Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


by 5 comentaris

Festa Major – s. XIX

Alguns documents ens parlen de les incidències i organització de la Festa Major de Sant Vicenç, a finals del segle XIX.

Vegeu també:  Festes  |  Programes de festes

1864-73

Pere Serra Prim, a la seves cròniques, ens explica els enfrontaments entre l’Ajuntament, el poble i el rector Mn. Joaquim Geli que no estava d’acord en el que se li pagava pels oficis de la festa, mentre el poble no estava disposat a pagar més del que havien cobrat els anteriors capellans.

Segons la crònica de Pere Serra, el 1864 es va fer la festa sense músics … vingueren las festas de Sn Visens y ague hofisi de … ans sens musica … El 1867 encara es mantenia la desunió … al primer dia dos misas baxas cum hun diumenja al segon dia huna misa baxa cum als dias faner y al tercer dia ni ague mes de huna perque per casualitad si encuntrá hun capella fur[aste] … tabe 2 misas baxas ebenti cobla per la plasa y per al sarau y ab aquesta desunio perde la caritad de la yglesia y se abia de fer als pubordras a fabor seu que lo Ajuntament no lin bulgueren fer…

1872-74

Dues actes municipals de l’any 1872 i una del 1874 fan referència a l’organització de la Festa de Sant Vicenç.

Festa Major

Gràcies a aquests documents podem saber que:

  • Els encarregats de preparar la festa eren els “pabordes” de Sant Vicenç, Sant Sebastià i el Rosari, avantpassats de les actuals “comissions de festes”
  • La funció dels pabordes era contractar els músics, allotjar-los a casa seva donant-los menjar i llit i pagar la cera necessària per a les funcions religioses
  • L’import de les despeses s’obtenia del que es recaptava durant la festa, de les almoines recollides durant l’any i del “llevant de taula” (Capta domiciliària que fan els obrers o majorals de la festa major, els comissionats d’una confraria, etc., bon punt després de dinar, tot aprofitant la reunió dels familiars de cada casa, per recollir diners destinats a sufragar les despeses de la festa). Les “pabordesses” de la Candelera van seguir amb la tradició del llevant de taula per mantenir l’altar i pagar la festa
  • Segons la disponibilitat de l’Ajuntament, si no es cobrien les despeses, es pagava amb diners dels fons comunals. Tot i que els anys 1873 i 1874, l’Ajuntament no va destinar cap quantitat a la festa i es desentengué de les possibles pèrdues.
  • Si després de pagar les despeses sobraven diners, passaven a disposició dels pabordes per destinar-los a la millora de l’església o al que creguessin convenient
  • El 1874, els pabordes es desentengueren de l’organització la festa i va ser el veí Josep Clos Sot, qui es va oferir a fer-se càrrec de contractar els músics. L’Ajuntament va acceptar l’oferta exigint que els músics havien d’actuar a les funcions religioses, si algú ho demanava,  a les cercaviles acostumades, als balls i a les sardanes sense cap ajuda econòmica per part de la Corporació

Festa Major

Transcripció de les actes:

10 de gener de 1872

… reunido el Ayuntamiento con los pubordres de San Vicente, San Sebastian y del Rosario, presididos por el Señor alcalde … … acuerdan unanimes que los expresados pubordres se cuydaran de contratar la musica y les daran la manutencion como de costumbre en sus respetivas casas, cuydando de la Iglesia como se ha verificado aqui, pagandose el gasto tanto de los musicos cera y demas que se ofrezca de lo que se recaude en dichos dias de saraos llavan de taula y limosnas recaudadas y que se recaudaran y si faltan alguna cantidad para sufragar el gasto acuerdan tambien que de segun para sufragarlo de fondos comunales, pero si sobra alguna cantidad quedara a disposicion de los pubordres para que lo inviertan de comun acuerdo en lo que consideren mas de utilidad… Signen: José Ribas, alcalde; José Oliba, Rafael Aguer, José Monicoy, José Terrats, Miguel Blay. Los pubordres: Pedro Heras, Jayme Palliser, Miguel Tuebols, José Pomes, Salvador Pi

25 de desembre de 1872

… reunidos en el Ayuntamiento con los pabordeses de San Vicente, San Sebastian y del Rosario …  …el objeto de la sesion era a consecuencia de ácercarse la fiesta mayor de este pueblo y por lo tanto para ponerse de acuerdo del modo como debia celebrarse, por la musica demas que se acostumbra en dichos dias, en los años anteriores, debiendoles advertir que la comision de presupuestos no habia dejado consignada en el mismo, cantidad alguna por funciones religiosas…. acuerdan que los expresados pabordres se cuydaran de la musica, dandoles la manutencion y cama en sus casas, como se acostumbra, cuydando de la Iglesia como se ha verificado hasta aqui y que se pague el gasto tanto de la musica, cera y demas que se ofrezca, de lo que se recauda en dichos dias en los saros, “llevan de taula” y limosnas recaudadas y que se recauden; y si falta alguna cantidad para sufragar el gasto acuerdan tambien que se saque de los fondos comunales insiguiendo la costumbre de los años anteriores, peró que si a la rendicion de cuentas de este ayuntamiento no se aprobaba el recivo de la cantidad que puede recorre del fondo comun quedaban todos obligados á pagarlo por partes iguales de sus respectivos bolsillos y si por el contrario resultaba alguna cantidad sobrante, quedaba á disposicion de los pabordres para invertirla del modo que estimen prudente en adorno y mejora de la Iglesia. Signen: Jose Bascu, alcalde, Juan Pou, Jose Serra, Geronimo Font, Jayme Pumes, Jose Brugat, Mariano Ramis, Fco Municoy. Los pabordres: Miquel Palliser, Rafael Giralt, Juan Pey, Jayme Brugat, Pedro Serra, Salvador Pi

4 de gener de 1874

… el señor presidente Don Juan Pou y Bruses … manifesto que debian tomar resolucion acerca la costumbre establecida desde tiempos muy remotos, de solemnizar los dias de la fiesta mayor de este pueblo en referencia a la musica y funciones de iglesia, vista la actitud tomada por los mayordomos (pabordes) desentendiendose de toda obligacion … unanimes acuerdan …. …  3º y último que en virtud de haberse desentendido los pabordes de toda obligacion acerca la musica y demas anexidides en los dias de la fiesta mayor y no teniendo cantidad alguna presupuestada para festejos o funciones de Iglesia y publicas, el Ayuntamiento debe desentenderse y se desentiende de toda obligacion o compromiso para los fines indicados; y considerando que el vecino de este pueblo Don Jose Clos y Sot se presento manifestando que en caso de desacuerdo con los pabordes el se ofrecia para hacerse cargo de los musicos para los dias expresados a cuenta suya, el Ayuntamiento acuerda, ceder este derecho al expresado Jose Clos y Sot mediante empero la obligacion de ceder la musica para las funciones de Iglesia si alguno tiene deseo de que los haya como los años anteriores y la de hacer todas las pasadas por el pueblo de costumbre y bayle publico o sardanas por la tarde en la plaza de la Republica de este pueblo sin ninguna clase de retribucion por parte del Ayuntamiento …


by 1 comentari

La tercera guerra carlina a Cabanes (1872-1876)

Vegeu també: 

La tercera guerra carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876. El pretenent al tro del Regne d’Espanya Carles VII va cridar a la revolta el 15 d’abril de 1872 i va ser escoltat pel País Basc, Catalunya i també es van aixecar partides a altres llocs.

Un dels motius que va empènyer alguns sectors de Catalunya a sumar-se a la revolta, va ser la promesa de restauració de les Constitucions catalanes, abolides pels Decrets de Nova Planta de Felip V (1714).

El febrer de 1873, amb la proclamació de la República, molts monàrquics es van passar als carlins. A Catalunya el representant de Carles, el seu germà Alfons Carles de Borbó, va haver de passar a França l’octubre de 1875 i les darreres partides foren liquidades el novembre de 1875 donant-se la guerra per acabada el 19 de novembre de 1875.

Tercera Guerra Carlina. Viquipèdia

La darrera guerra carlina començà a les contrades gironines, amb l’entrada, procedent de França, de Francesc Savalls, el mes de maig de 1872. Penetrà pel costat de Maçanet de Cabrenys al front d’algunes forces i acompanyat d’altres caps carlins. Una vegada dintre territori espanyol es dedicà a reclutar gent prenent com a base d’operacions la zona muntanyosa de la Garrotxa, portà a cap nombroses i ràpides incursions vers la plana litoral a fi de recollir diners -recaptació de contribució per al nou estat carlí- i enganxar voluntaris per a reforçar les seves tropes.

L’any 1873, Cabanes viu intensament els efectes de la tercera guerra carlina. Així ho podem constatar a partir de diferents fonts documentals: Actes municipals dels anys 1873-1876 | Crònica de Pere Serra i Prim | Registres parroquials

1.- Actes municipals dels anys 1873-1876

2.- Crònica de Pere Serra i Prim (1820-1889)

3.- Registres parroquials (només matrimonis)

Durant els cinc anys que va durar la guerra es van celebrar 54 matrimonis eclesiàstics. De les 108 persones que van contraure matrimoni hi havia:

  • Solters = 98
  • Vidus = 10
  • Menors de 20 anys = 21
    • 2 de 15 anys
    • 1 de 16 anys
    • 5 de 18 anys
    • 13 de 19 anys
  • Entre 20 i 30 anys = 73
  • Més de 30 anys = 14

L’any 1873 (màxima activitat guerra carlina a l’Empordà) es constata que durant algun temps moltes parròquies es van quedar sense capellà. Arran de l’entrada en vigor de la Llei provisional 2/1870, de 17 de juny del Registre Civil, s’havia decretat l’obligació del matrimoni civil i el 1873 va ser la primera vegada que a Cabanes un casament no va ser segons el ritus religiós. De maig a octubre no hi ha cap casament eclesiàstic.

… aqui se trubara que en 7bra de 1870 vingue hordra [ordre] del Gubern que cualsebols que de vulguesin casá per aser ben cazats abian de selebrar al matrimoni ab al Jutja de Pau de las publasions y lo matex era al batejá y si tenian boluntad ab al capellans era boluntari y axis se fa ab tots dos al 26 de juliol de 1873 fou al primer dia que se selebra matrimoni ab al jutja y no ab al capella que foren Pera Pi y Giral y Maria Fon y Matas per falta de capellans que en moltas parroquias lus abian presus ho se abian apartad y axis es que estiguerem algunas festas sensa misa per falta de capellá… A: Crònica local de Pere Serra i Prim

Bibliografia:

Recull de premsa:


by 3 comentaris

Batallons de Treballadors-1940

Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors (BDST)

batallo 136

Fitxa del Batalló de Treballadors 136 (Archivo General Militar. Guadalajara). A: memoria.cat

Vegeu també: Franquisme: postguerra

… no estaven formats per presoners de guerra sinó per soldats de lleva que feien el servei militar. En concret es tractava de les lleves dels anys 1936 al 1941 (els nascuts entre 1915 i 1920) que van lluitar a la guerra, però que per culpa d’aquesta no havien pogut realitzar el servei militar. Quan el règim va reorganitzar la mili, poc més d’un any després d’acabar l’enfrontament, van decidir que aquells mossos havien de classificar-se en funció dels seus antecedents político-socials, de manera que els que eren considerats per les autoritats locals com a Desafectos serien integrats en aquests batallons disciplinaris, mentre que la resta passaven a les unitats normals. Una forma més de la repressió, amb la que es castigaven aquells joves que havien mostrat simpaties pels moviments d’esquerra o que es van enfrontar voluntàriament al feixisme. Així es com es creen els BDST, que funcionaran des de mitjans de 1940 fins al final de 1942 en que desapareixen. Representen, doncs, la continuació dels batallons de presoners de guerra i de les obres que portaven a terme i que tan bon resultat estaven donant al nou estat i a tots els que estaven al seu costat.

… Amb aquest fi [normalitzar el servei militar] es dóna l’ordre des de la Dirección General de Reclutamiento y Personal el 22 de desembre de 1939 que diu textualment: “Para normalizar el equitativo cumplimiento del servicio militar, es indispensable proceder con urgencia a una rectificación de los alistamientos” … El servei militar serà utilitzat com a excusa per a continuar amb el treball forçat de milers de joves … S’estableixen tres noves categories en funció de la seva actuació envers el Movimiento: Afectos, Indiferentes i Desafectos. Així de senzill. Els mossos Afectos o Indiferentes ingressaran a files en unitats normals a complir amb la pàtria, i els Desafectos passaran a les unitats de soldats treballadors, on compliran el servei militar d’una forma un tant especial… Per a tots els mossos que s’havien refugiat fora d’Espanya, s’havia disposat que si no retornaven abans del 17/03/40 serien considerats pròfugs. La data, com sempre, no és casual, i pretén donar-los temps un cop retornats per a ser allistats i, així, poden tenir una oportunitat de ser ben conceptuats i evitar caure en batallons disciplinaris. Si tornen després, inevitablement hi aniran …  A Catalunya la majoria d’unitats estaven enquadrades dins del Servicio Militar de Puentes y Caminos de Cataluña (SMPyC)…

A: Camps de concentració i unitats disciplinàries de treballadors a l’Espanya de Franco

… Però ja des del novembre de 1939 tenim constància de l’existència a Figueres d’un altre fenomen repressiu: els batallons de treballadors. Cal recordar que per efectes dels bombardejos de l’aviació franquista molts edificis i infrastructures públiques de la ciutat havien sofert gran danys materials, alguns irreparables. A la comarca moltes obres públiques també havien desaparegut a causa de l’estratègia de l’exèrcit republicà en retirada. Com deia la premsa oficialista, en aquests llocs s’hi havien sentit els “estragos producidos por la Guerra de Liberación”.

La solució del règim fou la creació d’aquests batallons de treballadors que complien la funció penal, la d’adoctrinament en els ideals del règim i la de contribuir amb mà d’obra barata a la reconstrucció del país. Les condicions de treball imposades a tots aquest desafectos eren deplorables, per més que la propaganda volgués fer creure el contrari….

A: Testart i Guri, Albert. La Figueres de la postguerra. AIEE, 41 (2010)

Els batallons de treballadors, per tant, foren una arma de repressió política i una eina d’aprofitament militar i econòmic pels vencedors, bàsica per a la reconstrucció de les infraestructures destruïdes o malmeses per la guerra i en els treballs de fortificació i defensa de la península durant la 2ª guerra mundial.

A L’Esquerda de la Bastida, 124 (2012) hi apareix un article de Ramon Boix titulat Els Búnquers de La Jonquera: CR10 i CR11, on hi diu:

Sabem també que el juny de 1940 hi havia el Batallón de Trabajadores n. 136 (més endavant s’anomenaria Batallón Disciplinario n. 15), instal·lats en els Querols (nou jonquerencs van estar en aquest batalló). D’aquí passaren a Cabanes per treballar a la carretera de Boadella.

Almenys els mesos de maig i juny de 1940, el Batalló de Treballadors, núm. 136 va estar allotjat a Cabanes i així ho confirmen alguns dels graffitis trobats a les golfes de can Turà.

graffiti111-06-40 – 136 Btn
Otras noticias de … nos aseguran que pasamos al cuerpo de Ingenieros como soldados

graffiti212-6-40. Partimos mañana en direccion a la Junquera. S.S.S.

lleidatansSe marxan de esta localidad los reclutas leridanos
del 136 Batallón Trabajadores 3a Compañía, el 13 de junio de 1940

Victorio FernandezVictorio Fernández soltero de 23 años de edad hijo de Ramon y Rosa.
Esta prestando servicio en esta unidad Batallon de Trabajadores Nº 136 3ª Compañia
llevando 9 meses en el Frente en la Zona Nacional y 25 en el Batallon 121 y 2 en el 136.
Saludo a Franco. Arriba España

Gràcies als altres graffitis podem conèixer alguns dels joves estadants i les seves inquietuds. Així hi trobem:

  • Noms dels soldats i llocs de procedènciacalendari 1940
    • Fermín Fernández – Enrique Fontanet – Jaime Plaja, San Pedro Pescador (7 6 40) -Jaime Plaja (1 9 40) – José Torres natural de Bellver (Lérida) – Victorio Fernández soltero de 23 años de edad hijo de Ramon y Rosa, de Villagarcía de Arosa – F. Solsona
    • Astúrias, Ferrol del Caudillo, La Coruña,  Salamanca, Villagarcía de Arosa, Sant Pere Pescador, Bellver, Lleida…
  • Calendari dels mesos maig-setembre de 1940. Una “ics” assenyala tots els dies compresos entre el 13 de maig i el 10 de juny. Suposadament és el temps que el seu autor va estar a la casa. Un escrit afirma que el 13 de juny els lleidatans marxen de Cabanes. També està marcat el 24 de juny, potser perquè es deia Joan.
  • Apunts de química. Possiblement un estudiant o professor de química “recordava” els seus coneixements amb diferents llistats de la “Taula periòdica”, dedicant la seva atenció a la química inorgànica i als “oxoàcids”
  • Joc de cartes. Uns llistats que semblen ser els punts aconseguits al popular joc de la “manilla“
  • Dibuixos: Una caricatura i una ma amb un rellotge i anells
  • Avisos, reflexions i apunts
    • Visitar el Ferrol del Caudillo. Grandes arsenales
    • Visitar La Coruña i el Ferrol del Caudillo casa elegante
    • Recuerdo de Ramiro … que a gozado de esta abitacion 24 dias
    • Para tabaco a Sala i Saurí
    • Se suplica no pedir tabaco
    • Vivan los que viven en …

Graffitis: Imatges i textos 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Bibliografia:


by 3 comentaris

Casernes militars (1939-1945)

Padro municipal

Vegeu també: Franquisme: postguerra

…  El mes d’abril de 1945, arran de les incursions dels maquis per la zona fronterera, [Manuel Baturone] fou enviat amb la divisió 123 a l’Empordà i s’establí a Vilabertran per tal de reforçar el control del territori del nord-est català….

…  L’anomenada Línia P, abreviació de la “P” de Pirineus, també coneguda com a Pérez o Gutiérrez, no és més que un nom amb el que es va voler designar el conjunt d’obres fetes durant els anys quaranta i principis dels cinquanta per tal de fortificar els Pirineus d’una possible invasió externa …  … El conjunt dels búnquers de la Jonquera formen part de l’anomenada Línia P. Es va començar a construir l’any 1943. Aquest nom era amb el que es coneixia una línia defensiva i estratègica de búnquers que s’allargava al llarg del Pirineu, amb un traçat més o menys paral·lel al traçat de la frontera. La línia P era especialment consistent en els punts per on passaven les grans vies de comunicació. Això va fer que l’Alt Empordà i en concret la Jonquera i la N-II fossin un dels focus importants…

Entre el 1944 i 1948, al nostre terme municipal hi havia tres búnquers anticarro (línia P) situats estratègicament prop del pont que creua el riu Llobregat. Al costat de Cabanes n’hi havia dos, avui desapareguts, (un per les riuades i l’altre per la mà de l’home) que estaven situats un a cada costat del pont i un altre al costat de la carretera.

Cabanes, com altres pobles de la comarca, va haver d’habilitar casernes per acollir les tropes encarregades de contenir un possible atac del maquis i controlar els diferents punts de la “Línia P”. Així ho reflecteix el padró municipal de desembre de 1945, amb quasi 400 soldats hostatjats en diferents indrets del poble.

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, aquesta va ser la població cabanenca dels primers anys del franquisme:

  • 1936.-  742 habitants
  • 1940.-  663 habitants
  • 1945.-  1040 habitants, 696 homes i 344 dones
  • 1950.-  663 habitants

1939

Justificante de revista para la de Comisario del mes de la fecha amb el llistat de personal militar. Font: Arxiu municipal

  • Regimiento infantería La Victoria núm. 28-177. Batallón Compañía Ametralladoras, 1/8/1939 – 1 capità, 2 tinents, 1 brigada, 4 sergents, 8 caporals, 3 soldats de 1ª, 1 corneta, 68 soldats de 2ª i 18 muls (88)
  • Tercio de la Guardia civil. Comandancia de Baleares, 1ª compañía, Puesto de Palma, 1/8/1939 – 2 guàrdia segons “en conducción de presos” (2)
  • Regimiento infantería La Victoria núm. 28-73 división, 2º regimiento 177, 12/8/1939 – 2 tinents, 1 alferes, 1 brigada, 5 sergents, 2 ??, 19 caporals, 3 corneta, 1 educando, 6 soldats 1ª, 110 soldats 2ª (150)
  • Regimiento infantería La Victoria núm. 28-177 Batallón 2 Compañía, 1/9/1939 – 2 tinents, 1 alferes, 1 brigada, 5 sergents, 2 sergents, 18 caporals, 3 corneta, 1 educando, 6 soldats 1ª, 98 soldats 2ª (137)
  • Regimiento infantería La Victoria núm. 28-177 Batallón Compañía ametralladoras , 1/9/1939 – 1 capità, 2 tinents, 1 brigada, 4 sergents, 8 caporals, 3 soldats 1ª, 1 corneta, 69 soldats 2ª i 18 muls (89)

1940

El padró de 1940, no contempla els soldats del Batalló de Treballadors, núm. 136, que ocuparen la casa de Can Turà, sigui per què no es va considerar convenient censar els soldats o per què a finals d’any la casa ja estava desocupada.

1944

Justificante de revista para la de Comisario del mes de la fecha (1/12/1944) amb el llistat de personal militar (Total: 251 soldats, 6 cavalls i 1 mul). Font: Arxiu municipal

  • Regimiento de Artillería núm. 22. Séptima bateria, 1/12/1944 –  Oficials: 1 capità i 1 tinent  /  Suboficials: 1 brigada i 2 sergents  /   tropa: 7 caporals, 1 trompeta, 2 artilles 1º i 64 artillers 2º (74)
  • 20 Regimiento de Artillería. P.M. 3 Grupo, 1/12/1944 – 29 persones, 6 cavalls i 1 mul (29)
  • Regimiento de Artillería núm. 22. Octava batería, 1/12/1944 – Oficials: 1 capità i 1 alferes / Suboficials: 1 brigada / Subalterns: 1 ajustador / Tropa: 2 caporals 1º, 6 caporals, 2 trompeta, 2 artillers 1º, 61 artillers 2º (73)
  • REgimiento de Artillería núm. 22. Novena batería, 1/12/1944 – Oficials: 1 capità i 1 tinent / Suboficials: 1 brigada / Subalterns: 1 ajustador / Tropa: 11 caporals, 2 trompeta, 1 artiller1º, 60 artillers 2º (75)

1945

El llistat del cens de l’any 1945, ens explica el perquè de l’espectacular augment de població i la desproporció entre els dos sexes, ja que hi trobem 366 soldats i 16 militars empadronats a Cabanes. Més d’una tercera part de la població cabanenca era personal de l’exèrcit espanyol.

Els 16 militars estaven repartits en cases particulars. Nou eren solters i set estaven casats, dos d’ells estaven acompanyats de les seves esposes i un vivia amb la seva dona i la seva filla, una nena de 9 anys.

El 29 de gener de 1946 el Jefe Provincial de Estadística determinava que los Jefes, Oficiales y Clases de la tropa destacada en ese municipio deberán inscribirse individualmente, en los respectivos domicilios, mientras que los cabos y soldados deberán efectuarlo en forma colectiva en hoja aparte, la cual se intercalará en el Padrón del lugar que le corresponda, teniendo en cuenta la calle en que se encuentra enclavado el cuartgel o alojamiento que se les haya destinado.

La tropa s’hostatjava en tres casernes:

  • Can Navarra
    • Plaça de l’oli, 3 –  136 soldats
    • Carrer d’Espolla, 15 – 72 soldats
  • Carrer Colón, s/n – 64 soldats. Encara que el document del padró municipal no ho aclareix exactament, sembla que seria als baixos de l’escola de nens
  • Carrer Escoles, s/n – 94 soldats. Possiblement a la Sala de l’Ajuntament

padro 1945

Aquests soldats, majoritàriament joves solters, havien nascut entre 1922 i 1924 en diferents indrets de Catalunya. No arribaven a la cinquentena els nascuts en altres províncies espanyoles, mentre que dels setze militars, només tres havien nascut a Catalunya.

El 1950 els soldats ja no eren al poble, es desconeix en quin moment es van retirar les tropes, tot i que se sap que entre 1947 i 48 encara hi havia militars hostatjats en cases particulars.

Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

Bibliografia:


by 2 comentaris

6a Passejada històrica

6a Passejada6a Passejada històrica. Escriptors que parlen del nostre poble (24 de juliol de 2015)

Des del 2011, l’Ajuntament de Cabanes organitza passejades i xerrades per donar a conèixer la història del poble.

En aquesta sisena edició, s’ha decidit canviar el format de l’activitat. Enguany en cada punt del recorregut es llegeix un text introductori i un text d’un escriptor que parla d’un fet o d’un personatge relacionat amb aquell indret. Els lectors són integrants del Club de lectura de Cabanes, veïns i infants.diapositives

La pluja no ens va permetre fer el recorregut tal com estava programat. Aquest dia, les lectures van tenir lloc al Local Social acompanyades d’unes diapositives que ens van ajudar a situar-nos a cada indret. Només al final, poc abans de fosquejar, el temps va aclarir i vam poder visitar el cementiri i la font del camí de Peralada.

L’activitat es va tornar a programar el dia 26 de setembre.

Recull de premsa:

Recorregut i lectures:cartell passejada 2015

  1. Escales de l’Ajuntament
    1. Oració al Crist de la tramuntana, de Carles Fages de Climent
    2. Festa de Sant Isidre. A: Fiesta. La Unión, 14/05/1882, p. 3
  2. Mas de Can Ribas
    1. Carta d’Antoni Ribas a Carles Rahola. Fons Carles Rahola i Llorens (SGDAP)
  3. Font del camí de Peralada
    1. Serra Mont, Joan. Cabanas. A: Ampurdán, 18/01/1956, p. 7
  4. Cementiri. Tomba d’Antoni Ribas
    1. Serra Mont, Modest. Más sobre el astrónomo Don Antonio Ribas de Conill.  A: Canigó. Revista literaria, 01/08/1957, p.19
  5. Plaça de l’Ajuntament. Can Llombart
    1. Llombart i Palet, Josep. El metge cirurgià Josep Llombart i Pagès. A: “Personatges il·lustres de l’Alt Empordà”, AIiAS, 2008, p. 46
  6. Capella de Sant Sebastià
    1. Montsalvatje, F. Nomenclátor histórico de las iglesias parroquiales y rurales, santuarios y capillas de la provincia y diócesis de Gerona. Olot, 1908-1910. Vol XVIII. Pàg. 40
  7. Carrer de la Torre. Ca l’Enric Cullell
    1. Enric Cullell Sagols (1897-1937). A: Padrosa Gorgot, Inés. “La Principal de Peralada”. Ajuntament de Peralada, 1990
  8. Escales de la Torre
    1. Cabanes. A: Vayreda i Trullol, Montserrat. Els Pobles de l’Empordà. C. Vallès, 1984
  9. Font de les manies. Can Carreras
    1. Eusebi de Puig i de Conill. A: Seguranyes, Mariona. “Atles paisatgístic de les terres de Girona”. Diputació, 2010
  10. Parc de Can Brusés
    1. Un poble mesopotàmic i tradicional [fragment]. A: Guillamet i Tuèbols, Joan. “Coses i gent de l’Empordà”. Selecta, 1972

Organitza: Club de Lectura de Cabanes
Col·labora: Ajuntament de Cabanes i Ràdio Cabanes

Llibret amb el recull de les lectures


by 4 comentaris

Escola i mestres – s. XIX

Escoles  |  Mestres

D’acord amb el que determinava a la secció IV, títol II, capítol IV, de la Ley de Instrucción Pública de 9 de septiembre de 1857, coneguda com a Ley Moyano,  els pobles havien de tenir una “Junta de primera enseñanza” formada per l’alcalde, un regidor, un eclesiástic i tres o més pares de família. Les competències d’aquestes Juntes eren:

  • Informar a la Junta Provincial en los casos previstos por esta ley y demás en que se les consulte.
  • Promover las mejoras y adelantos de los Establecimientos de primera y segunda enseñanza.
  • Vigilar sobre la buena administración de los fondos de los mismos Establecimientos.
  • Dar cuenta a la Junta Provincial, de las faltas que adviertan en la enseñanza y régimen de los Institutos y Escuelas puestas a su cuidado.

Cabanes tenia la seva pròpia Junta encara que, segons les ocasions, se l’anomenés “Junta de escuelas” o “Junta local de instrucción publica” i que cap capellà en formés part, al menys entre 1872 i 1875, potser degut a que el 1873 es va declarar la Primera República.

El 1887 es requereix a l’Ajuntament un nou edifici escolar: Ordenar al Ayuntamiento de Cabanas proporcione al Maestro público otro local-escuela que reúna las debidas condiciones, significándole que se acudirá al Sr. Gobernador civil en caso de incumplimiento. La Nueva Lucha, 19/03/1887

Les actes del ple  i altres documents de l’Ajuntament de Cabanes ens mostren l’activitat de la Junta local, reprovant el comportament del mestre Jaume Coll, atenent l’Inspector, proposant l’ampliació de l’escola o nomenant el nou mestre, Joaquim Ripoll.

Escoles

Oficis i altres documents:

1840, 14 d’agost.- Ofici de la «Comisión de la Instrucción Primaria de la provincia de Gerona» notificant que D. Pedro Abdón Anglada ha presentat una queixa al·legant que l’Ajuntament ha donat la seva plaça de mestre a Pelegrí Carreras i que reclama la seva reincorporació i l’abonament del sou.

Actes municipals:

1873, 3 de novembre.- Juan Muñoz, Señor Inspector de las escuelas de la provincia es reuneix amb l’Alcalde i la Junta per demanar la seva opinió sobre el funcionament de les escoles. Es constata que hi ha absentisme escolar i algunes mancances materials. Signen: l’alcalde, Juan Pou;  l’inspector Joan Muñoz; el vocal Vicenç Hortal i el secretari, José Lleonsi

… por hoy no tienen ninguna queja formal que esponer si bien que aun entendian podian obtenerse mayores adelantos; a lo cual el señor inspector manifesto su conformidad puesto que habia echo las mismas observaciones si vien echó de menos asiduidad en la asistencia de los niños y falta de algunos medios materiales … la enseñanza. Invitados sobre esto a dichos señores dijeron que tan pronto les fuera posible entregarian parte de material y personal a los referidos maestros…

1875, 17 d’octubre.- L’alcalde, Jaume Pallicer, convoca el Consistori i la Junta municipal per decidir la compra l’un solar per poder ampliar l’escola i l’edifici de l’Ajuntament. L’import del solar és de 150 ptes. Per l’Ajuntament signen: l’alcalde, Jaume Pallicer; Josep Ribas, Miquel Bolasell, Rafel Aguer i Joan Pey. Per la Junta municipal signen: Rafel Aguer, Albert Bigas, Joan Tuèbols, Pere Abricb, Antoni Gimbernat, Josep Serra, Pere Roca, Josep Gimbernat, Pere…, Vicenç Riquet, Jaume Miró i Josep Costa.

… el objeto de la sesion era a consecuencia de ampliar la casa consistorial y escuela publica añadiendo el solar que poseen una compañia de Castellon y esta contiguo a la casa consistorial cuyo importe de venta es el de ciento cincuenta pesetas … … y visto que la escuela publica no tenia local suficiente para contener los alumnos que avitan á ella y que no puede ampliarse sin la compra del mencionada solar …

Recull de premsa:

Mestres

Jaume Coll, Joaquim Ripoll, Francesc Gilabert, Maria Esteba
Més informació: Escoles i mestres – s. XX

Rafael Pumarola

El 3 de juny 1838 fa de testimoni del matrimoni entre: Salvador Gimbernat Calciner, de Vilabertran i Maria Tuèbols Pomés, de Cabanes. “…El Sr. Rafael Pumarola maestro de niños de esta ….”

L’any 1840 Pere Abdó Anglada presenta una queixa al·legant que l’Ajuntament ha donat la seva plaça de mestre a Pelegrí Carreras i reclama la seva reincorporació i l’abonament del sou.

Jaume Coll i Bosch (1817-1887).Mestre de Cabanes entre 1840 i 1876.

Natural de Llers, el 1843, es va casar amb Anna Porterias Riera, de Cabanes iniciant així una nissaga de mestres cabanencs. La seva filla, Margarida Coll Porterias (1852-?), el 1874 es va casar amb el també mestre de Cabanes, Joaquim Ripoll Lloveras i la seva néta Emília Ripoll Coll (1875-?), el 1896, es va casar amb Francesc Gilabert Catà, un altre mestre de Cabanes.

Vegeu: Jaume Coll i Bosch 

Joaquim Ripoll Lloveras

Joaquim Ripoll (1851-?) natural de Vilasacra era fill de Joan Ripoll i Rosa Lloveras. El 14 de març de 1874, es va casar amb Margarida Coll Porterias, filla del mestre Jaume Coll.

Una de les seves filles, Emília Ripoll Coll (1875-?), el 1896 es va casar amb Francesc Gilabert Catà, el nou mestre de Cabanes

1875. És nomenat mestre de Massanes i poc després fa una permuta amb el seu sogre, Jaume Coll i Bosch, i ve a Cabanes.

1876, 7 de juny.- Acta del nomenament del Sr. Joaquim Ripoll com a nou mestre de Cabanes. Signen el document, l’alcalde, Jaume Palliser; el vocal, Josep Oliba; el vocal Jaume Miró; el vocal, Josep Gimbernat; el vocal, Josep Terrats; el secretari, Joaquim Prim

Nomenament de Joaquim Ripoll, mestre

… habiendose presentado D Joaquín Ripoll, maestro de Instrucción Primaria, con el correspondiente título y credencial, expedidos por el Ilmo Sr Rector de la Universidad literaria de Barcelona en diez y nueve del próximo pasado Mayo, los cuales acreditan el nombramiento a su favor del cargo de maestro publico de niños de este pueblo, debía dársele posesion de dicho destino, con arreglo á lo que dispone la vigente ley de Instruccion Pública; y ordenó al infrascrito Secro. leyera en alta voz los referidos título y credencial, al objeto de entererarse de los mismos los Señores vocales de la Junta; lo cual verificado por aquel funcionario, se puso en seguida en posesion de la Escuela pública de niños de este pueblo al indicado D. Joaquin Ripoll, con las formalidades prescritas por las leyes, órdenes é instrucciones vigentes, reconociéndole …tal desde este acto y ofreciéndole guardar y hacerle guardar y respetar todas las prerogativas inherentes á su cargo …

1881. Té  5 anys i mig d’activitat profesional, era mestre de Cabanes amb un sou de 825 ptes. anuals i aspirava a la plaça de Vilasacra.

1887. Apareix com a mestre de Cabanes, amb més de 10 anys de servei,  en un llistat de mestres de la “Junta de la instrucción pública de la provincia de Gerona”. A: La Nueva Lucha. Diario de Gerona, 12/07/1887.

1893. Essent mestre d’Argentona obre expedient de permuta amb Francesc Burniol,  mestre de Sant Pere Pescador. Es reconeix a Esteve Trayter com a habilitat de Joaquim Ripoll, mestre de Sant Pere Pescador.

Cartes al director i recull de premsa:

Francesc Gilabert Catà

Francesc Gilabert era natural d’Albesa (Lleida).

El 1886 rep el títol professional i és nomenat mestre interí de Castellciutat i el 1888 passa a Alàs.  El 1890 havia estat proposat per a l’escola de L’Escala, amb un sou de 500 ptes. El 1982 se li adjudica l’escola de Torroella de Fluvià però presenta la renúncia i el 1893 va ser nomenat mestre de Cabanes, amb un sou de 625 ptes.

El juliol de 1896, es va casar amb Emília Ripoll Coll (1875-?), filla del mestre Joaquim Ripoll i néta de Jaume Coll.

Va ser mestre de l’escola del poble des de 1893 a 1920.

Recull de premsa:

Paula Terradas Fontcoberta

Filla de Joaquim Terradas i Maria Teresa Fontcoberta, va ser batejada a Olot el 17 de febrer de 1830. El 10 de gener de 1862 es va casar a Cabanes amb Josep Tuèbols Deviu (Cabanes, 23/2/1836), fill de Miquel Tuèbols Pomés, de Cabanes i de Maria Deviu Suñer, de Cantallops.  Van tenir uns quants fills nats a Cabanes.

El 1887 apareix amb una antiguitat de 26 anys, 10 mesos i 10 dies. A: La Nueva Lucha, 31/3/1887, pàg. 3

L’any següent apareix en una llista com a mestra de 3a categoria, núm 25 de l’escalafó i un sou de 50 pts. A: La Nueva Lucha, 19/4/1888, pàg. 3

El 1891 demana la jubilació per haver arribat a l’edat reglamentària. A:  Boletín de primera enseñanza de la provincia de Gerona : Año XVII Número 38 – 1891 septiembre 22

Es va jubilar a finals del 1891 essent mestra de Cabanes, però es desconeix quan va entrar a la nostra escola.

Remitir a doña Paula Terradas, Maestra de Cabanas, la Real Orden por la que se le concede la jubilación por edad reglamentaria. A: El Noticiero. San Feliu de Guíxols, 6 de des. de 1891, pàg. 2

Boletín de primera enseñanza de la provincia de Gerona : Año XVIII Número 7 – 1892 febrero 16

1891-1899. Expediente de clasificación de jubilación nº T-41 de la maestra de Cabanes (Gerona) Paula Terradas Fuenteberta. Signatura: AGA,62,02768,0041. Codi: ES.28005.AGA//AGA,62,02768,0041

Maria Esteba Matlleria

Maria Esteba, mare d’Abelard Fàbrega Esteba, va ser mestra de Cabanes des del 1893 al 1916.


by 2 comentaris

Josep Rebarter Bech

Josep Rebarter i Bech (Cabanes, 1919-1989)

Descendent de la família coneguda com a Can Nuri, Josep Rebarter, fill de Joan Rebarter i de Quimeta BSant Isidreech, va néixer a Cabanes el 1919. El 1947 es va casar amb Remei Gou Ginjaume i van tenir una filla. Sempre va viure al carrer Dos de maig, a la casa on antigament hi havia hagut la taberna de “Ca l’avi Nuri”, el seu avantpassat. La família també era coneguda amb el nom de “can Brusés” perquè el seu avi que era boter, amb l’entrada de la fil·loxera, es va quedar sense feina i va passar a ser el masover de la casa dels Brusés.

Pagès de professió, Josep Rebarter va ser un home amb grans inquietuds artístiques i culturals i un gran enamorat del poble. En el seu temps lliure pintava, treballava la fusta, es dedicava a l’artesania i donava suport a la Unió Esportiva Cabanes. Seguint la tradició familiar, va col·laborar activament en el manteniment i millora de la festa de la Sembra de Pinyons. El 1960 va escriure el nou text de la representació i durant molts anys la va dirigir i hi va actuar representant diferents papers, destacant especialment com a Sant Isidre.

També va actuar i dirigir obres de teatre. El 1960 va impulsar i dirigir l’agrupació teatral de Cabanes, que en només tres anys va representar: Doña Clarines, Mal año de lobos, Els germans Ferrarons, El llop, Els milions de l’oncle i alguns sainets. Però Josep Rebarter no solament dirigia els actors, també feia d’apuntador i s’encarregava dels decorats.

Josep Rebarter va morir a Cabanes, el 15 d’abril de 1989.

Bibliografia:

Recull de premsa:


by 3 comentaris

Cròniques de Josep Rebarter

Cronica de Josep RebarterManuscrit català format per dos fulls de llibreta, escrits a dues cares.

D’una manera molt resumida l’autor, Josep Rebarter i Bech, explica la situació de Cabanes i les seves festes i tradicions, tant les que li són contemporànies com les que coneix de boca del seu avi. Com diu a l’últim paràgraf: Es un petit resum del que era Cabanes altres temps i el que agrada a nels cabanens conserva les tradicions antigues …

La crònica va ser escrita el 1989, poc temps abans de la seva mort, però les festes i tradicions que explica eren les pròpies de la segona meitat del segle XIX, tot i que alguna ha arribat fins els nostres dies.

El document ha estat cedit pel seu nét, Genís Mención Rebarter

fitxa del document  |  document en format pdf

El text comença amb una petita descripció de Cabanes:

Al mig de dos rius, Muga i Llobregat d’Empordà es troba la població de Cabanes, aquesta situació ha fet que els seus habitants hagin passat moments de pànic i perill ja que han sigut moltes les vegades que l’aigua d’aquests rius ha inundat la població. Afortunadament al llarg de la història no es té cap notícia de desgràcies personals, això ha fet que als cabanencs se’ls conegui amb el nom de Potamolls …

cronica de Josep Rebarter

Segueix amb una relació de les societats recreatives i culturals del poble:

Coral “El Maíz”, “Socorros Mutuos”, coral  “Fraternidad agrícola”, societat “Caridad Paz y Recreo”, grups de teatre d’aficionats i la “Unió Esportiva Cabanes”. També recorda el seu amic Modest Serra Mont, soci fundador de la Unió Esportiva.

A continuació descriu les festes i tradicions de Cabanes:

  • Setmana Santa: Processó.
    • La processó de Setmana Santa de Cabanes tenia molta anomenada a la comarca, era una representació en la que hi participava la majoria de la gent del poble. Comptava amb vestits de tota mena, una secció de trompetes i tambors i una gran escolta de soldats romans, els centurions. Al llarg del temps tota la indumentària s’ha perdut. La processó es va deixar de fer per ordre del capellà, amb el pretext que es feien moltes imprudències i que es deien paraules que no es relacionaven amb la processó.
  • Carnaval
    • Ball del Drac. Consistia en una llarga cua d’homes agafats l’un darrera l’altre i que ballaven al compàs de l’orquestra, portant a la mà un grapat de carmuixes (palla del cànem) enceses amb l’intenció d’encendre uns sacs de palla que portaven a l’esquena els balladors contraris, els quals procuraven escapolir-se. A vegades el cap de cua de balladors  s’infiltrava al mig d’un grup de dones provocant un gran xivarri, rialles i alegria.
    • Ball dels confits. Començava amb un sorteig. A vegades els nois es pegaven per tal d’agafar els primers llocs amb la noia que els agradava. Les parelles ballaven a la plaça fins que començava el combat que consistia en tirar-se grapats de confits, fets de guix. Moltes vegades algun noi en resultava ferit. Mentre durava el combat, les noies es recollien vora l’arbre, abrigades amb el tapaboques del noi (el tapaboques era una espècie de manta que duien els joves com abric).
    • Societat d’en Carnestoltes.  Cada festa es pagava una quantitat per poder fer front a les despeses del Carnaval. Els organitzadors de la festa, que durava 5 dies, eren els tres taverners que vivien al carrer del 2 de maig coneguts pel Sireno, el Bigoti i en Nuri. Un any no trobaven músics i els tres taverners anaren a peu al Castell de Figueres per parlar amb el cap de la fortalesa. Van aconseguir que els atenguessin i plorant van obtenir uns músics soldats. Al poble ja els esperava tota la comitiva i es diu que va ser un dels millors carnavals. Descripció de la festa:
      • Dissabte. Dia d’anar a buscar el carnaval. La gent sortia disfressada i amb carros enramats, cavalls, bicicletes o a peu i anaven a berenar a un poble veí.
      • Diumenge. Grans balls amb disfresses.
      • Dilluns. No es feia ball, però anaven a algun mas a berenar i ballar sardanes amb orquestra.
      • Dimarts. Era el dia més important. Tota la primera part del ball no es podia ballar de tant ple que estava el local de disfresses.
      • Dimecres. Alguns també sortien disfressats a sopar en un bar del poble. Aquest dia era conegut per l’enterro d’en Carnaval.
  • Festes majors
    • Sant Vicenç. Es feien tres dies de festa major.
    • Sant Isidre. El sant era el patró d’alguna de les societats cabanenques. Es feien dos dies de festa.
    • Candelera. Les organitzadores eren dues dones anomenades pabordesses que cuidaven un altar de l’Església i organitzaven la festa llogant una orquestra. Aconseguien els diners captant pel poble els diumenges i altres dies determinats. També es feia la capta del blat de moro,  que consistia en què la gent donés una mica d’aquest gra que després les pabordesses es venien. Més tard es va mantenir la capta però es pagava amb diners. La festa durava un dia.
      • Al matí es feia ofici amb orquestra, allà les pabordesses velles donaven entrada a les noves, entregant-los un cistell de plata a cadascuna, un ciri especial amb molts un ciri fet especial amb molts adornos , un pa rodó, amb una rosa vermella plantada al mitg es ballaven sardanes a la plaça amb molta gentada
      • A la tarda, també audició de sardanes, seguit d’un ball de vetlla
      • A la nit, també ball que començava amb dues sardanes, jo crec que no quedava ningú a la vora, semblava que l’alegria els sobrava, es deia que el poble ja portava la il·lusió del Carnaval que s’acostava. (Altres persones han comentat que els cabanecs fruïen més d’aquesta festa per què no tenien el tràfec dels convidats)
  • Ball des muts. Així ho explica Josep Rebarter:

A la taverna de can Nuri, ja no en queda recordança, es feia el Ball dels muts, ball una mica original i força brut, però ja que parlem del poble en vull fer esment. Era una vetllada de la vigília de la festa major, a la cuina estaven fent els preparatius del menjars per al dia de la festa, la cuinera ja molt atrafegada si li presenten uns deu homes ja coneguts clients de la casa i li diuen que es retiri que volen ballar el ball dels muts, ella diu que no pot deixar els fogons i que facin el que vulguin.
– Doncs així ens despullem.
Un meu avantpassat, amb una espècie de tiple que encara conservo, interpreta una sardana, els balladors no poden parlar i el que primer riu ha de pagar la despesa i parar l’esquena i el segon és el que beu. Qui no riu amb l’efecte que feien uns homes despullats, ballant la sardana! per aquí, per allà, tot devia remenar! Al que li va tocar parar, una mica tirant endavant, li tiraven garnatxa darrera el clatell, baixant esquena avall, fent canal a la raguera, al que li va tocar, bevia a galet, assaborint la bona garnatxa. Tot anava molt bé, sinó que al que parava l’esquena se li van escapar uns gasos que al bevedor n’hi va quedar la boca plena, produint-li uns vòmits. Sort que amb nova garnatxa se li va solucionar.

  • Matança del porc. A les cases semblava festa major.
  • Pasqua: Cant dels goigs.  Els components de la coral sortien a cantar, recollint ous i diners que despres es convertien en un sopar, també es cantaven les caramelles amb unes estrofes especials per Cabanes. Les que es recorden diuen així:

Quan vendrem el blat de moro
a cinc duros el quartà
ja no farem més rodona
ni tampoc voldrem cantar.

Si els melonars de Cabanes
tot l’any tinguessin melons
tot el que ara ens fa falta
sobraria pels caixons.

  • Sembra dels pinyons. Així ho explica Josep Rebarter:

… Això ho demostra que amb molts sacrificis s’ha aguantat fins els nostres temps la gran Sembra dels pinyons, canviada i reformada pel meu avi Josep, introduint a la representació nous personatges, acostant-nos més al que llegim de la vida del sant. No hi ha cap sacrifici en trobar personal per a la representació, el que resulta molt difícil és trobar un parell de vaques que llaurin. Els temps moderns ho han canviat i per això s’ha d’anar per les muntanyes d’Olot, per uns camins, amb treballs per passar-hi, per anar a buscar aquelles vaques que tanta il·lusió fan a la mainada, que llauren per sembrar els pinyons.

Cronica de Josep Rebarter


by 1 comentari

Fotografies antigues – 1917/18

Aquestes dues fotografies, del fons de Modest Serra i Mont,  tenen quasi cent anys. Han estat cedides pel seu fill, Pere Serra i Colomer

La primera imatge ens mostra 52 nens de l’escola de nois de Cabanes, amb el seu mestre, que podria ser Francesc Gilabert i Catà, que va ser mestre de Cabanes entre 1893 i 1920). Aquesta foto també apareix a la plana 42 del llibre “+ de 100 anys d’escoles a Cabanes“, editat el 2009.

Escola de Cabanes, 1917

La segona foto és del 24 d’abril del 1918. Mostra 13 nois i 13 noies, tots d’una edat semblant i tots molt mudats. Els nois porten gorra o barret i corbata i les noies mantellina, rosaris i un llibre a les mans. Això fa suposar que sigui una foto del dia de la Comunió.

Foto 1918

Encara que no poguem identificar qui són els nois i nois de les imatges, el dos documents ens donen algunes pistes interessants:

  • El 2014, Cabanes tenia censats 921 habitants, dels quals 152 estaven en la franja de 0 a 14 anys. La població dels anys 1917 i 1918 era semblant a l’actual ja que, el 1920, Cabanes tenia 860 habitants, però segurament el tant per cent de població infantil era superior a l’actual. La foto del 1917, ens mostra 52 nens, als que hi hem d’afegir un nombre similar de nenes, els nadons i infants fins als 5 o 6 anys i els nois i noies de 12 i 13 anys. Entre tots és molt possible que se superés els 142 que els correspondria si es mantigués la mateixa proporció d’avui en dia.
  • És interessant el vestuari. Dóna la impressió que els nens de la foto escolar no porten el vestit de cada dia, sinó que s’han “arreglat” per a la foto i els de la segona imatge van molt mudats
  • També és de destacar la positura dels nens, els més petits amb els braços creuats i els més grans amb la mà al pit.


by 4 comentaris

Passejades històriques

Des del 2011 i gràcies a la iniciativa de Genís Mencion i Rebarter, l’Ajuntament de Cabanes ha portat a terme un seguit d’actes per donar a conèixer la història de Cabanes. Passejades, xerrades i exposicions ens han permès descobrir fets, anècdotes i personatges, sovint desconeguts per molts cabanencs. Més endavant algunes d’aquestes activitats van ser organitzades per l’associació cultural Els Potamolls.

Passejades històriques  |  Xerrades

Passejades

2026.- 11a Passejada. Cabanes-1926 (21 de març, a les 11 del matí)

Organitzada per l’associació cultural “Els Potamolls”. A càrrec de Genís Mención i Rebarter i Antònia Gimbernat i Gou, amb la col·laboració del Club de Lectura de Cabanes. S’han llegit fragments d’una acta del Ple Municipal i de les biografies d’Eusebi de Puig, Enric Cullell i Antoni Ribas de Conill. Aprofitant que la passejada coincidia amb el Dia mundial de la poesia, l’acte ha acabat amb la lectura del poema “Cabanes” de Montserrat Vayreda.
Lloc de trobada: Plaça de l’Ajuntament.
Recorregut: Parc de can Brusés, Font de les Manies, Plaça de l’Ajuntament, Cementiri.

Guió | Genís Mención | Antònia Gimbernat | Lectures

2024.- 10a Passejada. Els orígens del poble, el castell i la Torre (7 d’abril, a les 11 del matí)

Organitzada per l’associació cultural “Els Potamolls”. A càrrec de Genís Mención i Rebarter i Antònia Gimbernat i Gou, amb la col·laboració del Club de Lectura de Cabanes. S’han llegit fragments de l’obra de Montserrat Vayreda que tracten de Cabanes, can Carreras i la Torre [Cabanes. A: Montserrat Vayreda i Trullol. Els pobles de l’Alt Empordà I. Vitel·la edicions, 2019]
Lloc de trobada: Plaça de la Torre
Recorregut: Plaça de la Torre, Can Carreras, la Torre.

Gimbernat i Gou, Antònia. Els orígens del poble i del castell. La Torre. Abril, 2024

2022.- 9a Passejada. Parlem de Cabanes i l’aigua (12 de de juny, a les 10 del matí).

Organitzada per l’associació cultural “Els Potamolls”.

Lloc de trobada: plaça dels drs Heras.
Recorregut: Font de les Manies, la Torre, cementiri, Plaça de l’Ajuntament, Local Social. Degut a la calor no es va arribar fins al cementiri.

2018.- 8a Passejada. Cabanes, 1850-1950 (21 de juliol)

Foto: Xavi Toral
vuitena passejada

Des que el 1850 es comencen a construir les primeres cases del carrer de les Masies fins que el dia de Sant Isidre de 1950 s’inaugura el nou edifici de l’Ajuntament.

Lloc de trobada: davant de l’església

Recorregut: la Plaça, la Torre, les Voltes, el carrer de les Cavalleries, les Escoles, el carrer del Dos de Maig i el Sindicat

Mentre s’inaugura el primer ferrocarril Barcelona-Mataró i s’acaba la segona guerra Carlina, a Cabanes el 1850 es comencen a fer les primeres cases del carrer de les Masies i les obres de construcció dels terraplens de la Muga.

Comencen 100 anys en que passarien moltes coses: dues guerres, la explosió de la dinamita, la constitució de “la Sociedad de Socorros Mutuos de San Isidro”, l’arribada de la electricitat i el telèfon… L’Antoni Ribas fugia a Amèrica, l’Eusebi de Puig anava a Paris, el Dr. Llombart inventava el “Trabmull” a les mines del Baix Aragó, el Dr. Heras iniciava la seva teoria de l’influència psicològica de la Tramuntana, l’Enric Cullell estava de gira per tot Europa, i en Joan Guillamet es refugiava a casa dels avis. Fins que el dia de St. Isidre de 1950 s’inaugura el nou edifici de l’Ajuntament, i es publica el primer llibre sobre la història de Cabanes.

L’entorn de l’església (1850-1950) Presentació d’Antònia Gimbernat
Resum de la xerrada

2017.- 7a Passejada. Les relacions amb els pobles veïns (22 de juliol)

Lloc de trobada: davant de l’església

Recorregut: Plaça de l’Església, cementiri, plaça de l’Ajuntament, la Torre, les Voltes, carrer Escoles i parc de can Brusés.

Parlarem de les relacions de Cabanes amb els pobles veïns, homenatjarem en Pep Ventura, en el 200 aniversari del seu naixement, i com sempre parlarem dels nostres personatges, de la nostra gent i dels racons del nostre poble. També trobarem el rei Jaume II, en Ramon Muntaner i ex-alcaldes com en Josep Ribas, en Vicenç Cusí, en Federic Tuébols i en Vicens Brusés. Recordarem els fundadors de la Sociedad de Socorros Mutuos de San Isidro i, com no, el “nét de Cabanes” en Joan Guillamet i Tuébols.

Resum de la xerrada

passejada, 2017

Temes:

  • Els explosius viatgen cap a Llers
  • El comte Peralada passa pel portal del Senyor
  • La Sardana “Per tu ploro” ve de Figueres
  • Enric Cullell neix a Algèria
  • Electricitat, telèfon, rellotge i estanc
  • El rei Jaume II es casa a Vilabertran
  • L’atac a Roses passa per Cabanes
  • Conflictes amb els pastors de Vilarnadal
  • De Puig i Brusés van a Barcelona
  • Joan Guillamet fuig dels bombardeigs de Figueres
  • Antoni Ribas i Eusebi de Puig: destí Paris
6a passejada

2015.- 6a Passejada. Escriptors que parlen del nostre poble (24 de juliol).

Passejada amb lectures, en col·laboració amb el Club de Lectura de Cabanes.

La pluja no ens va permetre fer el recorregut tal com estava programat. Aquest dia, les lectures van tenir lloc al Local Social acompanyades d’unes diapositives que ens van ajudar a situar-nos a cada indret. Només al final, poc abans de fosquejar, el temps va aclarir i vam poder visitar el cementiri i la font del camí de Peralada. L’activitat es va tornar a programar el dia 26 de setembre.

Lloc de trobada: Plaça de l’Ajuntament

A cada punt del recorregut  es llegeix una introducció i un text d’un escriptor que parla d’un fet o d’un personatge relacionat amb aquell indret.

cartell passejada 2015

Recorregut i lectures:

  1. Escales de l’Ajuntament
    1. Oració al Crist de la tramuntana, de Carles Fages de Climent
    2. Festa de Sant Isidre. A: Fiesta. La Unión, 14/05/1882, p. 3
  2. Mas de Can Ribas
    1. Carta d’Antoni Ribas a Carles Rahola. Fons Carles Rahola i Llorens (SGDAP)
  3. Font del camí de Peralada
    1. Serra Mont, Joan. Cabanas. A: Ampurdán, 18/01/1956, p. 7
  4. Cementiri. Tomba d’Antoni Ribas
    1. Serra Mont, Modest. Más sobre el astrónomo Don Antonio Ribas de Conill.  A: Canigó. Revista literaria, 01/08/1957, p.19
  5. Plaça de l’Ajuntament. Can Llombart
    1. Llombart i Palet, Josep. El metge cirurgià Josep Llombart i Pagès. A: “Personatges il·lustres de l’Alt Empordà”, AIiAS, 2008, p. 46
  6. Capella de Sant Sebastià
    1. Montsalvatje, F. Nomenclátor histórico de las iglesias parroquiales y rurales, santuarios y capillas de la provincia y diócesis de Gerona. Olot, 1908-1910. Vol XVIII. Pàg. 40
  7. Carrer de la Torre. Ca l’Enric Cullell
    1. Enric Cullell Sagols (1897-1937). A: Padrosa Gorgot, Inés. “La Principal de Peralada”. Ajuntament de Peralada, 1990
  8. Escales de la Torre
    1. Cabanes. A: Vayreda i Trullol, Montserrat. Els Pobles de l’Empordà. C. Vallès, 1984
  9. Font de les manies. Can Carreras
    1. Eusebi de Puig i de Conill. A: Seguranyes, Mariona. “Atles paisatgístic de les terres de Girona”. Diputació, 2010
  10. Parc de Can Brusés
    1. Un poble mesopotàmic i tradicional [fragment]. A: Guillamet i Tuèbols, Joan. “Coses i gent de l’Empordà”. Selecta, 1972

24 de juliol

diapositives
Diapositives del recorregut

Recull de premsa:

2014.- Activitats programades per commemorar el Tricentenari.

Tricentenari

  1. 5a Passejada. Cabanes i la muralla (5 de setembre). Lloc de trobada: Parc de can Brusés. Recorregut: Parc de can Brusés, carrer Fondach, carrer Escoles, carrer Colon (can Salleras), Portal d’Espolla i el Pedró, carrer Caballeries, Pl. de l’Oli, rec del Molí, Cementiri, carrer Sanitat, Capella de Sant Sebastià, carrer Canal, carrer Tetuan, la Torre, ….
  2. Exposició documental: Cabanes (1701-2104), a càrrec d’Antònia Gimbernat Gou. Dissabte 6 de setembre, a les 8 del vespre, al Local Social.
  3. Inauguració del nou espai Onze de setembre, al costat de la Creu. Dimecres 20 de setembre, les 7 de la tarda.

Resum de la xerrada

Muga

2014.- 4a Passejada. La Muga  (1 d’agost)

Degut a la pluja, aquest dia només es va fer una petita explicació al Centre Ribas de Conill. La passejada es va traslladar al 21 d’agost

Lloc de trobada: La Creu

Recorregut: Camí de la Creu, el Balcar, Sant Feliu, Camí de la Princesa, el pas de les Moles

Resum de la xerrada

1 d’agost

21 d’agost

2013.- 3a Passejada. Tastets de la nostra història (20 de juliol) – Fotos

passejada historica

Lloc de trobada: Cantonada Escudillers/Sanitat

Recorregut:
1) Cantonada Escudillers-Sanitat: Carrers, portals, muralles i cognoms
2) Plaça de la Torre: Castells, presons, guerres, inundacions i penúries
3) Església de Sant Vicenç: totes les esglésies de Cabanes
4) El Casino: Les activitats agrícoles i ramaderes – Les festes majors – Les associacions diverses
5) Local Social: L’electricitat (1913)

Resum de la xerrada

sant feliu de cadins

2012.- 2a Passejada. Sant Feliu de Cadins (21 de juliol) – Fotos

Lloc de trobada: davant del monestir de Cadins

Temes:
1) L’antic poble de Sant Feliu
2) Com era el monestir i quina vida s’hi feia
3) El casament de Jaume II amb Blanca d’Anjou
4) La comunitat cistercenca de Cadins
5) Visita a l’església i les restes del monestir

Resum de la xerrada

2011.- 1a Passejada (23 de juliol)

passejada historica

Lloc de trobada: Davant del cementiri

Recorregut:

1) Escales del cementiri: Orígens de Cabanes. Les inundacions. L’astrònom Antoni Ribas de Conill
2) Plaça de l’Ajuntament: La plaça i l’arbre de la llibertad. Dr. Josep Llombart i Pagès
3) Carrró de la Torre: El castell de Cabanes. La tercera Guerra Carlina. El violinista Enric Cullell i Sagols
4) Plaça de l’Església: La capella de Sant Sebastià. Els comtes. L’església de Sant Vicenç. La Guerra Civil
5) Carrer del Canal, davant del Casino: Carrer de la sèquia del molí. El pintor Eusebi Puig i de Conill
6) Carrer de les Escoles: El dr. Josep Pagès i Dalmau i les escoles noves. L’hospital dels pobres
7) Parc de can Brusés. El nou eixample

Resum de la xerrada

Xerrades (a càrrec de Genís Mencion i Antònia Gimbernat)

2014. Actes per commemorar el Tricentenari

Tricentenari

5 de setembre. Cabanes i la muralla. Xerrada-passejada a càrrec de Genís Mencion
6 de setembre. Cabanes (1701-1714). Xerrada i exposició documental a càrrec d’Antònia Gimbernat
10 de setembre. Inauguració de l’Espai 11 de setembre

Antoni Ribas

2013. Festa de Sant Isidre

18 de maig. Antoni Ribas de Conill

  • Antoni Ribas de Conill, astrònom i veí de Cabanes. Xerrada a càrrec de Genís Mencion
  • Història familiar d’Antoni Ribas de Conill. Xerrada a càrrec d’Antònia Gimbernat
  • Exposició documental a càrrec d’Antònia Gimbernat

2012. Festa de Sant Isidre

19 de maig. La sembra dels pinyons: origen i història de la festa

  • Xerrada a càrrec de Genís Mencion
  • Exposició documental a càrrec d’Antònia Gimbernat