Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Pintures i dibuixos: imatges de Cabanes

Cabanes
Lluís Roura
(Conferència-col·loqui a càrrec de Lluís Roura (1/12/2017)
Passejada per l’Empordà per mitjà de la música, la pintura i la fotografia
Audivisual “Vivaldi a l’Empordà” i recull de fotografies i obres del pintor

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Cabanes
Tomàs “Fletxa” Morales Alcalde


Cabanes
Manel Parcerisa (2019)

Manel Parcerisa


Panoràmica de Cabanes
Josep Cruanyes

Cruanyes


Cabanes (plaça de l’Ajuntament)
Francesc Cabanas Alibau (1933) – Aquarel·la

La família Cabanas-Alibau, natural de Sants i establerta a Sant Cugat l’any 1922, ha tingut una de les trajectòries més rellevants en l’àmbit artístic de Sant Cugat. L’obra dels tres germans: Joan, fotògraf; Francesc, pintor i dramaturg i Miquel, pintor i poeta, es troba recollida a la Fundació Cabanas – Casa Museu – Cal Gerrer de Sant Cugat del Vallès.

Francesc Cabanas Alibau (Barcelona,1909 – Sant Cugat,1985) és el segon dels germans CABANAS-ALIBAU, també conegut com el “Cisco”. De grans inquietuds i aptituds artístiques, de jove, molt aficionat al teatre, fou autor, director i actor i en l’any 1930 va organitzar la que es coneix com la “Primera Exposició d’Art de Sant Cugat”. És en la faceta pictòrica en al que destacarà al llarg de la seva trajectòria.

El 8 d’octubre de 2019, Rosina Cabanas Rigol, filla de Francesc Cabanas Alibau, va donar a l’Ajuntament de Cabanes una foto de l’aquarel·la de la plaça de Cabanes pintada pel seu pare l’any 1933, el llibre “Francesc Cabanas Alibau” editat el 1989 i escrit per Francesc Galí i J. Llop S., un llapis de memòria amb un PowerPoint explicatiu i dos fulletons de la Fundació Cabanas.

Tríptic Casa Museu Cal Gerrer

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Panoràmica de Cabanes | Local Social
Francisco Pey Sabà (1988)
Dos dels quadres es troben a la Sala de Plens de l’Ajuntament

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Panoràmica de Cabanes i detalls de l’església i la torre
il·lustracions de Taber i M.C. Rovira
A:  Vayreda i Trullol, Montserrat. CABANES. Els Pobles de l’Alt Empordà. ART-3, 1979

Armand Tabernero (Taber) Portbou, 1931. Veterinari, pintor i col·leccionista. La seva obra pictòrica està fortament influïda pel surrealisme, l’Empordà i les bruixes.

Maria del Carme Rovira Martínez de Toca (Solsona, 29/5/45) Va estudiar Publicitat a l’Escola Massana de Barcelona, des del 1966 viu a Figueres

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Cabanes (Alt Empordà)
R. Lores (1993)
Tot i que s’identifica com a Cabanes (Alt Empordà), ni la torre ni el campanar s’ajusten a la realitat.

Cabanes - Lores


Catàleg de l’exposició “Viure i sentir” de Roser Vila Roca
Sala El Sindicat, nov/des 2017


Cabanes (Alt Empordà)-Església de Sant Vicenç
Punt de llibre de Remei Mulleras Mascarell (Cartellà 1946)
responsable del pessebre de Can Roseta de Sant Gregori


Cabanes. La sembra de pinyons: dibuixos
Josep Rebarter i Bech

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


La sembra de pinyons
Raúl (1979)


Sant Feliu de Cadins
Jordi Solà i Franquesa (excursionista-dibuixant)

Cadins


Sant Feliu de Cadins
Reig Ramon. Unas notas sobre el antiguo Monasterio de San Feliu de Cadins, en Cabanas
Cuadernos de Arquitectura, 5 (1946)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Altres:


1 comentari

Murals

Cabanes
Situació: C/ Canal
Mural: Luna Pintors + Plànol: Plafó de ceràmica

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cabanes
Plafó de ceràmica. Autor: Kim, 7/4/1996
Situació: Bar-Restaurant Les Voltes – c/ Canal

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Murals de temes diversos

All you need is goals
Situació:  C/ del Pedró
Autors: Fert (Jordi Comas Casanovas) ; Dase

Amb la imatge d’en Janó i la Lola, avis de Jordi Comas
Mural pintat a mà pels artistes Fert & Dase –  Fert (Jordi Comas) – Pintura Plástica & Spray, 24 x 6 m, Cabanes 2017

Pati de l’Escola de Cabanes
Situació: Ctra. de Cabanes a Sant Climent.
Autor: Fert (Cabanes, 2018)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Il·lusions òptiques
Situació: Zona del Mas Ribas
Autors: Fert&Dase.
Somos mi amigo Fert y yo, autorretratados a spray en un muro abandonado en medio de la naturaleza. Somos los momentos que vivimos. Enero 2014, Cabanes.



1 comentari

Poesies

Poesies, relats i dites sobre Cabanes

Cabanes
A: Vayreda i Trullol, Montserrat;
Roura, Lluís [pintures].
Els Pobles de l’Empordà.
Figueres : Carles Vallès, 1984Sobre un pla que arreu perfila
els canyissos i els xiprers,
on sovint s’alça una vila
que té places i carrers
amb cases color d’argila,

aflora la de Cabanes
amb matriarcal orgull
cenyida per les vessanes
que llaura, sembra i recull
enmig de terres germanes.

Desafiant tot ultratge,
en la nuditat d’un cos
que del sol rep vassallatge,
s’alça altiva en el seu clos
la torre de l’homenatge.Plana enllà, dins la clausura
de les hortes i els jardins,
l’encuny del Císter perdura
a Sant Feliu de Cadins
plenitud d’una fe pura.

La Cabanes que destries
sota l’elm dels Pirineus
treballa i viu els seus dies
recollida entre conreus
i encerclada de masies.

Montserrat Vayreda Trullol

El Poema de l’EmpordàHortes de Vilabertran!
Frondes d’airosa capçada,
colors d’aram esvaït,
blaus d’espígol, grisos d’ambre!
Verds grenyals de Castelló!
Finíssims grocs de Cabanes!
Postes de sol de Rabós!
Capvespres de Peralada!Albert Serrano i Delclòs
(Figueres: Ed. Empordanesa, 1981)
Lo bou de Sant Pau(…) A la vila de Cabanes
una tartana ha arribat
com es d’un rich propietari
tots hi van la gorra en má,
–Saluda l’Anton!
–Tinc casa
no li só parcer ni criat
No em llevo la barretina
sols que pél bou de Sant Pau (…)Damàs Calvet
La Muga
Pere Pla Marcè
A: El nou gamarús. Boadella i Les Escaules(…)Més son cor ja té una espina
que la punxa i l’amoïna,
amb fort delit;
té la dèria verinosa
de la dona capritxosa:
mudar de llit.
Per curar-li eixa mania
li han obert una sangria,
en un costat;
és sa filla que a Cabanes
perquè no en tinga més ganes
va a moldre blat.D’aquell poble de passada,
l’envien a Perelada,
pel mateix fi;
és ja el ters molí que compta
la Muga del senyor comte,
en son camí.  (…)
Curbet, Quim

Cabanes i els potamolls.

Diari de Girona, 9/07/2009

Dites

  • Cabanes són potamolls
  • Toquen les dotze; migdia a Cabanes
  • Cabanes, terra de canyes.


1 comentari

Campanes i campanars

A la plaça de l’església de Cabanes hi ha dos campanars, el de l’església parroquial de sant Vicenç i el petit campanar de la capella de Sant Sebastià.

Actualment al campanar de l’església parroquial hi ha quatre campanes, dues de grans dins el campanar i dues de més petites penjades a l’estructura que hi ha a la terrassa del campanar.

Campanes grans:

  • Vicenta, Rosa i Carme (600 kg) apadrinada pel matrimoni Joan Gibert i Joaquima Pey. El nom de Vicenta se li va donar perquè Sant Vicenç és el patró de la parròquia i Rosa i Carme per ser els noms de les dues filles dels padrins.
  • Assumpta, Josefa i Antònia (220 kgr) apadrinada per Xaviera Pradel, vda. Gimbernat i el seu nebot Antonio Vivanco Pradel. Possiblement se’ls va donar aquest nom per ser el nom de diferents familiars dels padrins.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Campanar de l’església parroquial de Sant Vicenç

A l’extrem nord-oest de la façana s’aixeca el campanar, de planta quadrada amb el cos superior octogonal i rematat amb barana d’obra. Hi ha quatre obertures d’arc apuntat a la part superior, i un rellotge i una finestra emmarcada en pedra més avall.

Campanar neoclàssic coetani del temple. Té un primer alt cos de planta quadrada (6’05 x 6’05 m); el segon és vuitavat i està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb balustrada damunt del qual s’aixeca una petita torrella coberta amb una cúpula de ceràmica vidriada rogenca. La cel·la queda oberta amb finestrals d’arc apuntat amb bordó i balustrada, un a cada cara alterna; hi penja alguna campana. Un rellotge d’esfera està al capdamunt del primer cos a la cara frontal i a sota seu, a mitja alçada, una finestra rectangular. Decoren al segon cos una motllura sota els finestrals i una tercera a l’arrencada dels arcs. Els seus murs són de maçoneria amb carreus a cantoneres al primer cos i de carreus ben escairats i de color més clar que a la resta en el segon cos.

Situació: damunt l’ala dreta del temple fent angle al nord-est del frontis encarat a llevant.
Alçada: 28’44 metres.
Esveltesa: 4,7

Protecció Bé cultural d’interès local. Identificador: IPA: 17931

Bibliografia:

Per la data de la seva construcció, l’església no es va veure afectada per la Guerra del Francès, però amb motiu de la guerra carlina el campanar va servir de torre de vigilància i se li van fer modificacions. Així ho expliquen les Actes Municipals:

  • 1873, 30 d’agost.- Levantar el campanario, con pared de ladrillo llano de 4,5 palmos de espesor, con los correspondientes astilleras y los ventanales de las campanas….
  • 1874, 15 de febrer.- . S’acorda: Aceptar la propuesta de un particular de hacer el servicio de vigilancia desde lo alto del campanario durante el día, haciendo las señales de campana en caso de peligro, en sustitución de los 4 hombres habituales.

Pere Serra i Prim (1820-1889), a les seves memòries, ens explica diferents fets relacionats amb el campanar i les campanes de l’església de Cabanes:

  • 1852.- El mes de març es començà a construir el campanar amb la col·laboració dels veïns que hi van participar amb jornals i amb diners. El mes de juny, s’havia de posar el rellotge que ja feia temps era fet a Besalú, però la manca de diners ho va impedir. A finals d’any es van reprendre les obres, arreglant l’escala, enrajolant el cor i posant-li la barana. D’acord amb un document de l’Arxiu municipal la barana del cor es va posar el 1892, tot i que podria ser que aquesta barana del 1852 fos provisional i el 1892 es posés la definitiva.
    • Aqui se trubará que amitg mes mars de 1852 se cumensa la hobra del campena [es comença a construir el campanar] ab 4 mestres de casas … y picu que se trubaren de … publasiho fen totas las juntas [hores de treball] de franch o de critad [caritat] y al dia 13 de abril se ba turna pasa la capta … lo dia 1e de juñ purtaren la gabia del relotja [rellotge]. La mala vinensia es arribada la jen se es desmayada als dines se han acabat y axis se es quedat ab la gabia pusada sens relotja ni campanas y al relotja se encuntraba fet en Basalu [Besalú] tems a.
  • 1853.- El 2 de gener s’instal·len unes que campanes que des del 1803 es trobaven a la capella de Sant Sebastià. A finals de juny, es va encarregar la fosa d’unes campanes antigues per tal de fer-les noves i posar-les al rellotge. El 4 de setembre, es va instal·lar el rellotge i les campanes
    • y en al dia 2 del mes de jane de 1853 [baxaren] las campanas que estaban situadas [en la] Capella de Sn Sebastia que achsistien [existien] del añ 1803 ensá y al dia 18 del presen las pujaren en dit campana nou y las pusaren en sun lloch …
    • Als hultims del mes de juñ feren fondre 2 campanas que teniam … mol tems há per ferna las del relotja en Figueras.
    • Al dia 4 satembre batejaren las campanas nobas y las pusaren á sun destinu per tucá horas y cuarts y enseguida acunduhiren al relotja en sun apusentu o cuarto per la seba relasio.
  • 1917.- Es compra el rellotge del campanar. A l’Acta Municipal del 4 de març de 1917, s’acorda: comprar un nuevo reloj de campanario al Sr. Mallau de Figueres por el precio de 2.241 pts.
  • 1964.- El 12 de desembre es van beneir les noves campanes de l’església. Al diari Ampurdan del 16 de desembre, s’hi descriu l’acte de consagració. La més gran, de 600 kg., apadrinada pel matrimoni Joan Gibert i Joaquima Pey, va ser batejada amb els noms de Vicenta, Rosa i Carme. La campana petita, de 220 kgr., se l’anomenà Assumpta, Josefa i Antònia i va tenir per padrins Xaviera Pradel, vda. Gimbernat i el seu nebot Antonio Vivanco Pradel.

Fotos de Joan Noguer Cardoner

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • 1997.- Es va portar a terme una restauració general de l’església. A:  Diari de Girona, 9 de juliol i 13 de juliol  de 1997 –  El Punt, 12 de juliol de 1997 – Hora Nova, 13-19/05/1997. La Restauració de teulats, exteriors i campanar va suposar un cost 18.000.000 ptes. subvencionades per Diputació, Generalitat, Ajuntament i Bisbat
  • 2000.- Es canvia el rellotge del campanar per un de nou, electrònic i automàtic. El cost de 1.121.720 ptes. està subvencionat per al Diputació de Girona amb 830.000ptes. També s’instal·la un parallamps valorat en 423.792 pts.

Campanar de la capella de Sant Sebastià

Campanar d’espadanya d’un sol arc de mig punt. Actualment no té campana

Des del 1803, a la capella de Sant Sebastià hi havia unes campanes, que el 2 de gener de 1853 es posaren al nou campanar de l’església de Sant Vicenç.

Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Documents:

    • 1841/1900.- Aplec de documentació solta de la parròquia de Cabanes. …  relació dels veïns que han participat en la recaptació de diners per la compra d’una campana per la capella de Sant Sebastià (1900ca.).  ACAE110-109-T2-150

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De la campana Maria Bernarda del monestir de Santa Maria de Cadins en parla Carles Sapena i Aznar a la monografia Les campanes (Quaderns de la Revista de Girona, 1997). No queda clars si la campana ja era a Cabanes o si es va construir a Girona, després del 1492.

 

 

 


3 comentaris

Donants de sang. Delegació de Cabanes

La donació de sang és un acte solidari. Per al donant només és un moment, per a molts malalts pot suposar la vida.

La Federació Catalana de Donants de Sang, fundada el 1988, és una entitat que fomenta la donació altruista de sang i plasma a Catalunya. La seva funció social és divulgar i fomentar una conscienciació ètica i responsable que doni resposta al repte que els avenços científics signifiquen.

La Federació, que aplega les diferents associacions d’arreu de Catalunya, col·labora amb el Departament de Salut, amb el Banc de sang i teixits i amb tots els organismes i entitats relacionats amb la transfusió sanguínia, tant a nivell nacional com internacional.

El delegat dels donants de sang és la figura responsable d’atendre les sol·licituds, els dubtes i les peticions així com de copsar la realitat pròxima que posteriorment s’utilitzarà per millorar les campanyes. És la persona més propera al donant i el canal per comunicar-se amb les forces vives de cada municipi: ajuntaments, metges, escoles, mitjans de comunicació, etc.

Des del 1986, Cabanes organitza diades de donació de sang amb la col·laboració de l’Associació de Donants de Sang de Girona i el Banc de Sang i Teixits. En tots aquests anys, el poble ha tingut tres delegades i un delegat i des del primer moment els cabanencs han participat generosament en totes les campanyes que s’han portat a terme al municipi.

Per aquest motiu i, aprofitant la construcció del nou dispensari municipal, es va creure convenient reservar un espai proper a l’edificació, agençar-lo i posar-hi un monument als donants de sang com a mostra de reconeixement públic i d’agraïment als donants del poble, als delegats, voluntaris i a totes aquelles persones que al llarg de tants anys han contribuït amb la seva solidaritat a salvar la vida de moltes persones.

Text de l’escultura:
El municipi de Cabanes en reconeixement als Donants de Sang. Abril 2019

L’escultura es va instal·lar a finals d’abril de 2019 i es va inaugurar oficialment el 29 de juny del mateix any, junt amb el nou dispensari i la plaça dels Drs. Heras.

Monument als donants de sang

Informació de l’escultura, dissenyada per Franc Cervilla i construïda per Agustí Empordà, sl

Cronologia:

  • 1986.- Primera extracció de sang a Cabanes
  • 1986-1990.- Delegada: Narcisa Martínez Argelés
  • 1991-1992.- Delegada: Pietat Puigdevall Dalmau
  • 1993-2012.- Delegada: Joaquima Viñolas Gou
  • 2013.- Delegat: Miquel Hilari Fernández

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Deixa un comentari

Dispenses matrimonials

Existeixen dos tipus diferents de dispenses matrimonials per al matrimoni catòlic:

  1. Dispenses de proclames o d’amonestació. Els matrimonis havien de ser anunciats durant l’ofici religiós de tres dies festius. En les dispenses de proclames se suprimia aquest tràmit i es procedia a interrogar dos testimonis del poble sobre la solteria dels sol·licitants. Així s’aconseguia un doble efecte:
    1. Es reduïa el temps que es tardava en contraure el matrimoni.
    2. S’evitava la denúncia de possibles impediments per part de parents o de veïns del poble.
  2. Dispenses matrimonials d’impediment. Se sol·liciten quan existeix algun impediment que obstaculitza la realització de l’enllaç matrimonial. En aquest cas calia transmetre una sol·licitud de dispensa al Vicari General de la diòcesi exposant les  dades personals i la descripció de l’impediment. Seguidament, el Vicari General es posava en contacte amb el rector de la població on residien els sol·licitants per iniciar tot un procés a més de l’interrogatori als testimonis. Per a la parella suposava entre d’altres obligacions …
    1. Passar 4 mesos sense cohabitar ni estar junts
    2. Durant aquests 4 mesos el nuvi, cada dia, havia de fer un servei a l’església: tocar l’Ave Maria, encendre la llàntia de l’altar …
    3. Passat aquest temps i com a penitència, un dia de precepte havien d’oir la missa major, un al costat de l’altre amb un ciri encès a les mans
    4. Dos testimonis havien de donar fe de la seva solteria, de les relacions familiars entre els nuvis i de què es casaven lliurament

Dues dispenses matrimonials de parelles cabanenques ens serveixen d’exemple:

1776.- Dispensa de proclama: Rafel Basco Bonavia, de Cabanes = Francesca Parés Pi, de Llers

Rafel Basco joven jornalero … de la parroquia de Cabanas de una y Francisca donzella hija legitima de  … de la parroquia de Llers … contrahen entre si matrimonio dispensadas las proclamas en cuyo han intervenido los concentimientos prevenidos por la nueva Real pragmatica a este fin ordenada

Testigos de la libertat del contrahente Vicente Roqui labrador y Andres Barrali texedor quienes juraron en poder del Rdo. domero de Cabanas y de la libertat de dicha contrahente Buenaventura Simon y Lavall jornalero y Miquel Plahensa jornalero de la parroquia de Llers quienes juraron en poder del Rdo Domero de ella.

1733.- Dispensa d’impediment per afinitat de grau 3: Josep Vidal, de Cabanes = Isabel Torrent, de Cabanes

Certificat del domer

Certifico lo baix firmat domer sobre la instruccio de la tras pagina, que Joseph Vidal y Isabel Torrent de Cabanas han observat lo seguent
Po – Joseph Vidal y Isabel Torrent han servat entre si la separacio per lo espay de 4 mesos no cohabitant ni estant junts
Item – durant dits 4 mesos Joseph Vidal tots los dias ha acomodat la llantia del altar major de Cabanas y ha aparegut esta obra ser mes facil de cumplir que lo tocar la Ave Maria per respecte del treball ab que tenia de viurer
Item – cumplit lo sobre dit Joseph Vidal y Isabel Torrent per penitencia publica en dia de festa de precepte han ohit la Missa Major en dita Iglesia de Cabanas lo un al costat de laltre ab dos ciris encesos en las mans
Item – cumplit lo sobredit; lo domer baix firmat tenint lo cas ben examinat y conforme a las lletras de sa santedat ha absolt en lo for de la conciencia a Joseph Vidal y a Isabel Torrent dels incestos per ells comesos, posantlos la penitencia; que sa santedat mana en la carta, essent lo domer elegit per los sobredits Joseph Vidal y Isabel Torrent segons la commicio del Sr Vicari General
Item – Isabel Torrent ab jurament ha afirmat que no avian comesos incestos crehent que la santedat mes facilment dispensaria; ans be ha afirmat que no pensaba ab dispensa
De quibus fidem facio ego Joannes Vila Prsbiter et hebdinarharius loci et castri Sancti Vicentii de Cabanas … die vigesima secunda mensis desembris anni 1733 … …

Declaració dels testimonis

Die Vigessima sexta aprilio 1733 Gerunda …testi sequens
Narcisus Prim laborator loci de Cabanas … diocesis Gerunden etati sua procet dixit trigienta quinque annos parum plus vel … tsti qui legitimo monitus certatus et ….
De primo lugar …
Dixit que sab molt be que Maria Vidal que fou muller de Joseph Vidal, qui desitja ara casar amb Isabel Torrent, y la dita Maria Vidal eran parents en tercer grau de consanguinitat lo que dit saber perque los coneix molt be ÿ ha tambe coneguts llurs paras y avis y sab molt be era filla de Mariangela Brugat qui casa ab Miquel abat, la qual Mariangela fou filla de Mariá Brugat y casa ab Quirch Abat y de altre parte ab molt be que la dita Isabel Torrent qui ara vol casar ab dit Joseph Vidal es filla de Margarida Torrent y Brugat muller de Miquel Torrent y finalment la dita Margarida era filla de miquel Brugat germa de dita Maria Abat y Brugat y asso diu saber per des de la matexa parantela y haver conegut y tractat tots los sobranomenats.
En lugar secundo …
Dixit que es beritat que dit Joseph Vidal y Isabel Torrent son pobres y miserables personas de forma que solament viuhen de que guanyan ab llur industria y treball y diu saberho per conocerlos molt be y ternirlos ben tractats.
Int lugar 3
Dixit que es tambe varitat que si dita Isabel no casara ab dit Joseph Vidal quedaria sens … difamada y sans casar per ser publich lo que narra la dispensa
It lugar ultimo …
Dixit que dita Isabel no es estada robada
…  
Raphael Torrent laboratori parochia de Cabanas … diocesi Gerunda estatis … dixit quadraginta annos parum plus vel … testi quei legitima monituri juranty
Et interrogatur super … interrogatory dixit idem quod antedictus testis propter easdam rationes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Impediments matrimonials

Els impediments inhabiliten a la persona per contraure matrimoni vàlidament. La dispensa d’un impediment matrimonial és una figura jurídic-canònica en la qual s’eximeix d’una norma canònica a un cas particular, sense que això suposi derogar-la.

Hi ha tres tipus d’impediment …

  1. Consanguinitat. S’ha de diferenciar entre la consanguinitat directa, quan els contraents descendeixen l’un de l’altre  i la col·lateral quan els dos tenen un avantpassat comú.
  2. Afinitat. Quan als contraents els lliga un parentiu d’adopció; és a dir, que són parents degut a anteriors matrimonis, sense que existeixi cap lligam de sang.
  3. Espiritual. Quan un dels contraents és padrí o padrina de baptisme de l’altre.

Bibliografia: