Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Category Archives: Persones


by 2 comentaris

Josep Rebarter Bech

Josep Rebarter i Bech (Cabanes, 1919-1989)

Descendent de la família coneguda com a Can Nuri, Josep Rebarter, fill de Joan Rebarter i de Quimeta BSant Isidreech, va néixer a Cabanes el 1919. El 1947 es va casar amb Remei Gou Ginjaume i van tenir una filla. Sempre va viure al carrer Dos de maig, a la casa on antigament hi havia hagut la taberna de “Ca l’avi Nuri”, el seu avantpassat. La família també era coneguda amb el nom de “can Brusés” perquè el seu avi que era boter, amb l’entrada de la fil·loxera, es va quedar sense feina i va passar a ser el masover de la casa dels Brusés.

Pagès de professió, Josep Rebarter va ser un home amb grans inquietuds artístiques i culturals i un gran enamorat del poble. En el seu temps lliure pintava, treballava la fusta, es dedicava a l’artesania i donava suport a la Unió Esportiva Cabanes. Seguint la tradició familiar, va col·laborar activament en el manteniment i millora de la festa de la Sembra de Pinyons. El 1960 va escriure el nou text de la representació i durant molts anys la va dirigir i hi va actuar representant diferents papers, destacant especialment com a Sant Isidre.

També va actuar i dirigir obres de teatre. El 1960 va impulsar i dirigir l’agrupació teatral de Cabanes, que en només tres anys va representar: Doña Clarines, Mal año de lobos, Els germans Ferrarons, El llop, Els milions de l’oncle i alguns sainets. Però Josep Rebarter no solament dirigia els actors, també feia d’apuntador i s’encarregava dels decorats.

Josep Rebarter va morir a Cabanes, el 15 d’abril de 1989.

Bibliografia:

Recull de premsa:


by 3 comentaris

Cristina Simon i Mencion

Cristina Simon i Mencion (Cabanes, 1972). Advocada i escriptora

Bibliografia:

Cristina Simon

“La bossa dels cors” va ser presentat per Maria Carme Ferrer, el dia 3 de juny de 2015, al restaurant Syrah de Girona, el dia 5 de juny. Martí Sans, professor i Maria Carme Ferrer, presidenta del Gremi de Llibreters de Girona, el van presentar a la Sidreria Txot’s de Figueres i el 9 de juliol, Joaquim Torrecillas, regidor de cultura i Carme Ferrer el presenten a la Biblioteca Comarcal de Blanes.

El 22 de gener, la Cristina ha vingut a Cabanes per parlar-nos  del seu llibre.  L’acte organitzat pel Club de Lectura de Cabanes ha estat presentat per M. Carme Ferrer i Martí Sans

Cristina Simon

Recull de premsa i entrevistes:

Fotos:


by Deixa un comentari

Escriptors/es, traductors …

Ronald Puppo (Sant Francisco, 1954) Des de 1994, treballa a la Universitat de Vic, on dóna classes de traducció, de llengua anglesa i de civilització i cultures de països anglosaxons.

Bibliografia:

Ma Rosa Serra Milà. Bibliotecària, filòloga, professora …

Bibliografia:

  • “Estudi sobre Empordà Federal, setmanari publicat a Figueres de 1911 a 1923, i de 1930 a 1939”, treball inèdit de doctorat, s.d., 38 p (coautora: Anna Maria Velaz i Sicart)
  • Refranys i frases fetes a la llengua literària del segle XVIII. A: Cabré, Miriam. Actes del tretzè Col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes, Universitat de Girona, 9-12 de setembre de 2003. L’Abadia de Montserrat, 2006
  • Dialnet. Articles de revista i llibres
  • Traces. Base de dades de llengua i literatura catalanes
  • Universitat Autònoma de Barcelona

Recull de premsa

Roser Vila Roca i Mar Morollón Pardo


by 12 comentaris

Pere Serra i Prim (abril,1820-juny,1889)

Pere Serra i Prim, pagès i cronista històric

coberta2

Vegeu:

Pere Serra i Prim
Aquy se trubarà … Llibreta de memòries d’un pagès de Cabanes.
Pere Serra i Prim (Cabanes,1820-1889).
Introducció i notes a cura d’Antònia Gimbernat i Gou
Ajuntament de Cabanes, 2022 – Presentació: 4/11/2022

memòriesFill de Pere Serra Brusés i de Caterina Prim Pagès, Pere Serra i Prim va néixer a Cabanes, el 10 d’abril de 1820.

El 23 de setembre de 1848, es va casar amb Magdalena Malloll Giralt, filla de Pere Mallol i de Francesca Giralt, de Cabanes. Pere i Magdalena van tenir cinc fills, dels quals en van sobreviure dues noies, Francesca i Caterina. Francesca es va casar amb Francesc Miró Fortià i van ser els pares d’Enric Miró i Serra.

El seu nom apareix en algunes de les actes municipals. El 25 de desembre de 1872, junt amb els altres pabordes,  signa l’acta de la reunió convocada per parlar de l’organització de la propera festa de Sant Vicenç i el 23 d’octubre de 1876, la seva firma apareix junt a la d’altres veïns convocats per tractar de la reparació dels camins i marges afectats per les avingudes de la Muga i el Llobregat.

Així descriu Pere Serra els seus orígens:

Aquy se trubaran als difuns de esta casa des de que se es furmada que es en dos matrimonis als cuatra consortes fadristerns los dos: Pere Serra y Labori y Margarida Bruses y altres dos Juan Prim y Catalina Pages y Arnall. Areu de Pere Serra y pubilla de Juan Prim furmaren hun matrimoni y jo Pere Serra y Prim fill dels dos.

i el seu matrimoni:

Matrimoni se ha cuncurdat entra jo Pere Serra y Prim y Matdalena Mallol y Giral filla tambe del pobla de Cabanas encuntranma jo Pera en edats de 28 añs y la Matdalena en edats de 24 cumplits en 11 de febrer hultims y esta funsiho fou al dia 23 de 7bra de 1848.

Pere Serra Primarbre genealògic de Pere Serra

Al llarg de la seva vida, Pere Serra i Prim va deixar constància escrita de les seves vivències, del que passava al seu entorn i del que llegia a la premsa. Les seves memòries són un valuós document per explicar les guerres carlines i la petita historia de Cabanes al llarg del segle XIX.

Document digitalitzat [ACAE111-98-T2-118] |  Fitxa

Transcripcions: Llibreta de comptes | Crònica familiar i local | Crònica històrica

Crònica local-segle XIX

Els textos, que tracten tres temàtiques ben diferenciades, es troben aplegats en dues llibretes, tamany quartilla:

  1. Llibre de comptes.- La llibreta petita, explica les collites d’olives i raïm. Consta de 24 fulls plegats, amb només quinze planes escrites, de les quals set parlen quasi exclusivament de les collites d’olives, des del 1857 al 1888 i les altres vuit descriuen les collites de raïm, des del 1843 al 1888, acabant amb una petita referència a la fil·loxera. És interessant la descripció dels fenòmens meteorològics i de les malalties que malmetien les anyades. [Any de 1884] Depues de la filusera que 3 añs a qens rudea moltas viñas estan perdudas y moltas eson a clapadas … … Añ de 1885 la filuxera a tirat aban per acabarlas de matá y tabe al gam del desfulla…
  2. La llibreta gran, formada per 32 fulls plegats, descriu vivències de l’autor. El text es pot llegir pel davant i pel darrera.
    • Crònica local i familiar: Començant per davant, hi ha trenta cinc planes dedicades a explicar temes familiars: naixements, defuncions, compres, despeses d’obres … però també anècdotes i fets del poble: construcció del campanar i altres obres que es feien a l’església, conflictes entre el poble i algun capellà, epidèmies, etc … Les entrades no segueixen un ordre cronològic, cosa que fa pensar que Pere Serra escrivia el seu diari tot intercalant records del que havia viscut des del seu naixement, el 1820, fins al 1888, poc abans de la seva defunció. La nota sobre la seva mort  i les tres últimes planes estan escrites pel seu gendre, Francesc Miró y Fortià.  Vegeu: Crònica local-segle XIX
    • Crònica històrica.- Girant la llibreta i començant per l’altre costat, trobem vuitanta set planes dedicades bàsicament a les guerres carlines, incidint especialment en els aspectes que afectaven a Cabanes i al seu entorn, però sense oblidar fets ocorreguts a Navarra o Madrid. També explica la guerra de l’Àfrica i altres fets polítics. La crònica comença amb aquestes paraules: Aqui se trubara la relació de la Guerra dels Carlins cumensan lo hañ 1838 los carlins se alsaren o lebantaren serca el añ 1830: Carlins … faburitos de Carlos 3r y contra al gubern actual y S.M. Maria Cristina Mare de S.M. Isabel 2a … cum a Viuda de Fernandu 7º presida Reyna: en tal añ 38 furtificaren aquest pobla de Cabanas y altras de est ruedo …

Notes:

  • El relat es pot considerar una crònica del seu temps, basada en el que veia, el que li explicaven i el que llegia a la premsa, poques vegades expresa opinions o valoracions personals.
  • La major part de les entrades del diari comencen amb l’expressió: Aqui se trubaran …

Recull de premsa:


by 2 comentaris

Gregori Blaha Casals (?-1836)

Gregori Blaha Casals, metge (Mataró, ?-Cabanes, 1836)

Fill d’Antoni Blaha, cirurgià, i de Llúcia Casals Anglí, Gregori Blaha, era natural de Mataró i va ser cirurgià de Cabanes.

Antoni Blaha, el seu pare, va ser cirurgià, segurament a Mataró, i l’oncle, Estanislau Blaha, va ser doctor en Medicina, a Centelles. Els dos es van casar amb dues germanes Llúcia i Teresa Casals Anglí, germanes i filles de metges. Bonaventura Casals Oriol, avi matern de Gregori, era figuerenc i va ser doctor en medicina a la Barceloneta.

L’oncle, Estanislau Blaha Casals, el 1782 i en motiu la guerra amb les forces britàniques, va viatjar a Maó per treballar com a “practicante” de cirurgià i el 1796, va estar treballant a la Barceloneta.

El 10 de febrer de 1819, Gregori Blaha Casals, que ja devia ser cirurgià de Cabanes, es va casar amb Maria Ramis Pont (1798-?), filla de Rafel Ramis Clarà i d’Antònia Pont i Casadevall, dues de les famílies més rellevants del poble, els Ramis i els Romaguera.

casament de Gregori Blaha i Maria Ramis

Gregori devia tenir una bona preparació acadèmica i es preocupava per “reciclar-se” professionalment, ja que el trobem a una “Lista de Sres suscriptores”, amb la cita: “D. Gregorio Blaha cirujano de Cabanas”.

El text apareix al final del llibre d’Antonio Scarpa
“Tratado de las enfermedades de los ojos”, editat el 1828.

També apareix a la relació de metges i cirurgians de Catalunya registrats a l’Acadèmia de Medicina de l’any 1840: “BLAHA i CASALS, Gregori. Cirurgià, registrat al partit de Figueres l’any 1840, amb exercici a Cabanes (RAMC, 1840,22/144)“.

A: “Gimbernat. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència”, núm. 55” (2011)

En aquest cas, les dades de l’Acadèmia de Medicina no estan prou actualitzades, ja que Gregori Blaha havia mort el 5 de gener de 1836, deixant quatre fills: Joaquim (1819), Joan (1821), Rosa (1826) i Antònia (1828).

La filla petita, Antònia Blaha Ramis, el 4 de desembre de 1847, es va casar amb Antoni Aguer Hors, fuster, i van tenir un fill, Baldomer (1849-?) qui, el 1875 es va casar amb Carme Salleras Soler. Els descendents d’alguns dels seus fills: Arcadi, Mercè, Júlia i Teodor, encara viuen al poble o al seu entorn.


by 4 comentaris

Isidre Clos Pagès (1828-?)

Isidre Clos Pagès (Cabanes, 1828-?) Propietari, polític i maçó

Fill de Paulí Clos Arbosser, de Biure, i de Llúcia Pagès Casanovas, de Cabanes, va néixer al poble de Cabanes, el 4 de juliol de 1828.  Paulí Clos i Llúcia Pagès, els seus pares, s’havien casat, a Cabanes, el 15 de maig de 1826.

Els avis paterns foren Isidre Clos Corominas, de Biure, i Elisabet Arbosser Marull, de Terrades, casats el març de 1791, i els avis materns, Pere Pagès Costa i Maria Casanovas Vinyes, de Cabanes, casats el 8 desembre de 1792.

El 3 de març de 1855, Isidre es va casar -a Cabanes- amb Anna Rebarter Prim, nada al mateix poble, el 19 de febrer de 1833. Els testimonis de la cerimònia foren Josep Aguer, de Cabanes, i Sebastià Clos, de Biure. Anna era filla d’Antoni Rebarter, de Vilabertran i de Margarida Prim, de Cabanes.

Casament d'Isidre Clos i Anna Rebarter

Fragment del registre del casament, celebrat a Cabanes el 3 de març de 1855

Arbre geneològic de la família Clos

El 1855, quan es va casar, Isidre vivia a Santa Llogaia d’Alguema. El 1881, formava part de la Lògia Luz de Figueras i residia a Delfià. Als llistats apareix amb el número 28, grau 1 i consta com a propietari de Delfià, amb el sobrenom de Garibaldi.

Lògia maçònica La Luz, de Figueres (1880-1947). ACAE111-98-T2-69
Lògia Maçònica La Luz de Figueres

A partir del 1882, les citacions de la premsa el situen a Cabanes, participant activament en política. El 1891, va sol·licitar l’afiliació a la Lògia Progreso Portbouense i el 1892, possiblement va participar en la creació del triangle maçònic de Cabanes, que depenia de la Lògia de Portbou. Roger Olivella i Pujol ho ha pogut confirmar en estudiar els papers de la lògia Progreso-Portbouense, dipositats a l’Arxiu de Salamanca.

A banda de la seva vinculació amb la maçoneria, políticament es va integrar al Partit Republicà Progressista.

Josep Clos Sot, militar retirat, era cosí d’Isidre Clos Pagès.

Bibliografia:

  • El 1881, apareix citat com a component de la Lògia Luz de Figueras, amb el grau 1 (aprenent) i el sobrenom de Garibaldi. La cita ens explica que és propietari i que, en aquells moments, viu a Delfià. A: Clara Resplandis, Josep. Los masones de Figueras en el siglo XIX
  • El 1882, remet una carta al director del diari La Unión queixant-se de l’actuació del comitè del Partit republicà federal, de Cabanes. A: La Unión, 16 de juliol de 1882
  • El 16 d’agost de 1883, el cap de la Guàrdia Civil es va personar a la seva casa de Cabanes, suposadament per portar-lo pres al castell de Sant Ferran. En no trobar-hi ningú, van esbotzar la porta i registrar la casa… El Ampurdanés, 16 de setembre de 1883
  • El 1887, el trobem participant en recollides de diners per a la “Asociación benéfica para el socorro de presos y emigrados políticos republicanos”. El Ampurdanés, 5 de juny de 1887
  • El 1890, signa un document del “Comité Republicano Progresista”, del districte judicial de Figueres. A: La República, 15 de juny de 1890
  • Un mes després, el trobem com a president del “Comité local de Cabanas”, en la reorganització del “Partido Republicano Progresista”. A: La República, 20 de juliol de 1890
  • El 1891, va sol·licitar l’afiliació a la Lògia Progreso Portbouense, amb el grau 3 (mestre). A: Boletín Oficial del Gran Oriente Español, 1 de novembre de 1891, pàg. 4


by 5 comentaris

Josep Monegal Ramis

Família Ramis de Cabanes

Josep Monegal Ramis (Cabanes, 18/1/1867 – Figueres, 5/7/1921)
Procurador de tribunals, periodista i polític.

Biografia: Mancomunitat de Catalunya  |  Annals IEE

Josep Monegal RamisFill de Pere Monegal Alsina (Berga, 1835 – Figueres, 1890) i d’Elvira Ramis Jordà (Cabanes, 1845-Figueres, 1907), va néixer, el 1867, al carrer Canal, 1, de Cabanes. Els cognoms de la seva mare el relacionen amb la nissaga dels Ramis, de Cabanes i amb la família Jordà, de Pont de Molins.

La casa de la família Ramis actualment té el número 5 i era l’immoble que coneixiem com a can Benet, un edifici de planta baixa i dos pisos, de 130 pams d’ample per 70 de profunditat i que per la part de migdia llindava amb la capella de Sant Sebastià.

El 24 d’octubre de 1893, va obtenir llicència eclesiàstica per casar-se amb Emília Roura i Casabosch, natural de Banyoles, filla de Martirià Roura Sala i d’Ignàsia Casabosch Soler. Van tenir tres fills: Antoni, nat a Cabanes el 21 de maig de 1896, Carmelo, nat també a Cabanes el 12 d’agost de 1898 i Ma Dolors, nada a Figueres el 1907.

El 22 d’abril de 1894,  va inaugurar un Cercle Republicà, a Cabanes, que tenia la seu en un espai de la seva pròpia casa i on s’hi celebraven reunions, festes i balls. Aquesta sala, molt probablement, es trobava situada entre el seu habitatge i la capella de Sant Sebastià, ja que en aquest espai, durant la Segona República, també hi va funcionar un Centre Republicà. Dies abans de la festa republicana celebrada a Cabanes l’abril de 1894, Josep Monegal va tenir un incident al cafè del Casino Menestral on va ser insultat i apallissat.

El 1900, Josep o Pepito, com se’l coneixia familiarment, va entrar de regidor a l’Ajuntament de Cabanes però va presentar renúncia al ple del 29 de desembre de 1901 perquè deixava la casa del poble i es traslladava a Figueres per exercir la seva professió de procurador de tribunals, amb despatx al carrer Sant Pau, 16.

També es dedicà a la política, de jove des de Cabanes i després des de Figueres. Els primers anys, el trobem al costat dels republicans i més tard amb el Partit Liberal Autonomista. Va ser diputat  de la Mancomunitat pel districte de Figueres i va participar en la defensa del projecte d’Estatut d’Autonomia de 1919.

Els anys 1902-1904, fou president del Casino Menestral de Figueres i el seu retrat havia estat exposat a la sala de juntes de l’entitat. Vegeu l’article dedicat al centenari del Casino i publicat per la revista Canigo, 1/10/1956:  … Figuras ilustres de la sociedad. En la Sala de Juntas del Casino, además del retrato de Narciso Monturiol, Presidente Honorario, hay los de aquellos presidentes que màs se distinguieron por el progreso material y espiritual de la entidad. Sus nombres son: Juan Matas Hortal, Claudio Díaz Marqués, Fèlix Jaume Gelart, Francisco Suner Capdevila, Martín Carreras Rebugent, José Monegal Ramis, Juan Ma Bofill Roig, Tomàs Jou Barbosa, Pelayo Massanet Simón, Enrique Serra, Pedró Vives Casademont y Gerardo Garriga Barberàn…

També fou vice-president de la societat «Sport Figuerense“

El 1906 era director del setmanari: El Combate. Semanario Republicano Autonomista.  Més endavant, va dirigir el diari “La Tribuna. Periódico liberal monárquico de avisos y noticias”. El 1914, al carrer Ample, 26, 2º, de Figueres, hi té el despatx de procurador i el d’administrador del diari “La Tribuna”

Josep Monegal RamisA les eleccions municipals del 12 de novembre de 1905, va obtenir 111 vots, com a candidat de la coalició de la Unió Republicana i Catalanista. El 1917 es presentà com a candidat a la Diputació Provincial, amb els lliberals.

Va morir el juliol de 1921. A la ressenya del diari “Alt Empordà” hi diu: don Josep Monegal i Ramis, digne representant de les nostres terres en l’entitat cabdal de Catalunya on hi ostentava una filiació francament i efusivament autonomista. El seu historial polític podríem dir que culminà intervenint en nom de partit lliberal autonomista en la magna Assemblea d’Ajuntaments a favor de la llibertat de Catalunnya, on féu radicals afirmacions de fe nacionalista. Mentre que a “La veu de l’Empordà” hi deia: Don Josep Monegal Ramis, diputat de la Mancomunitat pel nostre districte i vice-president del «Sport Figuerense». Particularment era un home que pel seu tracte afable i cordial s’havia conquerit qui sap les simpaties de tots els qui havien tingut avinentesa de tractar-lo; en política militava en el partit lliberal autonomista, distingint-se tothora pel seu amor a la terra que l’havia vist néixermanuscrit

Els germans Galera Monegal han cedit el manuscrit titolat “Algo” compost per Josep Monegal, abans dels 18 anys, amb tres poesies: “A España”, “La primavera” i “El cementerio. Soledad”, un text sobre el Monestir de Vilabertran que va ser presentat als Certamens de Figueres i Sant Feliu de Guíxols de l’any 1885 i un altre sobre l’Empordà, amb la descripció d’alguns pobles, entre els quals hi consta Cabanes

El caràcter de Josep Monegal i la seva activitat política i periodística, el van portar a mantenir agres enfrontaments dialèctics amb els seus adversaris. Recull de premsa:

Fonts: Família Galera Monegal, premsa local i registres parroquials

Més informació:

Família Jordà – Pont de Molins

Pere Monegal i Alsina (Berga, 1835 – Figueres, 1890), pare de Josep Monegal Ramis

Pere era fill de Josep Monegal Martí de Sant Llorenç de Morunys, avui comarca de Solsona i de la seva segona esposa, Elena Alsina Patzi, natural de Casserres al Bergadà, ambdós vidus. L’hereu familiar de can Monegal fou Esteve, el primogènit de primer matrimoni de Josep Monegal Martí i Josepa Soler, fundador de la colònia industrial coneguda amb el nom de l’Ametlla de Casserres o Colònia Monegal. [més informació]

Pere, fadristern de la família Monegal, va treballar en les obres del traçat ferroviari que en aquella moment havia de connectar el territori català amb França. Així fou com arribà a l’Empordà i el 17 d’octubre de 1864 obtenia dispensa matrimonial per casar-se amb Elvira Ramis Jordà (Figueres, 1845 -Cabanes, 1907), pubilla de can Ramis, filla d’Antoni Ramis Pagès (Cabanes, 1817-1875) i de la seva segona esposa, Mònica Jordà Toll (Figueres,1819-Cabanes, 1898). La cerimònia va tenir lloc el dia 31 d’octubre de 1864. A: Ampurdanés, El , 3/11/1864.

Fills de Pere i Elvira: Josep (1867), Remei (1868), Joaquim (maig1872), Joan (nov. 1876)

Pere Monegal. Font: Luis Casas

El 1872 Pere era Jutge Municipal de Cabanes. Boletín Oficial de la Provincia de Gerona, 58, 3 /05/1872.

El 1876 Pere Monegal presentava denúncia a la Vicaría General de Gerona acusant la seva esposa d’adulteri. El judici durà entre 1876 i 1887, quan el 14 de novembre va sortir la sentència que decretava el divorci i separació definitiva de la parella a causa de l’adulteri i condemnava Elvira Ramis a pagar les costes del judici. Des de l’inici del judici, els dos fills grans del matrimoni, Josep i Remei, visqueren a Figueres amb el pare, mentre el fill petit nat el 14 de novembre de 1876 es quedava amb la mare a Cabanes. Joaquim, nat el 1872, ja havia mort.

A l’Arxiu Diocesà es conserva l’expedient:

  • CAT ADG 1 2 5 5 2 Proc. Mod. 11609 Pere Monegal i Alsina, natural de Berga i veí de Figueres, contra la seva muller, Elvira Ramis i Jordà, natural i veïna de Figueres, en causa de separació per adulteri (1876 juliol 29 – 1877 novembre 21)
  • CAT ADG 1 2 5 5 2 Proc. Mod. 11613 Continuació del procés iniciat per Pere Monegal i Alsina, natural de Berga i veí de Figueres, contra la seva muller, Elvira Ramis i Jordà, veïna de Cabanes, per adulteri (1880 desembre 06 – 1887 abril 04)

Pere Monegal va morir a Figueres el 7 de desembre de 1890. A la nota de la seva defunció apareguda al “Semanario de Figueras : periódico tradicionalista” del 13/12/1890 hi consta que era “empleado en la estación de ferrocarril”. Elvira Ramis va morir a Figueres el 20 de març de 1907 i va ser enterrada al cementiri de Cabanes.

Joan Monegal i Ramis (Cabanes, 1876-Figueres, 1961) (germà de Josep Monegal Ramis). Industrial, director del periòdic de tendència republicana autonomista lerrouxista, El Combate (1905-1907), republicà federal, regidor de l’Ajuntament de Figueres (1930-1931), soci de la Unió gremial de Figueres, secretari general de la Cambra Agrícola de l’Empordà (1910-1911)

Entre 1895 i 1898 Joan va estar lluitant a la Guerra de Cuba. Enric Miró, a les seves cartes, parla d’ell i l’anomena “Juanito Ramis”. Juan es casà amb Dolors Moret Sardà i van viure al c/ Muralla de Figueres.


by 1 comentari

Guinedilda

Guinedilda d’Empúries (?-900)

Guifre el PilósLa primera referència històrica al lloc de Cabanes la trobem l’any 885, quan la comtessa Guinedilda, dona de Guifré I, va cedir unes terres, que tenia en aquesta vila, al monestir de Sant Joan del Ter (posteriorment de les Abadesses).

Vegeu: Francesc Montsalvatge. Colección diplomática del Condado de Besalú. Vol. XV (p. 17)

No es coneixen amb exactitud els orígens familiars de Guinedilda,  filla d’un Sunifred, i al llarg dels temps se n’han donat diferents hipòtesis:

  • Els cronistes medievals la presentaven com a filla del comte Balduí de Flandes “braç de ferro” i de Judit, germana de Carles del Calb. Fa temps que està documentat que aquesta filiació és incorrecta
  • En un document del 26 de juny de 885, es declara que la comtessa tenia terres a Cabanes d’Empordà comprades pel seu pare Sunifred.
  • Martí Aurell en fa una dama cerdana, possiblement filla de Sunifred abat de Santa Maria de la Grassa, fill d’Oliba I de Carcassona
  • També es diu que podia ser filla del fidelis Sunifred, fill del fidelis Borrell, el qual és gairebé segurament el mateix Borrell comte d’Osona-Cerdanya-Urgell
  • Possible filla Borrell I de Cerdanya-Urgell-Osona, hauria estat, en aquest cas, cosina segona de Guifré el Pelòs [Sobrequés i Callicó, Jaume ; Morales i Montoya, Mercè. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. Base, 2011]
Guinedilda

Aurell, Martin. Les noces du comte : mariage et pouvoir en Catalogne (785-1213) Pub. de la Sorbonne, 1995

Sense poder confirmar exactament qui era el pare, sí que hi ha constància d’unes actes en les quals Guifré i la seva esposa, amb motiu de la fundació i consagració del monestir de Sant Joan de la vall de Ripoll i de la professió religiosa de la seva filla Emma, declaren: et ego Winidildes comitissa jam dicta trado ibi in comitato Impuritano in villa quae nuncupant Kabannas omnem portionem mihi deditam quem ego ibi habeo proefatam villam de comparatione de cuondam qatrem meum nomine Seniofredo. Amb la qual cosa es confirma que el pare de Guinedilda es deia Sunifred i que aquest va donar a la seva filla unes propietats situades a Cabanes i en altres indrets del comtat d’Empúries.

Guinedilda (també dita Guinedell o Guinedella) es va casar als voltants de l’any 870 amb el seu cosí segon, Guifré, amb qui va compartir el poder i va participar braç a braç en les seves decisions. En tots els documents de l’època on apareix el nom de Guifré I, ella també s’esmenta com a comtessa de ple dret, mai com a simple consort. Amb els seus nou fills, Guifré i Guineguilda també van actuar amb sentit d’estat. Prova d’això és que en van oferir dos a l’Església com a oblats, però no en un lloc qualsevol: als monestirs que acabaven de fundar a Sant Joan de les Abadesses i a Ripoll, dos llocs clau pel control del territori. Va ser en aquest últim monestir on van enterrar Guifré I el 897 i uns tres anys després probablement també Guinedilda.

Fills de Guifré i Guinedilda:

  • Guifré II Borrell de Barcelona (874-911), comte de Barcelona.
  • Miró II de Cerdanya (878-927), comte de Cerdanya i Besalú.
  • Emma de Barcelona (880-942), abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
  • Sunifred II d’Urgell (880?-948), comte d’Urgell.
  • Radulf de Barcelona (885-940/942), bisbe d’Urgell i abat de Ripoll.
  • Sunyer I de Barcelona (890-951), comte de Barcelona.
  • Ermessenda de Barcelona (?-925).
  • Cixilona de Barcelona (o Xixilona o Quíxol) (?-945), abadessa del monestir de Santa Maria del Camí fundat per la seva germana Emma el 921.
  • Riquilda de Barcelona.
  • Guinidilda de Barcelona (?-923) casada amb Ramon II de Tolosa.

Comtes de Barcelona: Arbre genealògic

Des del 1945, Guinedilda, amb el nom de Guinadell, i Guifré el Pilós, es troben representats com a gegants de Ripoll.

Bibliografia:


by 4 comentaris

Família Ramis

Més informació: Cabanes. Casals amb història

Els Ramis, avantpassats dels Ramis que encara viuen a Cabanes, foren una de les nissagues influents del poble dels quals se’n troben referències, des del segle XIV.

  • 1347.- El 7 de març l’abadessa de Sant Feliu de Cadins va establir el molí anomenat de la Cavalleria o de la Milícia a Ramon Ramis, natural de Molins i veí de Cabanes, per una entrada de 500 sous i un cens de 320 sous (ADG, Cadins 411). El 1351, el molí passava a la seva filla Cília (ADG, Cadins 438) Qui sap si aquest fou el primer Ramis del poble!
  • 1579.- Antic Puig –avantpassat dels Puig i Casadevall-, es casa amb Margarida Ramis i Requesens, filla de Francesc Requesens –àlies Ramis- i d’Antiga Ramis, pagesos de Cabanes.

Entre els segles XVII i XVIII, sovint els trobem relacionats amb les famílies de més prestigi de Cabanes: els Carreras, els Puig Casadevall, els Pont, els Aguer i d’altres i també amb personalitats de la comarca.

Als registres parroquials del segle XVII, hi apareixen tres branques:

  1. Jaume Ramis (?-1631). Casat amb Magdalena
  2. Francesc Ramis (?-1629). Casat amb Caterina
  3. Pere Ramis (?-1669). Casat amb Margarida. Pere, possiblement sigui fill de Jaume o de Francesc i els seus descendents van donar continuïtat a la nissaga dels Ramis. Un altre Pere Ramis, hereu de Pere Ramis i Margarida, fou  familiar del Sant Ofici. El seu fill, Rafel Ramis Aguer, consta com a propietari del mas de La Caseta, conegut també com a La Caseta d’en Ramis.

Al llarg del s. XVII, els Ramis de Cabanes es relacionen amb els Pallisser de Llers. Gregori Pallisser, un membre d’aquesta família a principis del segle XVIII va escriure el llibre “Llibre de racionaris de la vila del Castell de Llers”

Al segle XVIII, trobem tres branques formades pels germans Josep, Joan i Rafel Ramis Vilanova.

  1. Josep. Va tenir dos fills:
    • Josep, sabater de professió. Sempre va viure a Cabanes . A finals del segle XIX, aquesta branca es va extingir per manca de descendència masculina
    • Rafel, mestre de cases o “peirer”. Es va casar a Argelager i va viure un temps a Tortellà. Els seus descendents encara viuen el poble i conserven l’àlies de “can peirer” en record del seu avantpassat
  2. Joan. Des de primers del segle XIX, ja no es coneix cap descendent
  3. Rafel. Casat amb Clara Clarà, el seu hereu va contraure matrimoni amb Antònia Pont i Puig-Casadevall (àlies Romaguera). Al llarg del segle XIX, aquest branca és l’única que es va relacionar amb les famílies més influents del poble i de la comarca. Un dels seus descendents fou Josep Monegal Ramis (Cabanes, 1867 – Figueres, 1921), procurador dels tribunals i escriptor. El seu caràcter i la seva activitat política i periodística, el van portar a mantenir agres enfrontaments dialèctics amb els seus adversaris tal com reflecteix la premsa de l’època.

Més informació:


by 2 comentaris

Cabanes recorda Joan Guillamet i Tuèbols

Homenatge a Joan Guillamet

Divendres, 23 de gener de 2015, Cabanes va retre homenatge a Joan Guillamet i Tuèbols, amb la lectura d’una selecció dels seus escrits que parlen del nostre poble:

L’acte va ser organitzat pel Club de lectura de Cabanes i l’Ajuntament de Cabanes, amb la col·laboració del Grup de teatre 125 volts i l’Associació cultural “Els potamolls”.

Tomàs Fletxa hi va posar la música i Xavi Toral va ser l’encarregat del reportatge fotogràfic i de la gravació sonora de l’acte.

Arxiu sonor de la vetllada (54:31 minuts) – Díptic – Lectures

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa: