Cabanes es troba al mig de dos rius, la Muga i el seu afluent el Llobregat, els quals amb les seves aigües han afavorit els cultius de regadiu però també han estat els causants de molts aiguats.
La Muga (abans Sambuga, Sambuca, Anystus…)
Pla i Marcé, Pere. La Muga [poesia] A: Carreres, Joan, 1976-. La Muga. Gorbs, 2017, pàg. 15-20
La Muga a Cabanes [fragment] A: Carreres, Joan, 1976-. La Muga. Gorbs, 2017, pàg. 342-355
Plá Mercé, Pere. La Muga. Publicacions de la terra, 4/7/1929
Plá Mercé, Pere. La Muga (Boadella, agost de 1882). Publicacions de la terra, 9/8/1934
La Muga, provinent d’Albanyà, és el riu principal del terme de Cabanes. Creua el municipi d’oest a est, entrant pel Pas de les Moles i sortint per Peralada.
- Camí natural de la Muga. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio ambiente
- Carrera, Esteve. Una enciclopèdia de la Muga. El PuntAvui, 1/11/2017
- Guillamet, Jaume. La Muga. El Punt (17/12/1987) pàg. 4
- Negre Pastell, Pelayo. Los nombres primitivos de los ríos Muga, Fluviá y Ter. Contribución a estudio de la geografía antigua de Catalunya.
- Pavón Gamero, David. La gran obra hidràulica a les conques de la Muga i del Fluvià: dels projectes a les realitzacions (1850-1980). Tesi doctoral. Universitat de Girona, 2007
- Pla Mercè, Pere. La Muga. A:
- Les Escaules. Llibre de festa major de Sant Martí, dies 4 i 5 de juliol de 1929. Pàg. 4-8
- López Sánchez, Ángel. Puentes de la época medieval en las cuencas de los ríos Ter, Fluviá y Muga. Vol. III. Dossier de puentes en las cuencas de los ríos Fluviá y Muga. Tesis doctoral. Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Caminos Canales y Puentes de Barcelona, 2010
- Una visió exhaustiva i global del recorregut del riu Muga. Ara, 16/11/2017
- Vayreda i Trullol. Montserrat. La Muga. El curs dels rius. A: Revista de Girona, 141 (1990)
- Ventura i Pujolar, Montserrat. Conflictes socioterritorials i participació pública en la gestió de l’aigua de la conca del riu Muga (Alt Empordà). Tesi doctoral. Universitat de Girona, 2005
Bibliografia
- Carreres, Joan, 1976-. La Muga. Gorbs, 2017 – Presentació del llibre a Cabanes
- Pou, Anna; Martínez, M. Vicenta; Moret, Rosa. Quan la Muga remuga. Catàleg de l’exposició “Les mugades a Castelló d’Empúries. Un record que hem de tenir present”. Ajuntament de Castelló d’Empúries, 1999
- Vila, Marc-Aureli. Catalunya: rius i poblament. Barcelona : Abadia de Montserrat, 1998 (Cavall Bernat ; 30)
- Bernils i Mach, Josep M. Cabanes. Diputació de Girona, 2001 (pàg. 58-65)
El Llobregat
El Llobregat neix a La Jonquera i separa el terme de Cabanes del de Masarac (en construcció)
Fotos cedides per Pere Serra Colomer
Recs
La canalització que abastia els molins de Cabanes, era un dels recs més importants. Sembla que la seva construcció es va fer per prevenir inundacions, després de la devastadora crescuda de la Muga i el Llobregat, tot i que moltes referències són de mitjans del segle XIII (1253) quan ja hi havia almenys dos molins, el d’en Taverner i el de la Cavalleria o la Milícia. Se sap que la sèquia passava al costat del nucli urbà i podria ser que coincidís amb les valls o fossats del castell. Font: Gironella i Granés, Josep M. La mòlta de cereals i el batanatge de teixits al comtat d’Empúries i al vescomtat de Rocabertí. Finals del segle XIII i primera meitat del XIV. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, 2013. Volum I | Volum II
El rec del molí
- 1169. Permuta. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 48, Reg. 5504 (25 d’octubre)
- Contingut: Permuta que fa l’abat Ramon de Vilabertran, que concedeix a Raimunda de Cabanes de tenir per ell la terra de Fogeta, situada a Cabanes, a canvi d’altra terra, situada prop del rec del molí, al mateix lloc
- 1220. Definició. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 455, Reg. 9984 (9 de març de 1220)
- Contingut: Definició que fa Beatriu d’Hortal, esposa de Pere d’Orriols, a Santa Maria de Vilabertran dels seus drets sobre el rec del molí de Santa Maria, situat al terme de Cabanes, entre el molí de Pere d’Hospital i el molí dit de Santa Maria, i de les justícies i exaccions que rep a Sant Pere dels Vilars, per 200 sous
