Isidre Clos Pagès (Cabanes, 1828-?) Propietari, polític i maçó

Fill de Paulí Clos Arbosser, de Biure, i de Llúcia Pagès Casanovas, de Cabanes, va néixer al poble de Cabanes, el 4 de juliol de 1828.  Paulí Clos i Llúcia Pagès, els seus pares, s’havien casat, a Cabanes, el 15 de maig de 1826.

Els avis paterns foren Isidre Clos Corominas, de Biure, i Elisabet Arbosser Marull, de Terrades, casats el març de 1791, i els avis materns, Pere Pagès Costa i Maria Casanovas Vinyes, de Cabanes, casats el 8 desembre de 1792.

El 3 de març de 1855, Isidre es va casar -a Cabanes- amb Anna Rebarter Prim, nada al mateix poble, el 19 de febrer de 1833. Els testimonis de la cerimònia foren Josep Aguer, de Cabanes, i Sebastià Clos, de Biure. Anna era filla d’Antoni Rebarter, de Vilabertran i de Margarida Prim, de Cabanes.

El 1855, quan es va casar, Isidre vivia a Santa Llogaia d’Alguema. El 1881, formava part de la Lògia Luz de Figueras i residia a Delfià. Als llistats apareix amb el número 28, grau 1 i consta com a propietari de Delfià, amb el sobrenom de Garibaldi.

Lògia maçònica La Luz, de Figueres (1880-1947). ACAE111-98-T2-69

A partir del 1882, les citacions de la premsa el situen a Cabanes, participant activament en política. El 1891, va sol·licitar l’afiliació a la Lògia Progreso Portbouense i el 1892, possiblement va participar en la creació del triangle maçònic de Cabanes, que depenia de la Lògia de Portbou. Roger Olivella i Pujol ho ha pogut confirmar en estudiar els papers de la lògia Progreso-Portbouense, dipositats a l’Arxiu de Salamanca.

A banda de la seva vinculació amb la maçoneria, políticament es va integrar al Partit Republicà Progressista.

Josep Clos Sot, militar retirat, era cosí d’Isidre Clos Pagès.

Bibliografia:

• El 1881, apareix citat com a component de la Lògia Luz de Figueras, amb el grau 1 (aprenent) i el sobrenom de Garibaldi. La cita ens explica que és propietari i que, en aquells moments, viu a Delfià. A: Clara Resplandis, Josep. Los masones de Figueras en el siglo XIX
• El 1882, remet una carta al director del diari La Unión queixant-se de l’actuació del comitè del Partit republicà federal, de Cabanes. A: La Unión, 16 de juliol de 1882
• El 16 d’agost de 1883, el cap de la Guàrdia Civil es va personar a la seva casa de Cabanes, suposadament per portar-lo pres al castell de Sant Ferran. En no trobar-hi ningú, van esbotzar la porta i registrar la casa… El Ampurdanés, 16 de setembre de 1883
• El 1887, el trobem participant en recollides de diners per a la “Asociación benéfica para el socorro de presos y emigrados políticos republicanos”. El Ampurdanés, 5 de juny de 1887
• El 1890, signa un document del “Comité Republicano Progresista”, del districte judicial de Figueres. A: La República, 15 de juny de 1890
• Un mes després, el trobem com a president del “Comité local de Cabanas”, en la reorganització del “Partido Republicano Progresista”. A: La República, 20 de juliol de 1890
• El 1891, va sol·licitar l’afiliació a la Lògia Progreso Portbouense, amb el grau 3 (mestre). A: Boletín Oficial del Gran Oriente Español, 1 de novembre de 1891, pàg. 4