Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Escultures

Cabanes
Situació: Espai 11 de setembre
Disseny d’Àlex Hernández – Construcció i donació d’Agustí Empordà, s.l.
Inauguració: 10 de setembre de 2014

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Homenatge als donants de sang
Situació: C/ Canal, davant del dispensari municipal
Disseny: Franc Cervilla – Croquis i construcció a càrrec d’Agustí Empordà
Instal·lada l’abril de 2019 i inaugurada oficialment el 29 de juny de 2019

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 


1 comentari

Pintures i dibuixos: imatges de Cabanes

Cabanes
Lluís Roura
(Conferència-col·loqui a càrrec de Lluís Roura (1/12/2017)
Passejada per l’Empordà per mitjà de la música, la pintura i la fotografia
Audivisual “Vivaldi a l’Empordà” i recull de fotografies i obres del pintor

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Cabanes
Tomàs “Fletxa” Morales Alcalde


Cabanes
Manel Parcerisa (2019)

Manel Parcerisa


Panoràmica de Cabanes
Josep Cruanyes

Cruanyes


Cabanes (plaça de l’Ajuntament)
Francesc Cabanas Alibau (1933) – Aquarel·la

La família Cabanas-Alibau, natural de Sants i establerta a Sant Cugat l’any 1922, ha tingut una de les trajectòries més rellevants en l’àmbit artístic de Sant Cugat. L’obra dels tres germans: Joan, fotògraf; Francesc, pintor i dramaturg i Miquel, pintor i poeta, es troba recollida a la Fundació Cabanas – Casa Museu – Cal Gerrer de Sant Cugat del Vallès.

Francesc Cabanas Alibau (Barcelona,1909 – Sant Cugat,1985) és el segon dels germans CABANAS-ALIBAU, també conegut com el “Cisco”. De grans inquietuds i aptituds artístiques, de jove, molt aficionat al teatre, fou autor, director i actor i en l’any 1930 va organitzar la que es coneix com la “Primera Exposició d’Art de Sant Cugat”. És en la faceta pictòrica en al que destacarà al llarg de la seva trajectòria.

El 8 d’octubre de 2019, Rosina Cabanas Rigol, filla de Francesc Cabanas Alibau, va donar a l’Ajuntament de Cabanes una foto de l’aquarel·la de la plaça de Cabanes pintada pel seu pare l’any 1933, el llibre “Francesc Cabanas Alibau” editat el 1989 i escrit per Francesc Galí i J. Llop S., un llapis de memòria amb un PowerPoint explicatiu i dos fulletons de la Fundació Cabanas.

Tríptic Casa Museu Cal Gerrer

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Panoràmica de Cabanes | Local Social
Francisco Pey Sabà (1988)
Dos dels quadres es troben a la Sala de Plens de l’Ajuntament

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Panoràmica de Cabanes i detalls de l’església i la torre
il·lustracions de Taber i M.C. Rovira
A:  Vayreda i Trullol, Montserrat. CABANES. Els Pobles de l’Alt Empordà. ART-3, 1979

Armand Tabernero (Taber) Portbou, 1931. Veterinari, pintor i col·leccionista. La seva obra pictòrica està fortament influïda pel surrealisme, l’Empordà i les bruixes.

Maria del Carme Rovira Martínez de Toca (Solsona, 29/5/45) Va estudiar Publicitat a l’Escola Massana de Barcelona, des del 1966 viu a Figueres

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Cabanes (Alt Empordà)
R. Lores (1993)
Tot i que s’identifica com a Cabanes (Alt Empordà), ni la torre ni el campanar s’ajusten a la realitat.

Cabanes - Lores


Catàleg de l’exposició “Viure i sentir” de Roser Vila Roca
Sala El Sindicat, nov/des 2017


Cabanes (Alt Empordà)-Església de Sant Vicenç
Punt de llibre de Remei Mulleras Mascarell (Cartellà 1946)
responsable del pessebre de Can Roseta de Sant Gregori


Cabanes. La sembra de pinyons: dibuixos
Josep Rebarter i Bech

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


La sembra de pinyons
Raúl (1979)


Sant Feliu de Cadins
Jordi Solà i Franquesa (excursionista-dibuixant)

Cadins


Sant Feliu de Cadins
Reig Ramon. Unas notas sobre el antiguo Monasterio de San Feliu de Cadins, en Cabanas
Cuadernos de Arquitectura, 5 (1946)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Altres:


1 comentari

Murals

Cabanes
Situació: C/ Canal
Mural: Luna Pintors + Plànol: Plafó de ceràmica

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cabanes
Plafó de ceràmica. Autor: Kim, 7/4/1996
Situació: Bar-Restaurant Les Voltes – c/ Canal

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Murals de temes diversos

All you need is goals
Situació:  C/ del Pedró
Autors: Fert (Jordi Comas Casanovas) ; Dase

Amb la imatge d’en Janó i la Lola, avis de Jordi Comas
Mural pintat a mà pels artistes Fert & Dase –  Fert (Jordi Comas) – Pintura Plástica & Spray, 24 x 6 m, Cabanes 2017

Pati de l’Escola de Cabanes
Situació: Ctra. de Cabanes a Sant Climent.
Autor: Fert (Cabanes, 2018)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Il·lusions òptiques
Situació: Zona del Mas Ribas
Autors: Fert&Dase.
Somos mi amigo Fert y yo, autorretratados a spray en un muro abandonado en medio de la naturaleza. Somos los momentos que vivimos. Enero 2014, Cabanes.



1 comentari

Poesies i dites

Poesies i dites sobre Cabanes

Cabanes
A: Vayreda i Trullol, Montserrat;
Roura, Lluís [pintures].
Els Pobles de l’Empordà.
Figueres : Carles Vallès, 1984Sobre un pla que arreu perfila
els canyissos i els xiprers,
on sovint s’alça una vila
que té places i carrers
amb cases color d’argila,aflora la de Cabanes
amb matriarcal orgull
cenyida per les vessanes
que llaura, sembra i recull
enmig de terres germanes.
Desafiant tot ultratge,
en la nuditat d’un cos
que del sol rep vassallatge,
s’alça altiva en el seu clos
la torre de l’homenatge.Plana enllà, dins la clausura
de les hortes i els jardins,
l’encuny del Císter perdura
a Sant Feliu de Cadins
plenitud d’una fe pura.La Cabanes que destries
sota l’elm dels Pirineus
treballa i viu els seus dies
recollida entre conreus
i encerclada de masies.Montserrat Vayreda Trullol
El Poema de l’Empordà

Hortes de Vilabertran!
Frondes d’airosa capçada,
colors d’aram esvaït,
blaus d’espígol, grisos d’ambre!
Verds grenyals de Castelló!
Finíssims grocs de Cabanes!
Postes de sol de Rabós!
Capvespres de Peralada!

Albert Serrano i Delclòs
(Figueres: Ed. Empordanesa, 1981)

Lo bou de Sant Pau

(…) A la vila de Cabanes
una tartana ha arribat
com es d’un rich propietari
tots hi van la gorra en má,
–Saluda l’Anton!
–Tinc casa
no li só parcer ni criat
No em llevo la barretina
sols que pél bou de Sant Pau (…)

El Ampurdanés, 27/4/1862

Damàs Calvet

La Muga
Pere Pla Marcè
A: El nou gamarús. Boadella i Les Escaules(…)Més son cor ja té una espina
que la punxa i l’amoïna,
amb fort delit;
té la dèria verinosa
de la dona capritxosa:
mudar de llit.
Per curar-li eixa mania
li han obert una sangria,
en un costat;
és sa filla que a Cabanes
perquè no en tinga més ganes
va a moldre blat.D’aquell poble de passada,
l’envien a Perelada,
pel mateix fi;
és ja el ters molí que compta
la Muga del senyor comte,
en son camí.  (…)
Dites

  • Cabanes són potamolls
  • Toquen les dotze; migdia a Cabanes
  • Cabanes, terra de canyes.


1 comentari

Campanes i campanars

A la plaça de l’església de Cabanes hi ha dos campanars, el de l’església parroquial de sant Vicenç i el petit campanar de la capella de Sant Sebastià.

Actualment al campanar de l’església parroquial hi ha quatre campanes, dues de grans dins el campanar i dues de més petites penjades a l’estructura que hi ha a la terrassa del campanar.

Campanes grans:

  • Vicenta, Rosa i Carme (600 kg) apadrinada pel matrimoni Joan Gibert i Joaquima Pey. El nom de Vicenta se li va donar perquè Sant Vicenç és el patró de la parròquia i Rosa i Carme per ser els noms de les dues filles dels padrins.
  • Assumpta, Josefa i Antònia (220 kgr) apadrinada per Xaviera Pradel, vda. Gimbernat i el seu nebot Antonio Vivanco Pradel. Possiblement se’ls va donar aquest nom per ser el nom de diferents familiars dels padrins.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Campanar de l’església parroquial de Sant Vicenç

A l’extrem nord-oest de la façana s’aixeca el campanar, de planta quadrada amb el cos superior octogonal i rematat amb barana d’obra. Hi ha quatre obertures d’arc apuntat a la part superior, i un rellotge i una finestra emmarcada en pedra més avall.

Campanar neoclàssic coetani del temple. Té un primer alt cos de planta quadrada (6’05 x 6’05 m); el segon és vuitavat i està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb balustrada damunt del qual s’aixeca una petita torrella coberta amb una cúpula de ceràmica vidriada rogenca. La cel·la queda oberta amb finestrals d’arc apuntat amb bordó i balustrada, un a cada cara alterna; hi penja alguna campana. Un rellotge d’esfera està al capdamunt del primer cos a la cara frontal i a sota seu, a mitja alçada, una finestra rectangular. Decoren al segon cos una motllura sota els finestrals i una tercera a l’arrencada dels arcs. Els seus murs són de maçoneria amb carreus a cantoneres al primer cos i de carreus ben escairats i de color més clar que a la resta en el segon cos.

Situació: damunt l’ala dreta del temple fent angle al nord-est del frontis encarat a llevant.
Alçada: 28’44 metres.
Esveltesa: 4,7

Protecció Bé cultural d’interès local. Identificador: IPA: 17931

Bibliografia:

Per la data de la seva construcció, l’església no es va veure afectada per la Guerra del Francès, però amb motiu de la guerra carlina el campanar va servir de torre de vigilància i se li van fer modificacions. Així ho expliquen les Actes Municipals:

  • 1873, 30 d’agost.- Levantar el campanario, con pared de ladrillo llano de 4,5 palmos de espesor, con los correspondientes astilleras y los ventanales de las campanas….
  • 1874, 15 de febrer.- . S’acorda: Aceptar la propuesta de un particular de hacer el servicio de vigilancia desde lo alto del campanario durante el día, haciendo las señales de campana en caso de peligro, en sustitución de los 4 hombres habituales.

Pere Serra i Prim (1820-1889), a les seves memòries, ens explica diferents fets relacionats amb el campanar i les campanes de l’església de Cabanes:

  • 1852.- El mes de març es començà a construir el campanar amb la col·laboració dels veïns que hi van participar amb jornals i amb diners. El mes de juny, s’havia de posar el rellotge que ja feia temps era fet a Besalú, però la manca de diners ho va impedir. A finals d’any es van reprendre les obres, arreglant l’escala, enrajolant el cor i posant-li la barana. D’acord amb un document de l’Arxiu municipal la barana del cor es va posar el 1892, tot i que podria ser que aquesta barana del 1852 fos provisional i el 1892 es posés la definitiva.
    • Aqui se trubará que amitg mes mars de 1852 se cumensa la hobra del campena [es comença a construir el campanar] ab 4 mestres de casas … y picu que se trubaren de … publasiho fen totas las juntas [hores de treball] de franch o de critad [caritat] y al dia 13 de abril se ba turna pasa la capta … lo dia 1e de juñ purtaren la gabia del relotja [rellotge]. La mala vinensia es arribada la jen se es desmayada als dines se han acabat y axis se es quedat ab la gabia pusada sens relotja ni campanas y al relotja se encuntraba fet en Basalu [Besalú] tems a.
  • 1853.- El 2 de gener s’instal·len unes que campanes que des del 1803 es trobaven a la capella de Sant Sebastià. A finals de juny, es va encarregar la fosa d’unes campanes antigues per tal de fer-les noves i posar-les al rellotge. El 4 de setembre, es va instal·lar el rellotge i les campanes
    • y en al dia 2 del mes de jane de 1853 [baxaren] las campanas que estaban situadas [en la] Capella de Sn Sebastia que achsistien [existien] del añ 1803 ensá y al dia 18 del presen las pujaren en dit campana nou y las pusaren en sun lloch …
    • Als hultims del mes de juñ feren fondre 2 campanas que teniam … mol tems há per ferna las del relotja en Figueras.
    • Al dia 4 satembre batejaren las campanas nobas y las pusaren á sun destinu per tucá horas y cuarts y enseguida acunduhiren al relotja en sun apusentu o cuarto per la seba relasio.
  • 1917.- Es compra el rellotge del campanar. A l’Acta Municipal del 4 de març de 1917, s’acorda: comprar un nuevo reloj de campanario al Sr. Mallau de Figueres por el precio de 2.241 pts.
  • 1964.- El 12 de desembre es van beneir les noves campanes de l’església. Al diari Ampurdan del 16 de desembre, s’hi descriu l’acte de consagració. La més gran, de 600 kg., apadrinada pel matrimoni Joan Gibert i Joaquima Pey, va ser batejada amb els noms de Vicenta, Rosa i Carme. La campana petita, de 220 kgr., se l’anomenà Assumpta, Josefa i Antònia i va tenir per padrins Xaviera Pradel, vda. Gimbernat i el seu nebot Antonio Vivanco Pradel.

Fotos de Joan Noguer Cardoner

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • 1997.- Es va portar a terme una restauració general de l’església. A:  Diari de Girona, 9 de juliol i 13 de juliol  de 1997 –  El Punt, 12 de juliol de 1997 – Hora Nova, 13-19/05/1997. La Restauració de teulats, exteriors i campanar va suposar un cost 18.000.000 ptes. subvencionades per Diputació, Generalitat, Ajuntament i Bisbat
  • 2000.- Es canvia el rellotge del campanar per un de nou, electrònic i automàtic. El cost de 1.121.720 ptes. està subvencionat per al Diputació de Girona amb 830.000ptes. També s’instal·la un parallamps valorat en 423.792 pts.

Campanar de la capella de Sant Sebastià

Campanar d’espadanya d’un sol arc de mig punt. Actualment no té campana

Des del 1803, a la capella de Sant Sebastià hi havia unes campanes, que el 2 de gener de 1853 es posaren al nou campanar de l’església de Sant Vicenç.

Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Documents:

    • 1841/1900.- Aplec de documentació solta de la parròquia de Cabanes. …  relació dels veïns que han participat en la recaptació de diners per la compra d’una campana per la capella de Sant Sebastià (1900ca.).  ACAE110-109-T2-150

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De la campana Maria Bernarda del monestir de Santa Maria de Cadins en parla Carles Sapena i Aznar a la monografia Les campanes (Quaderns de la Revista de Girona, 1997). No queda clars si la campana ja era a Cabanes o si es va construir a Girona, després del 1492.