El veïnat de l’Aigüeta es troba uns 2 km al SW de Cabanes, ja prop de Figueres. El 2005 tenia 79 h. Al segle XIX es feren troballes arqueològiques prop del camí de la Calçada (resta de la Via Augusta). La peça més interessant és l’anomenat Vas de l’Aigüeta, actualment al Museu d’Arqueologia de Catalunya, vas decorat amb vermell (motius geomètrics, espirals i ocells).

El vas de l’Aigueta va ser considerat durant molt de temps com el paradigma de la ceràmica ibèrica, però estudis posteriors fan pensar que és un exemplar de la ceràmica comuna del període iberoromà, datable en la segona meitat del segle I aC, sense cap altra transcendència.

La primera notícia del vas es troba en el volum de la província de Girona de la Geografia General de Catalunya, del que n’és l’autor en Joaquim Botet i Sisó (Botet i Sisó, 1908-1918), el qual en feia la ressenya: “(…) en el lloch conegut per la Aygueta, del municipi de Cabanes. (…) Les despulles de ceràmica trobada a la Aygueta, consistian en troços d’àmfora y d’altres vasos de grans dimensions, ab una lampareta sencera ab adornos en relléu, y ab alguns petits fragments de terriça barniçada, de color vermella. Junt ab ells es trobaren monedas, pertanyents la majoria als primers emperadors

A: Barberà, Josep ; Tremoleda, Joaquim. El vas de l’Aigueta: la revisió d’un tòpic.
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 34 (2001)

L’existència d’una mansio a la zona de l’Aigüeta, vinculada a la via romana al seu pas per l’àrea de Figueres, és de les poques dades arqueològiques que podem defensar amb certesa, ja sigui per l’entitat de les troballes com per les seves cites en els antics itineraria, en els quals apareix sempre de forma invariable i amb unes distàncies prou coherents. La seva cronologia i extensió és, ara per ara, impossible de precisar, però s’ha de tractar d’un establiment romà que difícilment podria ser més antic del segle I aC, molt similar als altres que hem descrit al llarg del seu recorregut. De moment, els materials que s’hi ha associat, especialment el famós vas de l’Aigüeta, no invalida aquesta opció, ja que no és una peça tan antiga com la bibliografia ha pretès demostrar. No tenim cap evidència certa de l’existència d’un poblat ibèric a l’entorn de Figueres.

A:  Tremoleda Trilla, Joaquim. Joncaria en la civitas emporitana.
Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 44 (2013)

Bibliografia:

•  A: Rodeja Galter, E. Figueras. Notas históricas. Prehistoria-1386.
  Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 2  (1960) Pàg. 102-103