Aquestes dues fotografies, del fons de Modest Serra i Mont, tenen quasi cent anys. Han estat cedides pel seu fill, Pere Serra i Colomer
La primera imatge ens mostra 52 nens de l’escola de nois de Cabanes, amb el seu mestre, que podria ser Francesc Gilabert i Catà, que va ser mestre de Cabanes entre 1893 i 1920). Aquesta foto també apareix a la plana 42 del llibre “+ de 100 anys d’escoles a Cabanes“, editat el 2009.
La segona foto és del 24 d’abril del 1918. Mostra 13 nois i 13 noies, tots d’una edat semblant i tots molt mudats. Els nois porten gorra o barret i corbata i les noies mantellina, rosaris i un llibre a les mans. Això fa suposar que sigui una foto del dia de la Comunió.
Encara que no poguem identificar qui són els nois i nois de les imatges, el dos documents ens donen algunes pistes interessants:
El 2014, Cabanes tenia censats 921 habitants, dels quals 152 estaven en la franja de 0 a 14 anys. La població dels anys 1917 i 1918 era semblant a l’actual ja que, el 1920, Cabanes tenia 860 habitants, però segurament el tant per cent de població infantil era superior a l’actual. La foto del 1917, ens mostra 52 nens, als que hi hem d’afegir un nombre similar de nenes, els nadons i infants fins als 5 o 6 anys i els nois i noies de 12 i 13 anys. Entre tots és molt possible que se superés els 142 que els correspondria si es mantigués la mateixa proporció d’avui en dia.
És interessant el vestuari. Dóna la impressió que els nens de la foto escolar no porten el vestit de cada dia, sinó que s’han “arreglat” per a la foto i els de la segona imatge van molt mudats
També és de destacar la positura dels nens, els més petits amb els braços creuats i els més grans amb la mà al pit.
Pere Serra i Prim (Cabanes, 1820-1889) va deixar constància escrita de les seves vivències, del que passava al seu entorn i del que llegia a la premsa. Les seves memòries són un valuós document per explicar les guerres carlines i la petita historia de Cabanes al llarg del segle XIX.
Deixant de banda els fets personals i econòmics de la família, el buidat dels fulls dedicats a la crònica local i familiar ens permet conèixer les tasques de construcció dels acabats de l’església de Sant Vicenç, les reformes a la capella de Sant Sebastià, els actes religiosos, els diferents rectors de la parròquia i els conflictes que algun d’ells va tenir amb els veïns. També ens parla de les epidèmies de còlera i verola i cita alguns fets històrics.
Un repàs a la història del segle XIX, farcida de guerres, canvis de règim, revolucions i crisis, ajuda a entendre alguna de les situacions que ens explica l’autor de la crònica.
1852.- El mes de març es començà a construir el campanar amb la col·laboració dels veïns que hi van participar amb jornals i amb diners. El mes de juny, s’havia de posar el rellotge que ja feia temps era fet a Besalú, però la manca de diners ho va impedir. A finals d’any es van reprendre les obres, arreglant l’escala, enrajolant el cor i posant-li la barana.
Aqui se trubará que amitg mes mars de 1852 se cumensa la hobra del campena [es comença a construir el campanar] ab 4 mestres de casas … y picu que se trubaren de … publasiho fen totas las juntas [hores de treball] de franch o de critad [caritat] y al dia 13 de abril se ba turna pasa la capta … lo dia 1e de juñ purtaren la gabia del relotja [rellotge]. La mala vinensia es arribada la jen se es desmayada als dines se han acabat y axis se es quedat ab la gabia pusada sens relotja ni campanas y al relotja se encuntraba fet en Basalu [Besalú] tems a.
En los dias de Nadal determinaren de turna a delanta la hobra per arrechla la escala y el cor enrajula y pusar la brana
1853.- Des del 1803, a la capella de Sant Sebastià hi havia unes campanes, que el 2 de gener de 1853 es posaren al nou campanar de l’església de Sant Vicenç. A finals de juny, es va encarregar la fosa d’unes campanes antigues per tal de fer-les noves i posar-les al rellotge. El 4 de setembre, es va instal·lar el rellotge i les campanes
y en al dia 2 del mes de jane de 1853 [baxaren] las campanas que estaban situadas [en la] Capella de Sn Sebastia que achsistien [existien] del añ 1803 ensá y al dia 18 del presen las pujaren en dit campana nou y las pusaren en sun lloch …
Als hultims del mes de juñ feren fondre 2 campanas que teniam … mol tems há per ferna las del relotja en Figueras.
Al dia 4 satembre batejaren las campanas nobas y las pusaren á sun destinu per tucá horas y cuarts y enseguida acunduhiren al relotja en sun apusentu o cuarto per la seba relasio.
1859.- A finals d’any es va acabar l’altar de Sant Vicenç i es va deixar a punt per daurar-lo.
Aquí se trubara que als hultims añ de 1859 se ba fer laltá major de San Visens a pun de andurarlu [a últims de l’any 1859 es va fer l’altar major de Sant Vicenç, a punt de andurarlu [daurar-lo]
1870.- El 24 de gener es canvia la imatge de Sant Vicenç. L’acte, previst pel dia del patró es va haver d’endarrerir dos dies degut a una forta nevada. La imatge va ser pagada per la Sra. Rafela de Meranges, esposa d’Antoni de Conill i de Solà.
Aqui se trubará que al dia 24 de jane de 1870 se cambia la imatja de San Visens de la yglesia de Cabanas perque era hun poc hurdinari y no fou al dia 22 perque el dia 21 fou huna diada de caura molta neu per tota aquesta plana y muntañas y axis fou que nol pusgueren purtá cum estaba ja trachtat y esta imatja la feu fer Dña Rafela de Casa Cunill en Holot
1879.- Es posa la barana de l’altar major
En lo añ 1879 se pusaren las brandillas de lalta majo
1882.- Es posa la barana de l’altar del Sant Crist
Als hultim del añ de 1882 pusaren las bredulas o tencaduras del altar o capella del Sn Cristu
1884.- A finals d’any es procedeix a daurar l’altar major
En hultim del añ 1884 se ba endaura lalta major de la iglesia de est pobla.
1854 o 1855.- L’alcalde, Jaume Brugat, i altres particulars decideixen arreglar la capella, molt malmesa, per haver esta utilitzada com a Cos de Guàrdia. Sembla que no tots els veïns hi van estar d’acord.
Trubansa la capella de San Sebastia destrusada y destemplada al Sr Jaume Brugat encuntransa Alcalda y altras particulars determinaren de turnarla adurna que [esta]ba destrusada de cuan eram …nals que servia per Prinsipal [Gu]ardia y al mes de 7bra [setembre] de … se ba arregla laltá [l’altar] ab las …nas presentas pero alguns … que no hera de sun gust han [oca]sihonat algun destorp y axis se es quedat.
1857.- S’acaben les obres a la capella de Sant Sebastià i s’hi instal·la la imatge del sant que es trobava a l’església de Sant Vicenç. L’acte es celebra amb un ofici, acompanyat d’orquestra i una processó. L’autor constata que unes quantes persones eren contràries a les reformes.
Aquí se trubara que per al mes de abril del añ 1857 se ha acabat de arregla la capella de san Sebastiá de alguna cosa que faltaba per puderi posar dit San que mol temps ha que ahsistia [existia] en la Iglesia Parroquial de San Visens per causa de la … y al dia 27 del presen se … dita capella y se feu gran funsihó a la yglesia Gran Ofisi ab so de Copla ab asistensia de 6 capellans y se purta ab llarga prufasó [processó] ab gran alegria … poblasiho achseptat [excepte] de 10 ó 20 jen que eren contra de axo.
1888.- Es torna arreglar la capella després que fos utilitzada com a Quarter General, durant la revolució de setembre de 1868.
Lañ 1888 se ba turna arregla la capella de San Sebastiá que estaba destrusada des de la rebulasiho de setembra que sen feya Curtel General dels republicans y al primer hofisi que si va di fou al 3r dia de Sn Visens
Obres a la sala de ball
1888.- Per Sant Vicenç ja es fa el ball a la sala de la casa de la vila
En primer del añ 1888 se ba arreglar la sala de la casa de la vila o casa de ball a bas que si comensa de balla per Sn Visens
1864.- El 7 de setembre, arriba al poble Mossèn Joaquim Geli (1864-1873). L’estada d’aquest rector va provocar greus enfrontaments amb l’Ajuntament i els veïns, ja que Mn Geli no estava d’acord en el que se li pagava pels oficis de la festa i el poble no estava disposat a pagar més del que havien cobrat els anterior capellans. Per resoldre el conflicte van venir un frare i un civil i van acordar unes condicions que el capellà no va cumplir. El 1867, aprofitant un canvi de consistori, es va tornar a treballar per resoldre la situació però tampoc va ser possible ja que, a més del pagament dels oficis, Mn Geli exigia que si hi havia guanys, havien de ser per ell, però si hi havia pèrdues no les acceptava.
Aqui se trubara que en 7bra [setembre] de 1864 vingue al Sr Rechto Musen Joaquim Geli
Mes atras ja es dit que en 7bre [setembre] de 1864 vingue al Sr Rechto Musen Joaquim Geli y essent axis no se pot queda de cuntar lu que ha pasat.
En las funsions de Sn Visens se feren cum als demes añs pero cuan se li ana a paga al traball o pagu dels hofisis non estigue cunten de las 32 pesetas qués pagaban cada añ y nomes las cubra y se quede ab deuta de mol y mol mes a son pensamen y cumensa la yntriga entra ell yl Ajuntament al beure que no bulia pasa cum als antepasats parrocos y ab rehunions que hagueren lus y digue que lu del iglesia tot era seu y als dines dels calaxus tambe eran seus y que la Iglesia era casa propia sua en fins vingueren las festas de Sn Visens y ague hofisi de … ans sens musica ni Ajuntamen .. musica a la poblasio sobras de tota desunio y la poblasio a fabor del Ajuntamen de beure que hera un homa tan ridicul. en fin demanan varios pagus anal gubern y cuntastan lo Ajuntament. al Gubern entengue la discordia y determin de fer veni hun frara y hun sivil disfrasats per transigir la castió [qüestió] y se pusaren a cord y estus dos yl Ajuntament dien que lu quels dos farian quedaria per ben fet se marxaren y el Parroco se desdi de tot lo que se abia trachtat. en fin al proper prosepuestu del present añ y abia 600 rals per drets de funsions de yglesia y lus demaná al gubern y sels feu duna per la butxaca:
Entra lañ 1867 ab Ajuntamen cambiat se tractá de llugar musichs y se feu sabe al Sr Parroco abeura com se arreglaria la festa de Sn Visens y digue bulia rebaxarse del pagu del consum y que faria cum als antepasat despues se feu rehuni a la casa de la vila ab los majors de la poblasio per arreglar aquest asuntu pero no se arregla perque bulia cosas ynpusiblas a mes del pagu dels hofisis si y abia ganansia la bulia y si abia perdua no y bulia está, despue se determina de fer las funsihons cum als demes añs y al pagu cum als antepasats y pagá lu que tenia tachsat del consum pero al poble repugná perque abia presentat hun recurs a Girona y abia bingut a fabor seu demanan als 300 rals que acustumaban aaser prosupuestat pero aquest añ nou eran per la causa de la desunio y del modo que se han selebrat las festas aqui se beurá: al primer dia dos misas baxas cum hun diumenja al segon dia huna misa baxa cum als dias faner y al tercer dia ni ague mes de huna perque per casualitad si encuntrá hun capella fur[aste] … tabe 2 misas baxas ebenti cobla per la plasa y per al sarau y ab aquesta desunio perde la caritad de la yglesia y se abia de fer als pubordras a fabor seu que lo Ajuntament no lin bulgueren fer…
1868. Amb la revolució de setembre, Mn. Joaquim Geli marxa de Cabanes (Revolució de 1868 o La Gloriosa) El substitueix Mn. Francesc Galí, que només cobra la meitat dels guanys, ja que la resta s’ha d’entregar a Mn Geli, rector titular. Mn Galí va ser molt ben acceptat pels veïns.
… Abla rebolucio del hultim de 7bre [setembre] de 1868 la Junta Rebolucionaria lo yntimá que marxes ynmediatamen de la poblasio y se marxa sens ningun recurs pero no ha fet dimisiho y esent axis al sustitud que yan pusat no cobra mes que la mitat del guañ que fa que laltra mitad la te de entraga anal dit rechtó peró abem fet hun cambi mol bo que de mol dulen abem pasat a mol bo y est sustitud se anumena Musen Francisco Gali fill de Camburdon [Camprodon] …
1873.- El mes de març, amb motiu de la declaració de la Primera República, Mn Francesc Galí, marxa a Girona, després de tenir algun incident i d’allà passa a l’Armentera. A Cabanes i va venir un capellà de Peralada i, el 22 de maig, el Bisbe fa venir un capellà de la família Trinch, de Peralada, que estava destinat a l’Armentera. Aquest capellà molt aviat va marxar del poble per manca de suport econòmic.
… Musen Francisco Gali fill de Camburdon [Camprodon] y ba existi a fins al mes de mars de 1873 que sobras de teni las armas y li donaren alguna esprasiho que no li agrada gayra se marxa a Gerona y tenia hun sustitut de perelada per las festas afins al dia de la assensiho [Ascensió] dia 22 de matg quel Sr Bisba feu beni altre sustitut fill de peralada que estaba a Armantera y a dita Armantera y pusá musen Francisco Gali es al di cambiats de parroquia y est sustitut es fill de la casa Trinch de Peralada ab la cundisio que li abiam de fer salari per viura y nus servi afins 2on diumenje de juliol del presen y se marxá perque no li dabam res.
1873.- Arriba Mn Pere Fàbrega. No tenia assignació econòmica i havia de viure de les misses, caritats i propines dels veïns.
En 7bra [setembre] de 1873 vingue altra saserdot viben de la misa y de critats y de las agafas del pobla y aquest se diu Musen Pera Fabraga.
1878.- El mes de novembre marxa Mn Pere Fàbrega i arriba Mn. Benet Mundet
Aqui se trubará que Musen Pera Fabrega ha existit en esta publasiho des del 7bra [setembre] de 1873 asta al Nbra [novembre] de 1878 que feren las mudas del capellans y pusaren hun Rechto que lo seu nom es Mundet.
1885.- Mn Benet Mundet es posa malalt i el substitueix Mn Rafel
Ja es dit que en Nbra [novembre] de 1878 vingue al Señor Rechto Musen Mundet y als primes de agost de 1885 se ausentá perque la salut nol permetia aquest treball y vingue Musen Rafael.
1889.- Arriba un nou capellà, Mn. Benet Bosch i Busquets
En 2 de agosto de 1889 bingue per Parroco Musen Benet
Actes religiosos
1847.- El Papa convocà un jubileu que va ser molt ben acceptat pels cabanencs. Al llarg de tres setmanes es van practicar dejunis, visites a l’església, confessions i comunions i es va demanar l’exercici de la caritat.
y embia per guaña hun gibuleu [jubileu] … per petits y grans en las se[güents] cosas manadas. 1a Duná 3 semanas de tems per guañá dit gibuleu [jubileu] en huna semana de estas se abia de fer 3 dejunis dimecra dibendras disapta y 3 visitas a la Iglesia a fer alguna horasio: huna de las tres se abia de haná a cunfasá [confessar] y pendrer la comuniho y tabe se habia de fer critad [caritat] a los pobras seguns la pursivilitad de cada cual y tots lus de esta casa abem fetas las dilligencias per guañarla y crech las 2 terceras parts de la publasiho.
1851.- Es va convocar un nou jubileu amb menys acceptació popular que l’anterior. A finals d’any es va predicar una Missió
En lo Matg [maig] de 1851 vingue altra gibleu [jubileu] per guaña ab las matexas dilligencias de la altra vegada pero la gent no ha cumplert de mol tan cum altra vegada. Een lo matex añ tingueren [misiho] de 3 pares Misihonistas y …ren de predicá a 26 de Nbre [novembre] a … 3 de Dbre [desembre] y lultim dia feren [cunfasiho] general y estus Señors ..ren la capella del Sn Cristu y han consadit 100 dias de indugensias per … que si fes dien 5 parenostras 5 abe[marias] y 5 gloriapatris.
1854 o 1855.- El pare Mach, missioner, va portar les Estacions del Via Crucis. Possiblement fos el jesuïta José Mach (Barcelona, 1810 – Saragossa, 1885).
Als 4 de fabre del añ … al pare Mach Sr Misihonista purta las Estasihons del dia cru… [Via crucis ?]
1856.- Visita Pastoral del Bisbe, amb Confirmació i concessió d’indulgències prèvia oració en diferents altars: Sant Crist, Verge dels Dolors, Verge de Roser
En lo añ 1856 bingue lo Bisba a confirmá per aquet sircuyt y lo dia 24 de …bre vingue en Cabanas a cunfirmá y … indulgensias en barios puestos de la yglesia: a la capella del Sn Cristu … 80 dias de indulgensias dien hun crech anundeu [un Credo] y altras 80 dien hun achte de contrisió y altras 80 dien als actas de fe y per cada salba regina a Maria Santisima dels Dulos [Salve a la Verge dels Dolors] altras 80 cualsebol altras horasions se han de alfari [oferir] a la yntencio del Sumo Pontifise o dir Estirpasio y destruchsiho de totas las arelgia [heretgies] y exaltasio y aumen de nostra Santa fe Catolica Rumana; y a Maria Sma del Ruse [Roser] resanli al Rusari per cada abe maria [Ave Maria] se guañ 80 dias de indulgensias y lu matex per cada abe maria ques diga sola.
1875.- El nou jubileu, va començar el 14 de novembre.
En ohbra [octubre] de 1875 vingue hun privilegi del Papa per guañar al gibuleu y anaquest pobla de Cabanas se comensaren funsihons al dia 14 de 9bra [novembre] que en cada parroquia las feyan cum lus y daba la gana anals parrucus: ditas funsions eran fer a misa del hofisi fer 3 prufasons surtir y entrar de la iglesia que feya 4 visitas a la iglesia dien cada visita 6 pare nostras 4 diumenjas saguits.
1887.- El dilluns de Pasqua es convoca una reunió de creients de la comarca, a la Mare de Déu del Camp, de Garriguella on s’hi van aplegar unes 20.000 persones. Els predicadors van aprofitar per carregar contra la francmaçoneria, acusant-los de ser els causants de la fil·loxera i altres plagues dels camps.
Aqui se trubara que al dilluns de Pascua del añ 1887 se feu huna gran rehunió de gen catolics en la Mara de Deu del Cam [Camp] en Garriguella al parrocos de estas poblasions moltes poblasions de aquest cantó rehuniren la gen religiosa als que pusqueren y anaren en prufaso en dit puesto alli digeren feien gran flotiss [flotó-grup] al mitg del cam y 2 sacerdots predicaren dividits perque la gen o pugessin mallo [millor] sentir despresian [despreciant] als blasfemus y flamasons [francmasons] dien queran causa de la filuxera y altres gams: cunteu la gran gen quey abia entra las quey anaban a mira y escultá.
Aquy se trubará la trusitat de la pesta del añ 1854 que cumensa als primer de Agost a descubrirse en Barselona y vingue que feya orror que la major part de la gen agueren de desavitá. Esta pesta era hanumenada Colera Morbo y se escampa per la bora marina que feia trusitats [atrocitats]: Girona poca cosa a Figueras hun prinsipi y al pobla de Verjas [Verges] tabe agueren de desavita [deshabitar] y fer barracas per los cams a Fransa se deya que era tot empastad y en totas las parts de España entra hunas bandas y altras.
1871.- Epidèmia de pigota (verola). Com a conseqüència de la malaltia, Pere Serra va perdre la seva esposa i els seus cunyats i al poble van morir 10 adults i uns quants infants. A mes d’octubre es va fer una novena Sant Sebastià, protector contra la pesta i les epidèmies.
Aqui se trubara que de 1871 la pigota feu mol de dañ en est pobla prinsipalmen anals meus ynteresats. Matdalena Mallol esposa de jo Pera Serra muri al dia 9 de mars y tambe se li barreja hun flux de sanch en edats de 47 añs y muri ab tots als sagramens. Mun cuñat Pera Trebol muri tambe de la pigota al dia 19 de mars matex en edat de 47 añs. El dia 27 del matex mars muri la seba esposa y cuñada meba Maria Mallol tambe de la pigota en edat de 41 añ y esta pigota dura fins al mes de ochtubre que se feu huna Nubena anal Glorios Sn Sebastiá y se desaparague la pigota y total muriren 10 cosus 7 homas y 3 donas y alguns albats y alguns la pesaren sens muri.
Dades d’interès històric
1846.- Morí el Papa Gregori XVI i va ser nomenat Pius IX
En lo añ 1846 muri al Sumo Pontifise Gregori setze y entra Pio Nono y en 18 de abril …
1852.- Canvi de moneda. Es retira la xavalla catalana.
En lo anñ 1852 al gubern determina de cambiá part de las monedas que feren entregá las pesas de 3 de 4 y de 6 cuartos y ne entregaren de 2 y de 1 y suchsey en los dias 22 23 y 24 de octubre y per tot lo dia 4 de novembre las Justisias ho abian de aber entregat en al gubern y no cambiaban mes que 4 durus per bahi.
Aqui se trubará que sea ynventada maquina anumenada telegraf per saber las nutisias ab molta brevedat de una part de Realma al altra que … fils ferrus y existex dels hultims de 18[38]
1863.- Entra en vigor la llei hipotecària de 8 de febrer de 1861, considerada la llei fundacional hipotecària
Aqui se trubara que la lley nova o Nou Registra de ypotecas se cumensa al prinsipi del añ de 1863
1873.- Es constata que durant algun temps moltes parròquies es van quedar sense capellà. Arran de l’entrada en vigor de la Llei provisional 2/1870, de 17 de juny del Registre Civil, s’havia decretat l’obligació del matrimoni civil i el 1873 va ser la primera vegada que a Cabanes un casament no va ser segons el ritus religiós.
aqui se trubara que en 7bra de 1870 vingue hordra [ordre] del Gubern que cualsebols que de vulguesin casá per aser ben cazats abian de selebrar al matrimoni ab al Jutja de Pau de las publasions y lo matex era al batejá y si tenian boluntad ab al capellans era boluntari y axis se fa ab tots dos al 26 de juliol de 1873 fou al primer dia que se selebra matrimoni ab al jutja y no ab al capella que foren Pera Pi y Giral y Maria Fon y Matas per falta de capellans que en moltas parroquias lus abian presus ho se abian apartad y axis es que estiguerem algunas festas sensa misa per falta de capellá.
1873.- Augmenta el preu dels segells
En lo añ de 1873 al Gubern va aumenta tot espesia de sellus de tersera part
1878.- Mort el Papa Pius IX i entra Lleó XIII
Mes atras se es dit que en lo añ 1846 entra al Papa Pio Nono y a regenta asta al mes de fabre de 1878 perque ba muri Y en est matex mes es entrat per Papa Llehon tretze.
Detall de la factura que va presentar l’armero al Comú de Cabanes, el dia 28 de desembre de 1842.
El document es troba a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà
L’armero, anomenat Marcos, detalla les feines que ha portat a terme al llarg de l’any . Pel que es dedueix de la factura, les seves tasques no es limitaven a reparar les armes, sinó que també era l’encarregat d’afinar les peses i mesures i dels temes de serralleria.
En aquells moments, l’ús del castellà ja era obligatori en tots els documents oficials però, tal com es pot veure en la transcripció, la llengua materna de l’armero era el català i tenia algunes dificultats per traduir els conceptes al castellà.
Transcripció de la factura:
Cuenta de lo que sea etcho para el Comun de Cabanas por orden del Señor M.Y.A. en todo el año de 1842.
Primero por afinar los pesos y Mesuras y Balanzas bale 4 Ydem por hacer un peso de dos unsas uno de unsa uno de media uno de quarto balen los cuatro 5 Ydem hacer una serradura con su llave y su serrogo para la carniseria bale 24
La recomposision que sea etcho de las Armas que sean arreglado en ditcho año.
Pmo Jayme Castañé hacer la nues y su palillo bale 6 Ydem Jose Bofill harreglar los puntos bale 2 Ydem Juan Costa recomponer el Rastillo bale 2 Ydem Migel Arnall hacer el tornillo de la recanbra y la pieza de lauton bale 3 Ydem Jose Trebul poner el punto en el cañon bale 2 Ydem Luys Conill hacer el tornillo de la muelle del rastrillo y la muelle del rastrillo bale 5 Ydem Recomponer el sacabalas que estaba roto de las ruescas bale 2
Suma total … 55
Figueras a 2 de diciembre de 1842 Marcos lo Armero
L’any 1612 els rius Muga y Manol van enaiguar bona part de la plana empordanesa. Diu una llegenda que, a causa d’aquestes aigües embassades, una forta epidèmia de pesta es va escampar arreu de la comarca. Durant deu anys , la població va ser fortament castigada per la mortaldat. Els supervivents van invocar la Mare de Déu de Requesens per demanar-li que s’eixuguessin les planes i que el mal desaparegués.
Un dilluns, el primer de juny, va començar a bufar la tramuntana, que va acabar assecant els estanyols i expulsà l’epidèmia. Des d’aquell dia, en agraïment, es va començar a celebrar anualmnet una processó i un aplec al Santuari de la Mare de Déu de Requesens.
Aquesta processó es va conèixer com la processó de la tramuntana.
A: Els millors racons de l’Empordà i el Pla de l’Estany. Pòrtic, 2010
Cabanes, igual que els altres pobles de la comarca, segur que també es va afegir a la celebració i tenim constància de la processó de l’any 1642.
El dia 9 de juny de 1642, dilluns de Pasqua Granada, quan el capellà del poble i una colla de cabanencs travessaven el Llobregat, a la tornada de la processó a Requesens, se’ls va desclavar el Sant Crist i els hi va caure al mig de l’aigua.
Fill de Pere Serra Brusés i de Caterina Prim Pagès, Pere Serra i Prim va néixer a Cabanes, el 10 d’abril de 1820.
El 23 de setembre de 1848, es va casar amb Magdalena Malloll Giralt, filla de Pere Mallol i de Francesca Giralt, de Cabanes. Pere i Magdalena van tenir cinc fills, dels quals en van sobreviure dues noies, Francesca i Caterina. Francesca es va casar amb Francesc Miró Fortià i van ser els pares d’Enric Miró i Serra.
El seu nom apareix en algunes de les actes municipals. El 25 de desembre de 1872, junt amb els altres pabordes, signa l’acta de la reunió convocada per parlar de l’organització de la propera festa de Sant Vicenç i el 23 d’octubre de 1876, la seva firma apareix junt a la d’altres veïns convocats per tractar de la reparació dels camins i marges afectats per les avingudes de la Muga i el Llobregat.
Així descriu Pere Serra els seus orígens:
Aquy se trubaran als difuns de esta casa des de que se es furmada que es en dos matrimonis als cuatra consortes fadristerns los dos: Pere Serra y Labori y Margarida Bruses y altres dos Juan Prim y Catalina Pages y Arnall. Areu de Pere Serra y pubilla de Juan Prim furmaren hun matrimoni y jo Pere Serra y Prim fill dels dos.
i el seu matrimoni:
Matrimoni se ha cuncurdat entra jo Pere Serra y Prim y Matdalena Mallol y Giral filla tambe del pobla de Cabanas encuntranma jo Pera en edats de 28 añs y la Matdalena en edats de 24 cumplits en 11 de febrer hultims y esta funsiho fou al dia 23 de 7bra de 1848.
Al llarg de la seva vida, Pere Serra i Prim va deixar constància escrita de les seves vivències, del que passava al seu entorn i del que llegia a la premsa. Les seves memòries són un valuós document per explicar les guerres carlines i la petita historia de Cabanes al llarg del segle XIX.
Els textos, que tracten tres temàtiques ben diferenciades, es troben aplegats en dues llibretes, tamany quartilla:
Llibre de comptes.- La llibreta petita, explica les collites d’olives i raïm. Consta de 24 fulls plegats, amb només quinze planes escrites, de les quals set parlen quasi exclusivament de les collites d’olives, des del 1857 al 1888 i les altres vuit descriuen les collites de raïm, des del 1843 al 1888, acabant amb una petita referència a la fil·loxera. És interessant la descripció dels fenòmens meteorològics i de les malalties que malmetien les anyades. [Any de 1884] Depues de la filusera que 3 añs a qens rudea moltas viñas estan perdudas y moltas eson a clapadas … … Añ de 1885 la filuxera a tirat aban per acabarlas de matá y tabe al gam del desfulla…
La llibreta gran, formada per 32 fulls plegats, descriu vivències de l’autor. El text es pot llegir pel davant i pel darrera.
Crònica local i familiar: Començant per davant, hi ha trenta cinc planes dedicades a explicar temes familiars: naixements, defuncions, compres, despeses d’obres … però també anècdotes i fets del poble: construcció del campanar i altres obres que es feien a l’església, conflictes entre el poble i algun capellà, epidèmies, etc … Les entrades no segueixen un ordre cronològic, cosa que fa pensar que Pere Serra escrivia el seu diari tot intercalant records del que havia viscut des del seu naixement, el 1820, fins al 1888, poc abans de la seva defunció. La nota sobre la seva mort i les tres últimes planes estan escrites pel seu gendre, Francesc Miró y Fortià. Vegeu: Crònica local-segle XIX
Crònica històrica.- Girant la llibreta i començant per l’altre costat, trobem vuitanta set planes dedicades bàsicament a les guerres carlines, incidint especialment en els aspectes que afectaven a Cabanes i al seu entorn, però sense oblidar fets ocorreguts a Navarra o Madrid. També explica la guerra de l’Àfrica i altres fets polítics. La crònica comença amb aquestes paraules: Aqui se trubara la relació de la Guerra dels Carlins cumensan lo hañ 1838 los carlins se alsaren o lebantaren serca el añ 1830: Carlins … faburitos de Carlos 3r y contra al gubern actual y S.M. Maria Cristina Mare de S.M. Isabel 2a … cum a Viuda de Fernandu 7º presida Reyna: en tal añ 38 furtificaren aquest pobla de Cabanas y altras de est ruedo …
Notes:
El relat es pot considerar una crònica del seu temps, basada en el que veia, el que li explicaven i el que llegia a la premsa, poques vegades expresa opinions o valoracions personals.
La major part de les entrades del diari comencen amb l’expressió: Aqui se trubaran …
Confraria.- Associació de persones, generalment laiques però amb un patronatge religiós, unides per a un fi de pietat o de caritat, o de defensa i d’ajuda mútues, sovint amb el mateix ofici. Als Països Catalans, del segle XII al segle XVIII, també s’anomenaven confraries a les associacions professionals de menestrals i d’altres professions sota una advocació religiosa.
Pabordia.- A les catedrals i als monestirs, administració que tenia cura d’un lot de béns i de la seva gestió.
El bací de les ànimes.- Era una pabordia. Els baciners de les ànimes recollien en espècie la majoria de les almoines, per mitjà de les ofrenes de pa que la gent aportava a l’església els diumenges, de manera especial les famílies que estaven de dol.
Obra.- Conjunt dels cabals d’una església o altar, destinats a la seva conservació o a les reparacions i a atendre les despeses del culte. Institució de beneficència de caràcter religiós.
A nivell de poble, la pabordia -ja sigui confraria o simple administració- tenia la funció principal de promoure el culte a un sant o una verge i els pabordes o pabordesses, segons els casos, eren els administradors dels béns destinats al seu culte.
Les confraries es diferenciaven de les administracions pel fet de tenir un grau superior d’institucionalització dins la parroquia, ja que disposaven d’un llibre de registre dels inscrits a la confraria. Els confrares tenien unes obligacions econòmiques i devocionals.
Cada pabordia acostumava a ser administrada per un parell de pabordes, que s’elegien de nou cada any. Quan s’acostava la festa patronal d’una pabordia, el clergue sagristà publicava a l’església els noms dels nous pabordes. Cada pabordia disposava d’un llibre on anotava l’estat de comptes i el nom dels pabordes. La principal responsabilitat del paborde era l’organització de la festa del seu sant, també depenien econòmicament de les pabordies els cants dels goigs, les processons i els oficis de les seves festivitats.
Confraries i pabordies
No s’ha conservat cap llibre de comptes de les pabordies de Cabanes, però alguns testaments, en especial els dels capellans, les esmenten. Així podem saber-ne el nom d’unes quantes:
Pabordia de la Candelera (segurament es va crear el segle XIX i és l’única que no consta als registres)
Caritat Major de Cabanes. L’any 1683 els seus administradors Antoni Busquets i Francesc Cardona van establir una peça de terra a la Salanca. ( LLibre d’actes del patrimoni de Vicenç Puig Casadevall, fol. 63, doc. 93)
A l’Arxiu Diocesà de Girona, apareixen documents que certifiquen confraries més antigues:Lliber de
1348.- A Bartomeu Cervià, domer de Cabanes i Castelló Bru, confrare de la confraria de Cabanes. Mancant administradors de dita confraria, els comissiona per administrar-la, 30 gener 1348. Llibre: U-11, full: f 146v
1357.- A Vicenç de Roure, beneficiat de Cabanes. Atès que a Cabanes hi ha una confraria que no té procurador ni confrares, però si rendes, se’l nomena administrador, 21 abril 1357. Llibre: U-31, full: f 113
1402.- A Bernat Ros, domer de Cabanes. Llicència de fer servir la doma per Pere Perelló, obtentor del benefici de la confraria de Sant Antoni de Cabanes, 7 juny 1402. Llibre: U-102, full: f 28v (segona numeració)
Altars de l’antiga església parroquial de Sant Vicenç, de Cabanes (s. XV-XVIII)
No es pot assegurar que no n’hi haguessin més. Aquests són els que apareixen en registres de defunció i testaments, que sovint incluen llegats per a misses on s’especifica en quin altar s’han de celebrar.
Sant Antoni Abat. L’altar i la pabordia de Sant Antoni de Cabanes ens apareixen en diferents documents relatius a l’antiga església parroquial de Sant Vicenç. Tot fa pensar que, a l’antiga església, Sant Antoni era venerat en un altar important. Actualment trobem la seva imatge a la fornícula superior de l’altar del Roser.
1402.- A Bernat Ros, domer de Cabanes. Llicència de fer servir la doma per Pere Perelló, obtentor del benefici de la confraria de Sant Antoni de Cabanes, 7 juny 1402
1403.- Joana, esposa de Bernat Teixidor, de Cabanes fa un llegat a la confraria de Sant Antoni de Cabanes, 19 d’abril
1665.- Jaume Puig, clergue de Cabanes, insta la col·lació del benefici de Sant Antoni de Cabanes, vacant per òbit de Josep Lloansí, domer del lloc, al qual ha estat presentat pel cònsols de la universitat. (Llibre D-320. Full f 196)
1708.- Jaume Puig, fill i rector de Cabanes (1652-1708), al seu testament llega:
10 lliures a la Pabordia de Sant Antoni de l’església de Sant Vicenç de Cabanes
20 lliures barceloneses a la Confraria de Sant Antoni, de l’església de Sant Vicenç de Cabanes, per tal de què serveixin per daurar el retaule de Sant Antoni.
Demana la fundació d’un ofici solemne, a celebrar cada disset de gener, a l’altar de Sant Antoni Abat de l’església de Sant Vicenç de Cabanes, dotat amb vuit rals de plata que es dedicaran a les obligacions de la confraria
Mana un ofici solemne, dotat amb disset sous barcelonesos. L’ofici ha de ser a l’altar de Sant Antoni de Sant Vicenç de Cabanes, a celebrar el dia 25 de juliol, Sant Jaume.
1709.- Ignasi Prats, clergue de Borrassà, insta la col·lació del benefici de Sant Antoni de Cabanes, vacant per òbit de Jaume Puig, al qual ha estat presentat pels jurats del poble (Llibre D-363. Full f 10)
Sant Crist
El 1708, hi va ser enterrat Jaume Puig, fill i rector de Cabanes (1652-1708)
Sant Pere. Apareix alguna vegada en les donacions per celebrar-hi misses.
Al document: CABANES- ‘Llibre de notes de la universitat de Cabanas’ (ACAE110109-T2-10259) apareix citat el benefici de St Pere de Cabanes (any 1518)
Sant Vicenç.- Era el patró de la parròquia i devia ser l’altar més important de l’església
El 1708, Jaume Puig, rector de Cabanes, deixa trenta lliures barceloneses a l’obra de Sant Vicenç
El 1709, hi va ser enterrat Baldiri Usall, sagristà de Cabanes
El 1729 i el 1735, hi van ser enterrats els germans Salvador i Vicenç Miró, rectors de Cabanes
Nostra Senyora dels Àngels.- Aquest altar devia estar a càrrec de la pabordia dels Àngels, anomenada també “Cistellet de les dones”. Possiblement rebia aquest nom perquè eren les dones del poble les encarregades de la seva administració.
El 1709, hi va ser enterrat Joan Millesa, prevere y domer de Cabanes, fill de Pardines (Vall de Ribas, Bisbat de Urgell)
Gifre Ribas, Pere. Les confraries. L’exemple de la confraria del Roser. A: Els senyors útils i propietaris de mas. La formació històrica d’un grup social pagès (Vegueria de Girona, 1486-1730). Fundació Noguera. Barcelona, 2012. Pàg. 483-491
Cabanas. Cofradia del Rosario fundada por el Prior del Convento de Dominicos de Perelada, sin que conste de otra aprobación. Celebra annualmente dos fiestas con funcion de Iglesia y procession en las primeras Dominicas de Maio y Octubre, gastando sesenta reales por las dos, esto es treinta por cada una satisfaciendose de limosnas voluntarias.
Aquest text es troba en un document del Consejo de Castilla, de l’any 1771:
L’Arxiu Diocesà de Girona ens confirma que la confraria del Roser, de Cabanes, es va “legalitzar” el 1830:
Llicència d’erigir la confraria del Roser a Cabanes, amb estatuts, 1830. A: ADG. Llibre, U-289, full: f 37
Però es desconeix, com funcionava, quins confrares va tenir i quan es va extingir…. No es conserva el llibre de comptes i només en tenim les referències del document que ens certifica que el 1771 estava en funcionament i de la llicència de creació, del 1830.
Una confraria és una associació de persones, generalment laiques però sota un patronatge religiós, unides per un fi piadós, benèfic o d’ajuda mútua dins un mateix ofici o professió.
Durant els segles XVII i XVIII, les confraries constituïen un dels pocs vehicles per mitjà del qual els homes i dones podien tenir un paper actiu en la societat del moment.
Les confraries del Roser, i les festes que s’organitzaven amb motiu d’aquest culte, van tenir una gran acceptació, sobretot a partir de finals del segle XVI.
El rosari, que és l’antecedent del culte del Roser, és una pràctica molt antiga, però el gran impuls del culte al Roser va tenir lloc a partir del 1571, amb motiu de la batalla de Lepant. El Papa Pius V, instigador de l’enfrontament amb els turcs i gran devot del Roser, havia demanat que es resés el rosari i va atribuir la victòria de les tropes cristianes a la intercessió de la Mare de Déu del Roser. El 7 d’octubre es va declarar el dia del Roser a tot el món o festa universal del Roser.
Segons Joan Amades, la festa de la Mare de Déu del Roser no s’ha de confondre amb la festa del Roser o Roser de Maig, que se celebra normalment el primer diumenge d’aquest mes i que tenia més arrelament popular. Serra i Boldú, explica que el Roser d’Octubre és “precepte de l’Església, se celebra per obligació; la del maig, per devoció” (Font: Culte del Roser)
Durant els segles XVII i XVIII, l’antiga església de Sant Vicenç de Cabanes tenia un altar dedicat a Nostra Senyora de Roser. Davant d’aquest altar eren enterrats els membres de la família Prats, dels Despuig i dels seus descendents, els Carreras i sovint s’hi celebraven misses per a l’ànima dels difunts del poble.
Disposicions testamentàries on es cita la pabordia del Roser:
1708.- Jaume Puig, rector de Cabanes, deixa: 10 lliures a la Pabordia de Nostra Sra. del Roser...
Disposicions testamentàries de misses que s’han de celebrar a l’altar del Roser de l’església de Cabanes:
1649.- Montserrada Teixidor, vda d’Antic Teixidor: sien dites y celebrades per la mia anima en lo altar de nostra senyora del Roser de dita Isglesia de St Vicens de Cabanes deu misses baixes o resades…
1692.- Rafel Aguer Gibert: vint y sinch [misses] en lo altar de Nostra Sra del Roser de la iglesia de Cabanes…
1698.- Teresa Bohigas, esposa de Josep Aguer Pigem: Item vull y man que en la iglesia de St. Vicens de Cabanes sem sien celebrades trenta missas … deu en lo altar de Ntra Sra del Roser y …
1718.- Anna Barris, esposa de Josep Aguer Pigem: tres missas al altar de Nostra Señora del Roser …
1760.- Antoni Aguer: dexo escrit sie instituhit y fundat en dita parroquial iglesia del present lloch de Cabanas y en lo altar de la Mare de Deu del Roser de la mateixa iglesia aixis com jo ab honor del present instituesch y fundo un rosari complert perpetuament celebrador tots los diumenges de quiscun any antes de dir y celebrar la missa matinal o despresconforme apareixera als reverents curats…
Disposicions testamentàries i registres de defunció on es cita l’altar del Roser com a sepultura de membres de les famílies Prats, Despuig i Carreras:
1628.- Domingo de Montrodon, donzell de Peralada: deixa a la Sra Anna Magina de Monrodo y Prats sa muller que fes soterrar lo seu cos en una de las sepultures dels antepassats de dita Sra y com entre altres ne tinga una dis la iglesia de St Vicens del Castell deCabanas davant lo altar de Nª Sª del Roser volgue que en la dita iglesia fos soterrat… (Anna Magina Prats Corcoll i Domingo Monrodó eren avantpassats dels Despuig i dels Carreras)
1689.- Domingo Padern Despuig, fill de Francesca Despuig i fillastre de Francesc Carreres i Raguer: elegesch la mia sepultura … en la iglesia parrochial de Sant Vicens … y devant lo altar de Nostra Senyora del Roser en lo vas ahont mos consemblants se acostuman a enterrar…
1702.- Francesca Despuig, esposa de Francesc Carreras i Raguer: elegesch sepultura … en la iglesia parochial de Sant Vicens … i devant lo altar de nostra senyora del Roser ahont mos consemblans se acostuman enterrar… (al registre de defunció diu que la van enterrar al cementiri)
1713.- Francesc Carreras i Raguer : elegesch la sepultura … en lo peu del altar de Ntra Sra del Roser de la iglesia de Cabanas…
1735.- Maria Carles Teixidor, esposa d’Anton Carreras Despuig: elegesch la sepultura del mon cos, si moro en Cabanas devant lo Altar de nostre senyora del Roser de la present iglesia de Cabanes, si moro en Sant Pere Pescador me deixo devant lo Altar de Sant Pere Martir …
1740.- Francesc Carreras Raguer: se li dona eclesiastica sepultura … devant la Altar de Nostra Senyora de Roser ahont tenen lo fossar al Sr Francisco de Carreras y Raguer de edat de noranta anys poc mes o menos…
1741.- Josepa d’Avinyó, esposa de Martí de Carreras i de Carles: elegesch la sepultura … devant lo Altar de Nostra Senyora del Roser ahont tenen la sepultura los de casa Carreras…
1744.- Martí de Carreras i Carles: se li dona eclesiastica sepultura en la iglesia Parochial de St Vicens de Cabanas devant lo altar del Roser…
1756 (19 de juny) Anton de Carreras morí a St Pere Pescador, als 65 anys: se enterra en la iglesia Parroquial de St Vicens de Cabanas devant lo altar de Nostra Sra del Roser ahont tenen lo fossar dits Carreras…
1756.- (2 de juliol) Vicenç de Carreras i Avinyó (24 anys): se li dona eclesiastica sepultura en la iglesia Parochial de St Vicens de Cabanas devant lo altar del Roser ahont tenen la sepultura dits Carreras…
L’actual altar del Roser està dedicat a l’Orde dels Dominics. A part de la imatge de la Verge del Roser, hi trobem Sant Domènec de Guzman, Santa Caterina de Siena i sobre la fornícula superior, l’estrella, un dels símbols dels Dominics.
Gifre Ribas, Pere. Les confraries. L’exemple de la confraria del Roser. A: Els senyors útils i propietaris de mas. La formació històrica d’un grup social pagès (Vegueria de Girona, 1486-1730). Fundació Noguera. Barcelona, 2012. Pàg. 483-491
La devoció a la Mare de Déu en la seva advocació del Roser … va ser adoptada pels pares predicadors, els dominics. La Mare de Déu, en l’advocació del Roser, es va convertir en la patrona de l’orde, que celebrava la festa el mes de maig...
La pregària del rosari i la devoció a la Mare de Déu del Roser es va difondre entre els seglars gràcies a les missions populars que feien els dominics entre el poble. L’oració del rosari, una forma de meditació i contemplació de la vida de Jesús en quinze moments o misteris, promovia l’oració col·lectiva, a més de la privada, i eliminava les barreres de l’analfabetisme….
La reforma gregoriana, i després els cistercencs, va promoure l’associacionisme pietós dels seglars, el qual, habitualment, es va posar sota el patronatge de la Mare de Déu… Així, els dominics, concretament, van promoure les confraries del Roser, que difonien l’espiritualitat dominicana i, especialment, l’oració del rosari, tot organitzant-ne el rés col·lectiu diari i particular, paral·lelament a la propagació de la devoció, culte i festa a la Mare de Déu del Roser.
La fundació de confraries del Roser per tot el Principat, va experimentar un augment espectacular arran de la revitalització de l’orde dels predicadors després del Concili de Trent. La victòria de Lepant contra el Turc, el 1571, que trencava el mite de la invencibilitat dels otomans, va estar atribuïda, pel papa sant Pius V, dominic, a la intercessió de la Mare de Déu del Roser, a qui tant havia pregat. Aquest combat, viscut també com un xoc de civilitzacions entre el cristianisme i un amenaçador islam expansionista, amb el rerefons del record de la invasió del 711, va tenir lloc la diada del 7 d’octubre, data en la qual el successor de Pius V, Gregori XIII, va instituir la festivitat de la Mare de Déu del Roser, que era, alhora, patrona dels dominics. Gràcies a aquest fet, el mes d’octubre es va dedicar a la Mare de Déu del Roser i al rosari.
Llistat d’una bona colla dels motius o malnoms que s’han trobat a Cabanes.
Potamolls (amb els peus molls)
Aquest motiu, aplicat als cabanencs, es deu a què Cabanes està situada entre dos rius i sobre terreny inundable. Joan Guillamet, al llibre “Coses i gent de l’Empordà“, diu: … d’aquesta propensió secular i geogràfica al mullader ve que els cabanencs hagin rebut l’anomenada de “potamolls”…
Des del 2004, la paraula “potamolls” dóna nom a l’Associació Cultural de Cabanes.
Noms d’ofici, activitat, títol nobiliari o dignitat eclesiàstica
Ca l’Amparo pastor
Ca la Barbera
Can Baró
Cal Bisbe
Cal Carreter
Cal Conillaire
Can Daniel mestre
Ca l’Emília mestra
Ca l’Escolà
Ca l’Espitaler (hospitaler)
Can Joan Contrabandista
Can Milio carreter
Ca la Pastora
Can Peirer (paleta)
Can Pep pastor
Can Pere masover
Can Pere cabrer
Can Peret rajoler
Can Peret dels Tocs (fuster)
Cal Rajoler
Cal Sabater
Cal Veterinari
Cal Vicari
Noms de plantes
Ca l’Avellanaire
Can Carbassa
Can Monget
Cal Pebrot
Ca la Pruna
Noms d’animals
Cal Pioc
El Tord (si fos “Tort” tindria altres significats)
Noms relacionats amb el cos humà i les discapacitats
Cal Bigoti
Can Pere Coix
Cal Ros
Can Tutunet
Noms relacionats amb el caràcter o qualitat de les persones
El Cuento
Cal Valent
Cal Veterano
Noms relacionats amb la vestimenta
Can Faldilles
Noms d’origen geogràfic
Can Cabanes
Ca la Gallega
Can Pere Gavatx
Can Rafel del Porxo (segurament del mas del Porxo)
Can Talaixà
Noms malsonants o ofensius
Cal Berro
Can Culimandres
Can Matapares
Can Pixaespardenyes
Noms personals (acostumen a ser els noms d’antics propietaris)
Ca l’Agustineta
Ca l’Algans
Ca l’àvia Pepa
Ca la Baldireta
Can Cluells
Can Desirè
Can Carreras
Ca la Facunda
Can Felic
Can Ferriol
Can Fortiana
Can Frasquet
Can Fredo
Can Galceran
Can Gratacos
Can Janet Climent
Can Janó
Can Jesús Portes
Can Joan Portes
Can Joaquim Pastau
Can Justa
Can Juvinyà
Can Làzaro
Ca la Lina
Can Llombart
Ca la Madeua (d’Amadeu?)
Ca la Maria Petita
Can Met de l’Àgata
Can Mont
Can Nuri
Can Nofre
Can Pau
Can Pep de l’Anna
Can Pep de la Caterina
Can Pep d’en Sidro
Ca la Pepeta
Can Perot
Can Pomés
Can Prats
Can Roc
Can Sara
Can Selmo Portes (d’Anselm?)
Can Sidro Portes
Cal Sireno
Ca la Trini Vela
Ca l’Udal (d’Eudald?)
Can Valeri (un avantpassat es deia Valerià)
Can Xicu Maneius
Can Xicu Sara
Noms de significat desconegut
Ca l’Alegrí (pot ser cognom o diminutiu d’alegre)
Ca l’Aparato
Can Benet Gresala (gresala pot ser cassola o gibrella de fusta, terrissa o aram)
Can Carletes (pot venir de Carlet, diminutiu de Carles; d’un poble de València i d’un bolet. Carleta és una llima)
Can Cassalla (o Cazalla, pot ser cognom, població o beguda)
Can Doru (pot ser diminutiu de Teodoro)
Ca l’Estròlica (pot significar cridaner)
Ca l’Estruga o Astruga (pot significar afortunat)
Can Felic
Can Flocs (pot ser vela de vaixell, encenalls de fusta, porció de cabells, de llana o de cotó, etc.)
Can Jan Mericano (pot ser “americano”)
Can Japot (pot ser derivat de nom de persona)
Can Licus
Can Maneius
Can Martinasso (pot ser augmentatiu o despectiu de Martí)
Can Mom (pot significar dansa, ganyota, burla, però també botó de les plantes)
Can Pairada
Can Patona
Can Pep bander (podria ser guàrdia jurat)
Can Perriu
Can Petxico
Can Péu
Ca la Pirrossa (pot ser rabassa, porra i també nas gros)
Can Pistroques
Can Porris (El segle XVIII ja s’utilitzava)
Can Rufu (podria estar relacionat amb el temps atmosfèric)
Can Saneius
Can Turà (pot ser cognom, bastonet per subjectar la rella)
Sindicat Agrícola de Cabanes (1932) El Sindicat -actual Local Social- es va construir el 1932 per acollir el Sindicat Agrícola de Cabanes.
Una vegada acabada la Guerra Civil, el Sindicat Agrícola va ser dissolt, però l’edifici va continuar al servei del poble, sota la direcció d’altres entitats.
Els documents, notes i memòries de Josep Noguer Guerra, soci del Sindicat Agrícola de Cabanes, ens parlen de la història de l’edifici, del Sindicat Agrícola i de les altres Societats que s’han fet càrrec de la gestió del local, així com també les activitats que s’han portat a terme a l’edifici.
Escriptura de compra del terreny on es construirà el local del Sindicat. Compra de dos horts anomenats del Molí, propietat de Margarida Cristina (0,125 vessanes, per valor de 1.475 ptes.) i de Josep Serra (0,49 vessanes, per valor de 3.500 ptes.
Escritura de venta perpetua otorgada por Don José Serra Tuébols y Doña Margarita Cristina Cendra a favor del Sindicato Agrícola de Cabanas autorizada por el revalidado Dr. D. Ramon Vandellós y Marturet abogado y notario en la ciudad de Figueras, 30 de noviembre de 1932.
Contracte i descripció de les obres … per a la construcció d’un edifici pel “Sindicat Agrícola” de Cabanes. El contracte va ser signat, el tres d’octubre de 1932, per Josep Noguer i Pomés, Josep Marcó Estela, Josep Serra Tuébols i Pere Ramis Daró, representants del Sindicat Agrícola i Simón Gratacós Oliveres, mestre de cases. (Valor de l’obra: 47.189,40 ptes.). El document descriu:
Condicions de l’obra:
Preu: quaranta set mil vuitant nou pessetes amb quranta cèntims
Temps d’execució: tres mesos
Personal: el contractista ha d’ocupar com a manobres els socis que ho sol·licitin
Pagament: es pagaran 10.000 ptes als 4 metres d’altura de l’edifici, 10.000 ptes al coronament de les parets sota coberta, 16.500 ptes, després de cobrir, 10.689,40 ptes en acabar les obres
Reglamento General del Sindicato Agrícola de Cabanas(1932). Signat, el 13 de maig de 1932, per José Noguer y Pomés, el presidente; Modesto Serra Mont, el secretario; Pere Ramis Daró, el contador; Vicente Llombart, el tesorero; José Marcó Estela, el vocal 1º; José Serra Tuebols, el vocal 2º; Pedro Martí Casadevall, el vocal 3º i uns setanta socis fundadors.
Título 1º. Constitución y objeto del Sindicato
Artículo 1º.- Con el título de Sindicato Agrícola se constituye en ésta localidad una asociación, regulada por la Ley de 28 de Enero de 1906, que tendrá por objeto el defensar y mejorar, en todo cuanto sea posible, moral y materialmente, las condiciones de sus asociados …
Artículo 21.- El Sindicato no tendrá carácter político, ni religioso …
Título 2º. De los socios
Título 3º. De la junta regidora
Título 4º. De las asambleas generales
Título 5º. Disposiciones generales
Cupons de préstec d’aportació. Títols de préstec per valor de 100 ptes, amb els cupons de venciment. ElSindicat Agrícola de Cabanes, en virtut de lo disposat en l’article 5è del Reglament General i d’acord amb l’acta de l’Assemblea General celebrada en data 16 de Setembre de 1933, reconeix haver rebut del dit soci l’aportació reintegrable de 100 PESSETES. Aquesta aportació li serà reintegrada en el plaç màxim de vint anys, mitjançant les amortitzacions anyals que acordi l’Assemblea General, i que fins a la seva total amortització en cobrarà l’interès anyal del cinc per cent, per anys vençuts, en 25 de Febrer de cada any. L’amortització es farà mitjançant la presentació del present Préstec d’aportació…
Estatuts. Signats el 13 de setembre de 1936 per: Joan Puigvert, president; Joan Vergés, secretari; Pere Martí, caixer; Joaquim Pey, comptador i Jesús Pey, vocal.
“Diario“. Llibre Diari amb el registre de tots els cobraments efectuats pel comptador del Sindicat des del 5 d’octubre de 1932, data d’inici de l’entitat, fins l’11 de desembre de 1938. Sindicat Agrícola de Cabanes – Llibre diari de caixa (1932-1938). ACAE111-98-T2-117 (Document digitalitzat)
Libro de socios.- El llibre, registrat el 7 de juliol de 1937 a la Delegació del Servei de Cooperació Agrícola de la Generalitat de Catalunya, conté la relació dels 74 socis fundadors Sindicat Agrícola de Cabanes – Llistats de socis (1934-1937). ACAE111-98-T2-116 (Document digitalitzat)
Matrius d’un talonari del “Sindicato Agrícola-Cabanas”(1934). El talonari dona fe de productes agrícoles entregats o comprats al Sindicat. Alguns fulls tenen notes al darrera. En un d’ells s’explica la constitució del primer Ajuntament després de la derrota del “Ejército Rojo” el 1939.
Cessió de la finca a l’Ajuntament de Cabanes. El 10 de maig de 1985, la Càmara Agrària de Cabanes, propietària per subrogació del local del Sindicat, acorda cedir gratuïtament la finca a l’Ajuntament de Cabanes i el 15 d’octubre de l’any següent s’aprova la resolució.
Cambra Agrària Local de Cabanes. FONS ACAE110-130. Data 1973-1994. Volum i suport: 7 capses arxivadores i 4 volums que sumen 0’8 metres lineals. Suport paper. Inventari, 1994 (E. Serna).
1931.- El Govern Civil de Girona aprova la creació, a Cabanes, d’una Societat Recreativa anomenada Asociación Instructiva y Recreativa “Juventud Democrática”. En els seus inicis, i d’acord amb el Ple Municipal, es va instal·lar a la sala del municipi, a l’espera de la fundació del Sindicat Agrícola que va tenir lloc l’any següent.
1932.- L’11 d’abril s’autoritza l’Associació Sindical Agrària. El 13 de maig, es funda el Sindicat Agrícola de Cabanes. Els seus estatuts eren còpia dels del Sindicat d’Espolla. A la primera sessió plenària es va acordar demanar un préstec per a la compra del solar on construir l’edifici del Sindicat i es van posar a subhasta les obres, que s’adjudicaren al contractista figuerenc, Sr. Simon Gratacós, per la quantitat de seixanta mil pessetes.
1932.- L’acta municipal del 25 de setembre dona fe de la petició del permís per construir l’edifici del Sindicat: …
Asimismo se da cuenta de un escrito del Sindicato Agrícola de Cabanas (Girona) que dice así.- Com a President d’aquest Sindicat Agrícola à aquesta Alcaldia Solicito: Permís per à la construcció d’un edifici solar propietat del Sindicat, situat a la part Oest de la població, lindant amb el camí que condueix al Molí, o sigui camí de la bassa, per una part i per las altres amb terrenys propietat de Federic Tuébols, Benet Pomés, Jaume Brosa y Eusebi Puig.- Asi mateix solicito la compareixensa d’aquest digne ajuntament el proper diumenge dia 25 a les 9 hores del matí a l’anomenat lloc , per procedir a la fixació dels límits de carrer, a fi de que estiguin conforme dispossa la lley d’urbanització. Suplica es digni concedir el mencionat permís i espera la presencia en l’esmentat acte. Gracia que espera del seu recte procedir. – Cabanas 24 septembre 1932. El President Josep Noguer.- Alcaldia Constitucional de Cabanas.- acordandose quedar nombrados los Mis, Noguer y Olivés para que vayan al indicado lugar para trazar la linea de la nueva calle…
L’edificació va ser ràpida i la propera festa de Sant Vicenç -gener de 1933-, ja va tenir lloc al nou edifici. La Societat Recreativa es va instal·lar al local.
Foto cedida per Gil Capallera
Es va acordar que l’import de la compra del terreny i de la construcció de l’edifici es pagaria en cinc terminis. Els joves de la Societat van organitzar una secció teatral i es va construir un magatzem on s’hi va posar un trull que junt amb el teatre i el cafè van suposar una gran ajuda per poder fer front als pagaments.
Els diners per pagar els terminis es van aconseguir a partir de les aportacions de molts veïns que compraren títols per valor de 100 ptes cadascun. Es va estipular que el préstec s’amortitzaria en 20 anys i que caducaria el 25 de febrer de 1954, aportant un interès del 5% anual. L’any 1935 es van amortitzar quinze títols (1.500 ptes), el 1936 s’amortitzaren setze títols (1.600 ptes), el 1937 ja en van ser trenta tres (3.300 ptes) i el 1938 s’amortitzaren setanta un títols (7.100 ptes), en total 13.500 pessetes.
1932.–
El 3 d’octubre es signe el contracte per a la construcció de l’edifici
El 2 de novembre s’envia una carta al Sr. Josep Puig Pujades demanant la seva intercessió davant el Ministeri d’Agricultura per tal d’agilitzar la tramitació de les diligències del Reglament del Sindicat, ja que sense la seva aprovació no poden tramitar l’escriptura de compra dels terrenys ni gestionar el crèdit
El 30 de novembre es formalitzen les escriptures de compra del terreny
1933.- El 29 de juny, el Sindicat Agrícola de Cabanes, junt amb altres entitats, signa un manifest adreçat al Parlament de Catalunya proclamant la voluntat de no pagar cap quota d’arrendament fins que no siguin ateses les seves necessitats
“La lluita per la terra” de Pere Bosch i Cuenca. Documenta Universitaria, 2015
1936.- El 12 de setembre, l’alcalde Josep Noguer i Pomés convoca els veïns als baixos de l’escola, per tal de constituir el Sindicat únic, d’acord amb el que disposa el Govern de la Generalitat.
1936.- El 10 d’octubre, l’alcalde Josep Noguer s’adreça al Sr. Josep Calvet i Mora, Conseller d’Agricultura, informant que:
Constituit el Sindicat Agrícola de conformitat amb les normes … amb el model que ens facilità l’Unió de Rabassaires … vaig apersonar-me a Barcelona a l’objecte d’entregar-los personalment a l’Unió de Rabassaires … i com sigui que han transcorregut alguns dies i no ens han estat encara enviats he tornat a Barcelona, acompanyat d’una carta de recomanació de l’amic Puig Pujades … per tal de mirar de portar els susdits Estatuts ja aprovats, cosa que no vaig poder realitzar perqué segons em digué En Joan Coloma encara s’havien de reunir , per la qual cosa li escric aquesta a fi i efecte de que s’interessi amb tot el que pugui perqué siguin aprovats el més urgent possible… ja que és d’una gran necessitat l’estructuració d’aquest Sindicat sota les noves directrius que estableixen els moments actuals, més a més quan és arribada l’época de la sembra i la desorientació sindical dels agricultors és causa de que es faci en forma bastant irregular i sota una alarma injustificada i aixi una volta posat en marxa el Sindicat cessarà aquest pànic i podrà normalitzar-se més rápidament la qüestió agrícola en aquesta localitat.
Amb la Guerra Civil -iniciada el juliol del 1936- el Sindicat va patir dificultats, en especial a partir de l’any 1938, i el 1939 va ser confiscat. A partir d’aquest moment es van paralitzar les amortitzacions. Només una vegada Josep Ylla Llombart, actuant com a president de l’entitat, va pagar interessos i va amortitzar 12.500 pessetes. Quedaven pendents d’amortitzar 340 títols (34.000 ptes). Un document signat, el 30 de desembre de 1938, pel president Pere Alegrí Batlle i l’encarregat dels títols Josep Noguer, detalla els títols amortitzats entre els anys 1935 i 1938.
1938.- (Acta del Ple municipal del 31 d’octubre) El Comissari Municipal fa constar:
Que el dia 30 de juliol del present any, a les deu hores del matí es personà a l’Ajuntament el major cap de l’Aerodrom de Figueres, demanant se li fes immediata entrega de les claus del local del Sindicat Agrícola d’aquesta població, lloc que necessitava per a les forces volants de l’Aerodrom, havent-se-li indicat que havia de dirigir-se al President del Sindicat Agrícola o al Conserge de l’esmentat local que tal vegada tenia les claus de l’edifici. Que al cap de mitja hora l’esmentat Cap de l’Aerodrom de Figueres, acompanyat pel President del Sindicat Agrícola es personà a l’edifici destinat a Escola, on el mestre Sr. Muntada estava donant les seves lliçons , manifestant, després d’un brevissim examen de l’edifici, que ell es quedava amb aquell local i que a les sis de la tarda estigués lliure i a punt per a esser-li entregat. I havent-li objectat el Sr. Mestre que sense una ordre prèvia per escrit no podia pas fer entrega d’aquell edifici destinat a Escola, a les dotze hores fou entregat a les oficines municipal el següent ofici que, copiat literalment en la seva part textual, diu: “Por sernos necesario para el alojamiento de personal volante y reuniendo condiciones la Escuela de niños de este Pueblo=Ruegole que ordene que para las 18 horas del dia de hoy este dicha Escuela desalojada y en condiciones de poderla habitar = Figueras -30-julio-1938”. Y en cumpliment
d’aquesta ordre fou ocupada per les Forces d’Aviació Militar l’edifici abans destinat a Escola de nois.
1939.– El 22 de gener, dues setmanes abans que les tropes nacionals entressin a Figueres, Juan Massanet Marcé, capità de l’arma d’aviació, ordena que es requisi el Sindicat Agrícola de Cabanes per a la instal·lació d’una indústria. L’ordre provenia del Tinent Coronel Spencer [full manuscrit sense membret, (10,5cm x 15,5cm)]
1939.- El local va ser confiscat i ocupat per la Falange Española y Tradicionalista y de las JONS, per considerar-lo un sindicat polític.
Un cop acabada la guerra civil del 1936-1939 foren abolits tots mena de sindicats i cooperatives agrícoles, però les autoritats franquistes conscients del paper dels sindicats agraris, crearen les esmentades Hermandades. Eren hereves, en certa manera, de les antigues Cambres Agràries d´Espanya, organitzades pel R.D. de 14 novembre 1890. Les Hermandades acomplien diferents tasques dins d´àmbit agrari local com la col·laboració amb les autoritats centrals a l´hora de planificar les collites, recollien i feien enquestes i estadístiques, comercialitzaven els productes, demanaven subvencions i defensaven els interessos dels agricultors de cada municipi. Eren, en definitiva, unes institucions molt properes al poble i als problemes quotidians de la pagesia. A: FONS ACAE110-130 / Cambra Agrària Local de Cabanes.
1939.- 2 d’abril (Acta Ple Municipal). Se da cuenta también de la venta de un saldo ó pico de algarrobas halladas en el Sindicato Agrícola por la cantidad de 25 ptas a Joaquín Torrent. Se ha cobrado también por venta de patatas, también del Sindicato por valor de 22’50 ptas de cuyas dos cantidades quedan cargadas al Sr Depositario que unidas a las anteriorment vendidas arronjan un total de 149 ptas.
1940.- El 14 de desembre se signa el decret d’incautació i la titularitat passa a la Falange Española.
1941.- El 30 de juny el Delegat Sindical Provincial envia una circular al Jutge Municipal demanant-li que ordeni a l’alcalde l’entrega de les claus del Sindicat al Jefe de la Hermandad de Labradores ja que d’acord amb les disposicions de 23 de setembre de 1939 i 14 de desembre de 1940 l’edifici s’ha incorporat a la Organización Nacional Sindicalista. El 2 de juliol, el jutge informa l’alcalde de la recepció de l’escrit.
1939-1952.- La Falange, amb la col·laboració d’un cafeter i una Comissió de Festes, va continuar l’activitat a l’edifici del Sindicat sota el nom de Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Cabanas, tot i no estar inscrita a la Cámara Oficial Sindical Agraria de Gerona. Durant aquests anys, diverses Comissions formades per joves de la població i Falangistes van organitzar festes al local i es va pintar.
1951?.- Dos matrius de talonari de la “Comisión Organizadora de Fiestas-Cabanas” que certifiquen el pagament dela quota mensual. No s’especifica la quantitat a pagar i la data del 1951 només consta en dos fulls.
Document cedit per Ricardo González Barbero
1952.- Per primera vegada se celebren eleccions extraordinàries i es legalitza la situació. El Cabildo de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Cabanas va quedar constituït amb aquesta junta:
President: Josep Marcó Estela
Vocals: Miquel Prim Gimbernat, Baldiri Hortal Rebarter, Josep Pellicer Sudrià i Joan Puigvert Lloveras
Secretari: Constantino Díaz Álvarez.
Ara, ja de manera oficial, la Hermandad es fa càrrec del Sindicat. La junta assumeix l’actiu i el passiu del Sindicat Agrícola i reconeix com a legítim i legal el deute que vencia el 1954. L’import no es va pagar per manca de fons, però es va formalitzar que es pagaria quan es pogués.
Des del primer moment es va exposar el desig de crear una Societat Recreativa que fes les funcions de la Comissió de Festes i l’organisme anomentat Hogar del Productor de la Obra Sindical de “Educación y Descanso”.
Los fines que se persiguen con la creación de los Hogares del Productor tienden a agrupar a los elementos de la producción en general, en torno a la bandera que la Obra Sindical “EDUCACIÓN Y DESCANSO” ha enarbolado por orden del Caudillo, para procurarle el acceso a los goces de la salud, la cultura, el arte y el deporte.
El document està signat per Constantino Díaz Álvarez, secretario de la Hermandad; José Marcó Estela, jefe de la Hermandad; Miguel Prim Gimbernat, jefe del Grupo de Educación y Descanso. El 24 de març del mateix any, Joaquín José Saurina, secretario de la Obra Educación y Descanso signa l’aprovació del reglament.
En els seus anys de funcionament, la Societat Recretiva va ser presidida per Miquel Prim Gimbernat, Josep Pomés Marcó, Jaume Puig Pagès i Carles Lloveras Argelés.
Continuant la tasca que ja havia desenvolupat el seu pare durant la República, Josep Noguer i Guerra va ser l’encarregat de controlar els Títols dels socis del Sindicat Agrícola, va portar la comptabilitat de la Societat Recreativa, des dels seus inicis, l’any 1952, fins a la seva dissolució, el 1967. Va portar la gestió del cinema, del 1961 al 1969 i l’administració de les diferents Comissions de Festes, així com la d’altres entitats del poble, en especial dels caçadors.
1952-53.- Es conserven les matrius de dos talonaris de la “Obra Sindical de Educación y Descanso-Cabanas” amb els comprovants d’haver pagat la quota de dues pessetes, import de l’entrada al ball del diumenge
1954.- El 18 de gener, es convoca una assemblea en la qual es reconeix el deute contret amb els socis de l’antic Sindicat Agrícola i els títols pendents d’amortització. Fruit de la mateixa Assemblea es transcriu la relació dels posseïdors de Títols amb la descripció del seu valor i del que suposaria amb l’increment del cost de la vida, des del 1940 al 1954, per tal de servir de base a la proposta d’emissió de nous Títols.
1956.- El Sindicat passa a la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos
1957.- Després de diferents demandes del soci Josep Noguer i sota la presidència de Josep Aguer Mallau, el dia 13 de gener es convoca una assemblea i es torna a reconèixer el deute.
El proper president de l’entitat va ser Vicenç Pijoan Sala, qui va fer construir la cabina per a projectar cinema, seguit per Vicenç Gimbernat Brugat.
1961-69.- Durant un temps, i fins a l’estiu del 1960, l’empresari Antoni Bares, s’havia fet càrrec de les projeccions de cinema. A primers del 1961, el veí de Palau-Saverdera, Pere Pagès Guanter, que ja explotava els cinemes de Roses, Palau-Saverdera, Castelló, Agullana i La Jonquera va reiniciar les sessions amb el nom de “Cine Moderno-Cabanas“. Durant aquests nou anys es van programar 662 sessions. La primera pel·lícula projectada fou “La maldición de Frankenstein“, el febrer de 1961 i l’última, “Atraco imperfecto“, el novembre de 1969. El preu de l’entrada va passar de les 8 ptes. de les primeres sessions, a les 12 ptes. dels últims anys.
1967.- El 7 d’abril i pensant en la festa de Sant Isidre, es convoca una reunió entre el Cabildo de la Hermandad, l’Ajuntament i el rector Mn Josep Balateu per tal de buscar la millor manera d’agermanar castellans i catalans. El nou sistema de quotes no va funcionar, la festa es va tancar amb pèrdues i es va crear un cert malestar al poble. El Hogar del Productor de la Obra Sindical de Educación y Descanso, no es va dissoldre però va quedar sense socis. La Sociedad Recreativa de “Educación y Descanso”, fundada el 1952, queda suspesa i es crea una “Comisión de Fiestas” formada per l’Ajuntament i la Hermandad, actuant de secretari Josep Noguer Guerra. Van ser presidents de la Comissió de Festes, Jaume Puig Pagès, Jaume Serra Rebarter, Ramon Prunella Teixidor, Agustí Pujolar Castañer, Pere Ylla Llombart…
1970.- El 22 de febrer es convoca una nova assemblea presidida per Narcís Tubau Parada, en la qual es torna a reconèixer el deute. Aquest mateix any s’elegeix el nou president de la Hermandad, el Sr. Jaime Puig Pagès. Sota la seva presidència es va confeccionar una nova relació de posseïdors de Títols amb nom i cognoms i la descripció de les quantitats que se’ls hi devia, inclòs l’increment del cost de la vida.
1976.- El decret de 8 d’octubre, assigna el Sindicat a la AISS (Administración Institucional de Servicios Socioprofesionales)
Amb l´adveniment de la democràcia, el marc legal fou reformat i les antigues Hermandades Sindicales transformades en cambres agràries locals. Foren establertes com a corporacions de dret públic pel R.D. 1336/77, i passaven a ser òrgans consultius de l´administració en la preparació, aplicació i elaboració de normes que afectessin l´interès agrari i òrgans de col·laboració per al desenvolupament i millora agrària. Establia també que els òrgans de govern eren el ple i el president. La gestió i tramitació de la Seguretat Social Agrària dels agricultors era portada per una Comissió Local de la Mutualitat Agrària, així que s´han conservat actes, documentació de l’anomenada corresponsalia, cotitzacions, liquidacions, afiliacions al règim especial agrari, petició de pensions, jubilacions i baixes per accidents … A: FONS ACAE110-130 / Cambra Agrària Local de Cabanes.
1980.- El 30 de juny, es va plantejar per part de l’Alcalde i algun regidor de crear l’Agrupació Cultural Recreativa de Cabanes.
1982.- Cambra Agrària Local de Cabanes. L’11 d’agost es reuneixen el president, els vocals i el secretari per parlar de les reformes que s’han de fer al local del “Sindicat”. L’Ajuntament està disposat a pagar les despeses a canvi de poder usar el local indefinidament. Es subscriu un conveni entre el president i l’alcalde per a l’ús del local, sense que això pressuposi una cessió de la propietat que queda a mans de la Cambra Agrària.
1985/91.- La «Cambra Agrària Local» cedeix gratuïtament el local de l’antic «Sindicat» a l’Ajuntament. Es restaura i modernitza l’edifici i es destina a «Local Social».
1985.- A la reunió de Junta celebrada el 10 de maig, la Cambra Agrària acorda cedir gratuïtament la finca a l’Ajuntament de Cabanes, amb aquestes condicions:
L’edifici s’ha de destinar a Centro Cultura, recreativo y cívico-social
L’immoble no es podrà vendre durant 99 anys
L’Ajuntament ha de cedir i acondicionar, dins el mateix edifici, un espai d’uns 50 m2 per a local de la Cambra Agrària
Es nomena Jaume Puig Pagès com a representant de la Cambra davant el notari
1985.- El Ple municipal del 6 de setembre acorda acceptar la donació amb les condicions pactades i nomenar l’alcade, Josep Terrats Gimbernat com a representant de l’Ajuntament davant el notari
1986.- Es tramita l’expedient de resolució de transmissió de bé immoble per cessió de la Cambra Agrària Local a l’Ajuntament de Cabanes. ACAE110-130-T1-15
1986-1991.- Es porten a terme les obres d’arranjament de l’edifici que tenen lloc en dues fases, primer la sala i posteriorment el bar.
Dibuixos de la segona fase del projecte de reforma de local per a centre cultural (1988)
1987-88.- Es crea l’Associació Cultural i Recreativa de Cabanes, presidida per Joan Llanet Payró i amb Núria Hubach Nogués de secretària. Josep Noguer Guerra hi col·labora com a cobrador. A part d’ocupar-se de l’organització de les festes, el 1988 editaren la primera “Revista de Cabanes”, publicació anual que es va mantenir un mínim de 7 anys.
1991.- El dissabte 18 de maig, a les 12 del migdia, s’inauguren les obres del Local social i de la Cambra Agrària. A partir del 18 de gener de 1992 s’obre al públic el bar del Local Social.
2009/10.- Es reforma el bar del «Local Social» i s’inicien els obres d’ampliació de l’edifici, aixecant un pis sobre el bar.
2016.- Es porta a terme l’arranjament del primer pis del «Local Social» per destinar-lo a sala polivalent.
2017.- S’inaugura la sala “El Sindicat”, al primer pis del Local Social. En motiu de la inauguració es va preparar un quadre resum de la història de l’edifici des del 1932 al 2017, un tríptic i una exposició de la història del Sindicat Agrícola de Cabanes formada per set plafons: cronologia, els socis, l’edifici, la construcció, reglaments i estatuts, cartes i oficis, actes.
Fonts:
Arxiu Municipal de Cabanes
Notes i memòries de Josep Noguer Guerra
Documents cedits per Quimet Pey i Quimeta Viñolas
Documents cedits per Marta Noguer i Plujà i Lídia Altimira Noguer
Des de Cabanes. Festa Major. Nomenament. Estrena del edifici del Sindicat i nomenament de Josep Llombart. Emporda Federal, 21/01/1933, pàg. 4 [… L’estrena d’un hermós edifici, del Casal de l’Agrupació del Sindicat Agrícola, proveït de tot el confort i estètica moderns, on hi va gravat interiorment el lema patriòtic de la República …]
Antigament, una vegada l’any, el senyor feudal, a través del batlle del poble, convocava els vilatans a la plaça del poble per fer el recompte d’armes i veure’n l’estat de conservació. Eren les revistes d’armes i tots els convocats hi havien d’assistir, sota la pena d’una multa.
Al llibre de cúria de Jaume Grau, notari de Cabanes (AHG Cb 9), hi apareixen dues revistes d’armes, realitzades l’any 1639. El perill d’imminents atacs dels francesos i el setge de Salses podria ser la causa de què aquest any es fessin dues mostres d’armes.
El març de 1639, es té notícia dels preparatius de guerra que feien els francesos al Llenguadoc. L’estiu del mateix any el virrei comte de Santa Coloma va convocar el sometent general per la campanya de Salses contra els francesos.
El 23 de desembre de 1639 el virrei comte de Santa Coloma va decretar un edicte de sometent general que quedà sense efecte perquè, mentre es reunia el sometent, el 6 de gener de 1640 a les vuit del matí les tropes franceses es rendeixen, d’armes.
Els textos en llatí fan difícil la comprensió dels documents. A la primera revista només hi apareix citat el batlle, en canvi a la del 26 de desembre ens especifica que la convocatòria és feta per Baldiri Laboria, batlle, en nom de la Il·lustríssima Senyora Magdalena de Rocabertí i Safortesa vídua de l’Il·lustríssim Senyor don Francesc Jofre de Rocabertí i d’Anglesola, comte de Peralada i de dit castell de Cabanes, a Déu gràcies, vescomte de Rocabertí, i que queden convocats tots els homes entre els vint i els seixanta anys.
El mes d’abril es presentaren 54 homes amb aquestes armes:
31 arcabussos
3 escopetes
2 mosquets
9 espases
1 panart (simitarra)
pòlvora, municions i altres complements
11 persones declaren no tenir armes
El mes de desembre es presentaren 43 homes amb aquestes armes:
27 arcabussos
24 espases
1 pedrenyal
municions
9 persones declaren no tenir armes.
Tot i que molts dels 43 cabanencs presentats al desembre són els mateixos de revista practicada el mes d’abril, és curiós que es presenten 11 persones menys i que hi ha canvis en l’armament revisat, es perden 4 arcabussos, les escopetes i els mosquets, peró es guanyen 15 espases. Caldria saber si les variacions són degudes a mancances de les revisions o al fet d’haver participat en algun conflicte armat.
Cabanes - Alt Empordà 