Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Rius i recs. Pous i fonts

1 comentari

POUS i FONTS

Cabanes es troba al mig de dos rius, la Muga i el seu afluent el Llobregat, els quals amb les seves aigües han afavorit els cultius de regadiu però també han estat els causants de molts aiguats.

La Muga (abans Sambuga, Sambuca, Anystus…)

Pla i Marcé, Pere. La Muga [poesia] A: Carreres, Joan, 1976-. La Muga. Gorbs, 2017, pàg. 15-20
La Muga a Cabanes [fragment] A: Carreres, Joan, 1976-. La Muga. Gorbs, 2017, pàg. 342-355

Plá Mercé, Pere. La Muga. Publicacions de la terra, 4/7/1929

Plá Mercé, Pere. La Muga (Boadella, agost de 1882). Publicacions de la terra, 9/8/1934

La Muga, provinent d’Albanyà, és el riu principal del terme de Cabanes. Creua el municipi d’oest a est, entrant pel Pas de les Moles i sortint per Peralada.

Bibliografia

  • Carreres, Joan, 1976-. La Muga. Gorbs, 2017 – Presentació del llibre a Cabanes
  • Pou, Anna; Martínez, M. Vicenta; Moret, Rosa. Quan la Muga remuga. Catàleg de l’exposició “Les mugades a Castelló d’Empúries. Un record que hem de tenir present”. Ajuntament de Castelló d’Empúries, 1999
  • Vila, Marc-Aureli. Catalunya: rius i poblament. Barcelona : Abadia de Montserrat, 1998 (Cavall Bernat ; 30)
  • Bernils i Mach, Josep M. Cabanes. Diputació de Girona, 2001 (pàg. 58-65)

El Llobregat

El Llobregat neix a La Jonquera i separa el terme de Cabanes del de Masarac (en construcció)

Fotos cedides per Pere Serra Colomer

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recs

La canalització que abastia els molins de Cabanes, era un dels recs més importants. Sembla que la seva construcció es va fer per prevenir inundacions, després de la devastadora crescuda de la Muga i el Llobregat, tot i que moltes referències són de mitjans del segle XIII (1253) quan ja hi havia almenys dos molins, el d’en Taverner i el de la Cavalleria o la Milícia. Se sap que la sèquia passava al costat del nucli urbà i podria ser que coincidís amb les valls o fossats del castell. Font: Gironella i Granés, Josep M. La mòlta de cereals i el batanatge de teixits al comtat d’Empúries i al vescomtat de Rocabertí. Finals del segle XIII i primera meitat del XIV. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, 2013. Volum I  |  Volum II

El rec del molí

  • 1169. Permuta. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 48, Reg. 5504 (25 d’octubre)
    • Contingut: Permuta que fa l’abat Ramon de Vilabertran, que concedeix a Raimunda de Cabanes de tenir per ell la terra de Fogeta, situada a Cabanes, a canvi d’altra terra, situada prop del rec del molí, al mateix lloc
  • 1220. Definició. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 455, Reg. 9984 (9 de març de 1220)
    • Contingut: Definició que fa Beatriu d’Hortal, esposa de Pere d’Orriols, a Santa Maria de Vilabertran dels seus drets sobre el rec del molí de Santa Maria, situat al terme de Cabanes, entre el molí de Pere d’Hospital i el molí dit de Santa Maria, i de les justícies i exaccions que rep a Sant Pere dels Vilars, per 200 sous

POUS i FONTS

La font més antiga que coneixem fa temps que està inactiva, possiblement des que, amb la construcció de l’embassament de Darnius-Boadella, va baixar el nivell de l’aqüífer. La font es trobava al costat d’un rec, al camí vell de Peralada. Als mapes actuals aquest rec se’l coneix amb el nom de Rec del Pont Retrocidor.

La font era un bon lloc per recuperar forces quan els veïns anaven sovint a Peralada per resoldre qualsevol tràmit i també per posar el beure en fresc els pagesos que treballaven els camps propers. D’aquí ve que el camí hagi pres el nom de Camí de la Font.

L’aigua hi brollava naturalment i tenia una taula rodona, de pedra i un banc també de pedra. Es desconeix quan es va construir i qui en va ser el promotor, només sabem que el 1859 va ser reconstruïda amb fons públics i aquesta data està gravada a la pedra que encara es conserva, mig tapada per les bardisses.

Al setmanari Ampurdán del 18 de gener de 1956, Joan Serra Mont explica una llegenda que assegura que aquesta font es trobava al mig de la plaça de l’antic poble de Cabanes, mentre que l’església parroquial era al costat de l’actual cementiri. La situació de l’església està documentada i encara se’n conserven les restes però tot fa pensar que el poble mai va ser a l’entorn d’aquesta font sinó a la mateixa zona del cementiri.

Fonts públiques que actualment estan actives:

  • Les fonts de Sant Isidre, a la plaça, i Sant Vicenç, al carrer dos de maig, construïdes l’any 1953. En els seus inicis, les dues fonts funcionaven manualment i la de Sant Vicenç tenia un abeurador per als animals.
  • La font de les Manies, antiga font i abeurador, al carrer Tetuan, restaurada l’any 2015. La nova bomba de la font va ser cedida per Gil Capallera. La llegenda explica que les cuineres de Cabanes cuinaven els llegums amb aquesta aigua perquè tenien més bon gust.
  • Les fonts del cementiri (abans de 2011), parc de can Brusés (2013) i plaça dels doctors Heras (2018)
  • Les fonts del recinte escolar i zona esportiva.

Antigament hi havia hagut altres fonts públiques, algunes ja desaparegudes:

  • La font del Capellà o de la Rectoria, a la façana de la casa rectoral, al carrer Escudellers
  • La font del carrer de Cavalleries, al porxo de can Frasquet
  • La font i abeurador de la plaça de la Torre, on ara hi ha un banc.
  • La font i abeurador del carrer Tetuan. Actualment està restaurada, és la Font de les Manies.

Les fonts de la Rectoria, carrer Cavalleries i la Torre ja fa temps que no existeixen i no en queda cap resta. Amb l’arribada dels tractors l’abeurador de la font de Sant Vicenç i els que hi havia a la plaça de la Torre i al carrer Tetuan van perdre la seva utilitat i es van enderrocar.

Documents. Acords del Ple municipal que fan referència a antics pous i fonts:

  • 1930, 8 de novembre. L’alcalde manifesta … poner unas bombas en algunos de los pozos que dan a la via pública … se acuerda colocar una bomba en el pozo denominado del Capellà (rectoria), otra en el de la Forsa (Torre) i otra en el llamado de la Angeleta Costa (?).
  • 1935, 12 de maig.- … se acuerda por unanimidad arreglar la bomba pública instalada en el pozo de la rectoría ….
  • 1936, 13 de setembre.- Malgrat que no hi ha constància que aquest projecte s’hagués portat a terme, el Ple d’aquest dia va acordar: … Vista la conveniència de dotar la població d’una complerta xarxa de pous per a millor comoditat dels veïns … s’acorda … colocar, tant prompte la situació econòmica de la Corporació ho permeti pous semi-artesians … en els llocs següents:
    • A la plaça de la República, davant de la peixateria
    • A la carretera, davant la casa d’en Benet Prim
    • Al carrer García Hernández (c/ Espolla), davant la casa d’en Benet Pomés
    • A les escoles, al mig del pati d’esbarjo
  • 1936, 14 de novembre.- El regidor Planella s’encarregarà de … vendre els cairats i socs sobrers de l’enderrocament de la casa del cantó del carrer Fermí Galan (c/ Tetuan), situada davant de l’antiga Casa Puig. En aquest espai ara hi ha la Font de les Manies.
  • 1937, 29 de maig. El Ple esmenta que s’han pagat 66 pessetes a Ferreol Brugués per l’arranjament de les bombes de l’escola de nois i de la casa del mestre.
  • 1942, 12 de setembre. L’Ajuntament paga 23 pessetes al paleta Josep Gibert per “reformar la fuente del Camino de La Font

One thought on “Rius i recs. Pous i fonts

  1. Retroenllaç: Club de lectura de Cabanes | Cabanes - Alt Empordà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.