Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Category Archives: Història


by Deixa un comentari

L’heretat de Sant Feliu de Cadins

El 14 de juny de 2025, es commemoren els 425 anys que Antic Puig, un pagès de Cabanes, va comprar l’heretat que havia estat de la comunitat de monges de Sant Feliu de Cadins.

Des del segle XII, el monestir havia anat adquirint un important patrimoni per mitjà de compra de finques, però sobretot per donacions de fidels i pels llegats de les noies que anaven entrant al monestir, la majoria filles de famílies benestants.

Llibre dels actes del patrimoni de Vicenç Puig Casadevall, prevere, començat el 15 d’abril de 1758
Arxiu Nacional de Catalunya. Fons: Can Carreras de Cabanes d’Empordà (ANC1-1187-T-11)

Cronologia de l’heretat de Cadins

  • 1492. La comunitat de monges de Sant Feliu de Cadins deixà Cabanes per assentar-se a Girona.
  • 1517. Jaume Rocacorba va comprar l’heretat, cases i terres, que el monestir tenia a Cabanes.
  • 1600. Després de passar per diferents propietaris, el 14 de juny de 1600, un pagès de Cabanes anomenat Antic Puig comprà la hisenda de Sant Feliu de Cadins a Miquel Joan Boquet de Castelló d’Empúries.
  • 1954/56. La propietat, que fins aquest any s’havia transmès només per via hereditària, va ser comprada per Joan Gibert Pujol.

Vegeu també:
Sant Feliu de Cadins || Sant Feliu de Cadins. Història d’una heretat (dossier)

(1517-1600) Cadins va ser propietat de tres famílies:
Rocacorba, Rocabertí/Maymó i Boquet.

  • 1517.- Jaume de Rocacorba, pagès de Castelló d’Empúries, va comprar la propietat al monestir Cadins.
    • Jaume la traspassà a Feliu Rocacorba, possiblement un seu fill.
  • 1550.- Lluís de Rocaberti, veí de Barcelona, va comprar Cadins a Feliu de Rocacorba
    • 1556.- Joana de Rocabertí, vídua de Lluís de Rocabertí, va heretar la propietat del seu espòs i la traspassà a la seva filla Jerònima de Rocabertí
  • 1563.- Jerònima de Rocabertí, filla de Lluís i Joana, va vendre Cadins a Joan Boquet, donzell, veí de Castelló d’Empúries. Aquest mateix any Jerònima s’havia casat amb Onofre de Maimó i de Santcliment
  • 1569.- Esperança, esposa de Joan Boquet, va heretar del seu marit Joan Boquet i llegà Cadins al seu fill Miquel Joan Boquet i de Babau
    • 1600.- Miquel Joan Boquet i de Babau, fill de Joan i Esperança va vendre l’heretat a Antic Puig, pagès de Cabanes

(1600-1954/56). La propietat es transmet únicament per via hereditària dins el llinatge:
Puig-Casadevall-Pont-Gorgot

  • Antic Puig (+1614). Casat amb Margarida Ramis Requesens, de Cabanes. Compra Cadins a Miquel Joan Boquet i de Babau
  • Francesc Puig Ramis (+1627). Fill i hereu d’Antic. Casat, el 1627, amb Verònica Isern, de Cabanes, va morir el mateix any sense deixar descendència i la propietat va passar al seu germà Jaume.
  • Jaume Puig Ramis (test. 1629). Fill d’Antic. Casat amb Anna M. Prats Puigbert, de Banyoles
  • Miquel Puig Prats (1617?-1645). Fill de Jaume. Casat amb Anna M. Coll, de Capmany. El 1646, Anna Maria es casava en segons núpcies amb Miquel Mir-Casadevall, també vidu.
    • Els Mir Casadevall, com a descendents dels Mir de Segaró, pagesos de privilegi militar des de 1481, van aportar noblesa al llinatge Puig.
  • Caterina Puig Coll (+1684). Filla de Miquel Puig. Casada amb Miquel Mir-Casadevall, d’Ossinyà (Sant Ferriol-La Garrotxa) (+1689), fill del Miquel Mir-Casadevall, citat anteriorment.
  • Josep Puig Casadevall (1665-1706). Fill de Miquel i Caterina. Casat amb Margarida Viader Suardell, de Montiró
  • Miquel Puig Casadevall i Viader (1686-1757). Fill de Josep. Casat amb Maria de Batlle Bellsolà, de Parets, i amb Anna M. Gorgot Pellicer, de Terrades. Els descendents de la primera esposa van morir joves i els hereus van ser els fills del segon matrimoni.
  • Vicenç Puig Casadevall i Gorgot (1719-1774), clergue. Fill de Miquel i Anna Maria. A la seva mort l’heretat va passar a la seva germana Francesca
  • Francesca Puig Casadevall i Gorgot (1725-1789). Filla de Miquel i Anna Maria. Casada amb Jaume Pont i Germànico i Molar, de Pont de Molins, conegut com a «Romaguera», el primer Romaguera de Cabanes.
  • Jaume Pont i Puig Casadevall (1759-1834). Fill de Jaume i Francesca. Casat amb Antònia Aguer i Puigferrer, de Cabanes, hereva del patrimoni Aguer.
  • Vicenç Pont i Aguer (1786-1849). Fill de Jaume. Casat amb Teresa de Vinyals i Guinart, de Flaçà
  • Josep Pont i Vinyals (1825-1886). Fill de Vicenç. Casat amb Matilde Cabanel de Stadieu, de Narbona
  • Maria Pont de Vinyals i Cabanel (1869-1894). Filla de Josep. Casada amb Jaume Gorgot i Gorgot, de Darnius (1864-1941). Els seus dos fills van morir joves. L’hereu, Josep M. Gorgot i Pont, va morir el 1918, ja casat, però sense descendència.
  • Jaume Gorgot i Gorgot (1864-1941) Cònjuge de Maria Pont. Com a hereu de la seva esposa, va mantenir la propietat des del 1894 fins el 1941 que la llegà a la seva segona esposa Dolors Baig
  • Dolors Baig (1862-1954) Va heretar la propietat del seu espòs. Testà a favor dels nebots de Jaume Gorgot.
  • Germans Gorgot-Jordà i Gorgot-Ribas. Entre 1954 i 1956, després de la defunció de Dolors Baig, els nebots de Jaume Gorgot van vendre les cases i bona part dels camps de Sant Feliu a Joan Gibert Pujol.
    • Mentrestant, entre 1941 i 1956, Dolors Baig i els seus nebots va anar venen algunes peces a diferents pagesos del poble.

(1954/56 – … ) Transmissió patrimonial per compra-venda

  • Joan Gibert Pujol (Cabanes, 1914-2005). Comprà les cases i part de l’heretat de Sant Feliu de Cadins als nebots de Jaume Gorgot.
    • Els seus pares, Salvador Gibert Gorgs, natural de Llers, i Rosa Pujol Llansó, de Cabanes, ja treballaven a la finca quan era propietat de Jaume Gorgot.
  • Actualment la possessió es manté a càrrec dels hereus.

Bibliografia

Monografies

  • PUIGDEVALL I DIUMÉ, Narcís. Història de la comunitat cistercenca de Cadins (1169-1992). Diputació de Girona, 1992
  • Mas de Sant Feliu de Cadins. A: GIMBERNAT i GOU, Antònia. Cabanes. Casals amb història. Ajuntament de Cabanes, 2021

Articles de revista

Documents

Webs


by Deixa un comentari

Patrimoni militar: búnquers i nius de metralladores

A banda dels vestigis de l’aeròdrom republicà, actiu des de l’estiu de 1937 fins el 5 de febrer de 1939,(aeròdrom 312 i SAF-26), Cabanes conserva les restes de les fortificacions que es van fer, una vegada acabada al Guerra Civil, per evitar una possible invasió des del nord.

Es coneixen sis construccions, dues al marge dret del Llobregat, a la banda sud del pont; dues al marge dret de la Muga, a la banda nord del pont; i dues al costat de la carretera que va de Cabanes a Figueres, a l’alçada dels hangars de l’aeròdrom republicà. Algunes han desaparegut però encara es poden veure les restes d’un dels búnquers del Llobregat, d’un dels de la GIV-6024 i els dos de la Muga.

Vegeu: Gas Montain: Els vigilants de Figueres | Prop del Llobregat

Marge dret de la carretera que va de Cabanes a Figueres

Marge dret de la carretera que va de Cabanes a Masarac

Bibliografia:


by Deixa un comentari

Segle XII. Documents històrics

Font: Pergamins (Biblioteca de Catalunya)

  • 1102, juny 9. Vilabertran Testament de Gaufred Bastó … elegeix sepultura a Santa Maria de Cervià, llega … a Santa Maria de Vilabertran, tot l’alou que té a la vila de Cabanes … Perg. 450, Reg. 9721
  • 1111, febrer 24. Vilabertran. Donació que fa Saurina, vídua de Gaufred Bernat de Mont-roig, … junt amb tos els alous que el seu difunt marit tenia a la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes … . Perg. 438, Reg. 9913
  • 1112, gener 22. Vilabertran. Donació que fan Adalbert Tassi, la seva esposa Maria, els seu fills i Maria Fodrela a Santa Maria de Vilabertran d’una casa situada al comtat de Peralada, a la vila de Cabanes, prop d’un altre mas seu on habita Ramon Fulcó, i de la qual es donen les mides. Perg. 159, Reg. 9675
  • 1112, juny 17. Testament d’Esteve de Soler, … elegeix sepultura a Santa Maria de Vilabertran, església a la qual deixa un mas heretat de la seva mare, situat a Cabanes, i la part del mateix mas comprada a la seva germana Uliardis … Perg. 434, Reg. 9920
  • 1118, juliol 9. Vilabertran. Donació que fan Seguer i Maria, esposos, a Santa Maria de Vilabertran d’una terra comprada a Arsendis, Laureta i Raimunda, i a Gaubert Abelard, marit de l’esmentada Laureta, situada a la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes, sobre els horts de Lacana, i d’una altra terra que afronta a migdia amb el riu Muga, i a nord, amb el camí de Vilatenim a Cabanes. Perg. 438, Reg. 9927
  • 1120, juny 17. Vilabertran. Definició que fa Dalmau Berenguer, vescomte de Rocabertí, a Santa Maria de Vilabertran d’una vinya que reconeix haver pres injustament, situada entre els camins de Vilabertran a Figueres i de Vilabertran a Llers, i d’un alou situat a Cabanes … Perg. 434, Reg. 9930
  • 1124, abril 7. Vilabertran. Empenyorament que fa el vescomte Dalmau Berenguer [de Rocabertí] a Santa Maria de Vilabertran i a l’abat Pere Guillem de tot l’alou comprès entre els camins que van de Cabanes a la vila superior de Figueres, de Vilabertran a Pont de Molins i de Vilabertran a Llers, per 180 sous de diners melgoresos ….Perg. 439, Reg. 9775
  • 1125, abril 10. Vilabertran. Testament d’Arnau de Cabanes, que marxa a Jerusalem … Perg. 438, Reg. 9933
  • 1125, agost 13. Vilabertran. Testament d’Arnau de Cabanes, … disposa almoines a Sant Vicenç de Cabanes, … , Sant Feliu de Cadins, …. llega … a Bernat Pere, el seu ferregenal i el colomar de Cabanes … Perg. 460, Reg. 9956 i altre testament
  • 1130, maig 6. Vilabertran. Venda que fan Ramon Joan i Ponç Guerau a Ramon Vidal i a Guillem Barutell, d’un molí que tenen per Ramon Renart al riu Muga, sota Cabanes, amb el monar (molí d’aigua) que va a Prat de Torells, per 100 sous melg. Perg. 92, Reg. 9633
  • 1139, abril 27. Capbreu dels censos dels horts novells de la coromina , on es redueixen a pagaments en diners les tasques i braçatges de … Ramon Guillem de Cabanes, … , Carbonell de Cabanes, …Perg. 455, Reg. 9965
  • 1150, juny 8. Venda que fan Gaubert Barutell i el seu germà Arnau a Ramon de Santacreu de la quarta part que tenen al molí de Ramon Vidal, situat al comtat de Peralada, a la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes, prop del riu Muga, per 80 sous de Girona. Perg. 138, Reg. 10062
  • 1156, febrer 23. Venda que fa Ramon de Santacreu a Gaubert Barutell i a la seva esposa Peretavina de la seva quarta part del molí de Ramon Vidal, situat a Cabanes, prop del riu Muga, pel preu de 30 sous, moneda de Girona. Perg. 197, Reg. 9053
  • 1163, abril 25. Definició que fa Arnau Comte a l’església de Santa Maria de Vilabertran i al seu abat Ramon d’una feixa que té a pagesia per la mateixa casa, situada al comtat de Peralada, a la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes, que deixa en poder del cellerer de la casa, per 50 sous de moneda de Peralada, i una terra situada als Aspres, prop del camí que va a Cabanes, damunt de la Creu. Perg. 53, Reg. 8969
  • 1164, novembre 20. Venda que fa Niell a Gaubert Barutell i a la seva esposa Petraitina, de la seva meitat del molí que tenia per Ramon d’Olives a la Muga, al terme de Cabanes, per 300 sous de Girona. Perg. 53, Reg. 8958
  • 1165, octubre 6. Testament del vescomte Gaufred de Rocabertí … elegeix sepultura a Vilabertran … disposa almoines per a …, Sant Vicenç de Cabanes, … llega a la seva esposa Ermessenda tota la seva propietat a violari, si no es casa; en cas contrari, que prengi el seu esponsalici, constituït per terres d’Espudula (Espolla) i la coromina d’Angulo; al seu fill, Dalmau, tots els seus castells i tres parts de les seves possessions; al fill Gaufred, un quart de les seves possessions, excepte els … Perg. 455, Reg. 9972
  • 1169, octubre 25. Permuta que fa l’abat Ramon de Vilabertran, que concedeix a Raimunda de Cabanes de tenir per ell la terra de Fogeta, situada a Cabanes, a canvi d’altra terra, situada prop del rec del molí, al mateix lloc … Perg. 48, Reg. 5504
  • 1178, abril 12. Testament de Roland de Soler,…n elegeix sepultura a Vilabertran, … fa llegats a… i Sant Feliu de Cabanes … Perg. 460, Reg. 9975
  • https://mdc.csuc.cat/digital/collection/pergamiBC/search/searchterm/Cabanes/field/all/mode/all/conn/and/page/5


by 1 comentari

Cabanes en blanc i negre. Històries i memòries

Xavier Serra i Llobet ; Antònia Gimbernat i Gou
Cabanes en blanc i negre. Històries i memòries
Ajuntament de Cabanes, 2024

Capbussar-se en aquest recull d’imatges antigues de Cabanes es una aventura apassionant, una aventura que ens crida a caminar al costat dels cabanencs de l’època pels carrers, racons i indrets del nostre poble, alguns d’ells ja desapareguts, mentre compartim el seu dia a dia.
Aquesta proposta de viatge al passat ens fa volar la imaginació, mentre redescobrim una part de la nostra història a través d’aquells escenaris bellíssims, durs i aspres d’anys enrere.

Coberta – Llibre digitalitzat

Presentació del llibre: 15 de novembre de 2024

Índex

  1. Primeres imatges. Fins a l’any 1936
  2. Guerra Civil (1936-1939)
  3. Indrets del poble
  4. L’escola
  5. El bestiar de cada casa
  6. Omplir el rebost
  7. Els cereals
  8. El vi i l’oli
  9. Anar d’aquí cap allà
  10. Botigues i establiments
  11. Cases d’abans
  12. Temps de lleure
  13. Aiguats i nevades
  14. La nostra gent
  15. Bibliografia i procedència de les fotografies

Presentació
(comentaris d’algunes fotos)

Premsa i xarxes socials


by 2 comentaris

El Pedró i el Reliquer

Vegeu també: Creus de terme – Pedró

Seguint el carrer Tramuntana en direcció nord trobem el camí d’Espolla. Just després d’atravessar l’actual carrer del Pedró, a banda i banda del camí hi ha dos camps. Segons el cadastre el de la dreta s’anomena el Pedró i el de l’esquerra el Reliquer.

Amb tota probabilitat a l’entorn d’aquest punt hi havia hagut una creu de terme i un reliquer, formant una sola unitat o bé separats per pocs metres.

Alguns documents ho avalen …

  • Pedró.- Pedra posada a terra per sostenir un altar o una creu i des d’on es beneeix el terme.
  • Creu de terme o peiró.– Monument en forma de creu que serveix per a indicar el lloc on fineix el terme d’una vila o ciutat. Sempre se situava al costat d’un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població.
  • Reliquer.- Els comunidors, conjuradors, esconjuradors o reliquers són unes construccions de tipus religiós de planta quadrangular, cobertes per una teulada als quatre vents i amb obertures en cadascun dels seus murs. Eren utilitzats per beneir els termes i per conjurar les tempestes En un principi eren uns edificis aïllats construïts en lloc solitaris, generalment no gaire lluny de les esglésies
peu de la creu del pedró

El topònim “Pedró” ha arribat als nostres dies. La part del terme municipal que va del poble a la Muga era un terreny d’aigualleixos i pastures, mentre que la majoria dels camps conreats eren a la part de tramuntana, per tant el pedró havia de ser l’indret més idoni per beneir el terme.

De la creu de terme del Pedró només se’n conserva un peu de pedra amb la data de 1604 gravada sobre la mateixa pedra. Josep Serra “Fredo” explicava que la creu es va trencar amb l’aiguat de Sant Miquel de l’any 1913, mentre que un informe del 1944 diu que va ser “destruida hace más de 40 años, por acción del tiempo”. Els dos relats que no es contradiuen pas. Més tard, potser arran d’aquests informes, es va retirar el peu de pedra i ara es conserva en una finca particular.

  • El Ple Municipal del 12 de març de 1944 esmenta una Circular de 14 de febrer de 1944 en la qual se ordena sean reparadas y reconstruidas las Cruces de Término. Esta circular casi no afecta a esta población debido a que la única cruz que existía desde tiempo immemorial en el cruce de caminos del Padró, desapareció por virtud del tiempo desde hace también muchos años.
  • El 17 de març de 1944, el Govern Civil de Girona, a instàncies del Director General d’Administració Local, va enviar una nova circular a l’Ajuntament demanant quines creus hi havia hagut al municipi, quines s’han destruit, quines existeixen i quines s’han de reconstruir. No havent rebut resposta, el 13 d’abril es va enviar un nou requeriment i el 6 de maig, es retorna el formulari complimentat, explicant que s’ha buscant informació entre els veïns de més edat per tenir notícies d’una creu deteriorada …

Fins a finals de l’any 2024 del “Reliquer o Relliquer” només en teníem referències com a topònim d’alguns camps situats al nord del nucli urbà. Actualment el cadastre dóna aquest nom a unes quantes finques que voregen el camí d’Espolla i el marge dret de la carretera que va a Sant Climent Sescebes.
Ara ja podem assegurar que Cabanes tenia un conjurador o reliquer al costat del cementiri, tot i que no podem saber si era la típica edificació quadrada oberta als quatre vents, amb el pedró i la creu al seu interior, i coberta amb teulada, o si la construcció era més senzilla, sense teulada, només amb la creu sobre un peu de pedra. Al manuscrit “Llibre de notes de la Univesitat de Cabanes, ACAE110109-T2-10259” en un apartat que parla d’un aiguat de l’any 1701 i diu: … Antes sen porta lo Conjurador del sementiri y un tros de paret de dit sementiri …

En un document que abasta des del 1400 a finals del 1600 s’hi troben descripcions de finques de l’heretat de can Carreras que parlen de camins que van a la Creu del Pedró o al Reliquer cosa que, per primera vegada, ens avala que efectivament aquests elements patrimonials van existir i que des d’aquell punt es beneïa el terme i es conjuraven les tempestes.

Llibreta d’actes i escriptures de les famílies de Prats i Corcoll de Cabanes.
Fons can Carreras d’Empordà (ANC1-1187-T-22)

  • (núm. 333) – L’autor del manuscrit declara que posseeix una era i un erm d’un “cortó i mig” situada prop del Reliquer. La peça afronta a sol ixent amb l’era d’en Vicenç Moner que és de l’hospital dels pobres, amb l’era d’en Petit que és d’en Ramis, i amb l’era d’en Llop; a migjorn amb l’era d’en Pere Vermell que abans fou d’en Sarrahí i amb Vicenç Moner; a ponent amb Vicenç Moner i amb un corriol o viaró; i a cerç amb el camí de davant del Reliquer (…) (24 de febrer de 1464)
  • (núm. 327) – El document del 9 de maig de 1606 tracta d’una era, d’un cortó, situada prop del Reliquer. Afronta “ab oriente” amb Jaume Ramis, pagès del castell de Cabanes i amb el camí públic del Pedró; “a meridie” amb el Sr. Prats; “ab occidente” amb dit Prats; i “a cirtio” amb dit Prats i amb el camí de les Ximblas (la ximbla, aloc o Vitex Agnus-castus és un arbust que creix als marges humits)
  • (núm. 337) – Un document sense data explica que Pere Ramis ven una era d’un cortó, situada a “les eres de fora”. Afronta a sol ixent amb el camí públic que porta de dit castell de Cabanes a la creu del Pedró; “a meridie” amb Mitjavila, pagès del Camí Real del terme de Llers; “ab occidente” (…)
    • En aquests anys vivien Pere Ramis Salla, mort el 1669, i el seu fill Pere Ramis Pellisser (1643-1684), casat amb Isabel Aguer.
    • Sembla ser que en aquella època la majoria de les eres es trobaven al paratge del Pedró. Segurament per aquest motiu el portal de les muralles que s’obria al camí d’Espolla se’l coneixia amb el nom de Portal de les Eres, tot i que també es va anomenar: portal del Pedró, de la Cavalleria, del Puig, de can Brugat o del carrer Espolla. Després de la primera guerra carlina, aquest portal (llavors anomenat de la Cavalleria) va quedar molt malmès i el 1842 es va enderrocar. Posteriorment, en els moments de perill, va ser aparedat per impedir l’entrada dels enemics.


by 2 comentaris

Cartes d’un soldat

Enric Miró i Serra (Cabanes, 1875-1960).
Des de finals de 1895 fins a principis de 1898, soldat a la Guerra d’Independència de Cuba (Batalló Bailén núm. 24)

Cartes d’un soldat. Guerra de Cuba (1895-1898) (resum)

Vegeu també: Enric Miró i Serra || Guerra de Cuba

L’Enric tenia 20 anys quan, igual que altres joves, va haver d’anar a lluitar a la “maldita guerra” de Cuba.
El 22 de novembre de 1895, sortia de Santander, per arribar a La Havana el 7 de desembre. No va ser fins el 3 de febrer de 1899, que va embarcar a Cienfuegos per arribar a Barcelona el dia 20.

Més de tres anys fora de casa! Més de tres anys de joventut perduda!

Des del 7 de juliol de 1895, que va sortir de Girona, fins els últims dies de 1898, va escriure un munt de cartes als pares i als padrins. Se n’han conservat seixanta quatre d’aquestes cartes, en les quals l’Enric ens parla de Cuba i la seva gent, d’accions de guerra, del sofriment i la gana que havia de soportar, però també ens mostra el seu tarannà quan parla dels seus interessos i il·lusions, dels seus amics, dels seus sentiments i temors …

Els fets històrics són fiables, tot el que explica concorda amb el que podem trobar als llibres d’història, amanit amb detalls inèdits dels «focs» que va viure amb el seu batalló i dels llocs on va estar destacat. Els seus sentiments i temors, no ho són tant, tot fa pensar que per evitar l’angoixa de la família, els amagava molts dels seus neguits i patiments i poques vegades es deixava anar per explicar cruament la seva situació (Dossier i transcripció: ACAE11198-T2-348)

Agraeixo a la Dolors Miró i Puig, néta de l’Enric Miró i Serra, l’accés la correspondència del seu avi, una documentació de gran valor històric per conèixer petits detalls de la Guerra de Cuba però, sobretot, per entendre el que van ser aquells anys de conflicte per als soldats i les seves famílies.


by Deixa un comentari

Art amb sorra

Catalina Hortal i Gimbernat (Cabanes,1947)

Fa temps que la Catalina dedica el seu temps lliure a l’art de crear imatges amb sorres de colors.
A l’exposició «Art amb sorra» ens dóna a conèixer una part de la seva obra, majoritàriament paisatges.


Aquesta mostra, que també és una petita guia turística, té un valor afegit. La major part de les imatges dels quadres provenen de les fotografies que la Catalina i en Rafel han anat fent en les seves sortides. Per això hi trobem escenes de Cabanes i altres indrets propers, però també imatges que han obtingut al llarg dels seus viatges per diferents països.

Què es necessita per fer quadres amb sorres de colors?
Una foto o dibuix, paper vinílic adhesiu, paper de calcar, llapis o bolígraf, tisores, cúter, sorra de diferents colors, un pinzell i un esprai de vernís fixador.


by 2 comentaris

Bernat Aguer (s. XIII, XIV i XV)

El cognom Aguer, que encara és viu a Cabanes, està documentat als registres parroquials des de l’any 1613, cosa que ens permet resseguir la línia genealògica de les diferents branques que es van anar formant a partir del matrimoni concertat entre Antic Aguer (Cabanes,?-1640) i Montserrada Teixidor (Valldevià,?-Cabanes,1649), casats a principis del 1600.

Abans d’aquesta data en tenim múltiples referències a partir de documents notarials que no ens permeten resseguir la línia familiar però sí que ens permeten assegurar que els Aguer són la nissaga cabanenca de la qual tenim els documents més antics i l’única que s’ha mantingut al poble durant més de 775 anys.

Quatre pergamins, signats els anys: 1248, 1377 i 1435, estan protagonitzats per un Bernat Aguer. Probablement tots ells eren de la mateixa línia familiar i s’anaren transmeten el nom d’avis a nets.

El contingut d’aquests documents ens avala la bona posició de la família, una situació que van mantenir fins el 1780 quan Antònia Aguer i Puigferrer, filla de Rafel Aguer i Aguer i hereva de la nissaga, es va casar amb Jaume Pont i Puig Casadevall i tot el patrimoni dels Aguer va passar a formar part de l’heretat dels Romaguera. El cognom es va perpetuar gràcies al fadristern Joan Aguer i Aguer.

  • 1248, 6 d’octubre.- Bernat Aguer, de Cabanes, ven al monestir de Sant Feliu de Cadins i a la seva obrera, Beatriu d’Aguiló, uns aspres de terra situats a Cabanes, indret d’Aspres, que fan tasca al castell de Cabanes, pel preu de quinze sous melgaresos. Notari: Bernat, notari públic de Cabanes. Font: Pergamins de Cadins. Arxiu Diocesà de Girona (ADG) (P-006-00079)
    • A mitjans del segle XIII els Aguer ja disposaven de propietat per poder vendre.
  • 1377, 2 de setembre.- Àpoca en la qual Bernat Aguer de Cabanes reconeix que ha rebut de la universitat de Banyoles els cent sous de renda anuals d’un violari que ell va comprar a dita universitat el gener de 1375. Notari: Bernat Ferraró, notari públic del castell de Cabanes. Mides: 25,5 x 29,3 cm. Font: Llibres de privilegis i jurisdicció de la Universitat de Banyoles. Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany (ACPE180-4-T2-4405)
    • Els Aguer tenien prou capacitat econòmica per poder fer uns préstecs que els permetien cobrar rendes anuals. Es desconeix quina relació familiar o econòmica va permetre que els Aguer de Cabanes fessin un préstec a la universitat de Banyoles.
  • 1435, 24 de febrer.- Heretament de Nicolau Callabot de Vilanova de la Muga a favor del seu fill Macià que es casa amb Francesca, filla de Bernat Aguer de Cabanes i Esclarmunda, que cobraria 30 lliures melgoreses si l’heretés i es reserva 50 per poder disposar. Notari: Joan Andreu Malera, notari de Cabanes. Mides: 59,2 x 23 cms. Font: Fons família Pasqual, de Lladó. Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE110-309-T2-107)
    • La família Aguer entronca amb els Callabot, una important nissaga de Vilanova de la Muga.
  • 1435, 24 de febrer.- Heretament de Nicolau Callabot de Vilanova de la Muga a favor del seu fill Macià, per raó de matrimoni amb Francesca, filla de Bernat Aguer de Cabanes, i d’Esclarmunda, de tots els seus béns, amb clàusula de reversió si mor sense fills o sense edat de testar, que podria disposar de 30 lloures melgoreses i el donador es reservaria 50 lliures melgoreses. Notari: Joan Andreu Malera, notari de Cabanes. Mides: 48 x 25’3 cms. Font: Fons família Pasqual, de Lladó. Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE110-309-T2-125)


by 2 comentaris

Els Vallgornera, senyors de Cabanes

Més informació: Família Sarrahí – La Torre i el castell de Cabanes – Els Barutell-Bestracà – Can Carreras

Els Vallgornera, vassalls dels vescomtes de Rocabertí i dels comtes de Peralada, foren un llinatge de cavallers que prengué el nom del domini del castell de Vallgornera (Alt Empordà), documentat des del 1123, que havia format part del comtat d’Empúries.
El primer senyor del Castell de Vallgornera fou Jaume de Vallgornera († 1271), fill de Berenguer Sord, que prengué el cognom del feu. Jaume es casà amb Sibil·la de Vilallonga, filla d’en Simó, senyor de Vilarnau d’Avall, del Rosselló,
Del castell, situat al nord-oest de la població de Vilanova de la Muga i a poca distància de Peralada, en resta un gran casal amb dues torres de defensa, conegut també com a can Modest de les Torres, propietat de Santiago de Sentmenat de Urruela (1936-2020), baró de Santa Pau i marquès de Sentmenat, d’Orís i de Castelldosrius, descendent directe del primer ocupant del castell, documentat l’any 1271 i anomenat Jaume de Vallgornera. El BOE de 13/7/2005 publica el reconeixement a Santiago de Sentmenat com a Baró de Santa Pau per defunció del seu germà Carlos de Sentmenat i de Urruela. Al BOE de 26/7/2010hi apareix la concessió de la Real Carta de Sucesión en el títol de Marquès de Castelldosrius, amb Grandesa d’Espanya, a favor d’Agatha Ruiz de la Prada i de Sentmenat (13a marquesa de Castelldosrius (2010-), Gran d’Espanya, 29a baronessa de Santa Pau) que va guanyar un litigi amb el seu oncle Santiago de Sentmenat, gràcies a la “Ley de Igualdad en la Sucesión de los Títulos Nobiliarios” de 2006.
El títol de Príncep de Vallgornera fou concedit l’any 1626, a Sicília, a Francesc de Vallgornera i de Carretto, del qual existeixen antecedents a l’Arxiu General de Simancas. El títol de Marquès de Vallgornera és concedit, l’any 1796, per Carles IV a Ramon de Vallgornera Montagut Llunes i d’Alentorn (Olot, 1758-1836), baró de Sant Miquel de Pera, familiar del Sant Ofici de la Inquisició de Catalunya. L’any 1951 es va expedir una carta de successió a favor d’Eduardo Balle Campassol. Font: PARES. Codi: ES.08019.ACA/3.56

La línia dels Vallgornera, senyors de Cabanes, neix a partir de Joan de Vallgornera Sant Dionís i Florença de Fontcoberta. Dos dels seus fills, Jaume i Pere, donen origen a dues branques que mantenen lligams amb Cabanes, almenys fins a finals del segle XVIII.
Mentre que Jaume, l’hereu, rebia la senyoria de Vallgornera, Pere i la seva esposa Rafela ostentarien el títol de senyors de Cabanes i Vilanova de la Muga, entre d’altres.

  • 1 – Jaume de Vallgornera i Fontcoberta (*1435?), l’hereu, manté del càrrec de senyor de Vallgornera. Els seus descendents s’uneixen als llinatges Cruïlles, Foixà, Llupià, Orís, Puiggener, Sentmenat … per acabar formant part del marquesat de Castelldosrius. Des de 2021, el marquesat d’Orís correspon a Ana Isabel de Sentmenat Vilá per defunció del seu pare, Santiago de Sentmenat Urruela.
    Un dels personatges de la nissaga, Carles Puiggener d’Orís i Descatllar (*1728), II marquès d’Orís, apareix al Cadastre de Cabanes de 1779 com a receptor de delmes
  • 2 – Pere de Vallgornera i Fontcoberta, fadristern, mort vers el 1524, heretà Vilanova de la Muga, Mont-ros, la Garriga i Sa Trilla. El 1473, Pere s’havia casat amb Rafela de Serrahí i de Peguera, senyora de Cabanes i el Coll.
    Els seus descendents emparentaren amb els Montagut, els Barutell-Bestracà, els Rajadell-Cruïlles …. D’ells descendeixen els Conill-Carreras de Cabanes, a partir de la branca d’Olot. Fins a la concessió del marquesat de Vallgornera, a mitjans del segle XVIII, en diferents llocs els descendents del llinatge són anomenats senyors de Cabanes, però es desconeix la situació actual. Sí que mantenen la propietat del castell del Coll i de l’església de sant Andreu del Coll, un bé que es remunta al s. XV. Eduard de Balle i Comas és, actualment, el VIII marquès de Vallgornera (BOE, 15/12/2017)

Quina relació hi pot haver entre els Serrahí-Vallgornera i la Torre?
Com a senyors de Cabanes i vassalls del comte de Peralada, és possible que els Serrahí i els Vallgornera haguessin estat propietaris de la Torre. No tenim cap document que ho avali però podríem aventurar dues hipòtesis:

  • La propietat va passar, per transmissió hereditària, dels Vallgornera als Conill-Carreras i aquests, al segle XIX, la van vendre a Josep Pagès Carbonell
  • Antònia Portell Aguer, esposa Josep Pagès Carbonell, n’era propietària per herència familiar dels Aguer ja que el seu avi era Antoni Aguer Cervera, batlle de Cabanes (representant del senyor).

1 – Cronologia de la branca dels Vallgornera, senyors de Cabanes

Nota: moltes de les dates no s’han pogut documentar i són aproximades

  • Pere de Serrahí, donzell de Cabanes. Ref. 1437 (+ ja el 1450)
    • Casat amb Francesca
  • Jaume de Serrahí (*1420), donzell, i senyor de Cabanes i del castell de Llers
    • Casat amb Antonia de Peguera i Ferrer (*1425), filla de Ramon de Peguera (*1395) i Constança Ferrer (*1400)
  • Rafela de Serrahí i de Peguera (*1450) senyora dels castells de Cabanes i el Coll.
    • Casada, el 1473, amb Pere de Vallgornera i de Fontcoberta (1448-1524), àlies Serrahí, fill de Joan de Vallgornera i Florença de Fontcoberta, senyor de Vilanova de la Muga, Mont-ros, la Garriga i sa Trilla (Vilanova de la Muga). Pere de Vallgornera i Rafela de Serrahí van tenir dos fills: Joan, mort sense descendència, i Joana
  • Joana de Vallgornera i de Serrahí, senyora de Cabanes, Vilanova de la Muga i el Coll (*1484)
    • Casada, el 1504, amb Miquel Marc de Montagut i Llupià, donzell, senyor de les Preses i del castell de Rocacorba (*1480), domiciliat a Olot, fill de Bartomeu de Montagut i de Caterina de Llupià i de Cassà
    • Joana va premorir al seu pare; per aquesta raó el seu fill, Bartomeu de Montagut i de Vallgornera, va heretar tots els bens familiars, entre els quals hi havia també el castell del Coll, proper a Olot que procedia de l’herència dels Peguera-Despujol, senyors del castell d’Espunyola i del Coll, respectivament.
    • Els seus descendents adoptaren el cognom Vallgornera
    • Per un document del llibre de família de Vicenç Puig Casadevall pensem que el seu hereu havia de ser “Francesc, donzell a Vilanova de la Muga, senyor de l’heretat dita den Serrahí de Cabanes“, qui el 1551 estableix un hort. Francesc degué morir sense descendència i l’heretat passà al seu germà Bartomeu.
  • Bartomeu de Montagut i Vallgornera (1508-1564), donzell de Camprodon, senyor de Cabanes, les Preses, de Vilanova de la Muga, Masó, Rocacorba, Llers, Bellver, Santa Margarida de Bianya, el Coll i sa Trilla. Fou batlle natural de les Preses, per espai de més de vint anys; el 1564, féu testament i és possible que morís en aquell mateix any. Vegeu: La Comarca d’Olot, 12 juliol 1979
    • Casat, el 1533, amb Elionor de Setantí i Llorac, de Barcelona (1510-1564), filla de Francesc Joan de Setantí i Vallgornera, donzell, i de Jacquete de Llorac, de Perpinyà
  • Joan Josep Montagut, Vallgornera i Setantí (1540-abans 1604), senyor de Cabanes, les Preses, Masó, Rocacorba, Llers, Bellver, Santa Margarida de Bianya, Coll, Vilanova, Garriga i sa Trilla. Vegeu: Joan Anton Abellan i Manonellas, Joan Anton ; Grabuleda i Sitjà, Josep. Els senyors de Banyoles. Els abats del monestir de Sant Esteve (2012)
    • Casat amb Anna Oms i LLop (*1544), filla de Jaume Oms, ciutadà honrat, i Estefania de Llop i Serra (C.M. 1657)
      • L’any 1550, la seva germana Joana Estàsia de Montagut Vallgornera i Setantí (1536-?) es va casar amb Joan de Barutell, senyor de Bestracà i Oix. El seu fill i net van estar molt vinculats a Cabanes i fins i tot hi van residir.
        Vegeu: Els Barutell-Bestracà
  • Baldiri de Montagut i Vallgornera i Oms (+1626). Cavaller, senyor de les Preses i, segurament també de Cabanes. Va participar a les Corts de 1599 i 1626. Casat dues vegades:
    • amb Magdalena de Palol i de Cors (C.M. 1618), filla de Jeroni de Palol i de Magdalena de Corts
    • amb Francesca Esquerrer, filla de Dionís d’Esquerrer i Jerònima d’Andreu
      • La seva germana, Àngela de Montagut Vallgornera i Oms (*1582), senyora de Vilanova, el 1604 es casava amb Bernat II de Taverner i el 1614 amb Pere de Ribas i Guitart, burguès de Puigcerdà. De la seva descendència van sorgir els Desvalls, marquesos d’Alfarràs.
        El canvi de nom del llinatge es va esdevenir l’any 1769 amb el casament entre Teresa de Ribas-Vallgornera y Olzinellas, marquesa de Alfarrás i Juan Antonio de Desvalls y Ardena, marquès de Llupià. Els Desvalls foren els impulsors del Palau del Laberint d’Horta o Torre Sobirana de Barcelona.
      • La seva besneta, Josepa de Cruïlles Vallgornera, l’any 1698, es casà, a Olot, amb Ramon de Carreras Raguer, donant lloc a la branca dels Conill d’Olot.
  • Miquel de Montagut i Vallgornera i de Palol (Olot,?-?), senyor de Cabanes, donzell d’Olot. Va participar a les Corts de 1626, fill de la primera esposa.
    • Casat amb Maria Esquerrer i Calbis (C.M. 1645), filla de Rafel d’Esquerrer i Esperança Calbils
  • María de Montagut de Vallgornera i Esquerrer, senyora de Cabanes, les Preses … (Olot,?-1693?). Casada dues vegades:
    • Amb Francesc de Llunes i Martí (+1658), natural de Caldes de Montbui, fill de Pere Llunes i Arnellà i Isabel Martí i Carbó. Baltasar, el fill, canvià el cognom Llunes pel de Vallgornera i es va mantenir com a senyor de Cabanes
    • Amb Josep de Cruïlles i de Rajadell i de Xetmar, de Peratallada (+1681), senyor de Cornellà i Barberà, fill del baró de Cruïlles
      • El 1698, la seva filla Josepa de Cruïlles Vallgornera es casà, a Olot, amb Ramon de Carreras Raguer, donant lloc a la branca dels Carreras d’Olot que, el 1757, es va unir amb la branca Carreras de Cabanes quan Ignasi Conill Carreras, d’Olot es casà amb M. Rosa Carreras d’Avinyó, hereva de can Carreras de Cabanes.
  • Baltasar de Vallgornera, Montagut i Llunes, senyor de Cabanes (Barcelona,1660-Olot,1726). Adopta el cognom de Vallgornera que transmet als seus fills.
    • Casat a Olot, el 1710, amb Francesca Bosch de Platraver i Beuló (+Olot,1765), filla de Josep Bosch de Platraver i Anna M. Beuló.
    • L’any 1737, Francisca Bosch de Pla Traver va fer aixecar damunt d’un mas preexistent l’actual casal dels Vallgornera, situat al carrer Clivillers d’Olot
  • Antoni de Vallgornera, Montagut i Bosch (1715-1788), senyor de Cabanes, les Preses, Vilanova de la Muga, Massó, Rocacorba, Llers, Bellver, Santa Margarida de Bianya, Castell del Coll, Sagarriga, Satrilla i Mont-ros
    • Casat a Olot, el 1754, amb Antònia d’Alentorn i Claresvalls (+Olot,1769), residien a Olot. El seu fill, Josep, batejat a Olot el 1758, va ser apadrinat per Pere Màrtir Conill, ciutadà honrat de Barcelona qui el 1726 s’havia casat amb Ramona de Carreras i de Cruïlles. L’any següent, Ramona va ser la padrina de Maria. Mentrestant, l’any 1757, Ignasi, fill de Pere Màrtir i Ramona, s’havia casat amb M. Rosa de Carreras i Avinyó, hereva de can Carreras de Cabanes.
  • Ramon de Vallgornera Montagut Llunes i d’Alentorn (Olot,1757-Vic,1836), I marquès de Vallgornera, baró de Sant Miquel, Pera i Rocacorba i familiar del Sant Ofici. Es va casar dues vegades:

2 – Cronologia de la branca dels Orís-Puiggener-Vallgornera

Al Cadastre de Cabanes de l’any 1779 hi consta el tribut que han de pagar el comte de Peralada i Carles Puiggener d’Orís, pels delmes i tasques que cobren.
Aquest any el comte de Peralada era Ferran Basili de Rocabertí-Boixadors i Chaves (1745?- Viena,1805) qui també era propietari del molí de Cabanes.
Carles de Puiggener devia ser el fill de Carles d’Orís i de Puiggener (primer marquès d’Orís), i d’Anna d’Alemany Descatllar i de Solanell.

  • Joan de Vallgornera (+1468). Donzell, senyor de Vallgornera i Vilanova de la Muga, Sa Garriga i Cruïlles
    • Casat amb Florença de Fontcoberta. Joan i Florença també foren els pares de Pere de Vallgornera i Fontcoberta, casat amb Rafela de Serrahí, senyora de Cabanes
  • Jaume de Vallgornera i Fontcoberta, l’hereu (*1435). VIII senyor de Vallgornera, Vilarnau i Fontcoberta. Casat amb:
    • Brígida de Cruïlles i Centelles (1435-1477), filla de Martí Guerau de Cruïlles i Damiata de Centelles
    • Iolanda de Biure
  • Joan Francesc de Vallgornera i de Cruïlles (*1470?)
    • Casat, el 1499, amb Elisabet Jaubert
  • Joan Galceran de Vallgornera i de CruÏlles (*1500?). Senyor de Vallgornera
    • Casat, el 1522, amb Caterina de Foixà i Santmartín (1502-?).
  • Francesc Galcerán de Vallgornera (+1595)
    • Casat, el 1550, amb Lucrècia de Llupià i Sanxo (+1603)
    • Tenen dues filles, Maciana i Àngela. El succeeix el seu net Francesc d’Orís
  • Maciana de Vallgornera i Llupià (*1551)
    • Casada amb Macià d’Orís i de Foixà, baró d’Orís (+1545-1585), fill de Francesc d’Orís i Dionisia de Foixà-Boixadors
  • Francesc Joan d’Orís i de Vallgonera (+1626?), baró d’Orís, senyor de Vallgornera, Pollestres, Vilarnau, Cortsaví, Nefiac i Rigardà
    • Casat, el 1602, amb Francesca Tafurer i Solanell, filla d’Antic de Tafurer i Àngela de Solanell i d’Alemany-Descatllar
  • Joan Francesc d’Orís i de Tafurer (+1661?). Baró d’Orís
    • Casat, el 1627, amb Anna Maria Bru i Granollachs, de Vic, filla de Francesc de Bru i Petronila de Granollachs
    • Van tenir dues filles: Magdalena casada amb Francesc de Puiggener i Nicolau, i Maria
  • Maria d’Orís Vallgornera i Bru (+1695), baronessa d’Orís i senyora de Vallgornera, Pollastres, Vilarnau, Nefeire, Cortraví, Vinyoles, Torre de Monell, Sant Miquel de Pals i castlana de Vigordà.
    • Casada, el 1659, amb Frederic Desbosch i Guimerà. Moriren sense descendència.
    • La successió va recaure en el seu nebot Francesc de Puiggener, fill de Magdalena d’Orís i Bru i Francesc de Puiggener i Nicolau (*1626?), donzell, fill de Francesc de Puiggener i Puiggener i Cecília Nicolau i Granollachs
  • Francesc de Puiggener i Nicolau d’Orís (1663-1728?). Baró d’Orís. Nebot de Maria d’Orís Vallgornera i Bru. No se li coneix família
    • Possiblement el succeís el seu germà Carles
  • Carles d’Orís de Puiggener d’Orís. I marquès d’Orís (1665-1726?). Títol concedit per l’arxiduc Carles.
    • Casat, cap el 1696, amb Anna Alemany-Descatllar i de Solanell, filla de Lluís d’Alemany-Descatllar i Puig i Eugènia de Solanell
  • Carles d’Orís Puiggener i Descatllar, II marquès d’Orís (*1710?)
    • Casat amb Anna Boïl de Arenós y Figuerola (*Centelles,1716?), filla de Josep de Boïl Arenós i Maria de Figuerola i Blanes
    • Al cadastre de 1779, Carles de Puiggener hi apareix com a receptor de delmes de Cabanes
  • Raimunda de Puiggener-Orís de Boïl de Arenós, marquesa d’Orís i senyora de Vallgornera (*1746?)
    • Casada, el 1763, amb Pere Martí Sentmenat i Copons (1740-1802), fill de Josep de Senmenat i M. Manuela de Copons

Després que Pere de Sentmenat i de Copons, net del primer marquès de Castelldosrius, es casés amb Raimunda de Puiggener-Orís de Boïl d’Arenós, va integrar aquests títols a la seva família.
Ja en el segle XIX, l’enllaç de Carles de Sentmenat i de Puiggener amb Raimunda de Riquer i de Ros, de la família dels marquesos de Benavent, permeté la posterior vinculació d’aquest títol al llinatge.

Notes històriques

Comtat d’Empúries. Territori centrat en l’antiga ciutat d’Empúries, regit per un comte. Comprenia la franja litoral des de la serra de l’Albera fins més al sud del Ter, i era limitat pels comtats de Rosselló, Besalú i Girona. Als segles IX, X i XI, el territori situat aproximadament a l’entorn de la vila de Peralada, des del principi del domini carolingi a Catalunya, estigué unit al comtat d’Empúries formant una unitat política. Els seus comtes foren els d’Empúries, per més que el comte Ponç I (1040-78), en morir el 1078, deixés al seu primogènit Hug II el comtat d’Empúries-Peralada i al seu altre fill Berenguer la vila de Peralada, que formà una senyoria i ja no tornà a unir-se al comtat. L’expressió comitatus Petralatensis sembla tenir un contingut més geogràfic que polític, car Peralada no tingué a l’edat mitjana comtes privatius.
El Vescomtat de Peralada era un vescomtat de l’antic comtat d’Empúries-Peralada que comprenia el pagus de Peralada. El primer vescomte documentat és Bonfill (s. X).

El Vescomtat de Rocabertí fou una jurisdicció feudal, successora de l’antic vescomtat de Peralada, centrada en el castell de Rocabertí, a la Jonquera (Alt Empordà), que s’estenia per la serra de l’Albera, Cantallops, Darnius, les Escaules i Campmany, de l’Alt Empordà, i Morellàs i Bellaguarda del Capcir. A mitjan segle XV pertanyien a la jurisdicció del vescomte Rocabertí les poblacions següents: Peralada, els veïnatges de les Costes, les Olives i el Morassac, la Jonquera, Agullana, Cantallops, Campmany, Cabanes, Vilarnadal, Vilatenim, Vilabertran i Palol de Vila-sacra, amb els castells fronterers de Canadal, Rocabertí i Requesens, probablement, la batllia d’Espolla, Sant Climent amb Vilartolí i Masarac, la població de Terrades, la baronia muntanyenca de Sant Llorenç de la Muga, la baronia de Navata prop del riu Manol, l’extensa baronia de Vilademuls al sud del Fluvià, amb els llogarets d’Orfes, Galliners, Vilavenut, Esponellà, Romanyà, Calabuig, Parets, Ollers i Viladamí, el poble de Camallera, Santa Llogaia del Terri, la baronia de Verges al baix Ter, amb la Tallada i Bellcaire, i la vila de Vinçà al Conflent.
Els Rocabertí han estat una de les nissagues nobiliàries més importants de Catalunya i Mallorca i, per
tant, de la Corona d’Aragó. Aquest llinatge, que té el seu origen el s. IX amb Dalmau de Rocabertí, portava, també, altres cognoms com els Verí, Boixadors, Dameto, Cotoner, Pacs/ Pax…

Comtat de Peralada. A les Corts de Barcelona, celebrades l’any 1599, el rei Felip III atorga el primer títol de comte de Peralada a Francesc Jofre de Rocabertí (†1634).
Després de Joana Adelaidaa (1898-1899), hereta el títol el nét de la seva tia-àvia Aina de Boixadors Cotoner, Joan Miquel de Sureda i Verí Boixadors (†1912), marquès de Vivot, circumstància amb la qual es perd el cognom Rocabertí. A aquest el succeeix la seva filla Josepa de Sureda Fortuny (†1955). És en aquest moment que Antoni de Montaner Sureda esdevé comte de Peralada i el seu germà Pere, comte de Savallà. Segueix la línia comtal el fill d’Antoni de Montaner i de Margalida Cerdà Cifre, Pere de Montaner Cerdà.

Els Montagut són originaris de Montagut (La Garrotxa). El 1504 van donar la “baronia” als Vallgornera quan Antoni de Vallgornera Montagut i Bosch es va casar amb Joana de Vallgornera i de Serrahí, senyora de Cabanes, Vilanova de la Muga i el Coll.
Cap el 1700, un descendent, Baltasar de LLunes i Montagut, va passar a anomenar-se Baltasar de Vallgornera Montagut i Llunes, mantenint el cognom matern.

Fonts:


by Deixa un comentari

Eleccions i electors (s. XIX)

D’acord amb la Llei electoral de 18/3/1846, Figueres era cap de districte electoral i, a Cabanes, només hi va haver 9 persones amb dret a vot, tots ells tributaven més de 400 rals.

El BO de la província de Girona de 2/2/1857 publicà el llistat d’electors de l’any 1854. Llavors Cabanes depenia del districte de Figueres, secció de La Jonquera, i només va tenir 5 electors amb dret a vot.

Anys enrere, poques persones podien votar. El dret a vot estava condicionat a la riquesa dels electors.
El 1836, només votaven els homes majors de 25 anys que fossin els majors contribuents de cada província i els professionals amb títol acadèmic.
La llei electoral de 1837 limitava el dret a vot als contribuents que paguessin 200 rals anuals o tinguessin un renda mínima de 1.500 rals
La llei electoral de 1846 encara va ser més restrictiva i es van doblar les exigències contributives, passant dels 200 als 400 rals de tributació.
El 1869, es va establir el sufragi universal masculí per a major de 25 anys, però la restauració borbònica va suposar que el 1878 s’aprovés una nova llei que, altra vegada, limitava el dret a vot condicionant-lo a la riquesa i la instrucció.
El 1873, l’edat per votar va baixar als 21 anys … Va durar poc, el 1876/77 es va tornar a condicionar el vot a la riquesa, fins arribar a la llei electoral de 1890 quan de forma definitiva es va establir el sufragi universal per a homes majors de 25 anys.
Les dones no van poder exercir el dret a vot fins a les eleccions del 19 de novembre del 1933.

Qui eren aquests cabanencs que el 1846 i el 1854 van gaudir del dret a votar?

  • 1846
    • Vicenç Pont Aguer (Cabanes,1786-Figueres,1849). Hisendat, propietari entre d’altres, de l’heretat de Sant Feliu. Casat, el 1807, amb Teresa de Vinyals Guinart, de Flaçà. Ells van ser els promotors de la casa Pont de Vinyals, de Figueres. Era conegut amb l’àlies Romaguera.
      • El 1854, els Romaguera ja vivien a Figueres i no degueren votar a Cabanes.
    • Antoni Ribas Vidal (Tossa,1787-Cabanes,1867). Hisendat, propietari del mas Ribas, antic mas Maymó. Casat, el 1832, amb Margarida Vidal Domènec, de Garriguella.
      • Es desconeix el motiu pel qual, el 1854, no apareix com a elector.
    • Antoni Ramis Pagès (Cabanes,1817-1875). Hisendat, propietari de l’heretat Ramis. Casat el, 1840, amb Concepció Porret Pairachs, de Figueres i, el 1843, amb Mònica Jordà Toll, també de Figueres.
      • Es desconeix el motiu pel qual, el 1854, no apareix com a elector.
    • Josep Pagès Carbonell (Cabanes,1782-1860). Fill de Vicenç Pagès Font, de Cabanes, i de Rosa Carbonell Pujol, de Peralada. Casat, el 1802, amb Antònia Portell Aguer, nascuda a Peralada. És el primer propietari documentat de la Torre. Es desconeix si la va comprar o si ell o la seva esposa la van heretar.
    • Vicenç Brusés Pagès (Cabanes,1785-1848). Hisendat, propietari de l’heretat de can Brusés. Casat, a principis del 1800, amb Teresa Portell Aguer, de Peralada.
      • En morir l’any 1848, a les properes eleccions és el seu fill Joan Brusés Portell que apareix com a elector
    • Jaume Brugat ?. En aquests anys, a Cabanes, hi viuen moltes persones amb aquest nom i no es pot determinar qui podia ser aquest Jaume Brugat. Possiblement sigui hereu d’un Rafel Brugat que, al cadastre de 1779, tributa per 14 peces de terra i una casa.
      • A l’Apeo de 1842, Jaume Brugat tributa per dinou peces de terra i dues cases.
    • Andreu Bracumart Pallisser (Cabanes,1790-?). Fill de Francesc Bracumart Barris, ferrer, i Francesca Pallisser. Casat amb Ignàsia Gibert Aymar, possiblement natural de Peralada.
      • El seu avi, que també es deia Andreu, apareix al cadastre de 1779 com a propietari de deu peces de terra i una casa, tributant 151 rals 2 diners.
      • A l’Apeo de 1842, el mateix Andreu Bracumart Pallisser tributa per vint-i-una peces de terra i dues cases. En poc més de 60 anys el seu patrimoni havia augmentat considerablement.
    • Vicenç Prim Brusés (Cabanes,1800-1889). Fill de Jeroni Prim Prats i Caterina Brusés Pagès. Casat, el 1825, amb Marianna de Conill i Solà, filla de can Carreras.
      • Ells foren els consogres de Josep Pagès Carbonell. Joaquim Pagès Portell, fill de Josep, es casà amb M. Carme Prim Conill, filla de Vicenç.
    • Marià Pou Gibert. Fill de Pere Pou, de Cabanes, i de Magdalena Gibert, de Peralada. El 1836, ja vidu d’Anna Cullell, es casà amb Antònia Brusés Portell, de la família de can Brusés.
      • Es desconeix el motiu pel qual, el 1854, no apareix com a elector.
  • 1854
    • Josep Pagès Carbonell. Manté el dret a vot.
    • Jaume Brugat. Manté el dret a vot.
    • Andreu Bracumart. Manté el dret a vot.
    • Vicenç Brusés Pagès. Manté el dret a vot.
    • Joan Brusés Portell (Cabanes,1812-Figueres,1869). Hereu de la propietat de can Brusés. Fill de Vicenç Brusés Pagès. Casat, el 1845, amb Orosia Pérez Yuste, de Villarreal (Osca).