Quirze Pont, rector de Cabanes (1608-1611)

… Quirze Pont devia provenir del mas Pont d’Agullana ja, que en morir hi destinarà una part de la causa pia que fundarà amb els diners provinents de la venda dels seus béns, i tenia una bona posició: el 1601 fa la professió de fe com a rector de Cabanes…

Vegeu: Un exemple del negoci ramader al penó de Rocabertí: el bestiar del rector Pont de Cabanes, 1608-1611. A: Gifre Ribas, Pere. La muntanya a la plana empordanesa: el penó de Rocabertí (s. XV-XVII). Centre de Recerca d’Historia Rural (Universitat de Girona). Estudis d’història agrària, 18 (2005)

El negoci ramader: el parent pobre de l’economia agrària?. Un exemple de ramaderia destinada al mercat: el bestiar del prevere Pont de Cabanes, 1608, 1611

El 2 d’octubre de 1608 es va començar l’inventari dels béns de Quirze Pont, prevere de Cabanes, el qual tenia en el moment de morir un nombre molt important de caps de bestiar, alguns de propietat, altres com a resultat de  la cessió d’aquests a gazalla. La composició del bestiar es limita a tres varietats: 170 caps de bestiar de llana, 334 de bestiar cabrum  136 bovins, a més d’una mula i un porc …

… En els anys 1610 i 1611, sabem que tres preveres insten la col·lació de beneficis que Quirze Pont havia tingut en vida: el benefici de Sant Nicolau de Llançà, el benefici de les Onze mil Verges d’Agullana i el benefici de Sant Joan de Darnius, als guals hauríem d’afegir la rectoria de Cabanes. No sabem si els quatre beneficis eren la seva única font de rendes, ni sabem com actuava, ni com invertia es seus diners, el que sí sabem és que el 1614, tal com havia deixat estipulat en el testament atorgat el 1605, els marmessors testamentaris fundaren el benefici de Sant Quirze a l’església d’Agullana dotat amb 1.400 lliures, una tercera part de les rendes del qual s’havien d’esmerçar en una causa pia per als fills dels masos Pont d’Agullana i Aguer de Cabanes…

Vegeu: Gifre Ribas, Pere. Els senyors útils i propietaris de mas. La formació història d’un grup social pagès (Vegueria de Girona, 1486-1730). Fundació Noguera. Estudis, 63 (2012), pàg. 384

Les famílies Pont d’Agullana i Aguer de Cabanes estaven relacionades matrimonialment. Es coneixen quatre fills de Francesc Pont i Maria Aguer, batejats a Cabanes:

• 1614, 31 d’agost.- Pere
• 1617, 21 d’agost.- Marianna. Padrins: Antic Aguer de Cabanes i Antiga Aguera de Vilabertran
• 1619, 3 d’abril.- Maria Rosa
• 1622, 20 d’abril.- Llúcia

Francesc Pont va morir el 15 de març de 1627. Un any més tard, el 31 de gener de 1628, mort un Jaume Pont i Aguer beneficiat. Havia fet testament davant el notari de Peralada.

Documents:

1598 

Quirze Pont, sagristà de Cabanes. Es va presentar per obtenir la pabordia de El Roure però no l’aconseguí, la va obtenri Miquel Porcioles. A: Marquès, Josep M. Canadal i Caneres, serrells del Roure. AIEE, Figueres, 32(1999)

1623-1626 (AHG170-486-T2-39) FONS AHG170-486 Cort Reial de Girona

Procés entre el convent de Nostra Senyora de la Mercè de Castelló d’Empúries, d’un part, i Pere Bassedes, donzell de Figueres, i Antoni Veí, pagès de privilegi militar i habitant del castell de Llers, de l’altra part
Núm. expedient(s) 480
Descripció : Procés vist a la Cort Reial de la vila i vegueria de Besalú i apel·lat a la Cort Reial de Girona
[JUTGE]: Soler, Joan (jutge ordinari de la vila i vegueria de Besalú) ; Ombravella, Salvi (sotsveguer de la Cort Reial de Besalú)
[VOLUM I SUPORT]: Fragment. Ca. 40 f. + 3 d.s.
[ABAST I CONTINGUT]: Procés per la tinença dels béns de Tomàs Vergés, de Llers, i de Quirc Pont, prevere i domer del castell de Cabanes
[LLENGÜES I ESCRIPTURES]: Llatí, català