Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


by 2 comentaris

Cadastres de Cabanes (1): Segle XVIII

Més informació: Can Carreras i heretat dels Romaguera
Vegeu també: APEO de 1842 – Cadastres s. XX

Catastro del lugar y término de Cabanas del Corregimiento de Gerona (1779)
Catastro y repartimiento por menor del lugar de Cabanas del Corregimiento de Gerona según el apeo practicado con fecha de 10 de noviembre de 1779 por los Geómetras Dn Carlos Cherta y Dn Ysidro Comas siendo el común denominador de las fracciones 24; y se previene que para las confrontaciones de las piezas de tierra la L. significa Levante, la M. Medio-dia, la P. Poniente, y la T. Tremontana.
Import total a tributar: 21.071 rals d’ardit.

Més informació: Cadastres de Cabanes: Dossier

El document forma part del fons Ajuntament de Cabanes custodiat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Després de digitalitzar-lo, el 26 de gener de 2022, es va fer públic al portal Arxius en línia.

Catastro del lugar y término de Cabanas. ACAE110-114-T1-317

Temps abans, el 1996, Natxo CRUZ i CARDIEL havia publicat un acurat d’estudi basat en aquest document: 
El cadastre de Cabanes de 1779. Consideracions sobre la font per a l’estudi històric. 
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29. Pàg. 191-240 (1996)

El document, de 505 planes, consta de quatre apartats:

  1. Folis: 4-416.- Descripció de 1123 parcel·les, indicant: noms de la finca i del propietari, límits de la peça, tipus de cultiu (sembradura, vinya, mallol, olivar, hort, closa, erm …), qualitat de la terra (1ª, 2ª, 3ª), la seva superfície en jornals i l’impost que se li aplica.
    • Jornal – mesura de superfície que correspon a l’espai de terra que pot ésser llaurat en un dia normal de feina. El seu valor varia segons les contrades. És molt possible que el jornal d’aquest cadastre sigui el propi de la Seu d’Urgell, equivalent a 29,7 àrees, és a dir, a 2.970 m2 (Font: Natxo Cruz i Cardiel).
    • El tribut es pagava en «rals d’ardit», una unitat catalana de compte:
      • 1 lliura = 10 rals = 20 sous = 240 diners
      • 1 ral d’ardit = 2 sous = 24 diners
      • 1 sou = 12 diners
    • Algunes anotacions al marge, fetes posteriorment, indiquen els canvis de propietat.
  2. Folis: 417-445.- Descripció de 133 cases, indicant: nom del propietari, persones que hi viuen, bestiar que hi ha a la casa i tribut anual que els correspon per cada concepte. Només hi consten les persones que treballen i que han de tributar. Les dones i infants no hi són descrits.
    • Les últimes ressenyes, des del número 123 al 133, són considerades Casas de campo.
    • Al final hi consta el que han de satisfer el comte de Peralada i Carles Puiggener d’Orís pels delmes i tasques que cobren.
      • Carles Puiggener d’Orís devia ser Carles Puiggener d’Alemany, II marquès d’Orís (+1782), fill de Carles Puiggener Orís i Bru (1665-1726). Eren descendents dels Sarrahí i els Vallgornera, en el seu temps senyors de Cabanes.
    • Es tributava per la casa, pel bestiar i per la gent, distingint entre: Personal major, els propietaris, que pagaven 45 rals i Personal menor, els masovers, jornalers i mossos, que pagaven 25 rals. (Font: Natxo Cruz i Cardiel)
  3. Folis: 446-503.- Índex de contribuents ordenats més o menys alfabèticament: Indice y demostracion de la cantidad de cathastro que ha de satisfacer cada contribuiente de este Pueblo al año por todos los ramos de este Real Impuesto.
    • Cada fitxa conté el llistat de peces de terra que posseeix el propietari, els rals d’ardit que tributa per cadascuna, el que ha de pagar per la casa, pel bestiar i pel personal que hi treballa i l’import total del tribut anual.
    • L’apartat acaba amb l’import total del que ha de tributar el poble de Cabanes: 21.071 rals d’ardit i es repeteix la tributació de Carles Puiggener d’Orís i del comte de Peralada qui també cotitza pel molí de farina.
  4. Folis: 503-505.
    • Tarifes del que s’ha de pagar per altres conceptes: diputat, rendes de censos i censals i dret d’aiguardent.
    • Tarifes de cada jornal i espècie de terra, així com del bestiar “conforme a lo establecido en el catastro de 1716“.
    • El document finalitza amb aquest text que acaba sobtadament, cosa que fa pensar que s’ha perdut alguna plana: Este Catastro y repartimiento por menor se ha formado en la Contaduria Principal de este exercito y Principado de Cathaluña a mi cargo à lo que los Regidores del lugar y termino de Cabanes del Corregimiento de Gerona han de arreglar la exacción entre sus individuos contribuyentes observando …

L’import a tributar es basava en el cadastre Patiño: se ha considerado cada jornal de tierra y especie ganado para el cargo de Cathastro conforme a lo establecido en el año de 1716.

  • el jornal de tierra de 1ª calidad a 6 rals 12 diners
  • el de segunda calidad a 4 rals 12 diners
  • el de tercera calidad a 3 rals 12 diners
  • el jornal de viña de 1ª calidad a 6 rals 12 diners
  • el de 2ª calidad a 4 rals 12 diners
  • el jornal de huerto de 2ª calidad a 4 rals 12 diners
  • el jornal de olivares de 1ª calidad a 3 rals 12 diners
  • … …
  • por cada cavallo macho o mula 3 rals
  • por cada Buey o Baca 1 ral 12 diners
  • por cada jumento 1 ral
  • por cada cerdo o puerco 18 diners
  • … …
  • El personal major (propietaris) tributava 45 rals i el personal menor (masovers, jornalers i mossos) 25 rals.

Malgrat les reserves que Natxo Cruz manifesta en el seu estudi sobre la veracitat de les dades que els contribuents van declarar a l’hora de fer el cadastre de Cabanes de 1779, des del punt de vista històric i econòmic, les seves aportacions ens donen una visió molt completa del que era Cabanes a finals del segle XVIII.

Per als cabanencs, però, aquest document ens ofereix altres dades interessants a nivell local: toponímia, masos, cognoms de llinatges que s’han mantingut fins a finals del segle XX i principis del XXI, lligams familiars, relació que determinats propietaris tenen amb el poble malgrat no residir-hi …

Toponímia del terme municipal

  • Partides o Paratges
    • Torells, Pla de la Calzada, la Garriga (a banda i banda de la Muga), Mas Llastí, Les Closes de Llobregat, Pla de Llobregat, Els Estanys, Llevamans, La Salanca, Els Triacs, Campassa, La Salanqueta, Muralla, Massons, Colomines o Colominar, Camp de les Eres, Camp de Capdevila, Closa de tres Corns, Camp de les Ruelles, Pla del Sepulcre, Els Grillaters, El Relliquer, Horts de la muralla, El Pedró, Camp Ferrer, Colomina gran, El Salitar, El Balcar, El Romanimar, Les Hortes, Horts del Molí, Camp del Bosc, Mas de Sant Feliu, Pas de les Moles, Pla de Sant Feliu, Els Aspres, Mas de Sant Feliu en lo Aspre, Corral del Comte, Mas Ferraró, Pla de la Devesa, Puig de la Cavalleria, Closes del Llobregat, Camp dels Verns, Camp dels Oms, Camp de les Batalles, Camp gran i Closa del Pla de la Devesa, Camp del Bosc, Oliverons?, Bosc del Pla, La Caseta, Camp de la Mina, Els Estanys, El Bosquet, Clos d’en Pujol, La Tanca, Erm de la Caseta, Els Aspres, Camp de l’Alzina, L’Aspre, Els Pujols, Camp del Sepulcre, Pla de Llobregat, Tortugues
  • Camins
    • Camí de Torells, Camí de Vilabertran, Camí del mas Maimó, Camí de la cabrera, Camí de l’any 400 M (marià?), Camí de Figueres, Camí dels suros, Camí moliner, Camí del lladre, Camí carboner, Camí de Biure, Camí de Cartellà, Camí de les deveses, Camí de Molins, Camí de la Garriga,
  • Recs
    • Rec Madral, Rec del Molí, Rec Vell, Rec del Bramador, rec de les Agulles

Cases aïllades (masos)

  1. L’Aigüeta.- Propietari: Josep de Terrades (Figueres). Treballadors: Domingo Santacreu i Joan Cavallé
  2. Mas Gitano.- Propietari: Josep de Terradas (Figueres). Masovers: Francesc Alay i el seu fill, Isidre. Mosso: Andreu
  3. Mas Maimó (mas Ribas).- Propietari (usufructuari): Ventura Anglada (Figueres). Masovers: Esteve Llorens i el seu fill Esteve. Mosso: Narcís
  4. Mas Llastí (mas del Forn d’en Gestí). Propietari: Josep de Terrades (Figueres). Masovers: Francesc Riera i el seu fill
  5. Mas de Sant Feliu.- Propietari: Jaume Pont i Casadevall. Masovers: Francesc Roca i el seu fill Josep
  6. Molí de Farina.- Propietari: Comte de Peralada. Moliner: Josep Sunyer
  7. Casa enderrocada.- Propietari: Josep Dedeu
  8. Mas Ferraró (possiblement el mas d’en Bella).- Propietari: Francesc Oliva Ferraró (Vilarnadal). Masovers: Pere Bru i el seu fill Pere.
  9. Corral del Comte.- Propietari: Josep de Terrades (Figueres). Masover: Jaume Pujol
  10. La Caseta.- Propietària: Clara Ramis (Clara Clarà Sagàs, viuda de Rafel Ramis Vilanova). Inhabitada
  11. [Mas del Porxo].- Propietari: Jaume Pont Casadevall. Masovers: Felicià Terrats i el seu fill Marturià

Els vint majors contribuents

  • Residents a Cabanes
    • Jaume Pont i Casadevall (Cabanes,1759-1834) (994 rals 13 diners). Família Romaguera
    • Rafael Aguer i Aguer (Cabanes,1728-1785) (837 rals 1 diner). Família Aguer
    • Clara Clarà Sagàs, Clara Ramis, vda. de Rafel Ramis Vilanova (465 rals 7’5 diners). Família Ramis
    • Maria Sorrell Gallet, Maria Roca, vda. de Narcís Roca Miquel (442 rals 3 diners). Família Roca
    • Vicenç Roqui (388 rals 16’5 diners)
    • Pere Antoni Capdevila Martí (249 rals 23 diners)
    • Rafel Brugat (213 rals 11 diners)
    • Narcís Prim (176 rals 11’5 diners)
    • Joan Martí (174 rals 8 diners)
  • Vinculats a famílies arrelades a Cabanes però residents en d’altres poblacions
    • Ventura Anglada, sogre de Vicenç Maimó Falgàs (551 rals 6’5 diners). Mas Maimó-Mas Ribas
    • Rosa de Carreras d’Avinyó (Cabanes,1738-1810) (537 rals 22’5 diners). Can Carreras
    • Anton de Carreras (519 rals 16’5 diners). Can Carreras
    • Rafel Vergés Brugat (Cabanes,1714-Olot,1795) (213 rals 11 diners). Can Vanover
  • Residents en d’altres poblacions, sense vinculació amb cap llinatge del poble
    • Josep de Terradas (1.598 rals 20 diners). Figueres.
    • Josep de Cremadells (525 rals 20’5 diners). Sant Llorenç de Cerdans.
    • Josep d’Avinyó (318 rals 11 diners) Peralada. Família política de can Carreras
    • Francesc Oliva Ferraró (310 rals 2 diners). Vilarnadal
    • Jeroni Puigferrer (259 rals 8 diners). Vilabertran. Sogre de Rafel Aguer i Aguer
    • Bernat Oliva (213 rals 23 diners). Peralada
    • Col·legiata de Vilabertran (175 rals 6 diners)

Can CARRERAS i heretat dels ROMAGUERA

Inventaris de l’heretat de Can Carreras: 1716 i 1797 (Font: l’arxiu familiar de can Carreras)

  • 1716/1717: Hereus de Francesca Despuig i Prats. Llistat dels camps que formaven l’heretat de can Carreras, llavors a mans de Francesc de Carreras i Raguer (Tàrrega, 1654 – Cabanes, 1740), vidu de Francesca Despuig i Prats (Cabanes, 1631 – 1715) i del seu fill Anton de Carreras i Despuig (1681? – Sant Pere Pescador, 1756). L’informe està basat en el Cadastre Patiño de Cabanes.
    • Cases del lloch y terme de Cabanes y lo que deu pagar quiscun anÿ inseguint lo ordre General del sr. Indendent Dn Joseph Patinÿo. Primo per las medidas de terra de tot lo terme, 12408 reals de ardits. Por la cases, edificis, censos, censals y delmes, molins y altres fabricas 878 reals. Y per lo personal de dit lloc 5200 reals. Que fa junt la suma 18486 reals. Y en lo ordre del Sr Intendent Rodrigo Cavallero ab lo arreglament dels bestiars mana se pague a cumpliment del anÿ 1717, 18467 reals. … importa 81 reals de més ….
    • Import del tribut. La superfície es mesura en vessanes i quartons i el pagament en lliures, sous i diners
      • Terra de ort a la tretsa – 18 sous barcelonesos
      • La primera calitat de sembradura y la primera de vinÿa, a la clase quinse – 13 sous
      • La segona calitat de sembradura y segona calitat de vinÿa, a la clase desavuÿt – 9 sous
      • La primera calitat de oliveras y a la clase vint – 7 sous
      • La segona calitat de oliberas a la clase vint ÿ hu – 6 sous
      • La tercera calitat de oliberas la la clase vint ÿ dos – 4 sous
      • Prats a la clase vint ÿ tres – 4 sous
      • Bosch y closas la clase vint ÿ 4 – 2 sous
      • Herms y garrigas a la clase 30 – 2 diners
  • 1797: Heretat de Maria Rosa de Carreras i Avinyó. Llistat de les finques que conformen l’heretat de Rosa de Carreras (Cabanes, 1738-1810) i la seva situació el maig de 1797: extensió de les finques, qui les treballa, què s’hi cultiva i condicions de l’arrendament.

Casa i antic patrimoni dels Puig i Casadevall (1789). Inventari de l’heretament de Jaume Pont i Puig Casadevall (Cabanes,1759-1834), fill de Jaume Pont i Germànico, de Pont de Molins, i Francesca Puig Casadevall i Gorgot, de Cabanes.

Segons els documents de can Carreras, al cadastre de 1716, Cabanes va haver de pagar un tribut de 18.486 rals, mentre que el cadastre de 1779, importa 21.071 rals. En 63 anys la tributació va pujar a l’entorn del 15%.

Bibliografia


by Deixa un comentari

Placeta del carrer Canal

** Placeta del carrer Canal: dossier **

Aquesta placeta, accessible des del carrer Canal, es trobava darrera de les cases que ara s’identifiquen amb els números del 28 al 34.
La plaça servia de pati de les dues cases de la família Pujol i era lloc de trobada dels veïns. Segons la tradició oral, a la plaça hi havia un pou que també era d’accés públic. S’hi arribava per un carreró que ara està tancat formant dos patis que s’obren al carrer Canal (núm. 28 i s/n). Amb tot, l’antiga servitud de llum encara és vigent i es mantenen les finestres que s’obren directament sobre aquests dos patis.

No tenim prou dades per poder determinar d’una manera fiable la història de la placeta i segurament mai podrem saber amb total certesa qui n’era el propietari legal ni tampoc com i quan va passar de ser un espai d’accés públic a pati particular.
La poca documentació que s’ha aconseguit, de mitjans del segle XIX, afirma que la plaça era el pati de les dues cases de la família Pujol, assenyalades amb els números 20 i 22 i que la casa número 24 també hi tenia sortida, però en cap cas s’acredita que la propietat sigui comunal. El 1875 un altre document avala que el pati era propietat de l’amo de la casa núm. 22, llavors Josep Aguer, i que aquesta propietat estava obligada a preservar les servituds de pas i de llum a la casa núm. 24, sense que esmenti l’ús públic de la placeta. El 1922, quan Josep Gimbernat és autoritzat a obrir finestres sobre part del carreró que menava a la plaça no es fa cap referència a la propietat de l’espai, només a la servitud de llum i el 1948, en esclatar el conflicte veïnal entre Carme Mis, Francesca Vergés i Maria Pujol, malgrat que tant el consistori com els veïns afirmen tenir constància que la placeta sempre havia estat d’accés públic, l’Ajuntament reconeix que no té cap document que ho acrediti. Tot i això, i a pesar de les advertències del secretari, el consistori dictamina a favor de mantenir la placeta com espai públic.


by Deixa un comentari

El Portal del Senyor i altres portals del poble

Vegeu també: La Torre i el castell de Cabanes

El Portal del Senyor, conegut també com a portal de l’Església, portal del Cementiri o portal de Peralada, estava situat al carrer Escudillers, al costat del rec del Senyor. Aquest portal era el pas obligat per anar a Peralada, al mas Ribas, al cementiri i també a l’església. Cal tenir present que l’actual església parroquial es va començar a construir el 1803 i va ser beneïda el 1820 després que el temple parroquial de Cabanes, que es trobava al costat del cementiri, s’acabés d’ensorrar amb l’aiguat de 1784.

No ens ha arribat documentació que ens expliqui el procés de fortificació del poble, els primers plànols coneguts són de finals del segle XVII.

Cal suposar que en època medieval les muralles només tancaven el recinte del castell i que a mesura que el poble creixia es van anar ampliant, primer fins al rec del molí, a l’actual carrer Canal, i posteriorment encerclant tot nucli urbà: carrer dos de maig, carrer Colón, carrer del Clos i rec del Senyor, amb tres punts d’entrada:

  • des de Peralada, pel portal del Senyor
  • des de Figueres, pel portal del Molí
  • des d’Espolla i Sant Climent Sescebes, pel portal de les Eres

Tant la muralla com els portals van fer la seva funció defensiva fins a les guerres carlines.

El Portal del Senyor és l’únic que es va mantenir en peu fins a mitjans del segle XX concretament fins a l’any 1958. Les actes municipals ens expliquen el procés del seu enderrocament a partir del 1946.

  • 1946, 5 d’octubre. Per primera vegada es proposa la reforma del portal per eixemplar la sortida del poble: El Sr Alcalde propone … que el porche existente al principio de la calle de Escudillers y que en tiempos antiguos formaba fortín y muralla, propiedad actualment de D. Anselmo Duch Miró [Cabanes, 1912] seria muy conveniente fuera ensanchado a fin de que los carros cargados de gavillas o alfalfa pudieran pasar libremente. Como se trata de una mejora muy necesaria para la parte de población que debe utilizar este paso con los citados carros, puede declararse de utilidad pública y en caso de pugna con el propietario (que no es probable) ser objeto de expropiación …
  • 1946, 16 de novembre. … se aprueba el presupuesto de obras efectuadas para ensanchamiento del “Portal del Señó” por la cantidad de Mil seiscientas cincuenta y cinco pesetas cuarenta céntimos.
  • 1947, 13 de desembre. Se trató asimismo del llamado Portal del Señó y aun cuando el Ayuntamiento considera que dicho Portal es histórico en los anales de la población, no teniendo otra entrada por aquella parte resulta estrecho para pasar los carros cargados de gavillas y alfalfa, acordándose que antes de proceder a la formalización del expediente de expropiación a su actual propietario Sr. Anselmo Duch se entreviste el Sr. Alcalde y otro miembro de la Corporación con el referido Sr. Duch a fin de formalizar el contrato de lo cual darán cuenta en la próxima sesión que se celebre. Para que acompañe al Sr. Alcalde queda designado el gestor de Obras Públicas Sr. Gou.
  • 1948, 3 de gener. Referente a la Comisión nombrada para la adquisición del llamado “Portal del Señó” no se han puesto de acuerdo con el Sr. Duch.
  • 1948, 3 d’abril. … la Presidencia recuerda que ya en otras ocasiones se ha hablado de ensanchar el portal llamado “del Señó” pero hay la dificultat de que según manifiesta Don Anselmo Duch, las paredes y cubierta son de su pertenencia. Como considera la Corporación que el Sr. Duch estaria en este momento en disposición de ceder al Ayuntamiento el derecho de las citadas paredes sin llegar a la expropiación forzosa, siempre desagradable en poblaciones de escaso vecindario, se encarga que el Alcalde Sr. Heras y el Sr. Gou se entrevisten con el Sr. Duch y presente proposición de venta al Ayuntamiento, señalando el precio que considere valen las citadas paredes, y si es posible todo el edificio, ya que sería muy útil al Ayuntamiento para depósito o matadero ya que se encuentra casi a las afueras de la población.
  • 1948, 14 d’abril. Seguidament el Sr. Alcalde pone en conocimiento de la Corporación que se ha entrevistado con el Sr. D. Anselmo Duch para la compra del llamado “Portal del Señó” manifestando que la propuesto del Sr. Duch era de cinco mil pesetas todo el edificio y 2000 pesetas el portal solo. El Ayuntamiento considera exagerados los precios propuestos por el Sr. Duch y acuerdan lo siguiente: Que el Sr. Gou se entreviste con el repetido Sr. Duch y le ofrezca por el portal 750 u 800 peseteas y que el resto del edificio no interesa ya que se trata de un rincón inútil, inservible para el Ayuntamiento. Del contrario, si el Sr. Duch no procura proponer un precio justo al repetido portal, el Ayuntamiento aún sintiéndolo mucho, se verá precisado a recurrir a la expropiación forzosa del citado inmueble, por necesitar su derribo para ensanche de via publica en aquel lugar.
  • 1950, 19 d’octubre. El sr. Alcalde comunica asimismo que D. Catalina Serrats ha propuesto en nombre de su hija (Maria Noguera Serrats) la venta al Ayuntamiento de la casa núm. 1 de la Calle de Escudillers. El Ayuntamiento lo toma en consideración y pide al Sr. Interventor si hay capital disponible para la compra de la referida casa, contestando el Secretario Interventor que durante este año no es posible pero que si el Estado paga los atrasos de 1948 y 1949 que suman mas de veinte mi pesetas, a pesar de que la mayoría de ellas estan comprometidas pueda que sobrara de algún capítulo. El Alcalde dice a la Comisión de Obras Públicas que en este caso puede entrar en negociaciones y si interesa la oferta al Ayuntamiento puede formarse el expediente de adquisición si se acuerda.

Anys més tard, el portal havia canviat d’amo. Ara consta com a propietat d’Amadeu Recasens i la seva esposa Maria Noguera Serrats. Maria (coneguda per Maria Peua) havia nascut a Cabanes, mentre que l’Amadeu venia de Barcelona. El 1956, la parella tenia casa al número 6 de la plaça de l’Ajuntament.

  • 1955, 24 d’abril. … Es objeto de comentario … la necesidad sentida para el pueblo de que la casa-portal propiedad de Don Amadeo Recasens, vecino de Barcelona, desaparezca. Y teniendo en cuenta que este Sr. viene muy amenudo Se Acuerda: gestionar del mismo su adquisición a fin de demoler la misma, facilitando el mayor acceso a todos los carruajes y vehículos en general que vienen cargados procedentes del camino de la Font o camino de Peralada.

La demolició es va portar a terme tres anys després:

  • 1958, 26 d’abril. … Igualmente se da cuenta de la petición formulada por los consortes D. Amadeo Recasens [Socias] y Da Maria Noguera [Serrats] en súplica de cambio de alineación de la casa o finca de su propiedad, de la calle Escudillers o Reverendos mártires, immediata al “porchu” de la entrada de la población, por la parte del cementerio, conforme al croquis adjunto, lo que tiende a hacer desaparecer el ángulo recto o rinconcito existente, logrando con ello una perfecta línea recta de la fachada de su edificio, donde proyectan reconstruir una o dos viviendas, conforme al proyecto que someterán a la aprobación de esta Corporación, cediendo ello, a cambio de la pequeña ocupación de via o espacio libre, el derribo del “porchu” que en varias ocasiones se les había interesado; derribo que corre de cuenta y riesgo del Ayuntamiento … Se acuerda: aceptar la propuesta de alineación de la casa nº 1 de la calle Escudillers … Aceptar la oferta de cesión del “porchu” o “portal” de entrada a la población, que antiguamente fue puerta de la muralla de la localidad, previo derribo, a fin de facilitar el transito de los carros y vehículos en general con carga de alfalfa u otros productos agrícolas … Correrá de exclusiva cuenta del Ayuntamiento el derribo del “porchu o portal” para lo cual oportunamente se contratará el personal oportuno y el traslado de piedras y demás materiales existentes.
  • 1958, 26 de juliol. D. Amadeo Recasens Socias, vecino de Barcelona, solicita permiso para construir dos viviendas en la finca solar o patio, señalado de número 1 de la calle Escudillers de conformidad al proyecto presentado. Se acuerda Autorizar su construcción, sujetándose empero a las normas que prevé la Orden de 29 de febrero de 1944 y demás de general aplicación ...
    … Y por último, de conformidad al acuerdo del 26 de abril último respecto a la cesión y derribo del “porchu”, atendida la oferta de derribo gratuita formulada por el industrial albañil Sr. Llanet, condicionada a retirar los escombros, tanto del expresado portal como de la pared próxima al mismo, a derribar para la construcción de las vivienda de D. Amadeo Recasens, Se acuerda: aceptar la oferta, quedándose en su compensación los materiales aprovechables existentes. Los escombros serán sacados por los propietarios de los predios vecinos del llamado “Camí de la Pedra d’en Bes” para reparar aquel camino.

Una vegada enderrocat, el portal encara fou motiu de dedicació per part de l’ajuntament, degut a què la zona, als afores del poble, es va convertir en abocador d’escombraries.

  • 1960, 26 de març. L’Ajuntament paga 1.056 pts al paleta Vicenç Llanet per: trabajos y material invertidos en reparació paso “Portal del Senyó”.
  • 1961, 28 d’octubre. S’autoritza a Vicenç Ylla Llombart per treure el dipòsit d’escombraries de l’entorn del Portal del Senyor, netejant-lo cada un o dos mesos. A partir d’aquesta data i de manera periòdica l’Ajuntament recull les escombraries i neteja el Portal del Senyor, cosa que fa pensar que la zona era utilitzada com a abocador.

Plànols amb la situació de les muralles i els portals

Plànols: bibliografia

  • Segle XVII (finals). Plano de la villa de Cavanes y su territorio. Autor: desconegut. Procedència: Ministère de la Défense. SHAT. Pavillon des Armes. L2 B3 117 4.4.B.480. Chateau de Vicennes. Font: Castells, Ramon M. [i altres]. Ciutats de Girona : catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona : Ajuntament de Girona, 1994
  • 1700 (aproximadament). Plano de la villa de Cavanes – Territorio de Cabanes. A: “Vilabertrán (Gerona) (Territorio) Mapas topográficos. Anterior a 1716”.
  • 1823. [Manuscrit] Reconnaissance a la boussole et a vue autour de Sn. Fernando [Figueres] (mapa 6). Autor: França. Exèrcit. Corps du Génie. Plànol aixecat probablement durant la guerra del Francès (1808-1814).
  • 1823/24. Cabanes. Autor: Lebas, Bedigie, Delhaye. Procedència: Ministère de la Défense. SHAT. Archives du Génie. Article 14. Chateau de Vicennes. Plànol extret del mapa: Plan de Figuieres et des environs …. Font: Castells, Ramon M. [i altres]. Ciutats de Girona : catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona : Ajuntament de Girona, 1994
  • 1854. Plano geométrico de las Balls de Comuns, situadas al lado de la muralla del pueblo de Cabanes / [Rafael Batlle. 1854]. Font: Castells, Ramon M. Ciutats de Girona : catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Girona : Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona : Ajuntament de Girona, 1994. Fitxa 373

Portal de les Eres i portal de la Sèquia

  • Portal de les Eres, conegut també amb els noms de: portal del Pedró, de la Cavalleria, del Puig, de can Brugat o del carrer Espolla, es trobava al carrer d’Espolla, prop d’on ara hi ha el trull Ylla, fundat per Andreu Brugat, el pedró del municipi i els camps del Puig de la Cavalleria.
    Després de la primera guerra carlina, va quedar molt malmès i es va decidir enderrocar-lo. Posteriorment, en els moments de perill, va ser aparedat per impedir l’entrada dels enemics.
    • 1842.- Acord firmat pel secretari municipal per tal de dur a terme l’enderroc del portal de la Cavalleria, amb el vist-i-plau del comú. ACAE110-114-T1-28
    • 1873 (tercera guerra carlina).- … y acto seguido acuerdan: que se proceda, desde luego, a poner los portales como tiene de costumbre la población habilitando los mismos si están en aptitud de servir y encaso contrario que se hagan nuevos; aparedar el otro llamado de Brugat aparedarlo fuertemente … Acta del Ple Municipal, 27 de febrer de 1873
    • 1874.- … que el Ayuntamiento ecsaminase con detención las obras medio destruídas por los carlistas sobre todo las de la entrada de la Iglesia mayor y las del punto denominado de la calle Espolla de la salida del pueblo de cerca de can Brugat, las cuales amenazan ruina y algun día serán causa de alguna desgracia personal … Acta del Ple municipal, 27 de juliol de 1874
  • Portal de la Sèquia (c/ Canal), conegut també com a portal del Molí, de Figueres o d’en Porrís, es trobava a l’encreuament entre els actuals carrers: dos de maig i Canal.
    No es té cap dada de la seva demolició, només en tenim alguna referència a partir de les guerres carlines quan, el 1873, encara conservava la seva funció de defensa.
    • 1873.- … nombrar a Don Salvador Llensa y Ribas encargado de los de la puerta de Figueras o den Porris; y a Don Jaime Rebarter y Valls, de los de la puerta de Peralada o del Señó, con la obligación ambos de cerrar y abrir los espresados a las horas que oportunamente y por medio de pregón se designará … Acta del Ple Municipal, 13 d’abril de 1873


by Deixa un comentari

Enric Coloma. Benvolgut absent

Exposició homenatge. Fotografies de Xavi Toral

  • Font: CRAE

El 13 de maig de 2023, dins els actes de la festa de Sant Isidre, Xavi Toral va presentar l’exposició “Enric Coloma. Benvolgut absent“, un recull de fotografies en blanc i negre que es van fer el 2019 i que són un homenatge a qui fou l’últim ferrer de forja del poble.

Enric Coloma Nicolau va néixer a Albons l’any 1930 i va morir a Cabanes el 18 de març de 2023, un mes abans de complir els 93 anys. De ben jove es va establir a Cabanes com a mosso i amb el temps es va fer càrrec del taller de can Ferreol, propietat del seu sogre. Tal com el descriu en Xavi Toral, l’Enric era un home molt proper, ple d’experiències i anècdotes de Cabanes i de la comarca, amb una saviesa impressionant.

Xavi Toral

Natural de Figueres i veí de Cabanes des de fa una colla d’anys, Xavi Toral porta una llarga trajectòria dins el món de la fotografia malgrat no haver-s’hi dedicat professionalment.

Recull no exhaustiu de la seva activitat:

  • 1986.- Segon premi del Concurs Fotogràfic Ciutat de Figueres
  • 1987.- Primer premi en blanc i negre d’un concurs de fotografia de les comarques gironines
  • 2014.- Guanyà el 2n premi del Concurs de Fotografia del Patrimoni Comarcal per la fotografia “Celler de Peralada”
  • 2015.- Juntament amb Yolanda Falcon i Carles Pujol va impulsar l’agència de notícies local AE Comunicació
  • 2016
  • 2017.- Participà al Poemestiu 2017 exposant una foto seva el 4 d’agost a La Vinyeta
  • 2018.- Com a president de la ONG Firefly’s for Africa impulsà un projecte per portar llum a 54 llars del poble de Kekuta Kunda gràcies als diners aportats per particulars, cooperants i amb alguna subvenció d’institucions públiques [Llum per a Kekuta Kunda. El PuntAvui, 5/11/2017]
  • 2020, 26 de juny. Presentació del llibre: L’església de Sant Pere de Figueres, un recorregut per la història i l’art, que ha estat escrit per la historiadora Anna Maria Puig i amb fotografies de Xavi Toral.
  • 2021, 14 al 24 d’octubre.- Miradas de realidad. Última parada: refugiados. Casa de la Cultura. Villena


by Deixa un comentari

Els Ribas de Boadella

Els orígens familiars de l’Antoni Ribas de Conill es troben en la parella formada per Pere Ribas Bonal, del mas Ribas de Boadella i Anna Maria Maimó Casadevall, del mas Maimó, de Cabanes (ara mas Ribas).

Més informació: Cabanes. Casals amb història

A Boadella, el cognom Ribas es troba documentat des del segle XV. Actualment encara hi ha dos masos, construïts en època medieval, que conserven el record del nom de la família:

  • El mas Ribas del Pla, actual can Bió, que va ser propietat dels Ribas de Cabanes fins al segle XX
  • Can Benet, conegut també i certificat documentalment com a mas Ribas d’Amunt, i probablement el primer mas Ribas de Boadella.

Diferents publicacions ens parlen del Ribas de Boadella

  • L’article «Cases pairals de Boadella», de David Serra Busquets, publicat per l’Associació Cultural i Juvenil Amics de Boadella d’Empordà dins el Programa de la Festa Major de 2010, on apareixen diferents personatges de la família Ribas a partir del segle XVI.
  • La monografia “Les valls de Boadella i les Escaules”, del mateix autor, també s’explica que degué ser al llarg del segle XVII quan els Ribas es van constituir en dues branques. Mentre una família es quedava al mas de can Benet, l’altra, sorgida d’aquesta, fundà el mas de can Ribas del Pla, actual can Bió, a la carretera que va de les Escaules a Pont de Molins. La família d’aquest mas va ser l’origen dels Ribas de Cabanes i en van ser els propietaris fins que el van vendre, cap a l’any 1936.
  • El llibre “A l’escola falta gent!. Les escoles de les Escaules i Boadella d’Empordà”, de Pere Salvatella i Armengol i Núria Trobajo i Pujada, editat per l’Ajuntament de Boadella d’Empordà el 1998, recull l’article de David Serra «Els carrers del poble». Quan parla del carrer Nou hi diu textualment: El carrer data de finals del segle XVIII i fou edificat sobre uns terrenys de la família Ribas de Cabanes. Encara a principis del segle XX les cases del carrer pagaven censos a aquesta família.
  • Dos documents notarials que parlen de Pere i Quirç Ribas també ajuden a conèixer qui foren els Ribas de Boadella i quin era el seu patrimoni: un censal del 1759 i un capbreu del 1769.
  • El llibre del senyor Marcé, secretari de l’Ajuntament, recull notícies entre històriques i populars sobre els orígens Boadella i les Escaules, la fundació de l’església, i una relació de cadascuna de les cases del poble amb els seus veïns, motius de les cases …  (1915-1916) [Llibre] Foli 207. ACAE110-64-T1-428

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El document, de principis del segle XX, descriu:

  • Can Ribas o mas d’en Ribas – propietat des de molts anys enrere dels Ribas de Cabanes. Conté la relació de masovers
  • Can Benet – un dels masos més antics de Boadella. Propietat dels Ribas
  • Carrer Nou – edificat sobre una finca de can Ribas de Cabanes

Els Ribas de Boadella
Arbre geneològic

  • Joan Ribas (Boadella)
  • Rafel Ribas, fill de Joan. Natural de Boadella on va néixer a la segona meitat del segle XVII. El 14 de novembre de 1693, Rafel va obtenir llicència eclesiàstica per casar-se amb Maria Bonal, de Terrades.
  • Dels seus fills només coneixem a Pere Ribas Bonal (Boadella,1695?-El Far,1769?) qui, pels volts de 1725, es va casar amb Anna Maria Maimó Casadevall, de Cabanes.
    Suposadament van viure un temps a Boadella, on van néixer Margarida, Dorotea i Rafel. A finals de 1728 o principis de 1729 la família es va traslladar a Cabanes on, el març de 1729 moria el seu fill Rafel, nat vuit mesos abans a Boadella. El 1730, Quirç, l’hereu, va néixer a Cabanes i també Maria i Miquel.
    El gener de 1743, Anna Maria Maimó va morir als quaranta-dos anys d’edat i, el desembre del mateix any, Pere Ribas es casava en segones núpcies amb Maria Casadevall, vídua de Josep Daniel, de Garriguella. Van tenir quatre fills, que van néixer a Cabanes: Magdalena, Vicenç, Josep i M. Àngela. Pels volts de 1750 la família es traslladà a l’heretat de «Dalt al Puig» del Far, on van fer de masovers. Es desconeix el motiu de la mudança, que podria estar motivada per unes millors condicions de la masoveria en un poble que els era familiar, ja que Maria hi havia viscut amb el seu primer marit, o potser perquè Francesc Maimó, el nou hereu del mas de Cabanes, ja s’havia casat i no es preveia que Quirç Ribas tingués cap opció a l’heretat Maimó. El 1763 Maria Casadevall va fer testament i, possiblement, morí poc temps després.
    Quatre anys més tard, el 1767, Pere Ribas es casava en terceres núpcies amb Maria Boixeda, vídua de Joan Marunys i el 1769 ja havia mort.
  • Quirç Ribas Maimó (Cabanes, 1730 – ?), l’hereu dels Ribas, tenia uns vint anys quan va deixar Cabanes per anar al Far amb la família. Va ser en aquest poble on, el 1755, es va casar amb Caterina Daniel, la seva germanastra. Entre 1756 i 1770 van tenir vuit fills. Un d’ells, Josep, va ser-ne l’hereu.
    El 1773 Quirç es casava per segona vegada, ara a Tossa, amb Clara Vidal Esteve, vídua de Guerau Vidal, negociant de Tossa de Mar, i tenia una filla.
  • Tres anys després, el 1776, Josep Ribas Daniel (El Far, 1760 – Cabanes, 1834), fill de Quirç, es va casar a Tossa amb la seva germanastra, Anna Vidal Esteva. Entre 1777 i 1791 van tenir almenys sis fills, tots nats a Tossa, dels quals Antoni, que havia nascut el 1787, va ser l’hereu.
    En un moment indeterminat, però abans de l’any 1819, Josep Ribas i Anna Vidal van deixar Tossa per instal·lar-se a Cabanes. Amb ells devien venir almenys Antoni, l’hereu, i Ramon, però també Clara Vidal Esteve, la mare de Josep.
    Josep Ribas Daniel va morir a Cabanes el 1834 deixant cinc fills vius. És probable que fos ell qui adquirí l’antic mas Maimó i qui va impulsar la rehabilitació per convertir-lo en el nou casal dels Ribas.
  • Antoni Ribas Vidal, l’hereu, (Tossa, 1787 – Cabanes, 1877) tenia quaranta-cinc anys quan, el 1832, es va casar a Garriguella amb Margarida Vidal Domènech, filla de l’hisendat Pere Vidal Planes i de Maria Domènech, natural del Rosselló. Entre 1834 i 1852, Antoni i Margarida van tenir tres nois, Josep, l’hereu, nat el 1834, Joaquim i Víctor, i quatre noies, Teresa, Antònia, Pilar i Roser.
  • El 1870 Josep Ribas Vidal (Cabanes, 1833 – 1914), el nou hereu del mas Ribas, es va casar a Cabanes amb Dolors de Conill i Solà, filla d’Ignasi de Conill i Ignàsia de Solà, propietaris del casal de can Carreras. Van tenir tres fills, Maria, Concepció i el reconegut astrònom Antoni Ribas de Conill, l’hereu.

Documents relatius a la propietat del mas Ribas de Boadella:

  • 1759.- Censal (Fons ACAE111-93-T1-1/Districte Notarial de Figueres (AHG)- Manual (1759)
    Signat el 8 d’octubre de 1759
    Notari: Josep Aloy i Llach
    • Pere Ribas Bonal, el seu fill Quirç Ribas Maimó i l’esposa d’aquest, Caterina Daniel, venen un censal per l’import de 175 lliures a la comunitat de preveres de Sant Pere de Figueres, un import que redimiran pagant 5 lliures i 5 sous anuals. Pere i Quirç signen com a propietaris útils del mas Ribas de Boadella i Caterina com a propietària de l’heretat de can Daniel de Garriguella, heretada del seu pare. Fan fermança: Josep Forcada, metge de Llers, i cunyat de Quirç Ribas i Joan Baptista Batlle, adroguer i propietari de Figueres. El notari és Josep Aloy i Llach, de Figueres. Pere i Quiç asseguren el pagament de la fermança que pugui obligar a Joan Baptista Batlle amb l’import de l’arrendament anual del mas Ribas (110 lliures) que reben del seu masover Isidre Bertran, natural de Sant Llorenç de la Muga.
    • El mateix dia signen el document d’indemnitat i consigna en el qual es comprometen davant els avaladors a redimir el censal al cap de tres anys i a pagar les pensions anuals, per la qual cosa posen com a fiança l’import de l’arrendament del mas Ribas.
  • 1769.- Capbreu (ACAE111-93-T1-1. Districte Notarial de Figueres AHG).
    Signat el 24 de maig davant el notari d’Arles Miquel Julià
    Procuradors: Rafel de Noell, cavaller, i Francisco Maler, doctor en drets
    Propietari útil dels béns capbrevats [el mas Ribas -abans mas Palaus-]: Quirch Ribas (ara veí de Tossa de Mar), fill de Pere Ribas Bonal.
    • El domini directe del mas recau en tres germanes que ostenten el càrrec de baronesses del castell i lloch de Boadella: Caterina Camps, donzella; Teodora Camps, muller del señor Francesc Maler, i Margarida Camps y de Noell, viuda de Rafel de Noell, Baró de Bilaró. Les tres dones són hereves a parts iguals del seu germà Abdó Camps i de Torrent, Burguès Noble de Perpinyà.
      Bens capbrevats que Quirç declara posseir: com a fill y hereu universal de Pere Ribas, difunt, pages de dit lloch, al qual pertanyia com a fill de Rafel, y a est com a fill de Joan Ribas, pages de dit lloch, al qual li espectaba per nou precari ne obtingue dels senyors de dit lloch ab acte rebut en poder del Dt. Anton Batlle notari de Barcelona als vint y set agost de mil sis cents y dos.
      • Propietat a Boadella:
        • casa
        • Camp de 8 vessanes (abans d’en Cadamont)
        • Coma dels Padaus (Palaus), 6 vessanes
        • Muntanya amb bosc
        • Pla de Palau, 2,5 vessanes
        • Platja verdal (terra inculta), 5 vessanes
        • Del Rec, peça llarga i estreta
        • Juncans, 5 vessanes
      • Propietat a Terrades: La Cot, 1 vessana. Podria formar part de l’heretat de la mare de Quirç Ribas

La propietat havia estat establerta a Benet Ribas l’11 de maig de 1561, davant el notari: Joan Honorat Jovell, de Barcelona. El 26 de juliol de 1587 es va signar un capbreu a favor de Benet Ribas, el 26/7/1587 amb el notari Josep Fexas, de Lladó i el 27 d’agost de 1602 se’n signà un altre amb el notari Anton Batlle, de Barcelona.


by Deixa un comentari

La Sembra de pinyons de l’any 1957

Més informació: La Sembra de pinyons

Al punt del migdia del dimecres 15 de maig de 1957, sota un sol primaveral, tot Cabanes era a la plaça per gaudir d’una nova representació de la «Sembra de pinyons».

Entre els espectadors d’aquell dia, a més dels veïns i convidats a la festa, hi havia dos personatges reconeguts:

  • – 1) El poeta, narrador i dramaturg empordanès Carles Fages de Climent (Figueras,1902-1968).
    • D’aquesta visita, en va sorgir un interessant reportatge dedicat a Cabanes: … para mi que fué este lugar el oasis elegido por la sirena y el pastor maragallianos para plantar su primera choza o «cabana» …
      i a la festa de Sant Isidre: … Es la fiesta presidida por la advocación de San Isidro, y saliendo de Misa Mayor, los celadores, con luengas perchas de caña en la mano y pintorescos chalecos de fantasia, hacen hueco a la pasacalle y la «cobla» avanza al son de una irónica tonadilla: «San Isidre, Zidre, Zidre, Sant Isidre llaurador»… Dos mozos de labranza con bucólicos sombreros sobrecargados de flores extraen a San Isidro de una auténtica cabana de enramada que viene montada sobre la carreta anacrónica, y pasando bajo un arco triunfal de fresnos, introducen en el gran escenario de la plaza el buen Santo tiritando de frío…

      L’article va ser publicat a la revista Canigó:
      FAGES DE CLIMENT, Carles. Primavera en el Ampurdán
      A: Canigó : revista literaria-cultural deportiva, 1 de juny de 1958, p. 5
  • – 2) El reconegut folklorista Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890-1959), acompanyat d’un fotògraf del «Archivo Histórico de la Ciudad de Barcelona».
    • Del reportatge que es va fer aquell dia, l’Associació Cultural Joan Amades té constància de disset imatges, algunes fetes des del balcó de l’Ajuntament, que ens mostren els detalls que més podien interessar a un etnògraf: la carreta ben guarnida, els diferents personatges, l’acte de la sembra, l’esmorzar amb l’obligat traguinyol de vi i la recollida dels pinyons.
      En una de les fotos hi apareix Carles Fages de Climent bevent vi del porró.
      El fotògraf encarregat del reportatge degué ser Joan Francesc Estorch (Barcelona, 1926-2007) que, durant la dècada dels cinquanta del segle passat, va participar en la creació de l’arxiu fotogràfic de Joan Amades, i va continuar la tasca dels seus parents a l’arxiu fotogràfic de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Repartiment de la Sembra de pinyons de l’any 1957
Isidre: Josep Rebarter – Rebostera: Ma Àngels Tuébols
Mossos: Josep Hubach i Josep Terrats – Nens: Blas Pijoan, Agustí Pujolar i Josep M. Cufí

El Ple municipal del dia 28 de juliol de 1957 acorda pagar 80 pessetes a Pere Pellicer, de Figueres, pel servei de taxi que va portar a terme, per la festa de Sant Isidre, al “Sr Amades historiador folkore”.

Recull de fotos cedides per l’Associació Cultural Joan Amades (data: 15/05/1957)

Díptic – 2023

  • 2023
  • 2023


by Deixa un comentari

Aquy se trubarà …

Pere Serra i Prim. Aquy se trubarà … Llibreta de memòries d’un pagès de Cabanes. Pere Serra i Prim (Cabanes,1820-1889). Introducció i notes a cura d’Antònia Gimbernat i Gou. Ajuntament de Cabanes, 2022

Al llarg de la seva vida, Pere Serra i Prim va deixar constància escrita de les seves vivències familiars, del que passava al seu entorn i també d’alguns dels episodis que van marcar la política de l’època.

Com a paborde de l’església, ens ha transmès un bon testimoni de les pràctiques religioses del poble, dels capellans que regien la parròquia i de les obres que es feien al temple.

La seva llibreta de memòries és un valuós document per conèixer detalls de les guerres carlines en terres empordaneses i descobrir la història i els fets viscuts a Cabanes durant el segle XIX.

Coberta || Ressenya de la presentació

Vegeu també:
Pere Serra i Prim (abril,1820-juny,1889) | Llibreta de memòries digitalitzada (ACAE)

ÍNDEX

  • Introducció
  • Pere Serra i Prim (1820-1889). Pagès i cronista de Cabanes
  • Enric Miró i Serra (1875-1960). Net de Pere Serra i Prim. Combatent a la Guerra de Cuba
  • Genealogia de les famílies Serra i Miró
    • Genealogia de la família Serra
    • Genealogia de la família Miró
  • Cabanes al segle XIX
    • Les guerres carlines
    • Primera Guerra Carlina (1833-1840)
    • Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners (1846-1849)
    • Guerra d’Àfrica (1859-1860)
    • Revolució de 1868. Junta Revolucionària de Cabanes
    • Tercera Guerra Carlina (1872-1876)
    • Primera República (1873-1874)
    • El dia a dia dels veïns de Cabanes
    • Recull d’esdeveniments (Cabanes, 1800-1899)
  • Llibreta de memòries de Pere Serra i Prim (Cabanes, 1820-1889)
    • Fitxa del document
    • Crònica històrica
    • Memòries familiars i crònica local
    • Llibreta de comptes
  • Annex
    • Actes del Ple de l’Ajuntament de Cabanes
    • Fonts documentals i bibliografia

Acte de presentació del llibre, 4 de novembre de 2022
Fotos i Ressenya de la presentació

Premsa i xarxes socials:


by Deixa un comentari

Visita de la Verge de Fàtima (1950)

La Verge de Fàtima és una de les designacions atribuïdes a la Verge Maria, que segons els relats de l’Església catòlica, es va aparèixer a tres infants pastors, a Fàtima, una localitat portuguesa, entre el 13 de maig i el 13 d’octubre del 1917. Els tres pastorets de Fàtima eren Llúcia de Jesús dos Santos i els seus cosins, Francesc i Jacinta Marto.

L’any 1950, amb motiu de la celebració de l’any sant, l’església va organitzar un pelegrinatge de la imatge de la Mare de Déu de Fàtima que la portà a recórrer moltes poblacions de Catalunya.

  • Carrer Colón. La Verge acompanyada dels veïns i tres “pastorets”
  • Vida Parroquial, 16/6/1950
  • Vida Parroquial, 16/6/1950

A principis d’estiu de 1950 la imatge arribava a l’Empordà. El 23 de juny era a Figueres, el dia 24 a Cabanes i d’aquí va passar a Cantallops, La Jonquera i altres poblacions.

Cabanes, igual com a pertot arreu, va engalanar els carrers i la imatge va ser passejada pel poble amb l’assistència de veïns i autoritats. La comitiva estava encapçalada per dues nenes i un nen, vestits de pastors, i un xai, que representaven els pastorets a qui es va presentar la Verge. Eren Àngels Tuébols, Quimeta Lloveras i Miquel Salleras. L’Ajuntament va col·laborar a l’acte amb l’aportació de 500 ptes. malgrat l’opinió en contra de l’alcalde Heras i el regidor Pellicer.

Aquells anys a l’escola es cantava l’himne de la Verge de Fàtima: El tretze de maig la Verge Maria baixà des del cel a Cova d’Iria. Ave, Ave, Ave Maria ….

Recull de premsa: Vida Parroquial:  16/6/1950 | 27/6/1950 |


by Deixa un comentari

Rentadors públics i safareig municipal

Projecte de safareig municipal (1960-1967)

Un rentador és un espai habilitat per rentar la roba. Antigament poques cases tenien safareig propi i menys aigua corrent. Per això, a la majoria de pobles hi havia un safareig públic o, si més no, s’habilitaven els marges de rius i recs per facilitar la tasca de fer la bugada. Aquesta feina, llarga i feixuga, convidava a la conversa però també a la xafarderia. D’aquí ve l’expressió fer safareig.

Cabanes mai ha tingut un safareig públic, el projecte de safareig iniciat el 1960 va quedar en no res, però sí que abans d’aquesta data, per facilitar la feina de les bugaderes, l’Ajuntament s’havia encarregat d’adaptar uns espais amb llosses inclinades a les vores dels recs que travessen el poble. També s’anava a rentar a la Muga, especialment, quan es tractava de peces molt grans o quan calia rentar coves plens de la llana dels matalassos.

Encara ara, al rec del Senyor, es conserven les restes de dos rentadors públics, un a l’entrada del poble, davant del portal de can Carreras, i l’altre al camí del cementiri. També n’hi havia hagut a la zona del Pedró i en diferents punts del carrer Canal. Aquests rentadors es degueren construir a principis del segle XX i van ser utilitzats fins als anys 60 del segle passat. Antigament també s’havia rentat en un rec de l’entrada del poble com ens mostra una fotografia de l’àlbum Rubaudonadeu.

A mitjans del segle XX, ja eren moltes les famílies que gaudien de safareig propi. L’aigua l’obtenien dels pous que obrien als baixos de la casa o al pati.
Els propietaris dels horts del camí de la Bassa, aprofitaven l’aigua del rec del Molí que els arribava directament a la seva finca per mitjà d’una canonada. D’aquesta manera no solament regaven l’horta sinó també omplien el safareig que tots tenien al final de l’hort, al costat del camí. Encara ara se’n conserva algun d’aquests safareigs.
Molts anys enrere, una canonada portava aigua de la bassa del molí fins a la Fruitareda i el jardí de can Carreras. Així regaven les dues finques i omplien el gran safareig del jardí.

El buidat de totes les actes del Ple Municipal possiblement ens donarien una bona informació de la construcció dels rentadors públics. Ara mateix tenim coneixement d’aquests:

  1. Entrada al poble. Rec situat just davant de la Creu. En resta la foto de Josep M. Cañellas, de l’àlbum Rubaudonadeu (1888-1889) que ens mostra unes dones rentant i pilons de roba al seu costat.
  2. Rec del Senyor
    1. Davant del portal de can Carreras.– Encara s’hi conserva l’escaló d’accés i la llosa. Era un petit rentador, per a dues o tres persones. Fins ara no s’ha trobat cap referència a la seva construcció.
    2. Des del carrer Escudellers fins al petit pont d’accés a un camp.– S’hi accedia directament des del camí que va al cementiri i, a l’estiu, quedava protegit per l’ombra d’uns plàtans. Segons l’acta del Ple del 28 de gener de 1917, els arbres es plantarien el dia 2 de febrer, uns mesos abans de la construcció del rentador que va ser acordada a primers de juliol del mateix 1917: … el Presidente expuso a la Corporación que podrá principiar de construir el lavadero en el Poral del Sr. según está consignado en presupuesto … Encara s’hi poden veure les lloses, molt deteriorades.
  3. Rec del Molí. Es conserva el Plano topográfico del canal a través de la población (1952) de l’aparellador R. Castells Torrent (190×32 cm) on hi s’hi poden veure dos rentadors, els quals van desaparèixer quan es va cobrir el rec del Molí i es va urbanitzar el carrer Canal.
    1. Carrer Canal, cantonada carrer Tetuan, davant del Casino.– S’hi accedia amb una petita escala.
    2. Carrer Canal, poc abans d’arribar al carrer Sanitat.
    3. Abans del 1950 també hi havia hagut un baixant amb rentador davant l’actual dispensari.
  4. El Pedró. Des que es va urbanitzar l’espai del Pedró van desaparèixer el rentador i el mateix rec. Es desconeix la data de construcció del rentador que és anterior al 1916. Al Ple de l’Ajuntament de Cabanes del dia 23 de gener de 1916 s’acordà que, en motiu de la Festa de l’Arbre del dia 2 de febrer, es plantarien dos plàtans i una acàcia al rentador públic anomenat del Portal d’en Brugat i tres acàcies a la placeta de davant del cementiri catòlic. El dia 28 de gener de 1917 el Ple va acordar que tornarien a celebrar la Festa de l’Arbre plantant dos plàtans al rentador públic anomenat Portal d’en Brugat (Pedró) i els que fossin necessaris al rentador del Portal del Senyor.

1960. Es proposa la construcció d’un safareig sobre el rec del Molí. Estaria situat al carrer Dos de maig, a la bifurcació propera al transformador de la Hidro-Eléctrica del Ampurdán, al costat de l’hort de Joaquim Gimbernat Bascu. El projecte de l’obra, valorat en 103.426’05 pts., va ser redactat per l’arquitecte Joaquim M. Masramon. La construcció estava justificada per l’augment de població dels últims tres anys – el cens municipal que el 1950 era de 482 havia augmentat en 250 -, una població que vivia en edificacions poc condicionades i sense servei d’aigua corrent.

  • 1960, 25 de juny: Dada cuenta del acuerdo de la Excma. Diputación Provincial del 22 abril ppdo., por el que se acordó conceder a esta Ayuntamiento la ayuda técnica para la redacción de un proyecto de construcción de un Lavadero consistente en un 50 por ciento, esta Corporación municipal se compromete al pago del otro CINCUENTA por 100.
  • 1960, 11de juliol: … Aprobar en principio el proyecto de obras sobre construcción de un lavadero público, a emplazar sobre el cauce del canal del molino, en la bifurcación de la calle Dos de mayo, limítrofe con el huerto de Joaquín Gimbernat y la calle citada …
  • 1961, 25 de febrer: El projecte ha passat a informació pública sense cap reclamació, però degut a la manca de pressupost, l’ajuntament demana que la Diputació l’inclogui dins el pla del 1961.

Projecte de safareig municipal (1960-1967)