Segons Armand de Fluvià les nissagues Barutell-Bestracà, vassalls dels vescomtes de Rocabertí, eren famílies de la noblesa immemorial, nobles i cavallers que apareixen com a tals des del segle X al XIV. 

Un dels primers Barutell que coneixem fou Berenguer de Barutell, de Puigcerdà, que va morir el 1213, segurament a la batalla de Muret. Al llarg del segle XV,  els Barutell-Bestracà van enllaçar matrimonialment amb els Cruïlles, els Montagut, els Vallgornera i els Rocabertí, entre d’altres, i més endavant els Carreras s’hi van relacionar a partir de les famílies Cruïlles, Montagut i Vallgornera.

A principis del segle XVII, tot i tenir la residència a Oix, els Barutell es trobaven a Cabanes on van néixer dos dels seus nou fills. Es desconeix el motiu pel qual es van establir temporalment al poble, però una explicació podria ser que hi fossin en representació de Francesc Jofre I de Rocabertí i Pacs, Vescomte de Rocabertí i primer Comte de Peralada que el 1604 havia pres possessió de les baronies de Vilademuls, Navata i Sant Llorenç de la Muga i del castell de Cabanes.

Arbre genealògic dels Barutell

• El 2 d’abril de 1616, va ser batejat a Cabanes Don Antic, fill del senyor Don Joan de Barutell-Bestracà de Puigmarí i de la Senyora Anna Maria Vilaseca Cabrera.
  • Joan de Barutell i Anna M. Vilaseca s’havien casat a Barcelona el 5 de febrer de 1613
  • L’àvia de Joan Barutell fou Estàsia de Montagut de Vallgornera, família relacionada amb el castell de Cabanes.

Els padrins foren el senyor Don Antic de Barutell-Bestracà i la senyora Isabel Vilaseca (segurament els avis del nadó). L’avi, Antic Barutell i Montagut, senyor de Bestracà i d’Oix, el 1599 era Diputat a les Corts de Barcelona, pel braç militar.

La criatura va morir pocs dies després i va ser enterrat a Oix on els Barutell tenien la residència permanent, fins que al segle XVIII, Bonaventura de Barutell-Bestracà i d’Asprer (bésnet de Joan) es casà amb Teresa de Càrcer.

• L’1 de juny de 1621, una nena, Teresa de Barutell-Bestracà Vilaseca, també néixer a Cabanes i va ser apadrinada pel senyor Bernat de Boixadors, possiblement Bernat de Boixadors i d’Erill, primer comte de Savallà.

Documents:

• 1611/1615. AHG170-395-T2-835. Caputbreve censuum et jurium nobilis domini Anthici de Barutell et de Bestraca quos et que recipit in castro de Cabanis Data(es) 1611, maig, 28 – 1615, setembre, 14 [CODI DE REFERÈNCIA]: AHG Pe 506 [NOTARI]: GARAU, Miquel [DESCRIPTORS]: Capbreus / Cabanes [CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES]: Ca. 100 f. Vegeu el Capbreu de St. Bernat de Peralada de 1611-12 del mateix notari, amb el qual forma un sol volum

Més informació:

•  Arbres geneològics: els Sans – els Pastors – els Peguera
• Castell de Bestracà. Viquipèdia –  El castell d’Oix o casal del Barutell. Viquipèdia
• El castell dels Barutell a Oix. La Garrotxa. Conèixer Catalunya
• Castells catalans. Savallà
• Beatriu Barutell celebra capítols matrimonials amb Guillem Ramon de Rocabertí al castell del seu pare, senyor d’Oix i baró de Bestracà.  Castell d’Oix (1510)
• Fons del Marquès de Saudín. Arxiu Biblioteca de Catalunya. Maig, 2011
• Colomer Bartrolí, Mercè. El redreçament dels Sans de Monrodon a Arenys de Munt després de la Pau de Viena (1725)
• Padrosa Gorgot, Inés. Els Comtes de Peralada & Mallorca
• Rocabertí. Enciclopedia.cat – Rocabertí (llinatge). Viquipèdia – Vescomtat de Rocabertí. Viquipèdia