Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Guerra de Cuba (1868-1898)

L’expressió Guerra de Cuba fa referència al conflicte que, a la segona meitat del segle XIX, va enfrontar Espanya amb els independentistes cubans. Es va dividir en quatre fases:

  1. Guerra dels Deu anys o Guerra Gran, o Guerra del 68 (1868-1878)
  2. Guerra Chiquita (1879-1880)
  3. Guerra d’Indepèndencia de Cuba o Guerra del 95 (1895-1898)
  4. Guerra hispano-americana o Desastre del 98 (1898)

1.- Guerra Gran (1868-1878)Josep Clos Sot

En aquesta guerra hi participà Josep Clos i Sot (Peralada, 1841-Cabanes, 1893)

3.- Guerra d’Independència de Cuba (1895-1898)

Amb el tractat de pau de París (10 de desembre de 1898) signat entre Espanya i els EE.UU. s’acabava la guerra de la independència de Cuba que havia començat el 1868 i, amb aquella illa i la de Santo Domingo, es perdien les últimes possessions de l’imperi espanyol a Amèrica.

A banda del que va suposar aquella derrota per al nostre país, la guerra va tenir greus repercusions per a molts joves, que van haver de deixar la seva feina i la seva família per anar a lluitar a Cuba. Molts hi van perdre la vida, altres la salut i els qui van tenir més sort hi van deixar la joventut.

Cabanes també va aportar soldats a Cuba. Fins ara en tenim quatre de documentats:

  • D. Enric Miró, de Cabanes, “soldado del batallón de Bailén, núm. 24”
  • D. Isidre Llanet, de Cabanes, “soldado del batallón de Bailén, núm. 24”
  • D. Joan Monegal, de Cabanes, “cabo del batallón de Llerena, núm. 11”
  • Josep i Miquel Duch i Hubach, de Cabanes. Batalló d’Ordre Públic de l’Havana
  • Possiblement també van ser a Cuba: Pere Escapa (Cabanes, 1873) i Martí Vilanova

Més informació de la Guerra de Cuba

Relació de soldats que van tornar de Cuba

(*)
Isidre Llanet Ribas, fill de Vicenç Llanet, de Cabanes i de Maria Ribas, de Riumors, va néixer a Riumors el 1876, però de jove ja vivia a Cabanes. El 1901, es va casar amb Caterina Batllori Borrell, de Cabanes i el 1907 amb Caterina Iglesias Armengol, de Pontós.

(**)

Joan Monegal era germà de Josep Monegal Ramis. Joan va ser condecorat amb la Creu de plata, amb distintiu vermell. A: Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, 268, 27/11/1896

(***)

Josep i Miquel Duch i Hubach, fills d’Isaac Duch i Teresa Hubach, de Cabanes. Els dos van estar allistats al “batallón de Orden Publico de La Habana”. Van ser repatriats entre el 4 i el 10 de desembre de 1898. A: El Ampurdanés, 11/12/1898

  • Josep, havia nascut el 18 de setembre de 1871. El 1899, es va casar amb Llúcia Miró Pagès, també de Cabanes.
  • Miquel, havia nascut el 6 de juny de 1874. El 1904, vivia a Vilabertran i es va casar amb Maria Oliveda Ros, d’aquesta població.


4 comentaris

Isidre Clos Pagès (1828-?)

Isidre Clos Pagès (Cabanes, 1828-?) Propietari, polític i maçó

Fill de Paulí Clos Arbosser, de Biure, i de Llúcia Pagès Casanovas, de Cabanes, va néixer al poble de Cabanes, el 4 de juliol de 1828.  Paulí Clos i Llúcia Pagès, els seus pares, s’havien casat, a Cabanes, el 15 de maig de 1826.

Els avis paterns foren Isidre Clos Corominas, de Biure, i Elisabet Arbosser Marull, de Terrades, casats el març de 1791, i els avis materns, Pere Pagès Costa i Maria Casanovas Vinyes, de Cabanes, casats el 8 desembre de 1792.

El 3 de març de 1855, Isidre es va casar -a Cabanes- amb Anna Rebarter Prim, nada al mateix poble, el 19 de febrer de 1833. Els testimonis de la cerimònia foren Josep Aguer, de Cabanes, i Sebastià Clos, de Biure. Anna era filla d’Antoni Rebarter, de Vilabertran i de Margarida Prim, de Cabanes.

Casament d'Isidre Clos i Anna Rebarter

Fragment del registre del casament, celebrat a Cabanes el 3 de març de 1855

Arbre geneològic de la família Clos

El 1855, quan es va casar, Isidre vivia a Santa Llogaia d’Alguema. El 1881, formava part de la Lògia Luz de Figueras i residia a Delfià. Als llistats apareix amb el número 28, grau 1 i consta com a propietari de Delfià, amb el sobrenom de Garibaldi.

Lògia maçònica La Luz, de Figueres (1880-1947). ACAE111-98-T2-69
Lògia Maçònica La Luz de Figueres

A partir del 1882, les citacions de la premsa el situen a Cabanes, participant activament en política. El 1891, va sol·licitar l’afiliació a la Lògia Progreso Portbouense i el 1892, possiblement va participar en la creació del triangle maçònic de Cabanes, que depenia de la Lògia de Portbou. Roger Olivella i Pujol ho ha pogut confirmar en estudiar els papers de la lògia Progreso-Portbouense, dipositats a l’Arxiu de Salamanca.

A banda de la seva vinculació amb la maçoneria, políticament es va integrar al Partit Republicà Progressista.

Josep Clos Sot, militar retirat, era cosí d’Isidre Clos Pagès.

Bibliografia:

  • El 1881, apareix citat com a component de la Lògia Luz de Figueras, amb el grau 1 (aprenent) i el sobrenom de Garibaldi. La cita ens explica que és propietari i que, en aquells moments, viu a Delfià. A: Clara Resplandis, Josep. Los masones de Figueras en el siglo XIX
  • El 1882, remet una carta al director del diari La Unión queixant-se de l’actuació del comitè del Partit republicà federal, de Cabanes. A: La Unión, 16 de juliol de 1882
  • El 16 d’agost de 1883, el cap de la Guàrdia Civil es va personar a la seva casa de Cabanes, suposadament per portar-lo pres al castell de Sant Ferran. En no trobar-hi ningú, van esbotzar la porta i registrar la casa… El Ampurdanés, 16 de setembre de 1883
  • El 1887, el trobem participant en recollides de diners per a la “Asociación benéfica para el socorro de presos y emigrados políticos republicanos”. El Ampurdanés, 5 de juny de 1887
  • El 1890, signa un document del “Comité Republicano Progresista”, del districte judicial de Figueres. A: La República, 15 de juny de 1890
  • Un mes després, el trobem com a president del “Comité local de Cabanas”, en la reorganització del “Partido Republicano Progresista”. A: La República, 20 de juliol de 1890
  • El 1891, va sol·licitar l’afiliació a la Lògia Progreso Portbouense, amb el grau 3 (mestre). A: Boletín Oficial del Gran Oriente Español, 1 de novembre de 1891, pàg. 4