Vegeu també:
Genealogia i història familiar 
El llegat Fàbrega

Abelard Fàbrega Esteve (o Esteba)
(Cabanes, 1894-Mèxic, 1991) Pedagog i editor. Fill de Maria Esteve Matlleria, mestra de l’escola de nenes de Cabanes del 1893 al 1916.

Dalmau i Ribalta, Antoni ; Gimbernat Gou, Antònia
Abelard Fàbrega,  mestre i editor. Director de les escoles de l’Ateneu Igualadí
Revista d’Igualada, 58. Anoia, abril de 2018, pàg. 14-25

---

Resum biogràfic: Díptic editat en motiu de la 24a Festa d’Homenatge a la Vellesa (Cabanes, 2016)

Fill de Salvador Fàbrega i Bosch, ferrer, natural de Sant Mori, i de Maria Esteve i Matlleria, mestra, natural de Figueres, Abelard Fàbrega va néixer a Cabanes, el 20 de desembre de 1894. La seva mare, Maria Esteve, va ser mestra de l’escola de nenes de Cabanes des de 1893 fins a 1916 i segurament aquest és el motiu pel qual Abelard va néixer al nostre poble.

De petit, va viure entre Cabanes i Figueres. El 4 de desembre de 1906, pocs dies abans de complir els 12 anys va quedar orfe de pare i aviat va haver de treballar per pagar-se els estudis. El 1912 donava classes a Palafrugell i entre 1915 i 1917 va estudiar magisteri a l’Escola Normal de Girona. El 1918, després de guanyar les oposicions d’ingrés al magisteri amb el núm. 1, va exercir com a mestre a Llagostera. Tot i que només hi va residir quatre anys, va destacar per les seves actuacions pedagògiques, va fomentar l’ús del català, seguint les normes creades recentment per Pompeu Fabra i va ser el primer mestre al poble que va fer practicar l’excursionisme. També va ser fundador de la Unió Sport Club Llagostera, el primer club que va existir a Llagostera.

El 1923, Abelard es va casar amb Ma Assumpció Costal i Gispert, mestra de l’Ateneu Igualadí, filla d’Àngel Costal i Marinel·lo, mestre d’Espolla, i d’Anna Gispert i Soler. Aquest mateix any es va traslladar a Igualada, on també va exercir de mestre. Va ser director de l’Ateneu Igualadí i Secretari General de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament. Durant aquests anys va dirigir colònies d’estiu, participà en diferents seminaris pedagògics i fundà l’Associació d’Estudiants, mentre es relacionava amb personatges destacats del món cultural gironí: Rafel Masó, Valentí Fargnoli, Josep M. Dalmau, Cassià Costal, Santaló …

El 1931, es traslladà a Barcelona, després de guanyar una plaça a les escoles públiques de la ciutat. Entre 1931 i 1933, va ser secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona i va participar en els moviments de renovació pedagògica. Implicat en la política de l’època, va ser militant i membre del consell directiu de la Unió Socialista de Catalunya. Quan, en esclatar la Guerra Civil, es va constituir el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), va ser nomenat president de la comissió de cultura. Políticament formà part de la Unió Socialista de Catalunya i del PSUC des del moment de la constitució, el juliol de 1936.

El 1939 es va exiliar, després de passar un temps al camp de Saint Cyprien fou enviat a Mèxic pel Comitè central del PSUC, però abandonà el partit el mateix any en desacord amb el pacte germano soviètic.

Separat de la seva primera esposa, a Mèxic es va tornar a casar amb Joana Just Montané, una antiga alumna de l’Ateneu Igualadí que també era mestra. Després de treballar durant uns anys com a agent comercial, es va dedicar a l’edició de llibres sobre ensenyament i llibres tècnics i científics, per la qual cosa la Cambra d’Editors de Mèxic li va atorgar el premi “Juan Pablos”.

El 1982, Abelard Fàbrega i la seva esposa van donar al Museu de l’Empordà una col·lecció de pintures, dibuixos i gravats d’artistes catalans que, com ells mateixos, van viure a l’exili mexicà. Durant les Fires de la Santa Creu de 1983, es van exposar, al mateix Museu, 50 quadres dels més de noranta que formen el llegat d’Abelard Fàbrega.  Aquest mateix any, l’Ajuntament de Figueres els va concedir la “Fulla d’Argent de Figuera” per la seva fidelitat a la terra empordanesa. Mentre que a Llagostera li van dedicar alguns articles al seu «Butlletí» i li van retre un homenatge. El matrimoni Fàbrega-Just també van constituir una biblioteca de llibres d’art i cultura mexicana que van cedir a la Biblioteca de Catalunya. El seu arxiu personal que comprèn els anys 1944-1953 es troba inventariat a l’Arxiu Na-cional de Catalunya.

El 16 de maig de 1991, Abelard Fàbrega va morir a Alvaro Obregón (Mèxic DF). Tenia 96 anys.

---

Entrevista (Hora Nova, 25/10/1983) i biografia (Autora: Inés Padrosa Gorgot)

… Nascut a Cabanes al 1894 de pares empordanesos exercí de mestre i professor a Llagostera, Igualada i Barcelona.

«Per l’Empordà —ens diu Abelard Fàbrega— hi vaig tornar a passar a primers de febrer del 1939 quan marxàvem cap a l’exili, vaig passar uns dies allotjat a Can Jordà. Aquells dies estaven bombardejant i recordo que el Ministeri de Treball havia instal·lat les seves oficines a Can Cusi, on ara hi ha un banc, i va caure una bomba en el jardí que va matar dues persones. De Figueres vam anar cap El Portús i vàrem passar la frontera xino-xano a peu cap el camp de concentració de Sant Cebrià. D’allà gràcies a la duquessa Athall, diputada socialista francesa, em traslladaren a mi i a altres a un Centre de Recuperació de Narbona des d’on vaig poder marxar cap a Mèxic». Els primers anys de l’exili van ser com per a molts força díficils. «Jo vaig fer una mica de tot, des de publicitat fins a vendre aigua mineral, vaig treballar de representant. Vaig tenir una papereria i als 60 anys vaig fundar amb l’editor Reverté de Barcelona l’editorial del mateix nom a Mèxic dedicada a llibres de text. Poc abans de cumplir els 70 anys fundava amb un editor cubà «Publicaciones Culturales S. A.» que ha arribat a exportar a Amèrica Llatina. Fruit d’aquest a tasca és el premi que l’any passat li atorgà al Mèrit Editorial la Cambra de la Indústria d’aquell país … … Totes aquestes coses recordava dies enrera Abelard Fàbrega en ocasió de la seva visita a Cabanes. En aquest poble hi va viure fins a la mort del seu pare, Salvador Fàbregas, de professió ferrer i fill de Sant Mori, ja que llavors hagué de traslladar-se a Figueres on comença a treballar d’aprenent a «Can Fina» en una botiga de robes. Per aquella mateixa època comença a estudiar el batxillerat que el permetri a anar a l’Acadèmia Palafrugellenca primer i després a la Normal de Girona on obtingué el títol i al 1918 una plaça de mestre a Llagostera …

A: Jiménez, Xavier ; Playà, Josep. Abelard Fàbrega, un exiliat que no oblida la seva terra. Hora Nova, 336, 25/10/1983

---

Més informació personal

Font: Antoni Dalmau i Ribalta (Igualada, 1951-2022)

El 19 de desembre de 1923, Abelard Fàbrega es va casar a Espolla, amb Ma Assumpció Costal i Gispert, mestra de grau elemental de l’Ateneu Igualadí, filla d’Àngel Costal i Marinel·lo i d’Anna Gispert  i Soler.

En les darreries del present mes, s’anuncia la boda del distingit director de les Escoles de l’Ateneu Igualadí, n’Abelard Fàbrega, amb la senyoreta Maria Costal, intel·ligent professora de les mateixes escoles. A: L’Eco d’Igualada, 5/12/1923

En l’església parroquial de Sant Jaume de Espolla, s’efectuà el prop passat dia 19, a les onze del matí, l’enllaç matrimonial del distingit i intel·ligent director de les Escoles de l’Ateneu Igualadí, n’Abelard Fàbrega i Esteve amb la senyoreta Maria Costal i Gispert, avantatjada professora de les mateixes escoles. Acabada la cerimònia religiosa, els novells esposos emprengueren un viatge cap a Marsella, Niça, Montecarlo i altres capitals. Desitgem a la joiosa parella un sens fi de felicitats en el seu nou estat. A: L’Eco d’Igualada, 29/12/1923

El Director de les Escoles de l’Ateneu senyor Abelard Fàbrega i la seva esposa s’han traslladat al poble d’Espolla (província de Girona) per passar vacances. A: El dia de Igualada, 29/7/1930

Quan, el 1931, Fàbrega se’n va d’Igualada, ho fa amb la seva mare i la seva esposa. Durant la República o bé durant la Guerra Civil, Abelard i Assumpció es van separar. Ella es va quedar al país i, el 1991, va morir a Sant Feliu de Guíxols, a la casa de la seva mare, on vivia amb la seva germana Carme, que era soltera. El 1939, ell es va exiliar a Mèxic, i allà es va casar amb una antiga alumna, setze anys més jove que ell, la Joana Just Montané (Joana també era mestra i havia estat alumne d’ell, a l’Ateneu Igualadí) que també residia a Mèxic amb els seus pares.

Antoni Dalmau i Ribalta. D’alguns catalans a Mèxic. El PuntAvui, 30 de desembre de 2021

---

Més informació personal, acadèmica i professional

La família Fàbrega-Esteve va residir a Cabanes, aproximadament, entre 1893 i 1916, el mateix temps que Maria Esteve Matlleria hi va exercir de mestra i aquest deu ser el motiu pel qual Abelard va nèixer a Cabanes.

Quinze dies abans de complir els 12 anys quedà orfe de pare i treballà d’aprenent a Can Fina, una botiga de robes de Figueres, mentre estudiava batxillerat per lliure i Tenedoria de llibres a l’acadèmia del senyor Salvador Roig i Bosch. Als quinze anys, es col·locà a l’Acadèmia Palafrugellenca dirigida per Josep Sagrera i Corominas. A Palafrugell hi vivia Miquel Esteba Matlleria (1873?-1915), germà de la seva mare i aquesta podria ser l’explicació de la seva estada en aquesta població que es degué mantenir fins a la mort de l’oncle.

Mentrestant, el desembre de 1910 va donar una conferència sobre “Sport en societats recreatives” al local de la “Juventud Recreativa Cabanense” (La Veu de l’Emporda, 31/12/1910, pàg. 3) i a l’agost de 1912 fa un discurs en l’acte contra el malparlar, organitzat per la “Juventut Cabanense”

• La Veu de l’Emporda, 31/8/1912, pàg. 4
• La Regeneración: revista quincenal de acción católica, 319, 31/8/1912, pàg. 16
• El Norte: diario católico monárquico, 820, 1/9/1912, pàg. 1

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La Veu de l’Empordà (17/6/1911, pàg. 3) va publicar la seva poesia “Comparació” dedicada à Na M. C. y à En J . M.

El 5 gener del 1915 apareix al llistat de quintes de l’any. Als documents consta que resideix a Cabanes, que amida 1,682m i que se’l considera apte per al servei. Es desconeix com i quan va fer el Servei Militar ja que aquest mateix any va començar Magisteri.

Posteriorment, Abelard Fàbrega es va matricular a l’Escola Normal de Magisteri de Girona (1915-1917).

El curs 1916/17 apareix a la llista de nois que han obtingut el títol de mestre. A: Puigbert i Busquets, Joan. La Normal i el magisteri primari a Girona (1914-1936). Tesi doctoral, 1984. Ja forma part de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

El 1917 el diari la Veu de l’Empordà el reconeix com a persona rellevant a la necrològica del seu oncle Maurici Fàbrega i Bosch (24/2/1917)

El 1918 va guanyar les oposicions d’ingrés al magisteri, amb el núm. 1, mentre el seu company Julià Cutiller assolí el núm. 2. En aquells anys la Normal era dirigida per Cassià Costal, oncle de la futura esposa d’Abelard. (Boletín oficial de la provincia de Gerona, 101, 22/08/1918) – La Veu de l’ Empordà, 27/7/1918. Els temes que va desenvolupar en l’exercici pràctic van ser: Principales motivos de nuestra Santa Fe i Las pieles. A: El Magisterio Gerundense : Órgano de los maestros públicos de la provincia: Año XII Número 491 – 1918 julio 3

El 1918, va arribar a Llagostera per exercir a les Escoles de la pujada de Can Grillons. Tot i que només va residir quatre anys a Llagostera -entre 1918 i 1922-, va destacar per les seves actuacions pedagògiques, va fomentar l’ús del català, seguint les normes creades recentment per Pompeu Fabra i va ser el primer mestre al poble que va fer practicar l’excursionisme.  (Vegeu: El Programa, 967 (7/10/1922) pàg. 6 – Bellmatí. Grup excursionista de Llagostera). També va ser fundador de la Unió Sport Club Llagostera, el primer club que va existir al poble.

El 1922 es va traslladar a Igualada, on també va exercir de mestre. El va acompanyar la seva mare que s’havia jubilat l’any anterior. Va ser director de l’Ateneu Igualadí i Secretari General de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament. Durant aquests anys va dirigir colònies d’estiu i participà en diferents seminaris pedagògics.

Com a director de l’Ateneu Igualadí, entre 1925 i 1926, va mantenir correspondència amb Carles Rahola i Llorens per convidar-lo a impartir una conferència organitzada per l’Ateneu. De les cartes es desprèn que Abelard Fàbrega coneixia i mantenia una bona relació amb personatges del món cultural gironí: Rafel Masó, Valentí Fargnoli, Josep M. Dalmau, Cassià Costal, Santaló …

Vegeu: Ateneu Igualadí. Arxiu històric de l’entitat

El 1931, va fer oposicions i guanyà una plaça a les escoles públiques de Barcelona, ciutat on es traslladà, junt amb la seva esposa i la seva mare i és donat d’alta al padró d’habitants de Barcelona.

Incloure al Padró d’habitants vigent … Abelard Fàbrega Esteba i altres persones contingudes en el full declaratori … Gaceta Municipal de Barcelona, 19, 17/8/1931

Entre 1931 i 1933, va ser secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona. El 1931 va participar en les lliçons pràctiques de la Setmana Final de la primera Escola d’Estiu de la República (Alexandre Galí. Obra completa. Llibre II, segona part. Barcelona, 1979). Implicat en la política de l’època, era militant de la Unió Socialista de Catalunya, i el setembre de 1935 va ser elegit membre del consell directiu d’aquesta organització. Quan, en esclatar la Guerra Civil, es va constituir el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC),  Abelard Fàbrega va ser el president de la comissió de cultura adjunta al comitè executiu. Políticament formà part de la Unió Socialista de Catalunya i del PSUC, des del moment de la constitució, el juliol de 1936.

El 1937 com a membre del Consell de l’Escola Nova Unificada participa en la redacció del document «Suggerències de la ponència d’ensenyament primari per a la designació de directors» juntament Herminio Almendros, Miquel Escorihuela, Joan Puig i Elias i Maria Baldó. (Barcelona, 30/9/1937) Font: Papers catalans a Àvila (memoria.cat)

El 1938 és secretari de mesa de la sessió del ple del Sindicat de la U.G.T., de Barcelona (A: Frente Rojo, 403, pàg 4, 11 de maig) i assisteix a la inauguració de la Colònia infantil “Méjico” instal·lada a Llavaneres com a secretari del Casal de Cultura  (A: Frente Rojo, 420, pàg. 3, 31 de maig)

Els primers dies de febrer de 1939 va marxar a l’exili i va ser internat al camp de Saint Cyprien fins a la primera setmana de maig que va anar al Centre de Recuperació de Narbona, gràcies a l’ajuda de la duquessa Atholl (diputada). El 7 de juny va sortir de Le Havre (France) en direcció Nova York i Mèxic.

• De la sortida a l’exili en parla a l’entrevista apareguda el 1983 a Hora Nova: Jiménez, Xavier ; Playà, Josep. Abelard Fàbrega, un exiliat que no oblida la seva terra. Hora Nova, 336, 25/10/1983.

També en fa referència l’entrevista de Salomó Marquès a Sofia Sibís Piedrafita. Les dues notes coincideixen amb l’explicació de l’estada a Figueres, els bombardejos i la sortida cap a la Jonquera (A: Documents del Fons Magisteri exiliat de Catalunya)

 … Per tant, que són 20 mestres barcelonins marxeu a peu cap a Mataró, cap a la frontera?
S- Cap a Mataró.
M- Bueno, cap a la frontera
S- Però com que no teníem mitjans ni cotxes, el mestre sempre ha sigut pobre, vam tenir que anar a peu, fixis vostè fins a Mataró
…
M- Molt bé sou a Mataró.
S- Som a Mataró i volem reposar perquè estem molt cansats, i dormim a terra. I després agafem un camió militar que se li havia escapat oli, aprofitem aquell moment, pum, saltem al camió, i ens n’anem cap a Girona. Però van fer aquests … I a Girona, i després d’allí a Figueres. Figueres, uns bombardejos espantosos. A la gent els deixaven aplanats. I llavors quan es d’on el … hi havia un senyor, que vostè no sé si ha sentit nombrar, perquè també ha sigut directora general d’evacuació i directora de la Normal de Lleida.
M- La Pepita Huríz?
S- La Pepita Huríz, això mateix. I era ella … ella era la president del Sindicat de la FT, i un tal Abelardo Fàbregas, secretari general de la FT, i ella era presidenta, però a la vegada era directora general d’evacuació.
M -I amb ells us trobeu a Figueres?
S- Amb ells ens trobem a Figueres i llavors ella, quan ens diu podeu marxar i ens prepara uns vehicles i vam passar cap allà.
M- Per la Jonquera? Per tant, sortiu per la Jonquera i quan sortiu, sortiu homes i dones?
S- Sí, però després els homes se separen, sí. I només deixen. Vam anar un grup que hi havia: dones, nens i invàlids i vells. Llavors anàvem al refugi, perquè els homes anaven als camps de concentració, que estaven molt pitjor. …

• De l’estada al camp de Saint Cyprien en tenim referències per les cartes de Josep Vilalta a la seva esposa Maria Florensa, datades entre el 25 de febrer i el 31 de març de 1939.
  • A: Marquès, Salomó (ed.). Una veu de l’exili. Les cartes del mestre Josep Vilalta (febrer 1939·abril 1941). La guerrilla comunicacional, 2019

Sortida del camp de Saint Cyprien

Amb 44 anys, arriba a Nova York amb el vaixell “Normandia”. Havia sortit de Le Havre (France), el 7 de juny de 1939. A la llista d’embarcament consta com a mestre, que coneix el castellà i el francès. Va arribar a Nuevo Laredo (Tamaulipas, México) el 19 juny de 1939.

Vegeu:

• Ficha personal de Abelardo Fábrega Esteba (Registro Nacional de Extranjeros en México)
• Persona – Fábrega Esteba, Abelardo (1894-1991) (Pares. Registre d’Autoritat)
• Abelardo Fábrega (Pares: fitxa i carta)

L’agost de 1948, amb 53 anys torna a Nova York amb el vaixell British Overseas Airways Corporation G Ahem. Hi va entrar amb passaport mexicà i la seva activitat és la de comercial. El 1949, Vladimir Kibaltchitch Rusakov li va fer un retrat que es conserva al Museu de l’Empordà, de Figueres.

A Mèxic, vivia a Cuernavaca on, junt amb altres catalans, van llogar un conjunt de bungalows, que anomenaven “La petita Catalunya”

Allà va portar a terme diferents activitats. Es va especialitzar en l’edició de llibres sobre ensenyament, va fundar quatre editorials i el 1983 encara en dirigia una, especialitzada en editar llibres tècnics i científics, per la qual la Cambra d’Editors de Mèxic li va concedir el premi “Juan Pablos”.

Ells anys 1952 i 1953 consta com a vocal de la Institució de Cultura Catalana (Mèxic D.F.) A: Correspondència de Josep Trueta i Raspall 1930-1977   i  Arxiu històric de la ciutat de Barcelona (Barcelona, 2015) La ICC de Mèxic va néixer el 1948 amb l’objectiu de coordinar i propugnar la cultura catalana entre els exiliats catalans.

El 1974 es va inaugurar a Mèxic la Nova Llar Catalana, seu de l’Orfeó Català, una entitat social, musical i cultural creada el 1906 per catalans residents a Mèxic. Abelard Fàbrega hi va contribuir am 30.000 ptes. (A: Orfeó català, 49, juny 1973, pàg. 14)

Acabat el franquisme, Abelard i Joana vingueren algunes vegades a Catalunya. Gràcies a la premsa tenim coneixement d’aquests viatges (a finals del 1977, el 1980, el 1983 i el 1984) en els quals van aprofitar per visitar Igualada, Figueres, Llagostera i Cabanes, entre d’altres poblacions.

El 1982, va donar al Museu de l’Empordà una col·lecció de pintures, dibuixos i gravats d’artistes catalans que, com ell mateix, van viure a l’exili mexicà, i que va voler que es conservessin a Catalunya, per aquest motiu , durant les Fires de la Santa Creu de 1983, es van exposar, al mateix Museu , 50 quadres dels més de noranta que formen el llegat d’Abelard Fàbrega. Per aquest motiu, Ajuntament de Figueres, en un acord del 7 de setembre de 1982, va concedir al Sr. Fàbrega i a la seva esposa la “Fulla d’Argent de Figuera” per la seva fidelitat a la terra empordanesa. També van constituir una biblioteca de llibres d’art i cultura mexicana que van cedir a la Biblioteca de Catalunya.

Programa oficial de les Fires i Festes de la Santa Creu, 30 d’abril de 1983. Al Museu de l’Empordà: Inauguració de l’exposició de pintures i dibuixos. Col·lecció Abelard Fàbrega, de pintors catalans a l’exili. Lliurament de la Fulla de Figueres al Mèrit concedida al Sr. Fàbrega, que serà recollida pel Sr. Cónsul de Méxic. A: Marcador : hoja informativa. 1983.

El seu arxiu personal que comprèn els anys 1944-1953 i ocupa 3,7 m. es troba inventariat totalment a Arxiu Nacional de Catalunya (pàg. 201)

Abelard Fàbrega, va morir el 16 de maig de 1991, als 96 anys d’edat, a Alvaro Obregón, Distrito Federal, Mexico  (Acta de defunció)

---

Carrer dedicat a Abelard Fàbrega (Cabanes)

El Ple Municipal de l’Ajuntament de Cabanes, del 14 de març de 2019, va acordar dedicar-li el carrer que surt del carrer Canal, davant del nou dispensari municipal.

Proposta d’acord d’aprovació de la nova denominació de dos vies públiques amb els noms de: Plaça dels doctors Heras i Carrer d’Abelard Fàbrega.

Vist que amb data 16 de desembre de 2018 i 28 de febrer de 2019 foren formulades provisions d’alcaldia per tal de posar nom a la Plaça que hi ha davant el Local Social i el Dispensari municipal, així com al tram de carrer que hi ha davant del Dispensari. …

… Vist que aquest any tindrà lloc el 125è aniversari del mestre i editor Abelard Fàbrega nascut a Cabanes l’any 1894 i mort a Mèxic l’any 1991, també es vol retre homenatge a aquest Cabanenc posant el seu nom al carrer que desemboca davant el nou dispensari municipal; carrer d’Abelard Fàbrega ….

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

---

Alguns articles escrits per Abelard Fàbrega:

A: El Magisterio Gerundense : Órgano de los maestros públicos de la provincia

• Actos culturales de la Agrupación Normalista. Núm. 424
• Setembre. Núm. 450  (19/09/1917) Pàg. 4-5
• Nota de viaje. Una anada a Rubí. Núm. 457 (7/11/1917) Pàg. 2-4
• Sobre la qüestió autonomista. Núm. 515 (15/01/1919) Pàg. 2-4

A: Justícia Social. Orgàn de la Unió Socialista de Catalunya

• Sobre uns llibres escolars. Núm. 91 (1/4/1933), pàg. 2

Documents personals i professionals:

• Certificat de naixement. Arxiu municipal de Cabanes
• Butlletí de Llagostera:
  • Ventura Brugalat, Joan. Abelard Fàbregas i Esteba. Mestre de Llagostera del 1918 al 1922. A: Butlletí de Llagostera, 28 (maig-juny, 1983), pàg. 4-5
  • Vila Soteras, Josep. Coses de la vila i del mestre insigne Abelard Fàbrega. A: Butlletí de Llagostera, 34 (jul.-agost, 1984), pàg. 14-15
  • Homenatge al mestre Abelard Fàbrega Esteba. A: Butlletí de Llagostera, 35 (set.-oct., 1984), pàg. 9
• Joventut. Periòdic redactat per el alumnes de l’escola graduada de la vila (Llagostera)
  • Vidal, August. L’adéu al Sr Fàbrega. A: Joventut, 1 (novembre, 1922) pàg. 2
• Àngel Costal. A: Presència, 624 (5 de febrer de 1984)
  • Homenatges. A: Presència, 624 (5 de febrer de 1984) pàg. 35
  • Mestras i Martí, Lluís M. Àngel Costal i Marinel.lo (1867-1938). A: Presència, 624 (5 de febrer de 1984) pàg. 32-33
• Bartrolí i Romeu, Marta. “Sempre he lluitat pel que he cregut correcte…” Josep Farreras, exili i memòria. A: Revista d’Igualada, 16 (2004)
• Carmaniu, Xavier. Gironins del segle XIX. Abelard Fàbrega Esteba. A: Diari de Girona, 5 de juny de 2005. Suplement dominical, pàg. 20
• Chinchilla P., Mauricio. Art català en museus i col·leccions mexicanes. A: Fundació Catalunya-Amèrica. Pàg. 49
• Epistolaris
  • Correspondència personal entre Miquel Ferrer i el matrimoni Fàbrega-Just (s.d., 1965, 1967-1974, 1976-1983). A: Biblioteca del Pavelló de la República (UB, Barcelona)
  • Inventari del Fons FP. Subsèrie Miquel Ferrer i Sanchis de la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Fotografia de Miquel Ferrer amb les famílies de Francesc Úrsul i Abelard Fàbrega (Mèxic). Correspondència personal amb Abelard Fàbrega i Joana Just: [s.d.], 1965-1976-1983
  • Correspondència personal entre Carles Rahola Llorens i Abelard Fàbrega (1925-1926) Descripció: 11 cartes. A: SDGAP. Ajuntament de Girona
  • Correspondència personal entre Abelard Fàbrega i Josep Pineda i Fargas (2 cartes, 7 de febrer i 3 de maig de 1958). Descripció: Carta-L’Havana-Català. A: Arxiu Nacional de Catalunya. Fons ANC1-3 / Joan Masot
• Ficha personal de Abelardo Fábrega Esteba (Registro Nacional de Extranjeros en México). PARES. Portal de archivos españoles
  • Còpia digital dels documents
• Gran Enciclopèdia Catalana
• Llista de passatgers del vaixell “Normandia” (juny, 1939)
• Llista de passatgers del vaixell “British Overseas Airways Corporation G Ahem” (1948)
• Mestras, Lluís Ma. Cassià Costal i Marinel·lo. A: L’educació a Girona. Mestres i escoles de principis de segle. Presència, 515 (juny, 1978) pàg. 28-31
• Padró municipal d’Igualada (Abelard Fàbrega, 1925)
• Padró municipal d’Igualada (Maria Costal, 1925)
• Padró municipal d’Igualada (Maria Esteve, 1925)
• Padró municipal d’Igualada (Joana Just, 1924)
• Targetó comunicant el canvi de domicili (Mèxic, 1977). Font: Antoni Dalmau i Ribalta (Igualada, 1951-2022)
• Viquipèdia

Biografies breus:

• Martínez de Sas, M. Teresa. Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Universitat de Barcelona ; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000, pàg. 525
• Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà. Diputació de Girona, 2009, pàg. 313

---

Buidat de premsa, webs  i monografies

Estudiant |  Pedagog  |  Polític i exiliat  |  Editor  |  Mecenes  |  Impulsor de l’esport  | Borsa d’estudis

• Recull de premsa (1912/1938) – Font: Arca. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues – Consulta: 25/7/2019
• Recull de premsa (1920/2012) – Font: Hemeroteca La Vanguardia – Consulta: 10/8/2019

---

Abelard Fàbrega, estudiant

---

Essent estudiant de l’Escola Normal de Girona, Abelard Fàbrega publica un article sobre  “La importancia de las bibliotecas” a la revista “Minerva : publicación mensual de literatura, ciencia y arte, órgano oficial de la Agrupación Normalista de Gerona”, 5 (agost, 1915).

… El curs 1915/1916, va ser president de la Agrupación Normalista….

… Cassià Costal, Silvestre Santaló i Abelard Fàbrega visitaren l’escola que a Rubí dirigia el mestre gironí Joan Bosch Cusí (Espolla 1866 – Barcelona 1939), Abelard Fàbrega n’escriví una crònica amb les impressions de la visita per a El Magisterio Gerundense …

A: Puigbert, Joan, 1944-1997. La Normal i el magisteri primari a Girona, 1914-1936: ensenyament públic i ideologies a les comarques gironines. Girona, 1984 (Tesi doctoral – fitxers 02 i 15)

---

Abelard Fàbrega, pedagog

---

El 1912, exercia de professor al Col·legi Corominas, de Palafrugell.

Es refereix a l’escola de Josep Sagrera Corominas. Josep Sagrera (Palafrugell, 1881-1934), va estudiar medicina i dret a Barcelona i va obtenir el títol de mestre a Girona. Des de 1899 es va encarregar de la direcció de l’Acadèmia Palafrugellense. En aquests anys l’escola es va caracteritzar pel bon tracte als alumnes, l’estudi de les matemàtiques, el catalanisme i el laïcisme.

Hem tingut la satisfacció de saludar en aquesta Redacció al benvolgut amich y colaborador, don Abelard Fàbrega, professor del Colegi Corominas a Palafrugell. A: La Veu de l’Empordà, 21/9/1912

August Vidal i Roget va ser alumne de l’Escola Graduada de Llagostera en una època en què hi exercien els mestres Julià Cutiller i Abelard Fàbrega, brillants exponents de la nova escola catalana …

A: Ramionet i Lloveras, Enric. El traductor August Vidal i Roget (LLagostera, 1909-Barcelona, 1975). Personatges il·lustres del Gironès i la Selva, pàg. 68

August Vidal. Biblioteca Julià Cutiller. Llagostera

Mentre era mestre de Llagostera va visitar Palafrugell

També han estat aquesta setmana a Palafrugell en Casia Costal, director de la Normal de Mestres de Girona, en Jesús, Sauch, catedráfic d’Història de la de Lleida i n’Abelard Fábregas, mestre nacional de Llagostera.

A: BAIX – EMPORDÀ, 25/9/1921

Hostes. Diumenge tinguérem el gust de saludar en aquesta vila [Palafrugell] a nostres benvolguts companys de causa, en Santiago Marill, regidor nacionalista de Sant Felíu de Guixols i n’Abelard Fábregas, president del Centre Catalanista de Llagostera.

A: BAIX – EMPORDÁ. 22/1/1922

… En el Concurs de Lectura i Escriptura catalanes de Sant Feliu de Guíxols hi apareixen molts d’aquests ingredients. L’acte tingué lloc del 3 de juliol de 1921 i aplegà nois i noies de la comarca de la Selva i del Baix Empordà. En total 204 infants de Sant Feliu de guíxols, La Bisbal, Palamós, Calonge, Llagostera, Caldes i Sils. Hi foren presents mestres i representans dels ajuntaments d’aquestes localitats… i Abelard Fàbrega (mestre de Llagostera); …

A: Ignasi Enric Jordà i Caballé (1886-1977) i les activitats de promoció de la llengua catalana els anys 20 i 30. El curset de Santa Coloma de Farners (1931) Autors: Narcís Figueras i Capd evila • Universitat Oberta de Catalunya/Centre d’Estudis Selvatans; Joaquim Puigdemont i Casamajó • Arxiu Comarcal de la Selva/Centre d’Estudis Selvatans. Quaderns de la Selva, 22 (2010), 99-144

El 1915, Abelard Fàbrega era soci de “La Protectora”, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana-APEC i l’any següent era el secretari de la Comissió Delegada de Girona

A: Pujol, David. La cultura material de l’educació: l’obra editorial de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana

 … El primer soci gironí que va tenir la Protectora …  fou l’industrial i poeta Josep Tharrats. El 1915 hi ha el primer soci col·lectiu –el Centre Catalanista de Girona i sa Comarca– i ja hi ha quatre socis individuals més: Abelard Fàbrega, Joaquim Pla, Francesc Xiberta i Joaquim de Camps i Arboix …

A: La Protectora a la ciutat de Girona. “Ensenyar i aprendre. Mestres i estudiants a la Girona del segle XX”. Girona, 2010. Pàg. 136

Associació Protectora de l’Ensenyansa Catalana. Assemblea Magna a Girona. A: Diario de Gerona 1889, 28/10/1916, pàg. 2

Abelard Fàbrega entra a la Junta Executiva de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. A: La Veu de l’ Emporda, 4/11/1916, pàg. 2

V. Concurs Nacional d’Historia de Catalunya. Les tasques que la benemèrita Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i especialment la Comissió Delegada de la mateixa a Girona ….Llegí desprès el Secretari de la Comissió Delegada, nostre company estimadíssim l’Abelard Fàbrega, una senzilla i ben escrita memòria relatant la tasca d’ organització del Concurs….

A: La Veu de l’ Emporda, 3/11/1917, pàg. 2

La Bisbal … Dissapte de la setmana passada va tenir lloc la conferencia anunciada en l’Ateneu Pi i Margall a carreo de l’ il·lustrat ajudant de l’ escola nacional graduada N’ Abelard Fábrega… El Sr. Fábregas, amb páraula fácil i eloqüent desenrotllá el tema Federalisme i cultura….

A: El Programa. Sant Feliu de Guíxols, 13/04/1918

Propaganda cultural … ha celebrat darrerament dos actes públics pro cultura, els quals han anat
a carrec dels distíngits professors  N’Abelard Fábrega i En M. Tolosá Surroca…

A: El Programa. Sant Feliu de Guíxols, 25/03/1922

Abelard Fàbrega organitza una visita a Girona amb els seus alumnes de Llagostera. Van visitar algunes escoles, la Normal, el Museu, l’església de Sant Pere i la Catedral. Van dinar a la Font del ferro, van jugar a la Devesa i encara van visitar la fundició del Sr. Alberch.

A: El Magisterio Gerundense : Órgano de los maestros públicos de la provincia: Año XV Número 630 – 1921 mayo 12

Nostre bon amic director de les escoles de l’Ateneu n’Abelard Fàbrega ha sortit cap a Suïssa pensionat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana per a complementar els seus estudis a l’«Institut Rousseau”

A: L’Eco d’Igualada, 4/8/1923

Al volt d’una festa … Parlem de l’excursió artística que acaba de fer el Chor infantil de les escoles de l’Ateneu … El Director de les Escoles de l’Ateneu, n’Abelard Fàbrega, parla breument als infants. D’una manera afectuosa, gairebé paternal, sense aquell encarcarament autoritari que recordem dels temps de la nostra infantesa, ell no els ordena: els aconsella i els recorda que són a casa d’altri i els diu com han de comportar-se….

A: L’Eco d’Igualada, 19/5/1983

El 1924 apareix en un llistat d’alumnes o visitants catalans de l’Institut Rousseau de Ginebra

A: Soler i Mata, Joan. Influència i presència de l’Institut Rousseau de Ginebra en la pedagogia catalana del primer terç del segle XX. Temps d’Educació, 37, p. 11-38

Hem llegit, en un periòdic barceloní, que l’Abelard Fàbrega, el Director de classes de nostre Ateneu, ha guanyat en les oposicions celebrades a Barcelona, una plaça de mestre en els grups escolars de recent creació, assolint un dels primers llocs en renyida competència … Igualada té amb el Sr. Abelard Fàbrega un deute, el de testimoniar-li pregonament l’agraïment que sent per l’obra que ha realitzat, en nostra ciutat, per el valor pedagògic que ha sabut donar a l’ensenyança de l’Ateneu  …

A: El dia de Igualada, 11/2/1931

EI senyor Abelard Fàbrega, qui durant set anys ha sigut director de les Escoles de l’Ateneu, ha deixat Igualada. Actualment viu a Barcelona desempenyant el càrrec de pro-fessor en un dels Grups Escolars oberts recentment per aquell Ajuntament i el de secretari del Seminari de Pedagogia de la Universitat. EI senyor Fàbrega i la seva muller, la senyora Maria Costal, deixen un excel·lent record. Els desitgem una feliç estada a la ciutat comtal. En el próxim número publicarem un treball dedicat a l’estudi de la personalitat pedagògica del senyor Fàbrega. [No s’ha trobat aquesta publicació]

A: L’ideal. Periòdic quinzenal. Portaveu del «Centre Catalanista» Republicà, 15/6/1931

Abelard Fàbrega, apareix a la llista de mestres dels Grups escolars Lluís Vives, l’Olivereta, de l’any 1933.

Al fulletó: 75 anys de belles escoles públiques a Sants-Monjuïc

… L’època daurada d’aquestes escoles (es refereix a les escoles de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera) pertany als anys vint, especialment els que comprèn la dictadura de Primo de Rivera. La presidència de l’Ateneu, segons les meves informacions, tenia un acord amb l’Escola Normal de Girona perquè fornís de mestres a les escoles de l’entitat, d’on prové la circumstància que pràcticament tots els professors d’aquest temps foren precisament gironins. Però el fet que més sobresurt de l’època indicada és que es responsabilitzà com a director de les repetidament al·ludides escoles l’aleshores jove pedagog Abelard Fàbrega, també gironí i procedent de l’Escola Normal que ja he citat. Fàbrega era imaginatiu i tenia una gran capacitat d’organització i de bon govern i un efervescent poder d’invenció i d’iniciativa. Conduí molt bé les escoles, fins que, devers 1931, féu oposicions a Barcelona i guanyà una plaça de les escoles oficials de la ciutat. Per acabar aquest paràgrf, per a mi entranyable recordaré un fet que delata l’esperit de catalanitat i el tremp de Fàbrega, que consisteix a indicar que, durant la dictadura de Primo, aquest general decretà, el 1925, la prohibició absoluta de l’ensenyament en català, i a afegir que Fàbrega se les enginyà perquè el decret a penes afectés les seves escoles, que prosseguiren amb l’ensenyament en la nostra llengua, tot implantant unes lliçons en castellà simplement complementàries. Però, sobretot,allà que és més revelador d’aquella personalitat va ésser la lliçó que un dia va fer als alumnes de grau superior: dibuixà a la pissarra de l’aula, amb els colors corresponents, un gran escut de Suïssa i comentà als seus oients que aquell escut corresponia a una nació petita però que tenia quatre llengües o idiomes oficials tots ells protegits per la llei, respectats i en plena usança pels ciutadants. Abelard Fàbrega era socialista, però mai se’n confessà obertament a les escoles ni a l’entitat, perquè l’Ateneu era apolític i els seus estatuts prohibien parlar de tota ideologia política i religiosa en el recinte d’aquella societat sociocultural. Exercí càrrecs de responsabilitat durant la Guerra Civil, acabada la qual s’exilià a Mèxic, on morí fa uns anys …

A: Romeu i Figueras, Josep. Quadern de memòries. Barcelona : Abadia de Montserrat, 2003  (Biblioteca Serra d’Or ; 305)

… Durant aquests anys i fins al 1931, al capdavant de les escoles i en qualitat de director, hi trobem el  pedagog gironí Abelard Fàbrega … Abelard  Fàbrega, de tan bon record, havia fundat l’Associació d’Estudiants amb èxit de components i d’activitats, i en un moment determinat es va proposar fer una biblioteca per a l’escola …

A: Batalla i Ferrando, Miquel. Els treballs i els llibres. Lectures de Josep Romeu i Figueras. Revista d’Igualada, núm. 26, setembre 2007

… En el senyor Fàbrega hi ha una intel·ligència clara, àvida, un temperament vigorós, una voluntat incansable; un esperit atent y obert a les inquietuds renovadores del món pedogògic al servei d’una vocació de mestre … … el senyor Fàbrega realitzà l’obra que l’Ateneu un dia va confiar-li i que ha resultat ser, simplement, l’obra ben feta, molt ben concebuda i feliçment realitzada amb l’esforç perseverant de cada dia  … … Ell creà l’Associació d’Estudiants -de la que n’és un bella branca la Secció Femenina- avui puixant y d’activitats múltiples, aplecs de joventut dels quals tant hom pot esperar …

A: Busquets, Narcís. Abelard Fàbrega. Butlletí de l’Associació d’Estudiants de l’A.I. de la C.O. Igualada, març de 1932, núm. 1. Pàg. 3-5

… Continuar l’obra cultural iniciada per l’ínquiet pedagog Abelard Fàbrega, és el millor homenatge que podem ofrenar a l ‘home que tant estima a la joventut , al cavaller liberal , ambaixador a la nostra ciutat de la cultura sincera, noble i humana, que ha deixat les seves petjades entre nosaltres, les quals procurarem seguir i ampliar, malgrat les crítiques despítaides de tots els fariseus hipòcrites i pedants de la localitat.

A: Borràs Quadras, Antoni. Comentaris a l’entorn del desè aniversari. Butlletí de l’Associació d’Estudiants de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. Igualada, març de 1933. Pàg. 7-9

… Costal dinamitza la Normal, la transforma en un organisme viu. El curs 1917-18 s’hi estableix la càtedra de català. Les conferencies, visites d’estudis … , son abundants. A poc a poc, van sortint unes fornades de mestres que seran el motor de la renovació pedagògica: Sixte Vila, Abelard Fàbrega, Josep Mallart, Pere Rosselló …

A: Marquès, Salomó. Pedagogs il·lustres. Cassià Costal i Marinel·lo 1876 – 1937

Míting dels mestres laics. Organitzat per l’Agrupació dels Mestres Laics Històrics de Catalunya, tindrà lloc… un míting en el local de la Unió Socialista de Catalunya … on hi parlaran … i Abelard Fàbregas. En aquest acte, que serà celebrat en defensa del sistema pedagògic de la vella guàrdia dels nostres laics que ha reconegut la República en la seva Carta Constitucional …

A: La Humanitat. Any III, Núm. 422, pàg. 9

… Influït per Abelard Fàbrega, als 14 anys marxa a Girona per cursar els estudis de Magisteri a l’Escola Normal, dirigida aleshores per Cassià Costal. …

A: August Vidal. Biblioteca Julià Cutiller, de Llagostera

… Vaig sol·licitar un trasllat a l’Abelard Fàbrega, que aleshores era el secretari General de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament i que fou, anteriorment, director de l’Ateneu igualadí. Era casat amb la igualadina Joana Just. L’atzar ens va fer retrobar anys després a l’exili mexicà, on ell va morir …

A: Bartrolí i Romeu, Marta.  “Sempre he lluitat pel que he cregut correcte…” Josep Farreras, exili i memòria. Revista d’Igualada, 16 (2004), pàg. 52

… Pedro Rosselló se inscribe en el movimiento de renovación pedagógica que en Gerona …  está constituïdo per una larga lista de ilustres pedagogos – Abelardo Fábrega, Angel Frigola, José Mallart … y otros …. A: Valls Montserrat, Ramona. En el centenario del nacimiento de Pedro Rosselló y Blanch (1897-1970)

… Em refereixo, en primer lloc, a l’Abelard Fàbrega, format en la pedagogia ginebrina, gendre del mestre de mestres, Cassià Costal, director de l’Escola Normal de Girona [sic: Cassià era germà d’Àngel, el sogre d’Abelard], gràcies a la qual cosa sempre tinguérem aqui a educadors deixebles seus gironins. (Penso en Narcís Coma, Joan Batlle, i sobre tot. Narcís Busquets, del qual tantes influències vaig rebre i que no es podran pagar mai amb soles paraules) … Amb la influència directora d’Abelard Fàbrega es muntà a l’Ateneu una Associació d’Estudiants...

A: Mercader i Riba, Joan.  L’igualadinisme d’Emili Sabaté, l’Ateneu i els museus (2) … Diari d’Igualada. Periòdic de l’Anoia, 21/2/1987

La pedagogía durante los años republicanos … y, finalmente, un curso de Metodología y organización escolar, con la presencia de maestros renovadores con gran experiencia com Abelardo Fábrega, Alexandre i Dalí Artur Martorell …

A: Negrín Fajardo, Olegario. La historia de la educación entre Europa y América. Estudios en honor del profesor Claudio Lozano Seijas. Dykinson, 30 d’oct. 2018

Els concursos escolars. Els concursos de lectura i escriptura, els quals porten sovint l’afegitó “història de Catalunya”, s’iniciaren el 1902 amb el que organitzà la Lliga Regionalista de la Barceloneta … Als concursos de lectura i escriptura, s’hi manifesta la senzillesa del missatge patriòtic: conèixer la llengua i generar una adhesió patriòtica. A més, el concurs escolar era una tarja de presentació d’un grup local en favor de l’escola catalana: per això esdevenia un acte de propaganda. Així mateix, era una oportunitat per al mestre i per a tota la comunitat educativa local per declarar-se en favor de l’aprenentatge del català i de la cultura catalana, com també era una forma de recollir suports entre personalitats i grups locals, un acte patriòtic que, de passada, apropava la Protectora a la ciutadania….

… Destaca, però, el que organitzà Abelard Fàbrega, que és el primer i únic d’àmbit comarcal dels que hem trobat fins al 1939: el de la comarca selvatana.

Fàbrega té un interès especial per aplegar tots els sectors: per això recull Antoni Sansalvador, diputat de la Lliga  i membre de la Protectora, el diputat republicà Salvador Albert i el clergue gironí Josep Pou, a més dels professors de les Normals. Tot i que intenta que s’hi afegeixi el Centre de la Fraternitat Republicana de Llagostera, a la fi té el suport del Centre Regionalista, del Casino i del Sindicat Agrícola, a més d’un nombre inusual d’ajuntaments de poblacions de dimensions mitjanes: Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Cassà de la Selva, Caldes de Malavella i Llagostera. BAPEC, 8 (XI-1920) i 6 (VI-1920)

A: Els concursos escolars. A: Duran, Lluís. Arrelament i expansió de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1914.1923). Afers. Fulls de recerca i pensament, 42-43 (2002) Pàg. 537-559

Polèmica entre Abelard Fàbrega i Rafel Ramis, a l’entorn de “La Protectora” A: Justicia Social. Òrgan de la Unió Socialista de Catalunya

• Fàbrega, Abelard. Què es proposa La Protectora? Any II. III Època (2 d’abril de 1932) Pàg. 2 i 4
• Ramis, Rafel. L’actuació de “La Protectora I”. Any II. III Època. Núm. 44 (7 de maig de 1932). Pàg. 2
  • Aquesta rèplica va aparéixer també a Altaveu. Setmanari del Ripollès. Any 2, núm 35 (21 de maig de 1932). Pàg. 1-4, amb el títol Assabentats
• Ramis, Rafel. L’actuació de “La Protectora II”. Any II. III Època. Núm. 50 (18 de juny de 1932). Pàg. 3

En février 1939, bien que la guerre ne s’achève pas en Catalogne, l’essentiel de l’exode républicain passe par la frontière pyrénéenne … Canal, Jordi. Les exils catalans en France. Presses Paris Sorbonne, 2005

---

Abelard Fàbrega, polític i exiliat

---

El 1917 ja col·labora en les eleccions a Diputat de Catalunya (Alt Emporda, 15/3/1917, pàg. 1)

… Cassià Costal es manifestà sempre molt preocupat per l’educació i formació dels obrers. Poden ser-ne mostres significatives l’article “Educación Obrera” (a “El Autonomista”, 20 de juny de 1925) o el projecte que elaborà d’una Escola de preparació professional. En tot cas, la seva sensibilitat social el portà (potser també per influència del seu nebot Abelard Fàbrega) a militar explícitament a la Unió Socialista de Catalunya …

A:  Puigbert i Busquets, Joan. En el cinquantenari de la mort de Cassià Costal. Butlletí de la Societat Catalana de Pedagogia, 1, 1988. Pàg. 59

Pedagog, socialista i comunista (Cabanes d’Empordà, l’Alt Empordà, 1894-Mèxic 1991). Estudià magisteri a la Normal

de Girona i entre 1931 i 1933 fou secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona. Militant de la Unió Socialista de Catalunya, el 15 de setembre de 1935 fou nomenat pel Consell directiu del partit membre del comitè executiu de la USC, amb el càrrec de comptador. En constituir-se el PSUC, el juliol de 1936, iniciada ja la guerra civil, presidí la comissió de Cultura adjunta al comitè executiu. S’exilià el 1939 i fou enviat a Mèxic pel Comitè central del PSUC nomenat a París el març de 1939, juntament amb Ramon Fabregat i Ferràndiz, amb la missió de coordinar els militants del PSUC allà exiliats. Abandonà el partit el mateix any 1939 en desacord amb el pacte germanosoviètic. Després de treballar durant uns anys com a agent comercial a Mèxic, es va dedicar al negoci editorial i el 1964 va fundar i dirigir les Publicaciones Culturales, dedicades a publicar llibres de text per a l’ensenyament preparatori i universitari. Fou guardonat amb el premi Juan Pablos pel mèrit editorial. A la seva mort, cedí els seus papers i llibres a l’arxiu Nacional de Catalunya. Bibliografia: Murià, José M (coord.). Diccionario de los catalanes de México. Mèxic, 1996

A: Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans / coordinat per María Teresa Martínez de Sas (segle XIX), Pelai Pagès i Blanch (segle XX). Barcelona : Universitat de Barcelona : Abadia de Montserrat, 2000.

… Mutilación cultural… El desenlace de la Guerra Civil arrancó de España a un nutrido colectivo de intelectuales, probablemente los más destacados y prestigiosos: catedráticos, escritores, historiadores, artistas, científicos, juristas, periodistas, directores de cine, ingenieros, militares … … La relación de intelectuales destacados en las más diversas disciplinas puede hacerse interminable…. Entre los docentes y pedagogos se encontraban Juan Corominas, lingüista catalán ….  Abelardo Fábrega …

A: Santos, Felix. Exiliados y emigrados: 1939-1999. Biblioteca virtual Miguel de Cervantes

… El grupo más importante, el encabezado por Lombardía, se autodenominó Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza en el Exilio. Inicialmente fijó su domicilio en la sede de la ugt, sita en la calle Madero, publicó un Boletín de Información, cuyo primer número vio la luz en diciembre de 1940.21 Entre sus militantes más destacados estaban, además de los miembros de la comisión ejecutiva, Luis Soto, Ismael García Lombardía,
Abelard Fábregas, …

A: Martín, Francisco de Luis. El exilio de la Federación Española de Trabajadores
de la Enseñanza en México (1939-1949). Tzintzun. Revista de Estudios Históricos ∙ Número 63 (enero-junio 2016)

… Un mes i mig més tard es va produir la més important reorganització del comitè executiu d’ençà de 1932: Jaume Comas assumí la presidencia amb caracter interí -després d’haver estat ratificada a Comorera, que continuava empresonat, la presidencia en propietat-, i Folch i Capdevila fou desplaçat de la secretaria general i del comité executiu mateix. El comite va quedar constituit de la manera següent: Comas, president; Martínez Cuenca, vice-president; Granier-Barrera, secretari general; Fronjosa, secretari d’actes; Serra Pamies, vice-secretari d’actes; Ramon Palomas, tresorer, i Abelard Fabregas, comptador… … Llurs successors, Abelard Fàbregas i Serra Pàmies, estaven destinats a tenir un paper important en la constitució del Partit Socialista Unificat de Catalunya, de la direcció del qual van formar part des del moment de la constitució el juliol de 1936 … …. Les comissions que més tard es van formar per constituir els equips centrals de cada secretaria … foren encapçalades… en una gran majoria, per antics militants de la Unió: … Abelard Fàbregas la de cultura …

A: Martín i Ramos, Josep Lluís. La Unió socialista de Catalunya (1923-1936)

… Que ja no us recordeu d’aquella cèlebre visita pastoral del Bisbe,, amb l’objecte d’imposar violentament la religió catòlica obligatòria a tots els alumnes que assistien a les escoles de l’estimat Ateneu? I les contínues amenaces que rebé el digne director Abelard Fàbrega, que tantes vegades li heu intentat bescantar per les cantonades, no les vàreu saber explicar al troglodita Josep Pla …

A: Borràs Quadres, Antoni. A L’arrivista Josep Pla. L’Igualadí, 22/4/1933

Abelard Fàbrega formà part del Consell Executiu Central de la Unió Socialista de Catalunya

A: Justícia Social, núm. 26, 28 de setembre de 1935

Actes celebrats en la diada commemorativa del 19 de Juliol … Després s’inaugurà una Exposició de fotografies del Comissariat de Propaganda de la Generalitat, i acte seguit, l’ex-Director de les Escoles de l’Ateneu, company Abelard Fàbrega, dissertà sobre “Els problemes de la guerra i la Infància”, en la que exposà la necessitat de vetllar per als infants tant en el sentit humanitari com en l’espiritual i esportiu. El conferenciant fou molt aplaudit, i els consells donats per ell són Ja en els camins de la realització….

A: Horitzons. Organ del Partit Socialisia Unificat de Catalunya (Internacional Comunista) Comarca d’Anoia. Igualada, 22/7/1938

… La nòmina de gironins a Mèxic és molt més llarga i variada quant a extracció social i diversitat cultural. Per sectors d’activitat cal destacar l’elevada presència de mestres. Entre aquests cal destacar …. i Abelard Fàbregas i Esteba (Cabanes 1894-Mèxic 1991) que un cop instal·lat a Mèxic es dedica a l’edició de llibres escolars, una activitat que compagina amb la creació d’una valuosa col·lecció de pintures que cedirà al Museu de l’Empordà de Figueres. …

A: Domènech, Gemma ; Ribera, Carles. El país amic: de les comarques de Girona a l’altiplà mexicà. Revista de Girona, 315, jul-agost, 2019; pàg. 80-83

Més informació: “10.2.- El III Congrés de la UGT de Catalunya” i “11.4.- La meva reconciliació amb Josep Carner” A: Pels camins d’utopia. Josep Soler Vidal, fidelitat a un poble

… La reconstrucción y las actividades del sindicato … Al finalizar la guerra civil española, los cuadros y dirigentes más significativos del sindicato pasaron a México  … El grupo más importante, el encabezado por Lombardía, se autodenominó Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza en el Exilio. Inicialmente fijó su domicilio en la sede de la UGT, sita en la calle Madero, publicó un Boletín de Información, cuyo primer número vio la luz en diciembre de 1940.21 Entre sus militantes más destacados estaban, además de los miembros de la comisión ejecutiva, … , Abelard Fábregas, …. [També conté informació del Colegio Madrid]

A: Luis Martín, Francisco de. El exilio de la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza en México (1939-1949). Scielo. Tzintzun. Rev. estud. históricos n. 63, 2015

---

Abelard Fàbrega, editor

---

… Los señores Abelardo Fábregas y Carlos Noriega, a mediados de 1963, en su calidad (entonces) de presidente y tesorero de la Sección de Editores de Libros de la Cámara de la Industria de la Transformación de México, celebraron un convenio entre dicha sección de Editores de Libros y la agencia oficial que en México tiene establecida la Alianza para el Progreso, con la finalidad de organizar anualmente una feria del libro y de la industria editorial que a semejanza de otras exposiciones análogas, como la de Frankfurt, Londres, Tokio, etcétera, tuviera como propósito fundamental el exponer al conocimiento público, y principalmente al de todos los interesados en el orden de la cultura, los indudables progresos alcanzados por la industria editorial de todo el Continente, desde el Canadá hasta la Patagonia…

A: Rodríguez Díaz, Fernando. El mundo del libro en México. México : Diana, 1992, pàg.  210-221 (Bloc Librero de viejo, 2 de desembre de 2009)

… Uno de los nombres más conocidos en el mundo del libro mexicano es el de Pere Reverté, quien fundó la editorial que lleva su nombre y, junto con el pedagogo Abelard Fábrega Esteva, echó a andar las Publicaciones Culturales, en 1964 … … Abelard Fábrega puso un negocio de papelería denominado La Protectora, en el centro histórico del Distrito Federal …

A: Férriz Roure, Teres. La edición catalana en México. A: Biblioteca virtual Miguel de Cervantes

Abelardo Fábrega Esteba (1982) Nació en Cabanes, Girona, España, en 1894 y murió en la ciudad de México en 1991. Estudió derecho [atenció a l’errada] en la Escuela Normal de Girona y de 1931 a 1933 asumió el cargo de secretario del seminario de pedagogía de la Universidad de Barcelona. Al terminar la Guerra Civil en España, se exilió en México en 1939. En 1964 fundó junto a Pere Reverté, la Editorial Reverté y Publicaciones Culturales. El Instituto de Estudios Catalanes ofrece anualmente una beca para la investigación lingüística que lleva su nombre.

A: Caniem. Cámara nacional de la industria editoria mexicana. Boletín editores. Boletín Semanal, Núm. 848, 23 de julio, 2018

El 1982 Abelard va rebre el Premio Nacional Juan Pablos al Mérito Editorial.

… El Premio Nacional Juan Pablos al Mérito Editorial  es un reconocimiento profesional que otorga anualmente la Cámara Nacional de la Industria Editorial Mexicana, desde 1978, a una persona física que se haya dedicado, a lo largo de su vida, a la difusión de la cultura, a través del libro o de las publicaciones periódicas, en funciones de dirección, planeación y organización de una empresa editorial. Lleva el nombre del primer impresor americano del que se tiene registro: Juan Pablos o Giovanni Paoli, activo en la Ciudad de Méxicoentre 1539 y 1561… Vegeu també el Premio Juan Pablos honra la trayectoria editorial

---

Abelard Fàbrega, mecenes

---

El Museu de l’Empordà rescata Tísner i Calders dels fons pel seu centenari . Exposa una desena d’obres dels dos escriptors i ninotaires procedents de la donació d’Abelard Fàbrega, a més de primeres edicions dels seus llibres.

… En el seu moment, aquesta donació ja va ser objecte de dues exposicions monogràfiques, Llegat Fàbrega. Pintors catalans a l’exili, els anys 1983 i 1984. Aquesta és també, doncs, una bona ocasió per fer memòria d’un benefactor generós, mestre a Girona, Llagostera i Igualada, i secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona durant la República, que va exiliar-se al final de la guerra. .. A: El PuntAvui, 19/12/2012

El Museu de l’Empordà exposarà dibuixos i aquarel·les de Pere Calders i Tísner. El museu se suma als actes del centenari del naixement dels dos escriptors a partir d’aquest dimecres

…. Aquests fons van ser donats al museu el 1982 per Abelard Fàbrega (Cabanes 1894-Mèxic, 1991). A: Ara, 18/12/2012

Piñol, Rosa Maria. Col·lecció de pintures d’artistes exiliats, al Museu de l’Empordà Obres de MaxAub, Calders i Tisner, entre d’altres. Donada per un matrimoni empordanès resident a Mèxic. A: Avui, 23/3/1983

… L’any 1982, el matrimoni Abelard i Joana Fàbrega, ell originari de Cabanes, va fer donació al Museu de la seva col·lecció d’obra … . Aquest particular i històric conjunt que recull peces de personatges tan diversos com Montserrat Aleix, Pompeu Audivert …

A: Capella, Anna. El Museu de l’Empordà, entre els llegats i l’art contemporani. Revista de Girona, 246 (2008)

Al Museu de l’Empordá: Inaugurado de l’exposició de pintures i dibuixos. Col.lecció Abelard Fábrega, de pintors catalans a l’exili. Lliurament de la Fulla de Figueres al Mérit concedida al Sr. Fábrega, que será recollida pel Sr. Cónsul de Méxic.

A: PROGRAMA OFICIAL DE LES FIRES I PESTES DE LA SANTA CREU / 1983. Marcador. Hoja informativa. 1983

… Tot seguit, al Museu de l’Empordà s’inaugurà l’exposició de pintures i dibuixos «Col·lecció Abelard Fàbrega, de pintors catalans a l’exili»… El batlle de Figueres va fer entrega al representant d’Abelard Fàbrega de la fulla d’argent de Figueres, com a gratitud de la ciutat pel llegat … A: El Punt, 1/5/1983

… la comitiva se desplazó hasta el Museu de l’Empordá donde se inauguró la muestra de cuadros donados por el figuerense Abelard Fébregas, residente en Méjico … A: Bernils, J.M. Inauguración oficial y apertura de varias exposiciones y ferias. Los Sitios de Gerona, 1/5/1983

… Amb els anys i el sentiment, la voluntat d’Abelard Fàbrega ha estat que una part d’ell mateix, la seva col·lecció de quadres, retorni a l’espai on va néixer, a l’Empordà, i gràcies a les gestions d’altres persones, com el mateix pintor
Camps Ribera, exiliat també, avui podem tenir entre nosaltres aquesta valuosa i històricament representativa recopilació…  A:Hora d’art. Llegat Fàgrega. Hora nova, 312, maig 1983, pàg 15

… Fa poc, Abelard Fàbrega, un empordanès exiliat a Mèxic des de fa 40 anys, donà part de la seva col·lecció de quadres al Museu i s’acordà que estarien exposats durant tot l’estiu. Arribà l’exposició Dalí i foren retirats per penjar-hi la col·lecció de fotografies que formava part de l’Antològica … A: Hora Nova, 331, 20/9/1983

Abelard Fàbrega visita el seu llegat [Conté una petita biografia]. Los Sitios, 25/9/1983

Abelard Fabrega, primer editor de Mèxic. Ha éstat a Figueres amb motiu de la donació de quadres…. EI matrimoni Fàbrega ha tornat aquesta mateixa setmana a Mèxic. A: Hora Nova, 332, 27/9/1983.

…  Va venir a visitar el Museu de l’Empordà on romanen en dipòsit les obres pictòriques que el senyor Fabregas, de manera pacient, ha anat recollint a Mèxic … A: Gurt, Albert. L’Oportunitat mancada. Hora Nova, 334, 11/10/1983.

Abelard Fàbrega i Esteba , l’editor i col·leccionista d’art resident a Mèxic que fa un any decidí donar el seu llegat de quadres de pintors catalans a l’exili al Museu de l’Empordà , ha tornat a estar uns dies entre nosaltres. És la tercera visita que fa al nostre país d’ençà d’aqüell a trista retirada del 1939 ….

A: Jiménez, Xavier ; Playà, Josep. Abelard Fàbrega, un exiliat que no oblida la seva terra. Hora Nova, 336, 25/10/1983

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vegeu també: Seguranyes Bolaños, Mariona. Abelard Fàbrega Esteve. Repertori de Col·leccionistes i Col·leccions d’Art i Arqueologia de Catalunya RCCAAC

A més del llegat d’art, Abelard i la seva esposa van donar lots de llibres a la Biblioteca de Catalunya (obres de l’art i la cultura mexicana en general), a la biblioteca de l’Ateneu Igualadí (113 llibres d’art i 76 volums de la col.lecció Bernat Metge) i a la biblioteca Julià Cutiller de Llagostera.

El seu arxiu personal que ocupa 3,7 m. linials, es troba inventariat totalment a Arxiu Nacional de Catalunya (pàg. 173) amb el nom Col·lecció bibliogràfica d’Abelard Fàbrega i Esteve (1944-1953), núm. 41

Altres referències amb els enllaços caducats:

• Chinchilla P., Mauricio. Art català en museus i col·leccions mexicanes. A: Fundació Catalunya-Amèrica
• 13.1.8. Llistat de donants, 1983-1986 (c. 1171).- 1984-1986 Fàbrega i Esteva, Abelard. Col·lectiu de donants, residents a Mèxic, que ofereix un llistat d’obres de l’art i la cultura mexicana en general. (El dossier inclou un llistat dels donants i de les obres) (c. 1175/8). A: Fons Biblioteca de Catalunya, 19 d’abril 2010

---

Abelard Fàbrega, impulsor de l’esport

---

• Amb el nom de «Agrupación Estudiantil Deportiva» acaven de constituir els alumnes de la «Academia Palafrugellense» una agrupació, quin objecte i fí no es altre qu’el deserrotllo de la cultura física… Per unanimitat, el’legiren president honorari al Sr. Director del col·legi don Josep Sagrera i Corominas; President efectiu, D. Abelard Fábrega …  A: Baix-Empordà, 25/05/1913
• … Entre 1915 i 1920, Abelard Fàbregas va fundar la Unió Sport Club Llagostera, el primer club que va existir al poble… A: UE Llagostera
• … Así pues en un periodo de tiempo indeterminado entre 1915 y 1920 surge la Unió Sport Club Llagostera, una entidad precursora que bajo el auspicio de Abelard Fábregas se convertirá en la detonante del fútbol local, pero del cual se desconocen sus vidas y milagros… A: La futbolteca. Llagostera
• … Abelard Fàbregas creó entre 1915 y 1920 la Unió Sport Club Llagostera. No fue hasta 1947 que pasó a llamarse Unió Esportiva Llagostera… A: futbolasturiano.es. Todo sobre el U.E. Llagostera
• Llagostera … Una comisión formada por … i don Abelardo Fábrega está organizando una sociedad deportiva. A: La Vanguardia,pàg. 19 (1922, 12 de juliol
• El futbol. Des del seus inicis en els ultims anys de la primera dècada del passat segle XX
  per iniciativa del mestre progressista Abelard Fàbrega … Abelard Fàbrega sembla ser el primer impulsor del que avui en diríem esport escolar… A: Crònica publicació de l’arxiu municipal de Llagostera, 21 (2001) pàg. 5-6

---

Ex Libris

---

Al catàleg d’Ex Libris  amb el núm. 6158, es descriu l’ex libris d’Abelard Fàbrega (Reial Acadèmia de Bones Lletres): [per] P[ompeu] A[udivert] [monogr]. 120×95.X2. Figura femenina, genoll en terra i braços que es transformen en arbre; llibre obert, veler, església i cases. RABL-PP (Audivert,1).

L’Ex-Libris va ser subhastat, el dia 7 d’octubre de 2015, per la casa VerBo. Subastas de Arte, d’Argentina. Descripció de la subhasta: Pompeyo Audivert (1900 – 1977) “Ex-libris Abelard Fabrega” (1947) – Preu de sortida: $arg.3000 – Disciplina: Gravat  – Tècnica: Xilografia – Mida: 12x10cm. Data de la subhasta:  (07/10/2015) – Data de creació: (1947) – Lot: 004

El gravador i pintor catalanoargentí Pompeu Audivert Mir (L’Estartit, 1900-Buenos Aires, 1977), entre 1942 i 1951 va viure a Mèxic, on es va relacionar amb l’Abelard Fàbrega a través de la seva tasca editorial i cultural. Vegeu:

– Audivert, Marcel·li. Pompeu Audivert. Un torroellenc de l’Estartit internacionalment famós. Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí (1980)
– Capella, Anna. El Museu de l’Empordà, entre els llegats i l’art contemporani. Revista de Girona, 246 (2008) … L’any 1982, el matrimoni Abelard i Joana Fàbrega, ell originari de Cabanes, va fer donació al Museu de la seva col·lecció d’obra –olis, pintures i gravats– d’artistes catalans exiliats a Mèxic, amb els quals mantenien relació per la seva tasca editorial i cultural en aquell país. Aquest particular i històric conjunt que recull peces de personatges tan diversos com Montserrat Aleix, Pompeu Audivert, …

---

Borsa d’estudis Abelard Fàbrega

---

Instituïda l’any 1995, per Joana Just, aquesta borsa d’estudi s’ofereix als socis de les societats filials de l’Institut per a un treball de recerca sobre un tema dels que hi són conreats. La present convocatòria correspon a les societats filials de la Secció de Ciències Biològiques (Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació, Institució Catalana d’Estudis Agraris, Institució Catalana d’Història Natural, Societat Catalana de Biologia, Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull:

Portal de publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans

“Borsa d’Estudi Abelard Fàbrega” Organisme atorgant: Institut d’Estudis Catalans. Destinada a finançar, durant un any, la recerca titulada “La moneda catalana del segle XVI” Data de concessió: 31 de març de 1998. Currículum vitae de Xavier Sanahuja Anguer

Xavier Rull i Muruzàbal … Ha rebut …  la borsa d’estudi Abelard Fàbrega 2006, de l’Institut d’Estudis Catalans, per a la realització del treball La perifrasació verbal en català, dirigit per Manuel Pérez Saldanya (Universitat de València) …. Viquipèdia

A partir del 2015 (LXXXIV Cartell de premis i de borses d’estudi) la borsa no es va adjudicar o va restar deserta i al Cartell LXXXVII del 2018 ja no hi consta la convocatòria. Convocatòria del 2015.

També, es troba aquest projecte al grup de recerca de llengua i educació de la Universitat de Lleida.

TÍTOL DEL PROJECTE: Impacte dels processos d’aculturació i de les pràctiques educatives en la construcció de la identitat cultural dels joves d’origen immigrant en el sistema educatiu català.
ENTITAT FINANÇADORA: Institut d’Estudis Catalans (IEC).
DURADA: Des de maig de 2017 fins a maig de 2018.
INVESTIGADORA PRINCIPAL: Cristina Petreñas Caballero.
ALTRES INVESTIGADORS: Ángel Huguet Canalís, Judit Janés Carulla, Cecilio Lapresta Rey i Clara Sansó Galiay.
FINANÇAMENT: 3.000 €.
PROJECTE INVEST. Nº REF. Borsa d’estudi “Abelard Fàbrega”. LXXXVI Cartell de premis i borses d’estudi (convocatòria dels Premis Sant Jordi 2017).

---

Maria Assumpció Costal i Gispert (Crespià, 1899-Sant Feliu de Guíxols, 1991)

---

Mestra de grau elemental de l’Ateneu Igualadí, filla d’Àngel Costal i Marinel·lo (1867-1938) i d’Anna Gispert  i Soler.

… Parlem de l’excursió artística que acaba de fer el Chor infantil de les escoles de l’Ateneu…. Pel camí anotem entre altres, els amics de la Junta de l’Ateneu …  els mestres i professores de les Escoles de l’Ateneu n’Abelard Fàbrega … Maria Costal …

A: L’Eco d’Igualada, 19/5/1923

… Examinant els treballs de les nenes dels graus escolars pot apreciar-se aquella harmonia pedagògica que deu haver-hi en tots els centres d’ensenyança i des dels problemes més elementals fins a les complicades operacions dels principis d’AIgebra; des de la simple escriptura al dictat fins a l’ampliació i redacció de conceptes; en fi, tots aquells detalls que posen de relleu la tasca del mestre i l’aprofitament dels deixebles, allí hi era per orgull noble de les zeloses professores Maria Costal, Montserrat Salafrancà i Matilde Ubach….

A: Exposició escolar de l’Ateneu. L’Eco d’Igualada, 4/8/1923

El 19 de desembre de 1923, es va casar a Espolla amb Abelard Fàbrega.  Durant uns anys va viure a Igualada, junt amb Abelard i la seva mare i quan, el 1931, Fàbrega guanyà les oposicions, tots es desplacen a Barcelona. Durant la República o en algun moment de la Guerra Civil, Abelard i Assumpció es van separar o bé ella no el va voler seguir a l’exili.

No tenim referències del que va ser la seva vida després del 1939. El 7 de febrer de 1949, la seva germana Carme va enviar una carta (datada a Sant Feliu de Guíxols) al Jutge de Pau de Cabanes demanant que li enviessin el certificat de naixement de Abelardo Fabrega Esteva, hijo de Maria y Salvador, ocurrido entre el 1892 al 1896 …

A l’article “En record de Joan Soler, “Conet” (1918-2013)” aparegut a la revista Àncora : setmanari de la Costa Brava. Núm. 3304, 29/8/2013 hi podem llegir: … Amb la veïna del carrer Notaria, la Maria Costal –també amiga nostra– sostenia unes animades i polèmiques converses contra la religió, que la Maria aguantava pacientment i la reafirmaven en la seva fe i en les seves pràctiques catòliques. Ja coneixíeu el temperament d’en Joan. La seva manera de parlar podia arribar a ser explosiva, però no es corresponia amb la bondat del seu cor… Aquesta nota ens pot fer pensar que un dels motius de la separació de la parella podria ser la incompatibilitat entre el sentiment catòlic de la Maria i la militància comunista de l’Abelard.

El 28 de març de 1991, Assumpció Costal va morir a Sant Feliu de Guíxols, a la casa de la seva mare, on vivia amb la seva germana Carme, que era soltera i va morir també a Sant Feliu, el 15 d’agost de 2005, als 99 anys d’edat.

Aquest estiu, per la Mare de Déu d’agost, va morir a la seva casa del carrer de la Notaria la nostra amiga Carme Costal i Gispert, pocs mesos abans de complir els cent anys … Era una dona senzilla, pietosa i culta. I el seu cognom Costal l’honorava. Era neboda de l’insigne pedagog Cassià Costal i Marinel·lo (Mollet de Peralada 1876-Barcelona 1937), que va ser enterrat a Sant Feliu de Guíxols, junt amb la seva esposa, Carme Soler i Bruguera, i el seu únic fill, Josep. Vegeu: Jiménez, Àngel. Carrer del pedagog Cassià Costal i Marinel·lo. L’Arjau. L’Arjau. Informatiu de l’arxiu, 52, nov. 2005

Un altre germà d’Assumpció, fou Joan, qui va acabar els estudis de magisteri el 1921 i va morir un mes més tard.

---

Joana Just Montané (Igualada, 1909-Mèxic, 2005)

---

Filla de Francesc Just Vilaró i d’Aurèlia Muntaner Palau

… Juana Just, hija de un curtidor y una obrera de Igualada, también hizo la escuela primaria en una escuela obrera, de la que sus padres eran socios… … Sus padres, preocupados por su formación, la impulsan a estudiar música en el conservatorio, y a proseguir los estudios … …

… Nacida en Igualada. Barcelona, el 1910. Estudió magisterio superior. Llega a México en 1939, se casa esa mismo año con otro exiliado, no tienen hijos. Maestra en el Colegio Madrid, también trabaja en la costura y en un negocio propio de papelería.

A: Domínguez Prats, Pilar. Mujeres españolas exiladas en México (1939-1950). Tesis doctoral. Memoria para optar al grado de doctor. Universidad Complutense de Madrid, 2002

El 1930 va acabar els estudis de magisteri

Es troba a Barcelona, examinant-se en la carrera del Magisteri, la gentil igualadina Joana Just. A: Gaseta comarcal, 26/6/1930

La bella senyoreta Joana Just, ha acabat els seus exàmens a l’Escola Normal de Mestres de Barcelona, havent obtingut un èxit més que falaguer, pel qual motiu ens plau adreçar-li, ben coralment, la nostra felicitació. A: Gaseta comarcal, 30/9/1930

El 1933 aprova el curs de selecció per a l’ingrés al Magisteri (L’Opinió, 13/10/1933) i l’any següent rep el títol de Mestra (L’Opinió, 20/5/1934) (La Humanitat, 20/5/1934). El 1937 aprova les oposicions (La Humanitat, 17/11/1937).  Entremig va rebre una beca de 1.437 pts. de l’Escola Normal de la Generalitat per al curs 1935/36 (La Humanitat, 9/11/1935)

Militant d’Esquerra Republicana, durant la Guerra Civil va treballar a Cunit en una mena de “colònies” organitzades per allunyar els nens dels bombardeigs de Barcelona.

En un document del 1939, se la situa a París

Paris, 18 de març de 1939.  Sra. M. Baldó de Torres, Toulouse. Benvolguda amiga, En la impossibilitat de continuar en la banlieu parisenca, malgrat tenir uns parents pròxims, per oposar-s’hi les normes generals de la Prefectura, la senyoreta Joana Just, mestressa de la Generalitat, a la qual, segurament vostè coneix, es trasllada a Toulouse amb la nostra autorització i encomanada a la protecció del Comitè d’Ajut Tolosenc. Li prego doncs, vulgui rebre-la i orientar-la. Amb els millors records pel seu marit, rebi una afectuosa encaixada del seu amic. Antoni M. Sbert. A: Puigarnau Torelló, Xavier. Economia i cultura en el primer exili França (1939-1940) Les finances de la Generalitat de Catalunya i les residències de Montpeller i Tolosa. Tesi doctoral UPF, 2014

De Toulouse va passar a Perpinyà on vivia abans d’embarcar cap a Mèxic.

El maig de 1939, el seu nom apareix a les llistes de refugiats proposats per Jaume Aiguader i Eduar Ragasol al SERE per emigrar a Mèxic en l’expedició del Ypanema (25/5/1939-30/6/1939) [ANC1-511-T-375] i el 12 de juny ja va  embarcar en aquest vaixell, des del port de Pauillac prop de Bordeus (França). Va arribar a Veracruz (Mèxic) el 7 de juliol de 1939 acompanyada de quasi 1000 refugiats de la Guerra Civil. (Font: Fundación Pablo Iglesias i PARES)

Al cap de cop d’arribar a Mèxic es va casar amb l’Abelard Fàbrega. Vivien a Cuernavaca on, junt amb altres catalans, van llogar un conjunt de bungalous, que anomenaven “La petita Catalunya”.

Preocupada per la situació dels nens exiliats va escriure l’article: “Els nens infants i llur llengua materna“, editat a Mèxic per la publicació La Revista dels catalans d’Amèrica, 1 (Talleres gráficos de la nación, octubre, 1939), pàg. 43

De bon principi és palesa la preocupació per la llengua que parlaran els fills dels emigrats. Amb motiu de la creació, a Mèxic el 1939, d’un Comité Técnico de Ayuda a los Españoles, la mestra Joana Just, muller d’Abelard Fàbrega, dirigent del Sindicat de Mestres de Catalunya, demana que hom tingui en compte de cara a les institucions que se’n derivin, el «fet diferencial», més que més quan la llengua era perseguida a Catalunya. Manent, Albert. La literatura catalana a l’exili. A: Panorama crític de la literatura catalana. VI. Segle XX. De la postguerra a l’actualitat. Vicenç Vives, 2009, pàg. 67

Professionalment, Joana va fer de mestra al Colegio Madrid.

Les compatriotes Joana Just de Fàbregues i Vila Satruc de Colomer han estat nomenades mestresses del mateix Colegio Madrid. El Poble català (Mèxic), 5, febrer-març 1942

Entre 1941 i 1954 va ser la directora de secció de preescolar d’aquesta escola, fundada a Ciutat de Mèxic el 21 de juny de 1941 amb fons del Govern de la República Espanyola a l’exili. També va treballar a l’escola “Secundaria número 4” i va dirigir “La Nueva escuela” una escola basada en el sistema Waldorf.

… 9a. Nombrar maestras con la retribución mensual de 250 pesos y a reserva de que legalicen el derecho al ejercicio de la profesión con arreglo a las disposiciones gubernativas vigentes, a doña Alicia Díaz de Junguitu, doña Teresa Villasetrú, doña Antonia Simón, doña Juana Just Montaner y doña Pilar Valles Cuesta … A: Junta de Auxilio a los republicanos españoles (JARE) Libros de actas (1939‐42) Libros III y IV. Acta nº 164. Reunión del día 12 de enero de 1942.

… Suerte bien distinta ha merecido el prestigioso Colegio Madrid que nacía para satisfacer las necesidades de escolarización que dejaba el fracasado Instituto Hispano-Méxicano Ruiz de Alarcón. El Madrid comenzó las clases en junio de 1941 con 440 alumnos, todos ellos hijos de españoles. Fue nombrado director del centro Jesús Revaque. En esta primera etapa el claustro estaba compuesto por Santiago Hernández Ruiz, Ángeles Gómez, Baudilio Riesco, Ricardo Fernández, Agustín Salas, José Albert, Jesús Bernández, José Gil, Ramón Fontanet, José Acero, Narciso Costa, María Leal, Goldfrey Gladston, Helena Martínez, Alicia Díez, Antonia Simón, Juana Just, Teresa Vilasetrú, Pilar Vallés, María Monte, Carmen Orozco, Valentina Rivero, Marcelina Mestre, Carmen Álvarez Coque, Florence Scalir y Rafaela Camoin. Durante los primeros años de funcionamiento en el Colegio Madrid podía cursarse la enseñanza primaria y el jardín de infancia. Se recogieron en este centro dos grandes influencias que en España fueron largamente silenciadas: la institucionista y las aportaciones de la Escuela Nueva que se traducirían en la práctica en excursiones, enseñanza al aire libre, clases especiales de carpintería, encuadernación, labores femeninas, agricultura, etc.). … A: Unizar. Autor: Víctor Manuel Juan Borroy

Més endavant va deixar l’ensenyament per ajudar el seu marit a la papereria.

Ja vídua,  el 1994 va fer donació de 189 llibres a la biblioteca de l’Ateneu d’Igualada.

… El donatiu de 189 llibres procedeix de Mèxic, des d’on l’envia la igualadina Joana Just, en nom del seu difunt espòs, Abelard Fàbrega i Esteba el qual fou director de les escoles de l’Ateneu en el període de 1922-1931, a més d’iniciador i propulsor de l’Associació d’Estudiants i especialment ànima de la biblioteca d’aquesta secció. el donatiu el formen 113 llibres d’art i 76 volums de la col.lecció Bernat Metge, … A: Diari d’Igualada, 19/1/1994

Joana, va morir a Mèxic, als 94 anys, el 19 de gener de 2005. (Acta de defunció)

Més informació:

• Colegio Madrid:
  • Gómez Hernández, Nubia Yuridia.  Génesis y desarrollo del proyecto educativo i cultural del colegio Madrid (2004)
  • Tornafoch, Xavier. Estrella Cortichs, una mestra de Gironella. L’Erol,  33. (Estrella Cortichs i el seu marit van arribar a Mèxic  l’octubre de 1940, després de passar una temporada a França i Santo Domingo. Durant un temps, per ajudar-se econòmicament,  van compartir habitatge amb Abelard i Joana)
• Entrevista:
  • Entrevista amb la Mercè Bosch 28/VI/93. Transcrita per Jordi Planella el febrer de 1994. “Fons Salomó Marquès. Magisteri Exiliat de Catalunya (Universitat de Girona)”. [Transcripció]. (Mercè Bosch coneixia Joana Just. De Mèxic van passar a Estats Units on el seu marit era funcionari de les Nacions Unides. A la dècada dels 50 retornà a Mèxic i el 1976 va venir a Catalunya per reincorpar-se a l’ensenyament fins a la seva jubilació el 1982)
• Dedicatòria:
  • Als excelents amics, Abelard Fàbrega i esposa, Joana. A: Solà, Maria. Ritme evolutiu històric (entorn d e l’educació nova). Revista Orfeó català, segona època, 18, Mèxic, 1989, pàg. 22, 23 i 32. El 1939 Maria Solà de Sellarès es va exiliar a França. Més tard va anar a El Salvador i Guatemala i finalment a Mèxic (1955) on es va implicar amb el moviment de les escola Waldorf i on degué establir contacte amb la Joana Just i l’Abelard Fàbrega. Maria va morir a mèxic el 1998..

Recull de premsa. La Vanguardia:

• 1927, 21 de juliol. Igualada
• 1928, 9 de maig. Igualada
• 1933, 11 d’octubre. Los nuevos professores

---

Maria Esteve Matlleria (Figueres, 1863-?)
En els documents consultats s’ha trobat el cognom escrit en tres formes diferents: Esteva, Esteve i Esteba. Davant del dubte i no havent pogut trobar cap familiar es va optar per normalitzar el cognom amb la forma “Esteve”. Des del febrer de 2020 sabem que els descendents de dos dels germans de la Maria mantenen la forma “Esteba”

---

Filla de Joaquim Esteve Saurí, de Medinyà i d’Anna Matlleria Regincós, de Figueres.

Maria va néixer a Figueres el 1863 i l’agost de 1888 es va casar amb Salvador Fàbrega Bosch, ferrer, natural de Sant Mori i veí de Figueres. És molt probable que en Salvador fos un treballador del taller del pare de la Maria o bé es coneguéssin per compartir ofici.

Salvador i Maria van tenir dos fills: Teodor (Figueres, 1891-Barcelona, 1963) i Abelard (Cabanes, 1894-Mèxic, 1911).

Maria va ser mestra de Cabanes des del 1893 fins el 1916.

El 1886 va aprovar les oposicions. El 1890 estava com a auxiliar en una escola pública de Figueres i el 1893 va ser nomenada, en virtud de trasllat i fora de concurs, mestra en propietat de l’escola de Cabanes. El 1913, aconsegueix la novena categoria i passa de cobrar 625 ptes a cobrar-ne 1000.  El 1916, Maria Esteva, va ser traslladada per petició pròpia al poble del Far, i al seu torn, Maria Campmol Fraxanet, que exercia a l’escola del Far des de 1912, es va traslladar a Cabanes.

Maria Esteve es va jubilar el 1922, segurament després de dos anys de baixa,  i el seu expedient personal es troba a l’Arxiu Històric de Girona (AHG170-16-T2-631)

El 1925, vivia a Igualada (c/ Soledat, 96), junt amb el seu fill Abelard i el 1931 el va acompanyar a Barcelona.

Recull de premsa:

• Aprova les oposicions. Boletín de primera enseñanza de la provincia de Gerona, any XII, núm. 16 – 20/4/1886, pàg. 14
• Auxiliar a Figueres. Boletín de primera enseñanza de la provincia de Gerona, any XVI, núm. 49 – 9/12/1890, pàg. 13
• Referència al nomenament de mestra Cabanes fora de concurs. Boletín de primera enseñanza de la provincia de Gerona, any XIX, núm. 16 – 18/4/1893, pàg. 6
• Habilitació. Boletín de primera enseñanza de la provincia de Gerona, any XIX, núm. 26 – 27/6/1893, pàg. 6
• Mestra de Cabanes. Diario de Gerona  19/04/1893
• Maestros comprendidos en el Real decreto de 31 de Mayo de 1902, con reserva del derecho a Escuela con sueldo de 825 pesetas. Gaceta de Instrucción pública, 12/09/1906
• Augment de categoria i sou. Diario de Gerona, 28/11/1913
• Augment de categoria i sou. Diario de Gerona, 13/12/1913
• Permuta amb l’escola de El Far. Diario de Gerona, 04/06/1916
• Bartolomé, Ester. Origen i evolució de l’escola del Far d’Empordà (V  premi de recerca Albert Compte). Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 39 (2008)  Pàg. 513-539
• Resoluciones. Escuelas y maestros … Se declaran sustituidas por imposibilidad física a … y a Doña Maria Esteba de Alfar (Gerona). El Imparcial, 12/05/1920

Joaquim Esteve Saurí, natural de Medinyà tenia  un “taller de construcción de arados de hierro” al carrer Nou, 83 [o 54] de Figueres on també residia i que devia ser la casa familiar d’Anna Matlleria la seva esposa, natural de Figueres.

A part de Maria la parella va tenir tres nois, Miquel (1873-1915) que entre 1894 i 1899 va estar a la guerra de Cuba i més tard es va casar i va viure a Palafrugell, Pere (1876-1945) propietari de la “Nova funeraria i fusteria de Pere Esteba” a Figueres i Joaquim (?-1935) funcionari de presons. El padró de Figueres de l’any 1892 situa la família a la mateixa adreça del taller junt amb un fill de 18 anys, en Miquel.

La premsa i els butlletins oficials de finals del segle XIX es fan ressó del taller de Joaquim Esteve per ser l’inventor de la “trilla de hierro denominada la ‘Ampurdanesa’, que funciona montada sobre ruedas” y  “l’arada giratòria Saurí” i per haver-ne obtingut la patent. Gaceta de Madrid, 7/2/1887. Ja es troben anuncis del taller de Joaquim Esteba, des del febrer de 1867, com a hereu del negoci del seu sogre Pere Matlleria, conegut com a Pere Gros, qui també venia carbó. (El Ampurdanés, 3/2/1867)

---

Teodor Fàbrega Esteve (Figueres, 1891-Barcelona, 1963) Germà de l’Abelard

---

Fill de Salvador Fàbrega i Bosch, ferrer, natural de Sant Mori, i de Maria Esteve i Matlleria, mestra, natural de Figueres, va néixer a Figueres el 5 de setembre de 1891, abans que la seva mare fos destinada a l’escola de Cabanes.

Quan el gener del 1912 va ser cridada la seva quinta, Teodor residia a Figueres, però als documents consta que la seva mare és viuda i resideix a Cabanes.

El certificat mèdic (data: 3/3/1912) explica que és solter i que té 20 anys i 5 mesos, també especifica que és ros, amb els ulls castany fosc, que mesura 1,712 m i que pesa 69,5 kg. Se’l declara apte per al servei. A l’agost d’aquest mateix any residia a Sant Vicenç dels Horts.

De jove feia de ferrer, seguint les passes del pare i l’avi patern. El 1917 era a Barcelona fent d’Interventor de l’administració d’impostos i rendes, un càrrec que encara mantenia el 27/5/1920.

Comisión especial de consumos … Que para cubrir la vacante de Interventor de segunda clase de la Administración de Impuestos y Rentas, dotada con el haber anual de 1,460 pesetas, producida por ascenso de don Ricardo Forts y Pujadas, cuya plaza es de entrada, sea nombrado D. Teodoro Fabregas y Esteva. Gaceta Municipal de Barcelona, 43,  24/10/1917. Més endavant va establir lligams familiars amb Ricardo Forts a partir de la família de la seva esposa.

Devia ser el 1917 quan es va casar amb Maria Balañà Espinós (1889-1962), germana del conegut empresari taurí i propietari de cinemes i sales de festes i van tenir dos fills: Maria (+2014) i Jaume (+1991)

El 1936 apareix al document: “Relació de les Resultes d’Ingressos i Despeses a incorporar al Pressupost ordinari de l’Interior per a l’Exercici del 1936” de l’Ajuntament de Barcelona.

… Teodor Fàbrega, per un compte per a subministrament de material d’ensenyança per a Grups Escolars 140,50 …

Més endavant, possiblement després de la Guerra Civil, va obrir una fleca i formava part del “Gremio de Panaderos”.

El 1942 feia obres al carrer Galileu, 243, on hi tenia la fleca que va mantenir fins a la seva mort.

Requerir a Teodoro Fabregas para que …  solicite la legalización de las obras practicadas en el edificio número 243 de la calle de Galileo, de modificación de una abertura y de reforma interior, sin haber solicitado y, por consiguiente, obtenido el oportuno permiso,… Gaceta Municipal de Barcelona, 52, 28/12/1942

El 1946 li imposen una multa de 50 pts per no legalitzar les obres. Gaceta Municipal de Barcelona, 10, 11/3/1946

El 1947 es confirma que les obres estan legalitzades … Gaceta Municipal de Barcelona, 13, 31/3/1947

El 1954 ja tenia la finca al carrer Travessera de les Corts, 225, cantonada c/ Joan Güell, i en cedeix una part per eixamplar el carrer. Gaceta municipal de Barcelona, 27, 5/7/1954. Aquí era on residia

1954/59.- Cessió de Terrenys Vials de la Finca Num. 225 de la Travessera de Les Corts. Afectats per l’Eixamplament de l’Esmentat Carrer. Teodoro Fabrega Estela. Negociat de llicències d’obres. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona

1960.- Galileu 243. Teodoro Fábrega Esteba. Forn de Pa. Substitució de Tres Elements Industrials. Inclou un plànol. Negociat d’activitats industrials. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona

Teodor va morir a Barcelona el 9 de setembre de 1963. A l’esquela apareguda a La Vanguardia del dia 17/7/1963 s’hi fa constar: “Sus afligidos: … … hermano, Abelardo, ausente”. També trobem referències a l’Abelard a la necrològica del seu fill Jaume Fàbrega Balaña (+1991): “Els seus familiars …. ties, Joana Just de Fábrega (ausent)”

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.