Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Guerres francoespanyoles (1659-1697)

Deixa un comentari

[en construcció]

Al llarg del segle XVII, nombroses guerres van enfrontar França i Espanya. El regne de França es va imposar políticament i militarment a una Espanya cada vegada més feble. Catalunya jugà la carta de França contra Castella el 1640 (revolta dels Segadors) fins que el 1659 (tractat dels Pirineus) Espanya acabà cedint el Rosselló i part de Cerdanya a França, tot i que va recuperar el control sobre la resta de Catalunya.

El Tractat dels Pirineus suposà per a l’Empordà un acostament a la frontera que fins aquell tenien protegida per les places de Salses, Perpinyà o la Bellaguarda, que passaren a mans del rei francès.

Guerra de la Devolució (1667-1668)

Les tropes espanyoles entren a Catalunya. L’administració francesa fortifica la frontera i s’encarrega a l’enginyer Vauban la fortificació de Salses, Cotlliure, Perpinyà, Bellaguarda, Vilafranca i Montlluís, mentre a l’Empordà només hi ha la ciutadella de Roses i el castell de la Trinitat, també a Roses.

Campanyes del 1673-1678

El 6 de novembre de 1673 l’exèrcit francès entra pel Pertús en represàlia al fets comesos pels espanyols a Flandes, cremant i saquejant La Jonquera. El virrei espanyol va establir una base a Maçanet de Cabrenys i això provocà l’ocupació constant de l’Alt Empordà. Els francesos arribaven a la primavera i marxaven amb els primers freds, mentre el virrei portava alguns regiments que juntament amb els “miquelets” provocaven la misèria del país, tant per les guerres com pel fet d’haver de mantenir els dos exèrcits.

El juny de 1674 el virrei, abans de l’entrada de les tropes franceses va prendre Bellaguarda, Ceret i altres places amb la intenció d’evitar l’ocupació francesa. El maig de 1675 els francesos van ocupar Agullana i La Jonquera  i van saquejar les esglésies, però no van demostrar tenir cap interès per avançar i van acampar entre Figueres i Cabanes, fins que van tenir acabades les fortaleses de Maçanet i Bellaguarda, des d’on el 1676 van ocupar l’Empordà.

El 1677 va ser el virrei qui s’avançà a les hostilitats i per a l’Empordà i -pels cabanencs- la situació va empitjorar ja que van haver de mantenir dos exèrcits al mateix temps, acampats a l’entorn de Vilarnadal. Era el moment de la sega i se’ls van menjar tota la collita.

El 1678, van ser els francesos els qui avançaren, però es van haver de retirar aviat, després d’un temps d’estada a l’Empordà.

La pau de Nimega (1678) no va representar la pau a casa nostra. El juny de 1679 encara hi quedaven tropes franceses.

Guerra dels barretines (1687-1689)

La Revolta dels Barretines o Revolta dels Gorretes (1687-1689) va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II, que va tenir una especial intensitat a Osona, al Bages i al Vallès Oriental, però que també es va fer notar a l’Empordà.

Els pagesos catalans demanaven la desaparició de l’allotjament de les tropes i l’alleugeriment de les càrregues senyorials. La pagesia passava una situació econòmica molt crítica provocada per una plaga de llagostes que havia portat la misèria al camp i per l’obligació d’allotjar les tropes espanyoles.

La Guerra a l’Empordà i a Cabanes

La segona meitat del segle XVII, l’Empordà es va veure sotmès, estiu rera estiu, a l’ocupació dels exèrcits francesos i espanyols.  Els passos de les Salines, el Portell, Panissars, Pertús i Banyuls estan desprotegits i tot i que des de Catalunya es feien propostes i projectes de fortificacions a Calabuig, Vilabertra o Peralada, no serà fins el 1753-1766 que es construeix el castell de Sant Ferran de Figueres. Els francesos no tenen gaires dificultats per travessar l’Empordà i arribar fins a Girona o Barcelona, a vegades amb l’ajuda dels mateixos catalans.

Text extret del llibre:

Domènech, Fèlix. Treballs y desditxas que àn succeït en lo present Principat de Chatalunya y en particular a nostre Bisbat de Gerona : 1674-1700. [edició crítica d’un manuscrit de la Biblioteca del Palau de Peralada [i] estudi introductori de Pere Gifre i Xavier Torres] 

Estudi introductori, pàg. 30-33

Fos com fos, la “guerra ofensiva” endegada per la monarquia francesa al sud de les Alberes no tindrà aturador a l’Empordà. Les incursions franceses, llavors de la guerra d’Holanda, es repetiren fatalment i anualment entre 1674 i la signatura de la pau de Nimega, el 1679. Després d’una curta treva, els francesos tornaren a devastar l’Empordà l’any 1684. El pitjor, però, arribarà amb la guerra dels Nou Anys (1689-1698). Així, l’estiu de 1689 l’exèrcit francès es plantà a Figueres, i “saquejà i cremà garbas” de Peralada i altres llocs dels voltants. L’any següent, després d’una incursió el Rosselló, les tropes espanyoles restaran acampades entre Peralada i Cabanes, i el resultat, segons el nostre memorialista, Fèlix Domènech, serà que: en tot lo Empurdà no quedà ni palla ni rahims, ab prou pobresa que ha deixat. En anys successius(1691, 1692), el centre d’operacions de les tropes espanyoles es va instal·lar a Bàscara i a Pont de Molins, amb uns efectes semblants. El 1693 els francesos, al seu torn, guanyaren la ciutadella y el fort de la Trinitat de Roses, i tot seguit, tal com resumeix gràficament Narcís Feliu de la Peña, paséose el francés por el Ampurdán como quiso y retiróse a Ruysellón quando fue de su gusto 

La guerra penalitza també els perceptors de rendes agràries, que no sempre poden cobrar dels seus masovers o arrendataris, els quals, per curar-se en salut, fan inclure als pactes o contractes agraris una clàusual segons la qual es podrà suspendre l’arrendament (i el pagament) en cas de guerra declarada. La consulta de la sèrie dels arrendaments de les capellanies i pabordies de la seu de Girona mostra que els llocs més afectats per aquesta clàusula corresponen, sobretot a les localitats situades al nord del Fluvià i a la plana empordanesa, allà on acampaven habitualment les cavalleries d’un o altre exèrcit (Cabanes, Peralada, Castelló d’Empúries, Riumors, Vilacolum, Sant Pere Pescador);i encara més, a aquelles poblacions que restaven a la vora del camí ral o al peu dels passos fronterers …

Cronologia

Guerra d’Holanda (1672-1678)

1673

  • novembre, 6.- entrada del francès pel Portús; crema i saqueig de La Jonquera
  • novembre, 9.- es publica la guerra contra França
  • desembre
    • mitjans mes.- els francesos ataquen Maçanet, base d’operacions de l’exèrcit espanyol
    • desembre, 27 i 30.- es publica la guerra

1674

  • març, 20.- l’exèrcit espanyol entra al Rosselló
  • juny, 2.- tropes espanyoles ataquen el Portús
  • agost, 22.- l’armada francesa és a Sant Pere Pescador
  • agost, 24.- retirada del francès

1675

  • maig, 22.- entrada del francès pel coll del Portell. Sacrilegis a Agullana i la Jonquera (1)
  • maig, 27.- el francès és a les portes de Girona
  • juliol, 10.- els francesos acampen entre Figueres i Cabanes; el dia 11 arriben a Verges
  • juliol, 30.- el francès recupera Maçanet, el Portús i Bellaguarda

(1) A: Feliu de la Peña i Farell, NarcísAnales de Cataluña. Vol. III, pàg. 366-369

books

books (1)

1676

  • abril, 22.- Noailles arriba a Figueres

1677

  • maig, 2.- el virrei surt de Barcelona cap a l’Empordà. Ofensiva espanyola pel Rosselló. Contraofensiva francesa, dos exèrcits a Vilarnadal fins el 4 de juliol
  • juliol, 5.- el francès es retira pel coll de Banyuls. Enfrontaments al Barranc d’Espolla

1678

  • abril.- entrada de Noailles per l’Empordà; retirada i reaparició per la Cerdanya

1679

  • gener.- publicació de la pau de Nimega

1684

  • gener, 22.- publicació a Barcelona del trencament de les paus
  • maig, 1.- el francès entra pels colls de Panissars, Portús i Banyuls
  • maig, 4.- el virreu Bournonville surt cap a l’Empordà
  • maig, 3-12.- l’exèrcit francès està acampat a Bàscara
  • maig, 24.- assalt a Girona i derrota del francès
  • juny-juliol.- francès a l’Empordà
  • setembre, 4.- se signa la treva
  • novembre, 24.- publicació de la pau

Guerra dels Nou Anys (1689-1697)

1689

  • abril-maig.- publicació de la guerra
  • juny, 14.- entrada del francès a l’Empordà
  • juny, 19.- el virrei surt cap a l’Empordà. El francès ocupa Figueres
  • juny, 28.- retirada del francès. Estralls a Peralada: crema de garbes
  • agost, 5.- l’exèrcit espanyol resta a Bàscara

1690

  • maig, 31.- entrada del francès
  • juny.- el virrei, després d’una incursió al Roselló, resta durant dos mesos acampat a l’Empordà , entre Peralada i Cabanes

1691

  • Bàscara centre d’operacions de l’exèrcit espanyol a l’Empordà

1692

  • juny, 1.- el virrei arriba a Figueres i s’estableix a Pont de Molins durant tres mesos. El francès acampa entre Agullana i La Jonquera

1693

  • maig, 27.- armada francesa davant Roser
  • juny, 9.- capitulació de Roses davant el francès
  • juny 12.- L’exèrcit de Noailles acampa a Sant Pere Pescador
  • octubre, 10.- Noailles abandona l’Empordà

1694

  • maig, 17-18.- entrada del francès per la Jonquera
  • juny, 19-29.- setge de Girona. Rendició de Girona
  • Campament d’hivern de Noailles a Peralada

1695

  • febrer, 24.- enfrontament entre pagesos i francesos a Navata
  • abril.- derrota de la guarnició francesa de Sant Llorenç de la Muga
  • maig, 29.- el francès saqueja les esglésies de Lligordà, Dosquers, Beuda i Maià

1696

  • Ocupació francesa de la vegueria de Girona

1697

  • setembre, 20.- signatura de la pau de Riswick

1698

  • gener, 9.- el francès abandona Girona

Més informació:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s