Vegeu també:
Repartiment i establiment d’aigualleixos i garrigues
Gimbernat i Gou, Antònia. Can Pol de Vilarnadal: el castell, els senyors i la gent – Vilarnadal, Cabanes i el Llobregat[Esborrany] (98 pàgines), Desembre 2021

Els béns comunals són els que pertanyent al comú, és a dir, a tota la població d’un municipi. N’hi havia de dues classes:

• Béns propis. Eren bens del municipi com a entitat; els beneficis que hom n’obtenia (arrendament, explotació directa) eren destinats a cobrir despeses dels serveis públics.
• Béns comuns. Eren terres, deveses, prats o boscs que pertanyien a la col·lectivitat de veïns i eren destinats a l’ús directe, en utilització conjunta o bé repartits periòdicament entre la població a la sort o per torn; també podien ésser confiats, si més no en teoria, als veïns més necessitats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A l’Arxiu Municipal hi podem trobar algun document del s. XIX i principis del XX que ens aporta informació dels béns propis i comuns de l’Ajuntament de Cabanes.

• 2 “Libretas de Cobranza de las tierras comunales” dels paratges del Llobregat, el Sepulcre i el Balcar (1843 i 1845)
• Relació de finques amb data de: 1855, 1865, 1890, 1893/94, 1936?, 1952
• Un certificat del Secretari de Cabanes del 14 de febrer de 1911 i una carta del 22 de juny de 1917, adreçada a l’alcalde de Cabanes, en relació a unes canyes tallades al paratge del Salitar i la propietat d’una franja de terreny de l’aigualleix de la Muga

A partir d’aquest petit fons podem saber les finques que eren propietat de l’Ajuntament i les seves característiques.

Ens detalla que a l’Arxiu Municipal hi havia un “libro de apeos” (cadastre) del 1779 i escriptures dels establiments del 1722 i 1723. Alguns d’aquests documents es troben a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE110-114-T1-317)

• El “Libro de apeos” va ser fet pels geòmetres Carles Cherta i Isidre Comas (nov. 1779). Els geòmetres del cadastre de Catalunya (1720-1815)

Com a curiositats ens parla de la finca de la Llongaña, de l’Artiga del Balcar que es cedia al “maestro de instrucción primaria” per tal que amb el seu rendiment pogués aconseguir la casa que l’Ajuntament no li podia donar, el Balcar que es cedia a pregoner per complementar el seu salari, que hi havia el paratge de les Valls que resseguia les muralles del poble i que a la plaça hi havia un escorxador.

Propietats comunals

• 1894.- Recibe este comun las siguients prestaciones por los reditos de censos de establecimientos hechos e enfiteusis de tiempo immemorial … Segueix una relació de 47 propietaris …  Un pedazo de tierra llamada Valls, situada alrededor extramuros de la población de cuyo territorio se remitió el plano geométrico al Il. Gobernador Civil de la provincia con fecha veinte y nueve setiembre del corriente año. Posee tambie este comun la Casa Consistorial donde celebra sus sesiones el Ayuntamiento y otra al lado de esta destinada para Escuelas pero ninguna de estas finncas produce cantidad alguna
• 1893.- Recibe el mismo común las prestaciones siguientes por los réditos de censos de los establecimientos hechos en enfiteusis a los mismos y cuyos plazos vencen anualmente en 29 diciembre. Segueix una relació de 48 propietaris
• 1890.- Inventari
  1. Casa consistorial y escuela de niños (carrer Escoles): 140 m2
  2. Hospital y escuela de niñas (carrer Escoles): 140 m2
  3. Matadero (Plaça): 10 m2
  4. Garriga de Dalt: 18 vessanes
  5. Garriga de Baix: 13 vessanes
  6. La Llongaña: 30 vessanes
  7. Artiga del Sepulcre: 1 vessana
  8. Artiga del Balcar: 1,75 vessanes
  9. Arenal del Llobregat: 10 vessanes
  10. Turells: 14 vessanes
  11. Arenal de la Muga: 20 vessanes
  12. Un solar contiguo a la casa Consistorial y Hospital comprado al Estado
  13. Dos láminas procedentes de bienes propios
• 1865
  1. Relación de todas las fincas rústicas i urbanas:  Vuit finques rústegues i sis urbanes (Casa consistorial, Escola de nens, carnisseria, Església parroquial, Capella de Sant Sebastià, cementiri.
  2. Censos de l’Hospital de Cabanes: set finques, l’edifici de l’Hospital (destinat als malalts pobres) i sis làmines
• 1855.- Lindes y cumuns de Cabanes
  1. Relació i descripció de 9 finques (el censos es paguen al Comte de Peralada): Garriga de dalt, Garriga de baix, Llongaña, Torells o riberal i aigualleix del riu Muga, Artiga del mestre al Balcar, Balcar, Llobregat, Valls del comú, Llobregat
  2. Relació de censataris
  3. Fincas rústicas: Relació i descripció d’11 finques (només una paga cens al Comte de Peralada):
     1. Garriga de dalt (18 vessanes segons un llibre del 1779-segons una escriptura del 1722  en tenia 25, cosa que fa suposar que la diferència es va donar en establiments. Es reclama per ser útil pels ramats.
     2. Garriga de baix (13 vessanes al 1779, però 30 vessanes al 1722) També era últil pels ramats
     3. Aigualleix de la Muga (20 vessanes el 1779, però 86 vessanes el 1723) La finca va ser partida per la Muga i la va cobrir de sorra. Necessària per protegir el terme dels aiguats
     4. Tamariuà (3 vessanes, però 8 vessanes el 1715 i cap dada el 1779). Necessària per protegir els camps del costat de la Muga que s’emplenarien de sorra
     5. La Llongaña (25 vessanes al costat del Llobregat) Necessària per protegir el terme
     6. Aigualleix del Llobregat (4 vessanes) Necessària per proveir de terra per refer els terraplens
     7. Balcar (1,25 vessanes) Cedida al pregoner per complementar el salari que hauria de percebre
     8. Artiga del Balcar (1/8 de vessana) Cedida al mestre per compensar que l’ajuntament no li proporciona casa. El 1848 el mestre Jaume Coll i Bosch treballava aquest hort
     9. Artiga del Sepulcre (1,5 vessanes) Va ser abandonada per l’emfiteuta perquè el Llobregat la va convertir en sorral
     10. Valls al voltant del poble (3 quartons) Només pot servir com a solar per edificar, salvant algunes portes i finestres de particulars que tenen sortida en aquesta finca
     11. Valls al voltant del poble (mitja vessana) Només pot servir com a solar per edificar, salvant algunes portes i finestres de particulars que tenen sortida en aquesta finca