Capella de Sant Sebastià (s. XV-XXI)

Iniciada el 1481. Font: Marquès, Josep M. Cultes de sants medievals

Situada dins del nucli urbà de la població de Cabanes, a l’extrem nord-est de la plaça de l’Església, tot just iniciat el carrer Espolla. Petit temple entre mitgeres d’una sola nau, cobert amb volta de canó, arrebossada i emblanquinada. L’antiga zona del presbiteri està elevada un graó per sobre del nivell del paviment de la nau, fet de cairons, i està delimitada per un envà posterior. Al fons hi ha una petita finestra rectangular atrompetada. La façana presenta un portal d’accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra desbastats i la llinda plana. Al damunt, un rosetó i, coronant la façana, un campanar d’espadanya d’un sol arc de mig punt. La façana està arrebossada i pintada, amb carreus de pedra vistos a la cantonada de ponent.

Fins a principis del segle XVIII, la capella o ermita de Sant Sebastià era usada pels vescomtes de Rocabertí per fer les cerimònies de presa de possessió dels seus drets sobre el poble. Del primitiu edifici se’n coneixen poques dades, únicament que estava emplaçat en el mateix lloc que l’actual, aquest últim construït en el segle XVIII. Durant la tercera guerra carlina, pels voltants de l’any 1873, la capella es va habilitar com a cos de guàrdia. Al mateix temps es va construïr un tambor damunt del portal principal, utilitzat per tenir més visibilitat. Actualment és propietat municipal i s’usa esporàdicament com a local d’esplai i centre social per al joves del poble.

A: Patrimoni.gencat

Capella de nau única situada entre parets mitgeres.  La façana està coberta d’arrebossat de guix i la porta d’accés és rectangular i emmarcada en pedra. Seguint la vertical de la porta hi ha un òcul i un campanar d’espadanya que, amb una sola obertura, corona la façana.
Fins el 1700 la capella o ermita de Sant Sebastià era usada pels Vescomptes de Rocabertí per fer la cerimonia de presa de posessió dels seus drets sobre el poble.
Del primitiu edifici se’n coneixen poques dades, únicament que estava emplaçat en el mateix lloc que l’actual, que va ser construit en el s. XVIII. És propietat del Bisbat i s’usa com a local d’esplai per al joves del poble.

A: Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya

La capella, situada al carrer Espolla, núm. 4,  és un edifici de pedra de planta rectangular amb una porta a l’Oest i un absis semicircular a l’Est. El sostre és de volta semicircular de pedra remolinada i pintada.

La placa que podem veure a la façana de la capella de Sant Sebastià ens diu que l’església és una construcció del segle XVIII. Aquesta data no és exacta ja que antigament, al mateix lloc, havia existit un edifici dedicat al Sant Sebastià i l’actual edificació es va beneir el 1654.

La capella era el lloc on el comte de Peralada prenia possessió de la senyoria de Cabanes, més endavant fou utilitzada sovint com a lloc de reunió del Consell obert o altres aplegaments ciutadans.

Hi ha constància documental que llarg del segle XVIII s’hi celebraren casaments, s’hi reunia el poble per resoldre temes del comú i s’hi van enterrar veïns, tot i que es desconeix si els enterraments eren dins l’església o si hi havia un petit cementiri al costat. Al llibret que es va editar el 1950, en motiu de la inauguració del nou edifici de l’Ajuntament, s’hi explica que per la llei de desamortització del 1855, la capella de Sant Sebastià s’havia de vendre i que l’Ajuntament va reclamar l’edifici per destinar-lo a “enterramiento de cadáveres en las épocas que por las inundaciones no podían trasladarlos al cementerio como ya venía haciéndose desde tiempo inmemorial”.

• 1723, 25 d’octubre. Antoni Aguer, vidu i la seva cosina Llúcia Aguer, donzella, són estats esposats en la Isglesia de St Sebastia
• 1734, 30 de setembre. El Sr. Martí de Carreras, fill d’Antoni de Carreras i de Maria, de Cabanes, i la Sra. Josepa d’Avinyó, filla de Pere d’Avinyó i de Margarida, de Peralada, hi reben la benedicció nupcial. El dia abans s’havien casat a Peralada

• 1776.- Diversos documents fan esment de reunions que tenen lloc a la capella de Sant Sebastià

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

• 1782, 4 de setembre. Isidro Gimbernat, jove treballador d’Ollers i Mariàngela Frasquet, donzella de Cabanes, … los uní en matrimoni en esta de St. Sebastià de la present parroquia
• 1784, 5 d’octubre. Va morir Margarida Abat, casada i amb 22 anys. Va ser enterrada del dia 8 a la capella de Sant Sebastià “per motiu del diluvi de aigua que ocupaba lo dit poble … sens ningun sacerdot”
• El 30 de gener de 1783 va morir Anton Cortei, prevere de Castelló d’Empúries, i tal com disposava al seu testament va ser enterrat dins a la capella.

Testament: … Elegesch ma sepultura al meu cos faedora dintre la capella de St Sebastia cituada dintre lo present Poble de esta Parroquia de St Vicens Martyr de Cabanes volent que en dita Iglesia o Capella sem sien celebrats los Oficis Dobles Majors de Enterro Honras …

Registre de defunció: … Al cadaber del qual se li dona sepultura eclesiastica en la Capella de St Sebastia cituada en lo present poble de Cabanas …

• El 1810 i el 1827, Rosa Carreras i Avinyó i el seu fill Antoni Conill i Carreras, també van ser enterrats a la capella de Sebastià. Possiblement van triar aquesta sepultura perquè ja havia desaparegut l’antiga església i l’altar del Roser on eren enterrats tots els seus avantpassats.
• 1835, 3 de desembre. Va morir Miquel Vergés Fages, un noi de 25 anys, i l’endemà va ser enterrat a la capella de Sant Sebastià “por no poder hir al sementerio por demasiadas aguas que imbadian el camino a dicho sementerio”

El 1856, va sofrir algun desperfecte arran de la construcció de la casa veïna, coneguda ara com a can Mont.

Durant les guerres carlines, s’habilità com a cos de guàrdia tal com explica l’Acta Municipal del 27 de febrer de 1873: … Al mismo tiempo se habilitará la Capilla de San Sebastián como cuerpo de Guardia o principal…

Pere Serra i Prim, a les seves memòries també ens parla de la capella:

1854 o 1855.- La Capella havia servit com a cos de guàrdia i estava en molt mal estat.

Trubansa la capella de San Sebastia destrusada y destemplada al Sr Jaume Brugat encuntransa Alcalda y altras particulars determinaren de turnarla adurna que [esta]ba destrusada de cuan eram …nals que servia per Prinsipal [Gu]ardia y al mes de 7bra ] de … se ba arregla laltá  ab las …nas presentas pero alguns … que no hera de sun gust han [oca]sihonat algun destorp y axis se es quedat.

1857.- El mes d’abril es va acabar d’arreglar la capella de Sant Sebastià i s’hi va posar el sant que feia temps que es trobava a l’església de Sant Vicenç. El dia 27 es va celebrar amb un ofici, amb cobla i 6 capellans.

…y se feu gran funsihó a la yglesia Gran Ofisi ab so de Copla ab asistensia de 6 capellans y se purta ab llarga prufasó [processó] ab gran alegria … poblasiho achseptat [excepte] de 10 ó 20 jen que eren contra de axo.

1888.- Es va tornar a arreglar la capella de Sant Sebastià, malmesa després de la revolució, coneguda amb el nom de La Gloriosa:

Lañ 1888 se ba turna arregla la capella de San Sebastiá que estaba destrusada des de la rebulasiho de setembra que sen feya Curtel General dels republicans y al primer hofisi que si va di fou al 3r dia de Sn Visens

Durant la segona meitat del segle XX, la capella de St. Sebastià era el lloc on, els diumenges a la tarda, els infants del pobles anaven a fer catequesi. Més tard, va fer la funció de Casal Juvenil i durant un temps també va utilitzar-se com a cinema administrat per la parròquia.

A  l’arxiu diocesà de Girona es troben alguns documents que fan referència a Sant Sebastià i que ens confirmen que la primera edificació és del segle XV, que aquesta es va enrunar el 1630 i que la nova capella va ser beneïda el 1654, quan encara faltaven cinquanta anys per entrar al segle XVIII:

• 1481. Cabanes. Capella de Sant Sebastià, construcció (Llibre Q-5 (1457-1501) Full 169)
• 1630, 30 d’abril. Llicència a Cabanes de treballar en diumenge per portar material a la nova capella de sant Sebastià i enrunar la vella (Llibre U-235 Full f 141v)
• 1654, 10 de juny. Llicència a Cabanes, de beneïr la nova capella de sant Sebastià (Llibre U-257. Full f 64)

Atenent que Sant Sebastià és el sant invocat com a protector contra les epidèmies, es pot aventurar que la seva construcció té relació amb la “pesta”, sigui per protecció o per acció de gràcies i més si es té en compte que es va beneir el 1654,  justament després de l’epidèmia de pesta que va afectar l’Empordà en aquesta època. Vegeu:

• Marquès, Josep M. Cultes de sants medievals
• La pesta i altres grans epidèmies