Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Tag Archives: Romaguera


by Deixa un comentari

L’heretat de Sant Feliu de Cadins

El 14 de juny de 2025, es commemoren els 425 anys que Antic Puig, un pagès de Cabanes, va comprar l’heretat que havia estat de la comunitat de monges de Sant Feliu de Cadins.

Des del segle XII, el monestir havia anat adquirint un important patrimoni per mitjà de compra de finques, però sobretot per donacions de fidels i pels llegats de les noies que anaven entrant al monestir, la majoria filles de famílies benestants.

Llibre dels actes del patrimoni de Vicenç Puig Casadevall, prevere, començat el 15 d’abril de 1758
Arxiu Nacional de Catalunya. Fons: Can Carreras de Cabanes d’Empordà (ANC1-1187-T-11)

Cronologia de l’heretat de Cadins

  • 1492. La comunitat de monges de Sant Feliu de Cadins deixà Cabanes per assentar-se a Girona.
  • 1517. Jaume Rocacorba va comprar l’heretat, cases i terres, que el monestir tenia a Cabanes.
  • 1600. Després de passar per diferents propietaris, el 14 de juny de 1600, un pagès de Cabanes anomenat Antic Puig comprà la hisenda de Sant Feliu de Cadins a Miquel Joan Boquet de Castelló d’Empúries.
  • 1954/56. La propietat, que fins aquest any s’havia transmès només per via hereditària, va ser comprada per Joan Gibert Pujol.

Vegeu també:
Sant Feliu de Cadins || Sant Feliu de Cadins. Història d’una heretat (dossier)

(1517-1600) Cadins va ser propietat de tres famílies:
Rocacorba, Rocabertí/Maymó i Boquet.

  • 1517.- Jaume de Rocacorba, pagès de Castelló d’Empúries, va comprar la propietat al monestir Cadins.
    • Jaume la traspassà a Feliu Rocacorba, possiblement un seu fill.
  • 1550.- Lluís de Rocaberti, veí de Barcelona, va comprar Cadins a Feliu de Rocacorba
    • 1556.- Joana de Rocabertí, vídua de Lluís de Rocabertí, va heretar la propietat del seu espòs i la traspassà a la seva filla Jerònima de Rocabertí
  • 1563.- Jerònima de Rocabertí, filla de Lluís i Joana, va vendre Cadins a Joan Boquet, donzell, veí de Castelló d’Empúries. Aquest mateix any Jerònima s’havia casat amb Onofre de Maimó i de Santcliment
  • 1569.- Esperança, esposa de Joan Boquet, va heretar del seu marit Joan Boquet i llegà Cadins al seu fill Miquel Joan Boquet i de Babau
    • 1600.- Miquel Joan Boquet i de Babau, fill de Joan i Esperança va vendre l’heretat a Antic Puig, pagès de Cabanes

(1600-1954/56). La propietat es transmet únicament per via hereditària dins el llinatge:
Puig-Casadevall-Pont-Gorgot

  • Antic Puig (+1614). Casat amb Margarida Ramis Requesens, de Cabanes. Compra Cadins a Miquel Joan Boquet i de Babau
  • Francesc Puig Ramis (+1627). Fill i hereu d’Antic. Casat, el 1627, amb Verònica Isern, de Cabanes, va morir el mateix any sense deixar descendència i la propietat va passar al seu germà Jaume.
  • Jaume Puig Ramis (test. 1629). Fill d’Antic. Casat amb Anna M. Prats Puigbert, de Banyoles
  • Miquel Puig Prats (1617?-1645). Fill de Jaume. Casat amb Anna M. Coll, de Capmany. El 1646, Anna Maria es casava en segons núpcies amb Miquel Mir-Casadevall, també vidu.
    • Els Mir Casadevall, com a descendents dels Mir de Segaró, pagesos de privilegi militar des de 1481, van aportar noblesa al llinatge Puig.
  • Caterina Puig Coll (+1684). Filla de Miquel Puig. Casada amb Miquel Mir-Casadevall, d’Ossinyà (Sant Ferriol-La Garrotxa) (+1689), fill del Miquel Mir-Casadevall, citat anteriorment.
  • Josep Puig Casadevall (1665-1706). Fill de Miquel i Caterina. Casat amb Margarida Viader Suardell, de Montiró
  • Miquel Puig Casadevall i Viader (1686-1757). Fill de Josep. Casat amb Maria de Batlle Bellsolà, de Parets, i amb Anna M. Gorgot Pellicer, de Terrades. Els descendents de la primera esposa van morir joves i els hereus van ser els fills del segon matrimoni.
  • Vicenç Puig Casadevall i Gorgot (1719-1774), clergue. Fill de Miquel i Anna Maria. A la seva mort l’heretat va passar a la seva germana Francesca
  • Francesca Puig Casadevall i Gorgot (1725-1789). Filla de Miquel i Anna Maria. Casada amb Jaume Pont i Germànico i Molar, de Pont de Molins, conegut com a «Romaguera», el primer Romaguera de Cabanes.
  • Jaume Pont i Puig Casadevall (1759-1834). Fill de Jaume i Francesca. Casat amb Antònia Aguer i Puigferrer, de Cabanes, hereva del patrimoni Aguer.
  • Vicenç Pont i Aguer (1786-1849). Fill de Jaume. Casat amb Teresa de Vinyals i Guinart, de Flaçà
  • Josep Pont i Vinyals (1825-1886). Fill de Vicenç. Casat amb Matilde Cabanel de Stadieu, de Narbona
  • Maria Pont de Vinyals i Cabanel (1869-1894). Filla de Josep. Casada amb Jaume Gorgot i Gorgot, de Darnius (1864-1941). Els seus dos fills van morir joves. L’hereu, Josep M. Gorgot i Pont, va morir el 1918, ja casat, però sense descendència.
  • Jaume Gorgot i Gorgot (1864-1941) Cònjuge de Maria Pont. Com a hereu de la seva esposa, va mantenir la propietat des del 1894 fins el 1941 que la llegà a la seva segona esposa Dolors Baig
  • Dolors Baig (1862-1954) Va heretar la propietat del seu espòs. Testà a favor dels nebots de Jaume Gorgot.
  • Germans Gorgot-Jordà i Gorgot-Ribas. Entre 1954 i 1956, després de la defunció de Dolors Baig, els nebots de Jaume Gorgot van vendre les cases i bona part dels camps de Sant Feliu a Joan Gibert Pujol.
    • Mentrestant, entre 1941 i 1956, Dolors Baig i els seus nebots va anar venen algunes peces a diferents pagesos del poble.

(1954/56 – … ) Transmissió patrimonial per compra-venda

  • Joan Gibert Pujol (Cabanes, 1914-2005). Comprà les cases i part de l’heretat de Sant Feliu de Cadins als nebots de Jaume Gorgot.
    • Els seus pares, Salvador Gibert Gorgs, natural de Llers, i Rosa Pujol Llansó, de Cabanes, ja treballaven a la finca quan era propietat de Jaume Gorgot.
  • Actualment la possessió es manté a càrrec dels hereus.

Bibliografia

Monografies

  • PUIGDEVALL I DIUMÉ, Narcís. Història de la comunitat cistercenca de Cadins (1169-1992). Diputació de Girona, 1992
  • Mas de Sant Feliu de Cadins. A: GIMBERNAT i GOU, Antònia. Cabanes. Casals amb història. Ajuntament de Cabanes, 2021

Articles de revista

Documents

Webs


by 3 comentaris

Cadastres de Cabanes (1): Segle XVIII

Més informació: Cadastres de Cabanes: Dossier
Vegeu també: APEO de 1842 – Cadastres s. XX

  1. Cadastre de 1779 (ACAE) i estudi de Natxo Cruz Cardiel
  2. Cadastre de 1789 (ANC)
  3. Heretats dels Romaguera i de can Carreras
    • A) Estudi de Lluís Serrano sobre l’inventari de l’heretament de Jaume Pont i Puig (1789)
    • B) Inventaris de l’heretat de Can Carreras dels anys 1716 i 1797 (arxiu familiar)

1) CADASTRE – 1779
Fons Ajuntament de Cabanes. ACAE110-114-T1-317
Import a tributar: 21.071 rals d’ardit

Catastro del lugar y término de Cabanas del Corregimiento de Gerona (1779)
Catastro y repartimiento por menor del lugar de Cabanas del Corregimiento de Gerona según el apeo practicado con fecha de 10 de noviembre de 1779 por los Geómetras Dn Carlos Cherta y Dn Ysidro Comas siendo el común denominador de las fracciones 24; y se previene que para las confrontaciones de las piezas de tierra la L. significa Levante, la M. Medio-dia, la P. Poniente, y la T. Tremontana. (ACAE110-114-T1-317)
Import total a tributar: 21.071 rals d’ardit.

El document forma part del fons Ajuntament de Cabanes custodiat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Després de digitalitzar-lo, el 26 de gener de 2022, es va fer públic al portal Arxius en línia.

Catastro del lugar y término de Cabanas. ACAE110-114-T1-317

Temps abans, el 1996, Natxo CRUZ i CARDIEL havia publicat un acurat d’estudi basat en aquest document: 
El cadastre de Cabanes de 1779. Consideracions sobre la font per a l’estudi històric. Annals IEE, 29. Pàg. 191-240 (1996)

El document, de 505 planes, consta de quatre apartats:

  1. Folis: 4-416.- Descripció de 1123 parcel·les, indicant: noms de la finca i del propietari, límits de la peça, tipus de cultiu (sembradura, vinya, mallol, olivar, hort, closa, erm …), qualitat de la terra (1ª, 2ª, 3ª), la seva superfície en jornals i l’impost que se li aplica.
    • Jornal – mesura de superfície que correspon a l’espai de terra que pot ésser llaurat en un dia normal de feina. El seu valor varia segons les contrades. És molt possible que el jornal d’aquest cadastre sigui el propi de la Seu d’Urgell, equivalent a 29,7 àrees, és a dir, a 2.970 m2 (Font: Natxo Cruz i Cardiel).
    • El tribut es pagava en «rals d’ardit», una unitat catalana de compte:
      • 1 lliura = 10 rals = 20 sous = 240 diners
      • 1 ral d’ardit = 2 sous = 24 diners
      • 1 sou = 12 diners
    • Algunes anotacions al marge, fetes posteriorment, indiquen els canvis de propietat.
  2. Folis: 417-445.- Descripció de 133 cases, indicant: nom del propietari, persones que hi viuen, bestiar que hi ha a la casa i tribut anual que els correspon per cada concepte. Només hi consten les persones que treballen i que han de tributar. Les dones i infants no hi són descrits.
    • Les últimes ressenyes, des del número 123 al 133, són considerades Casas de campo.
    • Al final hi consta el que han de satisfer el comte de Peralada i Carles Puiggener d’Orís pels delmes i tasques que cobren.
      • Carles Puiggener d’Orís devia ser Carles Puiggener d’Alemany, II marquès d’Orís (+1782), fill de Carles Puiggener Orís i Bru (1665-1726). Eren descendents dels Sarrahí i els Vallgornera, en el seu temps senyors de Cabanes.
    • Es tributava per la casa, pel bestiar i per la gent, distingint entre: Personal major, els propietaris, que pagaven 45 rals i Personal menor, els masovers, jornalers i mossos, que pagaven 25 rals. (Font: Natxo Cruz i Cardiel)
  3. Folis: 446-503.- Índex de contribuents ordenats més o menys alfabèticament: Indice y demostracion de la cantidad de cathastro que ha de satisfacer cada contribuiente de este Pueblo al año por todos los ramos de este Real Impuesto.
    • Cada fitxa conté el llistat de peces de terra que posseeix el propietari, els rals d’ardit que tributa per cadascuna, el que ha de pagar per la casa, pel bestiar i pel personal que hi treballa i l’import total del tribut anual.
    • L’apartat acaba amb l’import total del que ha de tributar el poble de Cabanes: 21.071 rals d’ardit i es repeteix la tributació de Carles Puiggener d’Orís i del comte de Peralada qui també cotitza pel molí de farina.
  4. Folis: 503-505.
    • Tarifes del que s’ha de pagar per altres conceptes: diputat, rendes de censos i censals i dret d’aiguardent.
    • Tarifes de cada jornal i espècie de terra, així com del bestiar “conforme a lo establecido en el catastro de 1716“.
    • El document finalitza amb aquest text que acaba sobtadament, cosa que fa pensar que s’ha perdut alguna plana: Este Catastro y repartimiento por menor se ha formado en la Contaduria Principal de este exercito y Principado de Cathaluña a mi cargo à lo que los Regidores del lugar y termino de Cabanes del Corregimiento de Gerona han de arreglar la exacción entre sus individuos contribuyentes observando …

L’import a tributar es basava en el cadastre Patiño: se ha considerado cada jornal de tierra y especie ganado para el cargo de Cathastro conforme a lo establecido en el año de 1716.

  • el jornal de tierra de 1ª calidad a 6 rals 12 diners
  • el de segunda calidad a 4 rals 12 diners
  • el de tercera calidad a 3 rals 12 diners
  • el jornal de viña de 1ª calidad a 6 rals 12 diners
  • el de 2ª calidad a 4 rals 12 diners
  • el jornal de huerto de 2ª calidad a 4 rals 12 diners
  • el jornal de olivares de 1ª calidad a 3 rals 12 diners
  • … …
  • por cada cavallo macho o mula 3 rals
  • por cada Buey o Baca 1 ral 12 diners
  • por cada jumento 1 ral
  • por cada cerdo o puerco 18 diners
  • … …
  • El personal major (propietaris) tributava 45 rals i el personal menor (masovers, jornalers i mossos) 25 rals.

Malgrat les reserves que Natxo Cruz manifesta en el seu estudi sobre la veracitat de les dades que els contribuents van declarar a l’hora de fer el cadastre de Cabanes de 1779, des del punt de vista històric i econòmic, les seves aportacions ens donen una visió molt completa del que era Cabanes a finals del segle XVIII.

Per als cabanencs, però, aquest document ens ofereix altres dades interessants a nivell local: toponímia, masos, cognoms de llinatges que s’han mantingut fins a finals del segle XX i principis del XXI, lligams familiars, relació que determinats propietaris tenen amb el poble malgrat no residir-hi …

Toponímia del terme municipal

  • Partides o Paratges
    • Torells, Pla de la Calzada, la Garriga (a banda i banda de la Muga), Mas Llastí, Les Closes de Llobregat, Pla de Llobregat, Els Estanys, Llevamans, La Salanca, Els Triacs, Campassa, La Salanqueta, Muralla, Massons, Colomines o Colominar, Camp de les Eres, Camp de Capdevila, Closa de tres Corns, Camp de les Ruelles, Pla del Sepulcre, Els Grillaters, El Relliquer, Horts de la muralla, El Pedró, Camp Ferrer, Colomina gran, El Salitar, El Balcar, El Romanimar, Les Hortes, Horts del Molí, Camp del Bosc, Mas de Sant Feliu, Pas de les Moles, Pla de Sant Feliu, Els Aspres, Mas de Sant Feliu en lo Aspre, Corral del Comte, Mas Ferraró, Pla de la Devesa, Puig de la Cavalleria, Closes del Llobregat, Camp dels Verns, Camp dels Oms, Camp de les Batalles, Camp gran i Closa del Pla de la Devesa, Camp del Bosc, Oliverons?, Bosc del Pla, La Caseta, Camp de la Mina, Els Estanys, El Bosquet, Clos d’en Pujol, La Tanca, Erm de la Caseta, Els Aspres, Camp de l’Alzina, L’Aspre, Els Pujols, Camp del Sepulcre, Pla de Llobregat, Tortugues
  • Camins
    • Camí de Torells, Camí de Vilabertran, Camí del mas Maimó, Camí de la cabrera, Camí de l’any 400 M (marià?), Camí de Figueres, Camí dels suros, Camí moliner, Camí del lladre, Camí carboner, Camí de Biure, Camí de Cartellà, Camí de les deveses, Camí de Molins, Camí de la Garriga,
  • Recs
    • Rec Madral, Rec del Molí, Rec Vell, Rec del Bramador, rec de les Agulles

Cases aïllades (masos)

  1. L’Aigüeta.- Propietari: Josep de Terrades (Figueres). Treballadors: Domingo Santacreu i Joan Cavallé
  2. Mas Gitano.- Propietari: Josep de Terradas (Figueres). Masovers: Francesc Alay i el seu fill, Isidre. Mosso: Andreu
  3. Mas Maimó (mas Ribas).- Propietari (usufructuari): Ventura Anglada (Figueres). Masovers: Esteve Llorens i el seu fill Esteve. Mosso: Narcís
  4. Mas Llastí (mas del Forn d’en Gestí). Propietari: Josep de Terrades (Figueres). Masovers: Francesc Riera i el seu fill
  5. Mas de Sant Feliu.- Propietari: Jaume Pont i Casadevall. Masovers: Francesc Roca i el seu fill Josep
  6. Molí de Farina.- Propietari: Comte de Peralada. Moliner: Josep Sunyer
  7. Casa enderrocada.- Propietari: Josep Dedeu
  8. Mas Ferraró (possiblement el mas d’en Bella).- Propietari: Francesc Oliva Ferraró (Vilarnadal). Masovers: Pere Bru i el seu fill Pere.
  9. Corral del Comte.- Propietari: Josep de Terrades (Figueres). Masover: Jaume Pujol
  10. La Caseta.- Propietària: Clara Ramis (Clara Clarà Sagàs, viuda de Rafel Ramis Vilanova). Inhabitada
  11. [Mas del Porxo].- Propietari: Jaume Pont Casadevall. Masovers: Felicià Terrats i el seu fill Marturià

Els vint majors contribuents

  • Residents a Cabanes
    • Jaume Pont i Casadevall (Cabanes,1759-1834) (994 rals 13 diners). Família Romaguera
    • Rafael Aguer i Aguer (Cabanes,1728-1785) (837 rals 1 diner). Família Aguer
    • Clara Clarà Sagàs, Clara Ramis, vda. de Rafel Ramis Vilanova (465 rals 7’5 diners). Família Ramis
    • Maria Sorrell Gallet, Maria Roca, vda. de Narcís Roca Miquel (442 rals 3 diners). Família Roca
    • Vicenç Roqui (388 rals 16’5 diners)
    • Pere Antoni Capdevila Martí (249 rals 23 diners)
    • Rafel Brugat (213 rals 11 diners)
    • Narcís Prim (176 rals 11’5 diners)
    • Joan Martí (174 rals 8 diners)
  • Vinculats a famílies arrelades a Cabanes però residents en d’altres poblacions
    • Ventura Anglada, sogre de Vicenç Maimó Falgàs (551 rals 6’5 diners). Mas Maimó-Mas Ribas
    • Rosa de Carreras d’Avinyó (Cabanes,1738-1810) (537 rals 22’5 diners). Can Carreras
    • Anton de Carreras (519 rals 16’5 diners). Can Carreras
    • Rafel Vergés Brugat (Cabanes,1714-Olot,1795) (213 rals 11 diners). Can Vanover
  • Residents en d’altres poblacions, sense vinculació amb cap llinatge del poble
    • Josep de Terradas (1.598 rals 20 diners). Figueres.
    • Josep de Cremadells (525 rals 20’5 diners). Sant Llorenç de Cerdans.
    • Josep d’Avinyó (318 rals 11 diners) Peralada. Família política de can Carreras
    • Francesc Oliva Ferraró (310 rals 2 diners). Vilarnadal
    • Jeroni Puigferrer (259 rals 8 diners). Vilabertran. Sogre de Rafel Aguer i Aguer
    • Bernat Oliva (213 rals 23 diners). Peralada
    • Col·legiata de Vilabertran (175 rals 6 diners)

2) CADASTRE – 1789
Fons Can Carreras de Cabanes d’Empordà. ANC1-1187-T-26
Import a tributar: 18.944 rals d’ardit

Reparto por menor del Lugar de Cabanas Corregimiento de Gerona por el año 1789
Reparto por menor, que haze el Ayuntamiento del lugar y Castillo de Cabanas Corregimiento de Figueras de Gerona entre los individus sugetos al pago de los diez y ocho mil nueve cientos quarenta y quatro reales de ardites que por la Contaduria Real del Ejército y Principado de Cathaluña se han repartido en este lugar para la Real Contribucion de Cathastro de Cathaluña correspondiente al año corriente de mil setecientos ochenta ÿ nueve que con distincion es en la forma que sigue..

El document, de 55 fulls, conté dos llistats ordenats, més o menys alfabèticament de la A a la Z, amb els noms dels contribuents, les seves propietats i el que tributen per cada concepte, el dos amb el mateix encapçalament: Reparto por menor del Lugar de Cabanas Corregimiento de Gerona por el año 1789. El primer va de la plana 2 a la 27 i el segon de la plana 30 a la 55. Es desconeix el motiu pel qual es van separar els contribuents en dos llistats.

Aquest nou cadastre ens permet comparar les dades amb el cadastre que s’havia fet deu anys abans. Malgrat que les taxes eren les mateixes hi veiem és una rebaixa en la quantitat que li correspon a pagar al poble de Cabanes: de 21.071 rals d’ardit es passa a 18.944 rals d’ardit. Caldria estudiar si en alguns casos es van canviar les qualitats de la terra o en van quedar algunes sense cultivar.

En els deu anys que han passat des del cadastre de 1779 s’observen pocs canvis i els grans contribuents continuen sent les mateixes famílies: Pont (Romaguera), Aguer, Ramis, Roca i Roqui, de Cabanes; hereus Carreras i hereus del mas Maimó, vinculats al poble i Terrades i Cremadells entre els forasters.

  • Residents a Cabanes
    • Jaume Pont i Casadevall (Cabanes,1759-1834) (840 rals). Família Romaguera
    • Antònia Aguer [Pont] – Caterina [Aguer] Puigferrer. Filla i vídua de Rafel Aguer i Aguer mort el 1785 (781 rals 22 diners). Família Aguer
    • Rafel Ramis Clarà, fill de Rafel Ramis Vilanova i Clarà Sagàs (730 rals). Família Ramis
    • Vicenç Roqui (462 rals)
    • Josep Roca, prevere (367 rals 3 diners). Família Roca
  • Vinculats a famílies arrelades a Cabanes però residents en d’altres poblacions
    • Narcís Bordas, gendre de Ventura Anglada, casat amb la vídua de Vicenç Maimó Falgàs (435 rals 19 diners). Mas Maimó-Mas Ribas
    • Antoni de Conill i de Carreras, fill de Rosa de Carreras i d’Avinyó (Olot) (437 rals 16 diners). Can Carreras
    • Antoni de Carreras (Olot) (508 rals). Can Carreras
    • Rafel Vergés Brugat (Cabanes,1714-Olot,1795) (poc més de 100 rals). Can Vanover
  • Residents en d’altres poblacions, sense vinculació amb cap llinatge del poble
    • Josep Albert i Terradas (1.296 rals 12 diners). Figueres.
    • Maria de Cremadells (506 rals 12 diners). Sant Llorenç de Cerdans.

El comte de Peralada paga 240 rals pel delme i tasca i 100 rals pel molí i l’hereu de Carles d’Orís i Puiggener paga 150 rals pels delmes, el mateix que havien pagat deu anys abans.
El prevere Josep [Miquel] Roca, hereu del seu pare Narcís Roca [Miquel], paga una quantitat pels censos i censals heretats del mas Roca. La propietat passà a la seva germana Francesca Roca Sorrell, casada el 1779, amb Miquel Albert Martra i Pau de Borrassà. Ells foren els pares de Joan Albert Roca, promotor de les Voltes.

Curiositats:

  • Els grans propietaris tenien grans extensions de camps i bestiar (cavalls, bous, ases, porcs) i molt més olivars que vinyes: Aguer (olivar: 20’5, vinya:3’5), Carreras (olivar: 8’5, vinya: 3’5), Cremadells (olivar: 3’5, vinya: 0), Romaguera (olivar:22, vinya: 4), Ramis (olivar: 16, vinya: 7) (dades aproximades en vessanes)
  • Els petits propietaris del poble sí que, a més dels camps, acostumaven a tenir vinya i olivar, sovint més que terra per sembrar. L’Isidre Gimbernat, quan es va fer càrrec de l’heretat del seu sogre Jaume Frasquet, tenia 5 vessanes de camp, 14 d’oliveres i 10 de vinya. Marià Hortal només tenia 4 vessanes de camps però 10 d’oliveres i 5 de vinya. Jaume Pomés tenia 3 vessanes de camp, 7 d’oliveres i 8 de vinya. Narcís Prim tenia 11 vessanes de camps, 8’5 d’oliveres i 4 de vinya.
  • Els petits propietaris forans (especialment els de Figueres, en canvi, solien tenir només una vinya o una vinya i un olivar. Pocs tenien algun erm o camp.
  • Parcers i treballadors dels grans propietaris
    • Can Carreras: Josep Aguer i abans Joan Brusés i Pere Roca, parcers
    • Cremadells: Rafel Aguer
    • Romaguera: Arnau Grau i abans Miquel Carbó, majordoms al mas de Sant Feliu; Felicià Terrats i els seus fills Martirià i Miquel, parcers, més altres treballadors i mossos
    • Josep Oliva, de Peralada: Martí Casanovas, parcer
    • Francesca [Olives] i Farraró, de Vilarnadal (Mas Bella?): Bonaventura Bru, parcer (abans Pere Bru)
    • Vicenç Roqui: Francesc Alay i abans Francesc Riera, parcers
    • Josep Roca, prevere (mas Roca): Quirze Miró, parcer
    • Josep Reig, de Vilabertran (abans Francesca Reig): Bernat Casanoves?, parcer
    • Josep Albert i Terradas, de Figueres (abans Terrades): Joan Garriga (abans: Francesc Alay i Jaume Pujol), parcers

3) Heretats dels ROMAGUERA i de can CARRERAS
Informació extreta dels cadastres dels anys: 1789 – 1716 – 1797

A) Casa i antic patrimoni dels Puig i Casadevall (1789). Inventari de l’heretament de Jaume Pont i Puig Casadevall (Cabanes,1759-1834), fill de Jaume Pont i Germànico, de Pont de Molins, i Francesca Puig Casadevall i Gorgot, de Cabanes.

B) Inventaris de l’heretat de Can Carreras: 1716 i 1797 (Font: l’arxiu familiar de can Carreras)

  • 1716/1717: Hereus de Francesca Despuig i Prats. Llistat dels camps que formaven l’heretat de can Carreras, llavors a mans de Francesc de Carreras i Raguer (Tàrrega, 1654 – Cabanes, 1740), vidu de Francesca Despuig i Prats (Cabanes, 1631 – 1715) i del seu fill Anton de Carreras i Despuig (1681? – Sant Pere Pescador, 1756). L’informe està basat en el Cadastre Patiño de Cabanes.
    • Cases del lloch y terme de Cabanes y lo que deu pagar quiscun anÿ inseguint lo ordre General del sr. Indendent Dn Joseph Patinÿo. Primo per las medidas de terra de tot lo terme, 12408 reals de ardits. Por la cases, edificis, censos, censals y delmes, molins y altres fabricas 878 reals. Y per lo personal de dit lloc 5200 reals. Que fa junt la suma 18486 reals. Y en lo ordre del Sr Intendent Rodrigo Cavallero ab lo arreglament dels bestiars mana se pague a cumpliment del anÿ 1717, 18467 reals. … importa 81 reals de més ….
    • Import del tribut. La superfície es mesura en vessanes i quartons i el pagament en lliures, sous i diners
      • Terra de ort a la tretsa – 18 sous barcelonesos
      • La primera calitat de sembradura y la primera de vinÿa, a la clase quinse – 13 sous
      • La segona calitat de sembradura y segona calitat de vinÿa, a la clase desavuÿt – 9 sous
      • La primera calitat de oliveras y a la clase vint – 7 sous
      • La segona calitat de oliberas a la clase vint ÿ hu – 6 sous
      • La tercera calitat de oliberas la la clase vint ÿ dos – 4 sous
      • Prats a la clase vint ÿ tres – 4 sous
      • Bosch y closas la clase vint ÿ 4 – 2 sous
      • Herms y garrigas a la clase 30 – 2 diners
  • 1797: Heretat de Maria Rosa de Carreras i Avinyó. Llistat de les finques que conformen l’heretat de Rosa de Carreras (Cabanes, 1738-1810) i la seva situació el maig de 1797: extensió de les finques, qui les treballa, què s’hi cultiva i condicions de l’arrendament.

Segons els documents de can Carreras, al cadastre de 1716, Cabanes va haver de pagar un tribut de 18.486 rals, mentre que el cadastre de 1779, l’impost importa 21.071 rals. En 63 anys la tributació va pujar a l’entorn del 15%. El 1789 la càrrega impositiva es va alleugerir fins a posar-se al nivell de 1716, es van pagar 18.944 rals d’ardit.

Bibliografia


by 12 comentaris

Cabanes. Casals amb història

Antònia Gimbernat i Gou. Cabanes. Casals amb història. Ajuntament de Cabanes, 2021

A totes les poblacions s’hi apleguen unes quantes famílies que durant llargs períodes de temps, per la seva situació econòmica i social, han ocupat els llocs clau des d’on han determinat el desenvolupament del municipi. Amb el temps, aquests llinatges han bastit els edificis singulars que, encara avui en dia, marquen empremta dins el teixit urbanístic dels nostres pobles i, alhora, són les famílies que ens ofereixen més informació documental.
Prenent com a punt de partida la descripció dels grans casals de Cabanes, alguns encara ara ben conservats, i d’altres malmesos o ja desapareguts, el llibre ressegueix l’origen i les vivències de les famílies que hi van viure i els lligams que es van establir entre les diferents nissagues alhora que ens desvetlla petites històries i anècdotes del municipi i de l’època.
Després d’un apartat dedicat als orígens del poble, amb el recull cronològic d’alguns documents que donen fe de la seva existència des de fa més de 1000 anys, aquest llibre segueix un itinerari a través de diversos indrets i carrers per descriure els diferents casals i la genealogia, fets, i anècdotes de les famílies que els van aixecar i mantenir, algunes documentades des dels segles XIII i XIV.
Les descripcions, entre poètiques i realistes, que Montserrat Vayreda va dedicar a Cabanes dins la seva obra «Els pobles de l’Alt Empordà», publicada per primera vegada el 1979, ens acompanyen a l’inici de cadascun dels capítols.

Introducció – Fonts i bibliografia

Casals i famílies:

  1. Mas de Sant Feliu de Cadins: Els Puig Casadevall · Els Pont (àlies Romaguera) · Els Gorgot · Els Aguer
  2. Can Carreras: Dels Corcoll als Despuig · Els Carreras · Els Conill · Els Puig
  3. Mas Ribas: Els Maimó i els Ribas
  4. Can Brusés i can Mont
  5. Els Ramis
  6. Can Turà: Els Pagès-Bassols
  7. Can Vanover: Els Vergés-Brugat
  8. Porxada de Les Voltes-Mas Roca: Els Roca i els Albert
  9. El Casino: Els Gimbernat

Algunes de les imatges del llibre

  • Mas de Sant Feliu de Cadins
  • Església i mas de Sant Feliu de Cadins. Autor: Joan Noguer. Any 1960. Font: Arxiu Municipal de Cabanes
  • Séquia del carrer Canal i casal dels Puig Casadevall. Autor: Joan Noguer. Any 1963. Font: Arxiu Municipal de Cabanes
  • El Casino i ca l’Aguer. Autor desconegut. Any 1940/50. Font: Gil Capallera
  • Jardí de can Carreras. Font: Cecília de Puig Arbolí
  • Escut heràldic de les famílies Carreras i Conill
  • Carrer Tetuán i casal de can Carreras. Autor: Joan Noguer. Any 1963. Font: Arxiu Municipal de Cabanes
  • Mas Ribas. Segle XX. Font: Família Pujolàs-Massoni
  • Carrer Fondac i portal de can Brusés. Any 1982. Font: Gil Capallera
    Carrer Fondac i portal de can Brusés. Any 1982. Font: Gil Capallera
  • Capella de Sant Sebastià i Can Mont. Data 1935. Autor: Joan Serra Mont. Font: Pere Serra Colomer
  • Can Ramis. Carrer Canal. Any 1960/70. Font: Gil Capallera
  • Cambra de can Turà. Any 1919. Font: Sergi Pagès Bolíbar
  • Saló de can Turà. Any 1919. Font: Sergi Pagès Bolíbar
  • Carrer porticat del Canal de Cabanes, 1988. Font: Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Joan Segur)
  • Les Voltes. Solar público de bóvedas edificadas por Juan Albert. Año 1858
  • Can Vanover
  • Can Vanover. Detall del portal
  • El Casino. Any 1940/50. Font: Gil Capallera
  • Carrer Canal i el Casino. Any 1960. Autor: Joan Noguer. Font: Arxiu municipal de Cabanes


Cartell i fotos de presentació del llibre (14/7/2021) – Fotos de Xavi Toral i Josep M. Dacosta

Text de la xerrada de presentacióBaixa
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Josep M. Dacosta
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Josep M. Dacosta
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Xavi Toral
  • Foto: Àlex Hernández
  • Hora Nova, 20/7/2021

Mapa de situació dels casals


by 3 comentaris

La segona guerra carlina a Cabanes (1846-1849)

Vegeu també:

Coneguda també com a Guerra dels matiners va ser una guerra de guerrilles repartida en gran part del territori català, causada pel fracàs per resoldre el tema dinàstic, la gran opressió a què estava sotmesa Catalunya amb els impostos centralistes, l’obligació dels joves catalans d’haver de fer el servei militar a l’exèrcit espanyol i que tocava a un de cada cinc joves, la gran crisi del camp i de la indústria i l’aplicació de la nova constitució de 1845 i l’obligació d’incorporar els pesos i mesures castellanes. Alguns historiadors la consideren la primera revolta en defensa d’una nació oprimida i d’uns ideals davant la invasió d’un poder estranger.

La premsa ens confirma el pas per Cabanes de la facció montemolinista (Partidaris del pretendent carlí Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín.)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Crònica de Pere Serra i Prim (1820-1889)

Lo dia 24 de Dbre [desembre] de 1847 se alsaren una partida anumenats Matines contra al Gubern Actual y al dia 31 del presen tingueren hordra tots lus Ajuntamens de alsan.. sumaten tot al paysanatja y cada hu revista las sebas propietats y casas de cam. 

Als hultims del mes de fabré de 1848 y ague hun gran alborot a dins Fransa entra las Tropas y Paysans pero las tropas se empesaren ab la paysanatja y al Rey y su familia sen fugiren á Inglaterra per no aber de pendrer mort y axis sesá [parà] la guerra y pusáren la lley anumenada Republica.

Recull de premsa:

  • 1848.- Barcelona, 3 de agosto. Los facciosos van prosperando en Cataluña, gracias á las tropelias, multas y otras disposiciones del general Pavia. Han entrado recientemente en Castellón de Ampurias en número de 200 infantes y 25 caballos», mientras otra partida no corta entraba en Cabanas, media legua de Figueras, donde encontró cenando en el mesón al destacamento de carabineros. La acción da mucho que pensar a los defensores de la libertad, y lo peor es que no se estermina con los medios que adopta el general Pavía: por el contrario va aumentándose diariamente. A: El clamor público, 8/8/1848, pàg. 3
  • 1848.- Castelló de Ampurias, 15 (Del Clamor) Esta madrugada es la segunda vez que los montemolinistas han invadido nuestra villa. La primera con el objeto de conminarnos con una multa si el dia 9 del corriente no les hacíamos efectiva la contribución de 40.000 rs. que pagamos al gobierno en dos plazos, y que hoy se han presentado para percibirla y multarnos porque aquella no se les hizo efectiva tal cual habian dispuesto.
    Todo esto acontece en un país en que la facción no podria parar un solo minuto mientras existe una columna para proteger al Ampurdán; porque el carlista que entra en esta “ratonera” no es susceptile que salga sin ser copado, batido o reventado; al revés de la tropa que apenas con marchas forzadas, les puede salir siempre al encuentro.- Sin embargo, la facción se ha acostumrado a vivir en estos alrededores, cebada con los grandes recursos que encuentra; no es ostigada y hace tres días que de fijo se sabe su existencia en los vecinos pueblos de … Garriguella, etc. y que otros tantos la hermosa columna del comandante  Lafont, fuerte de tres o cuatro compañías de cazadores, un piquete dd caballería y otro de mozos de escuadra, se encuentra en Figueras y no obstante no busca a la facción cuyo número y valor no iguala en mucho al de la tropa …
    … Al Sr. Romaguera, vecino de Cabanas, media legua de Figueras de Figueras, la facción le exige 30 onzas en oro ó el caballo; este rico hacendado ha consultado a las autoridades de Figueres que le contestan que si entrega el caballo pagará los 4.000r. y marchará en seguida a la disposición del capitán general
    A su tránsito por Peralada la facción ha hecho seguir presos a los dos propietarios Sr. Molinaret y Sr. Carbó. Se asegura que es a causa de que se negaron a satisfacer las respectivas cuotas por la contribución que les paga aquella villa. Al Sr. cura de Garriguella la facción le ha impuesto la multa de 25000 rs. exactamente no se sabe el motivo; pero se cree que es porque temerariament se negó en aprontar el respectivo contingente por el patrimonio que posee..     A: La Esperanza (Madrid. 1844). 22/8/1848, pàgina 3.

    • El Sr. Romaguera havia de ser Vicenç Pont i Aguer (1786-1849) o bé el seu fill Josep Pont de Vinyals (Cabanes, 1825-Figueres, 1886)
  • Figueras 4 de marzo. Al mismo tiempo que unos doscientos facciosos al mando segun parece de Serrats y Saragatal se corrieron anoche hasta Darnius en cuyas inmediaciones permanecieron parte del día de hoy recaudando contribuciones o amenazando a los alcaldes para que pasen dentro un cierto plazo a satisfacerlas en los puntos que se les designa. Marsal con unos 100 infantes y 40 caballos se ha dirigido con igual objeto a San Pedro Pescador, Vilacolum, Armentera y otros pueblos del centro del llano, que durante la pasada guerra no se las pagaron jamás y que no se vieron invadidos per ellos mas que una rara vez.
    Sobre la una de la tarde ha salido una columna de esta villa pero ha regresado al anochecer, no habiendo pasado de Cabanas ….     A: El Clamor público, 13/3/1849

Més informació:


by 1 comentari

Capítols matrimonials: Pont-Aguer (1780)

Capítols matrimonials de Jaume Point i Antònia AguerCapítols matrimonials signats entre Jaume Pont de Casadevall i Puig i Antònia Aguer i Puigferrer, el 14 d’octubre de 1780.

El casament es va celebrar el dia 29 del mateix mes i any.

Joan i Esteve, els dos possibles hereus de la família Aguer, feia menys de dos mesos que havien mort, possiblement d’alguna epidèmia. Joan, amb dotze anys, va morir el 28 d’agost i Esteve, el 3 de setembre, als cinc anys.

El document, amb tots els seus acords i puntualitzacions, és una bona eina per entendre les relacions familiars de l’època i per constatar que els contractes matrimonials eren, de fet, pactes econòmics, on no es deixava res a l’atzar,

Transcripció de l’acta notarial dels Capítols Matrimonials

Resum del sis apartats del document

  1. Jaume Pont i Germànico i Francesca de Casadevall i Puig nomenen hereu i fan donació de les propietats al seu fill Jaume Pont de Casadevall i Puig, amb la condició de què ells en mantindran l’usdefruit i tots els drets fins al moment en què els dos hagin mort i es reserven “lo senyorio major y govern de la casa, patrimonis y familia”. Del patrimoni familiar, el pare es reserva 1000 lliures i la mare “trescentas doblas vellas de cinch lliuras dotze sous barcelonesos la dobla”. També es reserven una quantitat per dotar les seves filles: Rosa, Francesca i Maria Antònia. Es pacten les condicions davant la possibilitat que la mare mori i el pare es torni a casar i tingui fills amb la nova esposa. Es detalla qui seria l’hereu si el fill morís sense descendència. S’obliga a fer inventari dels béns després de la mort dels pares (la signatura d’aquest inventari va tenir lloc el 9 de novembre de 1789)
  2. Rafel Aguer Aguer i Caterina Puigferrer fan donació de les propietats i nomenen hereva la seva filla Antònia Aguer Puigferrer, amb la condició que ells en mantindran l’usdefruit i tots els drets fins al moment en què els dos hagin mort i es reserven “lo senyorio major y govern de la casa, patrimoni de Aguer y familia”. S’acorda que si Rafel morís, la família Pont Casadevall “hagen de alimentar en sa casa y compañia á la dita Sra Catherina Aguer y Puigferrer … y demes familia de ell dit Sr Rafel Aguer, en cas de no ser esta acomodada, de tots aliments á la vida humana necessaris en sanitat y malaltia en menjar, beurer, calsar y vestir ab tota decencia y segons son estat y qualitat .. sens haber de treballar la dita Sra Catherina Aguer, y que á esta li tingan de donar annualment trenta lliuras per sa botxaca”. Del patrimoni Aguer, el pare es reserva 1000 lliures i la mare 475 lliures, així com el dot de les seves filles Maria i Teresa. Es pacten les condicions a complir davant d’un possible nou matrimoni dels pares. Es disposa qui seria l’hereu si Antònia morís sense descendència. S’obliga a fer inventari dels béns després de la mort dels pares (de moment es desconeix si es va fer). Es puntualitza que si, en el futur, els pares tenien un fill mascle, o si el pare es tornava a casar i tenia un fill mascle, Antònia deixaria de ser l’hereva i rebria el mateix dot que les seves germanes, quatre centes lliures, vestits i calaixeres.
  3. Antònia Aguer accepta la donació dels béns Aguer, amb totes les condicions i ho aporta com a dot del casament.
  4. Jaume Pont de Casadevall i Puig accepta la donació dels béns Pont i Casadevall, amb totes les condicions.
  5. Antònia Aguer, amb la presència i consentiment de Jaume Pont Casadevall Puig, accepta que si el seu pare tenia un fill mascle, renunciaria a la herència universal i acceptaria el dot estipulat.
  6. S’acorda que Jaume Pont i Germànico pagarà “los vestits nubcials tan de gala, com interiors, dos caleixeras, y las joyas per adorno de … la Sra Antonia Aguer y Puigferrer sa nora esdevenidora” i se’n descriuen les condicions, la més important la que fa referència la possibilitat de què Antònia tingués un germà i perdés l’herència. En aquest cas “el Sr Rafel Aguer pagará y satisfará al dit Sr Jaume Pont y Germanico tot lo valor é import dels dits vestits y de las dos caleixeras, que haurá costejat per lo present matrimoni y adorno de la dita Sra Antonia sa filla, segons constará de la nota del import dels dits vestits y caleixeras”.

 

Pel document sabem que, els tres membres de la família Pont Casadevall sabien escriure, però de la família Aguer, només sabia escriure el pare.
Signatures dels CM


by 6 comentaris

Família Romaguera

Puig CasadevallMés informació: Cabanes. Casals amb història

Els Pont i Germànico, de Pont de Molins, solien aparèixer documentats amb l’àlies “Romaguera”. La branca de la família que va venir a Cabanes i que, fins després de la Guerra Civil, va ser propietària del Mas de Sant Feliu, sempre se l’ha conegut com els Romaguera, tot i que mai han portat aquest cognom.

Aquest fet fa suposar que, abans del 1600, algun membre de la família Pont es va casar amb l’hereva d’un Romaguera i van mantenir el cognom de la noia com a “àlies” (aquest fet era corrent quan la posició social de la dona era superior a la de l’home i, fins i tot, els fills acostumaven a portar el cognom de la mare).

La relació dels Pont amb Cabanes es remunta al casament de Jaume Pont i Germànico amb Francesca Puig i Casadevall (1747). El seu fill, Jaume Pont i Casadevall, es va casar amb Antònia Aguer, hereva de la família Aguer (1780).

D’aquesta manera els Pont i Germánico (àlies Romaguera), que tenien la seva propietat a Pont de Molins, aconsegueixen el patrimoni dels Puig Casadevall amb casa i terres a Cabanes, a Sant Feliu de Cadins i a les Olives de Peralada i el patrimoni dels Aguer, convertint-se en una de les famílies més influents de la comarca.

Com es pot veure a l’inventari descrit al treball Cabanes 1789: inventari i llibreria d’un hisendat, aquesta és la descripció aproximada de les propietats:

  • Pont i Germànico (Pont de Molins)
  • Casadevall i Puig (Cabanes)
    • Sant Feliu de Cadins: Mas | Heretat: 156 vessanes
    • Cabanes: Casa al carrer Canal | Heretat i Mas del Porxo: 112 vessanes
    • Les Olives (Peralada): Mas Puig | Heretat: 136 vessanes
  • Aguer (Cabanes)
    • Casa al carrer Canal | Heretat
    • A falta de l’inventari de les propietats d’Antònia Aguer i a partir del que es pagava de contribució, cal suposar que la propietat rondava les 300 vessanes. De moment només es té constància de què el 1723, quan es van unir les dues branques dels Aguer amb el casament dels cosins Antoni i Llúcia, la branca del fadristern aportava unes 60 vessanes.

Segles XVI-XVIII
Família Puig Casadevall

L’origen documentat dels Puig de Cabanes es remunta a principis segle XVI, quan Miquel Puig, casat amb Francesca, adquireix el mas Moner (es desconeix la seva localització) de Cabanes i el 1530 ja hi habita. El 1579, el seu fill Antic Puig, es casa amb Margarida Ramis i Requesens, filla de Francesc Requesens –àlies Ramis- i d’Antiga Ramis, pagesos de Cabanes. El 1600, Antic Puig adquireix l’heretat de Sant Feliu de Cadins i altres finques de Cabanes. Dels seus néts destaquen Jaume Puig, prevere i domer de Cabanes, que va morir el 1708 i l’hereu, Miquel Puig i Prats, casat amb Anna Maria Coll, de Capmany. Caterina Puig i Coll (?-1684), filla de Miquel i Anna Maria, es va casar amb Miquel Mir-Casadevall, de privilegi militar i familiar del Sant Ofici de la Inquisició, des de 1676. Aquest casament aportà noblesa a la casa Puig de Cabanes, com a descendent d’en Mir de Segaró (pagesos de privilegi militar des de 1481). El 1682, el seu hereu Josep Puig i Casadevall es va casar amb Margarida Viader i Suardell, de Montiró.

El 1707 –en plena guerra de Successió- Miquel Puig-Casadevall i Viader, fill de Josep Puig i Margarida Viader, es va casar amb Maria de Batlle i Bellsolà, filla de Joan Batlle, cavaller de Parets i d’Oròsia Bellsolà i Corominas. El 1715 Maria de Batlle va morir i dos anys més tard, Miquel es va tornar a casar amb Anna Maria Gorgot i Pellicer. L’hereu, fill de Miquel Puig-Casadevall i Maria de Batlle, va morir jove i sense descendència masculina. Vicenç, fill de la segona esposa ja s’havia ordenat capellà, per tant l’hereva fou Francesca Puig-Casadevall i Gorgot –nada el 1725-, la qual el 1747 es va casar amb Jaume Pont i Germànico i Molar, àlies Romaguera, de Pont de Molins.

Més endavant Jaume Pont i Germànico i Puig-Casadevall, fill de la parella, es va casar amb Antònia Aguer, pubilla de la casa i heretat dels Aguer. Amb aquests dos casaments es va extingir la casa Puig Casadevall i la branca principal dels Aguer i la seva propietat va passar als Romaguera.

Montserrat Vayreda i Trullol, a la seva obra “Els pobles de l’Alt Empordà”, fa una petita descripció del casal que tenien al carrer Canal i que més endavant va formar part del patrimoni dels Romaguera.

Vegeu:

1.- Arbre genealògic dels Puig i Casadevall A: Viader, Fernando. 127 genealogies de Fernando Viader : la memòria familiar dels propietaris gironins
[Girona : CCG Edicions : Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona ; Banyoles : Consell Comarcal del Pla de l’Estany], 2004

2.- Gimbernat i Gou, Antònia. Cabanes (1701-1714) Pàg. 70-72 (Setembre, 2014)

3.- Llibre dels actes del patrimoni de Vicenç Puig Casadevall, prevere, començat el 15 d’abril de 1758.
1 llibre.- En foli. Es refereix a l’heretat de Sant Feliu de Cadins (parròquia de Cabanes), heretat o Mas Puig – Les Olives (Peralada) i heretat Moner (Cabanes).

Fons Can Carreras de Cabanes d’Empordà. ANC1-1187-T-11.

imatge

Aquest document ens permet conèixer l’origen de les tres heretats de la família:

  1. Mas de les Olives (Peralada)
  2. Mas Moner.- Ja existia a principis del segle XVI. Per la descripció que ens ha arribat pensem que es trobava dins el poble, on hi ha les restes del casal de la família (carrer Canal, 12-14). … La qual afronta a sol ixent ab o pati de Joan Vicens, a mitgdia ab lo carrer publich. A ponent amb la casa y paller den Vanover y part ab lo carrer. Y a tremontana … El 15 d’abril de 1527, Narcís Moner va comprar l’heretat a Miquel Prats, mercader de Figueres, per 150 lliures (Pere Figuera, not. de Figueres). Tres anys després, el 24 maig del any 1530, Narcís Moner la venia de Miquel Puig que llavors ja vivia a Cabanes per 163 lliures (Miquel Peres, not. de Peralada). Es desconeix qui era el senyor directe de la propietat.
  3. Heretat de Sant Feliu

Segles XIX/XX
Família Pont (àlies Romaguera)

Vicenç Pont i Aguer (1786-1849)

Fill de Jaume Pont Casadevall i d’Antònia Aguer Puigferrer. El 1807 es va casar amb Teresa de Vinyals i Guinart, de Flaçà. Van tenir cinc fills: Josep, l’hereu, Carme, Dolors, Joaquima, casada amb un Jordà, de Pont de Molins i Pilar, casada amb Ramon Azemar, de Figueres i pares de l’arquitecte Josep Azemar Pont.

1863

Josep Pont de Vinyals (Cabanes, 1825-Figueres, 1886)

Hisendat amb propietats a Cabanes, Peralada i Flaçà, va ser regidor conservador a l’Ajuntament de Figueres els anys 1856/57. Vivia a Figueres a la casa Romaguera o Casa Pont de Vinyals, obra de l’arquitecte Josep Roca i Bros.

Es desconeixen les dades de la construcció de la casa pairal de Cabanes, el mas de Sant Feliu, però sabem que el 1863 Josep Pont va rebre un premi de la secció de construccions rurals per la construcció del seu mas de Sant Feliu de Cadins. A: Revista de agricultura pràctica, economia rural, horticultura y jardinería publicada por el Instituto Agrícola Catalán de San Isidro (1863)

Casat amb Matilde Cabanel de Stadieu, de Narbona (+1915), van tenir una filla. El casament de la seva filla i pubilla Maria Pont de Vinyals i Cabanel amb el propietari de Darnius Jaume Gorgot i Gorgot, va fer que la propietat passés a formar part del patrimoni Gorgot

Família Gorgot

Jaume Gorgot i Gorgot (Darnius, 1864 – Figueres, 1941). Hisendat.

Jaume Gorgot, advocat,  formà part de la junta directiva de la Cambra Agrícola de l’Empordà.

Fou jutge municipal de Darnius (1887-1888). L’any 1888 es casà amb Maria Pont de Vinyals i Cabanel (Figueres,1869-1894), filla i pubilla de la Casa Pont de Vinyals o Casa Romaguera, amb propietats a Cabanes i altres pobles. Arran del seu matrimoni, residí a la casa Romaguera del carrer de la Jonquera (Figueres). Enviudà l’any 1894 i es casà en segones núpcies amb Dolors Baig l’any 1921, una vegada morts prematurament els seus tres fills: Concepció, Roser que va morir el 1906, als 13 anys d’edat, i Josep Maria, mort el 1918, al cap de 8 mesos del seu matrimoni amb Rosa Mir.

Dolors Baitg (+1954), la seva vídua, va anar venent les seves propietats que van quedar molt repartides entre els pagesos de Cabanes.

Recull de premsa:

  • Funerals.  Trasllat de les despulles mortals de la respectable Sra. D. Narcisa de Rich, Vda. de Puig, mare de nostre apreciat amich y suscriptor don Eusebi … ,y les de la virtuosa senyoreta donya Roser Gorgot y Pont … La Veu de l’ Emporda, 12/08/1911, pàg. 4
  • Cabanes. Enterrament de les despulles de Roser Gorgot i Pont cinc anys després de la seva mort a Barcelona. La Veu de l’ Emporda, 19/08/1911, pàg. 3

Vegeu:
Panteó dels Romaguera al cementiri de Cabanes  |  Genealogia dels Romaguera

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mas de Sant Feliu

Edifici aixecat a finals del s. XIX per substituir-ne un altre de més petit que hi havia al mateix lloc. De l’exterior cal destacar-ne la sumptuosa escalinaya bessona d’accés a la casa. En aquesta façana hi ha una galeria d’arcs de mig punt. A l’interior les cambres són de sostres alts i amb grans obertures.

Forma part del mas les restes de l’església de Sant Feliu de Cadins.

A: Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya

Documents:

Bibliografia: