Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Category Archives: Persones


by 2 comentaris

Avantpassats dels Carreras: Corcoll… Prats … Despuig

Les famílies: Corcoll | Boixadors | Torroella | Ferrer| Prats | Despuig | Mont-rodon
Avantpassats de Francesca Despuig i Prats, esposa de Francesc de Carreras i Raguer

Vegeu: Can Carreras    –    Arbre genealògic

Corcoll-Prats-Despuig

Escut encarregat per Francesc de Carreras i Raguer amb l’armorial dels familiars de la seva esposa Francesca Despuig: Despuig-Corcoll-Prats-Ferrer

Branques principals

Can Carreras de Cabanes d’Empordà té l’origen documentat en el segle XIV, entorn de la casa amb torre construïda dins el recinte del Castell de Cabanes d’Empordà que l’any 1369 ja consta com a propietat de Pere Corcoll, pagès de Cabanes.

Corcoll

Després d’unes quantes generacions, un altre Pere Corcoll (Ref. 1474) i la seva esposa Joana, tenen tres fills: Sebastià, pagès de Cabanes; Antoni, blanquer de Cabanes casat a Peralada i Joan, prevere i sagristà de Cabanes.

El 1543, Gràcia Corcoll, néta de Sebastià, es va casar amb Joan Viu [notari de Castelló per autoritat del Comte d’Empúries i de l’abat de Sant Pere de Rodes].

El seu fill, Francesc Viu i Corcoll, mercader de Cabanes, el 1573, es casà amb Jerònima Ferrer, de Torroella de Fluvià, filla del Mgfc. Pere Ferrer i de Dona Rosa.

El 1550 Antic Corcoll, mercader de Cabanes i germà de Gràcia Corcoll, va arrendar el reconegut Mas Ventós de la muntanya de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva). La propietària era Anna Ventós. Font: Plujà i Canals, Arnald. Els masos perduts del Cap de Creus. Brau, 2016. El 1556 Antic Corcoll de Cabanes es va casar amb Francesca Ferrer de Torroella de Fluvià, eren els oncles de Gràcia Viu Corcoll casada amb Rafel Prat Ferrer.

PratArbre genealògic

Els Prat de Banyoles estan documentats des del s. XV, amb el notari Pere Joan Prat i el matrimoni Andreu Prat i Antònia. El segle XVI trobem a Joan Prat i les seves dues esposes, Gabriela Lozada i Joana Andreu, i a Pere Prat i la seva esposa Marquesa Ferrer.

El 1609, Gràcia Viu  Corcoll i de Ferrer, filla de Francesc Viu Corcoll i Jerònima Ferrer, es va casar amb Rafael Prat Ferrer, notari i mercader de Banyoles. Així fou com els Prat obtingueren el domini de l’heretat de Cabanes.

Rafel i Gràcia van tenir dues filles, Maria Rosa casada amb Josep Agustí Tor Bagur i Carles, mercader de Torroella de Montgrí i Anna Magina, pubilla i hereva del patrimoni.

El 1619, Gràcia Viu Corcoll, ja vídua, va comprar a Jaume Andarrer un camp a la zona dels estanys, per 45 lliures.

Es conserva un inventari de “tota aquella casa gran dita de Corcoll ab sos patis scituada dins lo castell de Cabanes en la qual estava Gratia Prats lo temps que morí“. No hi consta data, però sabem que la Gràcia va morir el 8 de març de 1642.  La casa constava de: entrada, 1 sala gran, 2 cambres, 1 cambra amb estudi, 1 sala petita, la cambra nova, 1 cuina, 1 veritable cuina, 1 reboster, 1 graner, 1 celler, 1 estància prop dels tarongers, 1 cuina baixa [transcripció de l’inventari]

inventari casa Corcoll

Inventari de la casa gran dita de Corcoll

Un testament atorgat el 12 de gener de 1646 per Joan Rocha, treballador de Cabanes, parla d’una casa situada al carrer Cavalleries que limita amb la casa del Magnífic Pupil Monrodon que fou de la Senyora Prats. Aquesta casa d de la Sra. Prats podria ser la casa Corcoll descrita a l’anterior inventari?

1646. Testament de Joan Roca

Marquesa Ferrer, mare de Rafel, va morir el 1591 i el 1596 va morir Marianna Prat Ferrer, filla de Pere i Marquesa.  Pere Prat, va morir a Cabanes el 1596 però va ser enterrat al claustre del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Uns anys abans havia escrit “Memoria de les persones de nostron linatge, tant de mi Pera Prat notari com de la Sora. Marquesa Farrera vuy muller mia“, en realitat el Llibre mestre de la família. Al llibre hi consta la data de 1565.

[Pere podia haver actuat com a notari de Cabanes signant en nom del notari Pere Ferrer. El seu nom apareix al Manuale instrumentorum receptorum in castro de Cabanis, FONS AHG170-395]

El 23 de setembre de 1613, Rafel Prats va morir, després de fer testament en poder del notari Ribes de Peralada i fou enterrat en el monestir de Sant Esteve de Banyoles. Dos mesos més tard, el 7 de desembre de 1613, batejaven a la seva filla Francesca. Els padrins foren lo Sr. Francesch Rosello y Jorda, burgès de Perpinya y padrina la Sra Anna Carles de Torroella de Mongri. 

Bibliografia:

  • Solá-Morales, José Mª de. Un manuscrito genealógico del notario bañolense Pedro Prat (*1596). Cuadernos del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1956. Banyoles: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, p. 62-69. A l’article, l’autor diu que al seu arxiu particular hi conserva dos documents:
    • Memoria de les persones de nostron linatge, tant de mi Pera Prat notari com de la Sora. Marquesa Farrera vuy muller mia, escrit per Pere Prat el 1565
    • Libro de las Desendensias de las Casas y haratats, Causas Pias Tersons Decimas Censals y Censos y altres cosses pertanyents Anna Magina Prats y Despuig y vuy a Franca. de Carreras y Despuig filla y haretera de dita sa mare y pare Rafel Despuig … escrit el 1683 per Francisco de Carreras y Reguer”

Montrodon

El 1626 Anna Magina Prats Corcoll, filla gran de la parella, es casa en primeres núpcies amb Domingo Montrodon, donzell de Peralada i governador del comtat de Peralada. Només se’ls coneix un fill anomenat també Domingo i nat el 28 de novembre de 1628 quan feia mesos que el seu pare havia mort. No se’ls coneix cap altre fill, cosa que fa suposar que Lunes Mont-rodon, donzell de Cabanes, qui el 1651 es va casar amb Francesca Ornós, de Castelló d’Empúries i aquest Domingo Montrodon nat el 1628 fossin la mateixa persona. Aquesta suposició també queda avalada pels plets que més endavant van tenir Francesca Despuig i Francesca de Ornós, viuda de Domingo de Montrodon.

Domingo de Montrodon, oïdor militar de la vegueria de Vic des del 15/05/1612, va ser insaculat diputat militar de la vegueria de Barcelona el 25 de juliol de 1620 i ho va ser fins el 1628 data de la seva mort.

A: Serra Puig, Eva. Els Llibres de l’ànima de la Diputació del General de Catalunya (1493-1714)
Institut d’Estudis Catalans, 2015

Domingo va ser enterrat a Cabanes el 25 de març de 1628 (possiblement morí emmetzinat en un dinar a Peralada). Qui sap si l’assassinat va ser provocat per algun malfactor, per conflictes polítics o pels plets familiars.

La seva vídua, filla i pubilla de Rafel Prats i Gràcia Viu Corcoll,  enllaçà el 1630 amb el donzell Rafael Despuig, de Corçà, amb la qual cosa la heretat va passar al cognom Despuig.

Domingo Montrodon és molt probable que sigui el personatge que apareix al treball d’Antoni Pladevall, fill de Francesc Joan de Montrodon i la seva tercera esposa Jerònima Romeu.
Abans de casar-se amb Jerònima, Francesc Joan s’havia casat amb Elisabet de Tristany i amb Paula de Vergòs.
Bernat, fill d’Elisabet, havia de ser hereu però va morir en extranyes circumstàncies. El segon fill de Francesc i Elisabet fou Miquel Joan, qui va ser agutzil reial i conegut històricament per haver mort cremat a Santa Coloma de Farners, l’any 1640. Per desavinences amb el seu pare en motiu del seu casament amb Elionor Croces, Miquel Joan va ser desheretat a favor del seu germà petit Domingo, cosa que va suposar un seguit de plets que finalment es van decantar a favor del germà gran.

Font: Mont-rodon. Passat i present d’un llinatge i d’un casal osonenc. Editorial Diac, Vic, 2001

Domingo de Montrodon, com a governador del comtat de Peralada, estava relacionat amb els germans Miquel i Guillem de Rocabertí. Alguns dels seus fets apareixen citats als dietaris de Jeroni Pujadas …

Vegeu: Dietari de Jeroni Pujades IV (1626-1630) i Dietaris de la Generalitat de Catalunya. Volum V. Anys 1623 a 1644

Dietari 1621

Dissabte 23 de gener. Estos dias se ha moguda en Barcelona una gran polvoreda, que las personas nobles ques fan dir don han pretes que com a cavallers avian de ser inseculats a las bocas de Casa la Ciutat, puig gaudexen dels privilegis consedits al estament militar en corts y diputació … Foren los capitossis de aquest pensament alguns jovencells y dons novells, com un don Bernardino de Marimon [que poc fa los seus se preciavan de ser cintadans honrrats), don Pedro Sabater, fill de don Joan Sabater, qui fou regent de cort, y altres. Opposaren- seis principalment Josep Spuny, Domingo Montrodó y altres cavallers, los quals sabent que Jordi Fluvia, conseller ters y militar [bort de Pau de Fluvii), se era apoderat dels altres consellers y los avia ginyats a fer una setzena, y los de la setzena avian delliberat que se proposas lo cas en Consell de Cent, vuy en aquest dia los dits Montrodó, Spuny y altres han recorregut de esta delliberació y la major part dels consellers ha admes lo recors …

23 de novembre de 1621 … Los nobles sempre dividits afavorint uns una part y altra. Al fi tingueren grans cultaliadas. Francesc Sorribes per los nobles, y Francesc Dalmau, ciutedq, per los no dons. Y sens dubte si Domingo Mont- rodó no acut a valer al Dalmau, lo matavan.

Dietari 1622

Divendres a 16 de setembre 1622. Domingo Montrodó, cavalier y syndich del Bras militar, vingué des de Barcelona y arriba a la vila de Castelló de Empúrias sols per parlar-me. Pregant-me li donas los primers pactes o concerts feren los catalans quant se donaren a Carlo Magno contenguts en uns privilegis trets del archiu de la isglésia metropolitana de Narbona. Doní lo que tenia, y eiicon- tinent sen torna. 

Dietari 1623

Dimecres 11 de gener. Toca la campana vedada en Barcelona y fou fama que lo cavaller Domingo Montrodó ab espallas del cavaller Spuny avia tirat al diputat eclesiàstich y a micer Fontanella, son nebot, exint de la Diputació, pero a la veritat toca y hi hagué eutredit vint y quatre hores per la ferida ab tir de pedrenyal feta a un beneficiat de Gerona ques deya Vilar, que morí en estos dias. 

Dietari 1625

Dissabte 18 de gener de 1625. Desterrat a Serdenya va mossen T. Gentdarmas, notari de criminal, inculpat de una mort. Este fou hu dels tres amichs corals qui Ilancaren a perdre a don Francisco Roig, mon cunyat. Lo 2 era micer Luís Sycart. Ya és mort. Lo 3 Domingo Montrodó, cavaller. Veurem en que parara. Morí enmetzinat en un dinar a Peralada. Vejas de esto en lo any 1628. Lo Gentdarmes se composa del exili y torna en Barcelona

Diumenge 7 de setembre. Fou enterrat lo cos de la bescomtessa de Rocabertí en la isglésia del monastir de Nostra Senyora del Carme en Perelada. Per esta sepultura y sa pompa hi hagué tractat sobre si la isglésia estaria entoldada de vayetas o de paraments de damascos y draps de ras. Trobavas present en lo tracte don Francesch de Rocabertí y baró de Pau, y Domingo Montrodó, governador dels estats del comte, personas de bona intelligencia y censura. Y resolgueren se fes ab cedas y draps de ras per ço  que la casa de Rocabertí en Catalunya és dels primers potentats … Al cap, Domingo Montrodó, governador del comtat, y Juan de Malgar,  del comtat de Empúrias, y en mitg Anton de Vilamala y Franchesch Gerardino y Argensola.

Dietari 1626

Dijous 15 de gener de 1626 … Apellà també lo Rocabertí perquè no se havian despedidas prou cartillas als Militars, en preiuhí y dany de la noblesa Catalana; que “vocandi non sunt vocati” (els que haurien de parlar no són cridats), y en açò se alçaren Domingo Montrodon, Batista Corbera, senyor de Liàs y Don Onofre de Cruïlles y Urrea, y los dits Regents remeteren la resposta a sa Magestat, y porrogaren per a 3 de ferer; y al primer de febrer encara no era exida la resposta.

En febrer se féu Regalia contra Don M. de Rocabertí y lo Montrodon per constiadors de poble y hagueren de fugir …

Dit dijous a 15 … dels protestos notats que feren prinicpalment Don Miquel de Rocabertí y Domingo Montrodó, se seguí que los Ministres reals los xaqueaven, que conscitaven lo Poble senyaladament los Syndichs del Estament Real, de que no condesendissen ab la voluntat de sa Magestat. Diu lo dit Domingo Montrodó que son germà lo Algutzir Real, [a] qui per sobre nom diuen lo “gascon”, esperés per fer malícia que tenint origen de plets de hazienda (ha molt que duran) ha escrit de sa mà pròpia a la Real Mt. avisant al dit Domingo y que sabrian la veritat ab T. Causídich. De hont sa Mgt escrigué al Virey que ab tota diligència inquirís sobre assò. Cometé esta causa lo Virey a mr Luys Besturs, y, examinat, lo dit Causídich dix non sabia altrament sinó lo que dit Alguatzir lo y avia dit a ell. Més avant interrogats los Syndichs, han respost que may Domingo Montrodó los avia parlat de tal, ni’l conexien per aquex effecte. Micer Besturs està occoregut, tement lo culpen de negligent, de no haver sabut traurer la cosa en limpio. Totavia los D. Miquel y lo Domingo Montrodó se son apartats del furor.

Dimarts a 31 marts de 1626 … Y, en effecte, li proposà lo Bisbe Virrey, que la Real Mt feya molta confiança de ell; y que en tota manera avia de fer que los germans Don Guillem y Don Miquel de Rocabertí, sos cosins, y Domingo de Montrodon (Governador dels Estats del Comte) no preguessen las cosas tant fort per la terra en favor de sa Mt, y altras cosas a aquest porpòsit. Lo comte (com a sagà que és) respongué ab generalitat de paraules; y ocnclogué que los germans Rocabertins y Montrodó eran cavallers que no creia ell desservissen a sa Mt en ninguna cosa … Y quan no, que ells eran líberos y resoluts, que essent senyors de sas voluntats, el dit Comte no la los podia torcer. Sabé aprés lo Comte la manyaga que li avian feta … …

Dimarts a 15 de desembre de 1626. Vista per Domingo de Montrodó, Governador del Comtat de Perelada, la setència criminal s’era votada y escrita lo dia presedent en ma casa, se li aparegué ques publicás que primer Don Joan Dardena no donàs una súplica a la Vescomtessa de Rocabertí, una súplica demanant per quant a la jurisdicció fins allí se era exercida per ell y per lo comte “preventive” y ara en dit vas se exercia per indivís, fos servida conserdirli que per ara anà per esta vegada per indivís, sens poder-se traure en conseqüència …

Divendres a 18 de desembre de 1626. Aterita y atabalada la Vescomtessa de Rocabertí, Comtessa de Perelada, del cas succehit ab don Joan Dardena als 5 del corrent, envia a son marit lo comte, a Barcelona, lo avís del fet, aportant-li la nova son propi Governador Domingo de Montrodó, pqequè si se n’havia de querellar al Real Consell, fes diligències….

… Y axí no volia sotmetre’s a lo que la vescomtessa volia, de consell de son Governador, lo Domingo de Montrodó, a qui los vassalls, per ironia, diuem Micer Domingo. En efecte, vist que nos podien concordar asseneat lo Dardena que lo home estava condemnat a mort (havent-lo ja fet confessar y combregar aquella matinada de anter caso), de què diuen tingué ya cuydado lo matex reo qui de dias atràs se era ben posat ab Ntre. Sr. (a qui de tot sia donada glòria) en continent feu penjar-lo …

Dietari 1627

Divendres 10 de desembre … Aportaren-lo a Perelada ab una carreta, y encontinent Domingo Montrodó, Governador del Comtat li exigí la deposició. Diuen confessi de plano lo delicte, y inculpa al Hierdnym Carol, son company … Estant en mon studi iuntats Domingo de Montrodó, Governador de Perelada, mr. Juan Sauri, jutge de Peralada, mr. Juan Vives y jo per votar si penjarien lo cadaver per altres delictes comesos, arriba mr. Joseph Torner, de Peralada, ab orde de la Comtessa que parissem, perque esta avia consedida sepultura al dit cadaver, lastimada de la muller, dos fillas y una germana donzella.

El novembre de 1651 es casaven Lunes (o Domingo) Mont-rodon, donzell de Cabanes ( fill de Domingo de Mont-rodon i Anna Magina) i Francesca Ornós (Hornos) de Castelló d’Empúries. Ja viuda, Francesca es va casar amb Onofre Gelabert

Aquest Domingo Montrodon, primer espòs de Francesca Ornós, i que era de Cabanes en cap cas podia ser el mateix Domingo Montrodon casat amb Anna Magina Prats ja que aquest va morir el 1628 i va ser enterrat a l’església parroquial de Cabanes. Entre el 19/03/1654 al 15/09/55 fou oïdor militar de la vegueria de Girona, sotsvegueria de Besalu i  va morir el 1655.

Vegeu també:  Mas de la Torre, Estany Bos, Mas de la Torre de l’Albert (Palau-saverdera).

Algunes informacions ens diuen que el mas de la Torre de Palau Saverdera, a principis del segle XVII, era propietat de Domingo Mont-rodón de Cabanes i l’any 1672 el va heretar la seva dona Francisca de Hornos. Sembla que després de passar per diferents administradors (Engràcia Prats [Corcoll], Marquesa Ferre, Anna M. Magina Despuig Prat, Francisca Carreras des Puig) l’heretat finalment passà a Francisca de Montrodón de Hornos i de Gelabert. Vista la genealogia familiar el més probable és que Estany Bos fos propietat de Marquesa Ferrer per herència familiar i després s’anés transmetent als seus descendents: Rafel Prat Ferrer,  Anna Magina Prat Corcoll, Domènec Montrodon (fill), Francesca d’Ornós (vídua Montrodon). Quan Domènec Montrodon va morir sense descendència, Francesca Despuig, la seva germanastra i llavors esposa de Francesc Carreras degué reclamar el llegat materna a la cunyada i es van esdevenir alguns litigis.

  • Vora el 1595, el mas de la Torre o Estany Bos o Torre de l’Albert, estava a mans de Joan Ferrer, d’aquí degué passar a Marquesa Ferrer, esposa del banyolí Pere Prat i sogra de Gràcia Corcoll.
  • El 30 de gener de 1617 Jaume Palau pages habitant en la casa de Estany bos parroquia de Palau Saverdera y la Sra Ana Magina Prats donzella habitant en dit castell de Cabanas, apadrinen un nen,  Jaume Jou
  • Per altra banda la família Puig-Arbolí conserva un full manuscrit titolat “Stanÿvos” on s’explica que el 9 de gener de 1535, Pere Ferrer, mercader de Roses, va comprar la finca a Pere d’Argensola i que se suposa que abans era propietat de la família Descamps. (Pere d’Argensola estava casat amb Catherina Descamps, filla i hereva de Guillem Ramon Descamps, militar al castell d’Empúries i d’Eufrasina). El 31 de gener de 1689 la finca era propietat de Francesca Despuig i Prat i el seu marit, Francesc de Carreras i Raguer, la va obligar a vendre-la a Pere Pau Albert, per 4.000 lliures. Es diu que la finca valia 20.000 lliures. També s’explica que el comprador podrien ser els tutors dels pupils Albert (d’aquí vindria el nom de Masia de la Torre de l’Albert). El full explica que molts anys després, M. Rosa de Carreras i Avinyó, besnéta de Francesca Despuig, va obrir un plet per recuperar la finca, però també podria ser una confusió derivada del plet obert contra el seu oncle  Antoni de Carreras i Carles per la propietat del mas Llach de Sant Pere Pescador i que el plet al qual referència fos el que van mantenir el matrimoni Carreras-Despuig amb la Sra. Francesca de Hornós, que possiblement fos la seva cunyada (vídua de Domingo Monrodon, fill del primer marit de la mare de Francesca Despuig)

El 8 de març de 1642, moria Gràcia Prats Corcoll (mare d’Anna Magina). Havia fet testament amb el notari Narcís Bassedas de Figueres

Documents:

Despuig

Rafel Despuig, donzell, i Anna Magina [Mont-rodon] Prats, casats a Cabanes el 1630, entre 1631 i el 1641, van batejar uns quants fills: Francesca (1631), Rafel, donzell, (1634), Emerentiana (1639), Caterina, casada amb Josep Sunyer, d’Ullà/Torroella de Montgrií i Maria (1641).

_  Juan Despuig, natural de Gerona, Caballero, fue habilitado por el Brazo Militar en las Cortes del Principado de Cataluña en 1599. Desciende de Guerao Despuig, de Quart de Gerona, elevado a la dignidad de Caballero el 15 de Mayo de 1503.
_ Rafael Despuig, hijo del citado Juan Despuig, natural de Corca, Caballero, fue habilitado por el Brazo Militar en las Cortes del Principado de Cataluña en 1626. A: Blasonari

despuig

El 1694, l’hereva Francesca Despuig i Prats (1631-1715), després d’enviudar d’Antoni Padern (+1675), Dr. en drets de Peralada i Figueres, va contraure matrimoni, amb el donzell Francesc de Carreras i Reguer, capità d’infanteria, originari de Tàrrega i militar destacat a les guerres de finals del segle XVII i la Guerra de Successió, fill del Mgfc. Lluis de Carreras, donzell de Tàrrega i de Cecília de Reguer i Riera. Fou així com els Carreras es convertiren en senyors del patrimoni de Cabanes.

Magina Despuig Montrodon (abans Prats Corcoll) va morir el 23 de febrer de 1657.

Del primer matrimoni de Francesca Despuig  van néixer una filla, Maria Rosa, casada a Cabanes el 26 de setembre de 1691, amb Josep Puig i un fill, Domingo Padern i Despuig que va ser enterrat el 15 de desembre de 1689. Al testament signat tres dies abans se’l defineix com a estudiant i entre els testimonis hi ha dos militars.

Branques col·laterals

Boixadors

La primera referència (1424) de la família la trobem amb Perpinyà Boixadors, de Cabanes i la seva esposa Ramona. A la seva genealogia hi trobem Joana Comte i Bernat Sinol, de Vilabertran; Margarida Sinols, de Cabanes i Antònia Gelabert, de Vilatenim; Joan Boixadors, mercader de Peralada, amb heretats a Cabanes i Peralada; Jaume Boixadors, botiguer a Peralada i paraire a Perpinyà

Caterina Boixadors i Gelabert, besnéta de Perpinyà i Ramona, es casa amb Martí Torroella i Banaula, apotecari i militar de Peralada, fill de Joan Torroella i Pons de les Costes i de Francesca Banaula, de Figueres.

La família segueix amb els Torroella, de Peralada.

Ferrer

El 1543, Gràcia Corcoll es va casar amb Joan Viu. El seu fill, Francesc Viu i Corcoll, mercader de Cabanes, el 1573, es casà amb Jerònima Ferrer, de Torroella de Fluvià, filla del Mgfc. Pere Ferrer i de Dona Rosa. El 1556, Francesca, germana de Jerònima, s’havia casat amb Antich Corcoll, germà de Gràcia Corcoll i sogra de Jerònima.

El 1609, la seva filla Gràcia Viu Corcoll i de Ferrer es va casar amb Rafael Prat Ferrer, notari i mercader de Banyoles, fill de Pere Prat, notari de Banyoles i Marquesa Ferrer, de Roses. Marquesa era néta de Pere Ferrer, mercader de Roses i de Constança Torroella i Boixadors, de la família Torroella de Peralada.

Per tant hi ha dues famílies Ferrer, una de Torroella de Fluvià i l’altre de Roses (es desconeix si estaven emparentades o no). Els Ferrer de Roses foren els qui, el 1535, van comprar la finca d’Estany Bos de Palau Savardera a Pere d’Argensola.

Torroella

La primera referència de la família es remunta al 1377. A la seva genealogia hi trobem Martí Torroella, apotecari de Peralada, casat amb Cecília Pons de les Costes, filla de Miquel Banaula, notari de Figueres.

El seu nét fou Martí Torroella i Banaula, apotecari i militar de Peralada, [fill de Joan Torroella i Pons de les Costes i de Francesca Banaula] casat amb Caterina Boixadors i Gelabert, pubilla dels Boixadors.

Dels fills de Martí i Caterina es coneix a Pere i Joan Antic, donzells o Constança Torroella i Boixadors, pubilla, casada amb Pere Ferrer, mercader de Roses, amb tractament d’Honorable.

La seva néta Marquesa Ferrer es va casar amb Pere Prat, notari de Banyoles, i van ser els sogres de Gràcia Viu i Corcoll, de Cabanes.

Arbres geneaològics dels: Boixadors-Corcoll-Torroella
A:  Viader, Fernando. Genealogies : 383 genealogies de famílies gironines
Edició a cura de Narcís de Puig i de Traver. [S.l.] : l’autor, 2015

Més informació:

  • És molt probable que el dret a ser enterrat davant de l’altar del Roser passés dels Corcoll-Prat, als Mont-rodon, als Despuig i finalment als Carreras. Un document del 1628 confirma que Domingo de Montrodon, donzell de Peralada: … deixa a la Sra Anna Magina de Monrodo y Prats sa muller que fes soterrar lo seu cos en una de las sepultures dels antepassats de dita Sra …. davant lo altar de Nª Sª del Roser … dins l’església de St. Vicens del Castell de Cabanas …

Domingo Mont-rodon

Els Gelabert

… Jacint Gelabert, pare d’Onofre, havia adquirit el castell de la Garriga de Peralada a principi del segle XVII. Onofre Gelabert Costa fou “capità de cavalls” i ciutadà honrat de Barcelona, i sostindria la causa castellana durant la guerra dels Segadors. S’havia casat amb Maria de Claresvalls … Ja vidu, es casà en segones núcies, l’any 1665, amb Francesca d’Ornós, vídua de Domingo de Montrodon i aconseguí un altíssim dot de 5.000 lliures… Onofre morí el 9 de desembre de 1672 i és enterrat a Sant Llorenç de la Muga. A: Baig i Aleu, Marià. Sant Llorenç de la Muga. Diputació de Girona : Fundació Caixa Girona, 2007

Un full manuscrit, amb data del 1670, parla del traspàs d’un censal de 300 lliures. Explica que la Sra Francisca de Gelabert y Ornos de la vila de Figueres si viu si no a son hereu ha de pagar un censal a un nou propietari. Aquest censal havia estat venut el 1631 per Gracia Viu Corcoll, vidua de Rafel Prats y Ferrer i la seva filla Anna Magina Despuig y Prats (Font: Arxiu familiar Puig i Arbolí)

Altres documents:


by Deixa un comentari

Alcaldes i regidors. Junta municipal d’associats

La Junta municipal d’associats era una institució creada a partir de la Llei Municipal del 20 d’agost de 1870. Aquestes juntes, presidides per l’alcalde, estaven formades pels regidors i una assemblea de vocals associats. Es renovaven anualment i la seva funció era aprovar els pressupostos, controlar els comptes municipals i crear nous impostos.
El regidor síndic tenia la funció de representar el consistori en els judicis en defensa dels interessos municipals.

  • 1546.- Antoni Corcoll, síndic
  • 1618.- Antoni Laboria, batlle
  • 1624.- Jaume Ramis, Baldiri Laboria, cònsols
  • 1625.- Grau Terrades, batlle
  • 1680.- Jaume Puig, batlle de sac
  • 1681.- Antoni Busquets, batlle; Rafel Aguer i Vicenç Martçi, cònsols
  • 1686.- Miquel Maymó, batlle
  • 1691.- Miquel Maymó, Vicenç Martí, Pere Aguer i Jeroni Roqui, consellers
  • 1699.- Josep Aguer, batlle; Pere Aguer, Miquel Andreu, Rafel Martí, Pere Laboria i Miquel Puig
  • 1702.- Josep Puig Casadevall, cònsol; Pere Aguer, síndic
  • 1704.- Josep Puig Casadevall i Rafel Ramis, síndics
  • 1706.- Josep Aguer, Salvi Valls i Pere Laboria, cònsols
  • 1709.- Salvi Valls, batlle; Pere Aguer, Miquel Pagès i Quirch Brugat, cònsols
  • 1729.- Rafel Ramis, batlle; Marià Roqui, Felip Girbal, Josep Vergés, Jaume Costa, regidors
  • 1733.- Antoni Aguer, batlle; Josep Verges, Jaume Marti, Pere Garriga i Francesc Ventós, regidors
  • 1741.- Josep Carles, batlle; Miquel Maymó, Felip Girbal, Josep Barrali i Jaume Puig, regidors i jutges rurals
  • 1745.- Pere Busquets, batlle; Josep Oliva, Jaume Brusés i Francesc Bracomart, regidors
  • 1775.- Miquel Carbó, Bonaventura Soler, Jaume Barrali, Pere Cardoner, Pere Bru, Francesc Sibecas, Francesc Roca
  • 1840/43.- Joan Brusés Portell, alcalde; Joan Planas, síndic. Regidors: Pere Serra, Pere Mallol. L’any 1842 el mestre Jaume Coll i Bosch actuava de secretari, recaptador municipal i procurador de l’hospital.
  • 1850/51.- Miquel Tuébols, alcalde
  • 1852.- (gener) Abdó Serra, alcalde
  • 1852 (setembre) Marià Pou, alcalde
  • 1854.- Jaume Brugat [Oliva?]
  • 1855/57.- Bonaventura Salleras Bru, alcalde; Miquel Vergés, síndic: Regidors: Vicenç Prim, Josep Brugat, Esteve Ventura, Josep Heras. Secretari: Joaquim Prim
  • 1857/60.- Vicenç Sabater, alcalde; Josep Ribas, tinent d’alcalde. Regidors: Antoni Ramis, Josep Pagès, Josep Vidal, Francesc Fortià
  • 1861/63.- Josep Oliva, alcalde
  • 1864.- Antoni Conill de Solà, alcalde
  • 1865/66.- Jeroni Font, alcalde
  • 1867/1868.- Rafael Giralt Torra, alcalde; Pere Serra Prim, tinent d’alcalde.
  • 1868/69.- Junta revolucionària i corporació municipal: Joan Pou Brusés, president; Antoni Aguer, vicepresident. Vocals: Jeroni Font, Miquel Vergés, Albert Bigas, Josep Bascu, Josep Brusés, Antoni Maurici. Secretari: Joaquim Prim.
  • 1869/71.- Josep Ribas Vidal, alcalde. Regidors. Josep Oliva, Rafel Aguer, Josep Lleonsí Pagés, Josep Terrats, Joan Planas i Miquel Bolassell
  • 1872.- Josep Bascu Rebarter, alcalde; Joan Pou, Josep Serra Falgueras, Jeroni Font, Jaume Pomés, Salvador Pi, Josep Brugat,  Marià Ramis i Francesc Municoy.
  • 1873.- (gener) Josep Bascu Rebarter, alcalde; Joan Pou Brusés, tinent d’alcalde. Regidors: Josep Serra, Jeroni Font, Jaume Pomés, Salvador Pi, Josep Brugat, Marià Ramis, Francesc Municoy.
  • 1873 (agost) Joan Pou Brusés, alcalde; Jeroni Font Busquets, Marià Ramis Fortiá, tinents d’alcalde;  Josep Bascu Rebarter, síndic. Regidors:  Josep Serra Falgueras, Salvador Pi Serra, Josep Brugat Salort, Jaume Pomés Serra, Francesc Municoy Hortensi.
  • 1874.- Jaume Pellicer, alcalde; Martí Navarra, Josep Ribas, Miquel Bolassell, Miquel Gimbernat, Rafael Aguer, Joan Pey, Joan Solá, Pere Heras.
  • 1876.- Joan Pou Brusés, alcalde
  • 1877/79.- Andreu Brugat Brocumart
  • 1879/80.- Joan Pou Brusés
  • 1881/83.- Josep Serra Falgueras
  • 1883/86.- Joan Pou Brusés
  • 1887/95.- Josep Ribas Vidal
  • 1895 (juliol).- Bonaventura Salleras Bru
  • 1896/97.- Bonaventura Salleras Bru
  • 1900. Josep Ribas Vidal, alcalde; Josep Albert Hortal, síndic. Regidors: Joan Pey, Josep Monegal Ramis, Martí Bret, Joan Gratacós, Esteve Pagés Pomés, Miquel Gimbernat Pomés. Secretari: Joan Navarra. Vocals associats: Jaume Pellicer, Francesc Miró, Miquel Pi, Joan Gimbernat, Joan Soler, Sebastià Batlle, Josep Pijoan.  Monegal va presentar renúncia el desembre de 1901.
  • 1902/03. Joan Tuébols Pellicer, alcalde; Francesc Tuébols Bigas, tinent d’alcalde; Josep Oliva Rebarter, síndic,  i Josep Rebarter Collsamata, Salvi Miró Trébol, Josep Albert Hortal, Esteve Pagès Pomés, Miquel Gimbernat Pomés, regidors. Secretari interí: Josep Pou en substitució de Joan Navarra que renuncia al càrrec per atendre la seva propietat. Vocals associats: Narcís Gratacós Oliva, Baldomer Llensa Rosell, Joan Rebarter Giralt, Josep Brugat Grau, Josep Pijoan Soler, Joan Soler Solà, Josep Capallera Roura, Martí Pijoan Pumarola.
  • 1904/05.- Josep Oliva Rebarter, alcalde; Joan Tuébols Pellicer, tinent d’alcalde; Josep Rebarter Collsamata, síndic. Regidors: Salvi Miró Trébol, Francesc Tuébols Bigas, Joan Pou Brusés, Joan Quera Hortal, Pere Borrell Sabater. Secretari: Josep Pou Brusés. Vocals associats: Andreu Brugat, Narcís Gratacós, Josep Barceló, Josep Miró Fortià, Josep Descamps, Salvador Fàbrega Bosch, Josep Rebarter Badet, Josep Capallera Roura.
  • 1906.- Lluís Gimbernat Prim, alcalde; Teodor Salleras Pagès, tinent d’alcalde; Josep Albert Hortal, síndic. Regidors: Salvi Miró Trébol, Joan Pou Brusés, Joan Quera Hortal, Pere Borrell Sabater. El secretari Josep Pou Brusés renuncia al càrrec. Serà substituït per Antonio Bonilla Martínez. Metge: Josep Centelles [Aragó?]. Vocals associats: Francesc Miró Fortià, Joan Municoy Hortensi, Jeroni Soler Pijoan, Jaume Grau Culubret, Andreu Brugat Brocumart, Sireno Aguer Quera, Vicenç Badet Estela, Josep Viarnés Capallera.
  • 1907/10.- Falta el llibre d’actes. Es desconeix la composició del consistori i en quin moment hi va haver canvi de secretari.
  • 1910.- Andreu Serra Pagès, alcalde. Regidors: Josep Terrats, Joan Ribera, Narcís Parada, Pere Borrell. Secretari: Josep Gimbernat Municoy. Vocals associats: Martí Bret, Jaume Brossa, Josep Pagès, Josep Rebarter, Josep Barceló, Josep Miró.
  • 1911.- Andreu Serra Pagès, alcalde; Joan Ribera Corominas, tinent d’alcalde; Josep Terrats Carbó, síndic. Regidors: Joan Quera Hortal, Pere Borrell Sabater, Josep Cusí Vidal, Miquel Mis Gimbernat, Narcís Parada Riquet. Secretari: Josep Gimbernat Municoy. Vocals associats: Narcís Gratacós Oliva, Josep Rebarter Collsamata, Josep Miró Fortià, Josep Barceló Pous, Josep Pagès Batlle, Martí Bret Capmol, Jaume Brossa Suñer, Josep Pey Llombart
  • 1912-1913.- Josep Pagès Batlle, alcalde; Andreu Serra Pagès, tinent d’alcalde; Josep Terrats Carbó, síndic. Regidors: Jaume Brossa Suñer, Pere Capallera Roura, Jaume Pagès Massot, Narcís Parada Riquet, Joan Ribera Corominas. Secretari: Josep Gimbernat Municoy.
    • 1912.- Vocals associats: Pere Salleras Soler, Josep Miró Fortià, Martí Bret Capmpol, Josep Barceló Pons, Jaume Gimbernat Massot, Josep Baró Soler, Josep Batllori Berenguer, Josep Pey Llombart.
    • 1913. Vocals associats: Lluís Gimbernat Prim, Josep Rebarter Collsamata, Pere Martí Martí, Vicenç Oliva Brugués, Martí Bret Capmal, Antoni Matas, Jeroni Soler Pijoan, Vicenç Cullell Vidal.
  • 1914.- Josep Pagès Batlle, alcalde; Narcís Municoy Quera, tinent d’alcalde; Jaume Pagès Massot, síndic. Regidors: Joan Gratacós Pellicer, Josep Quera Isern, Jaume Brossa Suñer, Pere Capallera Roura, Amadeu Vergés Vila. Secretari: Josep Gimbernat Municoy.
    • 1914.- Vocals associats: Camil Heras Bosch, Joan Tuébols Heras, Miquel Gimbernat Pellicer, Josep Miró Pagès, Sireno Aguer Quera, Joan Pellicer Vidal
    • 1915. Vocals associats: Jaume Gimbernat Massot, Joan Tuébols Heras, Baldiri Hortal Ribas, Joan Pellicer Vidal, Josep Baró Soler, Agustí Aguer Quera, Isidre Llanet, Pere Cristina Turrà.
  • 1916/17.- Vicenç Cusí Vidal, alcalde; Narcís Municoy Quera, tinent d’alcalde; Ernest Salleras Pagès, síndic: Regidors: Jaume Gimbernat Massot, Joan Gratacós Pellicer, Josep Quera Isern, Amadeu Vergés Vila, Joan Gratacós Pellicer. Secretari: Josep Gimbernat Municoy.
    • 1916.- Vocals associats: Salvador Planas Pelegrí, Joan Tuébols Pellicer, Joan Pellicer Vidal, Josep Pagès Batlle, Miquel Gimbernat Pellicer, Frederic Tuébols Bigas, Miquel Vila Ferrer, Joan Ribera Corominas.
    • 1917. Vocals associats: Joan Serra Viarnés, Joan Tuébols Pellicer, Jaume Brossa Suñer, Josep Rebarter Collsamata, Josep Baró Soler, Josep Pou Llombart, Josep Batllori Berenguer, Pere Capallera Roura.
  • 1918/19.- Francesc Tuébols Bigas, alcalde; Josep Terrats Carbo, tinent d’alcalde; Ernest Salleras Pagès, síndic. Regidors: Vicenç Cusí Vidal, Jaume Gimbernat Massot, Narcís Parada Riquet, Josep Viarnés Brugat, Josep Baró Soler. Secretari: Josep Gimbernat Municoy.
    • 1918.- Vocals associats: Joaquim Prats Minobis, Josep Pagès Batlle, Josep Miró Pagès, Miquel Gimbernat Pellicer, Joan Oliva Fortià, Salvador Pi Casademont, Josep Batllori Berenguer, Joan Ribera Corominas.
    • 1919.- Vocals associats: Benet Pomés Caritg, Joan Castañer Salleras, Benet Prim Carles, Jaume Brossa Suñer, Jaume Alabau Costey, Josep Gimbernat Massot, Josep Batllori Berenguer, Joan Aguer Sabater.
  • 1920/21.- Josep Terrats Carbó, alcalde; Frederic Tuébols Bigas, tinent d’alcalde; Joan Aguer Sucarrat, síndic; Josep Gimbernat Teixidor, síndic suplent i regidor; Rafel Colomer Puig, regidor síndic. Regidors: Josep Batllori Berenguer, Narcís Parada Riquet, Josep Baró Soler. Secretari: Josep Gimbernat Municoy.
    • 1920.- Vocals associats: Josep Pagès Batlle, Salvador Pi Casademont, Benet Pomés Caritg, Antoni Matas Ramis, Josep Pey Llombart, Joan Aguer Sabater, Joan Ribera Corominas, Gil Teixidor.
    • 1921.- Vocals associats: Josep Pagès Batlle, Salvador Pi Casademont, Benet Pomés Caritg, Antoni Matas Ramis, Josep Pey Llombart, Joan Aguer Sabater, Joan Ribera Corominas, Gil Teixidor.
  • 1922/23.- Camil Heras Bosch, alcalde; Josep Gimbernat Teixidor, tinent d’alcalde; Josep Noguer Pomés, síndic; Joan Aguer Sucarrat, regidor i síndic suplent, i Rafel Colomer Puig, Agustí Llensa Vidal, Jaume Rebarter Cardoner, Josep Batllori Pijoan, regidors. Vocals associats: Teodor Salleras Pagès, Joan Llombart Pou, Miquel Gimbernat Pellicer, Isidre Porterias Clos, Vicenç Cusí Vidal i Joaquim Viarnés Brugat.
    • El 4 d’octubre de 1923 es dissolt l’Ajuntament en motiu del cop d’estat de Primo de Rivera.
  • 1923/24.- Teodor Salleras Pagès, alcalde; Isidre Porterias Clos, tinent d’alcalde; Josep Aguer Sabater, síndic; Joaquim Viarnés Brugat, síndic suplent i regidor, i Joan Aguer Soler, Miquel Gimbernat Pellicer, Vicenç Cusí Vidal, Joan Llombart Pou, regidors. Vocals associats: Baldomer Llensa Rosell, Joan Batllori Berenguer, Joan Fàbrega Serra, Josep Albert Hortal, Josep Noguer Pomés, Joan Roura Solatges, Vicenç Matas Prim i Joan Ribera Corominas. Baldomer Llensa renuncia al càrrec per tenir més de seixanta anys i el substitueix Joaquim Prats Minobis.
  • 1924/29.- Joaquim Prats Minobis, alcalde; Isidre Porterias Clos, primer tinent d’alcalde; Joan Oliva Fortià, segon tinent d’alcalde; Josep Aguer Sabater, Joaquim Viarnés Brugat, Joan Aguer Soler, Miquel Gimbernat Pellicer i Josep Batllori Pijoan, regidors. Josep Aguer i Joaquim Viarnés també són suplents dels tinents d’alcalde.
    • 1924/28.- Junta Permanent: Joaquim Prats Minobis, Isidre Portarias Clos, Joan Oliva Fortià.
  • 1930.- Joaquim Torrent Clos, alcalde; Teodor Salleras Pagès i Benet Pomés Caritg, tinents d’alcalde; Josep Gimbernat Teixidor i Rafel Colomer Puig, suplents dels tinents d’alcalde; Joan Aguer Sucarrat, síndic. Regidors: Agustí Casellas Isach, Camil Heras Bosch. Secretari: Josep Gimbernat Municoy. La Galeria: revista semanal, 13/03/1930
  • 1931.- Joaquim Torrent Clos, alcalde; Joan Llombart Pou, tinent d’alcalde: Regidors: Miquel Mis Gimbernat, Josep Olivés Descamps, Joan Aguer Sucarrat, Agustí Llensa Vidal, Joan Noguer Pomés, Pere Salleras Feliu. Secretari: Josep Gimbernat Municoy. Eleccions municipals: 12 d’abril. Acta del Ple Municipal: 15 d’abril. Proclamació de la Segona República. L’alcalde era de dretes però el consistori tenia majoria republicana: LLombart, Mis, Olivés, LLensa i Noguer
  • 1934.- Josep Noguer Pomés, alcalde; Conrad Pagès Serra, tinent d’alcalde. Regidors: Pere Alegrí Batlle, Pere Martí Casadevall, Vicenç Pijoan Sala, Jaume Heras Miró. Secretari: Josep Gimbernat Municoy (01/02/1934). Republicans: Noguer, Pagès, Alegrí i Martí. Després de mesos de retrets i amenaces d’expedient disciplinari contra el secretari Josep Gimbernat Municoy, per part dels regidors republicans, el mes de maig de 1934 Pere Ramis Daró és nomenat secretari suplent i el juny s’encarrega de la instrucció de l’expedient. El 30 de juny de 1934 es nomena secretari interí a Joan Busquets Julià.
    Després del fracàs de la revolució d’octubre de 1934, en un Ple presidit pel sergent de la Guàrdia Civil Rufino Bosque Pardina (20/10/1934) Josep Noguer Pomés queda destituït i es nomena una comissió gestora.
  • 1934.- Josep Ylla Brugat, alcalde gestor. Va presentar la dimissió al cap de poques hores.
    • Després que en un nou Ple, presidit per Rufino Bosque Pardina i el guàrdia segon Bartolomé Trujillo Sánchez (24/10/1934), es destituïssin els tres regidors republicans Conrad Pagès Serra, Pere Alegrí Batlle i Pere Martí Casadevall i que Josep Ylla Brugat presentés la dimissió, el nou Ajuntament va quedar constituït per una nova comissió gestora:
  • 1934. Joaquim Viarnés Brugat, alcalde gestor. Regidors: Vicenç Pijoan Sala, Jaume Heras Miró. Es crida als veïns: Joaquim Torrent Clos, Joaquim Prats Minobis, Josep Gimbernat Teixidor i Pere Salleras Feliu que, unànimement, acorden confirmar a Joaquim Viarnés Brugat en el càrrec d’alcalde gestor.
  • 1935/36.- Joaquim Viarnés Brugat, alcalde gestor; Josep Quera Isern, tinent d’alcalde. Regidors: Agustí Casellas Isach, Pere Salleras Feliu, Vicenç Pijoan Sala, Josep Terrats Comamala. Secretari interí: Pere Fort Bronsoms (03/05/1935). Pere Fort presenta la dimissió el 26 de maig de 1935
    • Després del triomf de la coalició d’esquerres a les eleccions municipals del 16 de febrer de 1936,  el consistori que havia estat cessat a l’octubre de 1934 va recuperar el poder i la comissió gestora va ser cessada
  • 1936.- Josep Noguer i Pomés, alcalde. Regidors: Conrad Pagès Serra, Pere Alegrí Batlle, Pere Martí Casadevall, Vicente Pijoan Sala, Jaime Heras Miró (18/02/1936). Canvi de secretari: Modest Serra Mont substitueix Josep Gimbernat Prim que ha estat cessat
    • Després de l’inici de la Guerra Civil, al Ple del 26 de juliol de 1936 els regidors Pijoan i Heras són substituïts per dos suplents de la llista del Front Popular: Vicenç Hortal Ramis i Pere Noguera Salleras
  • 1936, 18 d’octubre.- Josep Noguer Pomés, alcalde; Joan Puigvert LLoveras, tinent d’alcalde. Regidors: Josep Planella Capallera, Joan Pey Costey, Pere Alegrí Batlle, Bartomeu Argelés Puig, Joan Vergés Noguera. Secretari: Modest Serra Mont
    • Filiació política dels regidors: Esquerra Republicana de Catalunya (Josep Noguer Pomés, Pere Alegrí Batlle, Joan Vergés Noguera). CNT (Josep Planella Capallera, Joan Pey Costey, Bartomeu Argelés Puig) Sindicat de Rabassaires (Joan Puigvert LLoveras). UGT (Josep Olivés Descamps, Joan Pellicer). Els representants de la UGT no van ser admesos.
  • 1937/1938.- Josep Noguer Pomés es manté el mateix alcalde però la guerra civil provoca el canvi de molts regidors que queden reflectits a les actes del Ple Municipal:
    • 13 de febrer 1937, Ramon Prunella Beya (CNT) accedeix al càrrec de regidor en substitució de Josep Planella Capallera que adquireix noves responsabilitats dins el Sindicat Agrari i Oficis varis CNT de Cabanes.
    • 10 de juliol 1937, Francesc Clarà Olivet (CNT) substitueix a Bartomeu Argelés Puig que deixa el càrrec de regidor i també el càrrec que té al Sindicat Agrari i Oficis varis de Cabanes per ingresar a l’Escola d’Oficials Militars.
    • 9 d’octubre 1937, Fidel Pagès LLombart ocupa a vacant de Joan Vergés Noguera que s’ha incorporat a l’Exèrcit Popular.
      • 12 d’octubre, el secretari Modest Serra Mont s’ha d’incorporar urgentment a l’exèrcit i Joan Baptista Muntada Macau, veí de Cabanes, és nomenat secretari interí.
    • 30 d’octubre 1937, Pere Teixidor Municoy (CNT) cobreix la vacant del regidor Joan Pey Costey que es troba al Front.
    • 26 de febrer de 1938, El Sindicat Agrari i Oficis varis informa que Vicenç LLanet Batllori (CNT) substituirà al regidor Ramon Prunella Beya. Vicenç Llanet serà nomenat tinent d’alcalde. Joan Puigvert Lloveras dimiteix del càrrec de regidor per haver presentat la baixa a Unió de Rabassaires.
  • 1938, 31 de maig.- Paulí Margou Oliveras és nomenat Comissari polític de Cabanes, per ordre de la Conselleria de Governació i Afers Socials de la Generalitat, i assumirà totes les funcions reservades a l’alcalde i a l’Ajuntament. Cessa tot el consistori.
    • Paulí Margou, federalista, era un taper de Sant Feliu de Guíxols. Va ser elegit alcalde de Sant Feliu el febrer de 1931 i romandre en el càrrec fins el maig de 1933, quan fou substituït per una gestora.
  • 1938, 18 de novembre.- Ramon Prunella Beya, alcalde; Fidel Pagès Llombart, tinent d’alcalde. Regidors: Pere Pujol Malé, Pere Teixidor Municoy, Climent Aguer i Pere Noguera Salleras. Secretari habilitat: Gumersindo Garrigolas Ribot, veí de Cabanes.
    • Es desconeix el motiu de l’absència de Paulí Margou, comissari municipal. Joan Baptista Muntada Macau, secretari interí, va marxar per haver estat destinat a Farners de la Selva (Santa Coloma de Farners).
  • 1939.- Comissió gestora: Joan Rebarter Pellicer, alcalde; Joan Oliva Fortià, tinent d’alcalde. Regidors: Josep Gimbernat Teixidor i Josep Aguer Ginastera. Es manté el mateix secretari: Gumersindo Garrigolas
    • Acta del Ple de l’11 de febrer: … El Comandante Jefe del 2º Regimiento de Caballería en representación de la España Nacional que al liberar el pueblo de Cabanas nombra en caràcter provisional a D. Juan Rebarter Pellicer como presidente de la Gestora de este Ayuntamiento y como concejales a D. Juan Oliva Fortià, Don José Aguer Ginestera y a D. José Gimbernat Teixidor.
  • 1939, 26 de maig.- Comissió gestora: Josep Terrats Carbó, alcalde; Pere Salleras Feliu, tinent d’alcalde. Regidors: Joaquim Torrent Clos, Josep Gou Guillot, Pere Puig Vidal, Jaume Heras Miró, Vicenç Gimbernat Brugat.
    • 1939, 1 d’octubre. Dimiteix el secretari Gumersindo Garrigoles i Joan Ribas Campdelacreu és nomenat secretari interí.
    • 1940, 19 d’agost. Arriba un ofici del Governador amb la destitució els regidors Joaquim Torrent Clos i Jaume Heras Miró. El cessament es justifica per “no desempeñar con la ejemplaridad debida a las funciones de su cargo“, però sembla ser que un dels problemes va ser no assistir a la missa dels diumenges. Per substituir-los són nomenats: Josep Quera Isern i Joan Bech Trinch que prenen possessió el 15 de setembre.
    • 1941, 9 de març. El secretari Joan Ribas Campdelacreu demana la dimissió per no poder compaginar la feina amb les tasques de correus. Es nomena a Enric Cano Reynal.
  • 1942, 11 de gener.- Comissió gestora: Josep Ylla Brugat, alcalde. Pere Salleras Feliu, tinent d’alcalde. Regidors: Vicenç Gimbernat Brugat, Josep Gou Guillot, Josep Oliva Fortià.
    • 1944, 17 abril. L’alcalde Josep Ylla Brugat presenta la dimissió per incompatibilitat amb la tasca de mestre de Cantallops. El cessament es fa efectiu el 6 de maig. El tinent d’alcalde, Pere Salleras Feliu, al·lega que no pot ser alcalde per motius de salut i presenta certificat metge però accedeix al càrrec per imposició governativa.
  • 1944, 6 de maig. Pere Salleras Feliu, alcalde accidental. Regidors: Vicenç Gimbernat Brugat, Josep Gou Guillot, Josep Oliva Descamps
  • 1946, 20 de març. Joan Tuèbols Hortal, alcalde titular, qui alega incompatibilitat; Vicenç Pijoan Sala, tinent d’alcalde
  • 1946.- Vicenç Pijoan Sala. Alcalde accidental, en substitució de Joan Tuèbols. Regidors gestors: Vicenç Gimbernat Brugat, Josep Gou Guillot, Josep Oliva Descamps
  • 1946.- Jaume Heras Miró (nomenat alcalde titular, el 7 de setembre de 1946). Regidors: Vicenç Pijoan Sala, Vicenç Gimbernat Brugat, Josep Gou Guillot, Josep Oliva Descamps
  • 1949.- Jaume Heras Miró, alcalde; Josep Terrats Comamala, tinent d’alcalde. Regidors: Pere Salleras Feliu, Antoni Aguer Borrell, Miquel Prim Gimbernat, Josep Pellicer Sudrià, Josep Marcó Estela (6/2/1949)
  • 1951.- Josep Terrats Comamala, alcalde accidental; Josep Pellicer Sudrià, tinent d’alcalde. Regidors: Pere Salleras Feliu, Antoni Aguer Borrell, Miquel Prim Gimbernat, Josep Pellicer Sudrià, Josep Marcó Estela (21/7/1951)
  • 1952.- Joan Tuèbols Hortal, alcalde; Josep Terrats Comamala, tinent d’alcalde (2/2/1952). Regidors: Pere Salleras Feliu, Antoni Aguer Borrell, Miquel Prim Gimbernat, Josep Pellicer Sudrià, Josep Marcó Estela i Joan Gibert Pujol. El 1941 Joan Tuébols Hortal havia estat elegit Fiscal Municipal. Boletín oficial de la Provincia de Gerona, 153, 23/12/2016)
  • 1955.- Joan Tuèbols Hortal, alcalde (6/2/1955). Regidors: Miquel Prim Gimbernat, Joan Gibert Pujol, Vicenç Gimbernat Brugat, Salvador Amer Serra, Joan Rebarter Bech.
  • 1958.- Joan Tuèbols Hortal, alcalde (2/2/1958) ; tinent d’alcalde: Joan Gibert Pujol. Regidors: Vicenç Gimbernat Brugat, Salvador Amer Serra, Joan Rebarter Bech, Josep Pomés Marcó, Enric Campdelacreu Ribas.
  • 1961.- Joan Tuèbols Hortal, alcalde (5/2/1961) ; tinent d’alcalde: Joan Gibert Pujol. Regidors: Josep Pomés Marcó, Enric Campdelacreu Ribas, Vicenç Llanet Teixidor, Joaquim Gimbernat Bascu, Teodor Salleras Prats.
  • 1964.- Joan Tuèbols Hortal, alcalde (2/2/1964) ; tinent d’alcalde: Joaquim Gimbernat Bascu. Regidors: Vicenç Llanet Teixidor, Teodor Salleras Prats, Josep Marcè Salvà, Casimir Mención Puigdevall, Josep Ylla Brugat.
  • 1967.- Joan Tuèbols Hortal, alcalde (5/2/1967) ; tinent d’alcalde: Josep Ylla Brugat. Regidors: Josep Marcè Salvà, Casimir Mención Puigdevall, Joaquim Olivés Ros, Jaume Puig Pagès, Josep Oliva Descamps.
    • El 23 de setembre, Vicenç Gimbernat Brugat, dipositari de l’Ajuntament des de l’any 1953, renuncia al càrrec per motius de salut i es nomena a Joaquim Gimbernat Bascu.
  • 1971.- Joan Tuèbols Hortal, alcalde (7/2/1971) ; tinent d’alcalde: Joaquim Olivés Ros. Regidors: Jaume Puig Pagès, Josep Oliva Descamps, Narcís Pey Olivés, Josep Cullell Gratacós, Benjamí Marcè Costa.
    • El 31 de desembre de 1971, Joaquim Gimbernat Bascu passa el càrrec de Dipositari a Josep Cullell Gratacós.
    • El 26 de maig de 1973, Benjamí Marcè renuncia al càrrec per trasllat a Girona.
    • El 20 de setembre de 1973, Joaquim Olivés Ros, accedeix a l’alcaldia. Joan Tuèbols ha presentat la renúncia al càrrec per motius de salut.
  • 1974.- Joaquim Olivés Ros, alcalde (2/2/1974) ; tinent d’alcalde: Narcís Pey Olivés. Regidors: Josep Cullell Gratacós, Miquel Sala Aguer, Ramon Ycart Pujol, Teodor Salleras Prats, Jaume Saguer Burjó
  • 1979.- Miquel Pijoan Sibecas, alcalde (PSC-PSOE) (19/04/1979). Tinent d’alcalde: José González Romera (PSC-PSOE). Regidors (PSC-PSOE): Vicenç Pellicer Cullell, Ramon Prunella Teixidor. Regidors (UCD): Albert Bonjoch Hortal, Miquel Oliva Mayà, Lluís Blanch Puig.
    • 1979, 27 de desembre. Albert Bonjoch renuncia al càrrec de regidor al·legant ser d’edat avançada.
    • 1980, 14 de febrer. Jaume Puig Pagès accedeix a l’acta de regidor.
    • 1981, 2 de febrer. Miquel Pijoan Sibecas, alcalde, presenta la renúncia al càrrec que no és admesa per la majoria del consistori (4 vots en contra i 2 en blanc)
    • 1982, maig. Cinc integrants de la corporació presenten la renúncia de forma irrevocable: José González Romera (12 de maig), Miquel Pijoan Sibeques i Miquel Oliva Mayà (14 de maig), Ramon Prunella Teixidor i Lluís Blanch Puig (18 de maig)
    • 1982, 19 de maig.- Es crea una comissió gestora amb els dos regidors que queden: Vicenç Pellicer Cullell (PSC-PSOE) com a alcalde i Jaume Puig Pagès (UCD), tinent d’alcalde
  • 1882.- Nova comissió gestora (30/7/1982). Vicenç Pellicer Cullell, alcalde gestor ; Tinent d’alcalde gestor Jaume Puig Pagès. Gestors: Josep Carbó Pey, Josep Hubach Serra, Benet Pomés Pey, Josep Girgas Comas, Tomàs Gardell Ventura (Avui, 26/08/1982)
  • 1983.- Josep Terrats Gimbernat, alcalde (CiU) (23/05/1983) ; Tinent d’alcalde (CiU), Joan Soler Masjoan. Regidors (CiU): Agustí Pujolar Castañer, Pere Ylla LLombart. Regidors (PSC-PSOE): Vicenç Pellicer Cullell, Jaume Puig Pagès i Benito Pomés Pey.
    • 1983, 5 de desembre. Jaume Puig renuncia al càrrec per motius de salut. Al ple del 30 de desembre Josep Girgas Comas s’incorpora al consistori.
  • 1987.- Josep Terrats Gimbernat, alcalde (30/06/1987) ; Andreu Serra Fàbrega, tinent d’alcalde. Regidors: Agustí Pujolar Castañer, Joan Bech Maset, Joan Paret Pey, Joan Llanet Payró, Bartomeu Poch Paltré (CiU : 7).
    • 1990. El 2 d’octubre Joan Llanet va presentar renúncia al càrrec, el va substituir Joaquim Pey Grabuleda, després que el primer suplent també presentés la renúncia.
  • 1991.- Josep Terrats Gimbernat, alcalde (15/06/1991 – 27/05/1995); Andreu Serra Fàbrega, tinent d’alcalde. Regidors CiU: Agustí Pujolar Castañer, Joan Bech Maset, Joan Paret Pey. Regidors PSC: Robert Blanch Giró, Dolors Ferrusola Bosch (CiU : 5 ; PSC : 2)
  • 1995.- Josep Terrats Gimbernat, alcalde (17/06/1995 – 12/06/1999); Regidors CiU: Joan Bech Maset, Agustí Pujolar Castañer, Jacint Heras Gimbernat, Maria Sabater Lunati. Regidors ERC: Francesc Xavier Sala Pujolar, Pere Ylla Batlle (CiU : 5 ; ERC : 2). A finals del 1998 Dolors Ferrusola Bosch va substituir a Xavier Sala Pujolar
  • 1999.- Josep Terrats Gimbernat, alcalde (03/07/1999 – 24/05/2003);  Pere Salleras Parer, tinent d’alcalde. Regidors CiU: Agustí Pujolar Castañer, Alexandre Hernández González. Regidors ERC: Pere Ylla Batlle, Jordi Roura Hortal. Regidora PSC: Dolors Ferrusola Bosch (CiU : 4 ; ERC : 2 ; PSC : 1)
  • 2003.- Pere Ylla Batlle, alcalde (14/06/2003 – 26/05/2007); Jordi Roura Hortal, tinent d’alcalde; Regidors ERC: Joan-March Comes i Casanovas, Xavier Sala Pujolar, Pilar Heras Trias, Maria Rosa Serra Milà. Regidora PSC: Maria Lluïsa Pérez Serradell (ERC : 6 ; PSC : 1). A finals del 2006 Jordi Heras Casademont substitueix a Maria Rosa Serra Milà
  • 2007.- Pere Ylla Batlle, alcalde (16/06/2007 – 26/09/2008); Jordi Roura Hortal, tinent d’alcalde. Regidors ERC: Pilar Heras, Ronald Puppo, Elisabet Salleras. Regidors PSC: Rafael Brossa Reverter, Francesc Xavier Cumbriu Sirvent (ERC : 5 ; PSC ; 2)
    • 2008.- Jordi Roura Hortal (08/10/2008 – 21/05/2011) El setembre de 2008 Pere Ylla Batlle renuncia a l’alcaldia de Cabanes i el sustitueix Jordi Roura. Més endavant també va dimitir Pilar Heras
  • 2011.- Àlex Hernández González, alcalde; Pere Salleras Parer, tinent d’alcalde. Regidors CiU: Ernest Sala Pujolar, Núria Tubau Lacosta. Regidors PSC: Rafael Brossa Reverter, Joaquim Coloma Brugués, Anna Cortada Pomés (CiU : 4 : PSC : 3).  Franc Cervilla i Vargas va substituir Ernest Sala. Mandat: (11/06/2011 – 22/05/2015)
  • 2015.- Àlex Hernández González, alcalde;  Caterina Casanovas i Llaona, tinenta d’alcaldia. Regidors CiU: Marc Clos i Vico, Andreu Viarnès i Àguila, Núria Tubau i Lacosta. Regidors ERC: Pere Ylla Batlle, Anna Cortada Pomés (CiU : 5 ; ERC : 2). Eleccions: 24/05/2015 – Presa de possessió: 13/06/2015. El 21/12/2015 Antònia Gimbernat i Gou va substituir Núria Tubau i el 7/04/2016 Franc Cervilla Vargas va substituir Caterina Casanovas i Marc Clos va passar a ser tinent d’alcalde.
  • 2019.- Àlex Hernández González, alcalde;  Andreu Viarnès i Àguila, tinent d’alcalde. Regidors Tots per Cabanes: Dolors Sirvent i Masó, Xavier Serra i Llobet. Regidors Som Cabanes: Núria Tubau i Lacosta, Magda Pujolar i Tubau, Delmar Alberto Blasco Bellomaría. Eleccions: 26/05/2019 – Presa de possessió: 15/06/2019 (Tots per Cabanes : 4; Som Cabanes : 3). El febrer de 2020 Delmar Blasco va presentar la renúncia al càrrec i Maria Rosa Serra Milà va ocupar el seu lloc.
  • 2023.- Àlex Hernández González, alcalde; Regidors Tots per Cabanes:  Núria Campdelacreu Teixidor, Xavier Serra i Llobet, Dolors Sirvent i Masó. Regidors Som Cabanes: Núria Tubau Lacosta, Lourdes Lladó Trilla, Marc Mateo Martínez. Eleccions: 28/05/2023 – Presa de possessió: 17/06/2023 (Tots per Cabanes : 4; Som Cabanes : 3). 
    El 5 de maig de 2025, va tenir lloc en Ple en el qual l’alcalde va renunciar al càrrec. Per primera vegada a la història Cabanes tindria una alcaldessa.
    • 2025.- Núria Campdelacreu Teixidor, alcaldessa. Regidors Tots per Cabanes: Xavier Serra i Llobet, Dolors Sirvent i Masó, Jordi Heras Casademont. Regidors Som Cabanes: Núria Tubau Lacosta, Lourdes Lladó Trilla, Marc Mateo Martínez – Presa de possessió de l’alcaldessa: 24/05/2025


by 2 comentaris

Veremundo Guardiola Mallol (1928-2016)

Nat el 1928, va morir a Figueres el 5 de desembre de 2016. Casat amb Maria Canela, va tenir tres fills. A banda de la seva activitat professional, el 1969, el Sr. Guardiola formava part de la junta de la U.D. Figueras.

El 1973 ocupava la plaça de Pont de Molins.

Durant 16 anys va ser el metge de capçalera de Cabanes (1977/93).

El Ple municipal del 22 de desembre de 1977 manifesta: enterada la Corporación de la designación del Médico titular, en propiedad, D. Veremundo Guardiola Mallol, para la plaza del Partido Sanitario Cabanas-Vilabertrán, en méritos de la Resolución del concursos ordinario de traslados, por la Subsecretaría de Sanidad y Seguridad Social, fecha 25 de octubre de 1977, publicada en el BOE el 5 de noviembre siguiente. 

Es va jubilar el 26 d’abril de 1993. L’11 de setembre del mateix any, en el transcurs del dinar del IV Homenatge a la Vellesa se li va retre homenatge d’agraïment pels seus serveis al poble.

Una vegada jubilat, va ser substituït, com a metge titular,  pel Dr. Xavier Moncosí de Borbón (en comissió de serveis),  però per llicència reglamentària qui va atendre els pacients va ser el Dr. Xavier Carmelo.

A l’octubre el Dr. Carmelo va ser traslladat a Cadaqués com a metge titular i la plaça de Cabanes va ser ocupada interinament per la Dra. Josefina Santiago i Pla. La Dr. Santiago s’acomiadà el 31 d’octubre de 1998. Posteriorment ocupà la plaça el Dr. Sebastià Alvarez i Rigol.

Documents

  • 1877/1981. AHG170-326-T2-3460 Expedient personal de Veremundo Guardiola Mallol [PROFESSIÓ]: Metge [MUNICIPI(S)]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/3


by 3 comentaris

Família Noguer

  • Josep Noguer i Pomés (1887-1956). Alcalde, soci fundador i president del Sindicat Agrícola de Cabanes
  • Josep Noguer i Guerra (1912-2002). Implicat en múltiples activitats socials, administratives i culturals del poble
  • Joan Noguer i Cardoner (1936-2012). Fotògraf

El 4 de setembre de 1886, Josep Noguer i Carbó, nat a Cabanes el 1828,  es va casar a Avinyonet de Puigventós, amb Francisca Pomés i Roqui,  natural de Pont de Molins. Josep i Francesca van tenir dos fills: Josep  i Joan

Josep Noguer i Pomés va néixer a Cabanes el 6 d’agost de 1887 i el 1912 es va casar amb Rosa Guerra i Subiràs, d’Olot. Va ser alcalde de Cabanes els anys 1934-1935 i els anys 1936-1938. El 1932 va ser soci fundador i president del Sindicat Agrícola de Cabanes. Afiliat a Esquerra Republicana, els diferents documents signats per ell durant la Guerra Civil donen fe de la seva preocupació per la cultura i l’educació dels cabanencs i el benestar dels refugiats i la seva cura en fer les coses ben fetes. En acabar la guerra, Josep Noguer i Pomés, amb 51 anys i ja vidu, va ser sotmés a consell de guerra i condemnat a reclusió perpetua (cal suposar que posteriorment se li va reduir la pena)

Josep Noguer va morir a Cabanes el 6 d’agost de 1956.

Certificat d'estudisJosep Noguer i Guerra, fill de l’anterior, va néixer a Cabanes el 23 d’octubre de 1912. Es va casar amb Carme Cardoner Sudrià, el 14 d’abril de 1935 civilment, i el 25 de juny de 1939 per l’església, ja que acabada la guerra civil es van anul·lar tots els casaments civils celebrats durant la república. Al registre parroquial hi consten com a solters.

Continuant la tasca que ja havia desenvolupat el seu pare durant la República, Josep Noguer Guerra va ser vice-secretari de l’Associació Instructiva i Recreativa «Joventut Democràtica».

Entre 1927 i 1933 va ser jugador de la U.E. Cabanes.

Després de la Guerra Civil va ser l’encarregat de portar el control dels títols dels socis del “Sindicat Agrícola”, secretari de la “Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos” i es va ocupar de la comptabilitat de la “Societat Recreativa”, des dels seus inicis l’any 1952, fins a la seva dissolució el 1967. Va portar la gestió del cinema, del 1961 al 1969 i l’administració de les diferents Comissions de Festes,  així com la del coto “Casa Nostra”,  la Societat de caçadors de Cabanes.

Josep Noguer va morir a Cabanes l’1 de desembre de 2002.

Més informació a:
Segona República (1931-1939) –  Guerra Civil  –  Sindicat Agrícola de Cabanes

Josep Noguer Guerra-Carme Cardoner

Més informació a:
Segona República (1931-1939) –  Guerra Civil  –  Sindicat Agrícola de Cabanes

Joan Noguer i Cardoner, fill de Josep Noguer i Carme Cardoner, va néixer a Cabanes el 18 de desembre de 1936 i va morir el febrer de 2012. Afeccionat a la fotografia, durant un temps també s’hi va dedicar professionalment.

Joan Noguer Cardoner

Gràcies als hereus de la família s’han pogut recuperar documents originals del Sindicat Agrícola, documents personals de Josep Noguer i Guerra i negatius i diapositives del fons fotogràfic de Joan Noguer i Cardoner.

Vegeu: Fons de la família Noguer


by 1 comentari

Els Barutell-Bestracà

Vegeu també: Els Vallgornera, senyors de Cabanes

Castell d'Oix
Castell dels Barutell

Segons Armand de Fluvià les nissagues Barutell-Bestracà, vassalls dels vescomtes de Rocabertí, eren famílies de la noblesa immemorial, nobles i cavallers que apareixen com a tals des del segle X al XIV. 

Un dels primers Barutell que coneixem fou Berenguer de Barutell, de Puigcerdà, que va morir el 1213, segurament a la batalla de Muret. Al llarg del segle XV,  els Barutell-Bestracà van enllaçar matrimonialment amb els Cruïlles, els Montagut, els Vallgornera i els Rocabertí, entre d’altres, i més endavant els Carreras s’hi van relacionar a partir de les famílies Cruïlles, Montagut i Vallgornera.

Els Barutell que eren vassalls dels vescomtes de Rocabertí, apareixen com a nobles i cavallers des del segle X. A partir del segle XV afegiren al seu cognom el de Bestracà.
A principis del segle XVII, tot i tenir la residència a Oix, els Barutell es trobaven a Cabanes on van néixer dos dels seus nou fills. Es desconeix el motiu pel qual es van establir temporalment al poble, però una explicació podria ser que hi fossin en representació de Francesc Jofre I de Rocabertí i Pacs, Vescomte de Rocabertí i primer Comte de Peralada que el 1604 havia pres possessió de les baronies de Vilademuls, Navata i Sant Llorenç de la Muga i del castell de Cabanes.

… Al començament del segle XVII trobem un Joan de Barutell-Bestracà de Montesquiu instal·lat a Cabanes. Un fill d’aquest, Antic de Barutell-Bestracà de Montagut, casat amb Isabel de Puigmarí i Funes, tindrà vuit fills, tres dels quals seran preveres: Ermengol, Narcís i Llorenç. Cap dels tres no passà desapercebut …

A: CASAS I ROCA, Jordi. El contenciós entre el paborde del Penedès del Monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès i la Universitat de Capellades (1661-1690). Miscellanea Aqualatensia, 18 (2019), p. 9-38

Genalogia dels Barutell-Bestracà residents a Cabanes

  • Berenguer (I) de Barutell (1425), baró de Bestracà. Casat amb:
    • Margarida de Torrelles
    • Margarida ?
    • Elionor ?
  • Pere Berenguer de Barutell (1460-1531), cavaller. Casat amb:
    • Beatriu de Cruïlles i Santa Pau (*1461), filla de Bernat Guerau de Cruïlles (1415-1461)
    • Beatriu de Santa Pau i Centelles (1430-1504)
  • Miguel Berenguer de Barutell (1485-1566), senyor de Bestracà i Oix. Casat amb:
    • Violant de Montrodon (1502-?), senyora de la casa de Montrodon, filla de Bernat de Montrodon i de Bell-lloc i d’Anna de Samsó i Rocabruna, i vídua de Joan Marturià de Vilana-Montrodon
    • Elisabet de Barutell
  • Joan de Barutell-Bestrecà, senyor de Bestracà i Oix (+1586). Casat:
    • el 1547, amb Elionor Delpàs i Pincart
    • el 1550, amb Joana Estàsia de Montagut Vallgornera i Setantí (1536-?). Descendent de la família Sarrahí de Cabanes. Van viure a Cabanes, si més no a temporades.
  • Antic de Barutell (+1626)
    • Casat el 1591 amb Elisabet de Puigmarí i de Funes (+1642). D’acord amb el registre de bateig del seu net Antic, el 1616 vivien a Cabanes. Sembla que el 1607 havia comprat l’heretat dels Sarraí a Estàsia, la vídua de Miquel Soler.
  • Joan de Barutell-Bestracà i Puigmarí (+1648), senyor de Bestracà i Oix
    • Casat, el 1613, amb Anna Maria de Vilaseca i Cabrera (+Olot,1635). Fills nats a Cabanes:
      • 1616 – Antic. Va morir al poc de néixer i va ser enterrat a Oix
      • 1621 – Teresa. Casada el 1644, amb Miquel de Prats
  • Hug de Barutell-Bestracà i Vilaseca casat amb Joana d’Erill Orcau i del Mayno
    • El 1670 naixia a Oix el seu fill: Llorenç de Barutell i Erill. Ell va ser qui es va despendre de l’heretat que els Sarrahí tenien a Cabanes, venent-la a Pere Roca de Vilanova de la Muga. Així degué néixer el mas Roca

Documents 

  • 1130, maig 6. Venda que fan Ramon Joan i Ponç Guerau a Ramon Vidal i a Guillem Barutell, d’un molí que tenen per Ramon Renart al riu Muga, sota Cabanes, amb el monar que va a Prat de Torells, per 100 sous melg. Pergamins de la Biblioteca de Catalunya
  • El 2 d’abril de 1616, va ser batejat a Cabanes Don Antic, fill del senyor Don Joan de Barutell-Bestracà de Puigmarí i de la Senyora Anna Maria Vilaseca Cabrera.
    • Joan de Barutell i Anna M. Vilaseca s’havien casat a Barcelona el 5 de febrer de 1613
    • L’àvia de Joan Barutell fou Estàsia de Montagut de Vallgornera, descendent dels Sarrahí, senyors de castell de Cabanes.
  • Barutell
  • Barutell
  • Barutell

Els padrins foren el senyor Don Antic de Barutell-Bestracà i la senyora Isabel Vilaseca, avis del nadó. L’avi, Antic Barutell i Montagut, senyor de Bestracà i d’Oix, el 1599, era Diputat a les Corts de Barcelona, pel braç militar. La criatura va morir pocs dies després i va ser enterrat a Oix on els Barutell tenien la residència permanent, fins que al segle XVIII, Bonaventura de Barutell-Bestracà i d’Asprer (bésnet de Joan) es casà amb Teresa de Càrcer.

  • L’1 de juny de 1621, una nena, Teresa de Barutell-Bestracà Vilaseca, també néixer a Cabanes i va ser apadrinada pel senyor Bernat de Boixadors, possiblement Bernat de Boixadors i d’Erill, primer comte de Savallà.

NOTES: 

El Puig Barutell és un llogaret del municipi de Peralada (Alt Empordà), al N del poble de Vilanova de la Muga, prop de l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou. Rep també el nom del Puig.

La baronia de Bestracà fou una jrisdicció feudal, centrada en el lloc de Bestracà (Garrotxa), concedida per Pere III vers el 1365 al seu conseller Pere Blau, senyor d’Oltrera. El terme de Bestracà no era gaire gran. Es devia estendre bàsicament per les parròquies de Bestracà, Oix i potser una part de la de Beget. A causa l’interès per l’expansió catalana per la Mediterrània, abans de 1415, el castell de Bestracà va ser venur al cavaller Berenguer de Barutell.
Els Barutell, com els Fortià, Pontós i Vilamarí eren del grup de petits senyors empordanesos que van fugir del domini del comte d’Empúries i del duc de Girona i cercaren la protecció de Sibil·la de Fortià, que era cosina de Berenguer de Barutell. Els Barutell continuaren tenint un paper important al costat dels Trastàmara.

Altres personatges destacats:

  • Llorenç de Barutell i d’Erill (1670-1704). Nascut el 4 de gener a Oix, Olot, fill d’ Hug de Barutell i Vilaseca i nét de Joan de Barutell i Puigmarí, va ser undècim senyor de les baronies d’ Oix i de Bestracà. Ell va ser qui, el 1689 va vendre l’heretat de Pere Sarrahí, el seu avantpassat, a Pere Roca de Vilanova de la Muga.

Documents relacionats amb Cabanes:

  • 1611/1615. AHG170-395-T2-835. Caputbreve censuum et jurium nobilis domini Anthici de Barutell et de Bestraca quos et que recipit in castro de Cabanis Data(es) 1611, maig, 28 – 1615, setembre, 14 [CODI DE REFERÈNCIA]: AHG Pe 506 [NOTARI]: GARAU, Miquel [DESCRIPTORS]: Capbreus / Cabanes [CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES]: Ca. 100 f. Vegeu el Capbreu de St. Bernat de Peralada de 1611-12 del mateix notari, amb el qual forma un sol volum
  • 1698/1699. Llibre de Cabanes (1698, des 27 – 1699, des. 24) Notari Eliseu Oliva. AHG. Pe 808 (20 de gener de 1698)
    Venditio dompnus Laurentius de Borutell ÿ Eril in civitatate Bachinone populatus …concedo…vobis Petro Rocha agricola loci de Vilanova de la Muga …
    Llorenç de Barutell, havia heretat del seu pare Hug de Barutell i aquest del seu progenitor Antic de Barutell i Bestracà. El 1607, Antic de Barutell havia comprat la propietat a la senyora Estàsia Soler, vídua del cavaller Miquel Soler,

Més informació:


by 1 comentari

Llevadores

S. XVII-XIX

  • 1618.- Cecília Plana. A quatre de agost de mil siscents desavuyt per Cecilia Plana llavadora del Castell de Cabanes es estat batejat un fill llegitim y natural de … Boxo sastre y de Margarida sa muller y asso per necessitat …
  • 1621.- Cecília Pla. A dotze de Novembre de mil siscents y vint y hu per Cecilia Pla llavanera [llavanera=llevanera o llevadora]  y en cas de necessitat es estada batejada una filla de Vicens Capdevila treballador y de Narcisa sa muller y a catorze de dit mes y any per mi … foren fets lo cathechismo y exorcismo y les altres cerimonies …
  • 1623.- Joana Vanovera. A vint y nou de desembre mil siscents vint y tres per Joana Vanovera viuda llevadora del Castell de Cabanas y per necesitat es estat batejat un fill legítim i natural de Montserrat Pi treballador de dit castell i de Anna sa muller …
  • 1926.- Cecília Pla. A dos de dezembre de mil sis cents vint y sis per mi Frn. Vinÿes … son estats fets los exorcismos y cathechismos y altres cerimonies … a Paula varonicha filla legitima y natural de Guillem Badia traballador y de Anna sa muller … com la dia antes fos estada batejada per necessitat per Cecilia Pla llavadora de dit castell de Cabanes.
  • 1628.- Cecília Plana. Avuÿ quatra de fabrer mil y sis cents y viny y vuyt es estada batajada Margarita Antonia p. nasecitat p. Scacillia plana lavadora de Cabanas filla de Marturia miro y de Anna mirona muller sua …
  • 1628.- Cecília Pla. A vint y vuyt de novembre de mil siscents vint y vuyt per haver molt gran dupte si en casa per causa del perill de mort Cecília Pla llavadora del Castell de Cabanes avia batejat verdaderament segons de lo que fou interrogada respongue y de las circunstancias per mi Franc. Vinyes prb sacrista de la Iglesia de St Vicens del castell de Cabanes es estat batejat ab condicio (si non es baptiza…) Domingo Joseph Rafel Frnc… Bernat fill legitim y natural del Sr domingo de Monrodo en temps de son obit en la vila de Peralada domiciliat y de la Sra Anna Magina sa muller fou padri lo Sr don Bernat de Monpalau y Alemany domiciliat en lo lloch de Argelaguer y padrina la Sr Engracia Prats y Corcoll viuda de dit castell de Cabanes…
  • 1732.- Marianna Pi. Als trenta ÿ hu del mes de octubre del any mi set cents trenta ÿ dos fou batejada per mi … Rita Anna Josepha ÿ Catherina filla legitima ÿ natural del Senyor Thomas Sunÿer cirurgia de Cabanes ÿ de la senyora Catherina conjuges … La qual era estada batejada en casa per necessitat per Marianna Pi, llavadora …
  • 1749.- Marianna Climent.  Als vint del mes de janer mil set sents quaranta y nou es estat batejat privadament per Marianna Climent llevadora de Cabanas un minÿo fill legitim y natural de Joan Ramis bracer de Cabanas y de Teresa Sala conjuges ….
  • 1809/1811.- Matas.
    • Als vint ÿ sinch fabrer anÿ mil vuit cens ÿ nou … he suplert las seremonias baptismals per esser privadament batejat per la  llevadora Matas, viuda de dit poble per lo imminent perill de la vida a Joseph Franco Andreu fill leg. ÿ natul de Vicens Cullell ÿ llucia …
    • Als vint ÿ tres Desembre 1811 he donat sepultura … a Maria Matas ÿ Malé llevadora” … era de edat 70 anys.
    • Maria Maler Brugat (Vilabertran,1741?-Cabanes,1811) era filla de Josep i Caterina, de Vilabertran. Va ser la segona esposa de Jaume Matas Vilanova, conegut com a Jaume Matas del Rec
  • 1842.- Llúcia Oliva.
    • A los trece Junio de mil ochocientos quarenta y dos … en la Pila Bautismal … (Ratione dubti i prudentis de Lucia Oliva comadrona vulgo llevadora de esta quien bautizó causa necesiitatis post partum) he bautizado sub conditione a Antonia Mª Lucia nacida de ahier hija legt y natl de José Cullell trab de esta… y de Mª Salachruch … cons de la parrª de Alfar …
  • 1857 i 1858.- Margarida Bru Oliva o Margarida Oliva
    • Rosa Oliva Bonavia … bautizada al instante del nacer por la vulgo llevadora Margarida Bru …
    • Maria Oliva Bonavia … he bautizado (sub conditione …por haber bautizado la comadrona vulgo llevadora Margarita Oliva de esta) ….
  • 1861.- Teresa Maurici Campins
    • El 16 d’agost d’aquest any va batejar una filla de Pere Serra i Prim i Magdalena Mallol que va morir a les poques hores

S. XX

Paula Pous Noguer (Pauleta). Casada amb Joaquim Diumenjó Ferrer es van establir a la plaça Gran de Peralada. Tenia títol universitari, va ser llevadora de Peralada, Vilabertran, Cabanes i Vilanova. A: Vilà Bartis, Cristina. Néixer i viure entre claustres a Peralada, la història de Francisco Soler. Empordà, 10/07/2021   –    Butlletí de Peralada, 50 (2014)

Dolors Rebarter Pellicer. Filla de Josep Rebarter Badet i Maria Pellicer Vidal, va néixer a Cabanes el 14 de juliol de 1889. Va ser la llevadora de Sant Climent Sescebes des del 23/10/1925 fins el 31/12/1935 i de Cabanes des del 1/1/1927 fins el 4/8/1959, que es va jubilar en complir els 70 anys. Com era habitual la seva jubilació va ser coberta proporcionalment pels ajuntaments de Sant Climent Sescebes, Cabanes i Vilabertran (Butlletí Oficial de la Província de Girona. Núm. 62, 24/5/1960).

Casada el 1909 amb Joaquim Miró Tuébols (fill de Josep i Antònia),
Dolors Rebarter va morir a Cabanes el 10 de febrer de 1974, quan tenia 84 anys.
La parella va tenir un fill, Josep, nat el 1910 i casat l’any 1940 amb Maria Pairó Serra.

  • 1915.- Obté el títol de llevadora. En brillants exàmens verificats en la facultat de Medicina de Barcelona, ha obtingut el títol de Professora en parts, amb la calificació de sobressalient, donya Dolors Rebarter, filla de D. Josep Raberter, Jutge municipal de Cabanes. Siga l’enhorabona.  La Veu de l’Empordà, 10/07/1915, pàg. 5. Va començar la tasca professional a Sant Climent Sescebes, en virtud del nomenament fet el 29 de setembre de 1925 i ratificat el 3 d’octubre. Després de la presa de possessió que va tenir lloc el 23 d’octubre, va treballar a sant Climent fins al 3 de desembre de 1935 que va presentar la renúncia voluntària, segurament perquè ja en feia prou amb feina de Cabanes.
  • 1926.- El 23 de desembre, l’Ajuntament de Cabanes la nomena llevadora titular i pren possessió el primer de gener de 1927.
  • 1932.- El Ple del 20 de febrer declara vacant la plaça de “Comadrona”. Per accedir-hi calia tenir més de 25 anys, ser soltera i residir a Cabanes. Davant els rumors que circulaven a poble, el 26 de març el Ple acorda que la llevadora presenti el títol per assegurar que el té. Aquest any la llevadora i practicant era Dolors Rebarter qui al Ple del 8 d’abril reclama que mentre el 1931 cobrava 412,5 ptes el nou pressupost només en contempla 375. La majoria republicana del consistori força la desestimació de la reclamació. Al Ple del dia 9 d’abril es fa constar que Dolors Rebarter ha presentat el títol de llevadora.
  • 1935. Al Ple del 9 de juny de 1935 Dolors Rebarter Pellicer, llevadora interina, demana que s’obri concurs per proveir en propietat la plaça de llevadora de Cabanes. S’accepta anunciar el concurs públic.
  • 1938.- El 9 de juny, actuant com a “Matrona en ejercicio de la población de Cabanas” presenta una instància a l’Ajuntament exposant que el Colegio Oficial de Matronas i les autoritats sanitàries insisteixen en la obligació que tenen els Ajuntaments de convocar concurs per proveir la plaça de llevadora i demana que se sirvan acordar se proceda a la provisión en propiedad de la plaza de Matrona municipal, cargo que desde años vengo desempeñando en carácter interino. Més endavant i durant molts anys, va continuar sent la llevadora de Cabanes.
  • 1940.– Passa a regentar la plaça de Cabanes-Vilabertran amb capitalitat i residència a CAbanes.
  • AHG170-326-T2-1274 Fitxa personal de Dolors Rebarter Palliser Data(es) 1928-1959 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 401
  • AHG170-326-T2-542. Expedient personal de Dolors Revarter Pellicer Data(es) 1946-1959 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 17/65
    Dolors Font Fayet

Dolors Font Fayet, la senyora Lola de Vilabertran (Vilademuls, 1926-2005). Establerta a Vilabertran, als anys cinquanta i seixanta, amb la seva mobylette, atenia parts a casa a Cabanes, Masarac, St. Climent, Espolla, Rabós, Garriguella i Peralada. Als anys setanta, cada vegada més les dones parien a l’hospital i la seva feina de llevadora a domicili es va reduir. Llavors va començar a fer de practicanta a Vilabertran i Cabanes. Uns anys més tard va treballar a l’Escola de Mares de Castelló d’Empúries i a Figueres, fins que el 1991 es va jubilar. El 2006 l’Ajuntament de Vilabertran la va anomenar “Filla predilecta de la població” i va inaugurar un nou carrer amb el seu nom.

  • Font: Bech Padrosa, Roser. La senyora Lola de Vilabertran. A: Alberes, 17 (2017) pàg. 52

Documents:

  • AHG170-326-T2-1269 Fitxa personal de Dolors Font Fayet Data(es) 1950-1959 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Peralada, Cabanes Vilabertran [VOLUM I SUPORT]: Tres fitxes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 401
  • AHG170-326-T2-2579 Expedient personal de Dolors Font Fayet Data(es) 1953-1982 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Peralada, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/4
  • AHG170-326-T2-2580. Expedient personal de Dolors Font Payet. Data(es) 1958-1981 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/1
  • AHG170-326-T2-3843. Fitxa dels ocupants de la plaça de llevadora de Cabanes. Descripció: [PROFESSIÓ]: Llevadora. [NOMS I COGNOMS]: Dolors Font Fayet, Dolors Revarter Pellicer. [MUNICIPI(S)]: Cabanes. Cronologia: 1926-1991


by 4 comentaris

Jaume Coll i Bosch (1817-1887)

Jaume Coll BoschJaume Coll i Bosch (Llers, 1817- 1887), mestre de Cabanes entre 1840 i 1876.

Història personal

Fill de Silvestre Coll, pagès, i d’Anna Bosch, va néixer a Llers el 24 de juliol de 1817.

Després de signar capítols matrimonials, el 2 de febrer de 1843, es va casar amb Anna Porterias Riera, filla de Josep Porterias, de Cabanes i de Maria Riera, de Mollet d’Espolla.

Casament de Jaume Coll

Aquest any, Jaume ja era mestre del poble i amb ells es va iniciar una nissaga de mestres.

El 1874, la seva filla, Margarida Coll Porterias, es va casar amb Joaquim Ripoll Lloveras que també era mestre de Cabanes,  i la seva néta Emília Ripoll Coll (1875-?), el 1896, es va casar amb Francesc Gilabert Catà, un altre mestre de Cabanes.

Jaume Coll i Anna Porterias van tenir vuit fills i en van sobreviure quatre:

  • 1843.- Joaquim. Fuster de professió,  el 1864, es va casar a la Catedral de Girona, amb Rosa Lluch Curas i el 1891, es tornava a casar a Olot, amb Cecília Jordà i Costa.
  • 1850.- Joan. Jornaler, es desconeix si es va casar
  • 1852.- Margarida. Casada amb el mestre de Cabanes, Joaquim Ripoll Lloveras
  • 1855.- Joaquima. Casada a Cabanes, amb Miquel Hubach Batllori (1857-?), el  1876

Jaume va signar testament a Figueres el 12 de febrer de 1886, tenia 68 anys. Les disposicions testamentàries determinaven que l’hereva seria la filla petita, Joaquima, cosa extranya en aquells anys. El motiu podria ser degut al fet que Joaquim, l’hereu, va ser fuster i va marxar del poble i Joan, el segon fill havia anat a l’Havana com demostra una carta enviada al seu pare des de Barcelona, el setembre de 1877, potser sense el consentiment patern.

… Sobre todo padre, no se me haga U. el tonto en remitirme todo cuando le pida; pues que sin saberlo puedo hallarme alli en la Isla con varios trabajos y con algun dinero poderlos remediar, con U. confio siempre.
Me es bastante triste como le manifesté el separarme de soldado, pero en fin, en Dios confio de todo.
Creo embarcar el dia 22 segun manifiestan, al llegar a la Habana ya le escribiré…

Un document del febrer del 1887 i un altre d’octubre de 1888 constaten la seva defunció que va tenir lloc el 10 de gener de 1887.

La família Coll-Porterias ha donat nom a dues cases del poble:

  • can Daniel mestre,  en record de Daniel Hubach, fill de Miquel Hubach Batllori i Joaquima Coll Porterias i nét del mestre Jaume Coll Bosch
  • ca l’Emilia mestra, nom que prové de l’Emília Ripoll Coll, néta, filla i esposa d’un mestre.

Història professional

Jaume Coll va ser un dels mestres més antics de la província. Va obtenir el títol de mestre quan encara no existien les Escoles Normals. Va ser mestre de Masarac durant cinc o sis anys.

Una carta de recomanació, signada per l’Ajuntament de Besalú el 1842, ens fa pensar que Jaume Coll degué treballar un temps en aquesta població, abans que el 15 de setembre de 1940 ocupés la plaça de mestre de Cabanes, tot i que no va ser fins el 1843 que l’Ajuntament de Cabanes va signar l’acta de nomenament, tres mesos abans que obtingués el títol de Maestro de Escuela primaria elemental. Al document queden reflectides i aprovades les reclamacions que Jaume Coll havia fet l’any anterior.

A banda de la feina de mestre, també va actuar com a procurador de l’Hospital de Cabanes, secretari municipal i recaptador d’impostos.

El 1848 va signar un nou contracte i plec de condicions amb millores salarials i deu anys més tard, l’abril de 1858, demanava certificats de bona conducta al capellà i al consistori i les còpies del títol de mestre i de la partida de baptisme, sense que se’n pugui saber el motiu.

El 1868, en el marc de la Revolució coneguda amb el nom de La Gloriosa, va ser destituït per la Junta Revolucionària de Figueres. El 1870 demana al consistori un certificat de bona conducta, possiblement per avalar la seva reincorporació, i el 1872 va haver de fer front a les queixes d’alguns pares que li recriminaven que no dedicava prou atenció a l’escola.

El 2 de juny de 1876, després de quasi 40 anys de servei al poble, va prende possessió de la plaça de mestre de l’escola de Massanes, gràcies a una permuta amb el seu gendre Joaquim Ripoll. El motiu del canvi d’escola podria haver estat motivat pels problemes que va tenir amb alguns veïns, durant el sexenni democràtic o revolucionari o, més probablement, per facilitar la plaça al seu gendre ja que, pocs dies després de la presa de possessió, Jaume Coll va renunciar a la plaça per causa de la seva avançada edat i de la malaltia pulmonar que l’afectava.

Documents

1817, 25 de juliol.- Registre parroquial del bateig de Jaume Coll, celebrat a la parròquia de Llers el 25 de juliol. Els padrins foren el Sr. Jaume Daunis, cirurgià i Magdalena Bassaguañas, fadrina, tots de Llers.

Jaume Coll-bateig

1840, 15 de setembre.– Jaume Coll pren possessió de l’escola de Cabanes, tot i que no obtindrà el títol fins el 1843. En un ofici signat a Cabanes el 28 d’abril de 1842, Jaume Coll exposa que:

… en 15 setiembre 1840, previa la manifestacion de la … la autoridad local de este pueblo, me coloqué en él pa dedicarme a la enseñanza de los niños, estableciendo una escuela pública…

1842, 24 de gener.- L’Ajuntament de Cabanes atorga poders a Jaume Coll per cobrar els impostos, censos, pensions, lloguers i altres crèdits de l’Hospital de Caritat [document]

… otorgaban todo su poder cual de derecho se requiere y es necesario a Jayme Coll vecino del mismo pueblo para que por dichos otorgantes, sus personas, voz y derecho representando, pueda percibir y cobrar de todas y cualesquiera persona las cantidades de dinero, frutos, creditos, pensiones de censos y censales, precios de arriendos, alquileres de casas, laudemios, foriscapios y todos los demás derechos y creditos del mencionado hospital de caridad, con tal que no escedan de mil ducados otorgando y firmando las cartas de pago y demas resguardos que se le pidan …

1842, 20 d’abril.- L’Ajuntament de Besalú, signa un certificat de recomanació a favor del mestre Jaume Coll.

Certificamos como visto y atendido el merito y circunstancias recomendables de D. Jayme Coll Maestro de primera educacion del pueblo de Cabanas …

1842, 28 d’abril.- Jaume Coll remet un ofici on fa constar que viu en una casa llogada per l’Ajuntament que aquest li ha de pagar 1100 rals de sou que és el mínim que li correspon i que la Comissió d’instrucció primària del poble li ha marcat les normes que ha de complir quant a les retribucions que pot cobrar als alumnes:

  • los que aprendiesen á leer, escribir, gramática española y aritmética pagarían 8 (rals?) mensuales
  • 6 los que que no se dedicasen más a tres de dichos ramos
  • 4 (rals) los que aprendiesen de leer y escribir
  • 2 los que solamente aprendiesen a leer
  • Ademas prescribió la comision que hubiese de enseñar gratis la decima parte de los alumnos, recayendo este beneficio en los mas pobres.

També informa que:

… habito una casa alquilada por el ayuntamiento y que en el año de 1841 percibi los 1100 (rals) de dotacion y a pesar de todo esto hay en el dia alguna resistencia a satisfacerme otra retribucion y el ayuntamiento no se resuelve a verificar el reparto, sin que VE se sirva disponerlo…
… Yo hubiera deseado acompañar á VE el acuerdo de mi admision y demas que ocurrio, pero en los pueblos de corto vecindario no siempre se observan las debidas formalidades y asi es que no consta en la secretaria nada de lo que precedio a mi admision por maestro …
… Suplico a VE respetuosament se sirva mandar al Ayuntamiento de Cabanas que proceda á repartir los 1100 (rals) de la dotacion para satisfacerme, esta cantidad que es el minimum que corresponde á los maestros, continuando en suministrarme casa para mi habitacion…Jaume Coll-contracte

1843, 9 de gener.- Nomenament de Jaume Coll com a mestre de Cabanes i plec de condicions signades per
l’Ajuntament i el mestre. Al document queden reflectides i aprovades les reclamacions que Jaume Coll citava a l’ofici del 28 d’abril de 1842

… el alcalde y ayuntamiento acordamos y establecemos el nombramiento por maestro de educacion primaria publica a Don Jayme Coll vecino del mismo y profesor publico de dicha instruccion …

1843, 25 de gener.- Capítols matrimonials signats per Jaume Coll i Anna Porterias, en poder del notari Josep Draper

1843, 20 de febrer.- Estat de comptes que Jaume Coll emet com a colector (recaptador d’impostos)

Cuentas que rinde el infrascrito Jayme Coll como colector que fue de las tierras comunales y parte de los impuestos todo perteneciente al año proximo pasado de 1842 …

1843, 29 d’abril.- S’expedeix el títol de Maestro de Escuela primaria elemental a favor de Jaume Coll

… D. Jaime Coll natural de Llers provincia de Gerona de edad de veinte y cinco años ha acreditado en debida forma haber sido examinado por la comision de examenes de la provincia de Gerona conforme a lo dispuesto en la ley … en las materias siguientes, a saber: Religion y Moral, Lectura, Escritura, Aritmetica, Gramatica castellana, Ortografia y Metodos generales y especiales de enseñanza, correspondientes a la instruccion primaria elemental … y merecido la nota de superior i el número segundo…

1848, 5 de febrer.- Nou nomenament de Jaume Coll com a mestre de Cabanes i plec de condicions que anul·la el document signat el 1843. Segons el nou contracte passa a cobrar 2000 rals anuals, ha d’ensenyar més matèries (ortologia, caligrafia, religió i moral) i ha d’actuar com a secretari i recaptador. El document també constata que és mestre de l’escola i que l’Ajuntament li adjudica un tros de terra per a hort. [document]

… y ademas dos pedacitos de tierra llamados vulgo artigal que de muchisimos años en esta parte estan destinados al maestro de dicha instruccion del referido pueblo pagados estos de los fondos del comun …

Jaume Coll, contracte

La jornada escolar era de sis hores, tres al matí i tres a la tarda

4. De obligacion estara el maestro a la escuela tres horas por la mañana y otras tantas por la tarde, las que empezaran por la mañana a las ocho en el invierno y a las siete en el verano y por la tarde a la una en todo el año

1848, 22 de març.- Estat de comptes que Jaume Coll emet com a procurador de l’Hospital de Caritat de Cabanes

Cuentas de cargo y data que rinde el infrascrito Jayme Coll procurador del Hospital y Caridad mayor de este pueblo de Cabanas pertenecientes a los años 1842, 43, 44, 45 46 y del 47, de todo lo cobrado y entregado en dichos años de su administracion a saber …

Jaume Coll-hospital

1858, 6 d’abril.- Certificat de bona conducta signat per l’Ajuntament (Vicente Sabater, alcalde; Antonio Ramis, regidor 1º; Jose Pages, regidor 2º; Juan Planas, regidor 3º; Francisco Fortià,regidor 4º; Salbador Pi, sindico); i la Comissió local d’instrucció pública de Cabanes (Vicente Sabater, presidente; Jose Oliba, teniente; Juan Vidal, regidor; Pelegrin de Carreras [metge de Cabanes]; Mariano Pous; Vicente Ramis; Juan Caritg, cura parroco) Joaquin Prim, secretario

Certificamos: Que D. Jaime Coll profesor de instruccion primaria elemental completa durante los diez y ocho años que dirige la escuela publica de esta poblacion ha observado una buena conducta moral y politica por cuyo motivo las corporaciones que suscriben no han tenido que dirigirle amonestacion alguna ni relativamente al magisterio ni a otra especie; al contrario merece la confianza de la mayoria sensata de la misma poblacion, por su buena enseñanza, tanto en los fundamentos de la Religion Cristiana y sana moral com en las demas materias que comprende la espresada instruccion …

1858, 12 d’abril.- Còpia del títol d’instrucció primària, emès el 29 d’abril de 1843

1858, 13 d’abril.- Còpia del registre de bateig de Jaume Coll, celebrat el 25 de juliol de 1817.

… Certifico: que en uno de los libros de Bautismos que obran en el Archivo de esta parroquial Iglesia se halla una partida que traducida fielment del Ydioma catalan al castellano es como sigue:
A los veinte y cinco del mes de julio del año mil ochocientos diez ÿ siete … he bautizado a Jayme … nacido el dia antes hijo legitimo ÿ natural de Silvestre Coll labrador ÿ de Ana Bosch consortes de Llers …

1858, 19 d’abril.- Certificat de bona conducta signat per l’alcalde, Vicenç Sabater, i el lloctinent del rector, Martí Fontanilla.

Certificamos: que D. Jaime Coll casado profesor de instruccion primaria de este pueblo durante los diez y ocho años que reside en el mismo y tiene a su cargo la direccion de la escuela, ha observado una buena conducta tanto politica como en moral, ni que haya dado motivo de queja a autoridad alguna, antes bien siempre obediente y sumiso á aquella...

certificat de bona conducta

1862, 17 de setembre.- Jaume Coll i la seva esposa Anna Porterias paguen 500 rals, import de la redenció de dos censos:

  • Un a favor de l’hospital de Llers (32 rals al 8% = 400 rals)
  • Un a favor de l‘hospital de Cabanes (8 rals al 8% = 100 rals)

… doy por redimidos los censos de que se trata así com por abolidos todos los demas derechos que los referidos Hospitales tenian…

1863.- El diari “El Ampurdanés” de 18 de gener cita un Jaime Coll, de Cabanes, informant que dóna 20 rals per a la suscripció a favor del: inventor del Ictineo Monturiol.

1868.- Jaume Coll va ser destituït per la Junta Revolucionària de Figueres, en el marc de la Revolució de 1868 o La Gloriosa

… Las juntas rebolusionarias del partit de Figueras tenian facultad del general Pierrat de fer en sas poblasions lu que be els aparegues y en esta de Cabanas desemplearen al mestra Jaume Coll que tenia mes de 30 añs de antiguitat y pusaren a Jose Pous perque era ynteresat seu que sols era pasat y tabe tragueren al Sr Rechtor Juaquim Geli que abitaba aqui desdel 7bre de 18.. y que marxes ynmediatamen y que dins 24 horas tingues la rechturia desembarrasada… (Crònica de Pere Serra i Prim)

1870, 17 d’octubre.- Certificat de bona conducta, signat per l’alcalde, els regidors i el síndic. Possiblement el necessitava per reincorporar-se a la plaça de mestre de Cabanes després de la seva destitució. El document diu:

Certificamos: Que D. Jayme Coll y Bosch profesor de instruccion publica de este pueblo es sugeto de buena conducta y buen proceder, tanto en politica como en moral; que desde el año de mil ochocientos cuarenta ha desempeñado actualment el magisterio de esta poblacion a satisfaccion de la generalidad de los vecinos de la misma; habiendo varias veces presentado á examenes públicos á los niños que dirige, los cuales han dejado satisfechos los deseos de la Corporacion que suscribe; que en los primeros años de desempeñar el magisterio que dirige, con la asignacion era solamente de doscientas setenta y cinco pesetas desempeñaba tambien la Secretaria del Ayuntamiento y segun hemos oido decir a varios individuos de los Ayuntamientos de aquella fecha cumplio debidamente su mision…

1872, 24 de novembre.- Es reuneix el Consistori municipal i la “Junta de Escuelas” per fer front a les queixes d’alguns pares sobre el comportament del mestre, Jaume Coll. La “Junta de escuelas” estava formada per: Anton Aguer, Joan Matas i Oliva, Josep Rebarté, Climent Aguer i  Josep Pomés.

Jaume Coll, mestre

… el objeto de haberlos reunido era para enterarlos que habia recivido algunas quejas de varios padres de familia que el profesor de instruccion publica de este pueblo abandonaba la escuela faltando a sus obligaciones para atender a otros asuntos de su interes particular …    …  acuerdan, que: por esta vez se le dispensa de las faltas cometidas por el citado profesor D. Jayme Coll, y que en adelante á contar desde hoy se vigila y que a la primera reincidencia por cualquier concepto sin el previo permiso para ello de la Junta de Escuelas y Ayuntamiento, se proceda enseguida a la formacion del correspondiente espediente de Cargos para su pronto e inmediata destitucion …

1876, 19 de maig.- Nomenament com a mestre de Massanes. Pren possessió el 2 de juny.

Título de Maestro de la Escuela pública de niños de Massanas a favor de D. Jaime Coll. Registrado nº 313, fóleo 13
Don Julian Casaña y Leonardo rector de la universidad literaria de Barcelona.
Por cuanto atendiendo a las circunstancias que concurren en Don Jaime Coll he acordado nombrarle en virtud de permuta Maestro de la Escuela pública de niños de Massanas con el haber anual de ochocientas veinte y cinco pesetas y demas emolumentos que le confiere la ley… Dado en Barcelona a diez y nueve de mayo de mil ochocientos setenta y seis…
En fecha 2 de junio del corriente año 1876 la Junta local de Instruccion publica de este pueblo ha dado posesion del destino que acredita el precedente nombramiento a D. Jaime Coll profesor de instruccion primaria. Massanas fecha ut supra …

1876, 10 d’octubre.- Se li va admetre la dimissió de l’escola de Massanes, amb reserva de drets. Boletín de primera enseñanza de la provincia de Gerona Año II, 32, 10/10/1876.

1886, 12 de febrer.- Testament signat davant el notari de Figueres, D. Antoni de Puig i Descals.

1887, 25 de gener.- Masjoan, Joan. Necrología.  A: «Boletín de Primera Enseñanza»

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fonts:
Arxiu familiar de Josep Hubach i Carolina Nogués, actes municipals,
crònica de Pere Serra i Prim, premsa local, registres parroquials


by Deixa un comentari

Escola i mestres – s. XVII-XVIII

Relació d’alguns mestres que exerciren a Cabanes entre els segles XVII i XVIII

Joan Manÿalic

1643

  • El 7 de juny de 1643, bategen a Joan Josep Dalmau, fill de Sebastià Dalmau i de Maria. Els padrins foren, Joan Manÿalic estudiant i lo present any mestre de dit Cabanes i Maria Andarrer de la vila de Castello de Ampurias.

? Altimira

1689

  • El 24 d’octubre de 1689, se celebra el casament entre Esteve Salvyre (fill de Farriol Salvyre, teixidor de Cabanes) i Anna Maria Ventós (filla de Joan Ventós, pagès de Sant Climent).
    Els testimonis de la cerimònia foren Nofre Pomés, bracer i … Altimira, mestra de escola de Cabanas.

    • Esteve Salvyre era germà de  Maria Salvayre, que tres anys abans havia protagonitzat el miracle de la muda de Cabanes.

Pere Bach

1698

  • El 14 de març, Pere Bach mestre de minÿons del lloch ÿ castell de Cabanes, signa testament. El document ens mostra les seves relacions personals i familiars i altres curiositats
    • Relacions socials.-
      • Marmessors.-  Jaume Puig, prevere i domer de Cabanes; Josep Puig i Casadevall, pagès de Cabanes i Onofre Terrades, baster de Figueres.
      • Testimonis.- Rafel Brugat, vidu treballador; Francisco Fernandes, alferes de la Compañia de D. Manuel de Aranda; Rafel Ribas, traginer de Castelló d’Empúries; Francisco Calvo, soldat de cavalls de la mateixa companyia; Pere Joan, pastor habitant de Cabanes; Baptista Pastoret, habitant de Cabanes; Jaume Martí, bracer. Els dos militars devien estar allotjats a la casa Puig Casadevall i els altres podien ser treballadors de la família.
      • Domicili.- El testament fou signat a la cambra i casa de Josep Casadevall, pagès de Cabanes (segurament l’antiga casa Romaguera del carrer Canal)
    • Família.- Beneficiaris dels béns: Maria Bofill, vídua i germana de Pere; Isabel Bach, vídua i cunyada; Gerònima Bach, donzella i neboda. No hi ha constància d’esposa i fills, pel que cal suposar que fos solter o vidu sense descendència
    • Curiositats.-
      • El poble li deu uns mesos de salari i l’import acordat per la seva participació en enterros: … mano que los manumissors cobrian tots los meus deutes tant de celari del mestrat me deu la Vila des del primer de juny de 1697 a fins vuÿ dia present als 14 mars 1698, com tambe de les messades, enterros ÿ altres deutes me estaran devent…

Francesc Llauró

1703

  • El 16 de setembre, bategen a Joan Llauró, fill llegitim y natural de Francesc Llauro mestre de escola de dit lloch y de Esperança Llauro muller sua. Joan mort el 1705 i al registre s’hi repeteix: Joan Llauro albat fill de Francesch Llauro mestre de la escola de Cabanes y de Esperança Llauro muller sua.

Martí Dalmau

1711

  • El 20 de maig, bategen a Maria Planas. El seu padrí va ser Martí Dalmau llicenciat i mestra de Cabanas natural de Las Escaulas

Josep Casadevall

1747

  • L’1 de desembre, bategen a Francesca Roca Sorrell. El seu padrí va ser Joseph Dalmau mestre de minyons habitant en dit lloc 

Joan Bonavia

1787

  • El 18 de novembre, Joan Bonavia, mestre del lloch y castell de Cabanas … fill  … de Joan Bonavia sastre y de Eularia Bonavia y Mir signa testament en la casa del Hospital davant el capellà Julià Roca. Morí sense descendència i nomenà hereva la seva esposa Francesca Casals


by 4 comentaris

Josep Llombart Llensa (1910-1991)

Josep Llombart Llensa. Veterinari

Fill de Joan Llombart Pou, de Cabanes i de Francesca Llensa Pujol, de Cervera de la Marenda (Elna) i nét del metge i investigador Josep Llombart Pagès (Cabanes, 1857-1905).

Els seus pares es van casar el març de 1909 i ell degué néixer l’any següent.

Va cursar estudis de veterinària a Saragossa, acabant la carrera el 1931. L’any següent, amb només 22 anys va ser nomenat veterinari titular de Palamós on va viure amb la seva esposa Pepita Palet Prats.

Elegit primer president de l’Associació Instructiva i Recreativa «Joventut Democràtica», creada l’1 de febrer de 1932, aviat va haver de deixar el càrrec per traslladar-se a Palamós, però el 1933 va ser nomenat president honorari de l’entitat.

En un article de l’Empordà Federal del 18 de juny de 1932, el corresponsal de Cabanes el defineix com:

Un home d’ideals progressius i demòcrates, amant de la lliberlat, de caràcter franc i noble, de ferm i altíssim criteri, unit a un tracte cortès i amable, una paraula suggestiva i amb una cultura i talent extraordinaris, està predestinat a triomfar; l’amic Llombart reuneix abastament totes aquestes qualitats, i ell ha triomfat; ell serà un més de tants cabanencs que portarà a la glòria del nostre poble, terres enllà.

Els anys 1951, 1954 i 1955 va formar part de la junta de govern del col·legi de veterinaris de Girona

Documents:

Recull de premsa


by 5 comentaris

Escola i mestres – s. XX

Escola de nenes (1936) Foto: Pere Serra Colomer

Maria Esteba, Francesc Gilabert, Soledat Nart, Mateu Coll, Ramon Tamarit, Trinitat Pou, Teresa Colls, Maria Butiñà, Josep Mas, Francesca Pradel, Pilar Serra, Josep Argelés, Joaquim Ibero Isern, Joan Trull, Geroni Falgàs, Josep Ylla

Vegeu també:

Escoles de Cabanes (Construcció: 1927 i 1930)
Escola de Cabanes-Guerra Civil
Relació de mestres de les comarques de Girona del 1911 al 1951

1893/1916.- Maria Esteba Matlleria. Mestra de les nenes des de 1893 a 1916

  • Gilabert

1893/1920.- Francesc Gilabert Catà. Mestre dels nens des de 1893 a 1920.

  • 1920.- El mestre de Cabanes don Francesc Gilabert ha establert la Mutualitat escolar en sa escola. La Veu de l’ Empordà: setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”, 13/3/1920

1911.- Els dies 28 de Maig i 4 de Juny tingueren lloch els exàmens a les escoles públiques, dirigides pels mestres D. Francesch Gelabert i Da. Maria Esteva. L’acte fou presidit per les autoritats locals. A:  La Veu de l’ Emporda, 17/6/1911, pàg. 3

1916/1921.- Maria Campmol Fraxanet. El 1904 era mestra interina d’Agullana. El 1905 demana de presentar-se per opositar a una plaça.  El 1906 va ser nomenada mestra substituta per a Puigcerdà,  el 1908 era mestra en propietat per a  Arcabell (Lleida), el 1909 per a Saderra (Orís). El 1911 va passar a El Far i el 1916 a Cabanes. El 1923 va anar a Sta Cristina d’Aro i el 1929 va passar a Caldes de Malavella. Va morir a Girona el 20 d’agost de 1954. D’acord amb el que es pot deduir de l’esquela mortuòria no s’havia casat.

 Mestra de nenes. … les mestresses de Cabanes i Castelló d’Empúries, donya Maria Campmol i donya Remei Bosch, han establert en les respectives escoles la Mutualitat escolar. Veu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 6/3/1920.

Segell escola de nens

1921/1933.- Mateu Coll Juncà (1895-?). Mestre dels nens des de 1921 a 1933 (A: AHG170-16-T2-681 diu erròniament que es va jubilar el 1924). Natural de Santa Pau, fill de Joan Coll Salavia i Maria Juncà Dorca. El 1922, es va casar a Cabanes amb Dolors Pich Cabana.

Va estar destinat com interí: Banyoles (1913), Das (1917), Sta. Cristina d’Aro (1919), Cabanelles (1920). Com a propietari: Castelló d’Empúries (1916), Cabanes (1921-1933). Després de la Guerra Civil va exercir en altres poblacions

Bibliografia:

Al Ple del 8 d’octubre de 1921, s’exposa que l’escola de nens està tancada pel mal estat del local i que el professor es nega a donar classes. Els veïns també reclamen millores a l’edifici. Cal refer el teulat, posar una claraboia i pintar però l’Ajuntament no disposa de les més de 2.000 pessetes que costaria l’obra. Es proposa de demanar  un préstec al banc o a un particular.

Firma

Recull de premsa:

  • 1920.- És mestre de Cabanelles. Ha pres possessió de l’escola de nens d’aquest poble (Cabanelles), en qualitat d’interí, don Mateu Coll. La Veu de l’ Empordà: setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”, 31/1/1920.
  • 1932.- El dia 24 del mes que som, els alumnes i ex-alumnes de l’Escola Nacional de nois dirigida per el Sr. Mateu Coll, faran una excursió sota el següent itinerari: Figueres, Torroella de Montgrí, Palafrugell, Palamós, S Feliu de Guíxols, Llagostera, Cassà de la Selva, Girona, Figueres i Cabanes. Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R. 18/6/1932

1924/29.- Soledat Nart Condò ( o Narb Coudo). Mestra de les nenes des de 1924 a 1929

escola de nenes
Principis del segle XX
  • 1924.- Han estat nomenades mestresses de Capmany i Cabanes,
    respectivament, les senyores Pilar Josa i Soledat Nart    . La Veu de l’ Empordà: setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”,  17/5/1924
  • 1925.- Carta de Soledad Nart dirigida a Bernat Sarrieu. FONS AGA191-93 / Mossen Jusèp Condò Sambeat. Documents privats de Bernard Sarrieu. Els originals es troben a: Archives Départementales de la Haute Garonne
  • 1927.- Va sol·licitar obtenir drets passius màxims. La Veu de l’ Empordà: setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres, 13/8/1927
  • 1928.- Soledat Nart i Mateu Coll van participar activament en la visita pastoral del Bisbe. …los colegios de ninos y niñas con sus profesores don Mateo Coll y dona Soledad Nart … Pronunciaron discursos de salutación al Prelado el niño Luis Mir y la niña Delia … El Ampurdán,  12/5/1928

1929/30.- Trinitat Pou Vila. Mestra de nens i nenes els anys 1929-1930

1930/33.- Teresa Colls i Prunell. Mestra de les nenes els anys 1930-1933

  • 1929. Han estat nomenades mestresses provisionals de Cabanes i Padret i Marsà (Vilanova de la Muga) Na Teresa Colls Prunell i Na Maria Comas Vinardell, respectivament… Veu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 21/12/1929.
  • 1931.- Las alumnas de la escuela nacional de Cabanas, acompañadas de su inteligente profesora doña Teresa Colls Prunell verificaron una atractiva excursión a La Bisbal, Palamós, Palafrugell, faro de San Sebastián, La Escala y Ampurias. Por la noche dieron un animado colorido paseando por la Rambla de esta ciudad. L’autonomista, 22/10/1931
  • 1933.- La maestra nacional de Cabanas señorita Teresa Colls Prunell ha sido nombrada para una de las plazas de los grupos escolares de Barcelona. Nuestra enhorabuena. L’autonomista, 24/03/1933

1932.- Josep Maria Molinet Calverol. (Figueres, 22.XII.1910 – 12.II.1995)

1933-?.- Ramon Tamarit Pérez. Mestre dels nens l’any 1933

  • 1933, 12 de juliol.- Va pronunciar la conferència «Com deu ésser l’Escola segons la Constitució Espanyola” al local del Sindicat Agrícola,  seu de L’Associació Instructiva i Recreativa «Joventut Democràtica». Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R., 29/7/1933
  • 1933/34.- Apareix a les llistes d’aspirants a una plaça d’interí. L’autonomista, 8/12/1933 – L’autonomista, 21/02/1934

1933.- Maria Butiñà Vila. Mestra de nens i nenes l’any 1933 (interina)

  • 1932.- Apareix en una llista d’aspirants a interins, substitucions o suplències. L’autonomista, 07/09/1932

1933/34, 1935/36 i 1940/ 76.- Francesca Pradel LLop. Nada el 27 de gener de 1911. Mestra de les nenes els anys 1933-34 i 1936-1976

  • El curs 1928/29 apareix a la llista de noies que han obtingut el títol de mestra. A: Puigbert i Busquets, Joan. La Normal i el magisteri primari a Girona (1914-1936). Tesi doctoral, 1984
  • El 1935 se li concedeix el trasllat de l’escola de Vilafant a la de Cabanes. A: Diari de Girona: d’avisos i notícies, 29 de novembre de 1935, pàg. 4
  • El 29 d’agost de 1936, el Comitè antifeixista i l’Ajuntament s’adrecen al Comitè de l’Escola Nova Unificada de Figueres  … en mires al suprem interès de la localitat, per tal de que siguin substituits inmediatament els mestres de la poblacio, Josep Argelés Compte i Xaviera Pradel Llop, ja que per la seva significació reaccionària i per les seves idees declaradament catòliques, pal·lesament demostrades a través de la seva llarva convivència entre nosaltres, representen un perill per la causa republicana i una provocació constant pels veïns del Municipi aimants de la llibertat i del progrés … so·licitem ens siguin destinats un nou mestre i una nova mestressa (d’esser possible un matrimoni) així com també un altre mestre o mestressa per a que tingui cura de l’Escola mixta de pàrvuls que és de necessitat implantar en aquesta població …
  • 1937. Al Fons Isabel Hosta Pujol (AHG170-367) s’hi troben les cartes que, durant la Guerra Civil, Isabel (Betty), padrina de guerra d’una colla d’amics gironins, rebia de Francesc Castanyer. Els dos coneixien a Josep Gimbernat Prim, espòs de Xaviera. En una de les cartes escrita des de Saragossa, el 29 d’agost de 1937, Francesc explica detalls de la batalla de Codo que havia tingut lloc els dies 24 i 25 i li fa saber la manca de notícies sobre alguns amics, entre els quals cita “Gimbernat (marido de Pradel)”. En una altra carta (1/6/1937) narra que a Saragossa s’hi troben Rosa i Xaviera, que ara ja no és mestra de Taute (Tauste?) perquè s’ha presentat la titular de la plaça. Podem suposar que es refereix a Xaviera Pradel.
  • L’octubre de 1939 ja tornava ser a Cabanes.
  • El 10 de juliol de 1940 és nomenada Secretària de la “Junta Local de Subsidio al Combatiente”, en qualitat de vídua de un “combatiente por la Causa Nacional”
  • El 1954 ascendeix de categoria. Escuela Española, 688, 14 d’abril de 1954
  • El 1961 es citada a l’Escalafón del Magisterio amb 25 anys i 6 mesos de plaça amb propietat. Escuela Española, Sup. 1064 de 16 de març. Madrid, 21 de març de 1961
  • El 1964 se li assigna un sou de 30.480 ptes. BOE, 147, 19 de juny de 1964, pàg. 7965

1934.- Josep Mas Dalmau (Rupià 1914-1981), mestre dels nens des de febrer a octubre quan, amb 19 anys, va ser nomenat mestre a Sant Feliu de Guíxols. Va estar 4 anys a Palamós i el 1948 retornava a Sant Feliu. El 1961 es traslladà a Barcelona

1934/36.- Pilar Serra Bech. Mestra de les nenes els anys 1934-1936 (interina). El 1936 va passar a Flaçà

1934/41 i 1948/54.- Josep Argelés Compte. Natural de Cabanelles. Mestre dels nens des de 1934 a 1941 (excepte en temps de la guerra civil) i des de 1948 a 1954

  • El 29 d’agost de 1936, juntament amb Xaviera Pradel, va ser recusat pel Comitè antifeixista i l’Ajuntament
  • 1939. El mes d’agost l’Ajuntament paga el seu habitatge, però malgrat ser mestre titular no sembla que es faci càrrec de l’escola del poble. Al Ple del 10 de desembre s’informa que falta un mestre al poble i s’acorda demanar que es cobreixi la plaça.
  • 1940. Al Ple del 7 de gener es confirma que el Sr. Argelés no està a l’escola però en el cas de posar un substitut ell cobraria 150 pessetes com a mestre titular i el substitut cobraria només 150 pessetes. En aquestes condicions cap mestre accepta la plaça i el consistori fa gestions amb el servei d’Inspecció.

1936/?.- Concepció Pomés Marcó (?-1977) Filla de Benet Pomés Caritg i de Dolors Marcó Estela, de Cabanes. El 1936 va ser nomenada mestressa de l’Escola de pàrvuls

1936/37-?.- Narcís Heras. El 3 de novembre, l’alcalde informa que es faran classes nocturnes gratuïtes per a adults, a càrrec del mestre Sr. Narcís Heras, essent les hores de classe de set i mitja a vuit i mitja del vespre i l’edat mínima per a poder-hi assistir 14 anys. El Ple del 27 de març de 1937 constata que se li paguen 4,50 pessetes per material escolar per als nens refugiats.

1937/?.- Maria Rosa Sancho. Possiblement treballava amb els infants refugiats

1937/1938.- Juan Baptista Muntada Macau. Quan va accedir al càrrec de secretari ja vivia al poble i n’era el mestre. El 13 de gener de 1939 l’alcalde Ramon Prunella certifica que va exercir de mestre a Cabanes fins el dia 1 de novembre de l’any anterior. També era el secretari de l’Ajuntament des de 12/10/1937 fins el 18/11/1838.

1938.- Anna Cusí (nenes)

1941/46.- Joaquim Ibero Isern. Mestre dels nens des de 1941 a 1946 que va passar a residir a Barcelona. Va prendre possessió l’1 de setembre de 1941. A Cabanes vivia amb la seva esposa Concepción Ribalaiga i el seu fill Lluís.

1946.- Jaime Dilmé Brugada. Mestre dels nens (provisional, 1 mes)

1946/48.- Joan Trull Hospital. Mestre dels nens des de 1946 a 1948

1948/49.- Josep Argelés Compte. Mestre dels nens

1954/1955.- Jeroni Falgàs Riera. Mestre dels nens els anys 1954-1955. El Ple municipal de l’1 d’octubre de 1954 el va nomenar mestre interí de l’escola de nens. També va ser substitut de Josep Ylla durant uns quants cursos i, al menys el’any 1960,  feia classes particulars al domicili del carrer Canal (Can Vanover)

1955/1974.- Josep Ylla Brugat. Fill de Florenci Ylla Pagès, de Viladamat i de Ramona Brugat Gibert, de Cabanes. Mestre dels nens des de 1955 a 1974

1967, 27 de maig. El Ple municipal demana la creació d’una nova unitat per a l’escola de nenes que s’emplaçaria als baixos de l’escola de nens. La petició ve motivada per l’augment del cens escolar: 72 nens, 56 nenes.

1967/68.- El 10 d’octubre Angelina Pujolar Castañer es nomenada mestra interina

1968/70.- El 10 de juliol Cèlia Sala Solatges rep el nomenament definitiu de Mestra de Cabanes. El 30 d’agost de 1970, deixa l’escola de Cabanes per anar a un nou destí

1969.- El 29 de novembre, Josep M. Bosch Colls és nomenat mestre substitut, per malaltia de Josep Ylla

1970/71.- El 16 de setembre entra com a mestra provisional Mercè Marcos Grau

1971/98.- El 31 de juliol es nomena la mestra Carme Ferrer Clusells

1974/75.- Àngel Tetilla Fuentes

1975.- Juan J. Hoyos García

1975/80.- Joan Masó Geli

1980/81.- Miquel Macau Pagès

1981/82.- Margarida Renart Prujà i Rosa Maria Dorca

1982/1991.- Neus Roca Sellas

1984.- S’atribueix al Col·legi Públic de Cabanes, comarca de l’Alt Empordà, ubicat al carrer de Cristòfol Colom, núms. 6-8, amb número de codi 17000615, la denominació específica de Col·legi Públic “Alt Empordà”. ORDRE de 5 de març de 1984

1993/94.- L’escola forma part de la ZER Canigó

1998.- Tanca l’escola de Cabanes. La mestra era Carme Ferrer. El local de l’escola de nens es va cedir a la Unió Esportiva Cabanes i a l’escola de nenes s’hi feia el Casal d’Estiu

Documents (Arxiu Municipal de Cabanes i Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà)

  • 1916.- El Ple del 5 de novembre de 1916 acorda posar dues bombetes a l’escola de nenes.
  • 1918.-
    • El Ple del 20 de gener de 1918 acorda celebrar la Festa de l’Arbre el dia de Sant Isidre. Plantaran arbres davant de les escoles de nens i de nenes.
    • El Ple de l’11 d’agost de 1918 acorda posar una claraboia a l’escola de nenes a petició de la mestra que es queixava de manca de llum.
  • 1939.- “Cuenta de trabajos hechos en la escuela de niñas”. ACAE110-114-T1-466
  • 1940.- Se acordó que el delegado de cultura D. Vicente Gimbernat hiciera gestiones para lograr sea destinado un maestro a esta población. Acta Ple Municipal del 14 de gener.
  • 1946.- Els 6 de març s’inicia el “Libro de Visitas de Inspección” de l’escola de nens amb la signatura de l’inspector de zona Lluís M. Mestres. Els primers nou fulls del llibre contenen les inscripcions de vuit visites, entre 1946 i 1965. La resta de fulls estan en blanc o contenen escrits, dibuixos i gargots de mainada.
    • 6 de març de 1946. Inspector: Lluís M. Mestres. Mestre: Joaquim Ibero Isern (mestre interí)
    • 12 de gener de 1953. Inspector: Lluís M. Mestres. Mestre: Josep Argelés Compte (mestre propietari)
    • 22 de març de 1955. Inspector: Lluís M. Mestres. Mestre: Jeroni Falgàs Riera (mestre interí)
    • 6 de març de 1957. Inspector: Lluís M. Mestres. Mestre: Josep Ylla Brugat (mestre propietari)
    • 22 de juny de 1960. Inspector; Artur ? . Mestre: Josep Ylla Brugat (mestre propietari)
    • 12 de juny de 1962. Inspector; Artur ? . Mestre: Josep Ylla Brugat (mestre propietari)
    • 21 de maig de 1965. Inspector: Josep Lloveras. Mestre: Josep Ylla Brugat (mestre propietari)
  • Entre 1948 i 1950 es va projectar de construir al carrer Escoles, cantonada carretera de Pont de Molins a Peralada (c/ Colon), una casa per als mestres . A l’Arxiu municipal de Cabanes es conserven els projectes de l’arquitecte Claudio Díaz, però la construcció no es va portar a terme.
    • 1948.- Plano para la construcción de una casa vivienda de un Sr. Maestro. Claudio Díaz, arquitecte (març, 1948). Una carpeta amb: projecte/memòria d’habilitació de l’antiga escola de nens per a vivenda, plànols, memòria i projecte.
    • 1950.- Proyecto de casa vivienda para los Sres. Maestros (en el antiguo local-escuela y almacén contiguo) Claudio Díaz, arquitecte (nov. 1950) Una carpeta amb: projecte/memòria, plànols, plec de condicions i pressupost (3 exemplars)
  • 1955/69.- Constitució de la “Junta Municipal de Enseñanza”. Llibre amb les actes del 28/3/1955; 6/3/1957; 13/1/1969 (A: Arxiu Municipal de Cabanes)
    • 1955/1980.- Documents diversos sobre la “Junta Municipal de Enseñanza” i altres relacionats amb les escoles
  • 1960.- Expedient de petició a la Diputació Provincial de Girona de compra d’una ràdio per l’escola de nenes. Petició formulada per l’alcalde a instància de la mestra municipal.  ACAE110-114-T1-15
  • 1961.- Dos pressupostos per pintar l’escola de nenes. ACAE110-114-T1-464
  • 1965.- Amb motiu de l’augment de població, en especial immigrants del sud d’Espanya, es demana la creació d’una escola de pàrvuls
  • 1967.- Es demana la creació d’una nova unitat de nenes
  • 1974.- El 15 de febrer, l’Ajuntament i la Junta de Enseñanza decideixen rescindir el contracte de la casa del C/ Canal, 12 (Can Vanover) que tenien llogada en concepte de casa del mestre.
  • 1991.- El 7 de novembre s’inicia el Llibre d’Actas de la Junta de Directors de la Zona de l’Alt Empordà. Als primer 12 fulls hi ha set actas signades entre 1991 i 1994.

Recull de premsa:

  • Escola de nens i escola de nenes/Llar infantil (1927 i 1930). A: Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona
  • Construcció de les escoles.  La comarca : semanario de vida Empurdanesa, 125 (15/1/1927)
  • Josep Pagès i Dalmau
  • Comissió d’Història de l’AMPA de les escoles de Cabanes. + de 100 anys d’escoles a Cabanes. Cabanes, 2009
  • Relació de mestres de les comarques de Girona del 1911 al 1951. Conté: Nom – Població – Categoria – Escola – Data possessió
    • Maria Esteba Matlleria Cabanes Propietària Nenes 16/04/1893
    • Maria Esteba Matlleria Cabanes Propietària Nenes 10/12/1913
    • Maria Esteba Matlleria Cabanes Propietària Nenes 01/10/1915
    • Maria Campmol Fraxanet Cabanes Propietària Nenes 01/06/1916
    • Maria Campmol Fraxanet Cabanes Propietària Nenes 01/09/1918
    • Maria Campmol Fraxanet Cabanes Propietària Nenes 18/03/0189
    • Maria Campmol Fraxanet Cabanes Propietària Nenes 01/04/1921
    • Soletat Narto Condo Cabanes Propietària Nenes 29/04/1924
    • Soletat Narto Condo Cabanes Propietària Nenes 01/07/1924
    • Trinitat Pou Vila Cabanes Propietària Nenes 03/05/1929
    • Teresa Colls Prunell Cabanes Propietària Nenes 01/06/1930
    • Teresa Colls Prunell Cabanes Propietària Nenes 01/09/1931
    • Teresa Colls Prunell Cabanes Propietària Nenes 01/01/1933
    • Maria Butiñá Vila Cabanes Interina Nenes 23/06/1933
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Interina Nenes 03/09/1933
    • Pilar Serra Bech Cabanes Interina Nenes 19/11/1934
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes 23/01/1936
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes 01/01/1940
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes 01/01/1941
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes 01/01/1942
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes 01/01/1947
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes 01/01/1949
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes
    • Francisco Gilabert Catá Cabanes Propietari Nens 14/10/1893
    • Francisco Gilabert Catá Cabanes Propietari Nens 04/07/1914
    • Francisco Gilabert Catá Cabanes Propietari Nens 01/09/1918
    • Francisco Gilabert Catá Cabanes Propietari Nens 01/08/1919
    • Francisco Gilabert Catá Cabanes Propietari Nens 01/04/1920
    • Mateo Coll Juncá Cabanes Propietari Nens 11/02/1921
    • Mateo Coll Juncá Cabanes Propietari Nens 01/04/1921
    • Mateo Coll Juncá Cabanes Propietari Nens 01/07/1924
    • Mateo Coll Juncá Cabanes Propietari Nens 01/09/1931
    • Mateo Coll Juncá Cabanes Propietari Nens 01/10/1932
    • Ramon Tamarit Pérez Cabanes Interí Nens 23/06/1933
    • José Mas Dalmau Cabanes Interí Nens 18/01/1934
    • José Argeles Compta Cabanes Propietari Nens 15/09/1934
    • José Argeles Compta Cabanes Propietari Nens 01/09/1934
    • José Argeles Compta Cabanes Propietari Nens 01/01/1940
    • Joaquín Ibero Isern Cabanes Interí Nens 01/09/1941
    • Joaquín Ibero Isern Cabanes Interí Nens 01/01/1942
    • Joaquín Ibero Isern Cabanes Interí Nens 01/01/1945
    • Jaime Dilmé Brugada Cabanes Propietari provisional Nens 01/10/1946
    • Juan Trull Hospital Cabanes Propietari provisional Nens
    • José Argeles Compta Cabanes Propietari Nens 01/09/1948
    • José Argeles Compta Cabanes Propietari Nens 01/01/1949
descripcio_fons_familia_dalmau_2021octubreBaixa