Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

El Sepulcre

El Sepulcre de PeraladaPriorat del Sant Sepulcre de Peralada

L’Orde de Cavalleria de Sant Sepulcre va ser creat per Godofred de Bouillon, el primer cavaller cristià que va entrar a la Ciutat Sant i primer governador del regne de Jerusalem … Tot i que inicialment eren una barreja de clergues i laics, en consonància a la resta d’ordes militars, aviat van adquirir caràcter secular … L’Orde encara perdura. Actualment inclou tant membres laics com seglars, també té membres femenins, i es dedica sobretot a tasques relacionades amb la caritat. Vegeu: Equestrian Order of the Holy Sepulchre of Jerusalem | vatican.va

Planas, Meritxell ; Gorbs, Carles B. Els Templers a les comarques gironines
Aiguaviva : l’ Ajuntament, 2010

El Sepulcre és un antic priorat de canonges del Sant Sepulcre, dependent de Santa Anna de Barcelona, situat al NW del municipi de Peralada (Alt Empordà), prop del veïnat de les Olives.

Existia ja el 1163 i tenia béns a Peralada, Cabanes, Espolla, Darnius i Terrades. El primer prior conegut és Pere de Noguereda, esmentat el 1169. El 1435, ja sense comunitat, fou venut pel prior de Santa Anna al convent de carmelitans de Peralada. Resten murs i l’absis de l’església del s XII, ara destinats a dependència del mas veí dit el Sepulcre.

El temple consta de nau única capçada amb un absis semicircular lleugerament més estret. La part que es conserva d’època medieval és tardo-romànica, probablement del segle XIII. L’aparell està compost de carreus mitjans, ben tallats i alineats. La volta de la nau és apuntada en una part i en un altre tram, ja d’època gòtica, està sostinguda amb arcs diafragmàtics.

Tot i que el priorat no es troba dins el terme municipal de Cabanes, la seva proximitat i la influència que va tenir en el seu moment, mereix que sigui ressenyat.

La Casa.

A unos cuatro quilómetros de la villa de Peralada y del lugar de Cabans, al norte, más allá del lugar de Olives, entre el río Llobregat y la montaña de Montpedrós, en un paraje frondoso y retirado, se encuentra El Sepulcre …

… Nada sabemos con certeza de la fecha de la fundación de la casa del santo Sepulcro de Peralada, pero es evidente que su origen se debe a las donaciones, que en el siglo XII se prodigaban piadosa y generosament a las Ordenes Militares ierosolimitanas (relacionades amb Jerusalem) en todos los países cristianos, como consecuencia de la profunda emoción que produjo la primera Cruzada.

Nuestro primer documento que hace referencia al Sant Sepulcro es de fecha 21 de enero de 1143 …

… Efímera fué la vida del pequeño priorato de Peralada, como debió serlo la de la pequeña casa de los Templarios de San Feliu de Cadins, cerca de Cabanes, y de las otras pequeñas casas que las demás órdenes ierosolimitanas tenían en esta comarca …

A: Golobardes Vila, Miguel. “El Sepulcre” de Peralada
[S.l.] : Biblioteca Palacio de Peralada, 1955

… El priorat del Sant Sepulcre de Peralada fou establert en aquest lloc en una data no determinada del segle XII, després de la primera croada. Fou una conseqüència de les nombroses donacions rebudes per aquesta orde militar en tot l’Occident cristià commogut per l’esmentada gesta.

La casa de Peralada depengué del prorat de Santa Anna de Barcelona fins l’any 1435 …

… En aquest monestir hi hagué una comunitat mixta, d’homes i dones. Ens ho confirmen dos documents…

… El priorat de Peralada era una casa de poca importància econòmica; tenia propietats generalment petites -masos, camps, salvetats- pels voltants de Peralada i escampades per diferents punts de la comarca. Des de mitjan segle XIII deixà de tenir priors propis; els de Santa Anna de Barcelona nomenaven comanadors i procuradors.

El 1435 el priorat de Santa Anna, considerant el rendiment escàs d’aquesta possessió, que ja no tenia vida pròpia i romania deshabitada i, en part, ruinosa, vengué el Sant Sepulcre de Peralada als carmelites de la mateixa vila. El 16 de març del 1437 la venda fou aprovada per l’abat de Vilabertran.

El culte al Sant Sepulcre fou mantingut en un altar lateral de l’església del Carme fins a l’exclaustració del 1835; aleshores passà a la parròquia de Sant Martí.

A: Badia i Homs, Joan. L’Arquitectura medieval de l’Empordà
Girona : Diputació Provincial de Girona, 1985 (vol. II-A)

Pergami, 1195

Concòrdia sobre la possessió d’un molí (30/01/1195)

Documents on es relaciona Cabanes amb el priorat de El Sepulcre:

  • 1195.- Concòrdia signada entre Pere de Sirag, prior, Guillem de La Jonquera, comanador, i els germans de la casa del Sant Sepulcre de Peralada, d’una part i Ramon Muntaner, la seva mare Belisenda i la seva esposa Beatriu, de part altra, sobre la possessió d’un molí situat a la parròquia de Cabanes, al costat de la Muga, 30 de gener de 1195. (B.P.P., Ar., B, 5). Possiblement sigui el document més antic que s’ha trobat de la família Muntaner, de Peralada
  • 1253.- Guillermo de Enguilendis, com a tutor de Ramon Muntaner, reconeix tenir per la casa del Sant Sepulcre de Peralada, el nou molí de Cabanes, a la sèquia del riu Muga. (B.P.P., Ar., B, 13)
  • 1294-1344.- Molí d’en Taverner. Situat a rec de Cabanes, derivat de la Muga. El domini directe corresponia a la Casa del Sant Sepulcre de Santa Anna de Barcelona. Antigament va pertànyer a Castelló, fill de Joan Muntaner de Peralada. Durant alguns anys, els vescomtes de Rocabertí s’apropiaren del domini
  • 1307.- Trasllat (28 d’abril 1316) de l’establiment emfitèutic que fa Fra Pere sa Riera, procurador del Convent del Sant Sepulcre de Peralada, a Pere sa Mata, de Cabanes, d’una terra situada al cortal de Guerau Tortós, a la parròquia de Peralada. El document original ha estat redactat pel notari Pere Teixidor, notari de Cabanes (18 maig 1307). El trasllat (28 abril 1316) ha estat escrit i tancat per Jaume Barraca, notari de Peralada (1295-1322)
  • 1309.- Venda. Per Ermesendis Ordis, de Cabanes i el seu espòs, Ramon Ordis a Pere Sariera, comanador de la casa del Sant Sepulcre de Peralada, del cens  …  sobre una peça de terra situada a la parròquia de Cabanes
  • 1352.- Capbreu. De Joan Llop, de Cabanes, a favor de l’Orde del Sant Sepulcre, en la persona de Pere Domènec, comanador de la casa del Sant Sepulcre de Peralada, per un prat situal a El Sepulcre
  • 1409.- Venda. Per Pere Vicent, masmessor testamentari de Guillem Bosch … a Pere Maler, d’una peça de terra situada a la parròquia de Cabanes, al lloc de El Sepulcre …
  • Compte, Albert. Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29 (1996)

Bibliografia:

Més informació:


Deixa un comentari

Segle XII. Guerra de l’Empordà

Encara que no tinguem documents que ens concretin el que passava a Cabanes durant el segle XII, la història de l’Empordà ens en pot donar una idea força exacta.

Guerra de l’Empordà (1128)

El 1128 una guerra assolà l’Empordà i els territoria fronterers. La fam, provocada pel conflicte, creà les condicions que feren possible l’extensió d’una gravíssima epidèmia que causà una de les mortaldats més importants del segle. Durant l’hivern de 1129 i l’hivern i la primavera de 1130 la documentació relativa al mercat de la terra registra l’impacte d’una fam geogràficament circumscrita als comtats nordorientals de Catalunya (Girona, Besalú, Empúries, Peralada). La fam de 1129-1130 no és un fet excepcional dins la història social de la Catalunya del segle XII, sinó tot el contrari; es tracta d’una de les aproximadament vint-i-tres caresties que patí la població al llarg d’aquest segle i una de les moltes en què l’escassetat i l’alça dels preus dels cereals i dels principals productes alimentaris (carestia) es traduïren, localment, en un augment significatiu de les dificultats d’accés de la població als aliments bàsics per a la subsistència (fam).

La relació entre la fam de 1129-1130 i l’anomenada guerra de l’Empordà, el conflicte que enfrontà l’any 1128 els comtes Ponç Hug I d’Empúries, d’una banda, i Ramon Berenguer III de Barcelona i els seus vassalls i aliats, el bisbe de Girona, el senyor de Peralada i el comte del Rosselló, de l’altra, sembla fora de dubte. La destrucció de les collites de l’enemic fou una tàctica habitual en les guerres feudals i la guerra de l’Empordà, una de las principals reserves bladeres de Catalunya, no degué ésser una excepció. En qualsevol cas, sembla clar que les primeres dificultats s’experimentaren una vegada conclosa la contesa i que, per tant, la fam fou una conseqüència directa de
la guerra i no a la inversa.

Hug II (1078-1116) i Ponç Hug (1116-1154), pare i fill, lluitaren sovint per recobrar els antics dominis. Fortificaren Castelló d’Empúries, població  on residien, fins que vençut i captiu del comte Ramon Berenguer III, el Gran, el dia 16 de setembre de 1128, Ponç Hug signà un document pel qual es comprometia a reparar els danys i tornar tot el que, a Castelló, havia pres a l’església de Girona.

Un cop fora de la presó, el comte Ponç Hug reprengué la guerra a l’Empordà, fins que Ramon Berenguer IV, el derrotà. Era l’any 1138 i el Principat de Catalunya ja s’havia unit al regne d’Aragó.

El conflicte esclatà l’any 1128, quan Ponç Hug s’emparà de diverses possessions del senyor de Peralada, Berenguer Renard, nebot seu, i prohibí als seus vassalls que concorreguessin als mercats de Peralada. Per a fer més efectiva la competència, creà a Castelló, capital de l’antic comtat, un mercat el mateix dia que se celebrava el de Peralada. Paral·lelament, s’apropià dels delmes i altres drets que els bisbes de Girona percebien sobre l’església de Castelló, fet que motivà la intervenció
de Ramon Berenguer III com a defensor del seu vassall, el bisbe Berenguer Dalmau. El senyor de Peralada s’alià amb el comte del Rosselló, Gaufred III, i ambdós acudiren a Ramon Berenguer III en demanda de justícia. Durant la contesa, Ponç Hug envaí el comtat de Besalú i s’apoderà dels castells de Llers, Avinyonet i Navata. També tancà els camins dels seus dominis als mercaders i transeünts dels comtats de Besalú i Girona, vassalls de Barcelona, mentre les seves naus tancaven el pas pel litoral empordanès als vaixells dels comtats veïns i molestaven els naturals del comtat de Barcelona … Ramon Berenguer III va acudir ràpidament en auxili dels seus vassalls llençant la host contra els dominis del comte d’Empúries, el qual va vèncer al castell de Quermançó. Ponç Hug fou capturat i conduït a Barcelona, on fou jutjat. Ultra satisfer una forta composició pecuniària, Ponç va haver de comprometre’s a retornar el que havia usurpat al senyor de Peralada, a la mitra de Girona i a tots els barons desposseïts, a enderrocar les fortificacions que havia manat construir a Castelló, a suspendre el mercat del dissabte a la seva capital i a no atacar els interessos ni els vassalls dels comtes de Barcelona. L’humiliant tractat que posava fi a la guerra fou firmat el 17 d’agost de 1128. Tot seguit, el 16 de setembre, Ponç Hug hagué de sotmetre’s a l’església de Girona, que l’havia excomunicat, i renunciar a totes les seves pretensions en favor seu.

A: Benito Monclús, Pere
De la Guerra de l’Empordà (1128) a la mortaldat de 1131:
gènesi, extensió i extinció d’una fam. Per a una història de les crisis alimentàries a la Catalunya medieval
.
Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 26 (2005)

Documents de l’època:

1125.

Testament d’Arnau de Cabanes, que marxa a Jerusalem … Entre altres coses deixa: un sarraí dit Mafumed i una sarraïna; a la seva esposa Jordana, el llit, una egua dita Torredana, la meitat d’una altra egua que té d’Albert Batlle …

En aquest testament s’esmenta l’església de Sant Vicenç i Sant Feliu de Cadins i com a cosa curiosa, entre altres coses, deixa a Bernat Pere el “colomar de Cabanes”

Cal remarcar que en època medieval els coloms eren molt apreciats per al consum, en especial els coloms silvestres.  A Catalunya es coneixen notícies de l’existència de colomers i sobre la cacera de coloms o tudons des del s. IX i han deixat la seva emprenta a la toponímia. A Catalunya posseïen colomers els senyors feudals i els monestirs en els seus dominis, però també en gran nombre els simples pagesos.

Per a més informació sobre els colomars a l’època medieval, vegeu: El casal i els colomers medievals del Bertran (Albanyà). A: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 34 (2001). pàg. 327-360

Per a més informació sobre Arnau de Cabanes, vegeu: llinatges medievals

1191. Testament de Maria de Cabanes. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 460, Reg. 9977 (3 de maig de 1191).

Maria també esmenta l’església de Sant Vicenç de Cabanes i les monges de Cadins, així com altres persones de la seva família. Per a més informació sobre Maria de Cabanes, vegeu: llinatges medievals. Notari: Berenguer, sotsdiaca i escrivent públic de Cabanes.

1195. Testament de Maria de Cabanes. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 101, Reg. 9559 (1 de desembre de 1195)

Testament de Maria de Cabanes. Signa Ponç Huc, comte d’Empúries

1195. Pergamí on s’esmenta un molí situat a Cabanes. B.P.P., Ar., SB, 5. Pergamino 15×22,5 cm. (30 de gener de 1195)

Concordia establecida entre Pedro de Sirag, Prior, Guillermo de la Junquera, Comendador, y los Hermanos de la Casa del Santo Sepulcro de Perelada, de una parte, y Ramon Muntaner, su madre Belisenda y su esposa Beatriz, de otra, sobre la posesión de un molino situado junto al río Muga en la Parroquia de Cabanas. Fecha. 30 enero 1195.

A:  Mateu Pla, Miguel. Casas religiosas de la Comarca Ampurdanesa. Memoria leída por el Académico electo Excmo. Sr. D. Miguel Mateu Pla en el acto de su recepción. Discurso de contestación por el Académico Numerario Don Amadeo Llopart Vilalta. Barcelona : [Real Academia de Bellas Artes de San Jorge], 1952.