Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Confirmacions (1941-1956)

Durant els primers anys del franquisme, el Bisbe Dr. Josep Cartañà Inglès va venir tres vegades a Cabanes i va aprofitar la visita pastoral per celebrar el Sagrament de la Confirmació

  1. 1941, 10 de juliol. Es van confirmar 56 nois i 70 noies. Els padrins van ser Antoni de Puig i de Conill i Ramona Prats i Gimbernat. També va ser confirmat Eusebi de Puig Conde, apadrinat per Daniel Brusés Vives.
  2. 1949, 24 de maig. Es van confirmar 33 nois i 33 noies. Els padrins van ser Josep Ylla Brugat i Cecília Conde de Puig. També va ser confirmat Pere Ylla Llombart, apadrinat per Antoni de Puig i de Conill.
  3. 1956, 24 d’octubre. Es van confirmar 27 nois i 24 noies. Els padrins van ser Joan Tuébols Hortal i Josepa Llombart Tuébols. També va ser confirmada Anna Ylla Bech, apadrinada per Xaviera Pradel i Llop.

Confirmacions

Josep Cartañà i Inglés.


12 comentaris

Pere Serra i Prim (abril,1820-juny,1889)

Pere Serra i Prim, pagès i cronista històric

coberta2

Vegeu:

Pere Serra i Prim
Aquy se trubarà … Llibreta de memòries d’un pagès de Cabanes.
Pere Serra i Prim (Cabanes,1820-1889).
Introducció i notes a cura d’Antònia Gimbernat i Gou
Ajuntament de Cabanes, 2022 – Presentació: 4/11/2022


memòriesFill de Pere Serra Brusés i de Caterina Prim Pagès, Pere Serra i Prim va néixer a Cabanes, el 10 d’abril de 1820.

El 23 de setembre de 1848, es va casar amb Magdalena Malloll Giralt, filla de Pere Mallol i de Francesca Giralt, de Cabanes. Pere i Magdalena van tenir cinc fills, dels quals en van sobreviure dues noies, Francesca i Caterina. Francesca es va casar amb Francesc Miró Fortià i van ser els pares d’Enric Miró i Serra.

El seu nom apareix en algunes de les actes municipals. El 25 de desembre de 1872, junt amb els altres pabordes,  signa l’acta de la reunió convocada per parlar de l’organització de la propera festa de Sant Vicenç i el 23 d’octubre de 1876, la seva firma apareix junt a la d’altres veïns convocats per tractar de la reparació dels camins i marges afectats per les avingudes de la Muga i el Llobregat.

Així descriu Pere Serra els seus orígens:

Aquy se trubaran als difuns de esta casa des de que se es furmada que es en dos matrimonis als cuatra consortes fadristerns los dos: Pere Serra y Labori y Margarida Bruses y altres dos Juan Prim y Catalina Pages y Arnall. Areu de Pere Serra y pubilla de Juan Prim furmaren hun matrimoni y jo Pere Serra y Prim fill dels dos.

i el seu matrimoni:

Matrimoni se ha cuncurdat entra jo Pere Serra y Prim y Matdalena Mallol y Giral filla tambe del pobla de Cabanas encuntranma jo Pera en edats de 28 añs y la Matdalena en edats de 24 cumplits en 11 de febrer hultims y esta funsiho fou al dia 23 de 7bra de 1848.

Pere Serra Primarbre genealògic de Pere Serra

Al llarg de la seva vida, Pere Serra i Prim va deixar constància escrita de les seves vivències, del que passava al seu entorn i del que llegia a la premsa. Les seves memòries són un valuós document per explicar les guerres carlines i la petita historia de Cabanes al llarg del segle XIX.

Document digitalitzat [ACAE111-98-T2-118] |  Fitxa

Transcripcions: Llibreta de comptes | Crònica familiar i local | Crònica històrica

Crònica local-segle XIX

Els textos, que tracten tres temàtiques ben diferenciades, es troben aplegats en dues llibretes, tamany quartilla:

  1. Llibre de comptes.- La llibreta petita, explica les collites d’olives i raïm. Consta de 24 fulls plegats, amb només quinze planes escrites, de les quals set parlen quasi exclusivament de les collites d’olives, des del 1857 al 1888 i les altres vuit descriuen les collites de raïm, des del 1843 al 1888, acabant amb una petita referència a la fil·loxera. És interessant la descripció dels fenòmens meteorològics i de les malalties que malmetien les anyades. [Any de 1884] Depues de la filusera que 3 añs a qens rudea moltas viñas estan perdudas y moltas eson a clapadas … … Añ de 1885 la filuxera a tirat aban per acabarlas de matá y tabe al gam del desfulla…
  2. La llibreta gran, formada per 32 fulls plegats, descriu vivències de l’autor. El text es pot llegir pel davant i pel darrera.
    • Crònica local i familiar: Començant per davant, hi ha trenta cinc planes dedicades a explicar temes familiars: naixements, defuncions, compres, despeses d’obres … però també anècdotes i fets del poble: construcció del campanar i altres obres que es feien a l’església, conflictes entre el poble i algun capellà, epidèmies, etc … Les entrades no segueixen un ordre cronològic, cosa que fa pensar que Pere Serra escrivia el seu diari tot intercalant records del que havia viscut des del seu naixement, el 1820, fins al 1888, poc abans de la seva defunció. La nota sobre la seva mort  i les tres últimes planes estan escrites pel seu gendre, Francesc Miró y Fortià.  Vegeu: Crònica local-segle XIX
    • Crònica històrica.- Girant la llibreta i començant per l’altre costat, trobem vuitanta set planes dedicades bàsicament a les guerres carlines, incidint especialment en els aspectes que afectaven a Cabanes i al seu entorn, però sense oblidar fets ocorreguts a Navarra o Madrid. També explica la guerra de l’Àfrica i altres fets polítics. La crònica comença amb aquestes paraules: Aqui se trubara la relació de la Guerra dels Carlins cumensan lo hañ 1838 los carlins se alsaren o lebantaren serca el añ 1830: Carlins … faburitos de Carlos 3r y contra al gubern actual y S.M. Maria Cristina Mare de S.M. Isabel 2a … cum a Viuda de Fernandu 7º presida Reyna: en tal añ 38 furtificaren aquest pobla de Cabanas y altras de est ruedo …

Notes:

  • El relat es pot considerar una crònica del seu temps, basada en el que veia, el que li explicaven i el que llegia a la premsa, poques vegades expresa opinions o valoracions personals.
  • La major part de les entrades del diari comencen amb l’expressió: Aqui se trubaran …

Recull de premsa:


Deixa un comentari

Segells i escut de Cabanes

segells CabanesA: Colección de sellos de los ayuntamientos de los pueblos de la provincia de Gerona
(Biblioteca del Palau de Peralada)

En un document signat, el 18 de setembre de 1876, per Jaume Palliser, alcalde de Cabanes, a requeriment d’una circular del Governador Civil,  s’hi descriuen els diferents segells que s’han utilitzat al poble.

A: Colección sellos de tinta. Cabanas (Gerona)
Archivo Histórico Nacional, SIGIL-TINTA_GERONA,6,N.33

El 1727, l’Ajuntament tenia un segell en forma de rectangle vertical amb la part superior ovalada, dins el qual hi ha una mena d’edifici que tant pot ser un castell, com una torre o una església. A cada costat hi havia uns altres edificis més petits de forma triangular que devien representar dues cabanes. L’edifici central estava sobre dues ratlles i a sota hi havia la paraula CABANAZ en una sola línia.

Entre 1829 i 1847, s’usava un segell semblant a l’anterior però ara l’edifici central representa una torre coronada per un triangle i  els tres edificis estan sobre una ratlla. Sota els tres edificis hi ha una faixa i a sota la paraula CABA/NAS en dues ratlles. Segurament es correspon amb la imatge inferior.

Segell antic1.- Aquest és el segell més antic que es coneix i s’ignora el seu origen. No s’utilitza des del 1850. Hi és representat el nom del poble de Cabanes amb el rec del molí que el travessa, les campanes i l’antiga torre. S’ignora si els punts que envolten el segell només són decoratius o tenen algun significat especial. Entre 1860 i 1877, l’Ajuntament utilitzà un segell ovalat horitzontal amb un castell acompanyat de dues cabanes i a sobre dues faixes, de les quals una sembla un riu.segell 3

2.- Aquest era el segell propi de l’alcaldia. Es va utilitzar fins a principis de setembre de 1876. Hi consta el nom de “Alcaldia Constitucional de Cabanas” i les armes d’Espanya, però hi falten la corona i el “toisón de oro” que es van esborrar en motiu de la revolució de l’any 1868. El sub-governador civil va manar que se’n fés un de nou.

Escut 2

3.- Data de principis de setembre de 1876. Conté la llegenda  “Alcaldia Constitucional de Cabanas” i l’escut de les armes d’Espanya. Aquest segell va substituir l’anterior perquè en temps de la revolució s’havien fet malbé les imatges de la corona i el “toisón de oro” i el sub-governador civil va manar que se’n fés un de nou.segell 4

4.- Segell propi de l’Ajuntament creat pels volts del 1850. S’hi veu el nom de “Ayuntamiento Constitucional de Cabanas” i les imatges del rec, les campanes i la torre. És un dels segells que van substituir al més antic.
Segell 19345.- Aquest segell apareix a les actes municipals, des de les primeres setmanes de l’any 1934 fins a principis del 1936. Consta de la corona mural pròpia dels pobles i la llegenda “Ajuntament Republicà-Cabanes”Segell 1936

6.- Segell que rubrica les actes municipals des del febrer de 1936. Desapareix la corona i al seu lloc hi ha l’escut d’Espanya, amb la llegenda “Ajuntament de Cabanes.”

segell Ajuntament7.- Segell de l’Ajuntament, utilitzat després de la Guerra Civil. Porta la llegenda: “Ayuntamiento Nacional – Cabanas” i l’escut d’Espanya

Escut de Cabanes
Emblema que, des de fa anys, utilitza l’Ajuntament de Cabanes, tot i que la Generalitat de Catalunya s’ha negat a oficialitzar-lo, ja que no segueix les mínimes regles heràldiques exigibles. Està basat en un escut gravat en pedra a l’edifici de l’Ajuntament. Representa la torre i dues campanes.escut11

L’1 de juny de 1984, l’Ajuntament acordà demanar a la Direcció General d’Administració Local un informe sobre el seu escut municipal. El 24 de juliol de 1984, Armand de Fluvià i Escorsa signà l’estudi històric i descriptiu de l’escut d’armes de Cabanes i el 6 de novembre de 1984 la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans dictaminava favorablement el projecte d’escut de Cabanes amb aquesta descripció. Escut: d’argent, un castell obert de sinople entre dos rius en forma de dues faixes ondades d’atzur, una al cap i l’altra a la punta, acompanyat de dues cabanes de sinople, una a cada costat. Per timbre una corona mural de poble.

escutDurant el mandat municipal dels anys 2011-2015, es va crear un nou escut en forma de rombe on, a més de les campanes i la torre, s’hi veuen representats el dos rius que travessen el terme municipal, la Muga i el Llobregat. S’utilitza com a anagrama dels impresos municipals i a la web.

Nou escut

Escut oficial, 2016

El dia 16 d’abril de 2015, el Ple de l’Ajuntament de Cabanes va acordar iniciar l’expedient d’adopció de l’escut heràldic del municipi.

Després de superar els tràmits reglamentaris, el 22 de febrer de 2016, l’Institut d’Estudis Catalans va emetre un informe favorable sobre la proposta d’escut aprovada per l’Ajuntament, ja que és l’adequació, a la normativa heràldica, dels senyals que el municipi ha utilitzat des del segle XVIII. A la proposta hi figuren un castell, que representa l’antic castell del municipi del qual només en resta una torre rodona, dues cabanes, senyals parlants en referència al nom del municipi i dues faixes ondades, que simbolitzen el pas dels rius Muga i Llobregat d’Empordà pel poble

El 29 de març de 2016, Montserrat Mundi i Mas, signava la Resolució GAH/913/2016, per la qual es dóna conformitat a l’adopció de l’escut heràldic del nostre municipi organitzat de la manera següent:

Escut caironat: d’argent, un castell obert de sinople entre dos rius en forma de dues faixes ondades d’atzur, una al cap i l’altra a la punta, acostat de dues cabanes de sinople.
Per timbre, una corona de poble.

Des del moment de la publicació d’aquesta Resolució en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (Núm. 7097 – 12.4.2016) l’escut del municipi de Cabanes està inscrit al Registre del sector públic local de Catalunya del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge.

Escuts no oficials

El 1979, l’editorial ART-3 va publicar “Els pobles de l’Alt Empordà” de Montserrat Vayreda en forma de fascicles. A la carpeta dedicada a Cabanes hi havia un escut que el 1982 també va utilitzar la Penya Filatèlica de Vilanova i la Geltrú quan va editar uns sobres amb escuts heràldics dels municipis de Catalunya, amb un tiratge limitat i numerat. El 2018 encara es podia trobar a todocoleccion.net [72144] . CABANES (Gerona) – 144 ALT EMPORDÁ – ESCUTS HERÁLDICS (Escudos Heráldicos). Penya Filatélica Vilanova i la Geltrú, 17×9.5. Sobre. Filatelia. Excelente Escuts Heráldics dels Pobles de Catalunya (Escudos Heráldicos de los Pueblos de Cataluña) con doble matasellos. Penya Filatélica Vilanova i la Geltrú/ Edición de 200 ejemplares numerados, aquí el nº 183/ A

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més informació:


4 comentaris

Guerra de Cuba (1868-1898)

L’expressió Guerra de Cuba fa referència al conflicte que, a la segona meitat del segle XIX, va enfrontar Espanya amb els independentistes cubans. Es va dividir en quatre fases:

  1. Guerra dels Deu anys o Guerra Gran, o Guerra del 68 (1868-1878)
  2. Guerra Chiquita (1879-1880)
  3. Guerra d’Indepèndencia de Cuba o Guerra del 95 (1895-1898)
  4. Guerra hispano-americana o Desastre del 98 (1898)

1.- Guerra Gran (1868-1878)Josep Clos Sot

En aquesta guerra hi participà Josep Clos i Sot (Peralada, 1841-Cabanes, 1893)

3.- Guerra d’Independència de Cuba (1895-1898)

Amb el tractat de pau de París (10 de desembre de 1898) signat entre Espanya i els EE.UU. s’acabava la guerra de la independència de Cuba que havia començat el 1868 i, amb aquella illa i la de Santo Domingo, es perdien les últimes possessions de l’imperi espanyol a Amèrica.

A banda del que va suposar aquella derrota per al nostre país, la guerra va tenir greus repercusions per a molts joves, que van haver de deixar la seva feina i la seva família per anar a lluitar a Cuba. Molts hi van perdre la vida, altres la salut i els qui van tenir més sort hi van deixar la joventut.

Cabanes també va aportar soldats a Cuba. Fins ara tenim documentats:

  1. Enric Miró Serra, de Cabanes, “soldado del batallón de Bailén, núm. 24”
  2. Isidre Olivet Soler. Nat el 1875, era fill de Vicenç Olivet Grau i Francesca Soler Pijoan, de Cabanes. Va marxar a Cuba amb Josep Heras i Enric Miró. A Cuba va estar poc temps al costat de l’Enric, aviat va ser canviat de companyia, on feia de corneta.
  3. Isidre Llanet Ribas, de Cabanes, “soldado del batallón de Bailén, núm. 24”. Fill de Vicenç Llanet, de Cabanes i de Maria Ribas, de Riumors, va néixer a Riumors el 1876, però de jove ja vivia a Cabanes. El 1901, es va casar amb Caterina Batllori Borrell, de Cabanes i el 1907 amb Caterina Iglesias Armengol, de Pontós.
  4. Joan Monegal Ramis, de Cabanes, “cabo del batallón de Llerena, núm. 11”. Joan era germà de Josep Monegal Ramis. Va ser condecorat amb la Creu de plata, amb distintiu vermell. A: Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, 268, 27/11/1896
  5. Bartomeu Quera. Batalló Llerena. Probablement sigui Bartomeu Quera Solà, nat a Cabanes el 1876. Sembla que el 1897 va tornar a casa per malaltia. Es desconeix si va sobreviure.
  6. Josep i Miquel Duch i Hubach. Eren fills d’Isaac Duch, de Cabanes i Teresa Hubach, de Peralada. Els dos van estar allistats al “batallón de Orden Publico de La Habana”. Van ser repatriats entre el 4 i el 10 de desembre de 1898. A: El Ampurdanés, 11/12/1898
    • Josep, havia nascut el 18 de setembre de 1871. El 1899, es va casar amb Llúcia Miró Pagès, també de Cabanes.
    • Miquel, havia nascut el 6 de juny de 1874. El 1904, vivia a Vilabertran i es va casar amb Maria Oliveda Ros, d’aquesta població.
  7. Josep Heras Bosch. Nat el 1875, Josep era fill de Pere Heras Falcó, de Cabanes i Cristina Bosch Jonquer, de Vilafant i germà de Camil Heras, el pare del metge Narcís Heras Vicens. Va morir a Bramales (Pinar del Río-Cuba), de “calenturas”, a tres o quatre dies abans del Nadal de de 1896. L’Enric en parla a la carta del 10 de gener de 1897.
  8. Hubach, fill de Miquel Hubach. Va morir a Cienfuegos entre febrer i març de 1898. Podria ser Marti o Joan Hubach Escapa, nats a Cabanes el 1870 i 1871, fills de Miquel Hubach Seguí, de Molló i Magdalena Escapa Ginestera, de Peralada.
  9. Un familiar llunyà de l’Enric Miro (l’oncle del cosí Frederic) era furriel del presidi de La Havana. Es desconeix el seu nom.
  10. No s’ha pogut confirmar però també podrien haver lluitat a Cuba:
    • Pere Escapa Costa (Cabanes, 1873), fill d’Antoni Escapa, de Peralada i Eulàlia Costa, de Capmany. Es casà amb Esperança Bosc i Pau.
    • Martí Vilanova

Més informació de la Guerra de Cuba

Relació de soldats que van tornar de Cuba


3 comentaris

Enric Miró Serra (1875-1960)

Enric Miró Serra, combatent a la Guerra de Cuba

Vegeu també: Cartes d’un soldat. Guerra de Cuba


Enric Miró SerraUn estudi revela que un total de 746 gironins van morir en la Guerra de la Independència de Cuba. 
A: Portal gironí d’història i genealogia

.. A Cuba, a banda dels militars professionals i els grups de militars exaltats, hi anaven els que no tenien 1.500 pessetes per pagar-se la “redempció en metàl·lic” que eximia del servei militar, és a dir, els pobres …

… Precisament enguany (1998) s’ha complert el centenari d’un establiment comercial de Figueres: la pastisseria La Cubana, Narcís Jucgla i Mercader, el seu fundador, va escollir aquest nom en homenatge als seus companys que no van poder aplegar els diners de la “quota”… A: Efectes de la crisi de 1898 a Girona. Revista de Girona, 190 (1998)

El soldat de quota també s’havia de pagar el vestuari, que era de llana, a diferència del que usaven els restants soldats. A: Mirambell i Belloc, Enric. Els soldats de quota. A: Diari de Girona, 27 de febrer de 2011

L’Enric Miró no va ser l’únic cabanenc que va patir l’experiència de la guerra de Cuba, però d’ell en coneixem la història gràcies a la seva família que n’ha conservat l’expedient militar. La seva lectura combinada amb els diferents articles que ens expliquen el desenvolupament de la guerra i el seu cost humà, ens permet reviure les experiències viscudes per l’Enric durant els 3 anys llargs que va estar fent de “soldat” a la “Guerra de Cuba”. Sortosament, ell va ser un dels combatents que va poder tornar de Cuba, casar-se i formar una família.

Mentre va durar el servei militar i va estar a Cuba, l’Enric va escriure un munt de cartes als pares i padrins, la primera el 7 de juliol, just abans de sortir de Girona per anar a Logroño, l’última datada a Trinidad (Cuba), el 6 d’octubre de 1898, adreçada als padrins. Els pares encara van rebre una altra carta, el 20 de novembre, aquesta va ser escrita, des de Casilda, per Isidre Llanet a qui havien demanat notícies del seu fill que feia dies que no els escrivia. No podem saber si s’han conservat totes, en tot cas, són un valuós document per conèixer com vivien la guerra els soldats i les seves famílies.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Enric Miró va néixer a Cabanes el 24 de juliol de 1875, era fill de Francesc Miró Fortià i de Francesca Serra Mallol.

Arbre genealògic d’Enric Miró Serra

El 1894, va ser allistat com a soldat i no va tenir la llicència absoluta fins l’1 de juliol de 1904. El 9 de gener d’aquest mateix any s’havia casat amb Joaquima Gratacós Terrats, de Cabanes, filla de Joan Gratacós i Maria Terrats. En el moment del casament ell tenia 28 anys i ella 23.

llicència militar

L’expedient militar ens dóna fe de les seves vivències a Cuba, entre el 7 de desembre de 1895 i el 3 de febrer de 1899.

Mapa de la Guerra de Cuba

  • 1894.- Entra en caixa, el 8 de desembre
  • 1895.- D’acord amb la quota assenyalada a la zona, el 17 de febrer és declarat excedent i l’1 de març passa al dipòsit de la zona, on roman fins el 14 de maig. El 5 de juliol passa al Regiment d’infanteria de Bailén i el 10 d’agost, s’incorpora a la plaça de Logroño. En aquesta mateixa data se li reclama una “gratificació” de 40 pessetes, import del vestuari. El 24 d’agost, passa a Santander amb el seu batalló. Al sorteig celebrat el 18 d’octubre li correspon formar part del 1r batalló destinat a Cuba. El 27 d’octubre surt cap a Logroño per tornar a Santader el 20 de novembre. Dos dies més tard embarcava al vapor “Montevideo“, per arribar a La Havana el 7 de desembre. L’endemà van anar amb ferrocarril a Batabano, des d’on va embarcar al vapor “Josefita” amb el qual va arribar a Cienfuegos el dia 9 i el 10 sortia direcció Cruces. El 14 de desembre, ja es va trobar al mig del combat de “Maltiempo”.

vapor montevideoVapor Montevideo

  • 1896.- El 24 de gener marxava amb tren cap a La Havana, on va arribar dos dies més tard i el 17 embarcava al vapor “Triton” per arribar a Bahia Honda, el dia 28. Entre el 19 de gener i l’1 de febrer va participar en operacions militars, mantenint tirotejos amb l’enemic. El 24 de març es trobava defensant el poble de Bahia Honda, el 13 d’abril combatia a Punta Piedra, el 16 a Caballerías i Ingenio Redención. El 26 d’abril se li reclamen 3 pesos per la diferència del primer vestuari. El 3 de juny embarca direcció La Havana, baixant a Regla l’endemà. El dia 6 va sortir en tren cap  a Juan de los Yeras on va participar en diferents operacions bèl·liques. El 30 de setembre es va incorporar a la Companyia de la Columna del Tenerife, amb la qual es va desplaçar a Cienfuegos, Batabano, Ricón, Regla, Bramales i Ingenio Manolita. El 27 de novembre va ingressar a l’Hospital Militar de Regla, on va acabar l’any.
  • 1897.- De l’hospital va anar a passar la convalescència a Nueva Gerona i després al dipòsit de tractaments de Bahia Honda on va romandre dins el 4 març. Llavors passà al dipòsit de La Havana per incorporar-se al Batalló de Cruces fins el 7 d’agost que va ingressar a convalescents de Santa Clara.
  • 1898.- Després de 2 trasllats, a primers d’any es trobava al mig de les operacions de Sierra Alta i Valle Trinidad. El 19 de febrer estava a Canamacor i el 21, 22 i 13 de juny participava en la defensa de Puerto Casilda, bombardejat per l’esquadra americana. Així continuà fins el 31 d’agost que va arribar a Trinidad amb el seu batalló. El 25 d’octubre de 1898, va rebre la Cruz de Plata, per les operacions portades a terme del 23 al 27, de l’any anterior, a la zona de Trinidad. El 3 de desembre va embarcar al vapor “Josefita” per anar de Casilda a Cienfuegos, on va residir fins a final d’any.
  • 1899.- El 3 de febrer va sortir de Cienfuegos amb el vapor Munchen per arribar a Barcelona el 20 del mateix mes. El seu nom apareix al llistat de repatriats aparegut al “Diario de Gerona de avisos i noticias”, del 24 de febrer de 1899 i a l'”Ampurdanés”, del 16 de març. A Barcelona va rebre el passaport per passar la llicència trimestral a Cabanes. L’11 de juliol va ser donat d’alta al Regiment d’infanteria de Bailén i l’1 de novembre al de Navarra, en situació de primera reserva.
  • 1900-04.- Es va mantenir en situació de reserva
  • 1904.- L’1 de juliol, després de 12 anys de servei va rebre la llicència absoluta.

Font: documents cedits per Dolors Miró Puig i Maria Terrats Miró

Enric va morir a principis de l’any 1960. La notícia va aparèixer a la plana 8 del diari Ampurdan, del dia 10 de febrer de 1960, amb aquestes paraules: Durante esta última quincena han fallecido: D. José Puig Quera a la edad de 73 años, Dª María Massot a la edad de 78 años y D. Enrique Miró a la edad de 84 años Este último era el último superviviente de las campañas, de Cuba que quedaba en el pueblo. 

Relació de soldats que van tornar de Cuba. Més informació

  • He aqui los nombres de los repatriados que llegaron anteayer por la tarde. Diario de Gerona de avisos y noticias, 24 de febrer de 1899. A banda de l’Enric Miró, al llistat hi apareix un altre cabanenc, Isidre Llanet.
  • Desde el dia 11 de febrero hasta el dia de hoy han llegado a esta Ciudad, siendo auxiliados por la Comisión de la Cruz Roja de este Distrito, los repatriados siguientes. El Ampurdanés, 16 de març de 1899. Hi apareixen:
    • D. Enrique Miró, de Cabanas, soldado del batallón de Bailén, núm. 24
    • D. Isidro Llanet, de Cabanas, soldado del batallón de Bailén, núm. 24. Fill de Vicenç Llanet, de Cabanes i de Maria Ribas, de Riumors, va néixer a Riumors el 1876, però de jove ja vivia a Cabanes. El 1901, es va casar amb Caterina Batllori Borrell, de Cabanes i el 1907 amb Caterina Iglesias Armengol, de Pontós.
    • D. Juan Monegal, de Cabanas, cabo del batallón de Llerena, núm. 11 (germà de Josep Monegal Ramis). Joan va ser condecorat amb la Creu de plata, amb distintiu vermell. A: Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, 268, 27/11/1896
  • Altres cabanencs que van ser a la Guerra de Cuba:
    • Josep i Miquel Duch i Hubach, fills d’Isaac Duch i Teresa Hubach, de Cabanes. Els dos van estar allistats al “batallón de Orden Publico de La Habana”. Van ser repatriats entre el 4 i el 10 de desembre de 1898. A: El Ampurdanés, 11/12/1898
      • Josep, havia nascut el 18 de setembre de 1871. El 1899, es va casar amb Llúcia Miró Pagès, també de Cabanes.
      • Miquel, havia nascut el 6 de juny de 1874. El 1904, vivia a Vilabertran i es va casar amb Maria Oliveda Ros, d’aquesta població.
    • Possiblement també van ser a Cuba: Pere Escapa (Cabanes, 1873) i Martí Vilanova

La Guerra de Cuba (1895-1898)

La Guerra d’independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l’última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol. La guerra es va iniciar en 1895 amb el “Crit de Baire” i va acabar amb la rendició de les tropes realistes davant l’avanç de l’Armada nord-americana el 1898.

Bibliografia:


2 comentaris

Gregori Blaha Casals (?-1836)

Gregori Blaha Casals, metge (Mataró, ?-Cabanes, 1836)

Fill d’Antoni Blaha, cirurgià, i de Llúcia Casals Anglí, Gregori Blaha, era natural de Mataró i va ser cirurgià de Cabanes.

Antoni Blaha, el seu pare, va ser cirurgià, segurament a Mataró, i l’oncle, Estanislau Blaha, va ser doctor en Medicina, a Centelles. Els dos es van casar amb dues germanes Llúcia i Teresa Casals Anglí, germanes i filles de metges. Bonaventura Casals Oriol, avi matern de Gregori, era figuerenc i va ser doctor en medicina a la Barceloneta.

L’oncle, Estanislau Blaha Casals, el 1782 i en motiu la guerra amb les forces britàniques, va viatjar a Maó per treballar com a “practicante” de cirurgià i el 1796, va estar treballant a la Barceloneta.

El 10 de febrer de 1819, Gregori Blaha Casals, que ja devia ser cirurgià de Cabanes, es va casar amb Maria Ramis Pont (1798-?), filla de Rafel Ramis Clarà i d’Antònia Pont i Casadevall, dues de les famílies més rellevants del poble, els Ramis i els Romaguera.

casament de Gregori Blaha i Maria Ramis

Gregori devia tenir una bona preparació acadèmica i es preocupava per “reciclar-se” professionalment, ja que el trobem a una “Lista de Sres suscriptores”, amb la cita: “D. Gregorio Blaha cirujano de Cabanas”.

El text apareix al final del llibre d’Antonio Scarpa
Tratado de las enfermedades de los ojos”, editat el 1828.

També apareix a la relació de metges i cirurgians de Catalunya registrats a l’Acadèmia de Medicina de l’any 1840: “BLAHA i CASALS, Gregori. Cirurgià, registrat al partit de Figueres l’any 1840, amb exercici a Cabanes (RAMC, 1840,22/144)“.

A: “Gimbernat. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència”, núm. 55” (2011)

En aquest cas, les dades de l’Acadèmia de Medicina no estan prou actualitzades, ja que Gregori Blaha havia mort el 5 de gener de 1836, deixant quatre fills: Joaquim (1819), Joan (1821), Rosa (1826) i Antònia (1828).

La filla petita, Antònia Blaha Ramis, el 4 de desembre de 1847, es va casar amb Antoni Aguer Hors, fuster, i van tenir un fill, Baldomer (1849-?) qui, el 1875 es va casar amb Carme Salleras Soler. Els descendents d’alguns dels seus fills: Arcadi, Mercè, Júlia i Teodor, encara viuen al poble o al seu entorn.


7 comentaris

Guerra Civil (1936-1939)

Temes relacionats: Escola de Cabanes-Guerra Civil  i  Mestres- s. XX
Segona República (1931-1939)  i  Sindicat Agrícola de Cabanes
Camp d’aviació i hangars   i
  Guerra civil. Quintes: Lleva del biberó

El 17 de juliol de 1936, al Protectorat del Marroc, es va iniciar el cop militar contra el govern del Front Popular. Tot i que la rebel·lió va fracassar parcialment, el govern republicà va ser incapaç d’aturar-la totalment i el conflicte va originar una Guerra Civil que va durar del juliol de 1936 al febrer de 1939.
Des dels inicis del conflicte, l’Empordà va ser un punt estratègic per la seva proximitat als ports de Roses i Port de la Selva, els passos frontererers de la Jonquera i Portbou, el ferrocarril i els aeròdroms militars de Garriguella i Cabanes.

A partir del 19 de juliol de 1936, el comitè aComitè antifeixistantifeixista de Figueres va començar a dictar les consignes a les delegacions dels pobles i Cabanes es va anar adaptant a la nova situació política.

Una de les primeres coses que es van fer al poble va ser l’expulsió del capellà, el desmantellament de l’interior de l’església i l’apropiació de la rectoria. El 26 de juliol es va ordenar el cessament dels dos consellers de la LLiga, quedant només tres regidors d’ERC, tres de la CNT i un dels Rabassaires i el 16 d’agost, es va constituir formalment el Comitè Antifeixista de Cabanes amb sis afiliats de la CNT i la FAI. De les activitats del Comitè en destaquen l’apropiació d’edificis i propietats i la col·lectivització de les terres.

Diferents documents generats per l’Ajuntament i les actes municipals ens informen del dia a dia dels primers mesos de la Guerra Civil, alhora que ens mostren els canvis econòmics i socials promoguts pels partits d’esquerres i també les discrepàncies entre ells:

Més informació:
Salen a la luz cientos de grabaciones inéditas sobre la Guerra Civil tras ser digitalizadas. Estas imágenes habían permanecido durante décadas en la Universidad de California Los Ángeles (UCLA). El Debate, 17/1/2025. Vegeu: newsreels.net 

Altres documents arribats a l’Ajuntament mostren com les empreses s’anaven adaptant a la nova situació política…

  • El mateix setembre de 1936, “La Electricidad, SA-Sabadell” ofereix un grup de sirena, amb un fort senyal acústic per substituir les campanes que havien estat suprimides de les esglésies, deixant els pobles desproveits d’alarma d’incendis i altres avisos que sempre s’havien fet amb repic de campanes.

sirena

  • El 10 de desembre, és el “Centre Administratiu Assessor”, representat per J. Jofre Alberni, s’adreça al Ciutadà President del Consell Municipal de Cabanes manifestant que … el caràcter reaccionari de les velles Agències representatives es una cosa caduca en l’hora present que és tant plena d’anhels i tant vibrant d’inquietutd revolucionària. Els antics representants, avesats a les concomitàncies amb els cacics, mai sabran entendre l’esperit revolucionari que anima l’obra dels municipis. Aquells qui han d’intervenir o assessorar els problemes dels nous Consells Municipals, han de sentir-se identificats amb la obra nova en una comunitat de sentiments ideològics, per així contribuir a l’aixecament dels nostres municipis sobta l’ensenya preclara de la revolució … i demanant que se li doni el càrrec de representant de  l’Ajuntament. Dos dies abans, Agustí Cabruja, des de la Comissaria de la Generalitat, ja havia demanat a l’alcalde que … atengués el prec de l’amic Josep Jofre i Albernni  per tractar-se d’un fervent i entusiasta lluitador de la causa que tots defensem i un home que pel 6 d’octubre romangué un any a la presó de Girona …  El 26 de desembre s’acordà causar baixa de l’Agència de Joan Triadú, com a representant del Consell a Girona i designar el “Centre Administratiu Assessor”-Josep Jofre Alberni.

Refugiats de guerra

El 26 d’octubre, van començar a arribar refugiats de guerra desviats de les zones que ocupaven les forces nacionals. Els primers procedien de Córdoba i Ciudad Real i foren allotjats a la casa del poble i a les cases dels qui tenien un fill desertor.

Tres documents del primers de novembre de 1936 donen alguna pista sobre aquests refugiats, provinents de Còrdova i Sevilla:

1936

  • 29 d’octubre. Des del Comitè d’ajut als refugiats de guerra es demana el local o locals que estan en condicions d’allotjar persones refugiades i el nombre de persones que hi caben i les aportacions en metàl·lic o queviures que pot fer el municipi.
  • 2 de novembre. Josep Noguer, alcalde de Cabanes informa a l’alcade de Figueres que els quatre refugiats de la província de Córdoba, que havien vingut, des de Barcelona, amb tres dies de permís per visitar les seves famílies refugiades a Cabanes, ja havien marxat en tren cap a Barcelona. L’acta municipal d’aquesta data informa també dels refugiats que hi ha a Cabanes i detalla les despeses ocasionades: per una recepta a la Farmàcia La creu roja, 3’75 ptes ; pel pa servit durant la primera setmana pel flequer Martí Paloma, 59’55 ptes ; per les mercaderies servides per Pilar Mont, 27’10 ptes ; per mercaderies d’Emili Torrent, 1’50 ptes ; per mercaderies de Martí Cufí, 19’20 ptes ; a la farmàcia Garriga, 2 ptes.
  • 3 de novembre.- Josep Noguer s’adreça al President del Consell Municipal de Figueres per manifestar-li que … actualment hi ha allotjats en aquesta població 31 refugiats de les províncies de Còrdoba i Sevilla, entre infants i adults, els quals es troven instalats tots en una casa incautada pel Comitè. Per tant no m’és posible concretar el que en ella em demana per quan l’únic edifici adequat per allotjar-hi refugiats és el que ja tenim ocupant per aquest fi benefic. I en quant a les aportacions que poden donar no n’esmento res perquè el poble ja es fa càrrec de subvenir les necessitats d’aquests refugiats i crec jo i l’Ajuntament, també, que ja representa pel poble un sacrifici o una despesa relacionada amb les posibilitats actuals de la localitat …
  • 3 de novembre, Josep Noguer remet una informació, amb els mateixos termes, al Comissari-Delegat de la Generalitat a Girona
  • L’acta municipal del 14 de novembre, acorda crear la Comissió de Proveïments, que tindrà cura a més, amb caràcter accidental … de totes les necessitats dels refugiats de guerra que es troben ací refugiats.
  • Plec de documents: Junta de Seguretat Interior. Població i confiscacions. Alt Empordà: Agullana, Armentera, Bàscara, Boadella d’E., Borrassà, Cabanelles, Cabanes, Cadaqués, Cantallops, Dosquers, Espolla, Garrigàs, Jonquera, Lladó, Llers, S Pere P., Sta. Llogaia d’À., Saus (Arxiu Nacional de Catalunya: ANC1-1-T-6165). A la carpeta s’hi troba un ofici signat, el dia 1 de desembre, per l’alcalde Josep Noguer que conté la relació de 33 persones, entre dones i infants (19 són menors de 16 anys), que estan refugiades a Cabanes. El llistat està ordenat per nou unitats familiars, totes provinents de Còrdoba. Es troben allotjades en un mateix edifici i viuen a càrrec del municipi. La majoria eren de El Porvenir (Fuenteovejuna), mentre que una provenia de Posadas i l’altra de Pueblo Nuevo del Terrible (ara Peñarroya). Llevat de tres vídues, totes les dones tenien el marit a Barcelona, excepte tres que es trobaven, respectivament, a Figueres, a Ciudad Real i al front.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

1937

  • Es lloga a Margarida Sabà per a guisar, disposar les compres i organitzar el règim domèstic de la casa dels refugiats, al preu de 3 pessetes diàries
  • L’acta del 27 de març dóna compte que s’han de pagar 4’55 ptes. al mestre Narcís Heras per materials escolars dels nens refugiats.
  • L’acta del 31 de juliol dóna compte del pagament de 5’75 ptes. a la Mestressa Maria Rosa Sancho, pel material escolar lliurat als refugiats. També s’acorda que enlloc de fer la manutenció als refugiats, s’els hi donarà dues pessetes diàries a cadascun, que és la dieta que té consignada la Generalitat, anant a càrrec seu totes les despeses de sosteniment.
  • El 28 d’agost s’acorda que els refugiats no oficials, o sigui els que amb caràcter particular han vingut a estatjar-se ací, han de presentar baixa de la població d’on procedeixen per a tenir dret a la targa de racionament de pa
  • El 9 d’octubre s’acorda comunicar que els refugiats bascus destinats a aquesta comarca… podrien disposar del Mas anomenat Sant Feliu. També es fa esment que l’alcalde va comprar una galleda per als refugiats valorada en 7’50 ptes. A Sant Feliu també hi va haver refugiats aragonesos i militars russos destinats al camp d’aviació.
Despeses refugiats. Acta maig 1938

Despeses refugiats (1938)

1938

  • 1 de gener.- … es dona compte de l’arribada en aquest poble de trenta refugiats de guerra, procedents d’Euskadi, els quals estaran baix la tutela d’aquest Ajuntament… s’acorda per unaminitat reunir el poble demà a dos quarts de set de la vetlla, als baixos de les Escoles, a fi de què el mateix poble manifesti expontaneament com creu que ha de resoldre’s la manutenció dels trenta refugiats de guerra totjust arribats.
  • 3 de gener.- … l’alcalde dóna compte de la reunió celebrada amb el poble i de la impresió recollida, que és la següent: que abans que ningú cuidin de la manutenció dels refugiats de guerra aquelles families que tenen un fill desertor…. i també entre els altres veins que tingui més mitjans econòmics per a mantenir los, procurant que la distribució sigui el menys gravosa possible, justa i proporcionada… (els refugiats acostument a estar allotjats en cases particulars en torns de quinze dies) també s’acorda que l’alcade i un conseller es personin a la Comissaria de la Generalitat a Girona, per tal de consultar com i de quina manera aquest Ajuntament ha de tenir cura de la manutenció i allotjament dels refugiats de guerra ara totjust arribats.
  • 26 de febrer.- Es donen d’alta com a refugiats els minyons Eustaquio Aguado Millán i Jesús Villar Domínguez, per ésser menors d’edat i tenir ací els seus familiars
  • 26 de març.- … es dona compte al Consell de certs abusos realitzats dintre d’aquest terme municipal, s’acorda …. que l’autoritat municipal no tolerarà que ningú s’atreveixi a entrar en cap camp o altre mena de finca, sense l’expressa autorització de l’agricultor que cuidi del seu conreu i de la seva explotació.
  • 9 d’abril.-  … es dona compte d’haver-se vist precisat a traslladar-se a Girona en companyia de dos refugiats, per mor de posar fi a cert malestar i a diferents queixes per ells formulades contra aquest Consell Municipal.
  • 14 de maig.- s’ha rebut ordres de la Superioritat ordenant fossin retirades totes les antenes de ràdio i que els aparells receptors fossin depositats a n’aquestes oficines municipals en el termini de setanta dues hores… s’acorda que es posi llum elèctrica a l’ex-esglesia parroquial, on avui han quedat allotjats els seixanta un refugiats de guerra , arribats aquesta mateixa vetlla…. exposar a les autoritats pertinents la situació actual d’aquest municipi, agreujada amb la vinguda imprevista de (61) seixanta un refugiats de guerra, manifestant-los-hi la manca de llits, d’aliments i la situació general del poble, que és ben poc falaguera, per a no dir difícil i crítica.
  • Un document del 15 de maig de 1938, adreçat a Enric Miró, diu: Serviu-vos entregar als refugiats de guerra portadors del present document DOS LITRES D’OLI, l’import dels quals anotareu al compte d’aquest Ajuntament.
  • 31 de desembre.- S’ha rebut ordre de tenir preparar allotjament per la possible arribada de nou contingents de refugiats. A tal efecte s’acorda passar un odre a tots que que accidentalment viuen a Cabanes i que tinguin casa o … en altra localitat, tenen 48 hores per desallotjar lo que ocupent aquí…. les famílies dels desertors tenen obligació de portar a l’Ajuntament un quartà de blat de moro per socorrer les families dels refugiats…. s’entrega el Mas de Forn d’en Llestí als refugiats perque el treballen pel seu compte.
  • Llibre-registre de refugiats acollits a Cabanes (1936-1939). Hi ha relacions nominals de nens i adults sota l’empara del municipi. Codi: ACAE110-114-T1-438

Allistaments

Targetes d’allistament del 1936 (115 imatges). Fons ACAE110-114. Ajuntament de Cabanes

  • Sense data.- Es fa saber a tots els individus de més de 20 anys i que no passin dels 40, siguin veïns o transeünts, que han d’apersonar-se a la Secretaria de l’Ajuntament, portant la cartilla militar o la llicència, per tot demà dissabte, ja que de no fer-ho incorreran en greus responsabilitats.
  • El 2 de novembre, es fa avinent que s’està organitzant l’Exèrcit popular de Catalunya i que els allistats cobraran 10’15 ptes diàries.
  • El 23 de desembre, un edicte posa en coneixement del públic que ha estat creada la força de xoc anomenada LEGIÓ ROJA, per a lluitar contra el feixisme. L’haver dels qui s’hi inscriguin serà de 15 pts, diàries i l’oficiona d’allistament és a Sariñena (Osca)

Control de les activitats industrials i els proveïments

Diferents documents de l’Arxiu municipal, amb data de la segona meitat de l’any 1936, mostren les activitats industrials del poble…

  • 19 d’agost.- Una carta adverteix l’Honorable Conseller d’Agricultura i Proveïments que a Cabanes no hi ha cap industrial que es dediqui a la venda de dits productes (es desconeix la naturalesa d’aquests productes)
  • 7 de setembre.- S’informa al Comissari Delegat d’Ordre Públic que no existeix cap expendeduria de pólvora  ni tampoc d’explosius
  • 10 d’octubre.- S’informa al Delegat d’Indústria de la província que a Cabanes hi ha:
    • una fàbrica de farines parada des de fa algun temps, on hi ha un Molí per fer farinades que ha estat incautat pel Comitè Antifeixista.
    • tres forners que tenen màquina de pastar
    • un constructor de carruatges que té una màquina de serrar
  • 13 de novembre.- L’alcalde tramet a l’Administrador de Rendes Públiques de la Província els padrons de la Patent Nacional d’Automovils i Motocicletes
  • 21 de novembre.- S’informa a la Delegació d’Indústria de Girona de les dades dels dos industrials:
    • un constructor de carruatges. No té treballadors i posseix terres que treballa personalment per no tenir prou feina de l’ofici. No porta comptabilitat. Només fa objectes de poca envergadura pels agricultors de la localitat. La màquina de serrar és de 60 cm i bastant usada. Està inscrit al Gremi Comarcal de ferrers i carreters U.G.T.
    • un ferrer. Té motor per manxar la fornal, però ha de treballar la terra per poder viure
    • una fàbrica de farines. Parada des de fa temps necessita un costosa reparació. Sols funciona una mola de pedra que va amb aigua per fer la farinada per als porcs. El capital que produeix no arriba a les 150 pts. a la setmana. L’arrendatari del molí ha marxat a França i actualement és el mosso qui en té cura
  • 29 de desembre.- El Comissari de la Pell recorda als carnicers, abasteixedors i altres productors i comerciants de cuirs i pells en brut, l’obligació de comunicar les entrades i sortides efectuades

Algunes de les cartes mostren les discrepàncies entre l’Ajuntament i el Comité Antifeixista. Així quan es parla del Molí l’alcade diu:  … d’interessar-los-hi el funcionament del Molí incautat és millor que es dirigeixin directament al Comitè, ja que és més fácil que contestin que pas que siguéssim nosaltres … doncs sempre que els demanem alguna cosa solicitada per un organisme superior creuen veure-hi una intromissió  … que causa un rezel injustificat entre l’harmonia que ha d’imperar entre els dos organismes locals.

…i els proveïments agrícoles i ramaders

  • El 10 d’agost l’alcade demana al President de l’Associació Sindical Agrària les existències d’adobs minerals i orgànics i el que es necessitarà fins el 31 de desembre
  • El 32 d’agost,el veterinari Pere Pujol i l’alcalde envien a la Direcció General de Ramaderia i Indústries Pecuàries la següent estadística: Mular (60), Caballar (110), Asnal (10), Bovines de treball (11) i de llet (10), lanars de carn (65) i de llet (130), Caprines de carn (20) i de llet (32), Porcí de carn (800) i de cria (20), Aus de corral (6.000), Conills (3.000), Llet (26.000 litres), Ous (12.500 dotzenes)
  • El 25 de setembre, l’Ajuntament fa saber que tothom que tingui existències de mercaderies i bestiar, inclús polleria, té el deure d’anar-lo a declarar a la Secretaria de l’Ajuntament.
  • El 25 d’octubre es demana als veïns la relació de bestiar cabrum, boví i porcí que posseixen cadascú i el que es calculi que es produirà durant un anys.
  • L’1 de desembre s’informa que al llarg de l’any 1935 s’havien sacrificat 255 porcs i de gener a novembre del 1936, vse’n van sacrificar 180.
  • El 19 de desembre s’informa que hi ha 180 caps d’animals de tir i de càrrega (138 de ramaderia caballar i 42 de mular)

A finals del 1936, des del Servei Central d’Estadística i la Delegació Comarcal de Proveïments de l’Alt Empordà es fa el seguiment dels conreadors i dels forners per tal de conèixer les existències del blat i farina.

1936

  • El 27 de setembre, es notifica que … sols hi ha el blat que posseixen els conreadors perqué no existeixen a la població fabricants ni magatzemistes, i de farina sols hi ha la que consumeixen diariament els tres forners del poble
  • El 14 de desembre, s’envia a la Delegació Comarcal de Proveïments de Figueres la llista dels conreadors que tenen blat que els hi sobra. En total són 6.194 kg. aportats per dotze pagesos. També es demana el dia i lloc on han de portar-lo
  • Dos dies més tard s’envia la declaració dels forners de Cabanes amb la quantitat de farina que posseïen el dia 15 i el promig que necessiten diàriament
    • Josep Algans. Tenia 2.100 kg i en necessita 75 kg diaris (fleca al carrer d’Escudillers)
    • Frederic Porterias. Tenia ==== kg i en necessita 50 kg diaris (fleca al carrer d’Espolla. Després can Licus)
    • Martí Paloma. Tenia 1.200 kg i en necessita 80 kg diaris (fleca al carrer d’Espolla. Després cal Bigoti)

1937

  • 15 de maig.- La Segona Divisió – Segon Regiment d’Infanteria fa una marxa des del Castell de Sant Ferran fins a Cabanes. Orden del Cuerpo del día 14 de Mayo de 1937 – Art. 1.” Mañana la fuerza franca de servicio, al mando del Capitán de Cuartel y de los Oficiales y Sargentos de semana, efectuará una marcha a Cabanas
  • 14 d’agost.-  S’acorda que s’imposarà una penyora de cent pessetes al que, per primera vegada es comprovi que ha portat blat al Molí local, per fer farinada, i si ho repeteix serà immediatament denunciat 
  • 28 d’agost.- S’acorda que els particulars que facin pastar farina han de retirar necessàriament tot el pa que els surti … a l’objecte de tenir-lo més controlat i de no cometre’s abusos

Confiscació d’edificis i propietats

Vegeu: Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació:
adjudicació i reclamació de béns confiscats de l’Alt Empordà: …. , Cabanes, .
… Arxiu Nacional de Catalunya. Fons: ANC1-1 /Generalitat de Catalunya (Segona República). Codi: ANC1-1-T-6776

A finals de 1936, l’Ajuntament va iniciar l’expedient per a la incautació d’edificis i béns que volia posar al servei del municipi, indicant quin ús se li podia donar a cadascun. A l’expedient (1936-1937) hi consta la següent proposta d’incautació:

  • Casa parroquial, al carrer dels Escudillers [passa a ser residència dels mestres, per trobar-se deshabitada i per passar a ésser béns comunals]
  • Escola de nois, a l’avinguda Dr. Pagès, ara carrer de les Escoles [continúa com a escola unitària, per ésser voluntat del seu constructor i donador]
  • Edifici Dolors Bassols, també amb el nom de Josep Pagès Turà, al carrer Colom (can Turà). [passa a ser escola de pàrvuls, per trobar-se deshabitat i ésser útil com a escola]
  • Casa i jardí d’Antoni de Puig, al carrer Fermín y Galán, ara carrer de Tetuán [passa a ser Ajuntament i provisionalment residència de refugiats de guerra, per trobar-se deshabitat i ésser útil com a escola]
    • Propietat de Concepció Conill i Eusebi Puig (propietari, Antoni Puig de Conill) [passa al Sindicat Agrícola, per troba-se abandonada del seu propietari]
    • Fruitareda d’en Carreras (propietari, Antoni Puig de Conill) [passa al Sindicat Agrícola per a ús dels treballadors sense feina, per estar abandonada de conreu i de pagaments]
  • Casa de Jaume Gorgot, despoblat (mas de Sant Feliu)
  • Fàbrica de farines i molir olier de Jaume Gorgot, al pg. de la Llibertat, ara carrer Canal (masover, Joaquim Torrent Clos) [passa al Sindicat Agrícola, per haver-lo abandonat l’arrendatari i ésser d’utilitat per als pagesos per a fer farinades]
  • Propietat d’en Roger, al carrer de Sant Isidre, 5 olivars i 5 camps (hereus de Tomàs Roger Larrosa)  [passa al Sindicat Agrícola, per a ús dels pagesos, per estar abandonat de conreu i de pagaments]
  • Hereus de Vicenç Brusés, al carrer Fondach
  • Hereus de Josep Gimbernat Municoy, al carrer Francesc Macià, ara carrer Canal (El Casino). L’edifici estava arrendat a una Societat on hi celebraven les seves reunions tots els elements de Lliga i Cedu [passa al Sindicat agrari i oficis varis, un sindicat que compta amb 55 afiliats i dues seccions, la d’agricultura i la del ram de la construcció. Realitzen tasques culturals.
  • Josep Ferran, Mas Ribas. Després que el 1935 havia mort Antoni Ribas de Conill, Josep Ferran Galter, banquer, industrial i polític figuerenc, va comprar el mas en renda vitalícia a Concepció Ribas que n’era l’hereva.

L’Arxiu Municipal de Cabanes conserva dues actes d’ocupació, amb data de 8 d’agost de 1936 on s’informa de l’ús a què es destinaran els edificis i s’explica que en el lloc més visible de l’immoble de referència és inserit un cartell fent constar l’ocupació practicada

  • La Rectoria o residència del Rector, situada al carrer d’Escudillers, 3. Es destinarà a residència dels mestres
  • L’escola, situada a l’avinguda del Dr. Pagès (carrer Escoles). Es destinarà al mateix fi

El 12 de desembre, l’alcalde informa que ha tramès al Comitè d’apropiacions de Barcelona les dues actes d’ocupació efectuades per l’Ajuntament, degudament complimentades, mentre que les apropiacions efectuades pel Comitè consten amb un simple acord sense que s’especifiqui el motiu, ni la classe de les finques. S’explica que el Comitè actuava tan independenment que no va fer mai cas del que l’Ajuntament li demanava per a complir les ordres que rebia del Govern de la Generalitat respecte a incautacions, trobant-se de resultes d’això, tot desordenat i confús.

També demana quines disposicions han de seguir ja que alguns propietaris han marxat i no saben com actuar. En una nota al marge s’especifiquen les apropiacions:

  • Incautacions de l’Ajuntament: Ex-Rectoria i Escola de nois
  • Incautacions del Comitè: Antoni Puig (casa i jardins), Jaume Gorgot (casa), Joaquim Torrent (tots els béns), Josep Pagès Turà (casa), Hereus de Vicenç Brusés (casa), Hereus de Josep Gimbernat (Cafè-Casino), Josep Ferran (casa-Mas Ribas)

Marciano Cárdaba Carrascal a la seva tesi doctor Colectividades agrarias en la región de Girona, 1936-1939 presentada a la UdG el 2001, ens explica que a Cabanes hi va haver iniciatives d’incautació de tot el terme municipal que no es van portar a la pràctica per manca d’entesa entre els mateixos veïns (AHN, FCGBGB, sig. top. 1432-1, exp. 14), només es va apropiar de terres abandonades, improductives o mal conreades.

Tot i que no es pot confirmar, s’explica que a can Marcó hi havia un destacament militar i una emissora.

Presoners de la República

El 1936, Maria Gimbernat Prim i la seva mare Josefina Prim Clos van ser detingudes per pertinença a famílies de significació dretana i per tenir familiars que havien omès les seves obligacions militars amb la República.

Nous càrrecs

La primera acta municipal després de l’aixement militar va ser el dia 26 de juliol de 1936. El document comença despatxant temes locals i acaba donant compte del següent acord:

… han de cessar tots els consellers propietaris o suplents que procedeixin de llistes dels partits no afectes al Front Popular d’Esquerres de Catalunya, … queden des d’are cessants els consellers propietaris de Lliga Catalana, Srs. Pijoan i Heras, així com també els suplents de dita llista, Srs Quera, Roca, Ylla i Aguer Mallau, i queden proclamats consellers propietaris els suplents de la llista del Front Popular, Srs. Hortal i Noguera… quedant definitivament constituït l’Ajuntament pels següents consellers: Josep Noguer Pomés, Conrad Pagés Serra, Pere Alegri Batlle, Pere Martí Casadevall, Vicenç Hortal Ramis i Pere Noguera Salleras …

El 7 de setembre, l’alcalde Josep Noguer envia al Comissari de la Generalitat de Girona la relació de persones que integren la nova Corporació Municipal:

  • Alcalde primer: Josep Noguer Pomés (Esquerra Republicana)
  • Alcalde segon: Conrad Pagès Serra (Esquerra Republicana)
  • Conseller primer: Pere Alegrí Batlle (Unió Socialista)
  • Conseller segon: Pere Martí Casadevall (Esquerra Republicana)
  • Conseller tercer: Vicenç Hortal Ramis (Unió Socialista)
  • Conseller quart: Pere Noguera Salleras (Partit Comunista)

I el 20 de setembre, arran del Decret de la Conselleria de Justícia que demana la creació de la Justícia popular local, l’alcalde  manifesta a l’Hon. Sr Conseller de Justícia de la Generalitat que:

… em prenc la inicitiva, creient-me autorizat per lo que prescriu l’esmentat art. 4 de proposar a la V.S. el nomenament dels ciutadans, Miquel Mis Gimbernat per a Jutge popular, Joan Armans Riquet per a Suplent, Pere Ramis Daró, per a Procurador del poble, Josep Pellicer Sudriá per a Suplent i Modest Serra Mont per a Secretari. El 4 de novembre, segurament per manca de resposta, repeteix el comunicat

El mes d’octubre, el jutge popular era Pere Alabau Costei.

A l’acta municipal del 18 d’octubre es nomenen els nous representants del Consistori:

  • Josep Noguer Pomés, alcalde, Pere Alegrí Batlle, Joan Vergés Noguera, per Esquerra Republicana
  • Josep Planella Capallera, Joan Pei Costei, Bartomeu Argelés Puig, per la C.N.T.
  • Joan Puigvert Lloberas, alcalde segon, pel Sindicat de Rabassaires

Vegeu: Expedientes de constitución de ayuntamientos de la comarca de Alt Empordà. Cabanelles-Colera. Código de referencia:ES.37274.CDMH/4//PS-BARCELONA_GENERALITAT,285,4 (PARES). Folis 6-22 (Octubre, 1936)

Davant la protesta de la C.N.T. , els representants de la U.G.T. (Josep Olivés i Joan Pallicer) aleguen que hi són en representació del P.S.U.C., però que vista la protesta es retiren. També queden vacants els llocs que correspondrien al P.O.U.M. i A.C. (Acció Catalana) per no existir a la població.notícia

El DOGC, 350 del 15 de desembre de 1936 publica el nomenament de Miquel Mis i Gimbernat com a jutge popular i Pere Ramis i Daró com a procurador del poble. Els suplents foren Joan Armans i Riquet i Josep Pellicer i Sudrià.

El 13 de febrer de 1937, Josep Planella presenta la dimissió per haver-li estat conferits altres càrrecs al Sindicat Agrari i Oficis Varis de la C.N.T. de Cabanes, essent substituït per Ramon Prunella Beya.

El 1o de juliol va dimitir el conseller Bartomeu Argelés Puig per haver ingressat a l’Escola d’Oficials Militars, essent substituït per Francesc Clarà Olivet, en representació de la C.N.T.

El 9 d’octubre el ciutadà Fidel Pagès Llombart ocupa la vacant del Conseller Vergés que s’ha incorporat a l’Exèrcit Popular.

Segons un document del 14 d’agost de 1939, adreçat al Juzgado de 1a Instancia e Instrucción, el càrrec de Jutge municipal va ser ocupat per: d’abril a juliol de 1936, Pere Alabau – el 1937, Miquel Mis Gimbernat – el 1938, Joan Armans i Vicenç Hortal Ramis

Durant aquests mesoss també es van contractar nous mestres, metges, veterinaris, secretari i altres treballadors municipals. Vegeu: Personatges

Comitè Antifeixista de Cabanes

Cabanes va ser un dels molts pobles de la comarca de l’Alt Empordà on hi hagueren Comitès Antifeixistes. La seva composició apareix al treball de Josep Antoni Pozo González, El poder revolucionari a Catalunya durant els mesos de juliol a octubre de 1936/Crisi i recomposició de l’Estat. Tesi doctoral, 2002. Dades de Cabanes

    • Comitè Local (juliol-octubre, 1936). Composició: 3 CNT, 2 “de l’Ajuntament”, 1 ERC, 1 POUM
    • Annex 3. La reorganització municipal a l’octubre de 1936: 20/10/1936. 3 ERC, 3 CNT, 1 UR. Alcalde: Josep Noguer Pomés (ERC)

El Comitè Antifeixista de Cabanes es va crear provisionalment els primers dies de l’aixecament militar i es va constituir el 16 d’agost de 1936, amb sis afiliats de la CNT i la FAI. Entre les seves activitats van destacar l’apropiació d’edificis i propietats i la col·lectivització de les terres.

Alguns documents, signats per l’Alcalde, mostren algunes discrepàncies entre l’Ajuntament i els integrants del Comitè, pel que fa a les incautacions. Però va ser en una circular adreçada al Director general d’administració local, el 5 d’agost, quan l’alcalde exposa que:

CNT

Solidaridad Obrera

… des dels primers dies de la sublevació feixista va constituir-se un Comitè provisional nomenat per alguns individus amb el beneplàcit de l’Ajuntament, però fòren tantes les atribucions que es prengué, que aviat passà davant del mateix Ajuntament, fent, inclús, servir per tot el que els convenia el segell de la Corporació, sense permís de l’Alcaldia. Passats els moments de desorientació i com sigui que continua actuant el Comitè, a pesar de que en un poble petit com és aquest no representa cap utilitat, més a més quan pot veurers pel document adjunt … que l’Ajuntament està integrat per representants  de les diverses faccions polítiques… desitjaria saber si s’ha de nomenar un Comitè definitiu i… en cas afirmatiu, qui l’ha de nomenar, quants components ha de tenir i quines seran les seves atribucions…

El 9 de setembre de 1936, el consistori va nomenar Jesús Pei Porterias i Josep Olivés Descamps com a representants de l’Ajuntament al Comitè Antifeixista.

Un article signat per José Conesa a la publicació Solaridad Obrera (18/09/1936) dóna l’altra versió del problema junt amb una descripció del poble i de la situació del moment. L’article a banda de la ideologia llibertària mostra un gran desconeixement del poble que considera i de la comarca. Els mestres eren Josep Argelés i Xaviera Pradel, el capellà assassinat Ramon Costa Massot (1877-1936) i el “muchacho que tiene cierta cultura” deu ser l’alcalde Josep Noguer Pomés.

Conesa junt amb Jaume Saludes i Antoni Marcet eren els tres membres del «Equipo n° 5, grup encarregat de la propaganda llibertària a l’Empordà fins a primers de desembre de 1936, data en què es traslladaren a Tarragona.

Segons l’acta municipal del 2 de novembre de 1936, en aquesta data el Comitè ja s’havia dissolt.


A partir del 31 de maig de 1938 els consellers, que necessitaven temps per dedicar-se a les feines del camp, van ser substituïts per un comissari polític (Paulí Margou Oliveras, un taper de Sant Feliu de Guíxols que ja havia estat alcalde de Sant Feliu durant la República) i sis mesos més tard, les irregularitats produïdes van provocar la formació d’un nou Ajuntament.

A mitjans de gener de 1939, l’Estat Major republicà va decidir emmagatzemar 200 tones d’explosius a l’església de Cabanes, però el mal estat del gual sobre la Muga els va forçar a portar-los a Llers on, el 8 de febrer, va tenir lloc la destrucció de l’església i bona part del poble.

La guerra civil va suposar la mort al front de catorze persones de Cabanes, entre els dos bàndols. Molts més van passar a França on van estar força temps retinguts als camps de concentració de  Vernet d’Ariège, on va estar internat el meu pare, a Argelés, etc. Els joves que havien estat cridats com a soldats sense haver fet abans el servei militar, van patir la guerra seguit de l’internament en camps de concentració i en tornar a casa, van  passar dos anys fent la “mili” en destinacions tan llunyanes com Galícia o Melilla.

DOCUMENTS

  • Targetes d’allistament del 1936 (115 imatges). Fons ACAE110-114. Ajuntament de Cabanes
  • Expedient d’apropiació de béns que va tenir lloc durant els primers mesos de la guerra
  • Camp d’aviació, situat dins el terme del poble.
  • Relació de donatius en queviures a profit de les Milícies anfifeixisfes que lluiten al Front. Butlletí d’Assistència Social, de Figueres
  • Ajuntament de Cabanes. Suscripció pro-víctimes del Feixisme. Empordà Federal, 05/09/1936
  • Causa General Cabanas. Fiscalía del Tribunal Supremo. Archivo Histórico Nacional, FC-CAUSA_GENERAL, 1432, Exp.14. A petició del Fiscal Instructor de la Causa General del Tribunal Supremo, el 18 d’octubre de 1940 l’alcalde de Cabanes va enviar la relació de “los hechos delictivos que se perpetraron en esta población durante el dominio rojo”. El 22 de febrer de 1946 el Fiscal Instructor Delegado de la Causa General demana que de acuerdo con el Sr. Cura Párroco y con dictamen de dos peritos proceda a valorar los daños causados en la Iglesia Parroquial durante la dominación roja.
  • El treball d’Oriol Abulí Vergés que ens parla de les execucions, saquejos i destruccions que es van produir a causa del conflicte bèl·lic
    • Execucions:
      • Ramón Costa Massot (59 anys, capellà de Cabanes). Es desconeix on va ser assassinat (20/07/1936). El febrer de 1941, l’Ajuntament de Cabanes va rebre una notificació del Jutjat militar d’Olot demanant informació sobre el mossèn, el 27 de febrer de 1941 l’alcalde redacta la resposta donant el nom i lloc de naixement de Ramon Costa i les dades que coneix sobre els seus familiars.
      • Pere Terrats Carbó (56 anys, capellà). Era rector de Vilanant i tenia familia en Cabanes, on el detingueren. Va ser assassinat a Sta. Llogaia (11/08/1936)
      • Francesc Esteve Collgrós (64 anys, jornaler). Trobat a Capmany, a la vora de la Muga (20/11/1936)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

    • Destruccions: Saqueig i destrucció de l’altar de l’església. Es va desvalissar l’església, es van cremar tots els sants, així com ornaments, roba i altres, però no es va destruir l’edifici. (24/07/1936). Mes informació: Consells de Guerra núm. 54883, 34041 i 54742  estudiats i digitalitzats l’any 2013 per l’Associació de familiars de Represalitats pel Franquisme.
  • Dirigents polítics i/o sindicals
    • Josep Noguer Pomés, Conrado Pagès Serra, Pere Martí Casadevall, Isidre Porterias Clos, Miquel Mis Gimbernat, Pere Alabau Casteny, Fidel Pagés Llombart, Miquel Pey Bonet, Joan Pey Contey, Bartomeu Argelés Puig, Miquel Mención, Joan Armans Riquet, Josep Planella Capallera, Pau Pujadas Carreras, Josep Batllori Pijoan, Juan Batllori Llanet, Josep Borrell Miró
  • Representants del Municipi i del Sindicat Agrari
    • Ajuntament
      • Alcaldes: Josep Noguer Pomés (1936-38), Paulí Margou Oliveras (Comisssari Municipal, 1938), Ramon Prunella Beya (nov. 1938),Segell UGT
      • Modest Serra, secretari
    • Sindicato Agrario y Oficios Varios
      • Josep Noguer, president
      • Joan Pey, president
      • Isidre Porterias, secretari
  • Morts per bombardeigs
    • Elvira Capallera Roig, natural de Cabanes, mestressa de casa (26 anys). Va morir a casa seva (c/ Sant Antoni, 9 de Figueres), junt amb el seu marit, Francesc Arderius Municoy, la seva filla Adelina i una tia del marit, Narcisa Arderius Guitart a causa del bombardeig del dia 4 de febrer de 1939 (Llista ACAE)
  • Llista de combatents cabanencs morts en la guerra. Font: Oliva i  Llorens, Jordi. El cost humà de la Guerra Civil a les comarques gironines: combatents morts i víctimes de material bèl·lic abandonat. El Punt, 1999.
    Hi consten catorze soldats, dels quals només un pertany al bàndol franquista. Es constata que Miquel Teixidor servia en l’exèrcit republicà com a mecànic d’avions i que va morir d’accident en esclatar-li una bomba que carregava en un avió. Al registre de defunció hi diu que va morir en un “bombardeo … por las fuerzas marxistas”.
    No consta que hi hagués cap víctima provocada per material bèl·lic abandonat.

Combatents morts a la Guerra Civil

Documents: Inscripció en el Registre Civil de Cabanes de la defunció de Juan Aguer Ferrer, mort el 10 de juliol de 1938 a Faió (Aragó) en acció de guerra (ACAE110-223-T2-1921) – Declaració d’hereus abintestat de Juan Aguer Ferrer, veí de Cabanes (ACAE110-223-T2-1625)

  • Morts del bàndol nacionalEsquela de Josep Gimbernat
    • Josep Gimbernat Prim. Casat i amb Xaviera Pradel i amb un fill, funcionari, 25 anys. El 6 de setembre de 1937 els rojos el van capturar a Belchite i va ser afusellat en un batalló disciplinari amb vint presoners més després d’un bombardeig. Vegeu:
    • Al Fons Isabel Hosta Pujol (AHG170-367) s’hi troben les cartes que, durant la Guerra Civil, Isabel (Betty), padrina de guerra d’una colla d’amics gironins, rebia de Francesc Castanyer. Els dos coneixien a Josep Gimbernat Prim. En una de les cartes escrita des de Saragossa, el 29 d’agost de 1937, Francesc explica detalls de la batalla de Codo que havia tingut lloc els dies 24 i 25 i li fa saber la manca de notícies sobre alguns amics, entre els quals cita “Gimbernat (marido de Pradel)”.
    • Inscripció en el Registre Civil de Cabanes de la defunció de José Gimbernat Prim, empresonat i afusellat a Osca per l’exèrcit republicà.Data(es) 1941 (ACAE110-223-T2-1329)
  • Memòries de la guerra i l’exili:
  • Represaliats pel franquisme.

Llista de consells de guerra. Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme-Facebook, 05/11/2012

 – Isidre Vila Nierga, pagès, 45 anys, casat, natural de Sant Andreu de Terri i veí de Cabanes. Condemnat a 30 anys de presó. Codi: ACAE111-92-T1-1
– Emili Torrent Viñas, pagès, 44 anys, casat, natural i veí de Cabanes. Afusellat el 15 novembre 1939. Codi: ACAE111-92-T1-2
– Joan Llanet Iglesias, Cabanes. Consell de Guerra. ACAE111-92
– Salvi Fajol Cels, natural de Fortià i veí de Cabanes. Consell de guerra. ACAE111-92

D’acord amb la guia de Procediments judicials militars de l’arxiu del tribunal militar tercer de Barcelona, a Cabanes hi ha haver 26 represaliats, un 3,5% de la població censada el 1936 (742 hab.) i com a executat, durant el Període blau (1939 – 1945) hi apareix Emili Torrent Viñas, de 44 anys.

Cabanes. Víctimas de la Guerra Civil y Represaliados del Franquismo (PARES. Portal de Archivos españoles)

Pere Alabau Casteny (jutge municipal) – Pere Alegri Batlle – Josep Argelés Compte (mestre, expedient de depuració) – Bartomeu Argelés Puig (membre del Comitè Revolucionari Local i dirigent sindical) – Joan Armans Riquet (president d’Esquerra Republicana de Catalunya/ERC i membre del Comitè Revolucionari Local) – Joan Batllori LLanet – Josep Batllori Pijoan (citat en oficis i informes) – Josep Borrell Miró (membre del Comitè Revolucionari Local) – Salvi Fajol (citat en oficis i informes) – Paulí Margou Oliveras (gestor municipal) – Pere Martí Casadevall (citat en oficis i informes) – Miquel Mención (membre del Sindicato Confederación Nacional del Trabajo/CNT) – Joan Mis Gimbernat (sospitós, es troba a la presó de Girona) – Miquel Mis Gimbernat (membre del Comitè Revolucionari Local i dirigent de partit polític) – No consta (milicià, fill d’un carabiner, veí de La Jonquera) – Josep Noguer Pomés (dirigent de partit polític) – Joan Noguer Pomés (dirigent del Sindicat Unió de Rabassaires, es troba a la presó de Girona) – Fidel Pagès Llombart (membre del Comitè Revolucionari Local) – Conrad Pagès Serra (citat en oficis i informes) – Miquel Pey Bonet (agutzil, sospitós, es troba a la presó de Girona) – Joan Pey Costey (membre del Comitè Revolucionari Local) – Isidre Porterias Clos (membre del Comitè Revolucionario local i del Sindicat Confederación Nacional del Trabajo/CNT, es troba a la presó de Girona) – Xaviera Pradel LLop (mestra, expedient de depuració) – Pau Pujadas Carrés (membre del Comitè Revolucionari Local, es troba a la presó de Figueres) – Miquel Teixidor Tubert (dirigent sindical) – Emili Torrent Viñas (sospitós, afusellat).

Vegeu també: Archivos Históricos militares y civiles. Guerra Civil Española

  • Llista de Consells de Guerra. Estudiats i digitalitzat l’any 2013. Associació de familiars de represalitats pel franquisme
    • Consell de guerra Núm. 54883
      • Miquel Mis Gimbernat, de 60 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua. Document: Expedient de l´Audiència Provincial de Girona núm. 294/1943 (ACAE110-261-T2-558)
      • Josep Noguer Pomes, de 51 anys, natural i veí de Cabanes, viudo, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Fidel Pagès Llombart, de 52 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Pere Alegri Batlle, de 51 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Pere Alabau Castey, de 49 anys, natural de Garrigoles i veí de Cabanes, casat, ferrer. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Miquel Pey Bonet, de 48 anys, natural de Llers i veí de Cabanes, casat, barber. Condemnat a 20 anys de presó.
      • Josep Batllori Pijoan, de 55 anys, natural i veí de Cabanes, casat, carnisser. Absolt.
      • Isidre Porterias Clos, de 48 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Vegeu: 1939. Joan Llaona Juanola, Miner, de Maçanet de Cabrenys, 28 anys, solter. Albsolt. Va ser enviat a un camp de treballadors.  Expedient núm. 54.883 foren jutjats Joan Ramon Masmiquel, Antonio Regidor Romero, Joaquin Moret Riera, Eugenio Roura Torrent, Ramon Riera Pumarola de Sant Hilari Sacalm, Miquel Mis Gimbernat, Josep Noguer Pomés, Fidel Pagès Llombert, Pedro Alegrí Batlle, Pedro Alabau Castey, Isidro Porterias Clos, Miguel Bertran García, Ramon Pujol Soirt, Josep Maria Font Font, Pedro Vila Estela, Miquel Pey Bonet i Josep Falgarona Bosch. [ACAE111-92-T1-81]
    • Consell de guerra núm. 82709
      • Pere Porterias Costas, de 41 anys, natural i veí de Cabanes, casat, jornaler. Absolt.
      • Pilar Batlle Ferrer, de 33 anys, natural de Vilopriu i veïna de Cabanes, casada. Absolta.
  • Inscripció al Registre Civil d’algunes persones mortes durant la guerra.
    • Inscripció en el Registre Civil de Cabanes de la defunció de José Hubach Carbó, mort al front d’Aragó intentant passar al bàndol nacional el 1939. Codi: ACAE110-223-T2-1462
    • Inscripció en el Registre Civil de Cabanes de la defunció de Juan Aguer Ferrer, mort el 10 de juliol de 1938 a Faió (Aragó) en acció de guerra. Codi: ACAE110-223-T2-1921
    • Inscripció en el Registre Civil de Cabanes de la defunció de Pedro Tarrats Carbó, mort a Santa Llogaia d’Alguema l’11 d’agost de 1936. Codi: ACAE110-223-T2-1984
    • Expedient d’inscripció al Registre Civil de Castelló d’Empúries de la defunció de Francisco Calvet Alegrí, capellà de la basílica de Castelló d’Empúries, desaparegut el mes de setembre de 1936 després de ser pres a Cabanes i dut al castell de Sant Ferran de Figueres, junt amb el capellà Esteban Carbonell, que també estava amagat a Cabanes. Codi: ACAE110-223-T2-2023
      • Francesc Calvet, batejat a Cabanes el 22 de juliol de 1877, era fill de Baldiri Calvet Monicoy (*1851) i Caterina Alegrí Ramis (*1858), els dos de Cabanes, casats el 18 de març de 1876. Sembla que va ser assassinat l’1/10/1936
  •  Altres
    • Danys de guerra ocasionats a la finca del mas Gitano. Codi: AHG170-231-T2-13149
    • Diligències preliminars del judici declaratiu de major quantia que insta Baudilio Quintana Visi contra Manuel Escura Girbal, ambdós de Cabanes, per danys i perjudicis ocasionats a l’inici de la guerra civil (1935-1940). Inclou un Llibre de registre de bestiar. Codi: ACAE110-223-T2-1857
    • CNS-AISS. Delegació Sindical Comarcal de Figueres. Actes de recuperació dels antics locals de Cabanes, Lladó i Borrassà per la CNS (1939-1941). Codi: ACAE110-73-T1-190
  • Rubió Coromina, Jordi E.  Presoners de la República. “Excautivos por España”. Revista de Girona, 272 (Maria Gimbernat Prim – Josefina Prim Clos)

Actes municipals
Font: Arxiu municipal de Cabanes

1936

  • 26  de  juliol.- La primera acta municipal després de l’aixement militar va ser el dia 26 de juliol de 1936. El document comença despatxant temes locals, destacant la denúncia formulada per diversos veïns per tal que s’arrangi a bomba del carrer Caballeries … i acaba donant compte dels cessaments dels regidors que procedeixen de llistes dels partits no afectes al Front Popular d’Esquerres de Catalunya.
  • 29 de juliol.- Per tal de donar treball als obrers parats de la localitat i tinguent en compte que hi han alguns camins públics,  s’acorda … començant per l’arranjament del camí anomenat de Vilarnadal …
  • 9 d’agost.- Es notifica … l’apropiació de l’ex-Rectoria per tal de destinar-la a residència dels mestres, així com també s’ha incautat de l’actual escola de nois, manada construir pel fill ilustre del poble Dr. Josep Pagès, i que encara no estava traspassada … es nomena Auxiliar de la Secretaria a en Joan Serra Mont, quin auxiliar podrà suplir al Secretari titular … Aquest nomenament ha d’entendrer’s amb caràcter gratuit, això, no obstant els serveis que presti es consideraran com un mèrit  com un favor fet a l’Ajuntament.
  • 30 d’agost.- … Vist que el Metge i el Veterinari titulars d’aquest Municipi Srs Ramon Campmany Coll i Joan Carbó han abandonat llurs cárrecs, ignorant-se el seu actual parador, s’acorda declarar-los cessants, amb pèrdua de tots els drets … es nomena amb caràcter interí pel cárrec de Metge titular al veí de Figueres, Sr. Joan Brusés i Majó i pel de Veterinari titular, també amb caràcter interí al veí de Peralada, Sr. Pere Pujol Bigas. A més es nomena pel càrrec d’Auxiliar de verterinari a en Ferran Boix i Vallicrosa … si bé aquest nomenament s’ha d’entendre amb caràcter gratuït …
  • 13 de setembre.- Es decideix dotar la població d’una xarxa de pous per a millor comoditat dels veïns … tant prompte la situació econòmica de la Corporació o permeti, pous semi-artesians, que per la fàcil instal·lació i per la puresa de l’aigua són els que reuneixen més bones condicions i garanties tant per l’economia dels fons municipals com per el que es refereix amb la sanitat pública, en els llocs següents, que són els que de moment son més convenients:
    • A la plaça de la República, davant de la Peixateria
    • A la carretera, davant de casa en Benet Prim
    • Al carrer García Hernández (c/ Espolla), davant de casa en Benet Pomés
    • Y a les Escoles, a mig del pati d’esbarjo
  • 20 d’octubre.- Respecte al problema del camp, després d’àmplia deliberació… s’acordà  fer un pregó a l’objecte de saber els camperols que necessiten terres i invitar seguidament als que es trobin conreant-ne gran quantitat de vesanes, per tal de veure si dintre la major harmonia i sense cap classe d’exigències és factible resoldre definitivament aquest assumpte.
  • 10 de novembre.- Davant la petició feta pels milicians d’aquesta localitat Ricard Llanet Iglesies, Pere Pujol Badet i Joan Porteries Costa que han vingut del Fron d’Aragó per anar al del Centre, demanant a l’Ajuntament que els facilités pistoles … i que s’els hi fés algun donatiu … L’Ajuntament … tinguent en compt el fi patriòtic a que es volen destinar i les orientacions rebudes del Comitè de guerra i Conselleria de Defensa, de Figueres, acorda,… lliurar-los-hi les dues pistoles marques Celta i Vesta i el revólver H.O. … que s’els hi lliuri la quantitat de vint-i-cinc pessetes a cadascun …
  • 14 de novembre.- S’encarrega la venda dels cairats i socs sobrers de l’enderrocament de la casa del cantó del carrer Fermí Galan (Font de les Manies), situada davant de l’antiga casa Puig
  • 28 de novembre.- Es constata que d’acord amb el Decret de Justícia de 13 de novembre, els ciutadans a Catalunya adquiriran llur majoria d’edat als divuit anys … A continuació el conseller Argelés protesta de que formi part de la Corporació un representant de l’Unió de Rabassaires, ja que … no hi havia tal entitat … a la població. També el conseller Vergés protesta de que hi formi part el conseller Argelés, ja que va deixar de votar a les eleccions del 16 de febrer darrer, i a més, segons diu, feia campanya contra el Front Popular.
  • 26 de desembre.- S’acorda causar baixa de l’Agència de Joan Triadú, com a representant del Consell a Girona i designar el “Centre Administratiu Assessor”-Josep Jofre Alberni que pocs dies abans havia estat recomanat, des de la Comissaria de la Generalitat, per Agustí Cabruja

1937

  • 30 de gener.- S’acorda adquirir un impermeable pel milicià Narcís Pei Olivés, que ha anat a lluitar al Front d’Aragó, també s’acorda deixar les armes llargues de caça requisades als mossos que aprenen instrucció militar obligatòria
  • 13 de febrer.- Fixar la jornada de vuit hores de treball per a tots els ramsdisposar que tots els conreadors que necessitin jornalers passin per l’Ajuntament a fer la demanda, quedant terminantment prohibit contractar cap jornaler sense previ coneixement de la Comissió municipal de Treball.
  • 27 de febrer.- Es determina que el jornal, en tots els rams de la vida local, sia pagat a raó d’una pesseta i vint-i-cinc cèntims l’hora. També s’acorda abonar les despeses ocasionades per viatge efectuar per l’Ajuntament en ple a Girona, el dia 24 del corrent, requerit pel Comissari d’Ordre Públic, per tal de solventar el conflicte ocorregut a la població derivat de les peticions obreres, regulades en aquesta sessió.
  • 27 de març.- El mosso Agustí Pei demana una trinxera de cuir per preservar-se del fred i la pluja, acordant de comprar-ne una i trametre-li.
  • 24 d’abril.- Es destinen 60 ptes per pagar una trinxera al milicià Narcís Pei
  • 12 de juny.- Es disposa que ja que es necessita una tarja de racionament dels principals articles de consum, serveixi la mateixa que hi ha establerta per al pa
  • 15 de juny.- Es dóna compte dels propietaris d’ignorat parador: Antoni Puig, Tomàs Roger, Marquès de Camps i Joan Oliva
  • 10 de juliol.- A petició d’un conseller de la C.N.T., s’acorda sol·licitar del govern de la Generalitat l’expropiació dels béns de les famílies dels minyons desertors.
  • 14 d’agost.-  S’acorda que s’imposarà una penyora de cent pessetes al que, per primera vegada es comprovi que ha portat blat al Molí local, per fer farinada, i si ho repeteix serà immediatament denunciat
  • 28 d’agost.- S’acorda que els particulars que facin pastar farina han de retirar necessàriament tot el pa que els surti … a l’objecte de tenir-lo més controlat i de no cometre’s abusos
  • 25 de desembre.- … s’acorda per unanimitat que aquest Ajuntament controli d’ací endavant la distribució de tabac, i que, en conseqüència, es faci un cens dels fumadors d’aquest poble.

1938

  • 1 de gener.- … es dona compte de l’arribada en aquest poble de trenta refugiats de guerra, procedents d’Euskadi, els quals estaran baix la tutela d’aquest Ajuntament…. s’acorda per unaminitat reunir el poble demà a dos quarts de set de la vetlla, als baixos de les Escoles, a fi de què el mateix poble manifesti expontaneament com creu que ha de resoldre’s la manutenció dels trenta refugiats de guerra totjust arribats.
  • 3 de gener.- … l’alcalde dóna compte de la reunió celebrada amb el poble i de la impresió recollida, que és la següent: que abans que ningú cuidin de la manutenció dels refugiats de guerra aquelles families que tenen un fill desertor…. i també entre els altres veins que tingui més mitjans econòmics per a mantenir los, procurant que la distribució sigui el menys gravosa possible, justa i proporcionada…. també s’acorda que l’alcade i un conseller es personin a la Comissaria de la Generalitat a Girona, per tal de consultar com i de quina manera aquest Ajuntament ha de tenir cura de la manutenció i allotjament dels refugiats de guerra ara totjust arribats.
  • 15 de gener.- S’acorda fer-se ressó d’una crida-circular de l’alcalde de Barcelona, i al efecte, obrir una suscripció pública per a recollir cabals i comprar abrigalls pels combatents… s’acorda que es pagui una factura de despeses, causades pels refugiats de guerra, que presenta Marguerida Sabà la qual importa la suma de ptes. 118’00 ptes.
  • 29 de gener.- s’acorda … que en lloc d’apagar tot l’enllumenat públic es deixin uns quants llums encesos i pintats de blau, d’acord amb les ordres de la Junta de Defensa Passiva i….  …  repartir els cigrons darrerament arribats (33 quilos) entre les families del poble que es troben mancades de pa o que no recullen del camps apenes cap mercaderia.
  • 5 de febrer.- … posa a discusió la petició verbal formulada per la Mestra Nacional Anna Cusí, que demana se li dongui una casa dintre del poble…. Pere Teixidor manifesta que, segons explica la seva filla que assisteix a les classes de la Sta. Cusí, la mestra, vivint com viu tan lluny del poble els dies de mal temps no pot assistir a l’Escola, i, en conseqüència demana que, … Fèlix Compte abandoni en un termini breu la ex-casa Rectoral i que l’ocupi la Senyora Mestre Anna Cusí.
  • 12 de febrer.- s’acorda que s’avisi a n’en Lluis Figueres, mestre de cases, o a n’en Francesc Roure per a que obrin la torre que hi ha en el poble, per mor de veure si reuneix com sembla aptituds per a servir de refugi contra possibles bombardejaments aeris.
  • 26 de febrer.- Ramon Prunella del Sindicat Agrari d’Oficis Varis (CNT), dimiteix com a conseller representant de la CNT a l’Ajuntament i  es nomena a Vicenç Llanet Batllori (Resolució presa a l’assemblea del Sindicat del 19/02/1938)…  Es donen d’alta com a refugiats els minyons Eustaquio Aguado Millán i Jesús Villar Domínguez , per ésser menors d’edat i tenir ací els seus familiars…. el conseller Joan Puigvert manifesta que és baixa de la Unió de Rebassaires i, com sia que representava aquesta entitat fa expressa la seva dimissió i renuncia al càrrec
  • 12 de març.- s’acorda que la família d’Ignacio Villar Azcárate (possiblement era comunista i refugiat basc), no sigui destinada per a menjar a cap domicili particular dels veïns d’aquest poble, tota vegada que el cap de casa treballa.
  • 26 de març.- … es dona compte al Consell de certs abusos realitzats dintre d’aquest terme municipal, s’acorda …. que l’autoritat municipal no tolerarà que ningú s’atreveixi a entrar en cap camp o altre mena de finca, sense l’expressa autorització de l’agricultor que cuidi del seu conreu i de la seva explotació. (records transmesos oralment fan pensar que aquests abusos els portaven a terme els refugiats de guerra)
  • 9 d’abril.- es dona compte que determinats oficials militars volen ocupar habitacions en la casa-habitació que avui té la Mestressa Nacional Anna Cusí, a la finca coneguda com a “mas de Sant Feliu” … s’acorda que no es doni entrada a l’esmentada finca a ningú que no porti una ordre militar donada per un cap Superior. … es dona compte d’haver-se vist precisat a traslladar-se a Girona en companyia de dos refugiats, per mor de posar fi a cert malestar i a diferents queixes per ells formulades contra aquest Consell Municipal.
  • 23 d’abril.- es demana al Consell Municipal una relació nominal de tots els minyons desertors, nom i adreça dels seus familiars més pròxims i un informe de la particular situació econòmica de cadascú dels desertors o dels seus familiars…. també es manifesta que a l’autoritat Superior li causa molta estranyesa que aquest Ajuntament no hagi mai proposat l’imposició de penyores als desertors o als seus pares…. es dona compte de les dates assenyalades per a incorporació a l’exèrcit dels minyons compresos en les lleves del 1927 i 1941.
  • 30 d’abril.- Relació de factures pagades per subministraments a refugiats de guerra
  • 14 de maig.- s’ha rebut ordres de la Superioritat ordenant fossin retirades totes les antenes de ràdio i que els aparells receptors fossin depositats a n’aquestes oficines municipals en el termini de setanta dues hores… s’acorda que es posi llum elèctrica a l’ex-esglesia parroquial, on avui han quedat allotjats els seixanta un refugiats de guerra , arribats aquesta mateixa vetlla…. exposar a les autoritats pertinents la situació actual d’aquest municipi, agreujada amb la vinguda imprevista de (61) seixanta un refugiats de guerra, manifestant-los-hi la manca de llits, d’aliments i la situació general del poble, que és ben poc falaguera, per a no dir difícil i crítica.

    Paulí Margou

    Presa de possessió del Comissari Paulí Margou

  • 31 de maig.- … s’ha personat en les Cases Consistorials Paulí Margou i Oliveres, el qual … ha exhibit el document en el qual se’l nomena Comissari Municipal d’aquest poble de Cabanes … assumirà totes les funcions reservades a l’Alcalde i a l’Ajuntament … es dona plena possessió d’aquest Ajuntament a l’esmentat funcionari de la Generalitat, Paulí Margou i Oliveres el qual l’accepta i en pren possessió ….
  • 30 de juny.- Relació de factures pagades per proveïments als refugiats.
  • 31 d’octubre. El Comissari Municipal fa constar Que el dia 30 de juliol del present any, a les deu hores del matí es personà a l’Ajuntament el major cap de l’Aerodrom de Figueres, demanant se li fes immediata entrega de les claus del local del Sindicat Agrícola d’aquesta població, lloc que necessitava per a les forces volants de l’Aerodrom, havent-se-li indicat que havia de dirigir-se al President del Sindicat Agrícola o al Conserge de l’esmentat local que tal vegada tenia les claus de l’edifici. Que al cap de mitja hora l’esmentat Cap de l’Aerodrom de Figueres, acompanyat pel President del Sindicat Agrícola es personà a l’edifici destinat a Escola, on el mestre Sr. Muntada estava donant les seves lliçons , manifestant, després d’un brevissim examen de l’edifici, que ell es quedava amb aquell local i que a les sis de la tarda estigués lliure i a punt per a esser-li entregat. I havent-li objectat el Sr. Mestre que sense una ordre prèvia per escrit no podia pas fer entrega d’aquell edifici destinat a Escola, a les dotze hores fou entregat a les oficines municipal el següent ofici que, copiat literalment en la seva part textual, diu: “Por sernos necesario para el alojamiento de personal volante y reuniendo condiciones la Escuela de niños de este Pueblo=Ruegole que ordene que para las 18 horas del dia de hoy este dicha Escuela desalojada y en condiciones de poderla habitar = Figueras -30-julio-1938”. Y en cumpliment d’aquesta ordre fou ocupada per les Forces d’Aviació Militar l’edifici abans destinat a Escola de nois.
  • 8 de novembre.- En cumpliment d’ordres rebudes de la Superioritat s’han de convocar els representants del Front Popular i, de no existir, el President i el Secretari de les Sindicals i partits polítics constituïts ací i que són antifeixistes: UGT, CNT, Esquerra Republicana de Catalunya a fi que verifiquin un informe sobre l’actuació política i sindical, sobre l’actuació envers els refugiats i sobre l’actuació anterior i posterior al 18 de juliol de 1936 de tots els caps de casa i familiars major d’edat, que tinguin un fill o un familiar desertor i dels qui són fugitius. Aquest informe també ha de contenir la situació econòmica de cada un d’ells.
  • 9 de novembre.- El veí Ramon Prunella Beya manifesta que se li havia donat per part del Cap de l’Aeròdrom Militar de Figueres el termini de vint-i-quatre hores per desocupar la casa que ocupa i que és el seu domicili legal, necessita i demana i espera d’aquest Ajuntament que li faciliti i li faci entrega d’un edifici per a traslladar-hi el seu domicili…. donat que Joan Pei i Portaries, segons manifestà en Ramon Prunella ocupava els baixos de la casa nº 26 del carrer de Colom (Can Turà), sense necessitar-los, per tenir ja un domicili propi i espaiós. Convingueren que Joan Pey i Porterias cediria a Ramon Prunella i Beya tota aquella part dels baixos de la finca nº 26 del carrer de Colom ….
  • 18 de novembre.- Sota la presidència del Jutge popular Vicens Hortal Ramis, assistint–hi els Consellers electes i en absència del Comissari municipal Paulí Margou i del secretari Joan Muntada (actua com a secretari el veí Gumersind Garrigolas Ribot) es constitueix la Corporació Municipal formada per Fidel Pagès Llombart (alcalde)
  • 31 de desembre.- S’ha rebut ordre de tenir preparar allotjament per la possible arribada de nou contingents de refugiats. A tal efecte s’acorda passar un odre a tots que que accidentalment viuen a Cabanes i que tinguin casa o … en altra localitat, tenen 48 hores per desallotjar lo que ocupent aquí…. les famílies dels desertors tenen obligació de portar a l’Ajuntament un quartà de blat de moro per socorrer les families dels refugiats…. s’entrega el Mas de Forn d’en Llestí als refugiats perque el treballen pel seu compte.

    11 febrer 1939

    Presa de possessió de la Gestora Municipal (febrer, 1939)

1939

  • 11 de febrer.- a les 12 del migdia … se constituyó en la sala capitular de sus Casas Consitoriales el Ayuntamiento que cesa, compuesto de los Srs Ramón Prunella Beya como Alcalde Presidente, Fidel Pagés Llombart como 2º Alcalde y los Regidores Pedro Noguera Salleras, Pedro Pujol Male, Climent Aguer, … Municoy los cuales fueron recibiendo cortesmente a los que han de suplirles en cargo nombrados por el Comandante Jefe de 2º Regimiento de Caballeria en representacion de la España Nacional que al librar el pueblo de Cabanas nombra con caracter provisional a Joan Rebarter Pellicer como Presidente de la Gestora de este Ayuntamiento y como concejales a D. Joan Oliva Fortia, Dn José Aguer Ginestera y a D. José Gimbernat Teixidor

Altres documents que ens mostren el dia a dia dels primers mesos de la guerra (1936)
Font: Arxiu municipal de Cabanes

S’han conservat poca de la documentació municipal generada durant els tres anys de la Guerra Civil. Segurament abans de l’entrada de les tropes nacionals es va destruir bona part d’aquests documents per tal d’evitar proves compromeses. un escrit adreçat al Juzgado de 1a Instancia e Instrucción del 14 d’agost de 1939 explica que el Juzgado Local no fue destruido ni quemada, los libros de nacimientos, matrimonios y defunciones están intactos. Lo que a buen seguro habrá desaparecido, es la documentación y correspondencia entre las Autoridades y el Juez por cuanto no hay escrito alguno que se refiera a los nombramientos de Jueces y demás personas del Juzgado. Para hallar la fecha, y desde luego aproximada de la actuación de los jueces, hay que valerse de los libros de defunciones y con las firmas de las actas puede comprenderse quien desempeña los cargos ….

ban_20juliol1

  • Sense data.-
    • Es posa en coneixement de tothom que al Comitè hi ha una subscripció oberta per tal de poder adquirir llana per a fer jerseis pels milicians … Així mateix totes les noies que vulguin fer treballs pels milicians del Front, son pregades d’anar al Comitè on s’els hi facilitarà llana i demés objectes que necessitin
    • Es fa avinent a tots els treballadors de la terra que necessitin terra per treballar es presentin a solicitar les vesanes que desitjarien
  • 20 i 21 de juliol.- Dos bans, signats per Josep Noguer Pomés, alcalde popular de l’Ajuntament de Cabanes, exigeixen l’entrega de qualsevol arma que no sigui de caça. El 3 de novembre, en canvi, es feia saber que qui tingués qualsevol arma, l’havia de presentar per tal de rebre l’oportuna autorització per al seu ús i l’endemà es tornar insistir que qui tingui armes, tant si són llargues com curtes, les portin per tot avui a l’Ajuntament, ja que si no ho fan seran rigorasament castigats.
  • 29 de juliol.- Un ban prohibeix els grups a la via pública, així com la propalació de rumors alarmants. I un edicte disposa que d’acord amb el que ha decretat la Generalitat, s’estableix que la jornada agrícola és la de 8 hores diaries, del contrari seran sancionats els patrons i obrers que desobeixin aquestes normes amb fortes multes.
  • 6 de novembre.- El Comitè d’auto transports de Girona envia al ciutadà alcalde de Cabanes les fulles de control del cotxes de la localitat, afegint que baix la vostra exclusiva responsabilitat, esperem els entregareu solament a les persones a les quals els vehicles els hi siguin absolutament indispensables pel seu treball, guardat-vos els demés per a les necessitats de la Guerra. Es conserven quatre fitxes, totes de motos:
    • Marca: Ariel – Matrícula: B-39.201 – Motor 6.319 – Potència 2,2 HP
    • Marca: BSA – Matrícula: GE-2998 – Motor 44.161 – Potència 2,1 HP
    • Marca: Rudge – Matrícula: B-41.468 – Motor 35.763 – Potència 3 HP
    • Marca: BSA – Matrícula: B-42.694 – Motor 1.980 – Potència 2  3/4 HP
  • 15 de desembre.- Diferents edictes informen que:
    • La Conselleria d’agricultura atorga deu subvencions destinades a fills de conreadors que vulguin cursar els estudis d’ensenyament agrícola a l’Escola Mitjana d’Agricultura. Cal sol·licitar-les al Sindicat Agrícola, acompanyant un certificat d’estudis primaris. Els aspirants han tenir més de quinze anys.
    • Tots els que tinguin aparells receptors de ràdio, hauran de solicitar l’autorització corresponent al Servei de Censura de Guerra del Secretariat General del Departament de Defensa, acreditant llur adhesió a la causa antifeixista… del contrari seran expropiats els aparells.
    • A partir del dia 7 de desembre, els espectacles públics de tota mena, hauran d’acabar llurs sessions a dos quarts d’una de la matinada com a màxim i els cafès, bars, etc. només podran tenir obert fins a dos quarts de dues.
    • Resta prohibida la tinença i circulació dels bitllets del Banc d’Espanya alterats per estampilles faccioses i no estaran, per tant, garantitzats per les reserves d’or del Banc d’Espanya.
  • 16 de desembre.- L’alcade, Josep Noguer informa al Director de Telèfons que es va prendre l’acord de no estar abonat al telèfonaviacio1

1939 – Últims dies de la Guerra Civil (Arxiu Municipal de Cabanes)

El 22 de gener, dues setmanes abans que les tropes nacionals entressin a Figueres, Juan Massanet Marcé, capità de l’arma d’aviació, ordena que es requisi el Sindicat Agrícola de Cabanes per a la instal·lació d’una indústria. L’ordre provenia del Tinent Coronel Spencer [full manuscrit sense membret, (10,5cm x 15,5cm)]

El 23 de gener, el Comandament militar de Figueres demana el nombre d’evacuats que es poden allotjar a Cabanes, un magazem per al dipòsit d’aliments, la carretera o estació d’accés al poble i qui és el representant de la Junta Municipal. La petició es fa amb l’advertiment que “cualquier ocultación será penada con la màxima rigurosidad“.

El 28 de gener una circular del cap de la comissaria informa que el Ministro de Gobernación disposa que tots els ciutadans civils i militars que posean aparatos receptores de Radio los depositen en la Comisaría de Policía mas próxima en el plazo de cuatro días con el fin de que sean precintados … se les librará el oportuno recibo de entrega que será canjeado cuando se proceda a devolver dichos aparatos a los dueños o usuarios de los mismos.

L’1 de febrer el Cap de Serveis de la 31 Brigada Mixta. Tercera División. Estado Mayor demana a l’alcalde que es presenti per fer-se càrrec dels animals i carruatges i els reparteixi entre els veïns que hubieran laborado con mayor entusiasmo en pro de la causa antifascista. El 22 de març l’alcalde gestor del III Año triunfal contesta un ofici referent als animals militars abandonats pels rojos i manifesta que solo quedan dos caballos uno en cada una de dos familias adictas al Régimen y que en los principios de la revuelta fueron despojados de los animales de labranza que poseían. El 27 de febrer Vicenç Cusí explica que havia recollit un mular abandonat pels soldats rojos i que ho va fer perquè no tenia cap animal per treballar la terra ni diners per comprar-ne i sol·licita que se li permeti fer ús de l’animal amb el compromís que el tornarà si l’amo es presenta.

El 2 de febrer l’alcalde autoritza a Ramon Prunella Beya i Josep Noguer Pomés per anar a La Jonquera amb un camió d’aviació per intentar resoldre l’avituallament de pa i aliments per als refugiats que hi havia al poble. Un rebut d’aquest mateix dia explica que s’han rebut de part de l’alcalde la cantidad de 33 escopetas de caza propiedad de los vecinos. 

Cronologia:

  • 26 gener.-  Caiguda de Barcelona en mans de l’exèrcit franquista: les tropes de Yagüe i Solchaga entren a Barcelona sense trobar resistència. El govern de Negrín s’ha traslladat a Figueres.
  • 1 febrer.-  Els nacionals ocupen Vic. Reunió de les Corts republicanes (l’últim cop que ho fan a l’Estat espanyol) al castell de Figueres.
  • 4 febrer.-  Els nacionals ocupen Girona.
  • 5 febrer.- El govern republicà creua la frontera francesa.
    Josep Noguer
  • 8 febrer .- Els nacionals ocupen Figueres.
  • 9 febrer.- Les tropes franquistes arriben al coll del Pertús.
  • 10 febrer.- Les tropes de Franco, ocupada tota Catalunya, arriben a la frontera francesa a Port-Bou i La Jonquera. La guerra a Catalunya ha acabat.
  • 1 abril.-  El general Franco dóna el darrer i victoriós comunicat de guerra.

Unes notes escrites per Josep Noguer darrera un full d’un talonari, informen del final de la guerra : El día 6 de febrero del 1939 fue la derrota de ejército rojo en este frente de Cataluña y el día 13 nombraron a Juan Reverter Pallicer alcade segun dicen. En 8 entraron en Figueras.

BIBLIOGRAFIA

Cabanes

Empordà

Premsa


Josep Borrell (Recull de premsa)

Tomàs Roger Larrosa (Figueres, 1849-1912)

La família Roger apareix a Figueres a meitat del segle XVIII. Destaquen Tomàs Roger Vidal (1815-1883) i el seu fill Tomàs Roger Larrosa (1849-1912), que eren hisendats i es dedicaven a negocis bancaris. Ambdós foren diputats i senadors. De la casa de la Rambla, cantonada al carrer de la Portella, es traslladaren en una casa al carrer de Monturiol que fou venuda en el 1942 per l’última descendenta figuerenca d’aquesta família, la senyora Carme Roger Mac Hale.

Tomàs Roger i Larrosa, a la legislatura de 1899/1901, fou elegit pel partit conservador.  El 1899, al Senat, formà part de la Comissió de Carreteres, i va dictaminar la de «Girona a Sant Feliu», i la de Madrid a França per la Jonquera.

Amb tot, es desconeix l’origen de les seves propietats a Cabanes.

Bibliografia:

Josep Ferran 

En no haver-hi el segon cognom, no podem saber amb tota exactitud qui era aquest propietari. Però és possible que fos Josep Ferran i Galter (1889-1976), un propietari de la banca Ferran de Figueres i que tenia una casa distingida al carrer Nou, cantonada al de Clerch i Nicolau.

Bibliografia:


4 comentaris

Isidre Clos Pagès (1828-?)

Isidre Clos Pagès (Cabanes, 1828-?) Propietari, polític i maçó

Fill de Paulí Clos Arbosser, de Biure, i de Llúcia Pagès Casanovas, de Cabanes, va néixer al poble de Cabanes, el 4 de juliol de 1828.  Paulí Clos i Llúcia Pagès, els seus pares, s’havien casat, a Cabanes, el 15 de maig de 1826.

Els avis paterns foren Isidre Clos Corominas, de Biure, i Elisabet Arbosser Marull, de Terrades, casats el març de 1791, i els avis materns, Pere Pagès Costa i Maria Casanovas Vinyes, de Cabanes, casats el 8 desembre de 1792.

El 3 de març de 1855, Isidre es va casar -a Cabanes- amb Anna Rebarter Prim, nada al mateix poble, el 19 de febrer de 1833. Els testimonis de la cerimònia foren Josep Aguer, de Cabanes, i Sebastià Clos, de Biure. Anna era filla d’Antoni Rebarter, de Vilabertran i de Margarida Prim, de Cabanes.

Casament d'Isidre Clos i Anna Rebarter

Fragment del registre del casament, celebrat a Cabanes el 3 de març de 1855

Arbre geneològic de la família Clos

El 1855, quan es va casar, Isidre vivia a Santa Llogaia d’Alguema. El 1881, formava part de la Lògia Luz de Figueras i residia a Delfià. Als llistats apareix amb el número 28, grau 1 i consta com a propietari de Delfià, amb el sobrenom de Garibaldi.

Lògia maçònica La Luz, de Figueres (1880-1947). ACAE111-98-T2-69
Lògia Maçònica La Luz de Figueres

A partir del 1882, les citacions de la premsa el situen a Cabanes, participant activament en política. El 1891, va sol·licitar l’afiliació a la Lògia Progreso Portbouense i el 1892, possiblement va participar en la creació del triangle maçònic de Cabanes, que depenia de la Lògia de Portbou. Roger Olivella i Pujol ho ha pogut confirmar en estudiar els papers de la lògia Progreso-Portbouense, dipositats a l’Arxiu de Salamanca.

A banda de la seva vinculació amb la maçoneria, políticament es va integrar al Partit Republicà Progressista.

Josep Clos Sot, militar retirat, era cosí d’Isidre Clos Pagès.

Bibliografia:

  • El 1881, apareix citat com a component de la Lògia Luz de Figueras, amb el grau 1 (aprenent) i el sobrenom de Garibaldi. La cita ens explica que és propietari i que, en aquells moments, viu a Delfià. A: Clara Resplandis, Josep. Los masones de Figueras en el siglo XIX
  • El 1882, remet una carta al director del diari La Unión queixant-se de l’actuació del comitè del Partit republicà federal, de Cabanes. A: La Unión, 16 de juliol de 1882
  • El 16 d’agost de 1883, el cap de la Guàrdia Civil es va personar a la seva casa de Cabanes, suposadament per portar-lo pres al castell de Sant Ferran. En no trobar-hi ningú, van esbotzar la porta i registrar la casa… El Ampurdanés, 16 de setembre de 1883
  • El 1887, el trobem participant en recollides de diners per a la “Asociación benéfica para el socorro de presos y emigrados políticos republicanos”. El Ampurdanés, 5 de juny de 1887
  • El 1890, signa un document del “Comité Republicano Progresista”, del districte judicial de Figueres. A: La República, 15 de juny de 1890
  • Un mes després, el trobem com a president del “Comité local de Cabanas”, en la reorganització del “Partido Republicano Progresista”. A: La República, 20 de juliol de 1890
  • El 1891, va sol·licitar l’afiliació a la Lògia Progreso Portbouense, amb el grau 3 (mestre). A: Boletín Oficial del Gran Oriente Español, 1 de novembre de 1891, pàg. 4


7 comentaris

Camp d’aviació i hangars: Aeròdrom 312 / SAF-26

Vegeu també: Guerra Civil (1936-1939)  |  Mecànics d’Aviació

Aeròdroms republicans de Girona: presentació del llibre i ruta guiada
Ruta 312. Aeròdrom republicà Cabanes|Vilabertran

Aeròdrom 312 / SAF-26. El camp d’aviació de Cabanes-Vilabertran (Figueres Nord). Regió aèria 3

Camp d'aviació de Cabanes

Des que el 1936 va esclatar la Guerra Civil es van instal·lar prop d’un centenar d’aeròdroms a tot Catalunya. A les comarques gironines el més important va ser el de Celrà, però també n’hi va haver a Banyoles, Cassà, Puigcerdà, Olot i Vidreres. L’Alt Empordà va acollir una espècie de base aèria de la qual formaven part diversos municipis. Vilabertran, Peralada, Mollet de Peralada, Garriguella i Vilajuïga van ser seu de pistes, tallers de muntatge d’avions, residències, polvorins i magatzems que es complementaven amb els altres punts estratègics, com el castell de Sant Ferran de Figueres, la base naval de Roses i les fronteres de la Jonquera i Portbou. La major part d’aquests punts estratègics van ser bombardejats per l’aviació nacional, en bona part integrada per l’Aviazione Legionaria de Mussolini i els trimotors anomenats Savoia Marchetti SM.79.

2018/1939 – USAM: Ufficio Storico dell’ Aeronautica militare de Roma – OMS: Operazion militari Spagna

De fet, Vilabertran i Vilajuïga van ser els municipis on es va allotjar el personal de dos aeròdroms que, malgrat tocar els seus termes, estaven ubicats sobretot a Cabanes i a Garriguella, respectivament. El de Vilabertran-Cabanes va ser el camp d’aviació principal d’aquesta base aèria en què es va convertir una part de l’Alt Empordà, i el de Vilajuïga-Garriguella va ser l’últim on es van concentrar avions republicans a Catalunya i l’últim també a ser desmantellat durant la retirada el 6 de febrer de l’any 1939, dia en què un pilot republicà va abatre un aviador de la Legió Còndor alemanya, com recorda una làpida que hi ha al costat de la carretera entre la Bisbal i Portbou.

“El camp de Vilajuïga-Garriguella era més aviat una extensió del de Vilabertran-Cabanes”, diu Pablo de la Fuente, de la Fundació les Fortaleses Catalanes, dedicada a l’estudi del patrimoni militar. “Eren camps fonamentals, perquè a banda de defensar el litoral, hi arribaven i es muntaven els avions russos enviats per terra, mar o aire”.

L’aeròdrom de Cabanes, segons relata el cronista oficial de Figueres, Josep Maria Bernils, va ser bombardejat per primera vegada el 7 de juliol del 38. Els italians hi tornarien algunes vegades més, com l’octubre (en què van deixar-hi tres morts) i el novembre del mateix any. El de Garriguella apareix més vegades a les diverses llistes de bombardejos que s’han fet. Per exemple, el maig del 38, i el gener i el febrer de l’any 1939, quan la guerra expirava.

A: Reyner, Roser.
Els últims reductes de l’aviació en terres catalanes.
La plana de l’Alt Empordà va acollir una important base aèria
.
Diari de Girona, 8 d’abril de 2009

… cap a la primavera del 1937, moment que es creava l’Arma d’Aviació republicana, esdevenia una veritable branca autònoma de l’Exèrcit Popular i unificava tot el seu personal de les aviacions militar, naval i civil. Al mateix temps, aquest nou organigrama de l’Aviació comprenia una reorganització de les regions aèries3 que quedarien dividides en un total de vuit, subdividides com ja s’ha dit en sectors aeris.
D’aquestes vuit regions, la que ens ocupa és la 3a Regió Aèria que correspondria als camps establerts a les comarques catalanes i les de la part oriental de l’Aragó. Comptava amb 5 Sectors i els principals aeròdroms previstos per ser utilitzats eren els següents:
1r Sector: Aeròdroms corresponents a les comarques gironines:
Celrà, Figueres Nord (Vilabertran), Figueres Sud, Vidreres, Vilajuïga (Garriguella) , Esponellà (Banyoles), Puigcerdà (Alp), Llagostera, Vergés, Torroella de Montgrí i Olot….

D’aquesta manera, la nit del dia 3 de febrer el màxim responsable de l’aviació de caça Andrés García Lacalle donarà ordres de destruir tots els aparells estacionats a Figueres que en menys de 48 hores no poguessin ser reparats. Dos dies més tard, el dia 5, es atacat el mateix camp de Figueres per aparells alemanys. Poc després s’enlairaran en direcció a França els 29 Super Xatos i una patrulla de la 4a esquadreta de Super Mosques que també aterraran a França, així com una altra patrulla de monoplans de la 1a.
Poc després, el camp tornava a ser atacat aquest cop per part dels Messerschmitt alemanys, provocava el caos i destruïa gran nombre d’avions i material escampat pel terreny de vol

A: Iñíguez, David. El vesper de la Gloriosa. L’aviació republicana. Llibres de matrícula, 2002, pàg. 36 i  186

mapa del camp-Jordi Martínez Guillén

Mapa: Jordi Martínez Guillén

… El camp de Figueres Nord, per ser proper a la frontera francesa,amb unes bones comunicacions tant per terra (la Jonquer-Portbou), com per mar (Port de la Selva-Roses) va ser creat per defensar un territori estratègic, per ser practicable per als avions moderns, i per servir de base de reparació / muntatge / prova d’avions soviètics … El terreny triat va ser un pla en el terme municipal de Cabanes, al sud del riu Muga, al nord de Vilabertran i a l’est de la carretera de França. Aquesta zona estava ocupada per terrenys de cultius i oliveres, i hi destavacen les edificacions de la Sociedad General Española de Explosivos en el conegut pla de la dinamita, en el que seria l’extrem nord-oest del camp

A: Gesalí Barrera, David (coord.).
Aeròdroms republicans de Girona (1936-1939). Atac i defensa des de la rereguarda. Gorbs, 2017. Pàg. 73-97

L’aeròdrom va servir com a base per a unitats de defensa de costes i esporàdicament com a aeròdrom d’una esquadrilla de bombarders i de caces. Els aparells que hi operaven eren de segona línia, de fabricació no soviètica, i no podien competir amb els moderns bombarders feixistes. L’únic bombarder abatut a l’Empordà pels republicans va ser el 1937, en ocasió de l’estada temporal d’una esquadrilla de Chatos.

Situació
Font: Arxiu històric de Girona. FONS AHG170-512. Demarcació Territorial de Girona de l’Agència Catalana de l’Aigua

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Hangars i Nius d’ametralladores

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Pistes, refugis i polvorí del Pla de la Dinamita

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Avions que es trobaven a l’aeròdrom de Cabanes
Dewoitine D371Xato (Polikarpov I-15)Mosca (Polikarpov I-16) –  Katiuska (Tupolev SB-2)
Entre finals de gener i el 5 de febrer de 1939, el camp va acollir altres tipus d’avions procedents dels camps bombardejats i destruïts per les forces nacionals. Font: David Garcia Algilaga
Forces aèries de la República Espanyola

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

avions

La fàbrica de muntatge SAF 26 (Servicio de Aviación y Fabricación-dedicada al muntatge, reparació i manteniment dels I-15 Xato (caça), I-16 Mosca (caça) i Tupolev SB-Katiuska (bombarder), no representava cap element defensiu, ans al contrari, era un objectiu a atacar per l’enemic però sí que, mentre els pilots provaven els nous avions, podien ajudar a defensar la comarca, com va passar l’estiu de 1938.

El camp va ser bombardejat diverses vegades:

  • 1938, 7 de juliol. A les 10.40 h. , bombarders italians del 8º Stormo de Bombardamento Veloce van deixar anar un carregament de bombes que van caure de sud a nord, al voltant de la Muga i en terrenys situats entre el riu i Cabanes.
  • 1938, 7 de novembre. A les 10.15 h. , cinc bombarders Savoia Marchetti 79 del mateix grup anterior van deixar anar 60 bombes de 50 kg. Van caure d’oest a est, sobre la franja nord de l’aeròdrom i sobre camps i camins fins arribar a la Muga
  • 1939, 29 de gener. A les 9.08 h., cinc avions de l’esquadrilla 218 van deixar anar 60 bombes de 50 kg i van aconseguir tocar l’hangar. Les bombes van caure d’oest a est i sobretot a l’espai on se situava el taller més important de la SAF 26.
  • 1939, 1 de febrer. A les 7.10 h., quinze bombarders S-79 italians es van enlairar de Velenzuela (Saragossa) A les 8.45 h. van arribar a Figueres i cinc d’ells van bombardejar l’aeròdrom amb 60 bombes de 50 kg.
  • 1939, 5 de febrer. Una esquadrilla d’ametrallament italiana va acabar de destruir l’aeròdrom. Les poques restes dels caces republicans van ser traslladades a Vilajuïga.

A: García Agilaga, David.
Ales Negres i xampinyons. Bombardeigs i Refugis. Figueres 1936-1939 Gorbs edicions, 2015

En un d’aquests bombardejos una bomba va caure sobre el “passallís” (pont) de la Muga. Al Ple del 26 de setembre de 1942 l’alcalde, Josep Ylla, manifestó que había estado en Gerona girando una visita a la Diputación Provincial para averiguar como podía hacerse para el arreglo del baden del río Muga, deteriorado por la explosión de una bomba de aviación.


El juliol de 1937,  es va decretar la construcció del camp d’aviació de Cabanes -SAF-26- i va funcionar fins el 7 de febrer de 1939. El camp ocupava dos espais situats al marge dret de la Muga:

  • Els hangars, situats prop de Vilabertran. En aquests hangars s’hi muntaven els avions que arribaven a l’estació de tren de Figueres, des de la frontera francesa, i que més tard eren enviats a la resta de camps d’aviació republicans. Ambdós costats de la carretera que va de Figueres a Cabanes, prop del lloc anomenat “les pedres blanques” i del mateix aeròdrom s’hi pot veure una “barraca” i una casa que havien estat búnquers (també anomenats nius d’ametralladores) i que segurament no estarien relacionats amb l’aeròdrom sinó que es van construir després de la guerra.
    • Sembla que s’haurien instal·lat tallers al mig d’una arbreda del mas de Sant Feliu i també al Mas Ribas, així com al Garatge Guix de Figueres on, segons David Garcia Algilaga, “pressumptament es treballava per al muntatge d’avions de l’aeròdrom de Cabanes”. El garatge va ser bombardejat el 8 de juny de 1938.
  • Les pistes, situades al costat del que havia estat la fàbrica de la Dinamita. Tot i que a la zona s’hi havien construït alguns refugis d’una sola entrada que servien per emmagatzemar les municions i bombes dels avions, ara només s’hi pot veure el refugi destinat al personal situat sota un petit turonet de terra que és la que es va treure per fer el refugi i que es va amuntegar a sobre a mode de protecció contra les bombes. Es tracta d’un refugi antiaeri de grans dimensions, similar al de Vidreres i Verges. Aquest comptava amb dues entrades però avui una està tapada amb terra i algun tram de formigó.
    També hi havia dependències per al personal. A l’inventari fet el juny del 1939 hi consten vuit espais: magatzem(1) amb pati, llar del soldat amb barberia, despatx, presó, armeria, cuina, infermeria, magatzem (2). Sembla que també s’hi cavaren trinxeres a tot vol.

El gener de 1939 es va instal·lar a Cabanes una segona SAF, la número 10, provinent de Rubí i dedicada a la construcció especialitzada dels instruments dels taulells de caces soviètics. Aquesta fàbrica anomenada “Taller Rubí” es trobava a la sala de ball de de l’actual Local Social.

La infraestructura estàndard dels aeròdroms sovint comptava amb refugis antiaeris, torre de control i mecànic. La del camp de Cabanes va ser dirigida pel Capità Ojeda, que era aparellador, també hi van participar obrers figuerencs com a voluntaris.

Oficialment el terreny no fou confiscat fins a mitjan de novembre , però ja s’hi començà a treballar a inicis de l’estiu. El 8 de juliol es va demanar als constructors d’obres el préstec de rasclets, xàpols, gruetes i piconadores. Cada dissabte hi anaven obrers  voluntaris, altres hi treballaven tota la setmana.

Per preparar la pista, per ordre del govern republicà, es va desallotjar la població que vivia a la zona. Les obres consistiren en talar arbres, aplanar terrenys, enderrocar barraques d’eines i també el mas Ferriol, per tal d’habilitar una pista principal de 1.500 m. de llargada per uns 350 d’amplada i dues de secundàries que creuaven la principal, de 800 i 890 m. de llarg. També es construïren diferents instal·lacions, destacant dos llargs barracons destinats a tropa i personal del camp al costat de l’antiga fàbrica de dinamita, una caseta amb funcions de “torre de control” a l’extrem nord-oest del camp i , com a mínim, dos refugis antiaeris prop d’aquestes dues construccions.

Una de les prioritats era tenir bones comunicacions, assegurades pel ferrocarril des de Figueres i per les carreteres. El telèfon servia per comunicar-se amb una estació que l’exèrcit republicà tenia en un observatori proper a l’antiga torre de Montgó, al costat del penya-segat, mirant cap a Roses i des d’on es detectaven els raids de Mallorca.

Al camp s’hi van instal·lar focus de gran potència que, en cas de senyal de bombardeig a la nit, dibuixaven unes llargues llengües de llum que enfocaven i observaven l’espai per tal de localitzar els possibles aparells enemics. Aquests reflectors van ser usats en poques ocasions ja que els bombardeigs dels avions nacionals sobre la zona es van fer sempre en hores diürnes. Com a complement defensiu, al castell de Sant Ferran hi havia canons antiaeris.

L’aeròdrom formava part del Servicio de Aviación y Fabricación (SAF-26). A Cabanes s’hi feia el muntatge imanteniment dels avions republicans que arribaven procedents de França, els I-15, coneguts amb el nom de “xato” i també els “katiuskes” i els “supermosques“que eren uns avions russos que portaven una planxa d’acer darrera del seient de l’aviador per tal de protegir-lo. Eren molt apreciats, ja que podien combatre amb eficàcia contra els avions italians contraris, però estaven en inferioritat amb els alemanys que, com que volaven més ràpid i més alt, els dominaven. Els «xatos» volaven a 470 km/h, portaven bombes i anaven armats amb quatre metralladores i els «mosques» volaven a 820 km/h.

Figueres fou un dels centres neuràlgics de l’organització militar de rereguarda de les forces armades republicanes durant la Guerra Civil (1936-1939). La fortalesa figuerenca fou un important focus de concentracions de tropes, però també seu de diferents centres d’ensenyament i instrucció i referent dels camps d’aviació de Cabanes, Mollet de Peralada i Vilajuïga.

El mes de maig de 1938, van arribar els primers aparells a l’aeròdrom 318 (Verges): nou avions de reconeixement i bombardeig lleuger d’origen txecoslovac Aero A-101, coneguts popularment com a Felipe. Havien estat muntats i provats a l’aeròdrom de Cabanes.

El 3 de setembre de 1938, arribaren al camp de Cabanes cinquanta xatos, cinquanta mosques i dos esquadres de katiuskes. Després de muntar-los i provar-los, tots els aparells foren traslladats al front de l’Ebre.

A Cabanes, a part de muntar-hi avions també hi havia una petit esquadró de caces per tal de defensar la veïna població de Figueres de possibles atacs amb bombarders.

El camp fou bombardejat, sense víctimes, el 7 de juliol de 1938 i també el 14 d’octubre del mateix any, en aquesta ocasió hi hagueren tres morts.

Des d’aquest aeròdrom es van realitzar les últimes accions de guerra de l’aviació republicana, fins que el gener de 1939 el camp va ser evacuat degut als continuats bombardeigs de l’aviació nacional. Els últims mesos de la guerra, l’estat major del Grup 28 s’instal·là a l’aeròdrom de Figueres i durant els darrers dos mesos de guerra, entre aquest camp i el de Vilajuïga es concentrà tot el que quedava de l’aviació republicana. Els aviadors republicans com Josep Falcó, que estaven dins dels aeròdroms de Figueres o Vilajuïga, van protegir la retirada cap a França, fins que els van destrossar els avions i els camps.

A la zona de l’antiga fàbrica de dinamita hi resten dues construccions, avui habilitades com a vivenda i magatzem, que corresponen als dos barracons construïts per a la tropa i personal del camp. Al costat del que fa funcions de magatzem hi ha un “turonet” de terra que correspon a un gran refugi antiaeri amb capacitat per unes 150 persones avui convertit en cisterna d’aigua.

Per conèixer les biografies de les persones destinades al camp vegeu: Asociación de Aviadores de la República i feu la cerca per “Figueras”. Exemples:

  • L’empresari figuerenc Pere Padrosa i Simon. Va ser conductor del vehicle d’en Manuel Ujedo, cap d’aquests serveis a Girona i que habitualment visitava els camps d’aviació de la província de Girona com Cabanes, Celrà, Vilajuïga i Banyoles
  • Domingo Alacid Martínez, de Múrcia…. Finalizó la contienda con el grado de Cabo, siendo su último destino Figueras (Gerona)
  • Emilio Almiñana Soria. Natural de Madrid, Emilio es va especialitzar com a Cabo Radiotelegrafista … destinado durante la guerra civil en la Escuela de servicio de protección de vuelo Campo de aviación de Cabanas (Gerona) ….
  • Leandro Álvarez Quílez, de Aranda de Duero (Burgos) …. Su último lugar de destino en Figueras en la 1ª Escuadrilla de Chatos….
  • Luis Angosto Ortiz, de Cartagena (Múrcia)…  Finalizó la contienda con el grado de Sargento, siendo su último destino Figueras
  • Fernando Araque Sancho, de Barcelona … Durante la Guerra Civil estuvo destinado en Figueras. Finalizó la contienda con el grado de Teniente ….
  • Antoni Castell Mestre (1906-1990). Nascut a Vilafranca del Penedès. … A lo largo de la guerra, atiende patrullas de “Chatos” en los aeródromos de Figueras, Monjos, Anglesola, El Prat y Vendrell….
  • Joan Comas Borràs (Lloret de Mar, 1913). Cap de la 3a esquadrilla de “Xatos” a Figueres …  Conduce una nueva expedición al Norte y vuelve al Centro, pues es nombrado jefe de la 3ª escuadrilla de Chatos en Figueras ….
  • Vicente Redondo de Castro. Capità, estava a càrrec de la 2a esquadrilla de “Xatos”, a finals de juliol de 1937, a Figueres. Després va passar a Sariñena
  • Miguel Ángel Sanz Bocos “Vallecas” (Madrid, 1918/2018)
  • Francisco Tarazona a “Yo fuí piloto de caza rojo” (pàg. 187) ens parla de les condicions del camp: “Durante el despegue, tengo que forzar el motor para salir del pequeño campo de Figueras. Es entonces cuando me doy cuenta de la tremenda potencia que desarrola este diablillo”.

Vegeu també: Asociación de Aviadores de la República

Gent de Cabanes hi va treballar, normalment com a peons o fortificadors. Entre d’altres es coneix a: Francesc Saguer, Emili Aguer, Martí Baró, Pere Bolasell, Jesús Pey, Francesc Olivés, Secundino Cornellà, Emili Capallera, Joan Lloveras…

També es coneixen tres cabanencs que van ser mecànics d’aviació, tot i no estar destinats a l’aeròdrom de Cabanes:

Miquel Teixidor Bolasell (Cabanes, 1899 – Albacete, 1937)
Martí Teixidor Bolasell (Cabanes, 1913 – Madrid, 1998)
Josep Argelés Puig (Cabanes, 1905 – Barcelona, 1980)

Els militars russos destinats al camp d’aviació s’allotjaven al mas de Sant Feliu.

Documents de l’Arxiu Municipal de Cabanes

1937

  • L’acta municipal del dia 31 de juliol de 1937 informa que alguns veïns de Vilabertran afectats pel camp d’aviació demanen que l’Ajuntament els faciliti terrenys en reparació dels perjudicis ocasionats.

camp

  • L’11 de setembre s’acorda procedir a la subhasta de la nòria del Mas anomenat correntment Ferriol, que està en poder de l’Ajuntament, per haver-se derribat la casa a l’objecte de construir-hi un camp d’aviació

19381938

  • 31 d’octubre (Acta del Ple Municipal).- El Comissari Municipal fa constar: Que el dia 30 de juliol del present any,  a les deu hores del matí es personà a l’Ajuntament el major cap de l’Aerodrom de Figueres, demanant se li fes immediata entrega de les claus del local del Sindicat Agrícola d’aquesta població, lloc que necessitava per a les forces volants de l’Aerodrom, havent-se-li indicat que havia de dirigir-se al President del Sindicat Agrícola o al Conserge de l’esmentat local que tal vegada tenia les claus de l’edifici. Que al cap de mitja hora l’esmentat Cap de l’Aerodrom de Figueres, acompanyat pel President del Sindicat Agrícola es personà a l’edifici destinat a Escola, on el mestre Sr. Muntada estava donant les seves lliçons , manifestant, després d’un brevissim examen de l’edifici, que ell es quedava amb aquell local i que a les sis de la tarda estigués lliure i a punt per a esser-li entregat. I havent-li objectat el Sr. Mestre que sense una ordre prèvia per escrit no podia pas fer entrega d’aquell edifici destinat a Escola, a les dotze hores fou entregat a les oficines municipal el següent ofici que, copiat literalment en la seva part textual, diu: “Por sernos necesario para el alojamiento de personal volante y reuniendo condiciones la Escuela de niños de este Pueblo=Ruegole que ordene que para las 18 horas del dia de hoy este dicha Escuela desalojada y en condiciones de poderla habitar = Figueras -30-julio-1938”. Y en cumpliment d’aquesta ordre fou ocupada per les Forces d’Aviació Militar l’edifici abans destinat a Escola de nois.
  • 9 de novembre (Acta del Ple Municipal).- El veí Ramon Prunella Beya manifesta que se li havia donat per part del Cap de l’Aeròdrom Militar de Figueres el termini de vint-i-quatre hores per desocupar la casa que ocupa i que és el seu domicili legal, necessita i demana i espera d’aquest Ajuntament que li faciliti i li faci entrega d’un edifici per a traslladar-hi el seu domicili…. donat que Joan Pei i Portaries, segons manifestà en Ramon Prunella ocupava els baixos de la casa nº 26 del carrer de Colom, sense necessitar-los, per tenir ja un domicili propi i espaiós. Convingueren que Joan Pey i Porterias cediria a Ramon Prunella i Beya tota aquella part dels baixos de la finca nº 26 del carrer de Colom
  • 26 de novembre (Acta del Ple Municipal). … Comunicar a Josep Batllori que desallotgi la casa que té llogada al carrer del dos de maig per destinarla a un oficial d’aviació …

1939

  • 6 de juny.- La Comandància militar de Figueres demana qui és el propietari d’uns taulons que hi ha a la zona de “La Dinamita”
  • 7 de maig.- Es constata que entre els propietaris dels terrenys del Camp d’Aviació no hi ha cap veí de Cabanes
  • 21 de juny.- Inventari del camp d’aviació. Ens permet conèixer la distribució de l’edifici i el material que hi quedava uns mesos després de quedar abandonat. Se suposa que es refereix als barracons que hi havia al costat de la fàbrica de dinamita i que la “cárcel” es refereix a una curiosa construcció que havia estat de l’antiga fàbrica. Per altra banda l’informe no menciona el refugi antiaeri.
    • Habitació núm. 1 i pati annex (taller amb bancs de fuster i material de construcció)
    • Habitació núm. 2 (Hogar del soldado amb 2 cadires de barberia)
    • Habitació núm. 3 (despatx)
    • Habitació núm. 4 (presó amb un telèfon)
    • Habitació núm. 5 (armeria amb munició)
    • Habitació núm. 6 (cuina econòmica en mal estat)
    • Habitació núm. 7 (infermeria amb dues taules d’hospital i una cadira)
    • Habitació núm. 8, al mig del camp (dipòsit de bombes de mà i oxígen)
    • Al mig del camp (un gasòmetre, taules de treball, material de construció…)
  • 24 de juny.- La Comandància militar de Figueres demana si es té coneixement d’una cuina de l’Asil Vilallonga ja que, segons referències, els “rojos” la van portar al Camp d’Aviació.
  • El 4 de setembre l’alcalde demana al Jefe de Servicio de Recuperación de material de Guerra la retirada de material de guerra i municions que hi pugui haver al ex-campo de aviación situat entre Figueres i Cabanes

1940

  • 14 de gener (Acta del Ple Municipal).- A continuación el secretario dio cuenta de las gestiones sobre el campo de aviación, acordándose que el Sr. José Albert de un informe sobre los trámites a llevar en este asunto.
  • 15 de gener.- Manuel de la Sierra, Tinent Coronel del Parque Eventual de Cataluña (4a Región Aérea, Pirineos) autoritza a Alejandro Berenguer, delegat de la Sociedad Anónima Unión Española de Explosivos a fer-se càrrec de la finca propietat d’aquesta societat per no ser necessària per als Serveis d’Aviació.
  • 28 de gener (Acta del Ple Municipal) … la noria que está frente a la Iglesia es de una casa que estaba situada en el campo de aviación e ignorando el nombre y domicilio del propietario, que se hagan las gestiones necesarias a fin de averiguar dichos extremos y restituirla.
  • 3 de març (Acta del Ple Municipal).- Seguidamente se trató de los trámites a seguir para la restitución del campo de aviación a sus legítimos propietarios … se tomó el acuerdo de que el Ayuntamiento adelantará los gastos que ocasione la tramitación, porrateándolo después entre todos los propietarios a proporción de su superficie.
  • 6 de juny.-L’alcade de Cabanes s’adreça al Jefe de Negociado de Infraestructura de la 4a Región Militar que en cumpliment del telegrama núm 2096 (adjunt) i li comunica que en data 4 de maig ja es va comunicar al Govern Civil l’estat dels edificis del Camp d’aviació, els quals es troben en estat ruinós, sense hangars, ni eines i que els terrenys ja han estat retornats als seus propietaris
  • 14 de juny.- El Govern Civil de Girona informa que el Ministerio del Aire ja ha ordenat la devolució del “Campo de Cabanes”
  • 10 de juliol (Acta del Ple Municipal).- 5º) de los gastos ocasionados por la tramitación del expediente de devolución del campo de aviación, cuyo importe asciende a doscientas setenta pesetas ….
  • Govern Civil de Girona. Expedients d’actuacions de la Comissió Provincial de Regions Devastades. AHG170-231-T2-13149. Danys de guerra ocasionats a la finca del mas Gitano. Data(es) 1939-1941. Núm. expedient(s) 6. Descripció  Cabanes. [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 2755

1942

  • 15 d’agost (Acta del Ple Municipal). … El Sr. Ylla (alcalde) manifiesta que seria muy conveniente se comunicara a la Jefatura de Aeronáutica el estado del garage o hangar que hay en una finca enclavada en este término, cerca de lo que feu campo de aviación, la cual está a cargo del Ayuntamiento su conservación. A los efectos de vigilancia, así como de que no se lleven las vigas de hierro que formaban dicho garage se acuerda poner a conocimiento de la Jefatura Superior de Aeronáutica de la 4ª Región con el fin de que autorice el traslado de dichas vigas a un local de este Ayuntamiento … 
  • 26 de setembre (Acta del Ple Municipal) … Seguidamente el Sr. Ylla (alcalde) manifestó que había estado en Gerona girando una visita a la Diputación Provincial para averiguar como podía hacerse para el arreglo del baden del río Muga, deteriorado por la explosión de una bomba de aviación. De los estudios que tienen hechos los Ingenieros de la Diputación le comunicaron lo siguiente: que el presupuesto total de las obras lo calculan en 16.415,54 ptas y como en sesión celebrada en 1º de Marzo del corriente año se acordó ofrecer a la Diputación el 75% del total presupuestado, le corresponde por lo tanto al Ayuntamiento, la cantidad de 12.311,66 ptas y a la Diputación 4.103,88 ptas ratificándose por lo tanto, en el acuerdo de 1º de Marzo. Acordando se insista cerca de la Excma. Diputación para que puedan realizarse los trabajos antes del próximo invierno ….

El 27 d’abril de 2004, l’historiador Jaume Prat i Pons va visitar el camp d’aviació de Cabanes i va parlar amb Jaume Puig i Pagès. De l’entrevista en podem obtenir aquestes dades:

  • Al camp hi havia un gran cotxe-taller per a reparar els avions, molt ben equipat,  quan no estava de servei a l’aeròdrom, s’estacionava sota una arbreda al costat dret de l’entrada del poble
  • El camp d’aviació tenia una extensió aproximada de 900 vessanes
  • Vora la xemeneia  de l’antiga fàbrica de dinamita (en un radi entre 50 i 100 m.) hi havia, a part del refugi antiaeri pel personal -que encara es pot veure-, tres refugis subterranis més, d’una sola entrada que servien per emmagatzemar les municions i bombes dels avions. En aquest mateix sector, Jaume recordava una construcció que servia de presó, vigilada pel personal del camp d’aviació, durant la guerra, i per la guàrdia civil un cop acabada aquesta (més tard l’edifici serví d’habitatge i sembla ser que actualment està enderrocat)
  • El local del Sindicat Agrari, durant la guerra, s’anomenà Taller Rubí i s’hi fabricaven reflectors per a camps d’aviació
  • La tropa del camp d’aviació s’hostatjava en una casa del carrer Colom, avui enderrocada, tot i que és possible que també s’utilitzés part del local social. Els comandaments utilitzaven com a caserna i quarter general la masia de Sant Feliu, al costat de església de Sant Feliu de Cadins. També s’ha explicat que els aviadors russos menjaven i dormien en una casa del poble (c/ Fondach) que era una fonda i que al mas Ribas s’hi portava a terme alguna activitat relacionada amb el muntatge dels avions.
  • Al final de la guerra es va habilitar una altre camp d’aviació més petit, que podria ser l’antic camp de Manol, situat al Pla de la Calzada (Figueres-Sud). La història d’aquest camp d’aviació va començar l’any 1920 quan l’aviador barceloní Josep Canudas hi aterrà amb el seu avió. A principis de l’any 1931, el mateix aviador hi condicionà un petit camp d’aviació conegut amb el nom d’Aeròdrom Canudas, de Figueres on s’hi realitzaven regularment vols d’exhibició. Durant la Guerra Civil, el petit aeròdrom, amb una pista d’aproximadament 900 m. de llargada per 450 m. d’amplada, quedà relegat com auxiliar del proper, i més important, camp d’aviació de Cabanes.
  • Una vegada un “Katiuska” carregat de bombes va enlairar-se amb tanta mala sort que perdé les rodes durant la maniobra, el pilot en adonar-se’n posà direcció al mar on deixà anar totes les bombes, després va tornar al camp d’aviació i efectuà un aterratge d’emergència sobre la panxa de l’avió amb un èxit total
  • Encara que es van construir uns anys més tard (1944-1948), al terme municipal hi havia tres búnquers anticarro (línia P) situats estratègicament prop del pont que creua el riu Llobregat. Al  costat de Cabanes, hi havia dos búnquers, avui desapareguts (un per les riuades i l’altre per la mà de l’home) que estaven situats un a cada costat del pont i un altre al costat de la carretera, que encara resta en força bon estat

El 3 de febrer de 2005, Bartomeu Juanola va acompanyar a Jaume Prat en la seva visita a les pistes del camp d’aviació. De les seves explicacions sabem que:

  • Es conserva un dels camins empedrats, que es van construir amb el camp, a tocar la variant de la N-II, al seu pas per Cabanes
  • Queden restes de l’antiga presó
  • Anys enrere encara hi havia restes de construccions entre la presó i la xemeneia de la dinamita. Prop de la xemeneia, Bartomeu hi recorda un refugi subterrani
  • Actualment, prop de la xemeneia de l’antiga fàbrica de dinamita, hi ha un construcció tipus magatzem que podria ser un dels barracons que descriu el plànol. Al costat, hi ha un petit turonet de terra que Bartomeu explicà que és la terra que es va treure per fer el refugi i que va amuntegar-se a sobre a mode de protecció contra les bombes.  Efectivament es tracta d’un refugi antiaeri de grans dimensions, similar al de Vidreres i Verges, hi ha una segona entrada al costat contrari (est), avui tapada amb terra i algun tram de formigó. Actualment el refugi serveix de cisterna ja que pels anys 70 s’hi va excavar un pou. L’edifici correspon al que en el plànol es marca com a “companyia”.

Font: Jaume Prat i Pons,  historiador, i Sandra Prat i Gayà

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Plànol i fotos cedit per Jaume Prat i Pons

Es diu que, al moment de la retirada, les forces republicanes no volien deixar les armes i municions que tenien emmagatzemades al camp d’aviació i van decidir portar-les a l’església de Cabanes i provocar-ne l’explosió. Les pluges dels dies anteriors havien fet pujar les aigües de la Muga i van inhabilitar el gual, per la qual cosa van decidir portar el carregament a l’església de Llers. Fossin les municions de l’aeròdrom de Cabanes o d’altres llocs, el 8 de març de 1939, més de 200 tones d’explosius van destruir totalment l’església i quasi tot el poble de Llers.

Bibliografia:

Recull de premsa (1936-1939)

  • EXPROPIAR els terrenys necessaris per ampliar el Camp d’Aviació, avisant els respectius conreadors per tal que cullin immediatament els fruits. Empordà Federal, 8 de novembre de 1936
  • … Els representants de la C.N.T., també demanaren un aclariment sobre la manera com s’ha pagat la gent que treballava al camp d’aviació. El conseller de Treball, explicà com s’havia contractat la feina a 10’00 ptes. diàries, malgrat que l’encarregat de la construcció del camp, en principi, sols volia oferir el menjar i que l’Ajuntament abonà als treballadors contractats dues pessetes de plus per tal d’assolir el sou mínim de 12 ptes…. Empordà Federal, 30 de juliol de 1937
  • Passen a ésser immediatament a disposició dels Servéis d’Aeronáutica, sense cap trámit ni reserva, tots els terrenys que es trobm dintre els límits del projecte de construcció d’un aeródrom a Figueres. L’Autonomista, 8 de novembre de 1937

Notes:

  • Polikarpov RZ Natatxa.-  Aparell que intervingué activament al llarg de tota la guerra malgrat la seva lentitud i vulnerabilitat davant els caces i els antiaeris enemics. El Natatxa tenia una velocitat màxima de 280 km/h. Els soviètics enviaren fins un total de 62 d’aquests bombarders lleugers, que podien carregar fins a 8 bombes de 50 kg.

AERÒDROMS REPUBLICANS DE GIRONA 1936-1939
Coord. David Gesalí – Ed. Gorbs

Un llibre recupera la memòria dels aeròdroms republicans a Girona durant la Guerra Civil. TV3, 16/2/2018


1 comentari

Fàbrica de la Dinamita

Fàbrica de la dinamitaDescripció

Situada al sud-oest del nucli urbà de la població de Cabanes, a escassa distància del terme municipal de la vila de Llers. Ubicada a l’anomenat pla de la Dinamita, al costat de l’antiga fàbrica. Es tracta d’una xemeneia troncopiramidal de planta quadrada, adossada a uns dels cossos secundaris de l’edifici que havia acollit la fàbrica de la Dinamita de Cabanes. La xemeneia està bastida amb maons i presenta tant el basament com la part superior separats de la resta del tronc, mitjançant dues motllures rectilínies. El barret superior és de mida més petita que la resta de l’estructura.

Notícies històriques

L’any 1879 Antoni Bosoms i Coll va demanar autorització al Govern Civil de Girona per establir una fàbrica de dinamita en uns terrenys situats dins del terme municipal de Cabanes, tocant a Figueres, per la qual cosa es va haver de demanar autorització als dos municipis. Després de funcionar sense problemes durant un temps, el 5 de març de l’any 1888 la fàbrica va explotar i, a conseqüència d’aquest fet, posteriorment es va incendiar i quedà completament destruïda. La crònica del succés aparegué a la premsa figuerenca de l’època, en concret al diari “El Ampurdanés” de l’11 de març del 1888. Actualment només resta dempeus una xemeneia.

A: Invarquit.cultura.gencat.cat

Instal·lació industrial construïda vers 1880, en el territori dit de la Calçada, al límit amb el terme de Figueres (ara es coneix amb el nom de “Pla de la Dinamita”). El seu promotor fou  Antoni Bosoms i Coll qui, el 1879, demana permís al Govern Civil de Girona. En el terreny es construïren els edificis del taller i tres cabanes per a la preparació de nitroglicerina, envasament i dipòsit de pólvora. La fàbrica de dinamita començà a funcionar fins que la tragèdia es va abatre sobre l’indret, el 1888.
Concretament, el 5 de març d’aquell any, una sèrie de potents explosions destruïren els edificis i es portà per davant la vida de 20 operaris. Sembla ser que la imprudència d’algun dels treballadors va desencadenar l’accident i, el vent, va fer la resta.
La fàbrica ja no es va refer mai més però a l’actualitat resta sencera la xemeneia, com a vestigi d’aquells esdeveniments. Prop d’aquest indret, uns 100 metres a l’oest, hi ha una segona xemeneia, ja dintre del terme de Figueres, que desconeixem si tenia a veure o no amb aquesta activitat.

A: Cabanes d’Empordà.  Agència Catalana de l’Aigua

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotos GasMountain

A finals del segle XIX, Figueres i el seu entorn van patir diferents explosions dins les instal·lacions de fàbriques de dinamita. Dues van tenir lloc al carrer Nou de Figueres, l’altra quan la fàbrica s’havia traslladat al terme de Vilabertran i entre 1888 i 1897 n’hi va haver tres més a la fàbrica de Dinamita situada dins el terme de Cabanes.

La fàbrica de la Dinamita de Cabanes, construïda el 1880, ocupava un perímetre de més de 400 metres, tancat amb canyes. Al Nord-Est hi havia dos tallers per a la fabricació de nitroglicerina, separats uns 65 metres, tot i que només en funcionava un. Entre els dos tallers hi havia un petit magatzem fet amb rajols i fusta. A uns 32 metres del taller hi havia una cabana de fusta que es trobava a 1,25 metres de profunditat. La cabana estava coberta de terra fins a una altura de 2,5 metres. A uns 16 metres hi havia una altra cabana. Les dues es destinaven a la fabricació de cartutxs.  A uns 25 metres de la segona cabana s’hi trobava el polvorí o dipòsit de les caixes de dinamita. Aquest dipòsit estava format per una cova artificial de 2,5 metres de profunditat i coberta amb una capa de terra de 0,45 a 1’45 metres de gruix, segons els llocs. També hi havia una cabana per a la fabricació de paper parafinat i magatzems.

El mateix any 1880, el propietari va rebre una denúncia pel mal que feien les aigües que sortien de la fàbrica a les cavalleries que passaven per la carretera.

El 17 de juny de 1884 es va dictar sentència pel delicte d’usurpació de patent d’invenció a instàncies d’Alfred Nobel  contra Antoni Bosoms Coll, propietari de la fàbrica de dinamita de Cabanes. El 1872 Nobel havia registrat l’invent de la dinamita i per aquest motiu va interposar demanda judicial pel delicte de “usurpación de patente de invención”. La sentència va ser absolutòria en considerar que “si bien el procesado fabricaba polvo dinamita con los mismos ingredientes que la sociedad poseedora del privilegio del Sr. Nobel … considerando que no teniendo o no sabiendo la existencia del privilegio, no cometió delito alguno“. Nobel va presentar recurs al Tribunal Suprem però no va ser admès.

A: Soms, Montse. Històries de l’il·lustre col·legi d’advocats de Figueres-Alt Empordà. Vol. III. Tirant lo Blanch, 2016

El dilluns, 5 de març de 1888, va tenir lloc la primera explosió i la més greu de les tres que es van produir a la fàbrica. L’accident, que va tenir lloc a un quart de cinc de la tarda, va provocar la mort d’11 persones, 4 de Figueres i 7 de Vilabertran i uns quants ferits, 3 de Figueres i 6 de Vilabertran. La notícia va ser recollida per la premsa local, en especial pel suplement del diari El Ampurdanés, de l’11 de març de 1888 i es van obrir subscripcions per ajudar els afectats.


És necessari recordar el nom de totes i cadascuna de les dones que van perdre la vida a la Fàbrica de la Dinamita. No eren dones cèlebres, eren dones treballadores, veïnes de Cabanes, de Vilabertran i de Figueres. Fem que surtin de l’anonimat de la “intrahistòria”, trenquem el silenci i recordem-les avui, juntament amb el nom dels seus companys que també hi van perdre la vida.

A: Rodríguez Lozano, Àngel. Les dones de la fàbrica de dinamita (març, 2022)
Homenatge a les dones treballadores de la fàbrica de dinamita de Cabanes (1880-1897) (Díptic)

Recull de premsa

El 10 d’octubre del mateix any, hi va haver una nova explosió. Va ser un dimecres, a les 7 del matí. Hi van morir tres dones de Vilabertran i Joaquima Sala Mallol, de 30 anys, de Cabanes.

Altra vegada, el dijous 7 de juny de 1894, a un quart d’onze del matí, es va produir l’explosió d’una caldera. Hi van morir Ramon Bonsoms, de Figueres i Rafel Armans, de Cabanes. També hi va haver un ferit greu i 4 ferits lleus, dos de Figueres, un de Llers i un de Cabanes.

El Sr. Bosoms mantenia un edifici a Figueres, com es pot veure a la premsa local dels anys 1882-83, on hi apareix aquest anunci: Fàbrica de dinamita de Antonio Bosoms. Esta casa, que puede asegurar que fabrica buenos productos, lo pone en conocimiento de los consumidores de este explosivo para que puedan dirigirse a la fábrica, calle vieja de la Pelota, núm, bajos, frente al Casino Menestral, Figueras. Antonio Bosoms

El 1897, el ministeri d’Hisenda va firmar el contracte de monopoli, per 20 anys, de la fabricació i venda de tot tipus d’explosius, amb la companyia “Unión Española de Explosivos” amb seu a Bilbao. Després de la signatura del contracte, la fàbrica de la Dinamita de Cabanes va tancar definitivament.

A resultes dels tres accidents  van morir 17 persones. Amb tot, el seu tancament el 1897 va suposar una pèrdua de llocs de treball per a la comarca.

Durant la Guerra Civil, al paratge de l’entorn de la fàbrica s’hi van construir les pistes del camp d’aviació de Cabanes i encara s’hi pot veure el refugi subterrani, actualment utilitzat com a cisterna. La construcció del camp va començar el juliol de 1937 i va estar en funcionament fins al gener de 1939.

Bibliografia: