Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Les quintes: el sistema de reclutament (s. XVIII)

La creació de l’exèrcit regular arran de la Reial Ordenança de Reemplaçament Annual de l’Exèrcit de 1770 va suposar un esforç considerable per als ciutadans que es van haver de fer càrrec dels allotjaments, bagatges i subministraments de la tropa. A més la població masculina va ser obligada a formar part dels cossos militars a través de les “quintes”: una cinquena part dels homes “útils” del municipi s’havien d’incorporar a files, d’aquí les expressions “quinto” i “quintar”.

El servei militar era desmesurat i suposava un autèntic problema, especialment per a les famílies pageses. Els homes de 17 a 24 anys havien de servir vuit anys, els de 24 a 30 servien durant set anys, i els de 30 a 36 servien sis anys. Però el gran nombre d’exempcions, privilegis i pagaments permetia amb molta freqüència evitar-ne la prestació, especialment a les classes benestants.

Real Cèdula de 1773

Les quintes s’efectuaven, amb major o menor rigor en tot el país, tret del País Basc i Navarra, a causa dels furs, i els territoris de la Corona d’Aragó, com a reminiscència de les lleis anteriors als Decrets de Nova Planta. En aquestes províncies, els mossos elegits per sorteig podien ser substituïts per altres joves que s’oferien a canvi de diners.

En un primer moment el capità general, el comte de Ricla, autoritzà la suplència mentre es fes entre persones del mateix corregiment però, el 1772, el ministre de Guerra prohibí aquesta transacció i ordenà el sorteig dels allistats. El 1773, l’intent d’imposar aquest sistema provocà a Barcelona l’avalot de les quintes.

Aquest mateix any es va publicar la “Real Cédula de S.M. y Señores del Consejo, por la qual se declara lo que se debe practicar en el modo de repartir los quebrados que ocurran entre dos, o mas Pueblos de una Provincia, para la contribucion de un Soldado

D’aquesta disposició se’n deriva el conveni establert entre Cabanes i Vilabertran.

El dia 2 de desembre de 1776 es van reunir a la plaça de Cabanes els representants dels ajuntaments dels dos pobles junt amb tots els “mossos sortejables”: Jaume Llanet, Quirze Fortià, Joan Comas, Carles Brugat, Josep Brugat, Esteva Costa, Jaume Brusés, Andreu Duran, Vicenç Lloberas, Isidre Prim i Joan Pey, per Cabanes i Martí Cavanas, Josep Barris, Josep Aimar, Josep Pinadell, Joan Carbonell, Josep Serra, Antoni Cortada, Francesc Fontdecava, Joan Puigferrer, Domingo Puigferrer, Joan Pous, Josep Ferrer, Felip Ripoll, Joan Sau, Paladi Guillamet, Jaume Lapedra, Antoni Vergés i Jaume Puigferrer, per Vilabertran i convenen sortejar quin dels dos pobles haurà d’aportar el soldat extra que els corresponia. Cabanes tenia 11 mossos i Vilabertran 18, llavors en repartir per 5 a Cabanes els corresponia posar 2 soldats i els sobrava un noi i Vilabertran n’havia de triar 3 i els sobraven 3 tres nois. Calia decidir a quin dels dos pobles s’hauria de sortejar el mosso extra.

Van posar dins un càntir les paperetes amb els noms del dos pobles i en Joan Aguer, un nen de 8 anys, va treure la papereta amb el nom de Vilabertran.

Conveni Cabanes/Vilabertran (not. Josep de Aloy i Llach, 2/12/1776)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot i que probablement altres notaries ens donarien informació d’aquest tema, com a mostra tenim els protocols notarials del 1776 i 1777 del notari Josep Aloy i Llach on hi apareix informació sobre les lleves dels soldats a Cabanes i d’altres poblacions de la província.

Gràcies a aquests documents sabem que els joves una vegada fet el sorteig s’havien de presentar a Barcelona i en cas de ser admesos els esperaven 8 anys de servei. L’Ajuntament i a vegades algun veí els pagava una quantitat de la qual, una part, la deixaven al pare o persona de confiança per tal que en tragués rendiment i disposaven com s’hauria de restituir a la tornada o com s’hauria de repartir en cas de morir durant el servei.

5 de desembre de 1776

  • Una “Llicencia i Comisió”  fa referència a la despesa que tindrà l’Ajuntament per la gratificació que es donarà als dos mossos que han sortit al sorteig d’aquest any, segurament els dos que els corresponien després del conveni signat amb l’Ajuntament de Vilabertran el dia 2.
  • Una escriptura de “Revenda” d’una finca ens confirma que Josep Ramis es va presentar voluntari per substituir el jove a qui corresponia per sorteig i que se li van prometre 200 lliures.
    • El document fa referència a una certificació del 21 de febrer de 1771 on s’explica que Josep Ramis va a servir a l’exèrcit “a compte y en lloch del mosso solter que en dit lloch espectaba”
    • El document esmenta una escriptura signada el 28 de març de 1771 on s’explica que a Josep Ramis se li van posar a mans dues vessanes de terra del paratge “bramadors vells” a compte de les 200 lliures promeses per gratificar el servei.
    • Es faculta a Joan Labori que, mentre Ramis estigui fent el servei, pugui usufructuar la terra i també cobrar les 200 lliures promeses.
    • Mana que en cas de tornar dels Reals Exèrcits, Joan Labori haurà de donar compte de l’administració del patrimoni d’en Ramis i que en cas que Ramis morís durant el servei es determina què s’ha de fer amb les 200 lliures: pagar les honres fúnebres i  25 misses a la capella de Sant Sebastià, donar 10 lliures a Joan Labori pel seu servei i la resta repartir-ho entre Sebastià i Vicenta Ramis, germans de Josep Ramis.
    • Explica que la signatura del document es porta a terme a la capella de Sant Sebastià on “acostuma a congregarse per a estos i semblants negocis lo sobredit Ajuntament i Universitat”

Josep Ramis (nat el 1752) possiblement fos fill de Joan Ramis Vilanova i Teresa Sala Corominas, una branca dels Ramis de Cabanes. Per edat seria possible i en aquells anys tenia dos germans vius: Vicenta (*3/9/1750), casada el 1775 amb Francesch Soler Lluch i Sebastià (* 22/10/1756), casat el 1779 amb Teresa Collell Cabanyer.

18 de desembre de 1776

  • “Comanda i dipòsit”: Joan Baptista Torras de Figueres va ser elegit al sorteig dels “mossos solters i vidus hàbils per lo real servey” que es va fer a Espinavessa, Centenys i Vilavenut

6 d’abril de 1777

  • “Debitori”: Esteve Lloberas, Joan Prim, Joan Germà i Miquel Hortal confessen que tenen un deute i que volen pagar a Josep Oliva la quantitat que els va deixar en préstec per poder atendre el que els corresponia pagar per la gratificació dels soldats de l’últim sorteig i es comprometen a tornar-ho el dia de Nostra Senyora d’Agost.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

Bibliografia:


2 comentaris

Casernes militars-Padró municipal, 1945

Padro municipal…  El mes d’abril de 1945, arran de les incursions dels maquis per la zona fronterera, [Manuel Baturone] fou enviat amb la divisió 123 a l’Empordà i s’establí a Vilabertran per tal de reforçar el control del territori del nord-est català….

…  L’anomenada Línia P, abreviació de la “P” de Pirineus, també coneguda com a Pérez o Gutiérrez, no és més que un nom amb el que es va voler designar el conjunt d’obres fetes durant els anys quaranta i principis dels cinquanta per tal de fortificar els Pirineus d’una possible invasió externa …  … El conjunt dels búnquers de la Jonquera formen part de l’anomenada Línia P. Es va començar a construir l’any 1943. Aquest nom era amb el que es coneixia una línia defensiva i estratègica de búnquers que s’allargava al llarg del Pirineu, amb un traçat més o menys paral·lel al traçat de la frontera. La línia P era especialment consistent en els punts per on passaven les grans vies de comunicació. Això va fer que l’Alt Empordà i en concret la Jonquera i la N-II fossin un dels focus importants

Entre el 1944 i 1948, al nostre terme municipal hi havia tres búnquers anticarro (línia P) situats estratègicament prop del pont que creua el riu Llobregat. Al costat de Cabanes n’hi havia dos, avui desapareguts, (un per les riuades i l’altre per la mà de l’home) que estaven situats un a cada costat del pont i un altre al costat de la carretera.

Cabanes, com altres pobles de la comarca, va haver d’habilitar casernes per acollir les tropes encarregades de contenir un possible atac del maquis i controlar els diferents punts de la “Línia P”. Així ho reflecteix el padró municipal de desembre de 1945, amb quasi 400 soldats hostatjats en diferents indrets del poble.

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, aquesta va ser la població cabanenca dels primers anys del franquisme:

  • 1936.-  742 habitants
  • 1940.-  663 habitants
  • 1945.-  1040 habitants, 696 homes i 344 dones
  • 1950.-  663 habitants

El padró de 1940, no contempla els soldats del Batalló de Treballadors, núm. 136, que ocuparen la casa de Can Turà, sigui per què no es va considerar convenient censar els soldats o per què a finals d’any la casa ja estava desocupada.

El llistat del cens de l’any 1945, ens explica el perquè de l’espectacular augment de població i la desproporció entre els dos sexes, ja que hi trobem 366 soldats i 16 militars empadronats a Cabanes. Més d’una tercera part de la població cabanenca era personal de l’exèrcit espanyol.

Els 16 militars estaven repartits en cases particulars. Nou eren solters i set estaven casats, dos d’ells estaven acompanyats de les seves esposes i un vivia amb la seva dona i la seva filla, una nena de 9 anys.

La tropa s’hostatjava en tres casernes:

  • Can Navarra
    • Plaça de l’oli, 3 –  136 soldats
    • Carrer d’Espolla, 15 – 72 soldats
  • Carrer Colón, s/n – 64 soldats. Encara que el document del padró municipal no ho aclareix exactament, sembla que seria als baixos de l’escola de nens
  • Carrer Escoles, s/n – 94 soldats. Possiblement a la Sala de l’Ajuntament

padro 1945

Aquests soldats, majoritàriament joves solters, havien nascut entre 1922 i 1924 en diferents indrets de Catalunya. No arribaven a la cinquentena els nascuts en altres províncies espanyoles, mentre que dels setze militars, només tres havien nascut a Catalunya.

El 1950 els soldats ja no eren al poble, es desconeix en quin moment es van retirar les tropes, tot i que se sap que entre 1947 i 48 encara hi havia militars hostatjats en cases particulars.

Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

Bibliografia: