d’exemple:

1776.- Dispensa de proclama: Rafel Basco Bonavia, de Cabanes = Francesca Parés Pi, de Llers

Rafel Basco joven jornalero … de la parroquia de Cabanas de una y Francisca donzella hija legitima de  … de la parroquia de Llers … contrahen entre si matrimonio dispensadas las proclamas en cuyo han intervenido los concentimientos prevenidos por la nueva Real pragmatica a este fin ordenada

Testigos de la libertat del contrahente Vicente Roqui labrador y Andres Barrali texedor quienes juraron en poder del Rdo. domero de Cabanas y de la libertat de dicha contrahente Buenaventura Simon y Lavall jornalero y Miquel Plahensa jornalero de la parroquia de Llers quienes juraron en poder del Rdo Domero de ella.

1733.- Dispensa d’impediment per afinitat de grau 3: Josep Vidal, de Cabanes = Isabel Torrent, de Cabanes

Certificat del domer

Certifico lo baix firmat domer sobre la instruccio de la tras pagina, que Joseph Vidal y Isabel Torrent de Cabanas han observat lo seguent
Po – Joseph Vidal y Isabel Torrent han servat entre si la separacio per lo espay de 4 mesos no cohabitant ni estant junts
Item – durant dits 4 mesos Joseph Vidal tots los dias ha acomodat la llantia del altar major de Cabanas y ha aparegut esta obra ser mes facil de cumplir que lo tocar la Ave Maria per respecte del treball ab que tenia de viurer
Item – cumplit lo sobre dit Joseph Vidal y Isabel Torrent per penitencia publica en dia de festa de precepte han ohit la Missa Major en dita Iglesia de Cabanas lo un al costat de laltre ab dos ciris encesos en las mans
Item – cumplit lo sobredit; lo domer baix firmat tenint lo cas ben examinat y conforme a las lletras de sa santedat ha absolt en lo for de la conciencia a Joseph Vidal y a Isabel Torrent dels incestos per ells comesos, posantlos la penitencia; que sa santedat mana en la carta, essent lo domer elegit per los sobredits Joseph Vidal y Isabel Torrent segons la commicio del Sr Vicari General
Item – Isabel Torrent ab jurament ha afirmat que no avian comesos incestos crehent que la santedat mes facilment dispensaria; ans be ha afirmat que no pensaba ab dispensa
De quibus fidem facio ego Joannes Vila Prsbiter et hebdinarharius loci et castri Sancti Vicentii de Cabanas … die vigesima secunda mensis desembris anni 1733 … …

Declaració dels testimonis

Die Vigessima sexta aprilio 1733 Gerunda …testi sequens
Narcisus Prim laborator loci de Cabanas … diocesis Gerunden etati sua procet dixit trigienta quinque annos parum plus vel … tsti qui legitimo monitus certatus et ….
De primo lugar …
Dixit que sab molt be que Maria Vidal que fou muller de Joseph Vidal, qui desitja ara casar amb Isabel Torrent, y la dita Maria Vidal eran parents en tercer grau de consanguinitat lo que dit saber perque los coneix molt be ÿ ha tambe coneguts llurs paras y avis y sab molt be era filla de Mariangela Brugat qui casa ab Miquel abat, la qual Mariangela fou filla de Mariá Brugat y casa ab Quirch Abat y de altre parte ab molt be que la dita Isabel Torrent qui ara vol casar ab dit Joseph Vidal es filla de Margarida Torrent y Brugat muller de Miquel Torrent y finalment la dita Margarida era filla de miquel Brugat germa de dita Maria Abat y Brugat y asso diu saber per des de la matexa parantela y haver conegut y tractat tots los sobranomenats.
En lugar secundo …
Dixit que es beritat que dit Joseph Vidal y Isabel Torrent son pobres y miserables personas de forma que solament viuhen de que guanyan ab llur industria y treball y diu saberho per conocerlos molt be y ternirlos ben tractats.
Int lugar 3
Dixit que es tambe varitat que si dita Isabel no casara ab dit Joseph Vidal quedaria sens … difamada y sans casar per ser publich lo que narra la dispensa
It lugar ultimo …
Dixit que dita Isabel no es estada robada
…  …
Raphael Torrent laboratori parochia de Cabanas … diocesi Gerunda estatis … dixit quadraginta annos parum plus vel … testi quei legitima monituri juranty
Et interrogatur super … interrogatory dixit idem quod antedictus testis propter easdam rationes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Impediments matrimonials

Els impediments inhabiliten a la persona per contraure matrimoni vàlidament. La dispensa d’un impediment matrimonial és una figura jurídic-canònica en la qual s’eximeix d’una norma canònica a un cas particular, sense que això suposi derogar-la.

Hi ha tres tipus d’impediment …

  1. Consanguinitat. S’ha de diferenciar entre la consanguinitat directa, quan els contraents descendeixen l’un de l’altre  i la col·lateral quan els dos tenen un avantpassat comú.
  2. Afinitat. Quan als contraents els lliga un parentiu d’adopció; és a dir, que són parents degut a anteriors matrimonis, sense que existeixi cap lligam de sang.
  3. Espiritual. Quan un dels contraents és padrí o padrina de baptisme de l’altre.

Bibliografia:


by 1 comentari

Les quintes: el sistema de reclutament (s. XVIII)

La creació de l’exèrcit regular arran de la Reial Ordenança de Reemplaçament Annual de l’Exèrcit de 1770 va suposar un esforç considerable per als ciutadans que es van haver de fer càrrec dels allotjaments, bagatges i subministraments de la tropa. A més la població masculina va ser obligada a formar part dels cossos militars a través de les “quintes”: una cinquena part dels homes “útils” del municipi s’havien d’incorporar a files, d’aquí les expressions “quinto” i “quintar”.

El servei militar era desmesurat i suposava un autèntic problema, especialment per a les famílies pageses. Els homes de 17 a 24 anys havien de servir vuit anys, els de 24 a 30 servien durant set anys, i els de 30 a 36 servien sis anys. Però el gran nombre d’exempcions, privilegis i pagaments permetia amb molta freqüència evitar-ne la prestació, especialment a les classes benestants.

Real Cèdula de 1773

Les quintes s’efectuaven, amb major o menor rigor en tot el país, tret del País Basc i Navarra, a causa dels furs, i els territoris de la Corona d’Aragó, com a reminiscència de les lleis anteriors als Decrets de Nova Planta. En aquestes províncies, els mossos elegits per sorteig podien ser substituïts per altres joves que s’oferien a canvi de diners.

En un primer moment el capità general, el comte de Ricla, autoritzà la suplència mentre es fes entre persones del mateix corregiment però, el 1772, el ministre de Guerra prohibí aquesta transacció i ordenà el sorteig dels allistats. El 1773, l’intent d’imposar aquest sistema provocà a Barcelona l’avalot de les quintes.

Aquest mateix any es va publicar la “Real Cédula de S.M. y Señores del Consejo, por la qual se declara lo que se debe practicar en el modo de repartir los quebrados que ocurran entre dos, o mas Pueblos de una Provincia, para la contribucion de un Soldado”

D’aquesta disposició se’n deriva el conveni establert entre Cabanes i Vilabertran.

El dia 2 de desembre de 1776 es van reunir a la plaça de Cabanes els representants dels ajuntaments dels dos pobles junt amb tots els “mossos sortejables”: Jaume Llanet, Quirze Fortià, Joan Comas, Carles Brugat, Josep Brugat, Esteva Costa, Jaume Brusés, Andreu Duran, Vicenç Lloberas, Isidre Prim i Joan Pey, per Cabanes i Martí Cavanas, Josep Barris, Josep Aimar, Josep Pinadell, Joan Carbonell, Josep Serra, Antoni Cortada, Francesc Fontdecava, Joan Puigferrer, Domingo Puigferrer, Joan Pous, Josep Ferrer, Felip Ripoll, Joan Sau, Paladi Guillamet, Jaume Lapedra, Antoni Vergés i Jaume Puigferrer, per Vilabertran i convenen sortejar quin dels dos pobles haurà d’aportar el soldat extra que els corresponia. Cabanes tenia 11 mossos i Vilabertran 18, llavors en repartir per 5 a Cabanes els corresponia posar 2 soldats i els sobrava un noi i Vilabertran n’havia de triar 3 i els sobraven 3 tres nois. Calia decidir a quin dels dos pobles s’hauria de sortejar el mosso extra.

Van posar dins un càntir les paperetes amb els noms del dos pobles i en Joan Aguer, un nen de 8 anys, va treure la papereta amb el nom de Vilabertran.

Conveni Cabanes/Vilabertran (not. Josep de Aloy i Llach, 2/12/1776)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot i que probablement altres notaries ens donarien informació d’aquest tema, com a mostra tenim els protocols notarials del 1776 i 1777 del notari Josep Aloy i Llach on hi apareix informació sobre les lleves dels soldats a Cabanes i d’altres poblacions de la província.

Gràcies a aquests documents sabem que els joves una vegada fet el sorteig s’havien de presentar a Barcelona i en cas de ser admesos els esperaven 8 anys de servei. L’Ajuntament i a vegades algun veí els pagava una quantitat de la qual, una part, la deixaven al pare o persona de confiança per tal que en tragués rendiment i disposaven com s’hauria de restituir a la tornada o com s’hauria de repartir en cas de morir durant el servei.

5 de desembre de 1776

  • Una “Llicencia i Comisió”  fa referència a la despesa que tindrà l’Ajuntament per la gratificació que es donarà als dos mossos que han sortit al sorteig d’aquest any, segurament els dos que els corresponien després del conveni signat amb l’Ajuntament de Vilabertran el dia 2.
  • Una escriptura de “Revenda” d’una finca ens confirma que Josep Ramis es va presentar voluntari per substituir el jove a qui corresponia per sorteig i que se li van prometre 200 lliures.
    • El document fa referència a una certificació del 21 de febrer de 1771 on s’explica que Josep Ramis va a servir a l’exèrcit “a compte y en lloch del mosso solter que en dit lloch espectaba”
    • El document esmenta una escriptura signada el 28 de març de 1771 on s’explica que a Josep Ramis se li van posar a mans dues vessanes de terra del paratge “bramadors vells” a compte de les 200 lliures promeses per gratificar el servei.
    • Es faculta a Joan Labori que, mentre Ramis estigui fent el servei, pugui usufructuar la terra i també cobrar les 200 lliures promeses.
    • Mana que en cas de tornar dels Reals Exèrcits, Joan Labori haurà de donar compte de l’administració del patrimoni d’en Ramis i que en cas que Ramis morís durant el servei es determina què s’ha de fer amb les 200 lliures: pagar les honres fúnebres i  25 misses a la capella de Sant Sebastià, donar 10 lliures a Joan Labori pel seu servei i la resta repartir-ho entre Sebastià i Vicenta Ramis, germans de Josep Ramis.
    • Explica que la signatura del document es porta a terme a la capella de Sant Sebastià on “acostuma a congregarse per a estos i semblants negocis lo sobredit Ajuntament i Universitat”

Josep Ramis (nat el 1752) possiblement fos fill de Joan Ramis Vilanova i Teresa Sala Corominas, una branca dels Ramis de Cabanes. Per edat seria possible i en aquells anys tenia dos germans vius: Vicenta (*3/9/1750), casada el 1775 amb Francesch Soler Lluch i Sebastià (* 22/10/1756), casat el 1779 amb Teresa Collell Cabanyer.

18 de desembre de 1776

  • “Comanda i dipòsit”: Joan Baptista Torras de Figueres va ser elegit al sorteig dels “mossos solters i vidus hàbils per lo real servey” que es va fer a Espinavessa, Centenys i Vilavenut

6 d’abril de 1777

  • “Debitori”: Esteve Lloberas, Joan Prim, Joan Germà i Miquel Hortal confessen que tenen un deute i que volen pagar a Josep Oliva la quantitat que els va deixar en préstec per poder atendre el que els corresponia pagar per la gratificació dels soldats de l’últim sorteig i es comprometen a tornar-ho el dia de Nostra Senyora d’Agost.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

Bibliografia:


by 2 comentaris

Farmàcia

Fins el 1983 Cabanes no  va disposar d’oficina de farmàcia. Molts anys enrere la farmàcia de referència dels cabanencs era la farmàcia de Peralada i més endavant les diferents farmàcies de Figueres.

  • La farmàcia de Cabanes es troba al carrer Escoles, 10. La seva titular és la Sra. Pietat Puigdevall i Dalmau que compta amb el suport de la Sra. Ioia Roig.
  • L’acta 927 de 10 de juny de 1983, signada entre d’altres per l’alcalde Sr. Josep Terrats, diu: … A Cabanes a les 9,30 hores del 10 de juny de 1983 s’ha presentat l’Inspector Tècnic de Farmàcia sotasignat a l’oficina de Farmàcia nº … de la qual és propietari Na Pietat Puigdevall i Dalmau carrer Escuelas nº 10 de la població de Cabanes … Atès que revisat l’expedient, hi consten els documents següents: títol de farmacèutic, certificat de col·legiació i altres exigits … Atès que el local, les instal·lacions, les existències de medicaments, l’utillatge i altres elements necessaris per a desenvolupar un bon servei farmacèutic, estan d’acord amb la normativa establerta. En presencia de les autoritats sanitàries i locals sotasignants, aquesta inspecció emet DICTAMEN FAVORABLE per a l’obertura i funcionament de l’Oficina de farmàcia esmentada.

Abans del 1983 trobem les fitxes de dos farmacèutics adjudicats al municipi de Cabanes, entre d’altres, i un document de l’Arxiu Municipal que probablement sigui del 1862.

El full conté un llistat amb la despesa feta per comprar medicines i altres productes farmacèutics a fi de pal·liar la manca de farmàcia al poble.

Gastos de compra de medicines y efectos de botica, en reserva por lo que pueda ocurrir faltando farmaceutico á este pueblo

Por tres dragmes sulfato de quinina …. 24 rals
Cuatro granos de acetato de morfina, que se harán 24 papeles …. 4 rals
Media onze licor anodino, con frasco …. 4 rals
Una onze de amonico liquido con botellita …. 1 ral
Tres onzes de ampastro aglutinante …. 3 rals
Media onze de laudano de Sidenam, con frasco …. 4 rals
Dos onzas de balsamo de Malats, con botellita …. 4 rals
Seis onzas de mostaza en polvo con …? …. 2 rals
Dos onzas diaquelon gomacio … 1’5 rals
Dos onzas amplastro de cantaribo …. 4 rals
Dos dragmes de tartaro ametico …. 1’5 rals
Media onza de acido nitrico, con frasco … 3 rals
Drapos vendas y desfilas … 20 rals
Una caja yeso? de fracturas, dos manoplas y seis ferulas … 20 rals

Total ….. 96 rals

• 1 dracma: 3,5944 gr
• Onza: unça
• Licor anodino = disolvent farmacèutic
• Ampastro = Emplastre: Preparació feta d’una substància pastosa estesa sobre un drap que s’adhereix a la part del cos sobre la qual s’aplica
• Laudano de Sidenam = Laudano de Sydenham: opi, vi blanc, safrà, clau, canyella …)
• Balsamo de Malats = Per tallar les hemorràgies i ajudar a cicatritzar. Creat pel veterinari Segimon Malats i Codina (1747 – 1826)
• Diaquelon = Diaquiló gomat?: emplastre fet amb sucs de diferents plantes o amb un òxid de plom i oli
• Amplastro de cantaribo: segurament «cantàrida»
• Tartaro ametico: tàrtar emètic per provocar el vòmit
• Desfila: Porció petita de cotó fluix
• Caja … de fracturas: segurament guix per a fractures

Altres documents:

  • Tomàs Llanta Vergés. AHG170-326-T2-2034 Fitxa personal de Tomàs Llanta Vergés Data(es) 1926-1964 [PROFESSIÓ]: Farmacèutic [MUNICIPI(S)]: Peralada, Cabanes, pont de Molins, Vilabertran, Vilanova de la Muga [VOLUM I SUPORT]: Dues fitxes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 402
  • Catalina Boix Pujol. AHG170-326-T2-1237 Fitxa personal de Catalina Boix Pujol Data(es) 1969-1975 [PROFESSIÓ]: Farmacèutic [MUNICIPI(S)]: Peralada, Cabanes, Pont de Molins, Vilabertran, Vilaür, Sant Llorenç de la Muga [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 402

 


by Deixa un comentari

Límits del municipi de Cabanes

El Mapa municipal és el document resultant de la delimitació completa d’un municipi. Vegeu: ICGC. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

A l’Arxiu municipal hi podem trobar actes de delimitació i fitació del terme de Cabanes.

  • 1889.- Acta del deslinde y amojonamiento del término municipal del pueblo de Cabanas. Amb la descripció de les 16 fites que marquen els límits amb el terme de Peralada
  • 1928.- Acta de deslinde y amojonamiento … Amb la descripció de les 4 fites que marquen els límits amb Llers
  • 1928?.- Acta de deslinde y amojonamiento … Amb la descripció de les 16 fites que marquen els límits amb Peralada
  • 1929.- Deslinde del término Municipal de Figueras con el de Cabanas [mapa]
  • 1929.- Acta de deslinde y amojonamiento de los términos municipales de Figueras y Cabanas (2 còpies)
  • 1943/4.- Copia del acta de reconocimieto de la línia límite y señalamiento de los mojones comunes a los términos municipales de Cabanas y de Figueras, Llers, Masarac, Peralada, Pont de Molins i Vilabertran amb la descripció de les fites (7 carpetes)

1929

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.