La Guerra de Successió espanyola es considera el primer conflicte armat global i en què, a més de qui havia d’ocupar el tron hispànic, es va lluitar per instaurar l’equilibri de poder a Europa.

El 1700, la mort sense descendència de Carles II d’Espanya va dividir el continent entre els partidaris dels dos aspirants a la Corona, el duc Felip de Borbó i l’arxiduc Carles d’Habsburg, membres de les dinasties més poderoses de l’’època. Contra l’amenaça que significaria una possible unió de França i Espanya en la persona de Felip, Anglaterra, Holanda i el Sacre Imperi Romanogermànic van crear una coalició, la Gran Aliança de l’Haia, que va declarar la guerra als Borbó el 1702 …

… L’11 de setembre del 1714 va marcar la fi de la lluita al Principat i l’arrencada d’una època, en molts aspectes encara vigent, en la qual vàrem perdre les nostres llibertats seculars. Europa sortia aleshores d’un dels conflictes bèl·lics més importants de la seva història, la Guerra de Successió espanyola, en què Catalunya havia jugat un paper protagonista.

Vegeu: La Guerra de Successió a Cabanes

La Guerra de Successió a l’Alt Empordà i la Garrotxa:

… Primero cumplióse el testamento sin dificultad, porque aceptaron los pueblos al nieto de Luis XIV, Felipe V, y así en pas y nienandanza, éste celebró Cortes en Barcelona y sus bodas aquí en el Ampurdán. Habíalas concertado con María Luisa Gabriela de Saboya, y se ratificaron con palabras de presente en la Iglesia parroquial de Figueras el día 3 de octubre de 1701, ante el Patriarca de Indias y numerosa comitiva que el rey había traído para recibir a la niña con quien se desposaba. De las iluminaciones, del bullicio y concurso de todas las gentes del Ampurdán, no menos que de las intrigas urdidas aquellos días hablaron nuestros antepasados, como también de las resistencias de la novia y apuros de D. Felipe V. A esto quedaba reducida la opinión de las gentes en estas comarcas: a murmurar de los reyes y a morir por ellos sin entusiasmo en los campos de batalla. Pero ya en el año siguiente ingleses, holandeses y austríacos declararon la guerra a Luís XIV y Felipe V   …   Abierta la guerra, la escuadra de los aliados, que habían combatido en Cádiz, Vigo y Gibraltar, apareció dos años después en los mares de Barcelona sin resultado hasta que la habilidad de los políticos ingleses halló medio de explotar el odio que con las interminables guerras de Luis XIV habían cobrado a éste los catalanes y remover so color de libertades y fueros, en efecto violados, las comarcas de Vich y la montaña y la misma Barcelona, a favor del pretendiente al trono españos D. Carlos, archiduque de Austria …   … Antes de la rendición de Barcelona a los austríacos, ya el Ampurdán, excepto Rosas, se les había entregado por ser aquí odioso el nombre de Luis XIV, dado que habían sido mayores los estragos de sus ejércitos. Figueras abrió puertas a 500 caballos y 1000 soldados de la infantería inglesa. Gerona se entregó también a la causa del pretendiente  …  … Era al principiar el año 1711, y los franceses volvieron a dominar el Ampurdán, fortificando especialmente los puertos de Rosas y La Escala. No cejaron por recobrar la comarca los partidarios de Carlos de Austria… … en abril de 1712 un ejército del bando austríaco disputó la ciudad de Gerona a los franceses… … El mes de diciembre el Duque de Berwich, con 34 batallones, 41 escuadrones y 30 piezas de artillería llegó a La Junquera el día 28; dirigiéndose al Bajo Ampurdán, fue a situarse en Armentera (día 31) y después en Verges (2 de enero de 1713)… … Campo de batalla para la ambición de dos grandes monarquías había sido durante más de medio siglo el Ampurdán. Sesenta años de guerras dejaron despobladas las villas, arruinados los monumentos, las fortalezas y los monasterios, siguiendo en estos últimos la dispersión de sus monjes, de sus códices y bibliotecas, alguna de las cuales como la de S. Pedro de roda se llevó a París el general Noailles,  sesenta años que dejaron en erial los antes fertilísimos y verdes campos, y quedó playa de las inundaciones la llanura en diversas avenidas con que se desbordaron los ríos, u en 1688 bandadas de insectos, una lluvia de langostas que arremolinaba el viento, cubrió el Ampurdán y comarcas vecinas. Los temporales, además, y los inviernos extremadamente fríos, aumentaban la tristeza pública sobre el hambre y el abandono; acaso no recordaban los vivientes no verán los venideros haberse helado los ríos y los estanques del Ampurdán como en enero de 1709, en que las carretas cruzaban el Ter y el Fluviá y recorrían como sobre un empedrado el lago de Ullastret; ni se hablará de huracanes como el que pasó sobre la desolada comarca en abril de 1712, abatiendo árboles seculares, descabezando las campanarios…

A: Pella y Forgas, José. Historia del Ampurdán. Estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Cataluña. Barcelona, 1883 (2a edición facsímil. Olot, 1980). Pàg. 736-740

• Castelló d’Empúries
  • A 9 km a l’oest de Roses hi ha Castelló d’Empúries, antiga capital del comtat d’Empúries. La vila va estar sota obediència austriacista des del setembre del 1705 fins al final del 1710, quan va entrar a la vila el gran exèrcit francès del duc de Noailles.
    • A :  Catalunya, 1714. Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del barroc (Generalitat de Catalunya). Pàg. 104-110
  • Compte i Freixenet, Albert. La Guerra de Successió vista des d’un petit nucli urbà empordanès  A: Annals de l’Institut  d’Estudis Gironins, vol.  25, núm. 2 , pàg. 167-192 (1981)
• Figueres.- En aquest treball premiat amb un “centro de bronce” al Certamen literario del 1883, convocat per Centro Artístico Industrial Figuerense, l’autor ens fa una cronologia dels fets que van passar a Figueres durant la Guerra de Successió:
  • 1701 (3 Novembre). Lo rey D. Felip V primer de la casa de Borbón, arriba a Figueras ab una comitiva dels principals senyors de la Cort y grandesa d’espanya y França, a rebrer a la princesa D. Maria Gabriela de Sajonia, ab la qual celebrá esposallas en la parroquia de S. Pere de la mateixa Vila, confirmadas per l’Excelentissim Patriarca de las Indias.
  • 1702 (16 Desembre). Arriva lo rey D. Felip V a Figueras de son viatje a Napols y en eixa mateixa Vila firma un decret manan que céssia en sos atributs y facultats la Junta de gobern que habaia nombrat al sortir d’Espanya
  • 1703. La Vila de Figueras y tot l’Empurdá, seguint l’alsament general de Catalunya en la nomenada guerra de successió, se pronuncia a favor del Archiduch d’Austria per Rey d’Espanya. L’Empurdá es convertit en un campament de guerra: sos moradors, deixant arreconadas las eynas del travall, corrent adelerats á agafar las bélicas armas, posant-se al costat dels partidaris del Archiduch, acometent per tot arreu als Botiflers ab aquell dalé y estuasme que recordava la brevesa del almogavers, essent los camps del Empurdá regats a dojo de la sanch dels dos bandos. En aquella lluyta llarga y crudel, la Vila de Figueras fou presa y guanyada varias vegadas, ocorrint reencontres sagnosas en los mateixos carrers.
  • 1710. Lo Duch de Noalles, general de las tropas francesas, s’apodera de Figueras per sorpresa y porta tota la guarnició cautiva á França.
  • 1714. Capitula la ciutat de Barcelona després de sufrir un seti de dos anys y de una resistencia heroica, que arrastra la libertad de Catalunya abrigada ab sa gloriosa historia, als peus de Felip V rey soberá de totas las Espanyas.  Al últim, las forsas reunidas de dos nacions poderosas poguerej subjectar la patria d’Indíbil y Mandoni, d’Otjer Catalón y de Claris,  y colocar en lo forn de un princep francés la corona de Jofre, de Pere l’Grand y de Jaume primer. Los catalans tingueren de sufrir la dura lley del vencedor, diades de trista recordança son aquellas que vejeren cremades per lo butxi sas venerandas lleys que serviren de modelo á moltas d’Europa, esquinsats los furs, privilegis y consuetuds, reconeguts  ja per Carles el Calvo, y lo pendó de las quatre barres destrossat per las bayonetas y canons de un net de Lluis XIV de França. Qudeá abolida l’antiga y gloriosa generalitat de Catalunya y lo sistema municipal, base de llur autonomia
    • A: Torras, Baltasar. Noticias històricas e inéditas de la ciudad de Figueras. Centro Artístico Industrial Figuerense. Certamen literario MDCCCLXXXIII, año segundo
  • El 3 de novembre de 1701 es van ratificar a Figueres els acords per a les noces reials del monarca Felip V de Borbó i Maria Lluïsa Gabriela de Savoia. Això no obstant, la vila va passar a l’obediència de l’arxiduc Carles d’Àustria quan el setembre del 1705 el coronel austriacista Birolà va atacar la ciutat amb 1.300 homes. Al cap de mig any, el febrer del 1706, l’exèrcit francès del duc de Noailles va ocupar la ciutat. D’aleshores ençà, Figueres va exercir com a quarter general de les tropes franceses que entraven a Catalunya pels passos pirinencs de Pertús-Panissars i Banyuls. Els austriacistes van aconseguir foragitar els borbònics en diferents ocasions, però la proximitat amb França feia que Figueres fos fàcilment recuperable.
    • A :  Catalunya, 1714. Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del barroc (Generalitat de Catalunya). Pàg. 104-110
• Olot.- Des d’un primer moment es va adherir a la causa de l’Arxiduc Carles. Els primers fets de guerra els van viure a la tardor del 2009, quan l’11 d’octubre l’exèrcit borbònic del Duc de Nouailles va ocupar Olot i la vila va jurar obediència a Felip V. El dia 22 , l’exèrcit borbònic abandonava la ciutat i al coll de Capsacosta van ser combatuts pels austriacistes, que 4 mesos més tard van recuperar Olot. Van seguir uns mesos en què van patir el pas dels exèrcits d’un i altre bàndol, fins que el juliol de 1713 van passar definitivament al bàndol felipista.
• Peralada.- Els comtes de Rocabertí eren austracistes…
  • Pàg. 18 …  Llavors de la guerra de Successió, un dels Rocabertí, Joan Antoni  (1673-1 745),  va ésser ajuda de cambra de Caries III i  l’acompanyá a Austria el 1712 ….  Pàg. 24…  Sobra la portalada de mig punt hi havia un escut que va desaparéixer. S’ha dit que aquest escut ostentava les dues águiles de la Casa d’Austria i que fou arrancat, quan la guerra de Successió, pels contraris de Carles III…
    • A: Rahola, Carles. La vila de Peralada i el castell dels Rocabertí. Girona, 1931
• Pont de Molins
  • Pàg. 65… Carles II, el darrer rei dels Àustries a Espanya, malaltís i dèbil mentalment, morí el 1700, i instituí hereu seu -no havia tingut ni podia tenir fills- Felip d’Anjou, Borbó francès i nét de Lluís XIV, que s’instal·là al tron dels regnes hispànics com Felip V. Tot restava en família, i els francesos es retiraren de Catalunya i de l’Empordà sense causar problemes. Els pagesos potser somniaren en una pau llarga i duradora, però aviat Anglaterra i els seus aliats europeus, sota el pretext del trencament de l’equilibri continental, trobarien un nou candidat a rei d’Espanya, l’aexiduc Carles, i com que les autoritats catalanes li donaren suport, esclatà la guerra… Pàg. 66 … El 1705 la situació és greu , l’Empordà, com Barcelona, Saragossa, València o Mallorca, es decideix per l’arxiduc, i arriba un reforç de 1000 soldats anglesos i 500 cavalls a Figueres. Però els francesos i la frontera eren molt a prop, efectivament l’any 1706 travessava aquesta frontera, pel Portús, un potent exèrcit francès manat pel marquès de Leval, que ocupà les principals places. El contraatac dels aliats -entre els quals hi havia l’exèrcit català de Joan Josep de Margarit-, féu recular els francesos que durant la seva retirada saquejaren la comarca, passant per Molins i desmantellant el castell de Llers. Hem de suposar la por que devien passar els habitants de la contrada, els Jordà entre ells, patint robatoris, incendis, saquejos i altres vexacions per part de la tropa… Pàg. 69 … El 1711 entren els francesos a l’Empordà, travessant els Pirineus amb un gran exèrcit, i la guerra es generalitza a la contrada. El 1712 l’arxiduc Carles ordena un fort contraatac de les seves tropes i mana que destrueixin el castell de Llers, poc més tard és el duc de Berwich qui entra a l’Empordà amb un exèrcit francès compost per 34 batallons, 41 esquadrons i 30 peces d’artilleria, i s’apodera definitivament de tota la comarca. Podem suposar l’angúnia d’aquests anys per als pobres pagesos, que, mig amagats, eren espectadors d’aquelles batalles i d’aquells enfrontaments sense cap sentit per a ells. Aquesta vegada la pau seria llarga, precisament quan menys ho sospitaven, de fet, i deixant de banda algun ensurt com el de 1719 (enfrontament entre el regent francès i Felip V, quan els francesos intentaven la presa de Roses sense èxit i es retiraren poc després), a l’Empordà no tornaria la guerra fins a la fi d’aquell segle (La Guerra Gran, 1793-1795)
    • A: Campo i Jordà, Ferran del. Set segles d’una família empordanesa. Els Jordà de Molins. Brau, 2000
• Roses.-  Roses va ser l’única fortalesa catalana que va romandre sota sobirania borbònica durant tota la Guerra de Successió. La seva importància residia en la seva ciutadella, construïda a mitjan segle XVI, durant el regnat de l’emperador Carles V. La ciutadella constava d’un gran recinte pentagonal delimitat i defensat per cinc baluards. La població vivia dins del recinte emmurallat, que no passava de les 70 cases. La majoria dels oficials de la guarnició de la fortalesa eren francesos, des del governador del castell de la Trinitat fins a l’enginyer de la plaça militar. D’entre els soldats, que n’hi havia prop de 600, destacava la presència de soldats napolitans. L’enginyer militar francès Louis Jean-Baptiste de Joblot va projectar una reforma de la plaça militar de Roses el maig del 1707 per tal de tenir-la més defensada des del mar. Es va construir un pont a la Porta del Mar, es van restaurar les barreres que tancaven el camí de Castelló i el del castell de la Trinitat, i es va reforçar el camí cobert… … Durant els mesos d’agost i de setembre de 1712 les tropes austriacistes del general baró de Wetzel atacaren sense èxit la plaça militar de Roses, que era aleshores la fortalesa més moderna de Catalunya.
  • A :  Catalunya, 1714. Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del barroc (Generalitat de Catalunya). Pàg. 104-110
• Torroella de Montgrí.-  A 35 km al sud de Figueres trobem Torroella de Montgrí, important població de la costa gironina a principis del s. xviii, que va ser ocupada per les tropes borbòniques l’any 1707.
  • A :  Catalunya, 1714. Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del barroc (Generalitat de Catalunya). Pàg. 104-110

La Guerra de Successió a Girona:

• La Girona moderna (Pedres de Girona)
• Morales i Garcia, Francesc Xavier. Girona i la Guerra de Successió. Cent anys abans dels setges napoleònics, la ciutat va patir el de 1710-1711 i el de 1712-1713, que va durar vuit mesos. A: Revista de Girona, 254 (2009) pàg. 46-50
• Constans, Luis G. Una crónica inédita de la guerra de sucesión en Gerona. A: Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 5 (1950)
• Cartografia (Museu virtual de la Guerra de Successió)
• La Guerra de Successió a la Garrotxa (pàgina personal d’en Miquel Puig i Reixach)
• Puig Oliver, Jaume de. Notes sobre la repressió felipista a la diòcesi de Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 55 (2014) (p. 347-392)
• Roura Aulinas, Lluís. Guerra, frontera i absolutisme (Guerra Gran, Guerra del Francès i -de reüll- Guerra de Successió). A: Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 51 (2010)

Documents:

• Llibre de memòries d’Amer Massó pagès de Sant Esteve de Guialbes. Els esdeveniments narrats els situem entre finals del segle XVII i mitjans del XVIII. Ens ofereix tot un seguit de fets i esdeveniments contemporanis, relatius als conflictes de la Guerra de Successió i a la consegüent entrada de la dinastia dels Borbons, i com afectaren a les terres gironines. Dedica el gruix de l’obra a fer un retrat de la societat local… (374 folis). Font:  Arxiu de Complement de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany. FONS ACPE181-2 / Col·lecció de documents patrimonials
  • Massó, Amer. Memòries d’un pagès antiborbònic (1671-1774). Generalitat de Catalunya. Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, 2014
  • Gifre Pere
    • Una visió de la guerra de Successió al nord de la vegueria de de Girona. Les memòries d’Amer Massó, pagès de Sant Esteve de Guialbes. Recerques, 68, pàg. 107-136
    • La guerra continuada (1705-1719) L’Empordà frontera, terra de proveïment per als exèrcits francesos. Revista de Girona, 286 (2014) pàg. 77-80

• Argenson, Antoine-René de Voyer (1722-1787 ; marquis de Paulmy d’. Detail du siège de Barcelonne. 1714 [Text manuscrit, francès] (6 folis) [S. l.], 1714. Font: Bibliothèque nationale de France
• Casanovas i Canut, Sebastià. El Manuscrit de Palau-saverdera : memòries d’un pagès empordanès del segle XVIII. Figueres : Carles Vallès, 1986.
• Diaria y verídica relación de las operaciones y sucesos del sitio de la ciudad de Barcelona desde el día 31 de marzo de 1796 hasta la retirada del enemigo. Font: Biblioteca Lambert Mata de Ripoll
• Disposició reial que atorga l’indult i el perdó a tots els catalans que han fet costat a l’arxiduc Carles, en motiu de la Guerra de Successió (30 de març de 1713) Nota manuscrita de la lectura pública de la disposició, signada per l’escribà major de la Cúria Reial de Girona. Font: Arxiu Històric de Girona
• Fons de la Guerra de Successió (1680-1750) (Universitat Pompeu Fabra)
• Memoires du Marquis de Franclieu (1680-1745), publies pour la Société historique de Gascogne, par Louis de Germon. Paris : Champion ; Auch : Cocharaux, 1896. Conté informació d’algunes campanyes que van tenir lloc a l’Empordà
• Ordre del comandant en cap de l’Empordà, sobre la requisa de les armes de foc i de tall (11 de gener de 1715) Font: Arxiu Històric de Girona
• Relación diaria de lo sucedido en el ataque y defensa de Barcelona cabeza del Principado de Cataluña sitiada por las armas de Inglaterra y Olanda en este año de 1705. Font: Biblioteca Lambert Mata de Ripoll

Més informació:

• 300 anys després. La Guerra de Successió [Dossier]. Revista de Girona, 286 (2014)
  • Gifre, Pere. La guerra continuada (1705-1719) L’Empordà frontera, terra de proveïment  per als exèrcits francesos
• Martí Escayol, M. Antònia. Cronologia guerra de successió 1705-1714. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament Adjunt a la Presidència, 2006
• Història de l’Alt Empordà. Girona : Diputació de Girona, Unitat de Publicacions, 2000. Pàg. 397-405
• Tricentenari (1714-2014) (Generalitat de Catalunya)
• Catalunya, 1714. Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del barroc (Generalitat de Catalunya)
• La guerra de Successió. El decret de Nova Planta. Supressió de l’estat català (Generalitat de Catalunya)
• Diari de setge
• Per saber-ne més (Generalitat de Catalunya)
• Museu virtual de la Guerra de Successió (1702-1714) (impulsat per la Universitat de Barcelona)
• Els efectes de la Guerra de Successió a Terrassa (1704-1721) Testimonis de la guerra entre capses i lligalls (Arxiu municipal de Terrassa)
• Cardona 1714
• Felip V (Ciències socials en Xarxa. Sapiens.cat)
• Principios del reinado de Felipe V (1701-1702). Instituto de Historia y Cultura Naval
• Enciclopèdia.cat
• Miquelets de Catalunya
• 11setembre1714 (iniciativa particular)
• L’aristocràcia catalana del set-cents, testimoni de la Guerra de Successió. L’Arxiu Nacional de Catalunya prepara una exposició que, a partir dels fons patrimonials i familiars que aplega, es proposa donar a conèixer les circumstàncies que van involucrar les elits catalanes en el conflicte successori de Carles II. Desembre, 2012
• Festivas demonstraciones y magestuosos obsequios con que el muy ilustre y fidelísimo consistorio de los diputados  y oydores del Principado de Cataluña celebró la dicha que llegó a lograr con el deseado arribo y feliz himeneo de sus católicos reyes Felipe IV de Aragón, V de Castilla y de Doña María Luisa de Gabriela de Saboya…  (1702) (Relat del casament a les pàg. 127-135)
• Bosch i Cuenca, Pere. El casament del primer Borbó. El PuntAvui, 23/7/2017
• Brugada i Gutiérrez-Ravé, Josep. Una crònica del setge de Girona de l’any 1710. A: Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 49 (2008) p. 19-36
• Cases, Adrià. Guerra i quotidianitat militar a la Catalunya del canvi dinàstic (1705-1714). Fundació Noguera, 2015
• Espino López, Antonio. La mobilització militar catalana durant la Guerra de Successió. Manuscrits 24, 2006, pàg. 125-150
• Morales, Francesc Xavier. Girona i la Guerra de Successió. Cent anys abans dels setges napoleònics, la Ciutat va patir el de 1710-1711 i el de 1712-1713, que va durar vuit mesos. A: Revista de Girona, 254 (2009)
• Torras i Ribé, Josep Maria. Les etapes de l’ocupació borbònica a Catalunya (1706-1713). Un debat pendent sobre el conflite successori a Catalunya: aixecaments populars, guerra peninsular i conjuntura internacional. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics Núm. XVII (2006), p. 9-35
• Pere Joan Barceló i Anguera, el Carrasclet, cap de la resistència antiborbònica. Sàpiens.cat