Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Arnau de Cabanes

1 comentari

nissaga Cabanes

Arnau de Cabanes (segle XII)

A l’època de l’Imperi Romà la gent tenia un praenomen (nom de pila), un nomen (nom de la tribu a la qual hom pertanyia), un cognomen (cognom o nom de la família) i un agnomen (sobrenom que expressava una circumstància o característica especial de l’individu). Aquest costum romà es perdé amb les invasions dels bàrbars i trobem que la gent ja només té un nom, el nom propi o prenom. A partir de finals del segle IX és quan comença un llarg procés de formació dels cognoms, al llarg del segle XI, la noblesa va començar a acompanyar el nom personal amb el topònim de les seves possessions territorials, mentre les classes inferiors van imitar la fórmula amb topònims genèrics (Vall, Coma…) o topònims menors de vila, masia o país de procedència. Però la majoria de famílies van continuar usant el nom del pare, o bé una qualitat, ofici o origen, perdurant així alguns cognoms d’origen germànic.

Per això Arnau, que devia posseir el senyoriu de Cabanes, era conegut com Arnau de Cabanes.

Nét de Bergundis, Arnau, tenia un germà monjo, Bernat i dues germanes, Uliardis i Floreta. Es va casar amb Jordana, amb qui va tenir almenys dues filles. Pel seu testament sabem que tenia possessions a Cabanes i que va marxar a Terra Santa.

De la nissaga dels Cabanes es coneix a Bergundis, mare de Berenguer Pere, Constança, Ermengarda i Guidenella, els quals testaren a finals del s. XI, entre 1072 i 1090. Dalmau Berenguer, possiblement fill de Constança, té a Cabanes una casa on, el 1089, se celebren judicis,  el 1090, actua com a marmessor del vescomte Ramon Guillem, el 1091, actua com a jutge a Rabós, el 1095 rep censos, usatges i batllies de Cabanes i altres pobles, el 1098, tenia empenyorats a Pone Oliba, uns béns situats a Sant Climent Sescebes.

El 1125, abans d’iniciar el viatge que tenia programat a Terra Santa, Arnau de Cabanes disposà testamentàriament dels seus béns. Entre els seus llegats pietosos constaven els adreçats a l’Hospital i al Temple. També disposà a favor de les seves filles, Maria i Juliana, de béns situats a Llers i a Cabanes.

El testament porta a diverses reflexions. La primera és l’afluència de cavallers petits nobles catalans que van anar a Terra Santa, fos com a croats, fos com a pelegrins. En aquest cas no queda clar si Arnau de Cabanes va marxar per un motiu a altre, ja que el fet de deixar testament es consideraria normal em ambdós supòsits. Però el que sí ens indica és que aquest fet devia ser quelcom relativament habitual….

… La segona reflexió a la qual duu aquest testimoni documental és la fama prèvia de que gaudia l’Orde del Temple abans de la seva oficialització al Concili de Troyes de l’any 1128. El document aportat està datat l’any 1125, tres anys abans del Concili. Cal recordar que l’Orde de l’Hospital va ser reconegut l’any 1113, pel que és normal que se l’esmenti en un document de caràcter públic com era un testament. Però l’Orde del Temple encara no tenia oficialment el suport de l’autoritat pontifícia. Malgrat això, l’any 1125 ja rebia donacions.

A: Planas, Meritxell ; Gorbs, Carles B. Els Templers a les comarques gironines

Existia un altre Arnau de Cabanes, marit de Beatriu, que tingué com a fills Guillem i Bernat i que testà el 13 d’agost de 1125, però no resulta relacionat amb l’anterior genealogia. Tenia béns a Esprac i a Cabanes

Maria, filla d’Arnau de Cabanes, sembla que es correspon amb la Maria de Cabanes que el 1188, junt amb el seu fill Arnau, permutaren un hort de Cabanes amb l’abat de Vilabertran. El 1190, Maria, junt amb els fills Arnau i Guillem, cedí drets sobre el molí de Berà (situat a Llers, al costat de la Muga) i el 1191 feu testament favor dels seus fills:

  • a Guillem deixà possessions que havien estat de Ramon de Cabanes, cosí de la testadora
  • a Arnau deixà posessions del seu propi pare, de nom Arnau
  • a les filles Seguina i Garsendis, altres llegats

Documents:Tesatament d'Arnau de Cabanes

Testament d’Arnau de CabanesVilabertran, 10 d’abril de 1125. Document original:  Biblioteca de Catalunya. Perg. 438, Reg. 9933.

Descripció:

Testament d’Arnau de Cabanes, que marxa a Jerusalem; pren per marmessors Arnau de Llers, el seu germà Bernat, monjo, Ramon de Batet, Palol de Vila-sacra i Berenguer de Montagut; deixa a Santa Maria de Vilabertran el seu alou de Puig Calvell i convit; al monestir de (…); almoines a Sant Pere , a l’Hospital, al Temple, Sant Quirze , Santa Maria de l’Om, Sant miquel de Fluvià i Santa Maria de (…); llega a la seva filla menor Juliana el seu alou de Vilamaniscle, les penyores que té Bernat (…), de Guillem Dalmau, d’Arnau de Campdorà (…) alou a Vallgornera, dècim que té per Guillem Dalmau, terra a Artigal, un sarraí dit Mafumed i una sarraïna; a la seva esposa Jordana, el llit, una egua dita Torredana, la meitat d’una altra egua que té d’Albert Batlle i un terç de les ovelles a violari; a les seves germanes Floreta i Oldiardis, un camp situat a Puig Xalard i el camp Rudun; substitueix a la seva filla Maria l’altra filla, Juliana, i a aquesta, el seu nebot, per tots els béns que té a..

Testament de Maria de Cabanes3 de maig de 1191. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 460, Reg. 9977.

Descripció:

Testament de Maria de Cabanes, que pren per marmessors el seu senyor, Gaufred de Rocabertí, l’abat Guillem de Vilabertran, Arnau de Llers, el fill de la testadora, Arnau, Arnau de Biert, i el fill d’aquest, Dalmau, Ramon Moragues i Adalbert, batlle; elegeix sepultura a Vilabertran amb llit i convit, i llega a la casa el seu dret sobre la possessió que Ramon de Cabanes havia donat al mateix monestir; disposa donatius per la Temple, l’Hospital, Sant Vicenç de Cabanes, Sant Martí de Vilarig, Sant Cebrià de Vilafant, les monges de Cadins, l’obra de la Seu i Sant Pere de Rodes; llega al seu fill Guillem les possessions que havien estat de Ramon de Cabanes, cosí de la testadora; al seu fill Arnau, la possessió del pare d’ella, Arnau, junt amb alous i feus; a la seva filla Seguina, un hort situat a Figueres que tindrà epr indivís amb l’altra filla, Garsendis; els substitueix mútuament i els deixa en poder del seu senyor Gaufred de Rocabertí i d’Arnau de Llers, mentre deixa les seves possessions en poder de..

Testament de Maria de Cabanes, 1 de desembre de 1195. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 101, Reg. 9559

Descripció: Testament de Maria de Cabanes. Signa Ponç Huc, comte d’Empúries

Altres documents relacionats amb la nissaga “Cabanes” i que ens donen una idea de les propietats que posseïen:

  • 1087 [Bergundis] Donació que fa el vescomte Ramon Guillem de l’alou que té al comtat de Peralada, al terme de Cabanes i a les parròquies de Sant Joan de Vilatenim i Sant Pere de Figueres, i havia estat de Bergundis i del seu fill Berenguer
  • 1089 [Ermengarda i Bergundis] Donació que fan Ermengarda, Brunicel, dita Bruna, i Pere Ameli a Santa Maria de Vilabertran d’un alou que afronta amb el riu Muga, amb el Manol i amb la mata peditaria, i d’un altre alou heretat de la seva mare Bergundis
  • 1091[Berenguer Pere i Bergundis]  Definició que fa Adelaida a Santa Maria de Vilabertran dels seus drets sobre l’alou que havia estat de Bergundis i que l’atorgant, junt amb el seu marti, Ramon Guillem de Rocabertí, vescomte, compraren a Berenguer Pere, fill de l’esmentada Bergundis, situat al comtat de Peralada, al terme de Cabanes, a la parròquia de Sant Vicenç, i que afronta amb els termes de les parròquies de Peralada, Vila-sacra, el Far, Figueres, Llers i Masarac

Bibliografia:

One thought on “Arnau de Cabanes

  1. Retroenllaç: La Torre i el castell de Cabanes | Cabanes - Alt Empordà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s