Un dels elements més importants en la romanització del territori fou, sens dubte, la utilització com a via de comunicació terrestre d’un antic camí que, atesa l’orografia i les possibilitats geogràfiques, havia estat abastament utilitzat des de la més remota prehistòria. Fou un cordó de comunicació que usaren les comunitats de final de l’edat del bronze i de la primera edat del ferro, a banda i banda dels Pirineus,…
… Aquest camí és el mateix que, en el segle IV aC, els grecs anomenaven la via Heraclea, ja que, segons el mite, aquest heroi l’hauria obert en un dels seus dotze treballs quan retornava cap a Micenes amb el ramat de bous de Gerió. …
… Els diversos itineraris assenyalen l’existència de diversos ramals, però la branca principal circulava per Panissars, més a l’oest, o pel Portús, cap a llevant. El traçat de la via romana i els seus establiments associats, després de Ruscino al Rosselló i el seu pas pel Pirineu fins a Figueres, sempre ha estat prou marcat i assenyalat, però darrerament, mercès a diversos descobriments arqueològics importants, tenim una informació de primera mà per a cadascuna de les mansiones que coneixíem fins ara nominalment i de forma irregular…
… Fa pocs anys, el 2005 i amb motiu del seguiment de les obres que marcaven el traçat del TGV, es va realitzar una excavació al sud d’una zona coneguda com els Camps del Forn del Vidre, al nord-oest de la Jonquera, que va permetre la troballa d’un mil·liari i un gran dau de gres que li feia de basament… … Aquesta troballa sembla confirmar que, després de travessar els Pirineus per Panissars i pel Portús, els dos ramals s’unificarien ràpidament en un de sol, seguint un traçat similar al de la N-II. …
… El següent tram reconegut del pas de la Via Augusta és el que coneixem com el Rec de la Calçada, que fossilitza el camí que anava des de Pont de Molins a Figueres, fins al mas de la Font del Soc, ja en el terme de Vilabertran. En el seu darrer tram, el camí s’ha convertit en un rec que recull aigües de desguàs. En tot cas és interessant comprovar com el seu pas va servir per marcar la separació entre els termes municipals de Figueres, Cabanes i Vilabertran, en el paratge conegut com l’Aigüeta. …
… Des de l’Aigüeta el camí seguia en direcció a l’actual Figueres, per la banda de llevant fins arribar a Sant Pau de la Calçada on, a més del topònim prou significatiu, sembla que al segle XIX s’havien trobat restes del paviment de la via romana. …
El 2003 el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya participà en el projecte europeu “Les vies romanes del Mediterrani” per tal de crear un sender que seguís trossos de l’antic traçat de la Via Augusta. A Cabanes transcorre per la zona de “La Calçada”, prop del mas Gitano i de la Dinamita.
El veïnat de l’Aigüeta es troba uns 2 km al SW de Cabanes, ja prop de Figueres. El 2005 tenia 79 h. Al segle XIX es feren troballes arqueològiques prop del camí de la Calçada (resta de la Via Augusta). La peça més interessant és l’anomenat Vas de l’Aigüeta, actualment al Museu d’Arqueologia de Catalunya, vas decorat amb vermell (motius geomètrics, espirals i ocells).
El vas de l’Aigueta va ser considerat durant molt de temps com el paradigma de la ceràmica ibèrica, però estudis posteriors fan pensar que és un exemplar de la ceràmica comuna del període iberoromà, datable en la segona meitat del segle I aC, sense cap altra transcendència.
La primera notícia del vas es troba en el volum de la província de Girona de la Geografia General de Catalunya, del que n’és l’autor en Joaquim Botet i Sisó (Botet i Sisó, 1908-1918), el qual en feia la ressenya: “(…) en el lloch conegut per la Aygueta, del municipi de Cabanes. (…) Les despulles de ceràmica trobada a la Aygueta, consistian en troços d’àmfora y d’altres vasos de grans dimensions, ab una lampareta sencera ab adornos en relléu, y ab alguns petits fragments de terriça barniçada, de color vermella. Junt ab ells es trobaren monedas, pertanyents la majoria als primers emperadors
L’existència d’una mansio a la zona de l’Aigüeta, vinculada a la via romana al seu pas per l’àrea de Figueres, és de les poques dades arqueològiques que podem defensar amb certesa, ja sigui per l’entitat de les troballes com per les seves cites en els antics itineraria, en els quals apareix sempre de forma invariable i amb unes distàncies prou coherents. La seva cronologia i extensió és, ara per ara, impossible de precisar, però s’ha de tractar d’un establiment romà que difícilment podria ser més antic del segle I aC, molt similar als altres que hem descrit al llarg del seu recorregut. De moment, els materials que s’hi ha associat, especialment el famós vas de l’Aigüeta, no invalida aquesta opció, ja que no és una peça tan antiga com la bibliografia ha pretès demostrar. No tenim cap evidència certa de l’existència d’un poblat ibèric a l’entorn de Figueres.
854 (Cosne-sur-Loire, 7 de juliol) Precepte del rei Carles, donat a precs del Marquès Odalric, concedint als fidels Sumnold i Riculf, gots, la propietat d’uns béns reials en el “pagus” d’Elna, comtat de Rosselló, en les viles “Moniano”, Vilanova i Cabanes, que tenien ja per aprisió en successió dels seus avi Sunvild i pare Alfons. Els concedeix també les aprisions que aquests darrers permeteren a alguns beneficiaris ….
A: Abadal y Vinyals, Ramón de. Els diplomes Carolingis a Catalunya, Volum 2, Part 2
899.- Els esposos Esteve i Anna obtingueren un diploma del rei Carles el Senzill que els confirmava diferents possessions, entre les quals el vilar de Cadins, a Cabanes, amb les seves esglésies. Així apareix per primera vegada la denominació de Cadins
Tassi, propietari empordanès, possiblement natural de Cabanes, impulsor del Monestir de Sant Pere de Rodes
Hildesind, fill de Tassi, primer abat del monestir de Sant Pere de Rodes, entre el 947 i el 991. Des del 979 també fou bisbe d’Elna.
Làpida de Tassi
Els orígens del monestir de Sant Pere de Rodes es perden en el temps i en les llegendes. Hi ha constància arqueològica de l’existència d’un gran edifici antic del segle VI, la funció del qual encara es desconeix. Al final del segle IX, les primeres notícies documentals sobre el monestir l’esmenten com una petita cel·la monàstica que es disputaven dues abadies: Sant Esteve de Banyoles i Sant Policarp de Rasés.
L’inici de l’esplendor del monestir se situa a partir del segle X, quan un noble anomenat Tassi i el comte Gausfred d’Empúries s’interessaren per Sant Pere de Rodes. El monestir rebé grans donacions de terres per part seva i aconseguí preceptes i privilegis dels papes i dels reis francs, com el que el 944 el convertí en abadia.
La primera notícia de Tassi i Hildesind data del 30 de novembre de l’any 926, i es troba en un interessant document de donació atorgat per Tassi al monestir de Sant Pere de Rodes. Per aquesta donació coneixem bona part de l’entorn familiar d’aquests personatges: Tassi era fill d’Hildesind i Levogot, l’any 926 era vidu d’Amalvígia i estava casat amb Hisblanda. En aquest moment tenia tres fills: primerament s’esmenta Levogot, possiblement la gran dels tres germans al ser nomenada en primer lloc; la segueix Esperandéu, i després Hildesind, el que seria el futur abat de Sant Pere de Rodes.
Aquesta donació constava de dos lots de terra: un d’ells havia estat adquirit per compra i l’altre, que comprenia propietats properes al lloc de Cabanes i del riu Muga, procedia del patrimoni familiar de Tassi, fet que ens pot orientar sobre el lloc d’origen de la seva família.
L’interès de Tassi per enfortir el poder del monestir de Sant Pere de Rodes quedà demostrat definitivament l’any 944, quan va enviar uns monjos a Laó per aconseguir un precepte del rei Lluís IV d’Ultramar, en el qual es donava la independència del monestir, fins llavors priorat de Sant Esteve de Banyoles. En aquest document del 7 de juliol, Tassi és esmentat com a prior de Sant Pere de Rodes, i el rei atorga immunitat i la lliure elecció d’abat als membres de la seva comunitat. En aquest moment Hildesind devia tenir poc més de divuit anys.
La gestió de Tassi, introduí l’esperit i la reforma de Cluny a les terres hispàniques. La data de la seva mort avui és ben coneguda mercès a la inscripció de la seva làpida funerària: el 27 de gener de 955. Possiblement va morir en el mateix monestir, on feia més de deu anys que havia ingressat com a monjo, exercint el càrrec de prior. L’abat Hildesind prengué el relleu del seu pare com a impulsor de la grandesa de Sant Pere de Rodes.
L’any 979 Hildesind apareix esmentat per primer cop en un document com a bisbe d’Elna, càrrec que continuarà exercint sense deixar d’ocupar l’abadia de Sant Pere de Rodes.
Transcripció del text dels diplomes de Sant Pere de Rodes (any 926) on s’esmenta la cessió que Tassi fa al monestir d’uns alous que tenia dins el terme de Kabannas en els llocs de Sant Sadurní i les Artigues. A: Viaje literario a las iglesias de España, vol. XV, de Jaume Villanueva i Astengo. Vegeu pàg. 43-44 i 230-232
Aquest document demostra que Tassi fou un dels primers propietaris de terres a Cabanes i la seva donació apareix refermada l’any 982 en un precepte de Lotari que confirma aquestes i altres possessions de Sant Pere de Rodes a Cabanes.
Mundó, Anscari. Les inscripcions de Tassi i d’Hildesind de Sant Pere de Rodes segons Marca i Pujades.-En «Homenaje a Jaime Vicens. Vives», I (IHE n.O 59610), 293-307
El moviment carlista es va iniciar el 31 de desembre de 1832, quan el rei Ferran VII va derogar la llei sàlica per permetre a la seva filla Isabel heretar la corona en detriment del seu germà Carles.
A la mort de Ferran VII, el 1833, els insurrectes carlistes van proclamar rei al príncep Carles Maria Isidre i van confiar-li la defensa de l’absolutisme i la societat tradicional. D’aquesta manera esclatava una guerra civil, un conflicte que, més enllà de la lluita dinàstica, suposava la lluita entre la pervivència de l’absolutisme extremadament reaccionari i la implantació d’una monarquia constitucional que permetés la introducció del liberalisme moderat a Espanya.
Per tant, l’expressió guerres carlines o “carlinades” és emprada per referir-se a les tres guerres civils espanyoles del segle XIX entre els carlistes (absolutistes), partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d’Isabel II d’Espanya.
Primera Guerra Carlina (1833-1840) Durant els primers anys, les partides carlines van ser poc importants a Catalunya. A partir de 1935, els carlins catalans es van organitzar i controlaren bona part del territori de l’interior i de muntanya: el Solsonès, el Bergadà, el Lluçanès, el Ripollès, bona part de la Garrotxa i la zona dels Ports i Tortosa. La militància carlina estava formada per pagesos, petits propietaris rurals, masovers, el clergat rural i la petita noblesa. Per contra els liberals eren membres de la burgesia i l’incipient proletariat. Les grans viles i ciutats industrials i les comarques litorals i de la plana eren afins als liberals. També Olot i Ripoll.
Segona Guerra Carlina [Guerra dels matiners] (1846–1849) Va ser una guerra de guerrilles repartida en gran part del territori català, causada pel fracàs per resoldre el tema dinàstic, la gran opressió a què estava sotmesa Catalunya amb els impostos centralistes, l’obligació dels joves catalans d’haver de fer el servei militar a l’exèrcit espanyol i que tocava a un de cada cinc joves, la gran crisi del camp i de la indústria i l’aplicació de la nova constitució de 1845 i l’obligació d’incorporar els pesos i mesures castellanes. Alguns historiadors la consideren la primera revolta en defensa d’una nació oprimida i d’uns ideals davant la invasió d’un poder estranger.
Tercera Guerra Carlina (1872-1876) La darrera guerra carlina començà a les contrades gironines, amb l’entrada, procedent de França, de Francesc Savalls, el mes de maig de 1872
Per conèixer la seva incidència a Cabanes tenim diferents documents pendents d’analitzar:
1838/39.- Plec de documentació relativa a la fortificació del poble. Hi ha un llistat dels que han pagat per la fortificació, un llistat del personal necessari per les obres, llistatsdels veïns del poble que han fet jornals, comptes presentats pel dipositari i una relació dels jornals de carros. ACAE110-114-T1-456
1843.- Conflicte entre Martí Albreda, de la Milícia de Peralada, i un grup de cabanencs que els van apedregar (Biblioteca-Arxiu del Castell de Peralada)
Llibres parroquials de Cabanes
Registres de casaments
Registres de defunció
1837.- El mes 19 d’agost són morts a trets tres nois de sant Climent Sescebes. Nota de los forasteros que el dia diez y nueve de agost de mil ochocientos treinta y siete fallecieron de balas y otras heridas en el termino de esta parroquia de Cabanas del presente Obispado de Gerona. Clemente Cardoner y Balder de Sant Clemente Sasebas Narciso Forch soltero trabajador de idem Jose Cusi soltero trabajador de idem.
1844.- El 18 de gener, Miquel “Xato”, soldat, fill de Sta. Coloma de Queralt, mor per un tret
Recull de premsa:
1837. … ha invadido el Ampurdan por el pueblo de Llers, cometiendo en su transito tanto en Cabanas como en Viuré y otras pequeñas poblaciones las mayores crueldades y escesos , aunque no sin haber sufrido por su parte bastante pérdida. Los valientes nacionales del batallón denominado de la frontera, apenas tuvieron conocimiento de la invasión de su territorio por los asesinos, (que les cogieron de sorpresa), acudieron a las armas, y so los 60 hombres de los primeramente reunidos cometieron el arrojo de ir a atacar en el pueblo de Cabanas á toda la facción que estaba allí alli atrincherada. manteniendo el fuego por varias horas , hasta que consumidas las municiones y con pérdida de 12 de sus compañeros , se retiraron para municionarse y reforzarse, causando bastante mortandad en los malvados é intimandoles con su estremado valor y osadia. Otra partida del mismo batallón atacó a los que volvían de robar el pueblo de Viuré , consiguiendo matarles un oficial y dos facciosos, cogerles l6 fusiles, unas cuantas mantas y ropas robadas en el referido pueblo de Viuré, obligándoles a replegarse al grueso de la facción que se hallaba en Cabanas como dejo dicho…. A: Eco del comercio, 3/9/1937, pàg. 2
1838.- El pueblo de Cabanas ha solicitado fortificarse y también Llers y Mediña. Con esto se cierra una rica mina a los facciosos. A: El castellano, 23/6/1838, pàg. 3
1838.- Figueras 6 de junio. El pueblo de Cabanas ha solicitado fortificarse, y con esto tendrán los facciosos un punto menos de donde sacar cuantiosos recursos. Llers y Mediñá van a fortificarse también. Con esto los facciosos recibiran un golpe terrible y se les va a cerrar una rica mina pues en Llers quizá han sacado más de 203 libras en poco tiempo. A: El G. Nacional, 9/06/1838, pàg. 4
1843.- REVISTA DE LAS PROVINCIAS. Cataluña. Figueras, 14 de febrero – Ha sido estrañado de esta provincia por la autoridad militar un hacendado del pueblo de Cabanas, padre de un joven que viéndose preso de resultas de los excesos de noviembrc logró escaparse y emigrar al estrangero. Este estrañamiento se ha hecho sin declaracion previa de estado de sitio y por providencia gubernativa. A: El católico, 23/02/1843, pàg. 5
1848.- Barcelona, 3 de agosto. Los facciosos van prosperando en Cataluña, gracias á las tropelias, multas y otras disposiciones del general Pavia. Han entrado recientemente en Castellón de Ampurias en número de 200 infantes y 25 caballo», mientras otra partida no corta entraba en Cabanas, media legua de Figueras, donde encontró cenando en el mesón al destacamento de carabineros. La acción da mucho que pensar a los defensores de la libertad, y lo peor es que no se estermina con los medios que adopta el general Pavía: por el contrario va aumentándose diariamente. A: El clamor público, 8/8/1848, pàg. 3
Deu anys més tard dels fets de 1285, es va donar fi al conflicte amb la signatura d’un tractat de pau entre el rei Jaume II, fill de Pere el Gran i el rei Carles, fill de Felip l’Ardit. A l’acord, el rei català va renunciar a Sicília i Calàbria i es va establir el compromís matrimonial entre el rei Jaume II, que tenia 27 anys i Blanca d’Anjou, filla del rei Carles, que en tenia 12. El casament es va celebrar a l’abadia de Vilabertran.
El 23 d’octubre de 1295, el rei Carles i la seva filla Blanca es van traslladar a l’Empordà. A Perpinyà foren rebuts per un emissari de Jaume II i la nit del 28 d’octubre la princesa va arribar a Sant Feliu de Cadins, des d’on l’1 de novembre va sortir per anar a Vilabertran.
Vegeu: Bodas reales en la Abadía de Vilabertran.
A: Rodeja Galter, E. Figueras. Notas históricas. Prehistoria-1386.
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 2 (1960) Pàg. 102-103
El futbol es va començar a practicar a Cabanes el 1920 i s’hi van fundar diversos clubs. Després d’un temps de poca activitat, l’octubre de 1928, l’afició es va tornar a revifar gràcies a Modest Serra i Josep Gimbernat que van fundar la Unió Esportiva Cabanes.
Modest Serra i Mont, ens va deixar un manuscrit en el que explica els orígens del club i descriu la seva activitat al llarg de tres temporades (1928-1932).
El text, escrit entre 1933 i 1937, es va redactar a partir del llibre-borrador on Modest Serra anotava les incidències de cada partit. El text de la primera temporada va ser signat el 1933, el de la segona el 1935 i el de la tercera el 1937.
Resum del manuscrit
Antecedents. Erem petitets, criatures encare, qüant vàrem aficionar-nos en gran manera al fútbol, fent les primeres gestions per a fundar un Club. Ja de petits s’ens notava el carácter ferm i emprenedor que mes tard havia de portar importants canvis a la població entera. Fundárem diversos clubs, tals com el Cabanas F.C., l’Sporting C. Cabanas i el R.C.D. Empordanès, tinguent sempre el camp de joc en el lloc anomenat “La Sureda” herm vora del riu Muga, propietat del Sr. Jaume Gorgot, fins que várem arrendar un camp bastant bo a dalt de tot de “Las Masias”, en el qüal solsament hi jugarem el partit d’inauguració amb el F.C. Llers, perdent nosaltres per 3 a 2. disolventser el club degut a la manca d’afició que anà decreixent per moments.
Entre els jogadors que recordo de aquesta época hi ha en Miquel Teixidor, Joan Vergés, Jaume Heras, Josep Pey, Joan Pey, Josep Gimbernat, Anselm Pey, Josep Duch, Josep Llombart, Josep Terrats, Jacint Roura, Josep Trebol, etc.
L’entrenador i director de l’equip, era el malaguanyat jove en Miquel Prats.
Varem jogar en el nostre terreny contra el Perelada, Vilabertran, Vilafant, Emporium de Figueras, Llers, etc i varem desplaçar-nos a Vilabertran, Llers, Perelada, Pont de Molins, no guanyant gairebé mai cap partit.
El porter titular, era en Jaume Heras, que era també el capitá de l’equip … … Portávem jerseys vermells, amb punys i coll, grocs.…
… Existia a més en aquesta temporada el Ràpid Cabanenc, que tenia el camp de joc a la carretera de Figueras i féu una campanya un xic desastrosa.
D’entre els jogadors que’l composaven recordo al capitá Narcis Heras, al bon porter Francesc Clará i a Emili Aguer, Josep Serra, Miquel Prats, Miquel Pujol, Josep Pujol, Anselm Pey, Joan Mis, Vicens Pijoan, Vicens Gimbernat, etc…
Fundació de la Unió Sportiva Cabanas
Soms a l’any 1928, en que la febra futbolistica s’extent altre volta a tota la comarca.
Al mes de juliol juguen en el camp de l’Escola de nois de Cabanas els infantils de Vilabertrán i Cabanas. En Gimbernat i jo varem alinear-nos amb els infantils cabanencs, peró perdéren per 1 a 0 …
… Mentrestant s’anaven organitzant periòdicament clubs i mes clubs, fins que degut al gran empeny d’en Gimbernat i jo que ja erem socis de l’Unió Sportiva Figueres, varem determinar calgués el que calgués, fundar un club, cosa que poguerem veurer realitzada el mes d’octubre de 1928, fundant l’Unió Sportiva Cabanas que havia de donar jorns de glòria a la població.
Després d’haver fet en Gim i jo, una inscripció d’aimants del fut-bol, varem convocar a una reunió general per el dia 11 d’octubre, en la qüal s’acordá donar el nom de Unió Sportiva Cabanas al club, elegi pels cárrecs de la Directiva a Anselm Pey, president, Josep Gimbernat Prim, secretari i capitá de l’equip i Modest Serra, recadador-tresorer, arrendar el camp de vora el riu Muga, inaugurar-lo el dia 14 proper amb el Sant Climent i comprar jerseys amb els colors groc-negres.
Els socis fundadors fóren, Anselm Pey, Josep Gimbernat Prim, Modest Serra, Miquel Teixidor, Robert Blanch, Aureli Mis, Josep Pey Costey, Josep Llombart, Josep Cufi, Joan Llanet, Josep Pallicer, Salvador Amer, Joan Lloberas, Josep Oliva, Josep Macau, Joan Vergés, Joan Batllori Noguer, Joan Cusi, Pere Llanet, Josep Terrats, J. Gibert, Joan Tuebols, Pere Ramis, Jacint Roura, Joaquim Viarnés, Vicens Olibet, Josep Noguer, Bartomeu Argelés, Josep Ylla, Secundino Cornellá, Joan Batllori Borrell, Josep Gimbernat Municoy, aquests quatre últims son casats formant un total de 32, pero en molt poc temps va qüasi doblar-se el numero, doncs al començar l’any 1929, hi havien inscrits un total de 60 socis, 40 solters i 20 casats i un gros grup de jogadors per formar dos equips.
Segueix la descripció de tots els partits jugats, el resum final de cada temporada i estadístiques molt detallades de l’activitat del club.
Primera temporada (14 d’octubre de 1928 – 13 d’0ctubre de 1929)
Dia 14 d’octubre de 1928. Inaugurárem el camp de “La Muga” amb el F.C. Sant Climent que ens guanyá per 3 a 2. L’equip nostre era: Cufi:Vergés-Batllori:Llanet 1r-Amer-Pey P.:Serra-Llanet 2n TEixidor-Pey C. i Gimbernat que com a capitá va fer l’ofrena d’un ramell de flors al capitá foraster… Cuidá del arbitratges en Josep Llombart. Varem jugar amb camisa blanca, i cada jogador es colocava en el lloc que li semblava millor, doncs sense disciplina ni entrenament cap coneixia la caracteristica del seu joc.
Algunes notes i anècdotes de la temporada:
1/11/28.- Abans del partit, la Cobla Filarmònica de Figueres, contractada pels joves del poble va tocar 2 sardanes i a continuació Maria Gimbernat va regalar un ram de flors al capità del Peralada i Tresa Soler va llençar el “kik-off”. Durant el descans es va tocar una altra sardana
10/11/28.- A la reunió general s’acorda arrendar el camp denominat “de França” que mena en Jacint Heras
12/11/28.- Fan la primera sortida fora de casa i guanyen al Peralada. Estrenen jerseis groc-negres
18/11/28.- Guanyen la primera copa al partit d’inauguració del camp del Centre d’Sports de Vilabertran
10/12/1928.- Es desplacen a Pont de Molins, en la inauguració d’un camp de futbol
25/12/28.- S’havia d’inaugurar el camp d’esports conegut per “Camp de França” jugant amb el Centre d’Esports de Vilabertran, un partit que al final no es va celebrar perquè els de Vilabertran no van comparèixer degut a les males relacions entre les dues aficions. El partit el van jugar dues seleccions locals i el trofeu cedit per l’Ajuntament el va rebre el club, a mans de l’alcalde Joaquim Prats. Mn Josep Costa va beneir el nou terreny
26/12/28.- Jugaren amb el FC Llançà i al descans l’antic orfeó local, dirigit pel violinista Enric Cullell, va cantar una peça
29/12/28.- S’elegeix la nova junta directiva, integrada per Vicens Pijoan, president, Joan Batllori Borrell, vice-president, Anselm Pey, recaudador, Josep Ylla, dipositari, Pere Ramis, Josep Gimbernat Municoy i Lluis Aguer, vocals i Modest Serra, secretari
1/04/29.- Es traslladen a l’Estartit amb 2 autos, en total unes 70 persones amb representació també del “sexo bello”….
4/05/29.- Festes de Sta Creu. Jugaven amb el Estudiants F.C. de Figueras. A cada gol, la Banda del Regiment de Sant Quintí deixava sentir airosos pas-dobles
15/05/29.- L’astrònom Sr. Antoni Ribas de Conill va cedir un trofeu per a l’equip guanyador. El Cabanes va guanyar a l’Estartit Deportiu per 2 a 0 i el trofeu va ser lliurat per la Sra. Salvadora Ros de Ribas. El “kik-off” va ser llençat per Sr. A. Ribas
26/05/29.- Per un malentès l’Arenes del Port de Llansà va venir a Cabanes i no se’ls esperava només haviem estat en tractes no havent-hi mes remei que fer el partit
16/06/29.- En motiu de les segues es va descansar durant un parell de festes
22/07/29.- A Ullà van guanyar el partit de festa major per 2 a 1 … varem arribar a Cabanas a les cinc de la matinada
1/08/29.- Tornant de Vilademat, on havien anat a veure el partit, els nostres jugadors Roura i Noguer, el referée (àrbitre) Joan Batllori i l’entusiasta Joan Pey Portarias es van estimbar amb el taxi que els portava. L’auto va quedar amb molt mal estat i els ocupants, per sort, ilesos
1/10/29.- Ingressa al club el jugador de la Penya Sport de Figueras, Joaquim Roig, natural de Vilajuïga i veí temporalment de Cabanes. En Josep Gimbernat (Prim) fitxa per l’Unió Sportiva de Figueras
6/10/29.- Jugaven a Sant Climent Sescebes i havien d’anar-hi amb tartanes i bicicletes. La tartana d’en Josep Ylla que portava a Terrats (pare i fill), Josep Algans, Vergés, Argelés i Modest Serra es va estimbar al Pedró de Cabanes. A resultes de l’accident Modest Serra es va lesionar i no va poder anar a jugar el partit
13/10/29.- Després de les vacances d’estiu, inauguren la temporada jugant a casa amb el Comerç F.C. de Figueres, guanyant per 2 a 0
Tot i ser el primer any d’actuació, la Unió Sportiva Cabanes va destacar com a un dels clubs més potents de la comarca.
Algunes dades de les estadístiques:
A llarg de la temporada es van jugar 47 partits, 27 a casa i 20 en camp foraster. Se’n van guanyar 23 i 11 van acabar amb empat
Van tenir 104 gols a favor i 75 en contra
Modest Serra va participar en 46 partits dels 47 que es van jugar
Qui va marcar més gols va ser Teixidor, amb 21
Els jugadors que més van destacar van ser en Gimbernat i en Teixidor
Van guanyar tres copes
Tots aquests apunts són llibre-borrador que tenia quan jogávem, en el qual hi feia el resum i desarroll del partit jogat en cada data, i a fi de guardá un xic més en net l’historial de la nostra vida deportiva m’he donat la moléstia d’anotar-lo detalladament en aquests toms, un per cada temporada, cosa que he anat fent a ratos perduts, havent acabat aquest actual tom 1r en el dia d’avui. Cabanes a 19 de juny de 1933.
Segona temporada (13 d’octubre de 1929 – 12 d’octubre de 30)
Dia 20 d’octubre de 1929. Varem inaugurar la temporada amb el potent equip del Camalleraf.C. un dels més famosos de la categoria, que ens vencé per dos gols a zero…
Algunes notes i anècdotes de la temporada:
1/12/29.- Vergés i Cusí, jugadors del Cabanes, debuten al Pontós, club al qual han ingressat
15/12/29.- Desplaçats a Camallera, un conflicte amb l’arbitre provoca que tot l’equip es retiri. Després d’una estona de discussió es reprèn el partit amb una àrbitre nou. Acabat el partit un “entusiaste camallerí” regalà cigarros-puros a l’equip
Gener 1930.- En reunió general queda elegida la següent junta directiva: President, Josep Pallicer Sudrià, Vice-president, Miquel Teixidor Soler, Recaudador, Emili Capallera, Dipositari, Josep Gimbernat Nicolau, Secretari, Josep Gimbernat Prim i vocals Aureli Mis i Joan Pei Costei. Als pocs dies per renúncia d’Emili Capallera, ocupá son lloc en Joan Pei Porterias
13/03/30.- S’acorda prendre part en el torneig “Copa de Figueres” i s’en descriu el reglament
8/02/30.- varentrencar-nos la porta de dalt del camp de futbol, creient molts que l’autor era en Puig veí del camp, i el dia 15 de març van tornar-hi a trencar la mateixa, declarant-se culpable, al cap de tres o quatre dies, l’… junt amb el nostre porter …, el qual li pagava 3 ptes cada vegada a l’objecte de fer perdre el Club. Posat a mans del jutge Josep Rebarter, s’imposà als dos una peyora de 60 ptes i la prohibició d’entrar al camp per sempre
6/04/30.- S’inicia el torneig “Copa de Figueres”
13/04/30.- Debuta al camp de la Muga, el nou club cabanenc constituït per l’ex-porter Joan Cusí titulat “Penya Juventut”. L’equip estava constituït per Paco Mosquera (mosso flequer nou), Cusí-Llanet 2n, Nemesio Porterias, Pepito Gibert, Pous (de Figueres), Coll (mosso Gratacós), Sala (mosso Pere Alabau), Cortijo, Prats, Nandu (els tres de Figueres) i Martí Enrique (de Vilabertran)
28/04/30.- Festa de Pasquetes. Tenen un conflicte al camp del Peralada i es retiren
11/05/30.- Tornant de Borrassà es va trencar el fuell i les rodes de davant de l’auto, anant a parar a la cuneta sense volcar degut al marge que ens deturá, salvant-nos d’una catástrofe segura
15/05/30.- Sant Isidre. Visita d’una selecció de la Unió Deportiva de Girona. El partit comença després de tres sardanes a la plaça, executades per la cobla Antiga Pep
8/06/30.- Jugant amb el F.C. Llansá, reben la pitjor pallissa de l’historial del club, perdent per 7 a 2
15/08/30.- El Peralada demana el reforç d’en Gimbernat i en M. Serra per jugar contra el Vilabertran, però de resultes dels incidents del dia de Pasquetes no els volgueren ajudar
25/09/30.- Josep Gimbernat, davanter centre del Cabanes, fitxa a l’Unió Sportiva Figueres, amb les condicions de jogar un partit a favor nostre, que ens han de procura reforços gratuïts i que els socis nostres tinguin entrada de soci al camp de la Unió
10/10/30.- Per haver presentat un document els jogadors demanant comptes i la dimissió de la Junta, aquesta dimiteix i es nomena la següent: President, Josep Yllla, Vice-president, Joan Pei Costei, Recaptador: Modest Serra, Dipositari, Joan Vergés, Vocals, Joan Pei Porteries i Joan Gibert i Secretari, Joan Batllori Noguer
12/10/30.- Inauguraren temporada al camp propi i commemoraren el segon aniversari de la fundació del club amb un partit amb el F.C. Cervià que guanyaren per 2 a 1.
Algunes dades de les estadístiques:
Al llarg de la temporada es jugaren 3 partits, 24 a casa i 14 en camp foraster
Es van guanyar 13 partits i 12 van acabar amb empat
Gimbernat passa a la Unió Sportiva de Figueres com a davanter centre
Teixidor és baixa per motius de salut
Les revelacions de la temporada foren Batllori i Gibert
Modest Serra fou l’únic jugador que va participar en tots els partits
El millor resultat fou el 7 a 1, jugant amb l’Erato i el pitjor 7 a 2 jugant amb el Llançà
En el dia d’avui acabo el present tom de l’historial del nostre club esportiu que he anat posant en et a estones perdudes des del llibre borrador, on ho tenia registrat globalment.
Cabanes a 10 agost de 1935
Tercera temporada (14 d’octubre de 1930 – 13 d’octubre de 1931)
Dia 19 d’octubre de 1930. En Batllori, Vergés i jo anarem amb el Comerç de Figueres a Blanes perdent per 3 a 2 amb l’Amateur al camp del Safa…
Algunes notes i anècdotes de la temporada:
26/10/30.- Ens visità el F.C. Monturiol de Figueres… Feia una forta tramuntana, jugant tots en qualsevol lloc, sense jerseis, amb pantalons llargs, fent tothom el que volia i el partit durá una hora… En Manolo Lastra , nostre porter titular dels del començament del torneig “Copa Figueres” signa per l’Unió Sportiva de Figueres, essent per consegüent baixa en les nostres files
6/12/30.- Començárem el primer campionat social d’escacs, organitzat per … S. Cabanes, havent-hi sis inscrits: Ylla, Batllori, Noguer, Pei Costei, Argelés, Noguer i M. Serra. Aquest torneig es jugava al local social els dijous i dissabtes amb els taulers d’en Batllori i en Modest Serra. El partit Noguer-Argelés no es va jugar per tenir Noguer els dissabtes ocupats a la barberia i es va suspendre per una altra jornada.
18/12/30.- Com que per causes inconegudes no va jugar-se la segona volta del torneig d’escacs, el vencedor va ser Joan Pei Costei, guanyador de la primera volta, seguit d’Ylla i Serra
8/02/31.- A les 10 del matí sortirem de Cabanes un automóbil amb 40 persones arribant a la una a Perpinyá. A les 11 en surti un altre de 25 persones que s’aturá al Pertús a dinar i arribá a les dues a Perpinyá. L’objecte era jogar un partit amb l’Atlhetic Club del Centre Espanyol, actual campió del Rosselló, per lo qual s’ens aboná 265 francs…. Després de ballar al Centre Espanyol, de visitar places, carrers, sopar i prendre café, etc. eren les onze del vespre quan empreguérem el viatge de retorn fent parada a la Jonquera per ballar un parell de balls i arriban a Cabanes a les dues de la matinada. A la frontera no tinguérem gaires entrebancs mercés a la bondat del Governador militar de la provincia, Gral. Eugeni de la Torre, amic d’en Gimbernat. El preu d’anada i tornada per acompanyant era de 6’5o pts. Va ésser una excursió fantástica. Marxa de Cabanes el mosso del ferrer Pere Alabau, Enric Sala, que jugá durant 7 partits d’extrem dreta en el nostre primer equip
11/04/31.- Anárem a Cervià de Ter, peró quan fórem allá plogué i no poguérem donant-nos 30 pts de les 40 que haviem de cobrar pel desplaçament
3 i 4/05/31.-… Ens férem fer carnets pels jogadors del nostre club amb els quals passárem ja gratuïtament al camp de l’Unió els dies de Sta Creu i sempre més, durant aquesta temporada almenys, per la firma d’en Gimbernat
19/05/31.- Varem anar a Vilajuïga que celebraven la festa i inauguraven el camp …Dues senyoretes m’obsequiaren com a capitá amb un pomell de flors amb els colors republicans, abans del partit
21/05/31.- Reunió general acordant en vista de l’interna crisi moral que estem travessant, tenir reunió general a fi de suspendre el pagament i parar de jogar indefinidament, entregant tot lo del Club a l’Ajuntament per si torna a reorganitzar-se
5/08/31.-Festa major de Port de la Selva on ens desplaçarem … Varem regressar a les dues de la matinada. Com a anécdota curiosa d’aquesta excursió diré que tots els jugadors i acompanyants portávem les corbates als maletins, ja que a l’estiu no s’en porten, per haver-se dit que ere imprescindible portar-les per entrar al ball...
6/08/31.- Va marxar de Cabanes el mosso del flequer Josep Algans, Joaquim Roig, un dels més ferms puntals del nostre equip
20/08/31.- Festa major de Garriguella on ens desplaçarem per inaugurar un camp de futbol guanyant fácilment el partit per 5 a 0… Varem anar-hi amb l’autocar descobert d’en santaló retornant a les 5 de la matinada. Les ironies del destí són així, mentre inaugurávem una camp per reempendre una nova etapa a Garriguella, nosaltres jugávem, sense inaginar-ho, el darrer partit ja que des d’aquesta data no jugárem ja més ...
Algunes dades de les estadístiques:
Durant la temporada es van jugar 21 partits, 13 a casa i 8 en camp foraster
Es van guanyar 12 partits i se’n van perdre 9
Gols a favor, 42 i en contra, 35
Jugadors que han jugat tots els partits: Modest Serra i Gibert
En Gimbernat ha estat el recordam de gols de l’U.S. Figueres doncs n’ha marcat 26
Aquesta temporada s’ha organitzat el primer campionat social d’escacs, si bé, per manca d’afició, només es jugá la 1a volta
La línia més sólida en la qual residia el secret dels éxits va ésser la defensa Batllori-Serra
Conclusió:
Al començar la nova temporada 1931-32, Vergés i Gibert es donaren de baixa del Vilajuïga retirant-se del futbol.
Gimbernat i Batllori tornaren a signar per l’Unió Sportiva de Figueres … Després Batllori es ritirá i al cap de poc també Gimbernat.
I jo, també al començament de la temporada 1931-32, després de moltes insisténcies vaig fitxar per l’Unió Sportiva Figueres, debutant el dia 8 de desembre del 1931 al camp del Figueres … peró com que vaig donar-me compte que no estava en plena forma per actuar amb el primer equip de campionat vaig optar per retirar-me difinitivament del futbol.
Després de moltes reunions i canvis d’impressions respecte a la marxa del futbol i d’acord tots els supervivents del club en l’impossibilitat de fer-lo ressurgir, ja que la falta de jogadors, la poca afició de la joventut que ens havia de substituir, la falta d’interés del públic, la dissolució de molts clubs comarcals que feien dificil jogar normalment i altres causes de menys importáncia, més morals que materials, féren que s’anés definitivament a la total dissolució del club, després d’haver-lo mantingut un quant temps sense cap activitat i mercés al vot de confiança que ens fou atorgat a Ylla i a mi convocantse algunes altres reunions a casa mateix d’en Josep Ylla per tal de procedir a la liquidació de tots els objectes pertanyents al club, i així el dia 29 de maig del 1932 es va fer la subhasta dels materials …
Les copes guanyades se les van adjudicar diferents socis, així com el segell i les llibretes. Els jerseis es van regalar a l’escola de nens…
Una vegada liquidat tot va quedar un fons de 103 ptes acordant-se per unanimitat destinar-les per una excursió a Barcelona el dia que hi hagués un partit de futbol interessant i així el dia el 8 d’octubre del mateix 1932, amb motiu de celebrar-se un Barcelona-Espanyol, vam marxar cap a Barcelona, amb l’autocar d’en Manuel Aguer la vintena de socis supervivents que per estar al corrent de pagament teniem dret a gaudir a l’excursió gratuïtament … Tot va marxar bé, peró al regressar a Cabanes el dilluns dia 10 següent i a l’ésser en un viratge prop de Báscara allí a les 7 del matí várem estimbar-nos amb tant mala desgrácia que en Rebarter va quedar amb el braç dret a sota de l’auto i portat immediatament, per en Serra i jo, amb un auto particular d’un mas situat prop d’on ocorregué l’accident, a l’Hospital de Figueres, se li hagué d’amputar.
D’aquesta forma dissortada acabá l’historial del fútbol cabanenc durant l’época de l’Unió Sportiva i és de lamentar doblement per quant durant la seva existéncia no va passar el més lleu accident, llevat de petites lesions sense gaire importáncia. Aquest accident va representar un dia de dol per tota la població de Cabanes i especialment va representar per mi un cop dolorosíssim per tractar-se d’un bon amic.
1946.- El 2 de juny es va jugar un partit entre “Viejas Glorias” i “Juventud la Flor”. El cartell està redactat amb molt d’humor, però les bromes sembla que van continuar tota la tarda. Gil Capallera ens explica que el partit va tenir lloc al camp de França i que els casats van regalar un ram de flors als joves, mentre que la joventut va regalar un ram d’espines als grans.
1974.- L’escut actual és del 1974, any en què el Cabanes entrà a la Federació Catalana de Futbol, tot i que els primers anys el text era en castellà “U.D. CABANAS”.
1976.- Francisco Hernández entrà a la junta del Cabanes i el 1979 va ser nomenat president, càrrec que va mantenir durant vint-i-sis temporades.
2006.- Quatre grans del futbol de la comarca de l’Alt Empordà, en Lluís Pujol, en Jordi Capallera, en Carles Monturiol i en Felipe Cortés, inicien el projecte de “Futbol femení” amb un grup inicial de 10 nenes que formen el primer equip de futbol 7.
La temporada 2014/15 el club U.E.Cabanes segueix sent un referent dins el futbol femení català amb els següent equips:
1 equip “Escoleta” Preferent (de 6 a 10 anys, futbol 7)
2 equips a Femení Infantil Aleví (de 10 a 13 anys, futbol 7)
1 equips a Cadet Juvenil Femení (de 13 a 14 anys, futbol 11)
1 equip a Segona Territorial (de 14 a 16 anys, futbol 11)
1 equip a Primera Territorial (futbol 11)
Temporada 2018/2019. L’equip senior de 2a divisió femení van quedar campiones de lliga.
Relació de noms i fotografies dels diferents presidents de la Unió esportiva
Aquí estem junts tots fent força, animant amb esperança, doncs volem que la victòria sigui per al nostre equip.
Som-hi nois, que això és nostre; vinga amunt, res no ens espanta: amb esforç i la constància, guanyarem aquest partit.
A la gent de Cabanes ens diuen potamolls, però això no té importància si sabem jugar a futbol!
Els colors són groc i negre, és l’equip del nostre poble: lluitarem ferms, fent possible que siguin guanyadors … i el Cabanes campió !!!
Aquest himne es va encarregar durant la presidència de Francisco Hernández. Francisco va entrar a la junta l’any 1976 i tres anys després va ser elegit president.
Les vetllades de poesia de Cabanes estan organitzades pel Club de Lectura, amb la col·laboració de l’Ajuntament, l’Associació Cultural Potamolls i el Grup de teatre 125 volt.
El Club de Lectura de Cabanes ha organitzat la 2a vetllada de poesia. A l’acte, presentat per Maria Prim i Caterina Casanovas, s’hi van llegir 24 poemes de diferents autors i un fragment de la Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. Les lectures van estar acompanyades d’una projecció de diapositives i dels acords musicals de Tomàs Fletxa.
Com a mostra de la diversitat cultural del poble, a més del català i el castellà, a la vetllada s’hi van veure representades algunes de les llengües pròpies dels veïns: anglès, francès, romanès, txec i àrab.
Els lectors foren un grup de cabanencs, alumnes dels cicles mitjà i superior de l’escola de Cabanes, les poetesses Assumpció Estarriol i Maite Segura i el duet Ditifet, format per Quim Ponsa i Albert Cuevas.
Presentació de la vetllada:
Benvinguts/des,
Després de bon regust que va deixar la vetllada de poesia de l’any 2013, quan es va plantejar dins del club de lectura d’organitzar-ne una segona edició pels volts de sant Jordi, tothom ho va acollir amb alegria. I va sorgir la idea que d’alguna manera havíem d’aprofitar l’avinentesa per mostrar-nos a nosaltres mateixos i conscienciar-nos de la singularitat del poble, d’allò que n’acostumem a dir diversitat. I res millor per fer-ho evident que aquesta meravellosa eina que tots tenim a l’abast: el llenguatge. Avui doncs, aquesta festa de la poesia serà singular i diversa. Hem procurat que s’hi vegin reflectides la major part de les llengües que conviuen al poble. Ens agradaria que aquesta visió ens la féssim nostra i consideréssim tots plegats que aquest fet, que potser en algun moment hem tingut la temptació de veure com un problema, és, en realitat, una gran riquesa cultural que no podem obviar. Posem l’oïda a punt i disposem-nos a escoltar composicions en català, castellà, anglès, francès, àrab, txec i romanès. Potser no les entendrem ( per això al llibret hi ha traducció), però segur que sonen fantàsticament bé. Gaudim tots plegats de la festa.
Divendres que ve dia 21, el Club de Lectura de Cabanes tanca l’any de treball organitzant, amb el suport de l’Ajuntament, la Primera Vetllada de Poesia de Cabanes, que tindrà lloc a les 21 hores en el local social de la localitat empordanesa. Apadrinen l’esdeveniment dos coneguts poetes de la comarca: Assumpció Estarriol i Quim Ponsa. Tots els veïns han estat convidats a participar a l’esdeveniment tan per llegir els seus propis poemes como poemes de poetes reconeguts. I la resposta ha estat molt entusiasta. Així, llegiran els seus treballs petits poetes amb un gran futur (el més petit té solsament 9 anys) fins a persones de la tercera edat que possiblement mai havien declarat que tinguessin escrits guardats en un calaix de casa seva. Per altre banda molts altres veïns s’han ofert per llegir treballs d’escriptors de prestigi, com el nostre Miquel Martí i Pol, el gran Antonio Machado o el poeta espanyol del segle XV Jorge Manrique. La Vetllada ha estat preparada amb gran cura i serà amenitzada per dos estudiants de música locals, l’Alba Morollón al piano i l’Hèlia Salleras a la flauta travessera. L’entrada és lliure i gratuïta i els assistents rebran un libret amb el text de tots els poemes que es llegiran. El Club de Lectura de Cabanes funciona, com molts altres de la comarca, amb l’eficaç suport de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.
A l’època de l’Imperi Romà la gent tenia un praenomen (nom de pila), un nomen (nom de la tribu a la qual hom pertanyia), un cognomen (cognom o nom de la família) i un agnomen (sobrenom que expressava una circumstància o característica especial de l’individu). Aquest costum romà es perdé amb les invasions dels bàrbars i trobem que la gent ja només té un nom, el nom propi o prenom. A partir de finals del segle IX és quan comença un llarg procés de formació dels cognoms, al llarg del segle XI, la noblesa va començar a acompanyar el nom personal amb el topònim de les seves possessions territorials, mentre les classes inferiors van imitar la fórmula amb topònims genèrics (Vall, Coma…) o topònims menors de vila, masia o país de procedència. Però la majoria de famílies van continuar usant el nom del pare, o bé una qualitat, ofici o origen, perdurant així alguns cognoms d’origen germànic.
Per això Arnau, que devia posseir el senyoriu de Cabanes, era conegut com Arnau de Cabanes.
Nét de Bergundis, Arnau, tenia un germà monjo, Bernat, i dues germanes, Uliardis i Floreta. Es va casar amb Jordana, amb qui va tenir almenys dues filles. Pel seu testament sabem que tenia possessions a Cabanes i que va marxar a Terra Santa.
De la nissaga dels Cabanes es coneix a Bergundis, mare de Berenguer Pere, Constança, Ermengarda i Guidenella, els quals testaren a finals del s. XI, entre 1072 i 1090. Dalmau Berenguer, possiblement fill de Constança, té a Cabanes una casa on, el 1089, se celebren judicis, el 1090, actua com a marmessor del vescomte Ramon Guillem, el 1091, actua com a jutge a Rabós, el 1095 rep censos, usatges i batllies de Cabanes i altres pobles, el 1098, tenia empenyorats a Pone Oliba, uns béns situats a Sant Climent Sescebes.
El 1125, abans d’iniciar el viatge que tenia programat a Terra Santa, Arnau de Cabanes disposà testamentàriament dels seus béns. Entre els seus llegats pietosos constaven els adreçats a l’Hospital i al Temple. També disposà a favor de les seves filles, Maria i Juliana, de béns situats a Llers i a Cabanes.
El testament porta a diverses reflexions. La primera és l’afluència de cavallers petits nobles catalans que van anar a Terra Santa, fos com a croats, fos com a pelegrins. En aquest cas no queda clar si Arnau de Cabanes va marxar per un motiu a altre, ja que el fet de deixar testament es consideraria normal em ambdós supòsits. Però el que sí ens indica és que aquest fet devia ser quelcom relativament habitual….
… La segona reflexió a la qual duu aquest testimoni documental és la fama prèvia de que gaudia l’Orde del Temple abans de la seva oficialització al Concili de Troyes de l’any 1128. El document aportat està datat l’any 1125, tres anys abans del Concili. Cal recordar que l’Orde de l’Hospital va ser reconegut l’any 1113, pel que és normal que se l’esmenti en un document de caràcter públic com era un testament. Però l’Orde del Temple encara no tenia oficialment el suport de l’autoritat pontifícia. Malgrat això, l’any 1125 ja rebia donacions.
Existia un altre Arnau de Cabanes, marit de Beatriu, que tingué com a fills Guillem i Bernat i que testà el 13 d’agost de 1125, però no resulta relacionat amb l’anterior genealogia. Tenia béns a Esprac i a Cabanes
Maria, filla d’Arnau de Cabanes, sembla que es correspon amb la Maria de Cabanes que el 1188, junt amb el seu fill Arnau, permutaren un hort de Cabanes amb l’abat de Vilabertran. El 1190, Maria, junt amb els fills Arnau i Guillem, cedí drets sobre el molí de Berà (situat a Llers, al costat de la Muga) i el 1191 feu testament favor dels seus fills:
a Guillem deixà possessions que havien estat de Ramon de Cabanes, cosí de la testadora
a Arnau deixà posessions del seu propi pare, de nom Arnau
a les filles Seguina i Garsendis, altres llegats
Bernat de Cabanes (segle XIII)
D’acord amb aquest document, sembla que podríem assegurar que un Bernat, natural o veí de Cabanes, el 1212 va participar en la batalla de les Naves de Tolosa, al costat del Comte d’Empúries.
És possible que Bernat fos un descendent de Maria i Arnau de Cabanes, citats anteriorment i el mateix Bernat de Cabanes, noble i propietari d’un molí, que apareix citat per Josep Ma Bernils a la pàg. 21 del llibre “Cabanes”.
… Encara hi anà lo Comte de Empúries, lo qual menà en sa companya en Jofré, Vescomte de Rocabertí, en Bernat de Santa Eugènia166, Guerau de Serrià, Bernat de Cabanes, en Galceran e Gastó de Cruïlles, Bernat Guillem de Foxà, Ramon Xatmar, Pere de Pau, Pere e Galceran de Cartellà, Jofré de Vallgo[r]nera, Otger de Dorius, Guillem de Bordils, en Pere Albert Çatrilla e molts altres de Empurdà…
Testament d’Arnau de Cabanes. Vilabertran, 10 d’abril de 1125. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 438, Reg. 9933.
Descripció:
Testament d’Arnau de Cabanes, que marxa a Jerusalem; pren per marmessors Arnau de Llers, el seu germà Bernat, monjo, Ramon de Batet, Palol de Vila-sacra i Berenguer de Montagut; deixa a Santa Maria de Vilabertran el seu alou de Puig Calvell i convit; al monestir de (…); almoines a Sant Pere , a l’Hospital, al Temple, Sant Quirze , Santa Maria de l’Om, Sant miquel de Fluvià i Santa Maria de (…); llega a la seva filla menor Juliana el seu alou de Vilamaniscle, les penyores que té Bernat (…), de Guillem Dalmau, d’Arnau de Campdorà (…) alou a Vallgornera, dècim que té per Guillem Dalmau, terra a Artigal, un sarraí dit Mafumed i una sarraïna; a la seva esposa Jordana, el llit, una egua dita Torredana, la meitat d’una altra egua que té d’Albert Batlle i un terç de les ovelles a violari; a les seves germanes Floreta i Oldiardis, un camp situat a Puig Xalard i el camp Rudun; substitueix a la seva filla Maria l’altra filla, Juliana, i a aquesta, el seu nebot, per tots els béns que té a..
Testament de Maria de Cabanes, que pren per marmessors el seu senyor, Gaufred de Rocabertí, l’abat Guillem de Vilabertran, Arnau de Llers, el fill de la testadora, Arnau, Arnau de Biert, i el fill d’aquest, Dalmau, Ramon Moragues i Adalbert, batlle; elegeix sepultura a Vilabertran amb llit i convit, i llega a la casa el seu dret sobre la possessió que Ramon de Cabanes havia donat al mateix monestir; disposa donatius per la Temple, l’Hospital, Sant Vicenç de Cabanes, Sant Martí de Vilarig, Sant Cebrià de Vilafant, les monges de Cadins, l’obra de la Seu i Sant Pere de Rodes; llega al seu fill Guillem les possessions que havien estat de Ramon de Cabanes, cosí de la testadora; al seu fill Arnau, la possessió del pare d’ella, Arnau, junt amb alous i feus; a la seva filla Seguina, un hort situat a Figueres que tindrà epr indivís amb l’altra filla, Garsendis; els substitueix mútuament i els deixa en poder del seu senyor Gaufred de Rocabertí i d’Arnau de Llers, mentre deixa les seves possessions en poder de..
Testament de Maria de Cabanes, 1 de desembre de 1195. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 101, Reg. 9559
Descripció: Testament de Maria de Cabanes. Signa Ponç Huc, comte d’Empúries
Altres documents relacionats amb la nissaga “Cabanes” i que ens donen una idea de les propietats que posseïen:
1087 [Bergundis] Donació que fa el vescomte Ramon Guillem de l’alou que té al comtat de Peralada, al terme de Cabanes i a les parròquies de Sant Joan de Vilatenim i Sant Pere de Figueres, i havia estat de Bergundis i del seu fill Berenguer
1089 [Ermengarda i Bergundis] Donació que fan Ermengarda, Brunicel, dita Bruna, i Pere Ameli a Santa Maria de Vilabertran d’un alou que afronta amb el riu Muga, amb el Manol i amb la mata peditaria, i d’un altre alou heretat de la seva mare Bergundis
1091[Berenguer Pere i Bergundis] Definició que fa Adelaida a Santa Maria de Vilabertran dels seus drets sobre l’alou que havia estat de Bergundis i que l’atorgant, junt amb el seu marti, Ramon Guillem de Rocabertí, vescomte, compraren a Berenguer Pere, fill de l’esmentada Bergundis, situat al comtat de Peralada, al terme de Cabanes, a la parròquia de Sant Vicenç, i que afronta amb els termes de les parròquies de Peralada, Vila-sacra, el Far, Figueres, Llers i Masarac
L’any 1612 els rius Muga y Manol van enaiguar bona part de la plana empordanesa. Diu una llegenda que, a causa d’aquestes aigües embassades, una forta epidèmia de pesta es va escampar arreu de la comarca. Durant deu anys , la població va ser fortament castigada per la mortaldat. Els supervivents van invocar la Mare de Déu de Requesens per demanar-li que s’eixuguessin les planes i que el mal desaparegués.
Un dilluns, el primer de juny, va començar a bufar la tramuntana, que va acabar assecant els estanyols i expulsà l’epidèmia. Des d’aquell dia, en agraïment, es va començar a celebrar anualmnet una processó i un aplec al Santuari de la Mare de Déu de Requesens.
Aquesta processó es va conèixer com la processó de la tramuntana.
A: Els millors racons de l’Empordà i el Pla de l’Estany. Pòrtic, 2010
Cabanes, igual que els altres pobles de la comarca, segur que també es va afegir a la celebració i tenim constància de la processó de l’any 1642.
El dia 9 de juny de 1642, dilluns de Pasqua Granada, quan el capellà del poble i una colla de cabanencs travessaven el Llobregat, a la tornada de la processó a Requesens, se’ls va desclavar el Sant Crist i els hi va caure al mig de l’aigua.
Un dels elements més importants en la romanització del territori fou, sens dubte, la utilització com a via de comunicació terrestre d’un antic camí que, atesa l’orografia i les possibilitats geogràfiques, havia estat abastament utilitzat des de la més remota prehistòria. Fou un cordó de comunicació que usaren les comunitats de final de l’edat del bronze i de la primera edat del ferro, a banda i banda dels Pirineus,…
tual és del 1974, any en què el Cabanes entrà a la Federació Catalana de Futbol, tot i que els primers anys el text era en castellà “U.D. CABANAS”.
Cabanes - Alt Empordà 