Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Category Archives: Segle XII


by 1 comentari

Arnau de Cabanes

nissaga Cabanes

Arnau de Cabanes (segle XII)

A l’època de l’Imperi Romà la gent tenia un praenomen (nom de pila), un nomen (nom de la tribu a la qual hom pertanyia), un cognomen (cognom o nom de la família) i un agnomen (sobrenom que expressava una circumstància o característica especial de l’individu). Aquest costum romà es perdé amb les invasions dels bàrbars i trobem que la gent ja només té un nom, el nom propi o prenom. A partir de finals del segle IX és quan comença un llarg procés de formació dels cognoms, al llarg del segle XI, la noblesa va començar a acompanyar el nom personal amb el topònim de les seves possessions territorials, mentre les classes inferiors van imitar la fórmula amb topònims genèrics (Vall, Coma…) o topònims menors de vila, masia o país de procedència. Però la majoria de famílies van continuar usant el nom del pare, o bé una qualitat, ofici o origen, perdurant així alguns cognoms d’origen germànic.

Per això Arnau, que devia posseir el senyoriu de Cabanes, era conegut com Arnau de Cabanes.

Nét de Bergundis, Arnau, tenia un germà monjo, Bernat, i dues germanes, Uliardis i Floreta. Es va casar amb Jordana, amb qui va tenir almenys dues filles. Pel seu testament sabem que tenia possessions a Cabanes i que va marxar a Terra Santa.

De la nissaga dels Cabanes es coneix a Bergundis, mare de Berenguer Pere, Constança, Ermengarda i Guidenella, els quals testaren a finals del s. XI, entre 1072 i 1090. Dalmau Berenguer, possiblement fill de Constança, té a Cabanes una casa on, el 1089, se celebren judicis,  el 1090, actua com a marmessor del vescomte Ramon Guillem, el 1091, actua com a jutge a Rabós, el 1095 rep censos, usatges i batllies de Cabanes i altres pobles, el 1098, tenia empenyorats a Pone Oliba, uns béns situats a Sant Climent Sescebes.

El 1125, abans d’iniciar el viatge que tenia programat a Terra Santa, Arnau de Cabanes disposà testamentàriament dels seus béns. Entre els seus llegats pietosos constaven els adreçats a l’Hospital i al Temple. També disposà a favor de les seves filles, Maria i Juliana, de béns situats a Llers i a Cabanes.

El testament porta a diverses reflexions. La primera és l’afluència de cavallers petits nobles catalans que van anar a Terra Santa, fos com a croats, fos com a pelegrins. En aquest cas no queda clar si Arnau de Cabanes va marxar per un motiu a altre, ja que el fet de deixar testament es consideraria normal em ambdós supòsits. Però el que sí ens indica és que aquest fet devia ser quelcom relativament habitual….

… La segona reflexió a la qual duu aquest testimoni documental és la fama prèvia de que gaudia l’Orde del Temple abans de la seva oficialització al Concili de Troyes de l’any 1128. El document aportat està datat l’any 1125, tres anys abans del Concili. Cal recordar que l’Orde de l’Hospital va ser reconegut l’any 1113, pel que és normal que se l’esmenti en un document de caràcter públic com era un testament. Però l’Orde del Temple encara no tenia oficialment el suport de l’autoritat pontifícia. Malgrat això, l’any 1125 ja rebia donacions.

A: Planas, Meritxell ; Gorbs, Carles B. Els Templers a les comarques gironines

Existia un altre Arnau de Cabanes, marit de Beatriu, que tingué com a fills Guillem i Bernat i que testà el 13 d’agost de 1125, però no resulta relacionat amb l’anterior genealogia. Tenia béns a Esprac i a Cabanes

Maria, filla d’Arnau de Cabanes, sembla que es correspon amb la Maria de Cabanes que el 1188, junt amb el seu fill Arnau, permutaren un hort de Cabanes amb l’abat de Vilabertran. El 1190, Maria, junt amb els fills Arnau i Guillem, cedí drets sobre el molí de Berà (situat a Llers, al costat de la Muga) i el 1191 feu testament favor dels seus fills:

  • a Guillem deixà possessions que havien estat de Ramon de Cabanes, cosí de la testadora
  • a Arnau deixà posessions del seu propi pare, de nom Arnau
  • a les filles Seguina i Garsendis, altres llegats

Bernat de Cabanes (segle XIII)

D’acord amb aquest document, sembla que podríem assegurar que un Bernat, natural o veí de Cabanes, el 1212 va participar en la batalla de les Naves de Tolosa, al costat del Comte d’Empúries.

És possible que Bernat fos un descendent de Maria i Arnau de Cabanes, citats anteriorment i el mateix Bernat de Cabanes, noble i propietari d’un molí, que apareix citat per Josep Ma Bernils a la pàg. 21 del llibre “Cabanes”.

… Encara hi anà lo Comte de Empúries, lo qual menà en sa companya en Jofré, Vescomte de Rocabertí, en Bernat de Santa Eugènia166, Guerau de Serrià, Bernat de Cabanes, en Galceran e Gastó de Cruïlles, Bernat Guillem de Foxà, Ramon Xatmar, Pere de Pau, Pere e Galceran de Cartellà, Jofré de Vallgo[r]nera, Otger de Dorius, Guillem de Bordils, en Pere Albert Çatrilla e molts altres de Empurdà…

A: Alvira Cabrer, Martin. Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica. INSTITUCIÓN «FERNANDO EL CATÓLICO» (C. S. I. C.) Excma. Diputación de Zaragoza, 2010

Tomic, Pere. Històries i conquestes  – Narciso Feliú de la Peña y Farell. Anales de Cataluña

Documents:Tesatament d'Arnau de Cabanes

Testament d’Arnau de Cabanes. Vilabertran, 10 d’abril de 1125. Document original:  Biblioteca de Catalunya. Perg. 438, Reg. 9933.

Descripció:

Testament d’Arnau de Cabanes, que marxa a Jerusalem; pren per marmessors Arnau de Llers, el seu germà Bernat, monjo, Ramon de Batet, Palol de Vila-sacra i Berenguer de Montagut; deixa a Santa Maria de Vilabertran el seu alou de Puig Calvell i convit; al monestir de (…); almoines a Sant Pere , a l’Hospital, al Temple, Sant Quirze , Santa Maria de l’Om, Sant miquel de Fluvià i Santa Maria de (…); llega a la seva filla menor Juliana el seu alou de Vilamaniscle, les penyores que té Bernat (…), de Guillem Dalmau, d’Arnau de Campdorà (…) alou a Vallgornera, dècim que té per Guillem Dalmau, terra a Artigal, un sarraí dit Mafumed i una sarraïna; a la seva esposa Jordana, el llit, una egua dita Torredana, la meitat d’una altra egua que té d’Albert Batlle i un terç de les ovelles a violari; a les seves germanes Floreta i Oldiardis, un camp situat a Puig Xalard i el camp Rudun; substitueix a la seva filla Maria l’altra filla, Juliana, i a aquesta, el seu nebot, per tots els béns que té a..

Testament de Maria de Cabanes, 3 de maig de 1191. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 460, Reg. 9977.

Descripció:

Testament de Maria de Cabanes, que pren per marmessors el seu senyor, Gaufred de Rocabertí, l’abat Guillem de Vilabertran, Arnau de Llers, el fill de la testadora, Arnau, Arnau de Biert, i el fill d’aquest, Dalmau, Ramon Moragues i Adalbert, batlle; elegeix sepultura a Vilabertran amb llit i convit, i llega a la casa el seu dret sobre la possessió que Ramon de Cabanes havia donat al mateix monestir; disposa donatius per la Temple, l’Hospital, Sant Vicenç de Cabanes, Sant Martí de Vilarig, Sant Cebrià de Vilafant, les monges de Cadins, l’obra de la Seu i Sant Pere de Rodes; llega al seu fill Guillem les possessions que havien estat de Ramon de Cabanes, cosí de la testadora; al seu fill Arnau, la possessió del pare d’ella, Arnau, junt amb alous i feus; a la seva filla Seguina, un hort situat a Figueres que tindrà epr indivís amb l’altra filla, Garsendis; els substitueix mútuament i els deixa en poder del seu senyor Gaufred de Rocabertí i d’Arnau de Llers, mentre deixa les seves possessions en poder de..

Testament de Maria de Cabanes, 1 de desembre de 1195. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 101, Reg. 9559

Descripció: Testament de Maria de Cabanes. Signa Ponç Huc, comte d’Empúries

Altres documents relacionats amb la nissaga “Cabanes” i que ens donen una idea de les propietats que posseïen:

  • 1087 [Bergundis] Donació que fa el vescomte Ramon Guillem de l’alou que té al comtat de Peralada, al terme de Cabanes i a les parròquies de Sant Joan de Vilatenim i Sant Pere de Figueres, i havia estat de Bergundis i del seu fill Berenguer
  • 1089 [Ermengarda i Bergundis] Donació que fan Ermengarda, Brunicel, dita Bruna, i Pere Ameli a Santa Maria de Vilabertran d’un alou que afronta amb el riu Muga, amb el Manol i amb la mata peditaria, i d’un altre alou heretat de la seva mare Bergundis
  • 1091[Berenguer Pere i Bergundis]  Definició que fa Adelaida a Santa Maria de Vilabertran dels seus drets sobre l’alou que havia estat de Bergundis i que l’atorgant, junt amb el seu marti, Ramon Guillem de Rocabertí, vescomte, compraren a Berenguer Pere, fill de l’esmentada Bergundis, situat al comtat de Peralada, al terme de Cabanes, a la parròquia de Sant Vicenç, i que afronta amb els termes de les parròquies de Peralada, Vila-sacra, el Far, Figueres, Llers i Masarac

Bibliografia:


by Deixa un comentari

Segle XII. Guerra de l’Empordà i altres documents històrics

Encara que no tinguem documents que ens concretin el que passava a Cabanes durant el segle XII, la història de l’Empordà ens en pot donar una idea força exacta.

Guerra de l’Empordà (1128)

El 1128 una guerra assolà l’Empordà i els territoria fronterers. La fam, provocada pel conflicte, creà les condicions que feren possible l’extensió d’una gravíssima epidèmia que causà una de les mortaldats més importants del segle. Durant l’hivern de 1129 i l’hivern i la primavera de 1130 la documentació relativa al mercat de la terra registra l’impacte d’una fam geogràficament circumscrita als comtats nordorientals de Catalunya (Girona, Besalú, Empúries, Peralada). La fam de 1129-1130 no és un fet excepcional dins la història social de la Catalunya del segle XII, sinó tot el contrari; es tracta d’una de les aproximadament vint-i-tres caresties que patí la població al llarg d’aquest segle i una de les moltes en què l’escassetat i l’alça dels preus dels cereals i dels principals productes alimentaris (carestia) es traduïren, localment, en un augment significatiu de les dificultats d’accés de la població als aliments bàsics per a la subsistència (fam).

La relació entre la fam de 1129-1130 i l’anomenada guerra de l’Empordà, el conflicte que enfrontà l’any 1128 els comtes Ponç Hug I d’Empúries, d’una banda, i Ramon Berenguer III de Barcelona i els seus vassalls i aliats, el bisbe de Girona, el senyor de Peralada i el comte del Rosselló, de l’altra, sembla fora de dubte. La destrucció de les collites de l’enemic fou una tàctica habitual en les guerres feudals i la guerra de l’Empordà, una de las principals reserves bladeres de Catalunya, no degué ésser una excepció. En qualsevol cas, sembla clar que les primeres dificultats s’experimentaren una vegada conclosa la contesa i que, per tant, la fam fou una conseqüència directa de
la guerra i no a la inversa.

Hug II (1078-1116) i Ponç Hug (1116-1154), pare i fill, lluitaren sovint per recobrar els antics dominis. Fortificaren Castelló d’Empúries, població  on residien, fins que vençut i captiu del comte Ramon Berenguer III, el Gran, el dia 16 de setembre de 1128, Ponç Hug signà un document pel qual es comprometia a reparar els danys i tornar tot el que, a Castelló, havia pres a l’església de Girona.

Un cop fora de la presó, el comte Ponç Hug reprengué la guerra a l’Empordà, fins que Ramon Berenguer IV, el derrotà. Era l’any 1138 i el Principat de Catalunya ja s’havia unit al regne d’Aragó.

El conflicte esclatà l’any 1128, quan Ponç Hug s’emparà de diverses possessions del senyor de Peralada, Berenguer Renard, nebot seu, i prohibí als seus vassalls que concorreguessin als mercats de Peralada. Per a fer més efectiva la competència, creà a Castelló, capital de l’antic comtat, un mercat el mateix dia que se celebrava el de Peralada. Paral·lelament, s’apropià dels delmes i altres drets que els bisbes de Girona percebien sobre l’església de Castelló, fet que motivà la intervenció
de Ramon Berenguer III com a defensor del seu vassall, el bisbe Berenguer Dalmau. El senyor de Peralada s’alià amb el comte del Rosselló, Gaufred III, i ambdós acudiren a Ramon Berenguer III en demanda de justícia. Durant la contesa, Ponç Hug envaí el comtat de Besalú i s’apoderà dels castells de Llers, Avinyonet i Navata. També tancà els camins dels seus dominis als mercaders i transeünts dels comtats de Besalú i Girona, vassalls de Barcelona, mentre les seves naus tancaven el pas pel litoral empordanès als vaixells dels comtats veïns i molestaven els naturals del comtat de Barcelona … Ramon Berenguer III va acudir ràpidament en auxili dels seus vassalls llençant la host contra els dominis del comte d’Empúries, el qual va vèncer al castell de Quermançó. Ponç Hug fou capturat i conduït a Barcelona, on fou jutjat. Ultra satisfer una forta composició pecuniària, Ponç va haver de comprometre’s a retornar el que havia usurpat al senyor de Peralada, a la mitra de Girona i a tots els barons desposseïts, a enderrocar les fortificacions que havia manat construir a Castelló, a suspendre el mercat del dissabte a la seva capital i a no atacar els interessos ni els vassalls dels comtes de Barcelona. L’humiliant tractat que posava fi a la guerra fou firmat el 17 d’agost de 1128. Tot seguit, el 16 de setembre, Ponç Hug hagué de sotmetre’s a l’església de Girona, que l’havia excomunicat, i renunciar a totes les seves pretensions en favor seu.

A: Benito Monclús, Pere
De la Guerra de l’Empordà (1128) a la mortaldat de 1131:
gènesi, extensió i extinció d’una fam. Per a una història de les crisis alimentàries a la Catalunya medieval.
Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 26 (2005)

Documents de l’època:

1125.

Testament d’Arnau de Cabanes, que marxa a Jerusalem … Entre altres coses deixa: un sarraí dit Mafumed i una sarraïna; a la seva esposa Jordana, el llit, una egua dita Torredana, la meitat d’una altra egua que té d’Albert Batlle …

En aquest testament s’esmenta l’església de Sant Vicenç i Sant Feliu de Cadins i com a cosa curiosa, entre altres coses, deixa a Bernat Pere el “colomar de Cabanes”

Cal remarcar que en època medieval els coloms eren molt apreciats per al consum, en especial els coloms silvestres.  A Catalunya es coneixen notícies de l’existència de colomers i sobre la cacera de coloms o tudons des del s. IX i han deixat la seva emprenta a la toponímia. A Catalunya posseïen colomers els senyors feudals i els monestirs en els seus dominis, però també en gran nombre els simples pagesos.

Per a més informació sobre els colomars a l’època medieval, vegeu: El casal i els colomers medievals del Bertran (Albanyà). A: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 34 (2001). pàg. 327-360

Per a més informació sobre Arnau de Cabanes, vegeu: llinatges medievals

1191. Testament de Maria de Cabanes. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 460, Reg. 9977 (3 de maig de 1191).

Maria també esmenta l’església de Sant Vicenç de Cabanes i les monges de Cadins, així com altres persones de la seva família. Per a més informació sobre Maria de Cabanes, vegeu: llinatges medievals. Notari: Berenguer, sotsdiaca i escrivent públic de Cabanes.

1195.– Testament de Maria de Cabanes. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 101, Reg. 9559 (1 de desembre de 1195)

Testament de Maria de Cabanes. Signa Ponç Huc, comte d’Empúries

1195. Pergamí on s’esmenta un molí situat a Cabanes. B.P.P., Ar., SB, 5. Pergamino 15×22,5 cm. (30 de gener de 1195)

Concordia establecida entre Pedro de Sirag, Prior, Guillermo de la Junquera, Comendador, y los Hermanos de la Casa del Santo Sepulcro de Perelada, de una parte, y Ramon Muntaner, su madre Belisenda y su esposa Beatriz, de otra, sobre la posesión de un molino situado junto al río Muga en la Parroquia de Cabanas. Fecha. 30 enero 1195.

A:  Mateu Pla, Miguel. Casas religiosas de la Comarca Ampurdanesa. Memoria leída por el Académico electo Excmo. Sr. D. Miguel Mateu Pla en el acto de su recepción. Discurso de contestación por el Académico Numerario Don Amadeo Llopart Vilalta. Barcelona : [Real Academia de Bellas Artes de San Jorge], 1952.