Un dels elements més importants en la romanització del territori fou, sens dubte, la utilització com a via de comunicació terrestre d’un antic camí que, atesa l’orografia i les possibilitats geogràfiques, havia estat abastament utilitzat des de la més remota prehistòria. Fou un cordó de comunicació que usaren les comunitats de final de l’edat del bronze i de la primera edat del ferro, a banda i banda dels Pirineus,…
… Aquest camí és el mateix que, en el segle IV aC, els grecs anomenaven la via Heraclea, ja que, segons el mite, aquest heroi l’hauria obert en un dels seus dotze treballs quan retornava cap a Micenes amb el ramat de bous de Gerió. …
… Els diversos itineraris assenyalen l’existència de diversos ramals, però la branca principal circulava per Panissars, més a l’oest, o pel Portús, cap a llevant. El traçat de la via romana i els seus establiments associats, després de Ruscino al Rosselló i el seu pas pel Pirineu fins a Figueres, sempre ha estat prou marcat i assenyalat, però darrerament, mercès a diversos descobriments arqueològics importants, tenim una informació de primera mà per a cadascuna de les mansiones que coneixíem fins ara nominalment i de forma irregular…
… Fa pocs anys, el 2005 i amb motiu del seguiment de les obres que marcaven el traçat del TGV, es va realitzar una excavació al sud d’una zona coneguda com els Camps del Forn del Vidre, al nord-oest de la Jonquera, que va permetre la troballa d’un mil·liari i un gran dau de gres que li feia de basament… … Aquesta troballa sembla confirmar que, després de travessar els Pirineus per Panissars i pel Portús, els dos ramals s’unificarien ràpidament en un de sol, seguint un traçat similar al de la N-II. …
… El següent tram reconegut del pas de la Via Augusta és el que coneixem com el Rec de la Calçada, que fossilitza el camí que anava des de Pont de Molins a Figueres, fins al mas de la Font del Soc, ja en el terme de Vilabertran. En el seu darrer tram, el camí s’ha convertit en un rec que recull aigües de desguàs. En tot cas és interessant comprovar com el seu pas va servir per marcar la separació entre els termes municipals de Figueres, Cabanes i Vilabertran, en el paratge conegut com l’Aigüeta. …
… Des de l’Aigüeta el camí seguia en direcció a l’actual Figueres, per la banda de llevant fins arribar a Sant Pau de la Calçada on, a més del topònim prou significatiu, sembla que al segle XIX s’havien trobat restes del paviment de la via romana. …
A: Tremoleda Trilla, Joaquim. Joncaria en la civitas emporitana.
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 44 (2013)
El 2003 el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya participà en el projecte europeu “Les vies romanes del Mediterrani” per tal de crear un sender que seguís trossos de l’antic traçat de la Via Augusta. A Cabanes transcorre per la zona de “La Calçada”, prop del mas Gitano i de la Dinamita.
Bibliografia:
- Casas i Genover, Josep
- Aproximació a l’estudi de la Via Augusta a les comarques de Girona (I). Revista de Girona, 87 (1979)
- Aproximació a l’estudi de la Via Augusta a les comarques de Girona (II). Revista de Girona, 88 (1979)
- La xarxa viària romana a les comarques de Girona. Assaig metodològic. Estudi General, 1 (1981)
- Constans, Lluis D. Transcurría por Guialbes la Vía Augusta?. Hallazgo de un importante documento. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 5 (1950)
- Masanés, Cristina. Romans a l’Empordà. Sapiens.cat
- Pallí Aguilera, Federico. La toponimia de la Vía Augusta en Cataluña. Pyrenae, 17-18 (1981)
- Pérez, Marina ; Poveda, Laura. Les vies romanes. Omnes viae Romam ducunt
- Puig i Griessenberger, Anna M. Figueres arqueològica. Una recerca oblidada. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 34 (2001)
- El sender de la Via Augusta a Catalunya. Les vies romanes al mediterrani: un projecte d’àmbit europeu. Tot Santa Fe. Butlletí informatiu. Ajuntament de Santa Fe del Penedès,, 22 (març, 2004) pàg. 8-11
- Soto, Pau de ; Carreras, Cèsar. Anàlisi de la xarxa de transport a la Catalunya romana: alguns apunts. Revista d’arqueologia de Ponent, 16-17 (2006)
- Via romana. Wiquipèdia
- Vías romanas. Viatorimperi