Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Tag Archives: Tassi


by 2 comentaris

Tassi i el seu fill Hildesind

Tassi (?-955) –  Hildesind (?-991)

  • Tassi, propietari empordanès, possiblement natural de Cabanes, impulsor del Monestir de Sant Pere de Rodes
  • Hildesind, fill de Tassi, primer abat del monestir de Sant Pere de Rodes, entre el 947 i el 991. Des del 979 també fou bisbe d’Elna.
Làpida Tassi

Làpida de Tassi

Els orígens del monestir de Sant Pere de Rodes es perden en el temps i en les llegendes. Hi ha constància arqueològica de l’existència d’un gran edifici antic del segle VI, la funció del qual encara es desconeix. Al final del segle IX, les primeres notícies documentals sobre el monestir l’esmenten com una petita cel·la monàstica que es disputaven dues abadies: Sant Esteve de Banyoles i Sant Policarp de Rasés.

L’inici de l’esplendor del monestir se situa a partir del segle X, quan un noble anomenat Tassi i el comte Gausfred d’Empúries s’interessaren per Sant Pere de Rodes. El monestir rebé grans donacions de terres per part seva i aconseguí preceptes i privilegis dels papes i dels reis francs, com el que el 944 el convertí en abadia.

A: Monestir de Sant Pere de Rodes. Guia de visita

TassiLa primera notícia de Tassi i Hildesind data del 30 de novembre de l’any 926, i es troba en un interessant document de donació atorgat per Tassi al monestir de Sant Pere de Rodes. Per aquesta donació coneixem bona part de l’entorn familiar d’aquests personatges: Tassi era fill d’Hildesind i Levogot, l’any 926 era vidu d’Amalvígia i estava casat amb Hisblanda. En  aquest moment tenia tres fills: primerament s’esmenta Levogot, possiblement la gran dels tres germans al ser nomenada en primer lloc; la segueix Esperandéu, i després Hildesind, el que seria el futur abat de Sant Pere de Rodes.

Aquesta donació constava de dos lots de terra: un d’ells havia estat adquirit per compra i l’altre, que comprenia propietats properes al lloc de Cabanes i del riu Muga, procedia del patrimoni familiar de Tassi, fet que ens pot orientar sobre el lloc d’origen de la seva família.

L’interès de Tassi per enfortir el poder del monestir de Sant Pere de Rodes quedà demostrat definitivament l’any 944, quan va enviar uns monjos a Laó per aconseguir un precepte del rei Lluís IV d’Ultramar, en el qual es donava la independència del monestir, fins llavors priorat de Sant Esteve de Banyoles. En aquest document del 7 de juliol, Tassi és esmentat com a prior de Sant Pere de Rodes, i el rei atorga immunitat i la lliure elecció d’abat als membres de la seva comunitat. En aquest moment Hildesind devia tenir poc més de divuit anys.

La gestió de Tassi, introduí l’esperit i la reforma de Cluny a les terres hispàniques. La data de la seva mort avui és ben coneguda mercès a la inscripció de la seva làpida funerària: el 27 de gener de 955. Possiblement va morir en el mateix monestir, on feia més de deu anys que havia ingressat com a monjo, exercint el càrrec de prior. L’abat Hildesind prengué el relleu del seu pare com a impulsor de la grandesa de Sant Pere de Rodes.

L’any 979 Hildesind apareix esmentat per primer cop en un document com a bisbe d’Elna, càrrec que continuarà exercint sense deixar d’ocupar l’abadia de Sant Pere de Rodes.Tassi

Transcripció del text dels diplomes de Sant Pere de Rodes (any 926) on s’esmenta la cessió que Tassi fa al monestir d’uns alous que tenia dins el terme de Kabannas en els llocs de Sant Sadurní i les Artigues. A: Viaje literario a las iglesias de España, vol. XV, de Jaume Villanueva i Astengo. Vegeu pàg. 43-44 i 230-232

Aquest document demostra que Tassi fou un dels primers propietaris de terres a Cabanes i la seva donació apareix refermada l’any 982 en un precepte de Lotari que confirma aquestes i altres possessions de Sant Pere de Rodes a Cabanes.

Bibliografia