Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Category Archives: Història


by 3 comentaris

Família Noguer

  • Josep Noguer i Pomés (1887-1956). Alcalde, soci fundador i president del Sindicat Agrícola de Cabanes
  • Josep Noguer i Guerra (1912-2002). Implicat en múltiples activitats socials, administratives i culturals del poble
  • Joan Noguer i Cardoner (1936-2012). Fotògraf

El 4 de setembre de 1886, Josep Noguer i Carbó, nat a Cabanes el 1828,  es va casar a Avinyonet de Puigventós, amb Francisca Pomés i Roqui,  natural de Pont de Molins. Josep i Francesca van tenir dos fills: Josep  i Joan

Josep Noguer i Pomés va néixer a Cabanes el 6 d’agost de 1887 i el 1912 es va casar amb Rosa Guerra i Subiràs, d’Olot. Va ser alcalde de Cabanes els anys 1934-1935 i els anys 1936-1938. El 1932 va ser soci fundador i president del Sindicat Agrícola de Cabanes. Afiliat a Esquerra Republicana, els diferents documents signats per ell durant la Guerra Civil donen fe de la seva preocupació per la cultura i l’educació dels cabanencs i el benestar dels refugiats i la seva cura en fer les coses ben fetes. En acabar la guerra, Josep Noguer i Pomés, amb 51 anys i ja vidu, va ser sotmés a consell de guerra i condemnat a reclusió perpetua (cal suposar que posteriorment se li va reduir la pena)

Josep Noguer va morir a Cabanes el 6 d’agost de 1956.

Certificat d'estudisJosep Noguer i Guerra, fill de l’anterior, va néixer a Cabanes el 23 d’octubre de 1912. Es va casar amb Carme Cardoner Sudrià, el 14 d’abril de 1935 civilment, i el 25 de juny de 1939 per l’església, ja que acabada la guerra civil es van anul·lar tots els casaments civils celebrats durant la república. Al registre parroquial hi consten com a solters.

Continuant la tasca que ja havia desenvolupat el seu pare durant la República, Josep Noguer Guerra va ser vice-secretari de l’Associació Instructiva i Recreativa «Joventut Democràtica».

Entre 1927 i 1933 va ser jugador de la U.E. Cabanes.

Després de la Guerra Civil va ser l’encarregat de portar el control dels títols dels socis del “Sindicat Agrícola”, secretari de la “Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos” i es va ocupar de la comptabilitat de la “Societat Recreativa”, des dels seus inicis l’any 1952, fins a la seva dissolució el 1967. Va portar la gestió del cinema, del 1961 al 1969 i l’administració de les diferents Comissions de Festes,  així com la del coto “Casa Nostra”,  la Societat de caçadors de Cabanes.

Josep Noguer va morir a Cabanes l’1 de desembre de 2002.

Més informació a:
Segona República (1931-1939) –  Guerra Civil  –  Sindicat Agrícola de Cabanes

Josep Noguer Guerra-Carme Cardoner

Més informació a:
Segona República (1931-1939) –  Guerra Civil  –  Sindicat Agrícola de Cabanes

Joan Noguer i Cardoner, fill de Josep Noguer i Carme Cardoner, va néixer a Cabanes el 18 de desembre de 1936 i va morir el febrer de 2012. Afeccionat a la fotografia, durant un temps també s’hi va dedicar professionalment.

Joan Noguer Cardoner

Gràcies als hereus de la família s’han pogut recuperar documents originals del Sindicat Agrícola, documents personals de Josep Noguer i Guerra i negatius i diapositives del fons fotogràfic de Joan Noguer i Cardoner.

Vegeu: Fons de la família Noguer


by 3 comentaris

Franquisme: postguerra

Bibliografia:
ALAIÓ i MANUBENS, Manel
La repressió franquista. Represaliats i víctimes de la Guerra Civil a l’Alt Empordà. Gorbs, 2023

Documents de l’Arxiu Municipal de Cabanes i del Fons Noguer (1939/40)

El franquisme va ser una llarga etapa, personalitzada en la figura del general Francisco Franco, qui va acaparar tots els poders de l’Estat des del 1939, fins a la seva defunció, el 1975. Aquesta dictadura es va imposar després d’un cop d’estat militar contra el govern legítim de la II República que va provocar la guerra civil (1936-1939).

La història del franquisme es pot dividir en aquests períodes:

  • Guerra Civil (1936-1939)
  • Període blau (1939-1945)
  • Autarquia econòmica (1946-1952)
  • Nacionalcatolicisme (1953-1958)
  • Desenvolupisme (1959-1965)
  • Aperturisme (1966-1969)
  • Franquisme tardà (1970-1975)
  • Transició (1976-1980)

La postguerra fou el període posterior a la guerra i es caracteritzà per la crisi demogràfica, econòmica i social. La dècada dels 40 van ser anys de represàlies, però també pobresa per les destrosses de la guerra, l’aïllament internacional d’Espanya i perquè el govern franquista pretenia que el país fos autosuficient: per això va imposar l’autarquia.

Racionament

Acabada la Guerra Civil els productors agrícoles estaven obligats a lliurar la producció a un preu de taxa i l’administració era l’encarregada de vendre els productes a un preu també regulat. El resultat  va ser la manca d’abastaments i el racionament dels productes de primera necessitat, els quals es subministraven mitjançant les cartilles de racionament. Per aquest motiu es va crear la “Comisaría General de Abastecimientos y Transportes” (1939-1952) encarregada de la regulació i control dels abastaments i racionament dels articles de primera necessitat.

Els camps estaven controlats per inspectors que vigilaven la collita. Els productors tenien l’obligació de vendre la producció a l’Estat a un preu taxat i aquest, al seu torn, també la venia a un preu fixat als consumidors i la racionava mitjançant les cartilles de racionament. Això va provocar el ressorgiment d’un mercat negre, també anomenat d’estraperlo, on la picaresca era moneda corrent. El pa es va convertir en un símbol. La farina de blat es va substituir per altres farines com la de blat de moro o de tramús, que eren la base del pa de moresc i les farinetes que molts deuen recordar….

… El 18 de maig de 1939 es va establir oficialment a tot l’Estat el règim de racionament. Els vencedors, a través de la Comissaria General d’Avituallaments i Transports, van activar un pla d’intervenció dels productes alimentaris per fixar-ne els preus amb el propòsit de normalitzar-ne el comerç i fomentar-ne la producció. A Catalunya, els governadors civils s’encarregaven de controlar el proveïment i la distribució dels aliments. Al començament, les cartilles de racionament eren de tipus familiar i estaven dividides en quatre categories segons el nivell salarial de la població: de primera, de segona i de tercera classe, i infantil. Més endavant van ser substituïdes per les cartilles individuals en un intent de controlar-les millor i evitar la picaresca.

Per accedir al subministrament de productes es retallaven els cupons corresponents al període de temps pertinent i a l’article o grup de productes que es rebien. La cartilla individual també incloïa els residents en hotels, pensions o residències i per cada setmana d’estada se’n retallava un full sencer de cupons. En el cas dels àpats accidentals, se’n retallava la meitat d’un cupó de pa.

A: Museu d’història de Catalunya

Quan per poder menjar, primer havies de retallar  |  Quins productes s’incloïen en una cartilla de racionament?

Les cartilles eren de 1a, 2a 3a categoria segon el nivell social, l’estat de salut i el tipus de treball del cap de família. Els productes entregats eren bàsicament: cigrons, boniatos, bacallà, oli, sucre i cansalada. De manera esporàdica es podia aconseguir cafè, xocolate, codonyat o sabó. La carn, la llet i els ous pràcticament només s’aconseguien al mercat negre. Els aliments que es donaven per persona i setmana podia variar però girava a l’entorn d’un quart de litre d’oli, 100 gr. de sucre, 100 gr. de cigrons, 200 gr. de sabó, 1 quilo de patates, 1 panet diari. El pa era negre

Cartilla i cupons de racionament – Vàlida per a 14 dies

Una orden Ministerial del 14 de mayo de 1939 estableció un régimen de racionamiento en el país para los productos básicos de alimentación y de primera necesidad. Para llevarlo a cabo se crearon dos cartillas de racionamiento, una destinada a la carne y otra al resto de productos alimenticios… En un principio las cartillas eran individuales, pero en 1943 pasaron a ser familiares….

… Este sistema estuvo vigente hasta mayo de 1952, cuando las cartillas desaparecieron para los alimentos. Y es que durante estos casi 15 años el sistema demostró ser de muy mala calidad y dio origen al estraperlo y a la venta ilegal de estos productos en el llamado ‘mercado negro’. A: ustedpregunta

Bibliografia:

Fiesta de la liberación

Durant un temps, a primers  de febrer es va celebrar la “Fiesta de la liberación” per commemorar l’entrada de les tropes franquistes. Documents:

  • ACAE110-114-T1-540 Dos expedients que contenen la documentació relativa a la “Fiesta de la Liberación”. 1953-1954
  • ACAE110-114-T1-541 Aplec de diversos pressupostos de cobles-orquestres per la “Fiesta de la Liberación”. 1956
  • ACAE110-114-T1-542 Contracte de treball de la cobla-orquestra La Principal de Tortellà per la “Fiesta de la Liberación”. 1952

El “salvoconducto“, la targeta d’abastament, la tarjeta de consum de gasolina, … eren documents indispensables per a la vida quotidiana.

targeta d'abastaments

Cabanencs represaliats pel franquisme

 A Cabanes hi va haver 26 persones represaliades. Atenent que la població, el 1936, era de 742 persones, representa un 3’5%.

Entre les persones executades durant el període blau (1939-1945) apareix Emili Torrent Viñas, 44 anys, natural i resident a Cabanes

A: Procediments judicials militars (Sumaríssims) de l’Arxiu del Tribunal Militar territorial tercer de Barcelona, 1939-1980

  • Represaliats pel franquisme. Llista de consells de guerra. Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme-Facebook, 05/11/2012
    • Isidre Vila Nierga, pagès, 45 anys, casat, natural de Sant Andreu de Terri i veí de Cabanes. Condemnat a 30 anys de presó. Codi: ACAE111-92-T1-1
    • Emili Torrent Viñas, pagès, 44 anys, casat, natural i veí de Cabanes. Afusellat el 15 novembre 1939. Codi: ACAE111-92-T1-2
    • Joan Llanet Iglesias. Veí de Cabanes, paleta, casat. Procediment judicial núm. 54.742 on jutjaren 21 persones conjuntament. Condemnat a sis anys i un dia. Còpia digital cedida per la Sra. Maria Dolors Lofra Vila, de Torroella de Montgrí. Col·lecció de consells de guerra de persones altempordaneses (1939-1945). ACAE111-92-T1-292
    • Salvi Fajol Cels, Cabanes. Consell de guerra. ACAE111-92
    • Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme. LLEI 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Llista de procediments judicials militars que afecten a 66.590 persones físiques i 15 jurídiques. ANC. Arxiu Nacional de Catalunya
  • Expedients del Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques. Fons: ACAE110-261
  • Llista de Consells de Guerra. Estudiats i digitalitzat l’any 2013. Associació de familiars de Represalitats pel Franquisme.
    • Consell de guerra Núm. 54883
      • Miquel Mis Gimbernat, de 60 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Josep Noguer Pomes, de 51 anys, natural i veí de Cabanes, viudo, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Fidel Pagès Llombart, de 52 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Pere Alegri Batlle, de 51 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Pere Alabau Castey, de 49 anys, natural de Garrigoles i veí de Cabanes, casat, ferrer. Condemnat a reclusió perpetua.
      • Miquel Pey Bonet, de 48 anys, natural de Llers i veí de Cabanes, casat, barber. Condemnat a 20 anys de presó.
      • Josep Batllori Pijoan, de 55 anys, natural i veí de Cabanes, casat, carnisser. Absolt.
      • Isidre Porterias Clos, de 48 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
    • Consell de guerra núm. 34041
      • Joaquim Aguer Ferrerfàbrega, de 33 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a 12 anys de reclusió temporal. El 1940 se li va commutar per una pena de sis mesos. Fou llicenciat el juliol de 1941
      • Conrad Pagès Serra, de 58 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a 15anys de presó.
    • Consell de guerra núm. 54742
      • Joan Llanet Iglesias, de 32 anys, natural i veí de Cabanes, casat, paleta. Condemnat a 6 anys de presó major
    • Consell de guerra núm. 82709
      • Pere Porterias Costas, de 41 anys, natural i veí de Cabanes, casat, jornaler. Absolt.
      • Pilar Batlle Ferrer, de 33 anys, natural de Vilopriu i veïna de Cabanes, casada. Absolta.
  • La llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme en dades obertes. Darrera actualització 01/07/2019. Arxiu Nacional de Catalunya (document en format pdf)

Causa general de Cabanes

Causa General. Archivo Histórico Nacional. Fiscalía del Tribunal Supremo. Data: 1940/45 (74 fulls)
Codi: ES.28079.AHN/2.2.2.1.16.1.2//FC-CAUSA_GENERAL,1432,Exp.14. Conté:

causa general
Causa General de Cabanes
  • Oficios
  • Estado nº1: relación de personas residentes en este término municipal, que durante la dominación roja fueron muertas violentamente o desaparecieron y se cree fueron asesinadas (Ramon Costa Massot, capellà de Cabanes, Pere Terrats Carbó, capellà de Vilanant i natural de Cabanes)
  • Estado nº2: relación de cadáveres recogidos en este término municipal, de personas no reconocidas como residentes en él, que sufrieron muerte violenta durante la dominación roja (Francesc Esteve Collgròs, de Capmany)
  • Estado nº3: relación de tormentos, torturas, incendios de edificios, saqueos, destrucciones de iglesia y objetos de culto, profanaciones y otros hechos delictivos que por sus circunstancias, por la alarma o el terror que produjeron deban considerarse como graves, con exclusión de los asesinatos, que fueron cometidos en este término municipal durante la dominación roja.
  • Decretos.
  • Diligencias.
  • Certificaciones.
  • Providencias del Fiscal y del Juez.
  • Informes de la Guardia Civil y de Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
  • Declaraciones de testigos.

Memòries de la guerra i l’exili

Els inicis del franquisme 

1939

  • Relació dels objectes artístics trobats al domicili d’una veïna del poble dels quals se’n fa càrrec l’alferes del Patrimoni Artístic Nacional. ACAE110-114-T1-494
  • Relació d’objectes litúrgics de l’església dipositats a la Secretaria de l’Ajuntament. ACAE110-114-T1-18
  • Dos qüestionaris del “Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones” per tal d’avaluar els danys soferts pel municipi durant la guerra civil. ACAE110-114-T1-460
  • 21 de febrer.- El Comandament militar de Figueres disposa que s’ha de recollir tot el bestiar abandonat procedent del que havia estat “robado por los rojos a sus legítimos dueños y a fin de que en su dia se les pueda devolver y la Patria no se vea privada de esas riquezas” i defineix el procediment a seguir.
  • 18 de març.- L’Ajuntament reitera la informació que ja s’havia enviat al servei de recuperació de material de guerra que en un hort de la zona de les Falgueres hi ha algunes bombes d’aviació i en una casa propera municions.
  • 24 de març (1939?) L’alcalde escriu una carta de recomanació a favor del Sr. Juan Brusés Vives, advocat i secretari de Jutjat de 1a instància núm. 16 de Barcelona
  • Oct/Des.- Factures de l’enterrament de Reverent Pere Terrats Carbó, assassinat a Sta. Llogaia el 1936 (Productos litúrgicos Roura, 72 ptes.; Taller de carpintería y Funeraria Juan Vicens, 150 ptes; Josep Pey, 50 ptes pel trasllat del cadàver; Mn. Pere Serrat, 104 ptes. per tres oficis funerals amb cinc sacerdots)
  • 1 de juny. El Coronel de la Comandancia Militar de Figueras exposa que por Comandantes Militares, Alcaldías o Jerarquías de F.E.T i de las J.O.N.S. se extienden salvoconductos a individuos que estando internados en Campos de Concentración en Francia, regresan por este procedimiento y como tales Autoridades no tienen atribución a estos fines
  • El 4 de setembre l’alcalde demana al Jefe de Servicio de Recuperación de material de Guerra la retirada de material de guerra i municions que hi pugui haver al ex-campo de aviación situat entre Figueres i Cabanes
  • 22 d’octubre (Acta del Ple Municipal).- … se propuso que los gastos de inhumación y funerales del Rdo. D. Pedro Terrats, asesinado por las hordas marxistas, sean sufragados por el Ayuntamiento, ya que se trata de un hijo de la población. Al mismo tiempo se acuerda que este acto sirva de precedente por si se presenta algún otro caso y más concretamente si puede averiguarse el paradero del anterior Cura Párroco, [Ramon Costa Massot] seguramente asesinado también.
  • Catàleg dels expedients de reconstrucció de béns del fons de la Comissió Provincial de Regions Devastades i Reparacions. Finques de Cabanes o de persones relacionades amb el poble
    • Danys de guerra ocasionats a la finca del mas Gitano, a Cabanes (23/04/1939 – 14/02/1941) Propietari: RAGUER, Antonia
    • Reconstrucció de la finca destinada a habitatge situada en el carrer de Peralada, número 56, de Figueres (30/08/1939 – 05/08/1940) Propietari: PUIG DE CONILL, Antonio de
    • Reconstrucció de l’immoble situat en el carrer de Molins, números 3 i 5, de Pont de Molins (08/01/1940 – 09/02/1943) Propietari: GORGOT GORGOT, Jaime
    • Reconstrucció de la finca destinada a habitatge situada a la rambla de Sara Jordà, número 21, de Figueres (10/05/1939 – 06/05/1942) Propietari: PAGES BASSOLS, José María

1940

  • 15 de març.- El governador militar demana si el poble “sufrió durante la pasada guerra algún bombardeo“. El 25 de març l’alcalde envia un telegrama informant que tengo el honor de manifestarle que el interior de la población no sufrió bombardeos sólo cayó algun tabique por las explosiones de los alrededores, siendo todo de poca importancia.
  • 15 de març. Jutjat municipal de Cabanes.
    • Personas asesinadas durante la dominació roja: Rdo. Ramón Costa – Rdo. Pedro Terrats Carbó, rector de Vilananat, assassinat el 11/8/1939
    • Caídos por Dios y por España en el frente nacional: José Gimbernat Prim – Eudaldo Albreda Moya
    • Caídos en el frente de la España roja: Luís Gibert Batlle, José Gibert Trébol, Joan Aguer Ferrer, Josep Hubach Carbó, Bartolomé Argelés Puig, Juan Porterías Costa, Ricardo Llanet Iglesias, Jaime Pagés Beya, Isidro Serra Tubau, Andrés Costa Hubach.
  • 4 d’abril. Llicència per l’ús d’aparells de ràdio. L’ordre de 4 d’abril de 1940 dicta les normes per a l’expedició de llicències d’ús de les ràdios. Els particulars havien de pagar 12 ptes/any i abans de comprar un aparell nou n’havien de sol·licitar la llicència. El termini per a fer efectiva l’adquisició o renovació d’aquesta llicència anava des de l’1 de maig al 31 de juliol, en cas d’incompliment la taxa es duplicava i s’hi afegia una sanció de 100 a 500 ptes.
  • 8 de maig (Acta del Ple Municipal).- Se acordó también que las radios recogidas al entrar las Tropas Nacionales sean depositadas en el Ayuntamiento.
  • 1 de juny (Acta del Ple Municipal).- Tampoco los tenedores de radios han cumplimentado la orden de entrega, conminándoles en que lo hagan en el plazo de 24 horas.
  • 21 de juny.- Carlos de Acuña, sergent d’artilleria destacat a Terrades (Servei de Recuperació de material de guerra) demana a l’Ajuntament si al terme de Cabanes hi ha material de guerra. L’endemà, l’alcalde dóna resposta manifestant que un mes abans s’havia informat que en un olivar que es troba dins els terrenys del camp d’aviació hi ha un centenar de bombes.
  • El 10 de juliol de 1940 Xaviera Pradel Llop, mestra de l’escola de nenes, és nomenada Secretària de la “Junta Local de Subsidio al Combatiente”, en qualitat de vídua de un “combatiente por la Causa Nacional”
  • 13 de juliol.- L’alcalde envia una queixa al governador militar perquè els soldats que hi ha al poble vienen a pastar los caballos en las alfalfas, llevándose a menudo sacos de la misma, así como fruta de los árboles, muchas veces verde, llegando incluso a amenazar a los propietarios. Justifica la queixa dient que Además de ser un perjuicio para el agricultor, es un desdoro para el Glorioso Ejército Nacional.
  • 18 d’octubre.- A petició del Fiscal Instructor de la Causa General del Tribunal Supremo, l’alcalde de Cabanes va enviar la relació de “los hechos delictivos que se perpetraron en esta población durante el dominio rojo”.
  • 1944
    • 24 de febrer. Des del Servicio de Recuperación de material de Guerra es demana informació precisa sobre el material de guerra, recuperable o no, así como el que ofrece peligro, como son bombas de mano abandonadas en el campo, para proceder a su destrucción o recogida.
    • 4 de novembre.- En previsió d’una possible entrada dels maquis al terme municipal, un Ban de la Comandància Militar de Cabanes comunica: “El vecindario de las casas de campo, por ningun concepto podran tener durante la noche luces encendidas que se vean desde el exterior, en la inteligencia de que si después de serles notificado contraviniesen este Bando se hará fuego sin previo aviso sobre la casa de que se trata“

1946

  • Un ofici del 27 de març informa que dadas las circunstancias actuales de abastecimiento de pan y de acuerdo con las normas dictadas para la intensificación de recogidas de cereal panificable, en esta fecha se prohibe la fabricación de PASTAS PARA SOPA, a los reservistas de trigo, que fue autorizada con fecha 14 del pasado febrero. El 20 de setembre l’alcalde informa que ha rebut diversos sol·licituds per elaborar pasta per a sopa amb farina de reserva, un producte molt necessari i nutritiu per a la població rural i demana l’autorització corresponent. Un ofici del 17 de desembre signat pel Jefe Provincial del Sindicato autoritza elaborar pastas para sopa a beneficio de los productores reservistas de trigo
  • L’1 de juliol es reuneix la Junta Local de Protección de Menores formada per Vicenç Pijoan, alcalde; Joan Ribas, secretari; Mn Pere Serret, capellà; Joaquim Viarnès, jutge; Joaquim Ibero, mestre; Xaviera Pradel, mestra; Josep Serra, pare de família; Ramona Prats, mare de família; Joan Viñolas, obrer. acorden destinar 300 ptes. a la festa de Sant Vicenç i 100 ptes. a la festa de Sant Isidre

El primers consistoris de la postguerra

  • Final de la Guerra Civil
  • franquisme_alcaldes

Unes notes escrites per  Josep Noguer darrera els fulls d’un talonari, expliquen petits detalls del final de la guerra …
El día 6 de febrero del 1939 fue la derrota de ejército rojo en este frente de Cataluña y el día 13 nombraron a Juan Reverter Pallicer alcalde segun dicen. En 8 entraron en Figueras…
i dels primers ajuntaments que es van constituir a Cabanes:

  • Primer Ayuntamiento: Juan Reverter Pallicer, Juan Oliva Fortià, José Gimbernat Teixidor i José Aguer Ginastera, pues actuó hasta últimos de mayo del mismo año 1939, pues actuaron 107 días
  • 1939 y entró José Terrats Carbó como alcalde
  • 1941 fue el segundo (alcalde)
  • 1941 (y el tercero como alcalde) José Ylla Brugat
  • 1947 Cuarto Jaime Heras Miró
  • Salleras y Pijoan fueron alcaldes accidentales entre Ylla y Heras
  • Con Ylla fue Pedro Salleras alcalde accidental y después fue Vicente Pijoan y después de este nombraron a Heras

1954

  • El Ple Municipal del 2 de novembre acorda la instal·lació de la lápida a los Caídos por Dios y por España que perpetúe la memoria de los que fueron asesinados por la horda roja o bien que cayeron en el frente de batalla, procedentes de esta localidad, a colocar en la fachada de la iglesia parroquial. Es proposa que s’inauguri per la propera Fiesta de la Liberación o qualsevol altra festa del municipi. S’hi destinen 600 ptes.

Bibliografia:


by 2 comentaris

“Salvoconducto”

salvoconduct

Vegeu també: Franquisme: postguerra

Durant els primers anys del franquisme, es va decretar un control policíac absolut sobre les comarques pirinenques i es va imposar l’obligatorietat de dur un salconduit especial, era l’anomenat “Salvoconducto especial de fronteras”, una papereta rectangular amb les dades personals i la bandera del règim en diagonal.

Durant anys la província de Girona, des del riu Fluvià a la ratlla de la frontera, fou declarada “Zona impermeabilitzada”. En conseqüència els que habitaven aquesta franja de terreny per poder desplaçar-se i circular havien d’estar documentats amb aquest “salconduït” i tota persona que no portés aquest passi era detinguda i era obligada a tornar enrere o posada a disposició de les autoritats competents.

salvocontucto_solicitud

“Solicitud de Salvoconducto”

Per executar la política d’inspecció es desplegà un nombrós contingent de forces de seguretat. L’exèrcit i la Guàrdia Civil es complementaran en aquesta tasca, tot i que el pes del control fronterer el portà la Benemérita a través de les múltiples casernes encarregades de vigilar tots els camins procedents de França. Els cabanencs periòdicament s’havien de desplaçar a la caserna de la Guàrdia Civil de Peralada per renovar i pagar el seu “salvoconducto” i com es pot veure al salconduit de la Sra.  Maria Parada, el seu preu era d’una pesseta i només tenia validesa per a un mes.

Fins al 1955 encara hi havia restriccions de lliure circulació de persones dins l’anomenada “zona de frontera” (uns 50 km a l’interior de la frontera amb França) i calia comprar el salconduit per circular-hi. Aquell mateix any el general Franco visità el seu amic Miquel Mateu, a Peralada i s’assabentà que encara eren vigents les restriccions de circulació perquè el cuiner de Miquel Mateu no havia pogut arribar a Peralada per disposar d’un salconduit caducat. Pel que sembla, Mazo Mendo percebia personalment els ingressos de la venda dels salconduits, cosa que ell negà categòricament a l’informe que hagué de redactar per a Madrid sobre l’incident. Aquest darrer afer segurament fou la causa del seu trasllat al govern civil de Lleida l’any 1956.

Els desplaçaments al costat de la frontera es necessitava una autorització especial del Govern Civil que es donava per molt pocs dies. El 28 d’octubre de 1955, la família Heras-Gimbernat va rebre el permís per anar i tornar al “Barrio Español de los Límites (La Jonquera)”, un permís que caducava el dia 30. AHG170-478-T2-49194

Bibliografia:


by 1 comentari

Fita de terme o molló

Una fita és una pedra treballada, disposada verticalment en un terreny, o bé una marca gravada en una roca. Té com a missió senyalar els límits d’un municipi, una finca particular o uns boscos comunals respecte a d’altres de la mateixa naturalesa. Les dimensions acostumen a ésser d’uns dos pams d’altura en les propietats rústiques i força més altes quan assenyalen un terme municipal o parroquial i molt sovint duen inscripcions. És probable que derivin dels mil·liaris que els romans col·locaven a les seves vies.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Actualment algunes de les fites que marcaven els límits municipals estan malmeses i moltes de les que delimitaven els nostres camps han desaparegut o estan enterrades, però encara en queden algunes:

  • Se’n conserven unes quantes amb la inscripció “CP” que marcaven les propietats del comte de Peralada: al camí de la Bassa; al primer olivar que es troba a l’esquerra del camí de Biure, anant al Clot d’en Noguer …
  • Al camí d’Espolla hi ha una fita, arrencada, amb el text PERLADA (tal com s’anomenava popularment el poble veí) a un costat, i CABANAS a l’altre.  Marcava el límit dels respectius termes municipals. Al seu costat hi havia una altra fita amb una inscripció de significat desconegut: “COMABELLA”? [ Ara ja ha desaparegut (2024)]. Podria ser propietat dels figuerencs Gil Comabella i Gratacós o el seu fill Prudenci Comabella i Colomer. A l’inventari del 1890 de l’Ajuntament de Cabanes hi apareix un Matadero situado en la plaza Mayor, linda a la derecha con hermano de Gil Comabella, a la izquierda con Francisco Costey y a la espalda con el mismo Costey, tiene una superficie de 10 metros cuadrados y es de valor 50 pesetas. Seria on ara hi ha l’actual casa del Secretari.
  • A l’Aigüeta hi ha una fita de terme amb els textos CABANAS i FIGUERES
  • Al jardí de can Carreras s’hi troben algunes fites que havien delimitat propietats:
    1. Per una banda CONILL i per l’altra ALBERT
    2. Per una banda PONT (Romaguera) i per l’altra una inscripció il·legible
  • A la carretera de Figueres, després de la plantada de can Carreras, una altra fita recorda el límit de les propietats ALBERT i LLENSA
  • Una altra separa els termes de Cabanes i Pont de molins (encara no l’he trobada)

Bibliografia:


by 1 comentari

Els Barutell-Bestracà

Vegeu també: Els Vallgornera, senyors de Cabanes

Castell d'Oix
Castell dels Barutell

Segons Armand de Fluvià les nissagues Barutell-Bestracà, vassalls dels vescomtes de Rocabertí, eren famílies de la noblesa immemorial, nobles i cavallers que apareixen com a tals des del segle X al XIV. 

Un dels primers Barutell que coneixem fou Berenguer de Barutell, de Puigcerdà, que va morir el 1213, segurament a la batalla de Muret. Al llarg del segle XV,  els Barutell-Bestracà van enllaçar matrimonialment amb els Cruïlles, els Montagut, els Vallgornera i els Rocabertí, entre d’altres, i més endavant els Carreras s’hi van relacionar a partir de les famílies Cruïlles, Montagut i Vallgornera.

Els Barutell que eren vassalls dels vescomtes de Rocabertí, apareixen com a nobles i cavallers des del segle X. A partir del segle XV afegiren al seu cognom el de Bestracà.
A principis del segle XVII, tot i tenir la residència a Oix, els Barutell es trobaven a Cabanes on van néixer dos dels seus nou fills. Es desconeix el motiu pel qual es van establir temporalment al poble, però una explicació podria ser que hi fossin en representació de Francesc Jofre I de Rocabertí i Pacs, Vescomte de Rocabertí i primer Comte de Peralada que el 1604 havia pres possessió de les baronies de Vilademuls, Navata i Sant Llorenç de la Muga i del castell de Cabanes.

… Al començament del segle XVII trobem un Joan de Barutell-Bestracà de Montesquiu instal·lat a Cabanes. Un fill d’aquest, Antic de Barutell-Bestracà de Montagut, casat amb Isabel de Puigmarí i Funes, tindrà vuit fills, tres dels quals seran preveres: Ermengol, Narcís i Llorenç. Cap dels tres no passà desapercebut …

A: CASAS I ROCA, Jordi. El contenciós entre el paborde del Penedès del Monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès i la Universitat de Capellades (1661-1690). Miscellanea Aqualatensia, 18 (2019), p. 9-38

Genalogia dels Barutell-Bestracà residents a Cabanes

  • Berenguer (I) de Barutell (1425), baró de Bestracà. Casat amb:
    • Margarida de Torrelles
    • Margarida ?
    • Elionor ?
  • Pere Berenguer de Barutell (1460-1531), cavaller. Casat amb:
    • Beatriu de Cruïlles i Santa Pau (*1461), filla de Bernat Guerau de Cruïlles (1415-1461)
    • Beatriu de Santa Pau i Centelles (1430-1504)
  • Miguel Berenguer de Barutell (1485-1566), senyor de Bestracà i Oix. Casat amb:
    • Violant de Montrodon (1502-?), senyora de la casa de Montrodon, filla de Bernat de Montrodon i de Bell-lloc i d’Anna de Samsó i Rocabruna, i vídua de Joan Marturià de Vilana-Montrodon
    • Elisabet de Barutell
  • Joan de Barutell-Bestrecà, senyor de Bestracà i Oix (+1586). Casat:
    • el 1547, amb Elionor Delpàs i Pincart
    • el 1550, amb Joana Estàsia de Montagut Vallgornera i Setantí (1536-?). Descendent de la família Sarrahí de Cabanes. Van viure a Cabanes, si més no a temporades.
  • Antic de Barutell (+1626)
    • Casat el 1591 amb Elisabet de Puigmarí i de Funes (+1642). D’acord amb el registre de bateig del seu net Antic, el 1616 vivien a Cabanes. Sembla que el 1607 havia comprat l’heretat dels Sarraí a Estàsia, la vídua de Miquel Soler.
  • Joan de Barutell-Bestracà i Puigmarí (+1648), senyor de Bestracà i Oix
    • Casat, el 1613, amb Anna Maria de Vilaseca i Cabrera (+Olot,1635). Fills nats a Cabanes:
      • 1616 – Antic. Va morir al poc de néixer i va ser enterrat a Oix
      • 1621 – Teresa. Casada el 1644, amb Miquel de Prats
  • Hug de Barutell-Bestracà i Vilaseca casat amb Joana d’Erill Orcau i del Mayno
    • El 1670 naixia a Oix el seu fill: Llorenç de Barutell i Erill. Ell va ser qui es va despendre de l’heretat que els Sarrahí tenien a Cabanes, venent-la a Pere Roca de Vilanova de la Muga. Així degué néixer el mas Roca

Documents 

  • 1130, maig 6. Venda que fan Ramon Joan i Ponç Guerau a Ramon Vidal i a Guillem Barutell, d’un molí que tenen per Ramon Renart al riu Muga, sota Cabanes, amb el monar que va a Prat de Torells, per 100 sous melg. Pergamins de la Biblioteca de Catalunya
  • El 2 d’abril de 1616, va ser batejat a Cabanes Don Antic, fill del senyor Don Joan de Barutell-Bestracà de Puigmarí i de la Senyora Anna Maria Vilaseca Cabrera.
    • Joan de Barutell i Anna M. Vilaseca s’havien casat a Barcelona el 5 de febrer de 1613
    • L’àvia de Joan Barutell fou Estàsia de Montagut de Vallgornera, descendent dels Sarrahí, senyors de castell de Cabanes.
  • Barutell
  • Barutell
  • Barutell

Els padrins foren el senyor Don Antic de Barutell-Bestracà i la senyora Isabel Vilaseca, avis del nadó. L’avi, Antic Barutell i Montagut, senyor de Bestracà i d’Oix, el 1599, era Diputat a les Corts de Barcelona, pel braç militar. La criatura va morir pocs dies després i va ser enterrat a Oix on els Barutell tenien la residència permanent, fins que al segle XVIII, Bonaventura de Barutell-Bestracà i d’Asprer (bésnet de Joan) es casà amb Teresa de Càrcer.

  • L’1 de juny de 1621, una nena, Teresa de Barutell-Bestracà Vilaseca, també néixer a Cabanes i va ser apadrinada pel senyor Bernat de Boixadors, possiblement Bernat de Boixadors i d’Erill, primer comte de Savallà.

NOTES: 

El Puig Barutell és un llogaret del municipi de Peralada (Alt Empordà), al N del poble de Vilanova de la Muga, prop de l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou. Rep també el nom del Puig.

La baronia de Bestracà fou una jrisdicció feudal, centrada en el lloc de Bestracà (Garrotxa), concedida per Pere III vers el 1365 al seu conseller Pere Blau, senyor d’Oltrera. El terme de Bestracà no era gaire gran. Es devia estendre bàsicament per les parròquies de Bestracà, Oix i potser una part de la de Beget. A causa l’interès per l’expansió catalana per la Mediterrània, abans de 1415, el castell de Bestracà va ser venur al cavaller Berenguer de Barutell.
Els Barutell, com els Fortià, Pontós i Vilamarí eren del grup de petits senyors empordanesos que van fugir del domini del comte d’Empúries i del duc de Girona i cercaren la protecció de Sibil·la de Fortià, que era cosina de Berenguer de Barutell. Els Barutell continuaren tenint un paper important al costat dels Trastàmara.

Altres personatges destacats:

  • Llorenç de Barutell i d’Erill (1670-1704). Nascut el 4 de gener a Oix, Olot, fill d’ Hug de Barutell i Vilaseca i nét de Joan de Barutell i Puigmarí, va ser undècim senyor de les baronies d’ Oix i de Bestracà. Ell va ser qui, el 1689 va vendre l’heretat de Pere Sarrahí, el seu avantpassat, a Pere Roca de Vilanova de la Muga.

Documents relacionats amb Cabanes:

  • 1611/1615. AHG170-395-T2-835. Caputbreve censuum et jurium nobilis domini Anthici de Barutell et de Bestraca quos et que recipit in castro de Cabanis Data(es) 1611, maig, 28 – 1615, setembre, 14 [CODI DE REFERÈNCIA]: AHG Pe 506 [NOTARI]: GARAU, Miquel [DESCRIPTORS]: Capbreus / Cabanes [CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES]: Ca. 100 f. Vegeu el Capbreu de St. Bernat de Peralada de 1611-12 del mateix notari, amb el qual forma un sol volum
  • 1698/1699. Llibre de Cabanes (1698, des 27 – 1699, des. 24) Notari Eliseu Oliva. AHG. Pe 808 (20 de gener de 1698)
    Venditio dompnus Laurentius de Borutell ÿ Eril in civitatate Bachinone populatus …concedo…vobis Petro Rocha agricola loci de Vilanova de la Muga …
    Llorenç de Barutell, havia heretat del seu pare Hug de Barutell i aquest del seu progenitor Antic de Barutell i Bestracà. El 1607, Antic de Barutell havia comprat la propietat a la senyora Estàsia Soler, vídua del cavaller Miquel Soler,

Més informació:


by Deixa un comentari

Guerra de Filipines (1895-1898)

A hores d’ara no tenim cap document que acrediti que algun cabanenc va participar en aquesta guerra. Només sabem que Joan Aguer i Sabater va participar a la guerra de Filipines i que per aquest motiu se’l coneixia pel malnom “filipines”.

Joan Aguer Sabater (Cabanes, 1877_? ) era fill de Climent Aguer Garriga i de Manela Sabater Quintana. El maig de 1900, Joan es va casar amb Caterina Mallau Cels, d’Ordis

El 1898, l’entrada dels Estats Units d’Amèrica en la guerra d’Espanya contra els independentistes de Cuba i Filipines consuma la pèrdua de les últimes colònies. Pel tractat de París, Cuba s’independitza i Puerto Rico i Filipines esdevenen protectorats nord-americans. Les pèrdues humanes de la guerra són enormes. També ho són les econòmiques, en dissipar uns mercats colonials segurs. La fallida aboca a la crisi de l’Estat i a l’aparició d’un corrent regeneracionista espanyol. A Catalunya marca la presa de consciència de la burgesia industrial i l’arrencada definitiva del catalanisme polític.

A: Museu d’història de Catalunya

CaviteLa guerra entre els Estats Units i Espanya va ser ràpida i en únicament dues batalles navals va estar decidida. Una esquadra dirigida per l’almirall Cervera va partir cap a Cuba, però la flota nord-americana era molt més moderna poderosa i va desfer-se fàcilment dels malmesos vaixells espanyols, primer a Cavite (port de Manila, Filipines, 1 de maig de 1898), i després a Santiago de Cuba (3 de juliol de 1898).

La pau va ser signada a París el 10 de desembre de 1898. Pels tractats de pau Espanya cedia Puerto Rico, les Filipines i l’illa de Guam als Estats Units que hi establiria un protectorat i va abandonar Cuba, que es convertiria en una república independent sota el protectorat/ocupació dels Estats Units, amb la consegüent frustració dels líders independentistes cubans.

A: blogs.sapiens.cat  –  Amiguet, Teresa. El ocaso del imperio español (La Vanguardia, 1/05/2013) 

Malgrat que la signatura del tractat de pau no es faria fins al mes de desembre a París, la repatriació dels soldats va començar tot seguit. Des de setembre, la premsa gironina ens en dona noticia. La tropa arriba malalta i desfeta. El Diari de Girona del 25 de setemhre informa de la presencia de grups de senyores que donen menjar i beure i guareixen els soldats.

A: Victor Gay, Josep. Efectes de la crisi de 1898 a Girona. Revista de Girona, 190 (1998)

 

Bibliografia

 


by 2 comentaris

Segona República (1931-1939)

[en construcció]

Vegeu també: Guerra Civil (1936-1939)
Sindicat Agrícola de Cabanes

Període de la història de l’Estat espanyol que comença el 14 d’abril de 1931, amb la proclamació de la República a Barcelona i a Madrid. Acaba l’1 d’abril de 1939, data en què la Guerra Civil iniciada el 18 de juliol de 1936 finalitzà amb la victòria de Franco i del govern de Burgos i la instauració, sobre la totalitat del territori de l’estat, d’un nou règim: el franquisme. Cal distingir, doncs, dos períodes ben diferenciats: la pau (14 d’abril 1931 — 17/19 de juliol 1936) i la guerra (17/19 de juliol 1936 — 1 d’abril 1939) (Guerra Civil Espanyola)

1931

Dos dies després de les eleccions municipals que determinaren la caiguda de la monarquia i poques hores abans que a Madrid es proclamés la Segona República espanyola, Francesc Macià declarà de manera unilateral «la República catalana a l’espera que els altres pobles d’Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica». L’endemà, el 15 d’abril de 1931, el Ple Municipal de Cabanes es va reunir per prendre possessió de la Casa de la Vila i donar a conèixer la nova República.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El 7 de juny de 1931, amb l’arribada de la República, s’escullen els càrrecs de jutge i fiscal dels municipis que, fins al moment, havien estat nomenats des del poder executiu.

1931.- Telefonema. Correspondència rebuda per Francesc Macià. Arxiu Nacional de Catalunya. FONS ANC1-818 / President Francesc Macià

jutges_1931

1932

Una carta del 4 de desembre del 1932 i escrita pels consellers de la majoria republicana de l’Ajuntament de Cabanes, informa d’unes brutes maniobres electorals efectuades en aquest municipi de Cabanes, per part de l’Alcalde i del Secretari de l’Ajuntament, en les eleccions del passat dia 20 de novembre.

Antoni Xirau els respon en una altra carta, que informarà d’aquests fets al Governador Civil de Girona.

A: Carles i Utset, Francina
Documentació sobre Esquerra Republicana de Catalunya a l’Arxiu de la Guerra Civil a Salamanca
Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, núm. 26 (1982)

Al mateix document hi apareix el nom de Josep Jofre i Alberni, com a president del Comitè Polític de Begur i Agustí Cabruja (periodista, escriptor i polític saltenc), com a Secretari del Comitè Polític de Salt. El 8 de desembre de 1936, Agustí Cabruja, envia una carta amb el membret de la Comissaria de la Generalitat-Secretaria particular-Girona on demana al Ciutadà Alcalde de Cabanes que:

… atengui el prec que li formula l’amic Josep Jofre i Alberni, Agent Administratiu d’aquesta ciutat. Per tractar-se d’un fervent i entusiasta lluitador de la causa que tots defensem i un home que pel 6 d’octubre romangué un any a la presó de Girona …

La recomanació va fer efecte i el ple del 26 de desembre …

… acorda causar baixa de l’Agència de Joan Triadú, com a representant del Consell a Girona i designar el “Centre Administratiu Assessor”.- Josep Jofre Alberni, que té el seu domicili al carrer Progrés, nº 25, de Girona per a què a partir del dia primer de Gener del 1937 representi aquest Consell Municipal en totes les relacions existents entre el mateix i tots els organismes públics de la capital …

acta 26_12_1936

Empordà Federal, 3/12/1932

Des de Cabanes. De les eleccions – En ple caciquisme… L’Alcalde repúblicà-catalanista-lliguero, que amb les arbitrarietats que ha fet i amb tot l’orgull que pot fer gala un home com ell, que té de l’honor i de la dignitat un concepte molt poc respectable, en el Casal del poble, no solament no va fer complir les instruccions del Governador Civil de la província, que a això ja hi té el costum, sinó que fóu ell, el primer de coaccionar als ciutadans ignorants, fent multiplicitat de maniobres estacionant-se davant del col’legi electoral i davant mateix de l’urna per a que amb la seva presència pogués fer canviar l’ideal dels ignorants, o sigui fer respectar la voluntat de l’amo … Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R. 3/12/1932.

COMARCALS. Des de Cabanes. La dictadura del Sr. Torrent. No d’altra forma pot íitular-se l’actuació
del Sr. Torrent des de que és l’alcalde de Cabanes, ja que a pesar de tenir la majoria dels concejals en contra, de demanarse-Ii mantes vegades la dimissió àdhuc en una reunió de poble, i de, donar-se-li
consecutius vots de censura, continua sense deixar el mando, impedint el desenrotllament de la marxa municipal i paralitzant la vida del poble…  . Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R. 31/12/1932.

1934

Eleccions municipals del 14 de gener de 1934, a Cabanes:  Electors: 493 – Participació: 88,2% – Resultats:

  • Associació Instructiva, Recreativa i Joventut Democràtica (FRS-ERC / Federació Republicana Socialista-Esquerra Republicana de Catalunya) –  53,6% –  233 vots – 4 regidors: Josep Noguer Pomés, Conrad Pagès Serra, Pere Alegri Batlle o Pere Martí Casadevall
  • Unió Ciutadana (LC-Lliga Catalana)  46’4% – 202 vots – 2 regidors: Vicenç Pijoan Sala i Jaume Heras Miró

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Relació de detinguts i empresonats per la insurrecció d’octubre entre octubre de 1934 i gener de 1935. A: López Esteve, Manel. Els fets del 6 d’octubre de 1934. Annex II

1936Canvi de consistori

El 16 de febrer es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals que van donar el triomf a la coalició d’esquerres denominada Front Popular. La victòria de les esquerres, a més de comportar l’amnistia dels presos polítics, també significà la restitució dels ajuntaments que havien estat democràticament elegits a les municipals de gener de 1934 i depurats arran dels Fets del 6 d’Octubre d’aquell mateix any. El 18 de febrer, una nota de l’Alcalde Josep Noguer posa en coneixement dels veïns que … a la tarda d’avui ha estat reposat l’Ajuntament popular elegit el dia 14 de gener del 1934… després del canvi de consistori.

Un document signat pel secretari interí Modest Serra, mostra la relació de caps de família que han allotjat soldats de la Brigada Topogràfica durant els mesos d’abril i maig. Són dotze casas i cadascuna ha allotjat 2 soldats, durant 2 dies.

Recull de premsa:

Bibliografia:


by 2 comentaris

Escola – Guerra Civil

Vegeu també: Mestres – s. XX

Situació de l’escola de Cabanes, l’any 1936
Font: Arxiu Municipal de Cabanes

Locals (incautats per l’Ajuntament i aptes per a ensenyament)escola de cabanes, 1936

  • Un edifici de nova construcció destinat ja per a Escola i fet construir expressament pel fill del poble Josep Pagès Dalmau, i que per no haver-se fet el traspàs continuava a mans dels seus hereters
    • Cabuda: 50 alumnes, que és el cens escolar de la població
    • Condicions: conté roper, despatx pel mestre i biblioteca, pati d’esbarjo, waters, …
  • El 29 d’agost, es constata:
    • que caldria implantar una Escola mixta de pàrvuls. … pel que fa a l’Escola de pàrvuls que s’ha de crear, serà necessari habilitar un edifici dels varis que hi ha a la població adeqüats per aquest comès i posar-hi el material convenient …
    • que a la població hi ha edificis adeqüats per a residència de tots els mestres
  • Can Turà.  Casa senyorial incautada per a dedicar-la a Escola de pàrvuls.
    • Dins la “Relació de les apropiacions efectuades per les organitzacions polítiques, sindicats, etc.” tramitada l’11 de desembre hi trobem l’anotació: Josep Pagés i Turà, casa situada al carrer Colon, nº 26, destinada a Escola de pàrvuls. En un altre document del 10 de febrer de 1937, on s’hi detalla la relació de “Béns apropiats o intervinguts de persones faccioses” s’hi descriu: Un edifici de Dolors Bassols, situat al carrer Colon, 26, i destinat a Escola de pàrvuls, per trobar-se deshabitat i ésser d’utilitat per Escola. Fins ara no s’han trobat documents que confirmin que can Turà fos habilitada com a l’escola, però alguns cabanencs recorden haver anat a “estudi” a can Turà i que la classe es feia al primer pis, al menjador de la casa.

Personal

  • El nombre de personal és suficient, però convindria canviar els mestres perquè els dos que actualment exerceixen (Josep Argelés Compte i Xaviera Pradel Llop) són caracteritzats elements de dreta i de conviccions religioses ben declarades.
  • La plaça de mestressa de l’Escola de pàrvuls va ser ocupada per Concepció Pomés Marcó

Cens escolar

  • infants de 3 a 6 anys: 38
  • infants de 6 a 14 anys: 75
  • joves i noies de més de 14 anys que volen cursar estudis superiors: 7

Documents
Emesos per l’Ajuntament i el Comitè Antifeixista de Cabanes, poc després del cop d’estat de juliol de 1936

  • Agost, 19.- Informe adreçat al Sr. Miquel Santaló. Comissari delegat d’Ensenyament de Girona per manifestar-li la situació de l’escola de Cabanes: edifici, material, personal,…
  • Agost, 29.- El Comitè antifeixista local i l’Ajuntament demanen al Comitè de l’Escola Nova Unificada de Figueres la recusació dels mestres Josep Argelés Compte i Xaviera Pradel Llop i sol·liciten nous mestres, així com també un altre mestre o mestressa per a la l’Escola mixta de pàrvuls que és de necessitat implantar en aquesta població. També informa de les condicions de l’edifici, el material disponible i el cens escolar de Cabanes.
  • Octubre, 2.- Carta adreçada a l’Escola Nova Unificada de Figueres demanant que els alumnes Ramon i Josep Bech Descamps i Joana Trinc Cusí dels masos Mirapigues i Sepulcre, del terme de Peralada, puguin continuar a l’escola de Cabanes per ser més aprop i també perquè en època de pluges no es poden desplaçar a Peralada.
  • Novembre, 2.- La Corporació municipal acorda recollir a la casa Vilanova, de Figueres, el material escolar destinat a l’Escola de pàrvuls.
  • Novembre, 3.- L’alcalde informa que es faran classes nocturnes gratuïtes per a adults, a càrrec del mestre Sr. Narcís Heras, essent les hores de classe de set i mitja a vuit i mitja del vespre i l’edat mínima per a poder-hi assistir 14 anys.
  • Desembre, 12.- Notificació adreçada a la Conselleria de Cultura. Escola Nova Unificada de Barcelona, informant-los de la presa de possessió de la mestressa de l’escola de pàrvuls Concepció Pomés Marcó, nomenada pe CENU de Figueres, a la qual li donà possessió el dissolt Comitè antifeixista local, sense que consti enlloc cap acta de presa de possessió. A l’acta municipal del 14 de novembre ja s’havia acordat subvencionar a Concepció Pomés Marcó, Mestressa de l’Escola de pàrvuls de nova creació en 225 pessetes al mes en paga als treballs que realitza, en pro de la cultura local, ja que de moment el Comitè de l’Escola Nova Unificada, de Figueres, va ordenar als Ajuntaments que tinguessin cura del seu sosteniment a fins que la Generalitat ho coordinés tot.
  • 1939, 13 de gener. L’alcade Ramon Prunella certifica que Juan Bautista Muntada va exercir de mestre a Cabanesfins el dia 1 de novembre de l’any anterior.

Actes del Ple Municipal

  • 25/12/1937.- S’acorda treure les teules de l’edifici abans destinat a escoles, a fi de què, si cau la teulada que està molt malmesa, al menys les teules no es trenquin.
  • 05/02/1938.- … posa a discusió la petició verbal formulada per la Mestra Nacional Anna Cusí, que demana se li dongui una casa dintre del poble….. Pere Teixidor manifesta que, segons explica la seva filla que assisteix a les classes de la Sta. Cusí, la mestra, vivint com viu tan lluny del poble els dies de mal temps no pot assistir a l’Escola, i, en conseqüència demana que, … Fèlix Compte abandoni en un termini breu la ex-casa Rectoral i que l’ocupi la Senyora Mestre Anna Cusí.
  • 09/04/1938.- … es dona compte que determinats oficials militars volen ocupar habitacions en la casa-habitació que avui té la Mestressa Nacional Anna Cusí, a la finca coneguda com a “mas de Sant Feliu” … s’acorda que no es doni entrada a l’esmentada finca a ningú que no porti una ordre militar donada per un cap Superior. …
  • 31/10/1938.-  … Que al cap de mitja hora l’esmentat Cap de l’Aerodrom de Figueres, acompanyat pel President del Sindicat Agrícola es personà a l’edifici destinat a Escola, on el mestre Sr. Muntada estava donant les seves lliçons , manifestant, després d’un brevissim examen de l’edifici, que ell es quedava amb aquell local i que a les sis de la tarda estigués lliure i a punt per a esser-li entregat. I havent-li objectat el Sr. Mestre que sense una ordre prèvia per escrit no podia pas fer entrega d’aquell edifici destinat a Escola, a les dotze hores fou entregat a les oficines municipal el següent ofici que, copiat literalment en la seva part textual, diu: “Por sernos necesario para el alojamiento de personal volante y reuniendo condiciones la Escuela de niños de este Pueblo=Ruegole que ordene que para las 18 horas del dia de hoy este dicha Escuela desalojada y en condiciones de poderla habitar = Figueras -30-julio-1938”. Y en cumpliment d’aquesta ordre fou ocupada per les Forces d’Aviació Militar l’edifici abans destinat a Escola de nois.

Punts programàtics del Comitè comarcal de l’Escola Nova Unificada de Figueres

  1. Supressió de l’Educació Confessional i Dogmática.
  2. Escola obligatoria a tots els infants de 3 a 14 anys.
  3. Formació del Front Pedagógic que segueixi el mateix voler de les Milícíes Antifeixistes.

El 26 de maig de 1939 l’Auditoría de Guerra de la 4ª Región militar demana a l’alcalde de Cabanes informi del antecedents del “Maestro Nacional José Argelés Compta”, destinat a Cabanes i natural de Cabanelles.

Bibliografia:


by 4 comentaris

Jaume Coll i Bosch (1817-1887)

Jaume Coll BoschJaume Coll i Bosch (Llers, 1817- 1887), mestre de Cabanes entre 1840 i 1876.

Història personal

Fill de Silvestre Coll, pagès, i d’Anna Bosch, va néixer a Llers el 24 de juliol de 1817.

Després de signar capítols matrimonials, el 2 de febrer de 1843, es va casar amb Anna Porterias Riera, filla de Josep Porterias, de Cabanes i de Maria Riera, de Mollet d’Espolla.

Casament de Jaume Coll

Aquest any, Jaume ja era mestre del poble i amb ells es va iniciar una nissaga de mestres.

El 1874, la seva filla, Margarida Coll Porterias, es va casar amb Joaquim Ripoll Lloveras que també era mestre de Cabanes,  i la seva néta Emília Ripoll Coll (1875-?), el 1896, es va casar amb Francesc Gilabert Catà, un altre mestre de Cabanes.

Jaume Coll i Anna Porterias van tenir vuit fills i en van sobreviure quatre:

  • 1843.- Joaquim. Fuster de professió,  el 1864, es va casar a la Catedral de Girona, amb Rosa Lluch Curas i el 1891, es tornava a casar a Olot, amb Cecília Jordà i Costa.
  • 1850.- Joan. Jornaler, es desconeix si es va casar
  • 1852.- Margarida. Casada amb el mestre de Cabanes, Joaquim Ripoll Lloveras
  • 1855.- Joaquima. Casada a Cabanes, amb Miquel Hubach Batllori (1857-?), el  1876

Jaume va signar testament a Figueres el 12 de febrer de 1886, tenia 68 anys. Les disposicions testamentàries determinaven que l’hereva seria la filla petita, Joaquima, cosa extranya en aquells anys. El motiu podria ser degut al fet que Joaquim, l’hereu, va ser fuster i va marxar del poble i Joan, el segon fill havia anat a l’Havana com demostra una carta enviada al seu pare des de Barcelona, el setembre de 1877, potser sense el consentiment patern.

… Sobre todo padre, no se me haga U. el tonto en remitirme todo cuando le pida; pues que sin saberlo puedo hallarme alli en la Isla con varios trabajos y con algun dinero poderlos remediar, con U. confio siempre.
Me es bastante triste como le manifesté el separarme de soldado, pero en fin, en Dios confio de todo.
Creo embarcar el dia 22 segun manifiestan, al llegar a la Habana ya le escribiré…

Un document del febrer del 1887 i un altre d’octubre de 1888 constaten la seva defunció que va tenir lloc el 10 de gener de 1887.

La família Coll-Porterias ha donat nom a dues cases del poble:

  • can Daniel mestre,  en record de Daniel Hubach, fill de Miquel Hubach Batllori i Joaquima Coll Porterias i nét del mestre Jaume Coll Bosch
  • ca l’Emilia mestra, nom que prové de l’Emília Ripoll Coll, néta, filla i esposa d’un mestre.

Història professional

Jaume Coll va ser un dels mestres més antics de la província. Va obtenir el títol de mestre quan encara no existien les Escoles Normals. Va ser mestre de Masarac durant cinc o sis anys.

Una carta de recomanació, signada per l’Ajuntament de Besalú el 1842, ens fa pensar que Jaume Coll degué treballar un temps en aquesta població, abans que el 15 de setembre de 1940 ocupés la plaça de mestre de Cabanes, tot i que no va ser fins el 1843 que l’Ajuntament de Cabanes va signar l’acta de nomenament, tres mesos abans que obtingués el títol de Maestro de Escuela primaria elemental. Al document queden reflectides i aprovades les reclamacions que Jaume Coll havia fet l’any anterior.

A banda de la feina de mestre, també va actuar com a procurador de l’Hospital de Cabanes, secretari municipal i recaptador d’impostos.

El 1848 va signar un nou contracte i plec de condicions amb millores salarials i deu anys més tard, l’abril de 1858, demanava certificats de bona conducta al capellà i al consistori i les còpies del títol de mestre i de la partida de baptisme, sense que se’n pugui saber el motiu.

El 1868, en el marc de la Revolució coneguda amb el nom de La Gloriosa, va ser destituït per la Junta Revolucionària de Figueres. El 1870 demana al consistori un certificat de bona conducta, possiblement per avalar la seva reincorporació, i el 1872 va haver de fer front a les queixes d’alguns pares que li recriminaven que no dedicava prou atenció a l’escola.

El 2 de juny de 1876, després de quasi 40 anys de servei al poble, va prende possessió de la plaça de mestre de l’escola de Massanes, gràcies a una permuta amb el seu gendre Joaquim Ripoll. El motiu del canvi d’escola podria haver estat motivat pels problemes que va tenir amb alguns veïns, durant el sexenni democràtic o revolucionari o, més probablement, per facilitar la plaça al seu gendre ja que, pocs dies després de la presa de possessió, Jaume Coll va renunciar a la plaça per causa de la seva avançada edat i de la malaltia pulmonar que l’afectava.

Documents

1817, 25 de juliol.- Registre parroquial del bateig de Jaume Coll, celebrat a la parròquia de Llers el 25 de juliol. Els padrins foren el Sr. Jaume Daunis, cirurgià i Magdalena Bassaguañas, fadrina, tots de Llers.

Jaume Coll-bateig

1840, 15 de setembre.– Jaume Coll pren possessió de l’escola de Cabanes, tot i que no obtindrà el títol fins el 1843. En un ofici signat a Cabanes el 28 d’abril de 1842, Jaume Coll exposa que:

… en 15 setiembre 1840, previa la manifestacion de la … la autoridad local de este pueblo, me coloqué en él pa dedicarme a la enseñanza de los niños, estableciendo una escuela pública…

1842, 24 de gener.- L’Ajuntament de Cabanes atorga poders a Jaume Coll per cobrar els impostos, censos, pensions, lloguers i altres crèdits de l’Hospital de Caritat [document]

… otorgaban todo su poder cual de derecho se requiere y es necesario a Jayme Coll vecino del mismo pueblo para que por dichos otorgantes, sus personas, voz y derecho representando, pueda percibir y cobrar de todas y cualesquiera persona las cantidades de dinero, frutos, creditos, pensiones de censos y censales, precios de arriendos, alquileres de casas, laudemios, foriscapios y todos los demás derechos y creditos del mencionado hospital de caridad, con tal que no escedan de mil ducados otorgando y firmando las cartas de pago y demas resguardos que se le pidan …

1842, 20 d’abril.- L’Ajuntament de Besalú, signa un certificat de recomanació a favor del mestre Jaume Coll.

Certificamos como visto y atendido el merito y circunstancias recomendables de D. Jayme Coll Maestro de primera educacion del pueblo de Cabanas …

1842, 28 d’abril.- Jaume Coll remet un ofici on fa constar que viu en una casa llogada per l’Ajuntament que aquest li ha de pagar 1100 rals de sou que és el mínim que li correspon i que la Comissió d’instrucció primària del poble li ha marcat les normes que ha de complir quant a les retribucions que pot cobrar als alumnes:

  • los que aprendiesen á leer, escribir, gramática española y aritmética pagarían 8 (rals?) mensuales
  • 6 los que que no se dedicasen más a tres de dichos ramos
  • 4 (rals) los que aprendiesen de leer y escribir
  • 2 los que solamente aprendiesen a leer
  • Ademas prescribió la comision que hubiese de enseñar gratis la decima parte de los alumnos, recayendo este beneficio en los mas pobres.

També informa que:

… habito una casa alquilada por el ayuntamiento y que en el año de 1841 percibi los 1100 (rals) de dotacion y a pesar de todo esto hay en el dia alguna resistencia a satisfacerme otra retribucion y el ayuntamiento no se resuelve a verificar el reparto, sin que VE se sirva disponerlo…
… Yo hubiera deseado acompañar á VE el acuerdo de mi admision y demas que ocurrio, pero en los pueblos de corto vecindario no siempre se observan las debidas formalidades y asi es que no consta en la secretaria nada de lo que precedio a mi admision por maestro …
… Suplico a VE respetuosament se sirva mandar al Ayuntamiento de Cabanas que proceda á repartir los 1100 (rals) de la dotacion para satisfacerme, esta cantidad que es el minimum que corresponde á los maestros, continuando en suministrarme casa para mi habitacion…Jaume Coll-contracte

1843, 9 de gener.- Nomenament de Jaume Coll com a mestre de Cabanes i plec de condicions signades per
l’Ajuntament i el mestre. Al document queden reflectides i aprovades les reclamacions que Jaume Coll citava a l’ofici del 28 d’abril de 1842

… el alcalde y ayuntamiento acordamos y establecemos el nombramiento por maestro de educacion primaria publica a Don Jayme Coll vecino del mismo y profesor publico de dicha instruccion …

1843, 25 de gener.- Capítols matrimonials signats per Jaume Coll i Anna Porterias, en poder del notari Josep Draper

1843, 20 de febrer.- Estat de comptes que Jaume Coll emet com a colector (recaptador d’impostos)

Cuentas que rinde el infrascrito Jayme Coll como colector que fue de las tierras comunales y parte de los impuestos todo perteneciente al año proximo pasado de 1842 …

1843, 29 d’abril.- S’expedeix el títol de Maestro de Escuela primaria elemental a favor de Jaume Coll

… D. Jaime Coll natural de Llers provincia de Gerona de edad de veinte y cinco años ha acreditado en debida forma haber sido examinado por la comision de examenes de la provincia de Gerona conforme a lo dispuesto en la ley … en las materias siguientes, a saber: Religion y Moral, Lectura, Escritura, Aritmetica, Gramatica castellana, Ortografia y Metodos generales y especiales de enseñanza, correspondientes a la instruccion primaria elemental … y merecido la nota de superior i el número segundo…

1848, 5 de febrer.- Nou nomenament de Jaume Coll com a mestre de Cabanes i plec de condicions que anul·la el document signat el 1843. Segons el nou contracte passa a cobrar 2000 rals anuals, ha d’ensenyar més matèries (ortologia, caligrafia, religió i moral) i ha d’actuar com a secretari i recaptador. El document també constata que és mestre de l’escola i que l’Ajuntament li adjudica un tros de terra per a hort. [document]

… y ademas dos pedacitos de tierra llamados vulgo artigal que de muchisimos años en esta parte estan destinados al maestro de dicha instruccion del referido pueblo pagados estos de los fondos del comun …

Jaume Coll, contracte

La jornada escolar era de sis hores, tres al matí i tres a la tarda

4. De obligacion estara el maestro a la escuela tres horas por la mañana y otras tantas por la tarde, las que empezaran por la mañana a las ocho en el invierno y a las siete en el verano y por la tarde a la una en todo el año

1848, 22 de març.- Estat de comptes que Jaume Coll emet com a procurador de l’Hospital de Caritat de Cabanes

Cuentas de cargo y data que rinde el infrascrito Jayme Coll procurador del Hospital y Caridad mayor de este pueblo de Cabanas pertenecientes a los años 1842, 43, 44, 45 46 y del 47, de todo lo cobrado y entregado en dichos años de su administracion a saber …

Jaume Coll-hospital

1858, 6 d’abril.- Certificat de bona conducta signat per l’Ajuntament (Vicente Sabater, alcalde; Antonio Ramis, regidor 1º; Jose Pages, regidor 2º; Juan Planas, regidor 3º; Francisco Fortià,regidor 4º; Salbador Pi, sindico); i la Comissió local d’instrucció pública de Cabanes (Vicente Sabater, presidente; Jose Oliba, teniente; Juan Vidal, regidor; Pelegrin de Carreras [metge de Cabanes]; Mariano Pous; Vicente Ramis; Juan Caritg, cura parroco) Joaquin Prim, secretario

Certificamos: Que D. Jaime Coll profesor de instruccion primaria elemental completa durante los diez y ocho años que dirige la escuela publica de esta poblacion ha observado una buena conducta moral y politica por cuyo motivo las corporaciones que suscriben no han tenido que dirigirle amonestacion alguna ni relativamente al magisterio ni a otra especie; al contrario merece la confianza de la mayoria sensata de la misma poblacion, por su buena enseñanza, tanto en los fundamentos de la Religion Cristiana y sana moral com en las demas materias que comprende la espresada instruccion …

1858, 12 d’abril.- Còpia del títol d’instrucció primària, emès el 29 d’abril de 1843

1858, 13 d’abril.- Còpia del registre de bateig de Jaume Coll, celebrat el 25 de juliol de 1817.

… Certifico: que en uno de los libros de Bautismos que obran en el Archivo de esta parroquial Iglesia se halla una partida que traducida fielment del Ydioma catalan al castellano es como sigue:
A los veinte y cinco del mes de julio del año mil ochocientos diez ÿ siete … he bautizado a Jayme … nacido el dia antes hijo legitimo ÿ natural de Silvestre Coll labrador ÿ de Ana Bosch consortes de Llers …

1858, 19 d’abril.- Certificat de bona conducta signat per l’alcalde, Vicenç Sabater, i el lloctinent del rector, Martí Fontanilla.

Certificamos: que D. Jaime Coll casado profesor de instruccion primaria de este pueblo durante los diez y ocho años que reside en el mismo y tiene a su cargo la direccion de la escuela, ha observado una buena conducta tanto politica como en moral, ni que haya dado motivo de queja a autoridad alguna, antes bien siempre obediente y sumiso á aquella...

certificat de bona conducta

1862, 17 de setembre.- Jaume Coll i la seva esposa Anna Porterias paguen 500 rals, import de la redenció de dos censos:

  • Un a favor de l’hospital de Llers (32 rals al 8% = 400 rals)
  • Un a favor de l‘hospital de Cabanes (8 rals al 8% = 100 rals)

… doy por redimidos los censos de que se trata así com por abolidos todos los demas derechos que los referidos Hospitales tenian…

1863.- El diari “El Ampurdanés” de 18 de gener cita un Jaime Coll, de Cabanes, informant que dóna 20 rals per a la suscripció a favor del: inventor del Ictineo Monturiol.

1868.- Jaume Coll va ser destituït per la Junta Revolucionària de Figueres, en el marc de la Revolució de 1868 o La Gloriosa

… Las juntas rebolusionarias del partit de Figueras tenian facultad del general Pierrat de fer en sas poblasions lu que be els aparegues y en esta de Cabanas desemplearen al mestra Jaume Coll que tenia mes de 30 añs de antiguitat y pusaren a Jose Pous perque era ynteresat seu que sols era pasat y tabe tragueren al Sr Rechtor Juaquim Geli que abitaba aqui desdel 7bre de 18.. y que marxes ynmediatamen y que dins 24 horas tingues la rechturia desembarrasada… (Crònica de Pere Serra i Prim)

1870, 17 d’octubre.- Certificat de bona conducta, signat per l’alcalde, els regidors i el síndic. Possiblement el necessitava per reincorporar-se a la plaça de mestre de Cabanes després de la seva destitució. El document diu:

Certificamos: Que D. Jayme Coll y Bosch profesor de instruccion publica de este pueblo es sugeto de buena conducta y buen proceder, tanto en politica como en moral; que desde el año de mil ochocientos cuarenta ha desempeñado actualment el magisterio de esta poblacion a satisfaccion de la generalidad de los vecinos de la misma; habiendo varias veces presentado á examenes públicos á los niños que dirige, los cuales han dejado satisfechos los deseos de la Corporacion que suscribe; que en los primeros años de desempeñar el magisterio que dirige, con la asignacion era solamente de doscientas setenta y cinco pesetas desempeñaba tambien la Secretaria del Ayuntamiento y segun hemos oido decir a varios individuos de los Ayuntamientos de aquella fecha cumplio debidamente su mision…

1872, 24 de novembre.- Es reuneix el Consistori municipal i la “Junta de Escuelas” per fer front a les queixes d’alguns pares sobre el comportament del mestre, Jaume Coll. La “Junta de escuelas” estava formada per: Anton Aguer, Joan Matas i Oliva, Josep Rebarté, Climent Aguer i  Josep Pomés.

Jaume Coll, mestre

… el objeto de haberlos reunido era para enterarlos que habia recivido algunas quejas de varios padres de familia que el profesor de instruccion publica de este pueblo abandonaba la escuela faltando a sus obligaciones para atender a otros asuntos de su interes particular …    …  acuerdan, que: por esta vez se le dispensa de las faltas cometidas por el citado profesor D. Jayme Coll, y que en adelante á contar desde hoy se vigila y que a la primera reincidencia por cualquier concepto sin el previo permiso para ello de la Junta de Escuelas y Ayuntamiento, se proceda enseguida a la formacion del correspondiente espediente de Cargos para su pronto e inmediata destitucion …

1876, 19 de maig.- Nomenament com a mestre de Massanes. Pren possessió el 2 de juny.

Título de Maestro de la Escuela pública de niños de Massanas a favor de D. Jaime Coll. Registrado nº 313, fóleo 13
Don Julian Casaña y Leonardo rector de la universidad literaria de Barcelona.
Por cuanto atendiendo a las circunstancias que concurren en Don Jaime Coll he acordado nombrarle en virtud de permuta Maestro de la Escuela pública de niños de Massanas con el haber anual de ochocientas veinte y cinco pesetas y demas emolumentos que le confiere la ley… Dado en Barcelona a diez y nueve de mayo de mil ochocientos setenta y seis…
En fecha 2 de junio del corriente año 1876 la Junta local de Instruccion publica de este pueblo ha dado posesion del destino que acredita el precedente nombramiento a D. Jaime Coll profesor de instruccion primaria. Massanas fecha ut supra …

1876, 10 d’octubre.- Se li va admetre la dimissió de l’escola de Massanes, amb reserva de drets. Boletín de primera enseñanza de la provincia de Gerona Año II, 32, 10/10/1876.

1886, 12 de febrer.- Testament signat davant el notari de Figueres, D. Antoni de Puig i Descals.

1887, 25 de gener.- Masjoan, Joan. Necrología.  A: «Boletín de Primera Enseñanza»

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fonts:
Arxiu familiar de Josep Hubach i Carolina Nogués, actes municipals,
crònica de Pere Serra i Prim, premsa local, registres parroquials


by Deixa un comentari

Escola i mestres – s. XVII-XVIII

Relació d’alguns mestres que exerciren a Cabanes entre els segles XVII i XVIII

Joan Manÿalic

1643

  • El 7 de juny de 1643, bategen a Joan Josep Dalmau, fill de Sebastià Dalmau i de Maria. Els padrins foren, Joan Manÿalic estudiant i lo present any mestre de dit Cabanes i Maria Andarrer de la vila de Castello de Ampurias.

? Altimira

1689

  • El 24 d’octubre de 1689, se celebra el casament entre Esteve Salvyre (fill de Farriol Salvyre, teixidor de Cabanes) i Anna Maria Ventós (filla de Joan Ventós, pagès de Sant Climent).
    Els testimonis de la cerimònia foren Nofre Pomés, bracer i … Altimira, mestra de escola de Cabanas.

    • Esteve Salvyre era germà de  Maria Salvayre, que tres anys abans havia protagonitzat el miracle de la muda de Cabanes.

Pere Bach

1698

  • El 14 de març, Pere Bach mestre de minÿons del lloch ÿ castell de Cabanes, signa testament. El document ens mostra les seves relacions personals i familiars i altres curiositats
    • Relacions socials.-
      • Marmessors.-  Jaume Puig, prevere i domer de Cabanes; Josep Puig i Casadevall, pagès de Cabanes i Onofre Terrades, baster de Figueres.
      • Testimonis.- Rafel Brugat, vidu treballador; Francisco Fernandes, alferes de la Compañia de D. Manuel de Aranda; Rafel Ribas, traginer de Castelló d’Empúries; Francisco Calvo, soldat de cavalls de la mateixa companyia; Pere Joan, pastor habitant de Cabanes; Baptista Pastoret, habitant de Cabanes; Jaume Martí, bracer. Els dos militars devien estar allotjats a la casa Puig Casadevall i els altres podien ser treballadors de la família.
      • Domicili.- El testament fou signat a la cambra i casa de Josep Casadevall, pagès de Cabanes (segurament l’antiga casa Romaguera del carrer Canal)
    • Família.- Beneficiaris dels béns: Maria Bofill, vídua i germana de Pere; Isabel Bach, vídua i cunyada; Gerònima Bach, donzella i neboda. No hi ha constància d’esposa i fills, pel que cal suposar que fos solter o vidu sense descendència
    • Curiositats.-
      • El poble li deu uns mesos de salari i l’import acordat per la seva participació en enterros: … mano que los manumissors cobrian tots los meus deutes tant de celari del mestrat me deu la Vila des del primer de juny de 1697 a fins vuÿ dia present als 14 mars 1698, com tambe de les messades, enterros ÿ altres deutes me estaran devent…

Francesc Llauró

1703

  • El 16 de setembre, bategen a Joan Llauró, fill llegitim y natural de Francesc Llauro mestre de escola de dit lloch y de Esperança Llauro muller sua. Joan mort el 1705 i al registre s’hi repeteix: Joan Llauro albat fill de Francesch Llauro mestre de la escola de Cabanes y de Esperança Llauro muller sua.

Martí Dalmau

1711

  • El 20 de maig, bategen a Maria Planas. El seu padrí va ser Martí Dalmau llicenciat i mestra de Cabanas natural de Las Escaulas

Josep Casadevall

1747

  • L’1 de desembre, bategen a Francesca Roca Sorrell. El seu padrí va ser Joseph Dalmau mestre de minyons habitant en dit lloc 

Joan Bonavia

1787

  • El 18 de novembre, Joan Bonavia, mestre del lloch y castell de Cabanas … fill  … de Joan Bonavia sastre y de Eularia Bonavia y Mir signa testament en la casa del Hospital davant el capellà Julià Roca. Morí sense descendència i nomenà hereva la seva esposa Francesca Casals