Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Category Archives: Religió


by Deixa un comentari

Processó a Requesens

Mare de Déu de RequesensL’any 1612 els rius Muga y Manol van enaiguar bona part de la plana empordanesa. Diu una llegenda que, a causa d’aquestes aigües embassades, una forta epidèmia de pesta es va escampar arreu de la comarca. Durant deu anys , la població va ser fortament castigada per la mortaldat. Els supervivents van invocar la Mare de Déu de Requesens per demanar-li que s’eixuguessin les planes i que el mal desaparegués.

Un dilluns, el primer de juny, va començar a bufar la tramuntana, que va acabar assecant els estanyols i expulsà l’epidèmia. Des d’aquell dia, en agraïment, es va començar a celebrar anualmnet una processó i un aplec al Santuari de la Mare de Déu de Requesens.

Aquesta processó es va conèixer com la processó de la tramuntana.

A: Els millors racons de l’Empordà i el Pla de l’Estany. Pòrtic, 2010

Cabanes, igual que els altres pobles de la comarca, segur que també es va afegir a la celebració i tenim constància de la processó de l’any 1642.

El dia 9 de juny de 1642, dilluns de Pasqua Granada, quan el capellà del poble i una colla de cabanencs travessaven el Llobregat, a la tornada de la processó a Requesens, se’ls va desclavar el Sant Crist i els hi va caure al mig de l’aigua.

Més informació:


by 1 comentari

Confirmacions (1941-1956)

Durant els primers anys del franquisme, el Bisbe Dr. Josep Cartañà Inglès va venir tres vegades a Cabanes i va aprofitar la visita pastoral per celebrar el Sagrament de la Confirmació

  1. 1941, 10 de juliol. Es van confirmar 56 nois i 70 noies. Els padrins van ser Antoni de Puig i de Conill i Ramona Prats i Gimbernat. També va ser confirmat Eusebi de Puig Conde, apadrinat per Daniel Brusés Vives.
  2. 1949, 24 de maig. Es van confirmar 33 nois i 33 noies. Els padrins van ser Josep Ylla Brugat i Cecília Conde de Puig. També va ser confirmat Pere Ylla Llombart, apadrinat per Antoni de Puig i de Conill.
  3. 1956, 24 d’octubre. Es van confirmar 27 nois i 24 noies. Els padrins van ser Joan Tuébols Hortal i Josepa Llombart Tuébols. També va ser confirmada Anna Ylla Bech, apadrinada per Xaviera Pradel i Llop.

Confirmacions

Josep Cartañà i Inglés.


by 12 comentaris

Pere Serra i Prim (abril,1820-juny,1889)

Pere Serra i Prim, pagès i cronista històric

coberta2

Vegeu:

Pere Serra i Prim
Aquy se trubarà … Llibreta de memòries d’un pagès de Cabanes.
Pere Serra i Prim (Cabanes,1820-1889).
Introducció i notes a cura d’Antònia Gimbernat i Gou
Ajuntament de Cabanes, 2022 – Presentació: 4/11/2022

memòriesFill de Pere Serra Brusés i de Caterina Prim Pagès, Pere Serra i Prim va néixer a Cabanes, el 10 d’abril de 1820.

El 23 de setembre de 1848, es va casar amb Magdalena Malloll Giralt, filla de Pere Mallol i de Francesca Giralt, de Cabanes. Pere i Magdalena van tenir cinc fills, dels quals en van sobreviure dues noies, Francesca i Caterina. Francesca es va casar amb Francesc Miró Fortià i van ser els pares d’Enric Miró i Serra.

El seu nom apareix en algunes de les actes municipals. El 25 de desembre de 1872, junt amb els altres pabordes,  signa l’acta de la reunió convocada per parlar de l’organització de la propera festa de Sant Vicenç i el 23 d’octubre de 1876, la seva firma apareix junt a la d’altres veïns convocats per tractar de la reparació dels camins i marges afectats per les avingudes de la Muga i el Llobregat.

Així descriu Pere Serra els seus orígens:

Aquy se trubaran als difuns de esta casa des de que se es furmada que es en dos matrimonis als cuatra consortes fadristerns los dos: Pere Serra y Labori y Margarida Bruses y altres dos Juan Prim y Catalina Pages y Arnall. Areu de Pere Serra y pubilla de Juan Prim furmaren hun matrimoni y jo Pere Serra y Prim fill dels dos.

i el seu matrimoni:

Matrimoni se ha cuncurdat entra jo Pere Serra y Prim y Matdalena Mallol y Giral filla tambe del pobla de Cabanas encuntranma jo Pera en edats de 28 añs y la Matdalena en edats de 24 cumplits en 11 de febrer hultims y esta funsiho fou al dia 23 de 7bra de 1848.

Pere Serra Primarbre genealògic de Pere Serra

Al llarg de la seva vida, Pere Serra i Prim va deixar constància escrita de les seves vivències, del que passava al seu entorn i del que llegia a la premsa. Les seves memòries són un valuós document per explicar les guerres carlines i la petita historia de Cabanes al llarg del segle XIX.

Document digitalitzat [ACAE111-98-T2-118] |  Fitxa

Transcripcions: Llibreta de comptes | Crònica familiar i local | Crònica històrica

Crònica local-segle XIX

Els textos, que tracten tres temàtiques ben diferenciades, es troben aplegats en dues llibretes, tamany quartilla:

  1. Llibre de comptes.- La llibreta petita, explica les collites d’olives i raïm. Consta de 24 fulls plegats, amb només quinze planes escrites, de les quals set parlen quasi exclusivament de les collites d’olives, des del 1857 al 1888 i les altres vuit descriuen les collites de raïm, des del 1843 al 1888, acabant amb una petita referència a la fil·loxera. És interessant la descripció dels fenòmens meteorològics i de les malalties que malmetien les anyades. [Any de 1884] Depues de la filusera que 3 añs a qens rudea moltas viñas estan perdudas y moltas eson a clapadas … … Añ de 1885 la filuxera a tirat aban per acabarlas de matá y tabe al gam del desfulla…
  2. La llibreta gran, formada per 32 fulls plegats, descriu vivències de l’autor. El text es pot llegir pel davant i pel darrera.
    • Crònica local i familiar: Començant per davant, hi ha trenta cinc planes dedicades a explicar temes familiars: naixements, defuncions, compres, despeses d’obres … però també anècdotes i fets del poble: construcció del campanar i altres obres que es feien a l’església, conflictes entre el poble i algun capellà, epidèmies, etc … Les entrades no segueixen un ordre cronològic, cosa que fa pensar que Pere Serra escrivia el seu diari tot intercalant records del que havia viscut des del seu naixement, el 1820, fins al 1888, poc abans de la seva defunció. La nota sobre la seva mort  i les tres últimes planes estan escrites pel seu gendre, Francesc Miró y Fortià.  Vegeu: Crònica local-segle XIX
    • Crònica històrica.- Girant la llibreta i començant per l’altre costat, trobem vuitanta set planes dedicades bàsicament a les guerres carlines, incidint especialment en els aspectes que afectaven a Cabanes i al seu entorn, però sense oblidar fets ocorreguts a Navarra o Madrid. També explica la guerra de l’Àfrica i altres fets polítics. La crònica comença amb aquestes paraules: Aqui se trubara la relació de la Guerra dels Carlins cumensan lo hañ 1838 los carlins se alsaren o lebantaren serca el añ 1830: Carlins … faburitos de Carlos 3r y contra al gubern actual y S.M. Maria Cristina Mare de S.M. Isabel 2a … cum a Viuda de Fernandu 7º presida Reyna: en tal añ 38 furtificaren aquest pobla de Cabanas y altras de est ruedo …

Notes:

  • El relat es pot considerar una crònica del seu temps, basada en el que veia, el que li explicaven i el que llegia a la premsa, poques vegades expresa opinions o valoracions personals.
  • La major part de les entrades del diari comencen amb l’expressió: Aqui se trubaran …

Recull de premsa:


by 5 comentaris

La Candelera

Estendart de la CandeleraLa Candelera és el nom popular de la festa cristiana de la Presentació del Senyor, celebrada quaranta dies després de Nadal el 2 de febrer, en la qual es commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu, un ritu obligatori en la tradició jueva basat en l’oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca la diada com el dia per desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.

Aquesta festivitat, que ja era celebrada a Jerusalem al s IV, Justinià la introduí a Constantinoble al s VI, des d’on s’estengué per l’Orient i després per l’Occident.

Durant temps, el 2 de febrer,  Cabanes també va celebrar la festa de la Candelera.

Cada any, dues dones joves i casades, eren nomenades pabordesses. Els diumenges, elles o les seves filles, a l’hora del dinar, passaven per la cases proveïdes d’uns “cistellets” de plata, per recollir diners que servien per mantenir l’altar i organitzar la festa que consistia en una missa, sardanes i ball. Mentre en unes cases s’hi passava cada setmana, en d’altres només s’hi anava per la Festa Major i les grans diades.Ciri de la Candelera

Passat Reis, es feia la “Capta del blat de moro”. Era una capta extra, just abans de la festa, en la qual es passava a tots els masos del terme. (El nom de la capta es deu a què en aquesta època els pagesos ja havien venut la collita)

A la missa del dia de la Candelera, es feia el canvi de pabordesses i les que plegaven oferien un pa de crostons i un ciri  a les noves pabordesses. En un moment de la cerimònia es donaven espelmes de colors i en el moment de recollir-les s’aprofitava per deixar una ofrena econòmica als “cistellets”.

El 1968, una de les pabordesses va ser Núria Duch i la festa del 2 de febrer de 1969 va ser amenitzada pel grup “Mauné y sus dinamik’s”

Les últimes pabordeses van ser Quimeta Viñoles Gou i Josefina Garcia Garcia, nomenades el 1970 i que van ser les úniques pabordesses solteres.

A partir del 1971, ja no hi va haver pabordeses, però la festa es va mantenir fins a la mort del rector Mn. Joan Roura (1986). Durant aquests anys, la recollida de diners anava a càrrec del capellà amb l’ajuda d’alguna noia i només es feia per Nadal i les diades assenyalades i el dia de la festa es portaven els cistellets al ball i la gent hi feia aportacions voluntàries. L’última festa, la del 1986, es va tancar amb uns ingressos de 169.272 ptes. i unes despeses de 170.707 ptes.

Després de la mort de Mn Joan Roura, el poble va perdre els “cistellets” de les pabordesses.

Candelera

Vegeu també

Quin és l’origen de la Festa de la Candelera a Cabanes?

Mentre altres pabordies només apareixen en registres anteriors al segle XIX, la Candelera no és citada en cap document antic. Es desconeix en quin moment es va començar a venerar la Verge i si es va constituir una pabordia dedicada a la Candelera, però en tot cas seria després del 1820, data de la benedicció de la nova església, quan es va començar la veneració de la Mare de Déu de la Candelera.

Sembla probable que les pabordesses de la Verge de la Candelera siguin una evolució de l’antiga pabordia de Nostra Sra. dels Àngels que ja existia a principis del 1700.

Alguns documents parroquials ens avalen que a l’antiga església parroquial de Sant Vicenç, de Cabanes (s. XV-XVIII) existia un altar i una pabordia dedicats a la Mare de Déu dels Àngels. Aquest altar devia estar a càrrec de la pabordia dels Àngels, anomenada també “Cistellet de les dones” [Possiblement rebia aquest nom perquè eren les dones del poble les encarregades de la seva administració]

Coneixem dos documents de principis del segle XVIII que fan referència a l’altar i a la pabordia:

  • 1708. El clergue Jaume Puig (Cabanes, 1652?-1708) al testament deixa 10 lliures barceloneses a la Pabordia de Nostra Sra. dels Àngels “Cistellet de les dones”
  • 1709.  Registre de defunció de Joan Millesa, prevere y domer de Cabanes, enterrat davant l’altar de Nostra Senyora dels Àngels de l’església de Sant Vicenç de Cabanes

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La premsa ens parla de la festa del 2 de febrer, des de l’any 1865, mostrant-nos diferents versions:

  • Al 1865 ens explica que la festa de la Candelera està dedicada a les dones, que són elles qui dirigeixen la festa i que és costum que les àvies ballin amb els joves.
  • Al 1916, la festa es fa coincidir amb la Festa de l’Arbre i la premsa dóna més informació relacionada amb aquest acte que sobre la festa religiosa. Podria ser un reflex de l’ambient social i polític de la Mancomunitat
  • Al 1928 se’ns confirma que la festa del dia 2 de febrer és a càrrec de les pabordesses de la Nostra Sra. dels Àngels, encarregades de tenir cura de l’altar i que es beneixen candeles.

Aquesta notícia del 1928 ens fa pensar que la Festa de la Candelera, amb les pabordesses i els cistellets per recollir diners sigui una evolució de l’antiga pabordia de la Verge dels Àngels o “Cistellet de les dones” i que des de fa més de tres-cents anys que és una festa d’exaltació de la Verge, sigui dels Àngels o de la Candelera, però també és una festa “femenina” on les dones sempre n’han estat les protagonistes.

Tot i que per un altre motiu, ja ben entrat el segle XX, es deia que la Candelera era la festa de les mestresses de casa de Cabanes ja que era una festa local, sense convit de familiars i amics, així les dones podien gaudir de la festa sense el tràfec de la cuina i el parament de la casa.

Premsa: 1865 – 1916 – 1928

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • 1865.- En el dia de Nuestra Señora de la Purificacion, o Candelaria, se celebro en el pueblo de Cabanas, su segunda fiesta mayor, con el mismo buen gusto y orden que la principal, que tiene lugar en el mes de Enero. Lo original de la fiesta es que las mujeres en tal dia gobiernan en todo lo del festejo, y es tal la costumbre, que se ven bailar las ancianas con los jóvenes, quienes les tributan tal obsequio en aquel dia. Aplaudimos la fiesta y la cortesia, dignas de alta civilizacion. El Ampurdanés, 5 de febrer
  • 1916.
    • Aquesta població se proposa celebrar … la Festa del Arbre, que tindrà lloc el dimecres de la setmana vinent, festivitat de la Purificació de la Verge Santíssima, vulgarment anomenada la Candelera. Completament d’ acord l’Ajuntament amb el digne Sr. Ecónom i les Pavordeses de la Verge s’ ha contractat l’orquesta de Peralada. La Veu de l’Empordà, 29 de gener  i 5 de febrer
    • Amb un temps hermós i primaveral se celebrà dimecres passat en aquesta població la Festa de la Purificació de la Verge Santíssima, coincidint amb la simpàtica Festa del Arbre ….
    • La población de Cabanas celebrará con gran lucidez la Fiesta del Árbol mañana miércoles, fiesta de la Purificación de la Virgen, con oficio solemne por la mañana, plantación de árboles con asistencia de las autoridades y sardanas por la tarde… Diario de Gerona, 1 de febrer
  • 1928.- El día 2. Fiesta de la Purificación de Nuestra Señora las Pabordesas de Nuestra Señora de los Angeles que celebran la fiesta patronal, contrataron la orquesta La Filarmónica, de Figueras, para ejecutar los actos que se detallan a continuación. A las diez se celebró un oficio en el altar de Nuestra Señora, con bendición de candelas. Ofició el reverendo Pedro Illa y el reverendo José Costa, dio nombramiento a las nuevas Pabordesas que cuidarán de la Virgen durante el año que rige, las cuales son las distinguidas señoritas Antonia Prim y Josefa Llombart. Por la mañana y tarde se bailaron siete sardanas en la plaza Mayor, terminadas las cuales hubo sesión de cine en el salón Cusí, donde se estrenó «Dónde está Jones? y baile en la sociedad. A las diez de la noche se tocó una sardana y seguidamente hubo un extraordinario baile, que se vio muy concurrido y animado en la sala del pueblo… La Vanguardia, 9/2/1928
  • 1929.- Serra… Para el próximo día 2 de febrero, fiesta de la Purificación de Nuestra Señora, las [pa]bordesas de Nuestra Señora de los Angeles, que conmemoran la fiesta patronal, han contratado a la cobla orquesta «La Principal», de Perelada, celebrándose oficio, sardanas y baile. Además habrá sesiones cinematográficas y partidos de fútbol, habiéndose anunciado para el día 2 la visita del Perelada F. C, y el día 3 al F. C. Darnius, reinando expectación para ambos encuentros…. La Vanguardia, 3/2/1929
  • 1956.- … En cambio por las fiestas de la Candelaria y Liberación, debido al frío reinante resultaron deslucidas en extremo. Ampurdán, 29 de febrer
  • 1962.- El próximo viernes día 2 de febrero, celebramos nuestra fiesta pequeña vulgarmente conocida por La Candelaria. Aunque es fiesta de ambiente local siempre tenemos para amenizarla una buena orquesta, así que este año ha sido contratada la renombrada Cobla «Caravana». Ampurdán, 31 de gener
  • 1969.– … Fiesta tradicionalmente local, está bajo la advocación de Ntra. Sra. de la Candelaria y se cuidan de los festejos y del cuidado del altar que tiene la Santa en nuestro templo parroquial dos mujeres llamadas

    1973-Los Sitios

    Pavordesas a las cuales les está reservado el modo de recaudar fondos para sufragar los gastos de dicha celebración. Ampurdán, 29 de gener

  • 1973.- Con motivo de la pasada fiesta de la Candelera, la ampurdanesa población de Cabanes revivió, un año más, su tradicional fiesta de «Les Pabordeses», que une a su sabor popular el de la antigüedad de su ascendencia… L’article, hem de suposar que erròniament, explica que són les pabordesses de la Verge del Roser. Aquest any les pabordesses van ser: “Montserrat Alsina de Heras y Asunción Parada de Cardona”.  Ampurdán, 14 de febrer
  • 1975.- … esta población se está preparando para la fiesta de la «Candelaria», que tendrá lugar el próximo domingo, con un selecto programa de festejos populares y religiosos, entre los cuales cabe señalar el baile de noche, en el transcurso del cual tendrá lugar la proclamación de «Miss Cabanas»… Ampurdán, 29 de gener
  • 1983.-  Cabanes: Otra localidad altoampurdanesa que celebra su «festa» en honor de la Candelera. Tras la Misa habrá audición de sardanas a cargo de la Copla Foment de la Sardana. Por la tarde sardanas y baile, amenizado por el conjunto Corney. Los Sitios de Gerona, 6 de febrer

Festes.org

La Candelera a Cabanes (l’Alt Empordà) Durant temps, el 2 de febrer, Cabanes també va celebrar la festa de la Candelera. Cada any, dues dones joves i casades, eren nomenades pabordesses. Els diumenges, elles o les seves filles, a l’hora del dinar, passaven per la cases proveïdes d’uns “cistellets” de plata, per recollir diners que servien per mantenir l’altar i organitzar la festa que consistia en una missa, sardanes i ball. Mentre en unes cases s’hi passava cada setmana, en d’altres només s’hi anava per la Festa Major i les grans diades. Passat Reis, es feia la “Capta del blat de moro”. Era una capta extra, just abans de la festa, en la qual es passava a tots els masos del terme. (El nom de la capta es deu a què en aquesta època els pagesos ja havien venut la collita). A la missa del dia de la Candelera, es feia el canvi de pabordesses i les que plegaven oferien un pa de crostons i un ciri a les noves pabordesses. En un moment de la cerimònia es donaven espelmes de colors i en el moment de recollir-les s’aprofitava per deixar una ofrena econòmica als “cistellets”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En diferents documents del segle XIX, s’hi cita el procurador del bací de la Candela (*). Es desconeix si, en aquest cas, el bací de la Candela està relacionat amb la festa de la Candelera o era una institució destinada a recaptar diners per a l’Hospital dels pobres.

Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

1827

  • 21 de setembre.- Pedro Matas vecino de este lugar de Cabanas procurador del Magnífico Ayuntamiento del mismo en calidad de administrador del vacin de la Candela …

Pere Matas

  • Pedro Matas Procurador del Magnífico Ayuntamiento de este pueblo en la calidad de Administrador mayor de la fundación dicha de la Candela … reclama el pagament de 27 lliures per vint anualitats del cens d’una finca que posseeix amb domini directe

1854

  • 1859 y 60. Hospital de Cabanas. Llevador (*) formado en vista de antecedentes de las rentas del hospital de pobres de Cabanas y de la Caritat Mayor y baci de la Candela y de las pensiones cobradas por su procurador Jayme Matas que lo es de nº de Juzgado de Figueras con poder y autorizo Dn Jose Pedro Cañellas notario de la villa de Perelada y su condado a diez y nueve marzo de mil ocho cientos cincueta y cuatro

(*)

  • Bací. Institució destinada a arreplegar diners per a algun fi col·lectiu.
  • Llevador. Llibre o registre on es consignaven els comptes o anotacions d’entrades i sortides, de béns mobles o immobles, etc.


by 1 comentari

Confraries, pabordies i antics altars

Confraries, pabordies i altres administracions  

Altars de l’antiga església parroquial de Sant Vicenç de Cabanes

Definicions

  • Confraria.- Associació de persones, generalment laiques però amb un patronatge religiós, unides per a un fi de pietat o de caritat, o de defensa i d’ajuda mútues, sovint amb el mateix ofici. Als Països Catalans, del segle XII al segle XVIII, també s’anomenaven confraries a les associacions professionals de menestrals i d’altres professions sota una advocació religiosa.
  • Pabordia.- A les catedrals i als monestirs, administració que tenia cura d’un lot de béns i de la seva gestió.
  • El bací de les ànimes.- Era una pabordia. Els baciners de les ànimes recollien en espècie la majoria de les almoines, per mitjà de les ofrenes de pa que la gent aportava a l’església els diumenges, de manera especial les famílies que estaven de dol.
  • Obra.- Conjunt dels cabals d’una església o altar, destinats a la seva conservació o a les reparacions i a atendre les despeses del culte. Institució de beneficència de caràcter religiós.

A nivell de poble, la pabordia -ja sigui confraria o simple administració- tenia la funció principal de promoure el culte a un sant o una verge i els pabordes o pabordesses, segons els casos, eren els administradors dels béns destinats al seu culte.

Les confraries es diferenciaven de les administracions pel fet de tenir un grau superior d’institucionalització dins la parroquia, ja que disposaven d’un llibre de registre dels inscrits a la confraria. Els confrares tenien unes obligacions econòmiques i devocionals.

Cada pabordia acostumava a ser administrada per un parell de pabordes, que s’elegien de nou cada any. Quan s’acostava la festa patronal d’una pabordia, el clergue sagristà publicava a l’església els noms dels nous pabordes. Cada pabordia disposava d’un llibre on anotava l’estat de comptes i el nom dels pabordes. La principal responsabilitat del paborde era l’organització de la festa del seu sant, també depenien econòmicament de les pabordies els cants dels goigs, les processons i els oficis de les seves festivitats.

Confraries i pabordies

No s’ha conservat cap llibre de comptes de les pabordies de Cabanes, però alguns testaments, en especial els dels capellans, les esmenten. Així podem saber-ne el nom d’unes quantes:

  1. Confraria o Pabordia de Nostra Sra. del Roser (1830-?)
  2. Pabordia de Nostra Sra. dels Àngels “Cistellet de les dones”
  3. Pabordia de Sant Antoni
  4. Pabordia de la Candelera (segurament es va crear el segle XIX i és l’única que no consta als registres)

A l’Arxiu Diocesà de Girona, apareixen documents que certifiquen confraries més antigues:

  • 1348.- A Bartomeu Cervià, domer de Cabanes i Castelló Bru, confrare de la confraria de Cabanes. Mancant administradors de dita confraria, els comissiona per administrar-la, 30 gener 1348. Llibre: U-11, full: f 146v
  • 1357.- A Vicenç de Roure, beneficiat de Cabanes. Atès que a Cabanes hi ha una confraria que no té procurador ni confrares, però si rendes, se’l nomena administrador, 21 abril 1357. Llibre: U-31, full: f 113
  • 1402.- A Bernat Ros, domer de Cabanes. Llicència de fer servir la doma per Pere Perelló, obtentor del benefici de la confraria de Sant Antoni de Cabanes, 7 juny 1402. Llibre: U-102, full: f 28v (segona numeració)

Altars de l’antiga església parroquial de Sant Vicenç, de Cabanes (s. XV-XVIII)

No es pot assegurar que no n’hi haguessin més. Aquests són els que apareixen en registres de defunció i testaments, que sovint incluen llegats per a misses on s’especifica en quin altar s’han de celebrar.

  • Sant Antoni Abat. L’altar i la pabordia de Sant Antoni de Cabanes ens apareixen en diferents documents relatius a l’antiga església parroquial de Sant Vicenç. Tot  fa pensar que, a l’antiga església, Sant Antoni era venerat en un altar important. Actualment trobem la seva imatge a la fornícula superior de l’altar del Roser.
    • 1402.- A Bernat Ros, domer de Cabanes. Llicència de fer servir la doma per Pere Perelló, obtentor del benefici de la confraria de Sant Antoni de Cabanes, 7 juny 1402
    • 1403.-  Joana, esposa de Bernat Teixidor, de Cabanes fa un llegat a la confraria de Sant Antoni de Cabanes, 19 d’abril
    • 1665.- Jaume Puig, clergue de Cabanes, insta la col·lació del benefici de Sant Antoni de Cabanes, vacant per òbit de Josep Lloansí, domer del lloc, al qual ha estat presentat pel cònsols de la universitat. (Llibre D-320. Full f 196)
    • 1708.- Jaume Puig, fill i rector de Cabanes (1652-1708), al seu testament llega:
      • 10 lliures a la Pabordia de Sant Antoni de l’església de Sant Vicenç de Cabanes
      • 20 lliures barceloneses a la Confraria de Sant Antoni, de l’església de Sant Vicenç de Cabanes, per tal de què serveixin per daurar el retaule de Sant Antoni.
      • Demana la fundació d’un ofici solemne, a celebrar cada disset de gener, a l’altar de Sant Antoni Abat de l’església de Sant Vicenç de Cabanes, dotat amb vuit rals de plata que es dedicaran a les obligacions de la confraria
      • Mana un ofici solemne, dotat amb disset sous barcelonesos. L’ofici ha de ser a l’altar de Sant Antoni de Sant Vicenç de Cabanes, a celebrar el dia 25 de juliol, Sant Jaume.
    • 1709.- Ignasi Prats, clergue de Borrassà, insta la col·lació del benefici de Sant Antoni de Cabanes, vacant per òbit de Jaume Puig, al qual ha estat presentat pels jurats del poble (Llibre D-363. Full f 10)
  • Sant Crist
    • El 1708, hi va ser enterrat Jaume Puig,  fill i rector de Cabanes (1652-1708)
  • Sant Pere. Apareix alguna vegada en les donacions per celebrar-hi misses
  • Sant Vicenç.- Era el patró de la parròquia i devia ser l’altar més important de l’església
    • El 1708, Jaume Puig, rector de Cabanes, deixa trenta lliures barceloneses a l’obra de Sant Vicenç
    • El 1709, hi va ser enterrat Baldiri Usall, sagristà de Cabanes
    • El 1729 i el 1735, hi van ser enterrats els germans Salvador i Vicenç Miró, rectors de Cabanes
  • Mare de Déu del Roser. Vegeu:  Confraria del Roser
  • Nostra Senyora dels Àngels.- Aquest altar devia estar a càrrec de la pabordia dels Àngels, anomenada també “Cistellet de les dones”. Possiblement rebia aquest nom perquè eren les dones del poble les encarregades de la seva administració.
    • El 1709, hi va ser enterrat Joan Millesa, prevere y domer de Cabanes, fill de Pardines (Vall de Ribas, Bisbat de Urgell)

Més informació:


by Deixa un comentari

Esglésies de Cabanes

Sant VicençEs coneix l’existència de set esglésies i dos oratoris privats, encara que la història d’algunes d’aquestes esglésies queda molt confusa.

Mentre que no s’ha trobat cap vestigi de Sant Sadurní, -tot i que apareix citat en alguns documents- encara es conserven algunes restes de Sant Miquel i de Sant Maurici.

Tampoc es coneix cap vestigi de l’antiga església de Sant Vicenç, que molt probablement es trobés dins el recinte del Castell.

Bibliografia

Esglésies de Cabanes

Vegeu també: Catalunya Romànica. Enciclopèdia.cat

Altres

[1]

Jueus – Sinagogues

Un doc. de 1265 de l’antic Arxiu de l’Almoina de l’Hospici, ara a l’Arxiu Diocessà de Girona (caixò 20, perg. 99), esmentat per GIRBAL, “Datos inéditos para la historia de los judíos de Gerona [“Revista de Gerona”, XVII. 1892] esmenta un tal Salomó Mayr, jueu de Cabanes, a qui Sara, viuda de Verdzalay, traspassa un crèdit contra Arnau de Foixà.

Sobrequés i Vidal, S. [Contribució a la història dels jueus de Figueres (Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 6 (1966-1967)] explica que a mitjans del segle XIII (1267) hi havia una comunitat jueva a Cabanes.

Després de la crema de Peralada de l’any 1285 bona part de la comunitat jueva de la població es va traslladar a Cabanes fins que van establir-se a Figueres.

El 1296, està documentada Adela, esposa del difunt Salomó, fill de Mahir de Cabanes.

A: Els jueus i la ciutat de Girona. Ajuntament de Girona, 1995

Al llistat de noms de jueus i jueves de Girona (1311-1342) que apareixen al treball de Sílvia Planas i Marcé, hi trobem els Maimó, de Cabanes.

A: Planas i Marcé, Sílvia. Alguns documents sobre jueus de Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. XXXIV (1994)

No hi constància de cap sinagoga construïda a Cabanes tot i que, al segle XIII, el poble tenia una petita comunitat jueva, que segurament, a partir de 1268, es va desplaçar a Figueres atreta pels beneficis que se’ls hi oferia.

Al llibre de Víctor Farías Zurita. El mas i la vila a la Catalunya medieval. Els fonaments d’una societat senyoralitzada (segles XI-XIV) s’hi explica:

… A les comarques més septentrionals podem documentar abans de l’any 1348 l’existència de col·lectius jueus a viles com Banyoles, Bàscara, La Bisbal, Hostalaric, Monells, Pals, Peratallada, Sant Llorenç de la Muga, Torroella de Montgrí, però també a llocs rurals com Cabanes i Ullastret… (pàg. 327)

i … el 1311, Mose d’Agulyono, jueu de Peralada, era arrendatari dels rèdits del forn de Cabanes

Sobrequés i Vidal. Contribució a la història dels jueus de Figueres. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 6 (1966-1967)

… D’aquestes ja n’hi hauria més d’una en la Figueres anterior a 1267, com n’hi havia més o menys en la major part de les poblacions del país. Així, per exemple, sabem que n’hi havia a Cabanes… [Un doc. de 1265 de l’antic Arxiu de l’Almoina de l’Hospici, ara a l’Arxiu Diocessà de Girona (caixò 20, perg. 99), esmentat per GIRBAL, “Datos inéditos para la historia de los judíos de Gerona, a “Revista de Gerona”, XVI. 1892, 35, esmenta un tal Salomó Mayr, jueu de Cabanes, a qui Sara, viuda de Verdzalay, traspassa un crèdit contra Arnau de Foixà]

Planas i Marcé, Sílvia. Camprodon. Diputació de Girona, 1993

… A més a més de les activitats professionals, els jueus camprodonins, com els de la resta del país, es dedicaven al préstec de diners amb interès. Possiblement, els més actius d’entre tots eren en Verzelay de Cabanes, en Vidal Maimó i en Samuel Bonsenyor. Fou de Verzelay de qui va sortir la queixa formulada al procurador general del comtat, quan els deutors no pagaren puntualment els venciments d’un deute….

En altres documents se l’anomena Verzelay Cabanes, qui podria ser el mateix personatge que apareix al document anterior. Forcano, Manuel. 50 indrets jueus de l’Edat Mitjana. Cossetània, 2017

Vegeu també: Forcano, Manuel ; Hurtado, Víctor. Atles d’història dels jueus de Catalunya. Rafael Dalmau ed., 2019

[2]

Oratoris privats: can Carreras i Sant Feliu

Es troben a l’interior de cases senyorials, construïdes el segle XIX. A l’arxiu diocesà de Girona apareixen dos oratoris:

  • 1872 (can Carreras). Indult d’oratori privat a favor de Rafaela Maranges i Vila, de Cabanes (Notularum 1802 – 1947 i resta – Llibre G-178). Rafaela Maranges, de la Selva de Mar, era la rebesàvia dels actuals propietaris de can Carreras.
  • 1882 (can Carreras). Indult d’oratori privat a favor de Rafaela Maranges i Vilar i Concepció de Conill i Maranges, per extendre a Figueres el privilegi que tenen per Cabanes (Notularum 1802 – 1947 i resta. Llibre G-179).
  • 1887 (mas de Sant Feliu). Indult d’oratori privat a favor de Matilde Cabanel i Stadieux, de Cabanes. (Notularum 1802 – 1947 i resta.. Llibre G-180). Matilde Cabanel, de Narbona, era l’esposa de Josep Pont i Vinyals i sogra de Jaume Gorgot i Gorgot, l’últim Sr. Romaguera.

Documents

Font: Arxiu Diocesà de Girona i monografies

  • 1340, 7 de febrer. A la vescomtessa Elisenda de Rocabertí. Llicència de fer celebrar missa als castells de Sant Llorenç de la Muga i Cabanes (Llibre U-7 Full f 27v-28)
  • 1354, 26 de setembre. Als curats de Cabanes. Absolguin Berenguera, esposa de Jaume Guerau, que dormint ofegà el seu fill, després que s’hagi abstingut d’entrar a l’església des del dimecres de Cendra al Dijous Sant (Llibre U-24 Full f 45v)
  • 1362, 7 d’abril. Als clergues de Cabanes. Es prorroga el termini per fer un retaule i una imatge de Santa Maria (Llibre U-42 Full f 43)
  • 1363, 15 de juliol. Es remet a Pere Joan, domer de Cabanes, la pena per tracte il·lícit amb una dona i per haver apadrinat un nen sense llicència. (Llibre U-50 Full f 7)
  • 1385, 31 de gener. A les monges de Cadins. Llicència de traslladar-se a Cabanes durant la guerra, 31 gener 1385. (Llibre U-73 Full f 4v)
  • 1385, 20 de febrer. Als clergues de Cabanes. Llicència, mentre duri la guerra, de celebrar dins la força de Cabanes (Llibre U-73 Full f 7v). Probablement aquests fets eren deguts al contenciós entre Pere III el Cerimoniós, rei d’Aragó i comte de Barcelona i el seu gendre, el comte Joan I d’Empúries i l’arribada de companyies de gascons francesos cridats pel comte.
  • 1530, 16 de febrer. Hi ha hagut el dia 6 de febrer a la nit qui ha trencat les portes de l’església de Cabanes, ha robat joies i ha incendiat. S’hi destina jutge comissari episcopal. (Llibre U-193. Full f 12). No sembla que en aquesta època l’Empordà estés afectat per cap guerra, pel que cal suposar que el robatori fos un acte vandàlic en el qual només es buscava el benefici material. No s’aclareix quina església és l’afectada.
  • 1635, 26 de desembre. Comissió per beneir una campana i dues esquelles a Cabanes (Llibre U-241. Full f 124)

Fonts:

– Puigvert i Solà, Joaquim. La parròquia rural a Catalunya (segles XVIII-XIX, Bisbat de Girona). Facultat de geografia i història, octubre del 1990. Tesi doctoral, dirigida pel Dr. Emili Giralt

–  Història agrària dels Països Catalans, Volum 3. Edicions Universitat Barcelona,  2008

  • 1735-40. Mandats episcopals gironins sobre construcció, reparació i ampliació d’esglésies; capelles i retaules; arranjament i tancament de cementiris i altres. I les vies previstes de finançament: Parròquia de Cabanes.
    • Mandat: L’església pateix freqüents inundacions i és propensa a ser robada per ésser
      fora del poble. S’ha de pendre la resolució d’edificar-ne una de nova dins el poble i en paratge més alt. Si en dos mesos no han pres la resolució de fer nova església, “a lo menos prengan la resolució de fer sacristia capàs”
    • Finançament: Que dins dos mesos es congreguin els curats, batlle, regidors i tots els caps de casa i resolguin fer nova església “y discorrian los medis per fer-la, com seria lo conveni en fer un vintè, redelma o quintè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys”.
  • 1740. Els “regidors i altres particulars” de Cabanes es dirigiren al visitador general per a mostrar-li els inconvenients de l’horari de la missa matinal de les festes en les que era permès treballar, “per haver molts a guanyar el jornal y per la precisió que hi ha en certs temps del any de profitar al temps per lograr la cullita dels fruits”, demanant-li que “celebren la missa matinal mitja hora antes de eixir lo sol” i es redueixi el temps de l’ensenyament de la doctrina cristiana i de la predicació
  • 1740. El visitador pastoral disposà que per tal d’edificar la nova església es congreguessin curats, batlle, regidors i caps de casa de la població amb l’objecte de discutir “los medis per a fer-la, com seria lo convenir en fer un vintè, redelma  quintcè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys“. Al segle XVIII, ja no existia l’església del castell (si mai n’hi havia hagut) i la parròquia del poble, -tal com descriu el plànol d’aquesta època-, devia ser l’església del costat del cementiri (coneguda com a Sant Maurici, encara que als registres parroquials mai consta amb aquest nom i només es parla de l’església de Sant Vicenç del lloc i castell de Cabanes). Quan el 1784, un aiguat va enrunar aquesta església, el poble no va tenir més remei que posar fil a l’agulla i començar a moure’s per construir l’actual parròquia en un lloc una mica més enlairat i protegit de les inundacions.

Bibliografia

Arxiu Diocesà de Girona  |  FamilySearch


by 1 comentari

Església de Sant Miquel

Sant Miquel (s. XI?)

Les restes de la capella de Sant Miquel, que encara es poden veure a uns 300 metres de l’església de Sant Feliu de Cadins, ens mostren una esglesiola románica d’una sola nau capçada per un absis semicircular. Possiblement  havia estat l’església del veïnat de Cadins.

Cadins i Sant Miquel

Descripció

Per accedir al jaciment, des del nucli urbà de Cabanes, cal prendre la carretera GIV- 6025 i, després d’uns 280 m, trencar a mà esquerra pel camí de Sant Feliu, i continuar pel mateix uns 700 m més. El jaciment se situa al marge dret del camí, a una zona planera de camps de conreu de cereals, al nord del de l’Església de Sant Feliu de Cadins. Es tracta de la troballa de materials arqueològics d’època romana, així com de les restes de l’església romànica de Sant Miquel de Cadins. Els materials romans foren documentats per Joan Badia i Homs i publicada per primer cop l’any 1975. La tipologia de la ceràmica exhumada correspon a material constructiu, bàsicament a fragments de teules i maons però també a ceràmica comuna sense determinar. L’església conserva tan sols els dos murs laterals i la capçalera semicircular d’uns 2 m d’alçada. La major part dels carreus que formaven el parament han estat arrabassats. No s’ha realitzat mai cap tipus d’intervenció arqueològica que permeti precisar la tipologia o funcionalitat del jaciment d’època romana. Per tant, la única dada que es pot establir és una cronologia àmplia dins el món romà. L’estat de conservació de l’església és parcialment destruït, i la del jaciment romà no es pot determinar. La visita al lloc permet observar la presència de ceràmica en superfície de tipologia indeterminada i molt erosionada, sobretot material constructiu.

A: Pat.mat

Fins ara, sembla ser que no s’ha trobat cap document que ens parli de la seva història.

Més informació:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 


by 2 comentaris

Església de Sant Sadurní

Sant Sadurní (932?-1440?)

Ben a prop de Cadins, vora la Muga i a tocar el camí de França, en el límit dels comtats, hi havia la domus de Sant Sadurní. Es documentada des de l’any 926, quan el magnat Tassi donà una propietat d’aquest indret al monestir de Sant Pere de Rodes del qual ell era el protector i impulsor de la seva independència i futura grandesa. Aquesta propietat limitava, en part, amb unes terres que pertanyien a Guadall, bisbe d’Elna, fill del comte Sunyer II d’Empúries-Rosselló. Es parla encara de la capella de Sant Sadurní pels anys 1407 i 1408 amb motiu d’uns enfrontaments entre el monestir de Cadins i el comú de Llers sobre la propietat de les terres i sembrats d’aquest paratge. No sembla que quedin rastres visibles de l’església de Sant Sadurní, però als terrenys on podía trobar-se hi hem vist vestigis de poblament d’època romana.

A: Badia i Homs, Joan. Sant Feliu de Cadins i l’arquitectura cistercenca. Revista de Girona, 155 (1992)

L’església es troba referenciada al llibre Atles dels comtats d’Empúries i Perelada (780-991), de Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, editat per Rafael Dalmau, el 1999

Al mapa adjunt, extret d’aquest llibre, es veu  l’església de Sant Sadurní, datada l’any 932. D’acord amb la situació que se li dóna en aquest mapa, no sembla que es pugui confondre amb Sant Miquel, que es troba molt més a prop de Sant Feliu i en una altra direcció.

Sant Sadurní i altres esglésies de Cabanes

A la plana 70 del mateix llibre, s’hi pot llegir aquest text:

“En època carolíngia es crearen diverses fraternitats, o confraries religioses d’ajuda mútua. En tenim documentades al bisbat de Girona. El testament del levita Guiu, de l’any 982, esmenta la fraternitat d’Albanyà, situada al comtat de Besalú, la de Casavells (Caiavellos) i la de Sant Sadurní. Casavells és a l’extrem sud del comtat d’Empúries. Podem suposar que Sant Sadurní era una església situada a l’oest del comtat de Perelada, a ponent de Cadins i al costat de la Via Francesca, que feia la funció de partió occidental del comtat.”

[El levita Guiu, fou un eclesiàstic, fill de Guitiza i d’Aio, matrimoni de terratinents empordanesos, que va arribar a posseir un gran patrimoni entre Llers, Molins, Vilarig i els Vilars, a la vall de Maçanet de Cabrenys].

Als diplomes de Sant Pere de Rodes (any 926) s’esmenta la cessió que Tassi fa al monestir d’uns alous que tenia dins el terme de Kabannas en els llocs de Sant Sadurní i les Artigues.

Aquesta donació apareix reproduïda a les pàg. 230-232 del llibre Viaje literario a las iglesias de España, vol. XV, de Jaume Villanueva i Astengo. [Font: Bibliothéque Nationale de France]

Sant Sadurní

[Tassi fou un terratinent empordanès i màxim impulsor del
monestir de Sant Pere de Rodes (s. X). El seu fill Hildesind, en fou el primer abad].

En un llibre de l’any 1730 escrit de Gregori Pallisser i titulat Llibre de Racionaris de la vila del Castell de Llers, s’hi pot llegir:

Capella de St. Sadurní situada sobre la devesa del señor Compte de Perelada señor de Llers la qual capella antigament fonch de la Parroquia de Cabanas y vuy de la Parroquia de Llers…

Joan Badia i Homs a Arquitectura medieval de l’Empordà hi diu:

La capella de Sant Sadurní fou habitada per capellans que servien a la parròquia de Cabanes i el monestir de Cadins … Val a dir, però, que és ben segur que la capella es trobava a tocar el “camí de la Calçada” o “camí francès” -la strata francisca que anomena el document de l’any 1231- …

Joan Fort i Olivella, al seu article Esglésies dedicades a Sant Sadurní a Catalunya, Andorra i la Catalunya Nord, abans del 1300 (onomastica.cat), explica que Sant Sadurní va ser el primer bisbe conegut de Tolosa de Llenguadoc, al segle III, i la seva festa se celebra el 29 de novembre. Al llistat d’esglésies dedicades a Sant Sadurní hi apareix Cabanes:

Sant Sadurní, a Cabanes d’Empordà, a ponent de Cadins, esmentada el 945, però desapareguda.

Al volum IX de l’enciclopèdia Catalunya Romànica, editada per Enciclopèdia Catalana, s’hi afirma que l’ésglésia de Sant Sadurní està documentada des de l’any 926 fins al segle XVIII i que era emplaçada vora el camí de França, al límit amb Llers i prop de la Muga.

L’any 926 el magnat Tassi, impulsor de la comunitat monàstica de Sant Pere de Rodes, donà al seu monestir uns alous que ell havia adquirit, un dels quals dins el terme de villa Kabannas, al lloc anomenat illa de Sant Sadurní, al costat de la domus de Sant Sadurní, prop de la Muga. Les restes d’aquesta domus alt-medieval sembla que han desaparegut completament. Aquesta possessió de Cabanes figura confirmada als monjos de Sant Pere de Rodes en un precepte del rei Lotari de l’any 982.

L’església ermita de Sant Sadurní, “ipsum domum sancti Saturnini”, de la vila de Cabanes, figura en un document de l’any 945 com un dels alous que posseïa el monestir de Sant Pere de Rodes, donats pel seu protector Tassi. El coneixement recent d’un llibre inèdit de l’any 1730, titulat Llibre de racionaris de la vila del castell de Llers, de Gregori Pallisser, ciutadà i pagès de Llers, ha aportat noves dades sobre la situació i la identificació d’aquesta capella. Segons aquest escrit, la capella de Sant Sadurní era “situada sobre la devesa del señor compte de Peralada, señor de Llers, la qual capella antigament fonch de la Parroquia de Cabanes i vuy de la Parroquia de Llers”

Catalunya Romànica. Enciclopèdia.cat

Josep M. Bernils i Mach, al seu llibre Cabanes, esmenta que Sant Sadurní també apareix documentat en uns testaments del 1101, del 1230 i del 1231 i ens confirma que fou habitada per capellans que servien a la parroquia de Cabanes el monestir de Cadins.

Antoni Egea Codina, a l’article Llers. Els homes i els fets  (AIIE, 14 (1979) hi diu:

Sant Sadurní.- D’aquest temple situat prop dels Hostalets, no ens en queda cap resta. Tan sols sabem que primer pertanyia a la jurisdicció de la parròquia de Cabanes i que posteriorment passà a la de Llers.

Al llibre  Els Comtats de Girona, Besalú, Empúries i Perelada. Barcelona : Institut d’Estudis Catalans, 2003, hi trobem:

Sant Sadurní, antigament prop de Cabanes, al costat de la Calçada

A l’Arxiu Diocesà de Girona s’hi conserven uns quants documents on s’esmenta Sant Sadurní:

  • 1230, 5 de gener. Testament de Guillem Julià, de Cabanes, que … fa deixes a Sant Vicenç de Cabanes, on funda un aniversari, dotat amb un hort situat prop del clos de Ramon Tolsà de Cabanes, a Sant Sadurní, l’hospital dels pobres, Sant Feliu de Cadins, Santa Maria del Roure i … (BC Arx., núm. 5.508)
  • 1268, 22 de setembre. Beatriu, abadessa de Sant Feliu de Cadins … concedeix al seu donat, fra Joan de Sant Sadurní, llicència de comprar blat i altres grans per al seu monestir, així com censos i terres, a condició de deixar-los a aquest a la seva mort … (Monumenta, f. 303)
  • 1383. Cabanes. Ermita de Sant Sadurní, reparació (Llibre Q-1, Full 113)
  • 1404. Cabanes. Ermita de Sant Sadurní, reparació (Llibre Q-2, Full 70rv)
  • 1440. Cabanes. Ermita de Sant Sadurní, reparació (Llibre Q-3, Full 172)

El que probablement no sabrem mai és la seva situació exacte, ni tampoc el motiu de la seva desaparició: guerres, inundacions, …? o potser el deteriorament derivat del pas del temps, tot i que, al menys fins al segle XV, regularment s’hi feien obres de reparació.


by 1 comentari

Església parroquial de Sant Vicenç (antiga)

La primera referència escrita de l’església dedicada a Sant Vicenç es troba documentada l’any 1069 en una donació feta al monestir de Vilabertran, amb la denominació “parròquia de Sant Vicenç”. Posteriorment es mencionada els anys 1279 i 1280 i 1362 sota altres noms com “ecclesia de Cabanis” i “Santi Vicencii de Cabanes”.

Torre del castellSobre la seva situació existeixen diferents hipòtesis.

a) Per una banda hi ha qui creu que la primera església dedicada a Sant Vicenç fou construïda el s. XI i es trobava a l’interior del castell, si bé després amb la consolidació del nucli urbà va funcionar com a parròquia.

b) Josep M. Bernils i Mach, al seu llibre Cabanes, diu que els historiadors consideren que la primera església de Sant Vicenç, del segle XI, fou la capella de castell. Si fos així, es devia aixecar prop de la torre i segurament va quedar malmesa pel pas dels anys i els esdeveniments històrics, igual que la resta del castell.

c) L’explicació que ara mateix sembla més versemblant és que les restes de l’església que hi ha a la paret del cementiri i que coneixem com a Sant Maurici són l’únic vestigi de l’antiga parròquia de Sant Vicenç. De fet el nom de Sant Maurici no es troba documentat en cap llibre parroquial.

Molts documents antics certifiquen el nom de Sant Vicenç, ja des del segle XI:

  • 1069, 16 de febrer. Donació que fan Guifred i la seva esposa Adalgarda a la casa de Santa Maria de Vilabertran de la casa on habiten, situada al comtat de Peralada, a la parròquia de Sant Vicenç … (BC Arx., núm. 9.709)
  • 1074, 24 d’abril 24. Donació que fa Adalbert Giscafred a Santa Maria de Vilabertran de la meitat d’una feixa, situada al comtat de Peralada, al terme de Sant Vicenç de Cabanes, indret de Llacuna … (BC Arx., núm. 9.754)
  • 1082, 25 d’abril. Donació que fa Bernat Arnau a Santa Maria de Vilabertran d’un mas situat a la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes … (BC Arx., núm. 9.046. Reg.: Monumenta, f. 206v)
  • 1235, 20 de febrer 20. Testament d’Elicsendis, viuda de Guillem Julià, que pren per marmessors Bernat, prevere de Cabanes, Joan Batlle i Ramon Ministral; elegeix sepultura a Santa Maria de Vilabertran, església a la qual llega un mas, situat a Figueres … disposa almoines per als clergues i l’església de Sant Vicenç de Cabanes, l’hospital de pobres de Cabanes, la confraria de l’Esperit Sant, Santa Maria del Roure… i deixa a la neboda Cerdana els béns que té al castell de Cabanes. (BC Arx., núm. 9.789. Reg.: Monumenta, f. 230v.)
Plànol de Cabanes. Segle XVIII

Plànol de Cabanes. Segle XVIII (*)

A tots els registres parroquials s’esmenta “l’església parroquial de Sant Vicenç del castell de Cabanes”. Sovint no es concreta en quina església ha tingut lloc la cerimònia i a molt estirar el capellà diu d’ell mateix que és de la parròquia de Cabanes o bé de la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes.

A tot el llarg del segle XVIII, els casaments tenen lloc indistintament a l’església de Sant Vicenç i a la de Sant Sebastià. En un casament que va tenir lloc el 12 de febrer de 1719, es diu que els nuvis “se son esposats devant las portas de la Iglesia Parroquial de Sant Vicens del lloch i castell de Cabanas”. Fins i tot, el 26 de setembre de 1726, un casament va tenir lloc a la “casa de la sacristia”, sense que s’expliqui el motiu per la tria del lloc.

El 1740 els “regidors y altres particulars” de Cabanes es dirigiren al visitador general per a mostrar-li els inconvenients de l’horari de la missa matinal de les festes en les que era permès treballar, “per haver molts a guanyar el jornal y per la precisió que hi ha en certs temps del any de profitar el temps per lograr la cullita dels fruits” y, demant-li que “celebren la missa matinal mitja hora antes de eixir lo sol” i es redueixi el temps de l’ensenyament de la doctrina cristiana i de la predicació.

A: Puigvert i Solà, Joaquim M. La parròquia rural a Catalunya (segles XVIII-XIX, Bisbat de Girona)
Tesi doctoral, 1990

Al plànol del segle XVIII, l’església parroquial se situa al costat del cementiri i no apareix cap església dins el recinte del poble, però per altra banda, els registres parroquials de l’època continuen citant “l’església de Sant Vicenç del lloc i castell de Cabanes.

Podria ser que antigament, l’església de Sant Maurici tingués la funció d’església del poble i que perdés el seu nom per adoptar el de “parròquia de Sant Vicenç”?

Pot ser que l’Església Parroquial de Sant Vicenç fos des de sempre l’església del costat del cementiri? Sembla que aquesta seria la versió més probable.

(*) Font: Compte, Albert. Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues. A: AIIE, 29. Pàg. 177-190 (1996)

… La primera església dedicada a Sant Vicenç fou construïda en el s. XI i es trobava a l’interior del castell; si bé després amb la consolidació del nucli urbà va funcionar com a parròquia …

A: Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya


by 3 comentaris

Església de Sant Maurici

Sant Maurici o església del cementiri (829?-1784)

... o … Església Parroquial de Sant Vicenç?

L’església de Sant Maurici apareix localitzada al llibre Atles dels comtats d’Empúries i Perelada (780-991), de Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, editat per Rafael Dalmau, el 1999 i les seves restes encara es poden veure en una de les parets del cementiri.

Sant Sadurní i altres esglésies de Cabanes

El jaciment es troba en el cementiri de Cabanes a uns 250 m de la població, prop del marge esquerre del rec del Molí. Es tracta de les restes d’una església medieval visibles a la banda externa del mur de tramuntana del cementiri de Cabanes. Foren identificades per Carme Riu l’any 1988 i publicades per primera vegada per Joan Badia (1990). S’observa el mur d’una nau en una llargada conservada de 20 metres i un fragment de l’absis semicircular que el talla a llevant. De l’anàlisi de l’aparell s’observen dues fases diferenciades, que correspondrien a un moment més antic (sector de llevant i absis) i una reforma posterior. A més el canvi de parament és senyalat per l’existència del basament d’un contrafort o pilar adossat. Dins el recinte del cementiri, en el passeig principal, s’observen cinc lloses de grans dimensions amb encaixos, així com dues làpides de sepultures amb inscripcions (*). A la banda interna del mur de tramuntana no es pot observar el mur, ja que està cobert per la construcció dels nínxols. No s’hi ha realitzat mai cap tipus d’intervenció arqueològica. Existeixen diverses hipòtesis a l’hora d’identificar aquesta església, però cap d’elles amb arguments clars. Joan Badia, a partir de les poques restes conservades, esbossa una aproximació cronològica entre els segles XI i XIV. El seu estat de conservació és força dolent.

A: Patmapa.gencat.cat

(*) Jaume Puig, Julià Roca i els germans Salvador i Vicens Miró

Josep M. Bernils i Mach, al seu llibre Cabanes, editat l’any 2001, per la Diputació de Girona, diu que Sant Maurici fou la primera església parroquial de Cabanes, i ja es troba documentada a l’arxiu diocesà de Girona, l’any 829.

Sant MauriciA l’obra Rationes decimarum hispaniae (1279-80), figura entre els temples que tenien rendes pròpies que havien de contribuir a les croades.

Pella i Forgas, a la plana 307, del llibre Historia del Ampurdán. Estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Cataluña, editat per primera vegada el 1883 i reeditat l’any 1980, hi escriu:

Unas cabañas, Kabannas, cerca de Perelada formaban una pequeña villa con su iglesia de S. Mauricio y era en dominio de la ilustre família que nada menos dió a la patria la estirpe de la casa de Barcelona; fue la villa de Winidilda, esposa de Wifredo el Velloso, que en el año 840 la cedió al monasterio de S. Juan de las Abadesas. El document original de la donació s’ha perdut, però se’n conserva una còpia a l’arxiu de la Corona d’Aragó.

Alguns estudiosos han vinculat les restes del cementiri amb l’església de Sant Maurici, que ja apareix en l’acta de consagració de l’església de sant Joan de les Abadesses. Durant els segles X i XI trobem diversos documents que parlen de les esglésies de Cabanes, sense especificar-ne l’advocació, ni el nombre exacte.

Una altra teoria apunta a que es tracta de l’antiga parròquia de Cabanes. L’actual temple parroquial, dedicat a Sant Vicenç, està situat al bell mig del poble i davant del castell. Es va construir en el segle XVIII. No sembla que hi hagi vestigis d’un temple anterior sota l’actual edifici barroc. Per tant, no seria d’estranyar que aquesta teoria fos realitat. En molts pobles de l’Empordà com Peratallada, Palau-Sator o Monells, l’església es troba situada fora dels murs. En alguns com la Selva de Mar o Bellcaire la parroquialitat es va traslladar a un nou temple situat a l’interior del nucli urbà i en d’altres casos com Foixà, Torroella de Fluvià o Palau-Savardera, el temple i el castell tenen barris independents al seu voltant. No és descabellat pensar que l’església, situada a l’actual cementiri i malgrat estar a les afores del poble, fos en realitat l’antiga parroquial.

Si aquesta segona hipòtesis és correcta? El temple romànic també estava dedicat a Sant Vicenç? O potser estava sota l’advocació de Sant Maurici i era la capella del castell era la que estava dedicada a Sant Vicenç? Masses incògnites que fins ara poques persones han intentat resoldre… De fet les restes del temple havien passat totalment desapercebudes, totalment cobertes per heures. Per sort, en 1988 van ser descobertes per Carme Riu.

A: Art Medieval

Sant Maurici

A partir del segle XIII, es troben poques referències a l’església, tot i que apareix en un plànol de principis del segle XVIII.

A resultes de la visita pastoral de 1740, es va presentar un mandat episcopal reiterant la necessitat de reparar l’església de Cabanes o construir-ne una de nova.

1735-40. Mandats episcopals gironins sobre construcció, reparació i ampliació d’esglésies; capelles i retaules; arranjament i tancament de cementiris i altres. I les vies previstes de finançament: Parròquia de Cabanes.

  • Mandat: L’església pateix freqüents inundacions i és propensa a ser robada per ésser fora del poble. S’ha de pendre la resolució d’edificar-ne una de nova dins el poble i en paratge més alt. Si en dos mesos no han pres la resolució de fer nova església, “a lo menos prengan la resolució de fer sacristia capàs”
  • Finançament: Que dins dos mesos es congreguin els curats, batlle, regidors i tots els caps de casa i resolguin fer nova església “y discorrian los medis per fer-la, com seria lo conveni en fer un vintè, redelma o quintè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys”.

1740. El visitador pastoral disposà que per tal d’edificar la nova església es congreguessin curats, batlle, regidors i caps de casa de la població amb l’objecte de discutir “los medis per a fer-la, com seria lo convenir en fer un vintè, redelma  quintcè de tots fruits, per espay de tres o quatre anys“. Al segle XVIII, ja no existia l’església del castell (si mai n’hi havia hagut) i Sant Maurici devia fer les funcions de parròquia del poble, encara que als registres parroquials mai consta amb aquest nom i només es parla de l’església de Sant Vicenç del lloc i castell de Cabanes.

Fonts:

– Puigvert i Solà, Joaquim. La parròquia rural a Catalunya (segles XVIII-XIX, Bisbat de Girona). Facultat de geografia i història, octubre del 1990. Tesi doctoral, dirigida pel Dr. Emili Giralt

–  Història agrària dels Països Catalans, Volum 3. Edicions Universitat Barcelona,  2008

L’església es va ensorrar degut a la inundació que va tenir lloc el dia 6 d’octubre de 1784. En un document, de principi del 1800, que es conserva a l’arxiu del Palau de Peralada, s’explica que degut a la inundació: no han pogut los habitants del poble de Cabanes valerse de la parroquial església.

Tot i que va tenir una existència de quasi mil anys, als registres parroquials dels anys 1613-1784 no n’hi ha cap referència amb el nom de Sant Maurici i alguns investigadors tenen dubtes sobre el nom de l’església.

És probable que de sempre hagués estat l’Església Parroquial de Sant Vicenç i que per causes desconegudes se li hagués adjudicat el nom de Sant Maurici.

Esperem que en el futur des de l’Institut d’Estudes Empordanesos o gràcies a les investigacions d’historiadors interessats en la comarca en podem treure l’entrellat

Més informació