Una fita és una pedra treballada, disposada verticalment en un terreny, o bé una marca gravada en una roca. Té com a missió senyalar els límits d’un municipi, una finca particular o uns boscos comunals respecte a d’altres de la mateixa naturalesa. Les dimensions acostumen a ésser d’uns dos pams d’altura en les propietats rústiques i força més altes quan assenyalen un terme municipal o parroquial i molt sovint duen inscripcions. És probable que derivin dels mil·liaris que els romans col·locaven a les seves vies.

Actualment algunes de les fites que marcaven els límits municipals estan malmeses i moltes de les que delimitaven els nostres camps han desaparegut o estan enterrades, però encara en queden algunes:

• Se’n conserven unes quantes amb la inscripció «CP» que marcaven les propietats del comte de Peralada: al camí de la Bassa; al primer olivar que es troba a l’esquerra del camí de Biure, anant al Clot d’en Noguer …
• Al camí d’Espolla hi ha una fita, arrencada, amb el text PERLADA (tal com s’anomenava popularment el poble veí) a un costat, i CABANAS a l’altre.  Marcava el límit dels respectius termes municipals. Al seu costat hi havia una altra fita amb una inscripció de significat desconegut: «COMABELLA»?. Probablement delimités la propietat dels figuerencs Gil Comabella i Gratacós o el seu fill Prudenci Comabella i Colomer que tenien una finca a les Artigues del Sepulcre. A l’inventari del 1890 de l’Ajuntament de Cabanes hi apareix un Matadero situado en la plaza Mayor, linda a la derecha con hermano de Gil Comabella, a la izquierda con Francisco Costey y a la espalda con el mismo Costey, tiene una superficie de 10 metros cuadrados y es de valor 50 pesetas. Seria on ara hi ha l’actual casa del Secretari.
• A l’Aigüeta hi ha una fita de terme amb els textos VILABERTRAN, CABANAS, FIGUERES.
  Tercer mojón. Se reconoció un hito de piedra calcárea de color blanco labrado de forma de paralelepípedo recto de cincuenta centímetros de altura y bases cuadradas de treinta centímetros de lado.
  Tiene grabadas las siguientes inscripciones en la cara N.E. VILABERTRAN, en la cara S.E. FIGUERAS y en la cara N.O. CABANAS.
  Está situado en el borde E de la carretera provincial de Figueras a Cabanas y Perelada, en el ángulo N.E del cruce de la misma con el Rech de la Calzada y en el ángulo S.O de la tapia que cerca el campo de Don Miguel Casé … la línea de término reconocida es el eje del camino de carros de «La Calzada» que conduce de Figueras a Pont de Molins, convertido en riera en esta última parte … (IGN. Actas de deslinde, 1930).
• Al jardí de can Carreras s’hi troben algunes fites que havien delimitat propietats:
  1. Per una banda CONILL i per l’altra ALBERT
  2. Per una banda PONT (Romaguera) i per l’altra una inscripció il·legible
• A la carretera de Figueres, després de la plantada de can Carreras, una altra fita recorda el límit de les propietats ALBERT i LLENSA.
• Al camí de les Olives encara s’hi pot veure, tombada a terra, una fita que marcava la propietat dels Conill amb la inscripció CO~LL. No hem pogut veure el text de l’altra cara de la fita. Podria ser prop de la fita núm. 6 de l’atermenament del 1889: Mojón nº 6. Dista del anterior ciento sesenta metros y está fijado en campo de herederos de Conill de Cabanas y lleva la dirección de Noroeste a Sud-este.
• L’anomenada Pedra Dreta, ubicada entre la parc. 80 del pol.8 de Cabanes, i les parcel·les 130/131 del pol.2 de Pont de Molins, separa els termes de Cabanes i Pont de Molins.
  Tercer mojón … hito de piedra toscamente labrado en forma de paralelepípedo cuadrangular con la parte superior rotas, de treinta centímetros de longitud en los lados de su base equilátera, por un metro sesenta centímetros de altura y teniendo grabadas las inscripciones siguientes: en la cara E. CABANAS y en la O. PONT DE MOLINS. Está situado en el borde O de un camino de labor, unos trescientos metros al SO del Manso del Corral del Compte … dista unos novecientos metros del mojón anterior siendo la línia de límite entre ambos mojones la recta que los une … Desde este mojón se ve al N las montañas de Recasens y al O Roca Corva … (IGN. Actas de deslinde, 1930).

El vespre del dia 5 d’agost de 2026, l’Ajuntament de Cabanes, amb el vist-i-plau de l’Ajuntament de Peralada, va retornar al seu lloc la fita que separa ambdós termes, a la banda nord del camí d’Espolla en el punt on comença el camí de les Artigues. Dita fita apareix citada en les actes d’atermenament dels anys 1889 i 1930.

• (Cabanes, 8 d’octubre de 1989) Per Cabanes actuen: Josep Ribas, alcalde; Narcís Gratacós, Josep Oliva i Marià Ramis, regidors; Andreu Brugat i Josep Serra, pèrits; i Rafel Aguer, secretari.
  Mojón nº2. Dista del anterior ciento noventa y seis metros y está fijado también a la margen izquierda del camino de ésta a Espolla y lleva la dirección de Oeste a Este.
• (Vilabertran, 22 de març de 1930) Per Cabanes signen: Josep Gimbernat, secretari i Josep Serra, agutzil.
  Tercer mojón. Ser reconoció como tal un hito de piedra calcárea de color blanco labrado de forma de paralelepípedo recto rectángulo de veinte centímetros de altura por veinte y quince centímetros de lados en las bases.
  Tiene sus caras mayores orientadas al N y al Sur y grabado en ellas y pintado de negro lo grabado, las siguientes inscripciones: en la cara Norte «PERELADA» y en la Sur «CABANAS».
  Está situado en àngulo NE de la unión del camino viejo de carros de Cabanas a Espolla con el rural llamado de «Artigas» y en la línia de las siguientes fincas: al Norte de tierra de labor propiedad de don Vicente Matas, vecino de Cabanas, al E yermo y monte alto de don Rafael Jordá, vecino de Pont de Molins, y al Sur tierra de labor propiedad de don Vicente Cusí, vecino de Cabanas.
  Desde este mojón se ven al NE el mas Sepulcro, al SE Perelada y al SO Cabanas.
  También se ve el mojón anterior en dirección NE y dista de él unos ciento cincuenta metros.
  La línea de término reconocida entre este mojón y el mojón segundo es el borde E del camino viejo de carros de Cabanas a Espolla.

Bibliografia:

• Fita. Enciclopèdia.cat
• Es descobreixen dues fites de l’any 1850 que delimiten el terme municipal de Taradell. Taradellpuntcom, 7/4/2012
• Badia-Homs, Joan ; Bofarull Gallofré, Benjamí ; Carreras Vigorés, Enric. Aportació a l’escultura romànica de Sant Pere de Rodes. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 1997: Vol.: 38 1996-1997
• Bassegoda Pineda, Enric. Els afitaments municipals al sud de l’Albera.El cas d’Espolla. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 2011: Actes del congrés: Fronteres
• Mallorquí, Elvis. Fronteres a escala local: les parròquies del bisbat de Girona del segle XIV. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 2011: Actes del congrés: Fronteres