Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


Deixa un comentari

La calçada romana

Via AugustaUn dels elements més importants en la romanització del territori fou, sens dubte, la utilització com a via de comunicació terrestre d’un antic camí que, atesa l’orografia i les possibilitats geogràfiques, havia estat abastament utilitzat des de la més remota prehistòria. Fou un cordó de comunicació que usaren les comunitats de final de l’edat del bronze i de la primera edat del ferro, a banda i banda dels Pirineus,…

… Aquest camí és el mateix que, en el segle IV aC, els grecs anomenaven la via Heraclea, ja que, segons el mite, aquest heroi l’hauria obert en un dels seus dotze treballs quan retornava cap a Micenes amb el ramat de bous de Gerió. …

… Els diversos itineraris assenyalen l’existència de diversos ramals, però la branca principal circulava per Panissars, més a l’oest, o pel Portús, cap a llevant. El traçat de la via romana i els seus establiments associats, després de Ruscino al Rosselló i el seu pas pel Pirineu fins a Figueres, sempre ha estat prou marcat i assenyalat, però darrerament, mercès a diversos descobriments arqueològics importants, tenim una informació de primera mà per a cadascuna de les mansiones que coneixíem fins ara nominalment i de forma irregular…

… Fa pocs anys, el 2005 i amb motiu del seguiment de les obres que marcaven el traçat del TGV, es va realitzar una excavació al sud d’una zona coneguda com els Camps del Forn del Vidre, al nord-oest de la Jonquera, que va permetre la troballa d’un mil·liari i un gran dau de gres que li feia de basament… … Aquesta troballa sembla confirmar que, després de travessar els Pirineus per Panissars i pel Portús, els dos ramals s’unificarien ràpidament en un de sol, seguint un traçat similar al de la N-II. …

… El següent tram reconegut del pas de la Via Augusta és el que coneixem com el Rec de la Calçada, que fossilitza el camí que anava des de Pont de Molins a Figueres, fins al mas de la Font del Soc, ja en el terme de Vilabertran. En el seu darrer tram, el camí s’ha convertit en un rec que recull aigües de desguàs. En tot cas és interessant comprovar com el seu pas va servir per marcar la separació entre els termes municipals de Figueres, Cabanes i Vilabertran, en el paratge conegut com l’Aigüeta. … 

… Des de l’Aigüeta el camí seguia en direcció a l’actual Figueres, per la banda de llevant fins arribar a Sant Pau de la Calçada on, a més del topònim prou significatiu, sembla que al segle XIX s’havien trobat restes del paviment de la via romana. …

A: Tremoleda Trilla, Joaquim. Joncaria en la civitas emporitana.
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 44 (2013)

El 2003 el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya participà en el projecte europeu “Les vies romanes del Mediterrani” per tal de crear un sender que seguís trossos de l’antic traçat de la Via Augusta. A Cabanes transcorre per la zona de “La Calçada”, prop del mas Gitano i de la Dinamita.

Bibliografia:


Deixa un comentari

L’Aigüeta

El veïnat de l’Aigüeta es troba uns 2 km al SW de Cabanes, ja prop de Figueres. El 2005 tenia 79 h. Al segle XIX es feren troballes arqueològiques prop del camí de la Calçada (resta de la Via Augusta). La peça més interessant és l’anomenat Vas de l’Aigüeta, actualment al Museu d’Arqueologia de Catalunya, vas decorat amb vermell (motius geomètrics, espirals i ocells).

Vas de l'AiguetaEl vas de l’Aigueta va ser considerat durant molt de temps com el paradigma de la ceràmica ibèrica, però estudis posteriors fan pensar que és un exemplar de la ceràmica comuna del període iberoromà, datable en la segona meitat del segle I aC, sense cap altra transcendència.

La primera notícia del vas es troba en el volum de la província de Girona de la Geografia General de Catalunya, del que n’és l’autor en Joaquim Botet i Sisó (Botet i Sisó, 1908-1918), el qual en feia la ressenya: “(…) en el lloch conegut per la Aygueta, del municipi de Cabanes. (…) Les despulles de ceràmica trobada a la Aygueta, consistian en troços d’àmfora y d’altres vasos de grans dimensions, ab una lampareta sencera ab adornos en relléu, y ab alguns petits fragments de terriça barniçada, de color vermella. Junt ab ells es trobaren monedas, pertanyents la majoria als primers emperadors

A: Barberà, Josep ; Tremoleda, Joaquim. El vas de l’Aigueta: la revisió d’un tòpic.
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 34 (2001)

L’existència d’una mansio a la zona de l’Aigüeta, vinculada a la via romana al seu pas per l’àrea de Figueres, és de les poques dades arqueològiques que podem defensar amb certesa, ja sigui per l’entitat de les troballes com per les seves cites en els antics itineraria, en els quals apareix sempre de forma invariable i amb unes distàncies prou coherents. La seva cronologia i extensió és, ara per ara, impossible de precisar, però s’ha de tractar d’un establiment romà que difícilment podria ser més antic del segle I aC, molt similar als altres que hem descrit al llarg del seu recorregut. De moment, els materials que s’hi ha associat, especialment el famós vas de l’Aigüeta, no invalida aquesta opció, ja que no és una peça tan antiga com la bibliografia ha pretès demostrar. No tenim cap evidència certa de l’existència d’un poblat ibèric a l’entorn de Figueres.

A:  Tremoleda Trilla, Joaquim. Joncaria en la civitas emporitana.
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 44 (2013)

Bibliografia: