Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Category Archives: Història


by Deixa un comentari

Rec del Molí. Plànol parcel·lari (1807)

Font: PADROSA I GORGOT, Inés
El plànol parcel·lari de Francesc Soriano: Molins i propietats del germans Rocabertí a Peralada i Cabanes
El Butlletí de Peralada, núm. 69, tardor 2023, pàg. 34-42

Més informació: Rius i recs. Pous i fonts

Transcripció de la llegenda del plànol:
Plano Geografico en que se demuestra una porción del Rio Muga, el Molino de Borras, [de] los Egios Exselentícimos Señores Condes de Peralada situados el uno en el Pueblo de Cabanas, y el otro en el termino de Peralada, su Azequia, Resclosa Actual, y demas parages que antiguamente se tomaba el agua del Rio Muga para moler el Molino de Peralada y demas bajo Yndividua.

L’article d’Inés Padrosa ens aporta documents i dades interessants:

  1. Plànol amb el traçat del rec del Molí i el llistat i situació dels elements relacionats amb el patrimoni de l’aigua a Cabanes, l’any 1807
  2. Biografia i trajectòria de Francesc Soriano, l’autor del plànol
  3. Molins i moliners que al segle XIX aprofitaven les aigües de la Muga [1]
  4. Imatge de la premsa de l’empresa “Valls Hermanos”, de Barcelona, que es va adquirir pel molí de Cabanes
  5. Relació de les propietats dels Comtes de Peralada a Cabanes [2]
  6. El molí d’en Borràs és l’actual Farinera Sant Lluís, dins el terme de Pont de Molins
  7. Casa Isac podria ser l’actual can Vergés?
  8. El gorg de la Sínia estaria situat darrera el cementiri on arrenquen els camins que van a Peralada i al mas Ribas. Pel nom ens podria indicar una zona humida amb una bassa i una sínia. El 1717, Josep Vestida, un jove de 18 anys, va morir negat en un gorg, propietat de Miquel Puig i Casadevall, que hi havia a la carretera de Cabanes a Peralada. Podria ser el gorg de la Sínia?

Notes:
[1]

  • El 1807, els Rocabertí tenien molins a: Cabanes, Peralada, Sant Llorenç de la Muga, Gualta i Orfes
  • Sovint les pluges van provocar el desbordament del Llobregat i de La Muga i es van malmetre molins i séquies. Les cartes dels comtes destaques aquestes dates:
    • novembre de 1872
    • gener i finals de setembre de 1875
    • març de 1885
  • … donat el mal estat de les dues premses del molí d’oli de Cabanes, l’any 1869, l’administrador Joaquim Albreda proposa substituir-les per unes de ferro. Però s’havien de fer números:
    • 1) El preu de les dues premses de ferro suposaria la quantitat de 800 duros;
    • 2) Mentre que, construir 2 premses de fusta, iguals a les existents, costaria 300 duros i
    • 3) Hi havia una tercera opció, encarregar-ne una de ferro i una de fusta, en aquest cas la quantitat pujaria a 600 duros.
  • Carta de Joaquim Albreda, de 3 de juliol de 1869, al comte de Peralada, amb xifres mensuals de la collita, en quintars. (ARM-MT (P), 35 H). La carta conté les dades del blat i “mezcladizo” que han donat el molí de Cabanes
  • … Per una part, localitzo un Caula, moliner de Cabanes

[2]

  • Els germans Rocabertí van iniciar una política de compres de petits terrenys per engrandir el seu patrimoni no tan sols a Peralada, sinó també a municipis veïns com Cabanes i Vilabertran. L’article detalla 31 finques, situades dins el terme de Cabanes, que són propietat dels Comtes de Peralada.
    En algunes finques del “Libro de Apeo” de Cabanes de l’any 1842 s’hi troben unes notes que informen que l’any 1879 van ser comprades pels Comtes de Peralada.


by Deixa un comentari

Cadastres de Cabanes (3): Segle XX

Més informació sobre cadastres: Cadastres de Cabanes (1) – Cadastres de Cabanes (2)

Recull de documents que es troben a l’Arxiu Històric de Girona (Fons: Delegació Provincial de Girona del Ministeri d’Hisenda. Cartografia de la implantació del cadastre, 1950-1984)


by Deixa un comentari

Cadastres de Cabanes (2): Apeo de 1842

Més informació: Cadastres de Cabanes (1) – Cadastres de Cabanes (3)

Libro de Apeo (1842)
Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Fons: Ajuntament de Cabanes. Codi: ACAE110-114-T1-319
Publicat a l’aplicació arxius en línia el dia 1 de juny de 2023

El document, de 62 fulls, va ser signat a Cabanes el 14 de desembre de 1841. Conté:

  • Llistat dels contribuents amb el número de cada finca, el seu nom i superficie en «vesanas y avos», els cultius (camps, olivars, vinyes, sorrals i erms), la ramaderia i les cases. Els contribuents estan separats per poblacions: 181 són propietaris de Cabanes (foli 2), mentre que els altres són de Figueres, Vilabertran, Peralada, Llers i altres municipis.
  • Contribuents afegits l’any 1852 (foli 58)
  • “Relación de rebajas y traslaciones de fincas verificadas y que sirven para 1852” separats per poblacions: Cabanes, Figueres, Vilabertran (foli 60)
  • “Nota de la ganadería añadida de orden de la misma Junta Pericial que se ha de contar al Repartimiento a mas de la que ja estaba continuada”
  • Resum final amb les bases de cotització i la qualificació de les 5.157 de vessanes registrades: (foli 62)
    • Camps: 2950 vessanes (763 de 1a qualitat – 1223 de 2a i 964 de 3a)
    • Olivars: 1312 vessanes (354 de 1a qualitat – 632 de 2a i 326 de 3a)
    • Vinyes: 631 vessanes (114 de 1a qualitat – 286 de 2a i 231 de 3a)
    • Terres improductives: 255 vessanes (161 d’erms i 94 de sorrals)

Resum final del “Libro de Apeo” de 1842

En el término de este pueblo de Cabanas segun el apeo verificado en el año 1842, consta de cinco mil ciento cincuenta y siete vesanas de tierra distribuidas en las siguientes clases a saber:
– Cete cientas sesenta y tres vesanas y tres … y cuatro avos de primera calidad de tierra campa, mil dos cientos veinte y tres vesanas y veinte y dos veinte y cuatro avos de tierra campa de seguna calidad, nueve cientas sesenta y cuatro diez veinte y cuatro avos tierra campa de tercera.
– Tres cientas cincuenta y cuatro vesanas veinte y dos veinte y cuatro avos Olivar de primera calidad, tres cientas treinta y dos vesanas veinte veinte y cuatro avos ydem de segunda. Tres cientas veinte y seis once veinte y cuatro avos ydem de tercera.
– Ciento catorce vesanas tres veinte y cuatro avos viña de primera calidad, dos cientas ochenta y seis vesanas doce veinte y cuatro avos ydem de segunda, dos cientas treinta y nueve seis veinte y cuatro avos ydem de tercera.
– Ciento sesenta y una nueve veinte y cuatro avos de yermos y noventa y una de arenal.
Lo que segun la peritacion que ha hecho la Junta Pericial de este pueblo debe satisfacer cada una de las vesanas de su respectiva especie la cantidad que se expresa en la escala que a continuacion se manifiesta, advirtiendo que la graduacion que consta en la escala solo servira de base para repartir proporcionalmente entre los contribuyentes de este termino la contribución de … que tenga marcada este pueblo.

Comparant la situació dels deu majors contribuents del cadastre de 1779 i la dels terratinents del “apeo” de 1842, es constata que, després de seixanta-tres anys, els descendents han mantingut l’heretat familiar. Només el cognom Roqui, que el 1779 ocupava el desè lloc, no apareix al llistat de 1842, segurament perquè l’heretat degué passar a una noia i va canviar de nom.

  1. Josep de Terrades – Ara: Maurici Albert i Terrades, descendent de Josep de Terrades
  2. Francesca Puig Casadevall i Jaume Pont i Germànico – Ara: Josep Pont de Vinyals, el seu besnét. De 34 parcel·les i 3 cases passa a 73 parcel·les i 6 cases per annexió del patrimoni Aguer
    • Rafel Aguer i Aguer – Ara Josep Pont de Vinyals, el seu besnét
  3. Ventura Anglada – Ara Antoni Ribas Vidal. Ventura Anglada era el sogre de Vicenç Maimó Falgàs i usufructuari de l’heretat Maimó. Vicenç Maimó era cosí de Quirç Ribas Maimó i avi d’Antoni Ribas Vidal. No se sap en quin moment la propietat va passar dels Maimó als Ribas
  4. Rosa de Carreras i Avinyó i Antoni de Carreras i Carles – Ara: Ignasi de Conill i de Solà, net de Rosa de Carreras i descendent d’Antoni.
  5. Josep de Cremadells – Ara: Baltasar de Cremadells, descendent de Josep de Cremadells
  6. Clara Ramis, vídua – Ara: Antoni Ramis Pagès, el seu besnét
  7. Maria Roca, vídua – Ara: Joan Albert Roca, el seu fill
  8. Vicenç Roqui. Es desconeix qui va heretar la propietat

Per altra banda també es poden observar algunes millores econòmiques i augments de patrimoni. Aquest és el cas de la família Brusés que, si a principis del segle XVIII eren bracers, a finals de segle van passar a la categoria de masovers, i al segle XIX ja es consideraven hisendats.
– El 1779, Joan Brusés Vergés (Cabanes,1745-1824) és propietari de vuit camps (unes 15 vessanes) i una casa deshabitada. Juntament amb el seu germà Jaume, eren els masovers d’Antoni de Carreras. Joan segurament vivia a l’actual masoveria de can Carreras.
– El 1842 el seu net, Joan Brusés Portell (Cabanes,1812-Figueres,1869), posseeix quinze peces de terra (unes 37 vessanes) i tres cases i ja es relacionava amb els hisendats del poble i de la comarca. Aviat els Brusés van mantenir una estreta relació amb els Conill i els Puig de can Carreras i el 1888 van construir el casal, ara enderrocat, que es trobava a l’actual parc de can Brusés. Poc a poc el seu interès per l’explotació agrària va anar de baixa i la major part dels personatges de la nissaga es van dedicar al món de la sanitat, la milícia, l’advocacia o l’ensenyament.


by Deixa un comentari

Llibre de racionaris de Llers (1730)

Pallisser i Camps, Gregori: “Llibre de racionaris de la vila del castell de Llers. 1730“

Obra inèdita i desapareguda.
Còpia facilitada per l’investigador figuerenc, Antoni Egea Codina, d’un original perdut que, a la vegada, és una transcripció mecanografiada feta el 1930 aprox. per Casimir Casagran Duran, advocat de Barcelona, natural i propietari de Llers.

Font: ACAE110-109-T2-673. Col·lecció de manuscrits i documentació esparsa de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà.

En 1704, el vecino de Llers Gregorio Pallisser escribió la historia de este pueblo, la cual lleva por título: «Llibre de racionaris de la Vila i Castell de Llers»; consta de 394 páginas en folio mecanografiadas a doble espacio. El original se extravió, no sin que antes el Procurador de los Tribunales, hijo de Llers, don Casimiro Casagrán, hubiese hecho sacar una copia del mismo, que pasó en poder de su hijo don Pedro. De ella se sacaron nueve copias más …
… Asimismo se hace relación del «racionari» de los derechos y domini o del monasterio de monjas de Sant Feliu de Cadins, de la parroquia de Sant Vicenç de Cabanes, trasladado al Mercadal de Gerona, antes dominio del Castell Serrahí de la Parroquia de Sant Julia de Llers …

Vegeu: Historia de la Villa y Castillo de Llers. Revista de Girona, núm. 34 (1966)

Notes biogràfiques:
– CASAGRAN DURAN, Casimir (Llers, 11.IV.1870 – Barcelona, 15.II.1929) Advocat
– PALLISSER CAMPS, Gregori (Llers, s. XVIII) Historiador i regidor. Va ser regidor de la universitat de Llers. És considerat per alguns especialistes com el primer historiador local. Va escriure una obra, en dos volums, fonamental per a la vila de Llers Llibre dels racionaris de la vila i castell de Llers (el primer datat l’any 1730, mentre que el segon és posterior a la segona meitat del s. XVIII), que fins al dia d’avui ha romàs inèdit.
___Font: PADROSA I GORGOT, Inés. Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà. Diputació de Girona, 2009

La situació de veïnatge dels dos municipis, Llers i Cabanes, fa que el llibre de Gregori Pallisser sigui una bona font per descobrir uns quants detalls interessants de la història de Cabanes.
Recull de fragments que aporten dades sobre Cabanes

notesBaixa

Nota manuscrita (mitjans del segle XX) (f. 399)
Es dona raó com el dia 8 de febrer de l’any 1939 i en ocasió de la Guerra Civil entre’l Govern de la República i els elements acabdillats pel General Francisco Franco, fou encés per tropes del primer un diposit d’explosius que tenien en l’Esglesia Parroquial, quedant destruida la mateixa amb tota la part del poble situada a Solixent de la Plassa Major, despareixent, entre alters llocs el carrer Major, carrer Nou, corriol d’en Batlla, Plassa de l’Església, Pouet. etc.
Pocs anys després, i per compensar dita perdua, fou edificada la barriada coneguda per Poble Nou en el lloc comprés entre la Font de la Vilademont i la carretera que va de Llers a Figueras. No obstant restá amb menys habitants, uns 800 en total, el poble.
En el mes de Febrer de l’any 1956 una fred excepcional, (la temperatura baixà fins a 14 graus baix zero) acompanyada de forta tramuntana, ocasionà greus danys en l’agricultura, principalment la mort de gran part de les oliveres del terme, quedant gairebé abandonades les partides de les (Hoternies y Plavinyessos?) que així restaren convertides en erms i pinedes bordes.


by 3 comentaris

Cadastres de Cabanes (1): Segle XVIII

Més informació: Cadastres de Cabanes: Dossier
Vegeu també: APEO de 1842 – Cadastres s. XX

  1. Cadastre de 1779 (ACAE) i estudi de Natxo Cruz Cardiel
  2. Cadastre de 1789 (ANC)
  3. Heretats dels Romaguera i de can Carreras
    • A) Estudi de Lluís Serrano sobre l’inventari de l’heretament de Jaume Pont i Puig (1789)
    • B) Inventaris de l’heretat de Can Carreras dels anys 1716 i 1797 (arxiu familiar)

1) CADASTRE – 1779
Fons Ajuntament de Cabanes. ACAE110-114-T1-317
Import a tributar: 21.071 rals d’ardit

Catastro del lugar y término de Cabanas del Corregimiento de Gerona (1779)
Catastro y repartimiento por menor del lugar de Cabanas del Corregimiento de Gerona según el apeo practicado con fecha de 10 de noviembre de 1779 por los Geómetras Dn Carlos Cherta y Dn Ysidro Comas siendo el común denominador de las fracciones 24; y se previene que para las confrontaciones de las piezas de tierra la L. significa Levante, la M. Medio-dia, la P. Poniente, y la T. Tremontana. (ACAE110-114-T1-317)
Import total a tributar: 21.071 rals d’ardit.

El document forma part del fons Ajuntament de Cabanes custodiat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Després de digitalitzar-lo, el 26 de gener de 2022, es va fer públic al portal Arxius en línia.

Catastro del lugar y término de Cabanas. ACAE110-114-T1-317

Temps abans, el 1996, Natxo CRUZ i CARDIEL havia publicat un acurat d’estudi basat en aquest document: 
El cadastre de Cabanes de 1779. Consideracions sobre la font per a l’estudi històric. Annals IEE, 29. Pàg. 191-240 (1996)

El document, de 505 planes, consta de quatre apartats:

  1. Folis: 4-416.- Descripció de 1123 parcel·les, indicant: noms de la finca i del propietari, límits de la peça, tipus de cultiu (sembradura, vinya, mallol, olivar, hort, closa, erm …), qualitat de la terra (1ª, 2ª, 3ª), la seva superfície en jornals i l’impost que se li aplica.
    • Jornal – mesura de superfície que correspon a l’espai de terra que pot ésser llaurat en un dia normal de feina. El seu valor varia segons les contrades. És molt possible que el jornal d’aquest cadastre sigui el propi de la Seu d’Urgell, equivalent a 29,7 àrees, és a dir, a 2.970 m2 (Font: Natxo Cruz i Cardiel).
    • El tribut es pagava en «rals d’ardit», una unitat catalana de compte:
      • 1 lliura = 10 rals = 20 sous = 240 diners
      • 1 ral d’ardit = 2 sous = 24 diners
      • 1 sou = 12 diners
    • Algunes anotacions al marge, fetes posteriorment, indiquen els canvis de propietat.
  2. Folis: 417-445.- Descripció de 133 cases, indicant: nom del propietari, persones que hi viuen, bestiar que hi ha a la casa i tribut anual que els correspon per cada concepte. Només hi consten les persones que treballen i que han de tributar. Les dones i infants no hi són descrits.
    • Les últimes ressenyes, des del número 123 al 133, són considerades Casas de campo.
    • Al final hi consta el que han de satisfer el comte de Peralada i Carles Puiggener d’Orís pels delmes i tasques que cobren.
      • Carles Puiggener d’Orís devia ser Carles Puiggener d’Alemany, II marquès d’Orís (+1782), fill de Carles Puiggener Orís i Bru (1665-1726). Eren descendents dels Sarrahí i els Vallgornera, en el seu temps senyors de Cabanes.
    • Es tributava per la casa, pel bestiar i per la gent, distingint entre: Personal major, els propietaris, que pagaven 45 rals i Personal menor, els masovers, jornalers i mossos, que pagaven 25 rals. (Font: Natxo Cruz i Cardiel)
  3. Folis: 446-503.- Índex de contribuents ordenats més o menys alfabèticament: Indice y demostracion de la cantidad de cathastro que ha de satisfacer cada contribuiente de este Pueblo al año por todos los ramos de este Real Impuesto.
    • Cada fitxa conté el llistat de peces de terra que posseeix el propietari, els rals d’ardit que tributa per cadascuna, el que ha de pagar per la casa, pel bestiar i pel personal que hi treballa i l’import total del tribut anual.
    • L’apartat acaba amb l’import total del que ha de tributar el poble de Cabanes: 21.071 rals d’ardit i es repeteix la tributació de Carles Puiggener d’Orís i del comte de Peralada qui també cotitza pel molí de farina.
  4. Folis: 503-505.
    • Tarifes del que s’ha de pagar per altres conceptes: diputat, rendes de censos i censals i dret d’aiguardent.
    • Tarifes de cada jornal i espècie de terra, així com del bestiar “conforme a lo establecido en el catastro de 1716“.
    • El document finalitza amb aquest text que acaba sobtadament, cosa que fa pensar que s’ha perdut alguna plana: Este Catastro y repartimiento por menor se ha formado en la Contaduria Principal de este exercito y Principado de Cathaluña a mi cargo à lo que los Regidores del lugar y termino de Cabanes del Corregimiento de Gerona han de arreglar la exacción entre sus individuos contribuyentes observando …

L’import a tributar es basava en el cadastre Patiño: se ha considerado cada jornal de tierra y especie ganado para el cargo de Cathastro conforme a lo establecido en el año de 1716.

  • el jornal de tierra de 1ª calidad a 6 rals 12 diners
  • el de segunda calidad a 4 rals 12 diners
  • el de tercera calidad a 3 rals 12 diners
  • el jornal de viña de 1ª calidad a 6 rals 12 diners
  • el de 2ª calidad a 4 rals 12 diners
  • el jornal de huerto de 2ª calidad a 4 rals 12 diners
  • el jornal de olivares de 1ª calidad a 3 rals 12 diners
  • … …
  • por cada cavallo macho o mula 3 rals
  • por cada Buey o Baca 1 ral 12 diners
  • por cada jumento 1 ral
  • por cada cerdo o puerco 18 diners
  • … …
  • El personal major (propietaris) tributava 45 rals i el personal menor (masovers, jornalers i mossos) 25 rals.

Malgrat les reserves que Natxo Cruz manifesta en el seu estudi sobre la veracitat de les dades que els contribuents van declarar a l’hora de fer el cadastre de Cabanes de 1779, des del punt de vista històric i econòmic, les seves aportacions ens donen una visió molt completa del que era Cabanes a finals del segle XVIII.

Per als cabanencs, però, aquest document ens ofereix altres dades interessants a nivell local: toponímia, masos, cognoms de llinatges que s’han mantingut fins a finals del segle XX i principis del XXI, lligams familiars, relació que determinats propietaris tenen amb el poble malgrat no residir-hi …

Toponímia del terme municipal

  • Partides o Paratges
    • Torells, Pla de la Calzada, la Garriga (a banda i banda de la Muga), Mas Llastí, Les Closes de Llobregat, Pla de Llobregat, Els Estanys, Llevamans, La Salanca, Els Triacs, Campassa, La Salanqueta, Muralla, Massons, Colomines o Colominar, Camp de les Eres, Camp de Capdevila, Closa de tres Corns, Camp de les Ruelles, Pla del Sepulcre, Els Grillaters, El Relliquer, Horts de la muralla, El Pedró, Camp Ferrer, Colomina gran, El Salitar, El Balcar, El Romanimar, Les Hortes, Horts del Molí, Camp del Bosc, Mas de Sant Feliu, Pas de les Moles, Pla de Sant Feliu, Els Aspres, Mas de Sant Feliu en lo Aspre, Corral del Comte, Mas Ferraró, Pla de la Devesa, Puig de la Cavalleria, Closes del Llobregat, Camp dels Verns, Camp dels Oms, Camp de les Batalles, Camp gran i Closa del Pla de la Devesa, Camp del Bosc, Oliverons?, Bosc del Pla, La Caseta, Camp de la Mina, Els Estanys, El Bosquet, Clos d’en Pujol, La Tanca, Erm de la Caseta, Els Aspres, Camp de l’Alzina, L’Aspre, Els Pujols, Camp del Sepulcre, Pla de Llobregat, Tortugues
  • Camins
    • Camí de Torells, Camí de Vilabertran, Camí del mas Maimó, Camí de la cabrera, Camí de l’any 400 M (marià?), Camí de Figueres, Camí dels suros, Camí moliner, Camí del lladre, Camí carboner, Camí de Biure, Camí de Cartellà, Camí de les deveses, Camí de Molins, Camí de la Garriga,
  • Recs
    • Rec Madral, Rec del Molí, Rec Vell, Rec del Bramador, rec de les Agulles

Cases aïllades (masos)

  1. L’Aigüeta.- Propietari: Josep de Terrades (Figueres). Treballadors: Domingo Santacreu i Joan Cavallé
  2. Mas Gitano.- Propietari: Josep de Terradas (Figueres). Masovers: Francesc Alay i el seu fill, Isidre. Mosso: Andreu
  3. Mas Maimó (mas Ribas).- Propietari (usufructuari): Ventura Anglada (Figueres). Masovers: Esteve Llorens i el seu fill Esteve. Mosso: Narcís
  4. Mas Llastí (mas del Forn d’en Gestí). Propietari: Josep de Terrades (Figueres). Masovers: Francesc Riera i el seu fill
  5. Mas de Sant Feliu.- Propietari: Jaume Pont i Casadevall. Masovers: Francesc Roca i el seu fill Josep
  6. Molí de Farina.- Propietari: Comte de Peralada. Moliner: Josep Sunyer
  7. Casa enderrocada.- Propietari: Josep Dedeu
  8. Mas Ferraró (possiblement el mas d’en Bella).- Propietari: Francesc Oliva Ferraró (Vilarnadal). Masovers: Pere Bru i el seu fill Pere.
  9. Corral del Comte.- Propietari: Josep de Terrades (Figueres). Masover: Jaume Pujol
  10. La Caseta.- Propietària: Clara Ramis (Clara Clarà Sagàs, viuda de Rafel Ramis Vilanova). Inhabitada
  11. [Mas del Porxo].- Propietari: Jaume Pont Casadevall. Masovers: Felicià Terrats i el seu fill Marturià

Els vint majors contribuents

  • Residents a Cabanes
    • Jaume Pont i Casadevall (Cabanes,1759-1834) (994 rals 13 diners). Família Romaguera
    • Rafael Aguer i Aguer (Cabanes,1728-1785) (837 rals 1 diner). Família Aguer
    • Clara Clarà Sagàs, Clara Ramis, vda. de Rafel Ramis Vilanova (465 rals 7’5 diners). Família Ramis
    • Maria Sorrell Gallet, Maria Roca, vda. de Narcís Roca Miquel (442 rals 3 diners). Família Roca
    • Vicenç Roqui (388 rals 16’5 diners)
    • Pere Antoni Capdevila Martí (249 rals 23 diners)
    • Rafel Brugat (213 rals 11 diners)
    • Narcís Prim (176 rals 11’5 diners)
    • Joan Martí (174 rals 8 diners)
  • Vinculats a famílies arrelades a Cabanes però residents en d’altres poblacions
    • Ventura Anglada, sogre de Vicenç Maimó Falgàs (551 rals 6’5 diners). Mas Maimó-Mas Ribas
    • Rosa de Carreras d’Avinyó (Cabanes,1738-1810) (537 rals 22’5 diners). Can Carreras
    • Anton de Carreras (519 rals 16’5 diners). Can Carreras
    • Rafel Vergés Brugat (Cabanes,1714-Olot,1795) (213 rals 11 diners). Can Vanover
  • Residents en d’altres poblacions, sense vinculació amb cap llinatge del poble
    • Josep de Terradas (1.598 rals 20 diners). Figueres.
    • Josep de Cremadells (525 rals 20’5 diners). Sant Llorenç de Cerdans.
    • Josep d’Avinyó (318 rals 11 diners) Peralada. Família política de can Carreras
    • Francesc Oliva Ferraró (310 rals 2 diners). Vilarnadal
    • Jeroni Puigferrer (259 rals 8 diners). Vilabertran. Sogre de Rafel Aguer i Aguer
    • Bernat Oliva (213 rals 23 diners). Peralada
    • Col·legiata de Vilabertran (175 rals 6 diners)

2) CADASTRE – 1789
Fons Can Carreras de Cabanes d’Empordà. ANC1-1187-T-26
Import a tributar: 18.944 rals d’ardit

Reparto por menor del Lugar de Cabanas Corregimiento de Gerona por el año 1789
Reparto por menor, que haze el Ayuntamiento del lugar y Castillo de Cabanas Corregimiento de Figueras de Gerona entre los individus sugetos al pago de los diez y ocho mil nueve cientos quarenta y quatro reales de ardites que por la Contaduria Real del Ejército y Principado de Cathaluña se han repartido en este lugar para la Real Contribucion de Cathastro de Cathaluña correspondiente al año corriente de mil setecientos ochenta ÿ nueve que con distincion es en la forma que sigue..

El document, de 55 fulls, conté dos llistats ordenats, més o menys alfabèticament de la A a la Z, amb els noms dels contribuents, les seves propietats i el que tributen per cada concepte, el dos amb el mateix encapçalament: Reparto por menor del Lugar de Cabanas Corregimiento de Gerona por el año 1789. El primer va de la plana 2 a la 27 i el segon de la plana 30 a la 55. Es desconeix el motiu pel qual es van separar els contribuents en dos llistats.

Aquest nou cadastre ens permet comparar les dades amb el cadastre que s’havia fet deu anys abans. Malgrat que les taxes eren les mateixes hi veiem és una rebaixa en la quantitat que li correspon a pagar al poble de Cabanes: de 21.071 rals d’ardit es passa a 18.944 rals d’ardit. Caldria estudiar si en alguns casos es van canviar les qualitats de la terra o en van quedar algunes sense cultivar.

En els deu anys que han passat des del cadastre de 1779 s’observen pocs canvis i els grans contribuents continuen sent les mateixes famílies: Pont (Romaguera), Aguer, Ramis, Roca i Roqui, de Cabanes; hereus Carreras i hereus del mas Maimó, vinculats al poble i Terrades i Cremadells entre els forasters.

  • Residents a Cabanes
    • Jaume Pont i Casadevall (Cabanes,1759-1834) (840 rals). Família Romaguera
    • Antònia Aguer [Pont] – Caterina [Aguer] Puigferrer. Filla i vídua de Rafel Aguer i Aguer mort el 1785 (781 rals 22 diners). Família Aguer
    • Rafel Ramis Clarà, fill de Rafel Ramis Vilanova i Clarà Sagàs (730 rals). Família Ramis
    • Vicenç Roqui (462 rals)
    • Josep Roca, prevere (367 rals 3 diners). Família Roca
  • Vinculats a famílies arrelades a Cabanes però residents en d’altres poblacions
    • Narcís Bordas, gendre de Ventura Anglada, casat amb la vídua de Vicenç Maimó Falgàs (435 rals 19 diners). Mas Maimó-Mas Ribas
    • Antoni de Conill i de Carreras, fill de Rosa de Carreras i d’Avinyó (Olot) (437 rals 16 diners). Can Carreras
    • Antoni de Carreras (Olot) (508 rals). Can Carreras
    • Rafel Vergés Brugat (Cabanes,1714-Olot,1795) (poc més de 100 rals). Can Vanover
  • Residents en d’altres poblacions, sense vinculació amb cap llinatge del poble
    • Josep Albert i Terradas (1.296 rals 12 diners). Figueres.
    • Maria de Cremadells (506 rals 12 diners). Sant Llorenç de Cerdans.

El comte de Peralada paga 240 rals pel delme i tasca i 100 rals pel molí i l’hereu de Carles d’Orís i Puiggener paga 150 rals pels delmes, el mateix que havien pagat deu anys abans.
El prevere Josep [Miquel] Roca, hereu del seu pare Narcís Roca [Miquel], paga una quantitat pels censos i censals heretats del mas Roca. La propietat passà a la seva germana Francesca Roca Sorrell, casada el 1779, amb Miquel Albert Martra i Pau de Borrassà. Ells foren els pares de Joan Albert Roca, promotor de les Voltes.

Curiositats:

  • Els grans propietaris tenien grans extensions de camps i bestiar (cavalls, bous, ases, porcs) i molt més olivars que vinyes: Aguer (olivar: 20’5, vinya:3’5), Carreras (olivar: 8’5, vinya: 3’5), Cremadells (olivar: 3’5, vinya: 0), Romaguera (olivar:22, vinya: 4), Ramis (olivar: 16, vinya: 7) (dades aproximades en vessanes)
  • Els petits propietaris del poble sí que, a més dels camps, acostumaven a tenir vinya i olivar, sovint més que terra per sembrar. L’Isidre Gimbernat, quan es va fer càrrec de l’heretat del seu sogre Jaume Frasquet, tenia 5 vessanes de camp, 14 d’oliveres i 10 de vinya. Marià Hortal només tenia 4 vessanes de camps però 10 d’oliveres i 5 de vinya. Jaume Pomés tenia 3 vessanes de camp, 7 d’oliveres i 8 de vinya. Narcís Prim tenia 11 vessanes de camps, 8’5 d’oliveres i 4 de vinya.
  • Els petits propietaris forans (especialment els de Figueres, en canvi, solien tenir només una vinya o una vinya i un olivar. Pocs tenien algun erm o camp.
  • Parcers i treballadors dels grans propietaris
    • Can Carreras: Josep Aguer i abans Joan Brusés i Pere Roca, parcers
    • Cremadells: Rafel Aguer
    • Romaguera: Arnau Grau i abans Miquel Carbó, majordoms al mas de Sant Feliu; Felicià Terrats i els seus fills Martirià i Miquel, parcers, més altres treballadors i mossos
    • Josep Oliva, de Peralada: Martí Casanovas, parcer
    • Francesca [Olives] i Farraró, de Vilarnadal (Mas Bella?): Bonaventura Bru, parcer (abans Pere Bru)
    • Vicenç Roqui: Francesc Alay i abans Francesc Riera, parcers
    • Josep Roca, prevere (mas Roca): Quirze Miró, parcer
    • Josep Reig, de Vilabertran (abans Francesca Reig): Bernat Casanoves?, parcer
    • Josep Albert i Terradas, de Figueres (abans Terrades): Joan Garriga (abans: Francesc Alay i Jaume Pujol), parcers

3) Heretats dels ROMAGUERA i de can CARRERAS
Informació extreta dels cadastres dels anys: 1789 – 1716 – 1797

A) Casa i antic patrimoni dels Puig i Casadevall (1789). Inventari de l’heretament de Jaume Pont i Puig Casadevall (Cabanes,1759-1834), fill de Jaume Pont i Germànico, de Pont de Molins, i Francesca Puig Casadevall i Gorgot, de Cabanes.

B) Inventaris de l’heretat de Can Carreras: 1716 i 1797 (Font: l’arxiu familiar de can Carreras)

  • 1716/1717: Hereus de Francesca Despuig i Prats. Llistat dels camps que formaven l’heretat de can Carreras, llavors a mans de Francesc de Carreras i Raguer (Tàrrega, 1654 – Cabanes, 1740), vidu de Francesca Despuig i Prats (Cabanes, 1631 – 1715) i del seu fill Anton de Carreras i Despuig (1681? – Sant Pere Pescador, 1756). L’informe està basat en el Cadastre Patiño de Cabanes.
    • Cases del lloch y terme de Cabanes y lo que deu pagar quiscun anÿ inseguint lo ordre General del sr. Indendent Dn Joseph Patinÿo. Primo per las medidas de terra de tot lo terme, 12408 reals de ardits. Por la cases, edificis, censos, censals y delmes, molins y altres fabricas 878 reals. Y per lo personal de dit lloc 5200 reals. Que fa junt la suma 18486 reals. Y en lo ordre del Sr Intendent Rodrigo Cavallero ab lo arreglament dels bestiars mana se pague a cumpliment del anÿ 1717, 18467 reals. … importa 81 reals de més ….
    • Import del tribut. La superfície es mesura en vessanes i quartons i el pagament en lliures, sous i diners
      • Terra de ort a la tretsa – 18 sous barcelonesos
      • La primera calitat de sembradura y la primera de vinÿa, a la clase quinse – 13 sous
      • La segona calitat de sembradura y segona calitat de vinÿa, a la clase desavuÿt – 9 sous
      • La primera calitat de oliveras y a la clase vint – 7 sous
      • La segona calitat de oliberas a la clase vint ÿ hu – 6 sous
      • La tercera calitat de oliberas la la clase vint ÿ dos – 4 sous
      • Prats a la clase vint ÿ tres – 4 sous
      • Bosch y closas la clase vint ÿ 4 – 2 sous
      • Herms y garrigas a la clase 30 – 2 diners
  • 1797: Heretat de Maria Rosa de Carreras i Avinyó. Llistat de les finques que conformen l’heretat de Rosa de Carreras (Cabanes, 1738-1810) i la seva situació el maig de 1797: extensió de les finques, qui les treballa, què s’hi cultiva i condicions de l’arrendament.

Segons els documents de can Carreras, al cadastre de 1716, Cabanes va haver de pagar un tribut de 18.486 rals, mentre que el cadastre de 1779, l’impost importa 21.071 rals. En 63 anys la tributació va pujar a l’entorn del 15%. El 1789 la càrrega impositiva es va alleugerir fins a posar-se al nivell de 1716, es van pagar 18.944 rals d’ardit.

Bibliografia


by Deixa un comentari

Placeta del carrer Canal

** Placeta del carrer Canal: dossier **

Aquesta placeta, accessible des del carrer Canal, es trobava darrera de les cases que ara s’identifiquen amb els números del 28 al 34.
La plaça servia de pati de les dues cases de la família Pujol i era lloc de trobada dels veïns. Segons la tradició oral, a la plaça hi havia un pou que també era d’accés públic. S’hi arribava per un carreró que ara està tancat formant dos patis que s’obren al carrer Canal (núm. 28 i s/n). Amb tot, l’antiga servitud de llum encara és vigent i es mantenen les finestres que s’obren directament sobre aquests dos patis.

No tenim prou dades per poder determinar d’una manera fiable la història de la placeta i segurament mai podrem saber amb total certesa qui n’era el propietari legal ni tampoc com i quan va passar de ser un espai d’accés públic a pati particular.
La poca documentació que s’ha aconseguit, de mitjans del segle XIX, afirma que la plaça era el pati de les dues cases de la família Pujol, assenyalades amb els números 20 i 22 i que la casa número 24 també hi tenia sortida, però en cap cas s’acredita que la propietat sigui comunal. El 1875 un altre document avala que el pati era propietat de l’amo de la casa núm. 22, llavors Josep Aguer, i que aquesta propietat estava obligada a preservar les servituds de pas i de llum a la casa núm. 24, sense que esmenti l’ús públic de la placeta. El 1922, quan Josep Gimbernat és autoritzat a obrir finestres sobre part del carreró que menava a la plaça no es fa cap referència a la propietat de l’espai, només a la servitud de llum i el 1948, en esclatar el conflicte veïnal entre Carme Mis, Francesca Vergés i Maria Pujol, malgrat que tant el consistori com els veïns afirmen tenir constància que la placeta sempre havia estat d’accés públic, l’Ajuntament reconeix que no té cap document que ho acrediti. Tot i això, i a pesar de les advertències del secretari, el consistori dictamina a favor de mantenir la placeta com espai públic.


by Deixa un comentari

El Portal del Senyor i altres portals del poble

Vegeu també: La Torre i el castell de Cabanes

El Portal del Senyor, conegut també com a portal de l’Església, portal del Cementiri, portal de Peralada o portal del Molí Vell (al s. XVII), estava situat al carrer Escudillers, al costat del rec del Senyor. Aquest portal era el pas obligat per anar a Peralada, al mas Ribas, al cementiri i també a l’església. Cal tenir present que l’actual església parroquial es va començar a construir el 1803 i va ser beneïda el 1820 després que el temple parroquial de Cabanes, que es trobava al costat del cementiri, s’acabés d’ensorrar amb l’aiguat de 1784.
Un document notarial de compravenda d’abril de 1714 esmenta aquest portal: Joan Vaguer, sastre, ven a Isidre Prim, fuster de Cabanes, tota aquella casa i pati contigu que està prop del portal anomenat el portal del Molí Vell de dit lloc de Cabanes … afrontant a l’est amb un mur de dit castell de Cabanes, a sud amb una via publica que passa per dit portal, a l’oest amb dita via publica i al nord part amb dita via publica i part amb una torre en la qual en temps de guerra es fa vigilància … (Font: Arxiu Històric de Girona, Protocols de Figueres, vol. 554, pàgs. 83r-84r, any 1714)

No ens ha arribat documentació que ens expliqui el procés de fortificació del poble, els primers plànols coneguts són de finals del segle XVII.

Cal suposar que en època medieval les muralles només tancaven el recinte del castell i que a mesura que el poble creixia es van anar ampliant, primer fins al rec del molí, a l’actual carrer Canal, i posteriorment encerclant tot nucli urbà: carrer dos de maig, carrer Colón, carrer del Clos i rec del Senyor, amb tres punts d’entrada:

  • des de Peralada, pel portal del Senyor
  • des de Figueres, pel portal del Molí
  • des d’Espolla i Sant Climent Sescebes, pel portal de les Eres

Tant la muralla com els portals van fer la seva funció defensiva fins a les guerres carlines.

El Portal del Senyor és l’únic que es va mantenir en peu fins a mitjans del segle XX concretament fins a l’any 1958. Les actes municipals ens expliquen el procés del seu enderrocament a partir del 1946.

  • 1946, 5 d’octubre. Per primera vegada es proposa la reforma del portal per eixemplar la sortida del poble: El Sr Alcalde propone … que el porche existente al principio de la calle de Escudillers y que en tiempos antiguos formaba fortín y muralla, propiedad actualment de D. Anselmo Duch Miró [Cabanes, 1912] seria muy conveniente fuera ensanchado a fin de que los carros cargados de gavillas o alfalfa pudieran pasar libremente. Como se trata de una mejora muy necesaria para la parte de población que debe utilizar este paso con los citados carros, puede declararse de utilidad pública y en caso de pugna con el propietario (que no es probable) ser objeto de expropiación …
  • 1946, 16 de novembre. … se aprueba el presupuesto de obras efectuadas para ensanchamiento del “Portal del Señó” por la cantidad de Mil seiscientas cincuenta y cinco pesetas cuarenta céntimos.
  • 1947, 13 de desembre. Se trató asimismo del llamado Portal del Señó y aun cuando el Ayuntamiento considera que dicho Portal es histórico en los anales de la población, no teniendo otra entrada por aquella parte resulta estrecho para pasar los carros cargados de gavillas y alfalfa, acordándose que antes de proceder a la formalización del expediente de expropiación a su actual propietario Sr. Anselmo Duch se entreviste el Sr. Alcalde y otro miembro de la Corporación con el referido Sr. Duch a fin de formalizar el contrato de lo cual darán cuenta en la próxima sesión que se celebre. Para que acompañe al Sr. Alcalde queda designado el gestor de Obras Públicas Sr. Gou.
  • 1948, 3 de gener. Referente a la Comisión nombrada para la adquisición del llamado “Portal del Señó” no se han puesto de acuerdo con el Sr. Duch.
  • 1948, 3 d’abril. … la Presidencia recuerda que ya en otras ocasiones se ha hablado de ensanchar el portal llamado “del Señó” pero hay la dificultat de que según manifiesta Don Anselmo Duch, las paredes y cubierta son de su pertenencia. Como considera la Corporación que el Sr. Duch estaria en este momento en disposición de ceder al Ayuntamiento el derecho de las citadas paredes sin llegar a la expropiación forzosa, siempre desagradable en poblaciones de escaso vecindario, se encarga que el Alcalde Sr. Heras y el Sr. Gou se entrevisten con el Sr. Duch y presente proposición de venta al Ayuntamiento, señalando el precio que considere valen las citadas paredes, y si es posible todo el edificio, ya que sería muy útil al Ayuntamiento para depósito o matadero ya que se encuentra casi a las afueras de la población.
  • 1948, 14 d’abril. Seguidament el Sr. Alcalde pone en conocimiento de la Corporación que se ha entrevistado con el Sr. D. Anselmo Duch para la compra del llamado “Portal del Señó” manifestando que la propuesto del Sr. Duch era de cinco mil pesetas todo el edificio y 2000 pesetas el portal solo. El Ayuntamiento considera exagerados los precios propuestos por el Sr. Duch y acuerdan lo siguiente: Que el Sr. Gou se entreviste con el repetido Sr. Duch y le ofrezca por el portal 750 u 800 peseteas y que el resto del edificio no interesa ya que se trata de un rincón inútil, inservible para el Ayuntamiento. Del contrario, si el Sr. Duch no procura proponer un precio justo al repetido portal, el Ayuntamiento aún sintiéndolo mucho, se verá precisado a recurrir a la expropiación forzosa del citado inmueble, por necesitar su derribo para ensanche de via publica en aquel lugar.
  • 1950, 19 d’octubre. El sr. Alcalde comunica asimismo que D. Catalina Serrats ha propuesto en nombre de su hija (Maria Noguera Serrats) la venta al Ayuntamiento de la casa núm. 1 de la Calle de Escudillers. El Ayuntamiento lo toma en consideración y pide al Sr. Interventor si hay capital disponible para la compra de la referida casa, contestando el Secretario Interventor que durante este año no es posible pero que si el Estado paga los atrasos de 1948 y 1949 que suman mas de veinte mi pesetas, a pesar de que la mayoría de ellas estan comprometidas pueda que sobrara de algún capítulo. El Alcalde dice a la Comisión de Obras Públicas que en este caso puede entrar en negociaciones y si interesa la oferta al Ayuntamiento puede formarse el expediente de adquisición si se acuerda.

Anys més tard, el portal havia canviat d’amo. Ara consta com a propietat d’Amadeu Recasens i la seva esposa Maria Noguera Serrats. Maria (coneguda per Maria Peua) havia nascut a Cabanes, mentre que l’Amadeu venia de Barcelona. El 1956, la parella tenia casa al número 6 de la plaça de l’Ajuntament.

  • 1955, 24 d’abril. … Es objeto de comentario … la necesidad sentida para el pueblo de que la casa-portal propiedad de Don Amadeo Recasens, vecino de Barcelona, desaparezca. Y teniendo en cuenta que este Sr. viene muy amenudo Se Acuerda: gestionar del mismo su adquisición a fin de demoler la misma, facilitando el mayor acceso a todos los carruajes y vehículos en general que vienen cargados procedentes del camino de la Font o camino de Peralada.

La demolició es va portar a terme tres anys després:

  • 1958, 26 d’abril. … Igualmente se da cuenta de la petición formulada por los consortes D. Amadeo Recasens [Socias] y Da Maria Noguera [Serrats] en súplica de cambio de alineación de la casa o finca de su propiedad, de la calle Escudillers o Reverendos mártires, immediata al “porchu” de la entrada de la población, por la parte del cementerio, conforme al croquis adjunto, lo que tiende a hacer desaparecer el ángulo recto o rinconcito existente, logrando con ello una perfecta línea recta de la fachada de su edificio, donde proyectan reconstruir una o dos viviendas, conforme al proyecto que someterán a la aprobación de esta Corporación, cediendo ello, a cambio de la pequeña ocupación de via o espacio libre, el derribo del “porchu” que en varias ocasiones se les había interesado; derribo que corre de cuenta y riesgo del Ayuntamiento … Se acuerda: aceptar la propuesta de alineación de la casa nº 1 de la calle Escudillers … Aceptar la oferta de cesión del “porchu” o “portal” de entrada a la población, que antiguamente fue puerta de la muralla de la localidad, previo derribo, a fin de facilitar el transito de los carros y vehículos en general con carga de alfalfa u otros productos agrícolas … Correrá de exclusiva cuenta del Ayuntamiento el derribo del “porchu o portal” para lo cual oportunamente se contratará el personal oportuno y el traslado de piedras y demás materiales existentes.
  • 1958, 26 de juliol. D. Amadeo Recasens Socias, vecino de Barcelona, solicita permiso para construir dos viviendas en la finca solar o patio, señalado de número 1 de la calle Escudillers de conformidad al proyecto presentado. Se acuerda Autorizar su construcción, sujetándose empero a las normas que prevé la Orden de 29 de febrero de 1944 y demás de general aplicación ...
    … Y por último, de conformidad al acuerdo del 26 de abril último respecto a la cesión y derribo del “porchu”, atendida la oferta de derribo gratuita formulada por el industrial albañil Sr. Llanet, condicionada a retirar los escombros, tanto del expresado portal como de la pared próxima al mismo, a derribar para la construcción de las vivienda de D. Amadeo Recasens, Se acuerda: aceptar la oferta, quedándose en su compensación los materiales aprovechables existentes. Los escombros serán sacados por los propietarios de los predios vecinos del llamado “Camí de la Pedra d’en Bes” para reparar aquel camino.

Una vegada enderrocat, el portal encara fou motiu de dedicació per part de l’ajuntament, degut a què la zona, als afores del poble, es va convertir en abocador d’escombraries.

  • 1960, 26 de març. L’Ajuntament paga 1.056 pts al paleta Vicenç Llanet per: trabajos y material invertidos en reparació paso “Portal del Senyó”.
  • 1961, 28 d’octubre. S’autoritza a Vicenç Ylla Llombart per treure el dipòsit d’escombraries de l’entorn del Portal del Senyor, netejant-lo cada un o dos mesos. A partir d’aquesta data i de manera periòdica l’Ajuntament recull les escombraries i neteja el Portal del Senyor, cosa que fa pensar que la zona era utilitzada com a abocador.

Plànols amb la situació de les muralles i els portals

Plànols: bibliografia

  • Segle XVII (finals). Plano de la villa de Cavanes y su territorio. Autor: desconegut. Procedència: Ministère de la Défense. SHAT. Pavillon des Armes. L2 B3 117 4.4.B.480. Chateau de Vicennes. Font: Castells, Ramon M. [i altres]. Ciutats de Girona : catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona : Ajuntament de Girona, 1994
  • 1700 (aproximadament). Plano de la villa de Cavanes – Territorio de Cabanes. A: “Vilabertrán (Gerona) (Territorio) Mapas topográficos. Anterior a 1716”.
  • 1823. [Manuscrit] Reconnaissance a la boussole et a vue autour de Sn. Fernando [Figueres] (mapa 6). Autor: França. Exèrcit. Corps du Génie. Plànol aixecat probablement durant la guerra del Francès (1808-1814).
  • 1823/24. Cabanes. Autor: Lebas, Bedigie, Delhaye. Procedència: Ministère de la Défense. SHAT. Archives du Génie. Article 14. Chateau de Vicennes. Plànol extret del mapa: Plan de Figuieres et des environs …. Font: Castells, Ramon M. [i altres]. Ciutats de Girona : catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona : Ajuntament de Girona, 1994
  • 1854. Plano geométrico de las Balls de Comuns, situadas al lado de la muralla del pueblo de Cabanes / [Rafael Batlle. 1854]. Font: Castells, Ramon M. Ciutats de Girona : catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Girona : Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona : Ajuntament de Girona, 1994. Fitxa 373

Portal de les Eres i portal de la Sèquia

  • Portal de les Eres, conegut també amb els noms de: portal del Pedró, de la Cavalleria, del Puig, de can Brugat o del carrer Espolla, es trobava al carrer d’Espolla, prop d’on ara hi ha el trull Ylla, fundat per Andreu Brugat, el pedró del municipi i els camps del Puig de la Cavalleria.
    Després de la primera guerra carlina, va quedar molt malmès i es va decidir enderrocar-lo. Posteriorment, en els moments de perill, va ser aparedat per impedir l’entrada dels enemics.
    • 1842.- Acord firmat pel secretari municipal per tal de dur a terme l’enderroc del portal de la Cavalleria, amb el vist-i-plau del comú. ACAE110-114-T1-28
    • 1873 (tercera guerra carlina).- … y acto seguido acuerdan: que se proceda, desde luego, a poner los portales como tiene de costumbre la población habilitando los mismos si están en aptitud de servir y encaso contrario que se hagan nuevos; aparedar el otro llamado de Brugat aparedarlo fuertemente … Acta del Ple Municipal, 27 de febrer de 1873
    • 1874.- … que el Ayuntamiento ecsaminase con detención las obras medio destruídas por los carlistas sobre todo las de la entrada de la Iglesia mayor y las del punto denominado de la calle Espolla de la salida del pueblo de cerca de can Brugat, las cuales amenazan ruina y algun día serán causa de alguna desgracia personal … Acta del Ple municipal, 27 de juliol de 1874El n
      • Segurament se li donà el nom de portal de les Eres perquè era el punt per accedir a les moltes eres que hi havia a la banda nord del nucli urbà. Un document del fons de Can Carreras (ANC1-1187-T-22) de l’any 1470 descriu una era situada al Reliquer que afronta amb altres dues eres … cosa que passa en altres documents. de la mateixa època.
  • Portal de la Sèquia (c/ Canal), conegut també com a portal del Molí, de Figueres o d’en Porrís, es trobava a l’encreuament entre els actuals carrers: dos de maig i Canal.
    No es té cap dada de la seva demolició, només en tenim alguna referència a partir de les guerres carlines quan, el 1873, encara conservava la seva funció de defensa.
    • 1873.- … nombrar a Don Salvador Llensa y Ribas encargado de los de la puerta de Figueras o den Porris; y a Don Jaime Rebarter y Valls, de los de la puerta de Peralada o del Señó, con la obligación ambos de cerrar y abrir los espresados a las horas que oportunamente y por medio de pregón se designará … Acta del Ple Municipal, 13 d’abril de 1873
      • El paratge situat fora muralles, al marge dret del rec del Molí i proper a aquest portal, tenia el nom de “Quadró del Portal del Molí”


by Deixa un comentari

Els Ribas de Boadella

Els orígens familiars de l’Antoni Ribas de Conill es troben en la parella formada per Pere Ribas Bonal, del mas Ribas de Boadella i Anna Maria Maimó Casadevall, del mas Maimó, de Cabanes (ara mas Ribas).

Més informació: Cabanes. Casals amb història

A Boadella, el cognom Ribas es troba documentat des del segle XV. Actualment encara hi ha dos masos, construïts en època medieval, que conserven el record del nom de la família:

  • El mas Ribas del Pla, actual can Bió, que va ser propietat dels Ribas de Cabanes fins al segle XX
  • Can Benet, conegut també i certificat documentalment com a mas Ribas d’Amunt, i probablement el primer mas Ribas de Boadella.

Diferents publicacions ens parlen del Ribas de Boadella

  • L’article «Cases pairals de Boadella», de David Serra Busquets, publicat per l’Associació Cultural i Juvenil Amics de Boadella d’Empordà dins el Programa de la Festa Major de 2010, on apareixen diferents personatges de la família Ribas a partir del segle XVI.
  • La monografia “Les valls de Boadella i les Escaules”, del mateix autor, també s’explica que degué ser al llarg del segle XVII quan els Ribas es van constituir en dues branques. Mentre una família es quedava al mas de can Benet, l’altra, sorgida d’aquesta, fundà el mas de can Ribas del Pla, actual can Bió, a la carretera que va de les Escaules a Pont de Molins. La família d’aquest mas va ser l’origen dels Ribas de Cabanes i en van ser els propietaris fins que el van vendre, cap a l’any 1936.
  • El llibre “A l’escola falta gent!. Les escoles de les Escaules i Boadella d’Empordà”, de Pere Salvatella i Armengol i Núria Trobajo i Pujada, editat per l’Ajuntament de Boadella d’Empordà el 1998, recull l’article de David Serra «Els carrers del poble». Quan parla del carrer Nou hi diu textualment: El carrer data de finals del segle XVIII i fou edificat sobre uns terrenys de la família Ribas de Cabanes. Encara a principis del segle XX les cases del carrer pagaven censos a aquesta família.
  • Dos documents notarials que parlen de Pere i Quirç Ribas també ajuden a conèixer qui foren els Ribas de Boadella i quin era el seu patrimoni: un censal del 1759 i un capbreu del 1769.
  • El llibre del senyor Marcé, secretari de l’Ajuntament, recull notícies entre històriques i populars sobre els orígens Boadella i les Escaules, la fundació de l’església, i una relació de cadascuna de les cases del poble amb els seus veïns, motius de les cases …  (1915-1916) [Llibre] Foli 207. ACAE110-64-T1-428

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El document, de principis del segle XX, descriu:

  • Can Ribas o mas d’en Ribas – propietat des de molts anys enrere dels Ribas de Cabanes. Conté la relació de masovers
  • Can Benet – un dels masos més antics de Boadella. Propietat dels Ribas
  • Carrer Nou – edificat sobre una finca de can Ribas de Cabanes

Els Ribas de Boadella
Arbre geneològic

  • Joan Ribas (Boadella)
  • Rafel Ribas, fill de Joan. Natural de Boadella on va néixer a la segona meitat del segle XVII. El 14 de novembre de 1693, Rafel va obtenir llicència eclesiàstica per casar-se amb Maria Bonal, de Terrades.
  • Dels seus fills només coneixem a Pere Ribas Bonal (Boadella,1695?-El Far,1769?) qui, pels volts de 1725, es va casar amb Anna Maria Maimó Casadevall, de Cabanes.
    Suposadament van viure un temps a Boadella, on van néixer Margarida, Dorotea i Rafel. A finals de 1728 o principis de 1729 la família es va traslladar a Cabanes on, el març de 1729 moria el seu fill Rafel, nat vuit mesos abans a Boadella. El 1730, Quirç, l’hereu, va néixer a Cabanes i també Maria i Miquel.
    El gener de 1743, Anna Maria Maimó va morir als quaranta-dos anys d’edat i, el desembre del mateix any, Pere Ribas es casava en segones núpcies amb Maria Casadevall, vídua de Josep Daniel, de Garriguella. Van tenir quatre fills, que van néixer a Cabanes: Magdalena, Vicenç, Josep i M. Àngela. Pels volts de 1750 la família es traslladà a l’heretat de «Dalt al Puig» del Far, on van fer de masovers. Es desconeix el motiu de la mudança, que podria estar motivada per unes millors condicions de la masoveria en un poble que els era familiar, ja que Maria hi havia viscut amb el seu primer marit, o potser perquè Francesc Maimó, el nou hereu del mas de Cabanes, ja s’havia casat i no es preveia que Quirç Ribas tingués cap opció a l’heretat Maimó. El 1763 Maria Casadevall va fer testament i, possiblement, morí poc temps després.
    Quatre anys més tard, el 1767, Pere Ribas es casava en terceres núpcies amb Maria Boixeda, vídua de Joan Marunys i el 1769 ja havia mort.
  • Quirç Ribas Maimó (Cabanes, 1730 – ?), l’hereu dels Ribas, tenia uns vint anys quan va deixar Cabanes per anar al Far amb la família. Va ser en aquest poble on, el 1755, es va casar amb Caterina Daniel, la seva germanastra. Entre 1756 i 1770 van tenir vuit fills. Un d’ells, Josep, va ser-ne l’hereu.
    El 1773 Quirç es casava per segona vegada, ara a Tossa, amb Clara Vidal Esteve, vídua de Guerau Vidal, negociant de Tossa de Mar, i tenia una filla.
  • Tres anys després, el 1776, Josep Ribas Daniel (El Far, 1760 – Cabanes, 1834), fill de Quirç, es va casar a Tossa amb la seva germanastra, Anna Vidal Esteva. Entre 1777 i 1791 van tenir almenys sis fills, tots nats a Tossa, dels quals Antoni, que havia nascut el 1787, va ser l’hereu.
    En un moment indeterminat, però abans de l’any 1819, Josep Ribas i Anna Vidal van deixar Tossa per instal·lar-se a Cabanes. Amb ells devien venir almenys Antoni, l’hereu, i Ramon, però també Clara Vidal Esteve, la mare de Josep.
    Josep Ribas Daniel va morir a Cabanes el 1834 deixant cinc fills vius. És probable que fos ell qui adquirí l’antic mas Maimó i qui va impulsar la rehabilitació per convertir-lo en el nou casal dels Ribas.
  • Antoni Ribas Vidal, l’hereu, (Tossa, 1787 – Cabanes, 1877) tenia quaranta-cinc anys quan, el 1832, es va casar a Garriguella amb Margarida Vidal Domènech, filla de l’hisendat Pere Vidal Planes i de Maria Domènech, natural del Rosselló. Entre 1834 i 1852, Antoni i Margarida van tenir tres nois, Josep, l’hereu, nat el 1834, Joaquim i Víctor, i quatre noies, Teresa, Antònia, Pilar i Roser.
  • El 1870 Josep Ribas Vidal (Cabanes, 1833 – 1914), el nou hereu del mas Ribas, es va casar a Cabanes amb Dolors de Conill i Solà, filla d’Ignasi de Conill i Ignàsia de Solà, propietaris del casal de can Carreras. Van tenir tres fills, Maria, Concepció i el reconegut astrònom Antoni Ribas de Conill, l’hereu.

Documents relatius a la propietat del mas Ribas de Boadella:

  • 1759.- Censal (Fons ACAE111-93-T1-1/Districte Notarial de Figueres (AHG)- Manual (1759)
    Signat el 8 d’octubre de 1759
    Notari: Josep Aloy i Llach
    • Pere Ribas Bonal, el seu fill Quirç Ribas Maimó i l’esposa d’aquest, Caterina Daniel, venen un censal per l’import de 175 lliures a la comunitat de preveres de Sant Pere de Figueres, un import que redimiran pagant 5 lliures i 5 sous anuals. Pere i Quirç signen com a propietaris útils del mas Ribas de Boadella i Caterina com a propietària de l’heretat de can Daniel de Garriguella, heretada del seu pare. Fan fermança: Josep Forcada, metge de Llers, i cunyat de Quirç Ribas i Joan Baptista Batlle, adroguer i propietari de Figueres. El notari és Josep Aloy i Llach, de Figueres. Pere i Quiç asseguren el pagament de la fermança que pugui obligar a Joan Baptista Batlle amb l’import de l’arrendament anual del mas Ribas (110 lliures) que reben del seu masover Isidre Bertran, natural de Sant Llorenç de la Muga.
    • El mateix dia signen el document d’indemnitat i consigna en el qual es comprometen davant els avaladors a redimir el censal al cap de tres anys i a pagar les pensions anuals, per la qual cosa posen com a fiança l’import de l’arrendament del mas Ribas.
  • 1769.- Capbreu (ACAE111-93-T1-1. Districte Notarial de Figueres AHG).
    Signat el 24 de maig davant el notari d’Arles Miquel Julià
    Procuradors: Rafel de Noell, cavaller, i Francisco Maler, doctor en drets
    Propietari útil dels béns capbrevats [el mas Ribas -abans mas Palaus-]: Quirch Ribas (ara veí de Tossa de Mar), fill de Pere Ribas Bonal.
    • El domini directe del mas recau en tres germanes que ostenten el càrrec de baronesses del castell i lloch de Boadella: Caterina Camps, donzella; Teodora Camps, muller del señor Francesc Maler, i Margarida Camps y de Noell, viuda de Rafel de Noell, Baró de Bilaró. Les tres dones són hereves a parts iguals del seu germà Abdó Camps i de Torrent, Burguès Noble de Perpinyà.
      Bens capbrevats que Quirç declara posseir: com a fill y hereu universal de Pere Ribas, difunt, pages de dit lloch, al qual pertanyia com a fill de Rafel, y a est com a fill de Joan Ribas, pages de dit lloch, al qual li espectaba per nou precari ne obtingue dels senyors de dit lloch ab acte rebut en poder del Dt. Anton Batlle notari de Barcelona als vint y set agost de mil sis cents y dos.
      • Propietat a Boadella:
        • casa
        • Camp de 8 vessanes (abans d’en Cadamont)
        • Coma dels Padaus (Palaus), 6 vessanes
        • Muntanya amb bosc
        • Pla de Palau, 2,5 vessanes
        • Platja verdal (terra inculta), 5 vessanes
        • Del Rec, peça llarga i estreta
        • Juncans, 5 vessanes
      • Propietat a Terrades: La Cot, 1 vessana. Podria formar part de l’heretat de la mare de Quirç Ribas

La propietat havia estat establerta a Benet Ribas l’11 de maig de 1561, davant el notari: Joan Honorat Jovell, de Barcelona. El 26 de juliol de 1587 es va signar un capbreu a favor de Benet Ribas, el 26/7/1587 amb el notari Josep Fexas, de Lladó i el 27 d’agost de 1602 se’n signà un altre amb el notari Anton Batlle, de Barcelona.


by Deixa un comentari

Aquy se trubarà …

Pere Serra i Prim. Aquy se trubarà … Llibreta de memòries d’un pagès de Cabanes. Pere Serra i Prim (Cabanes,1820-1889). Introducció i notes a cura d’Antònia Gimbernat i Gou. Ajuntament de Cabanes, 2022

Al llarg de la seva vida, Pere Serra i Prim va deixar constància escrita de les seves vivències familiars, del que passava al seu entorn i també d’alguns dels episodis que van marcar la política de l’època.

Com a paborde de l’església, ens ha transmès un bon testimoni de les pràctiques religioses del poble, dels capellans que regien la parròquia i de les obres que es feien al temple.

La seva llibreta de memòries és un valuós document per conèixer detalls de les guerres carlines en terres empordaneses i descobrir la història i els fets viscuts a Cabanes durant el segle XIX.

Coberta || Ressenya de la presentació

Vegeu també:
Pere Serra i Prim (abril,1820-juny,1889) | Llibreta de memòries digitalitzada (ACAE)

ÍNDEX

  • Introducció
  • Pere Serra i Prim (1820-1889). Pagès i cronista de Cabanes
  • Enric Miró i Serra (1875-1960). Net de Pere Serra i Prim. Combatent a la Guerra de Cuba
  • Genealogia de les famílies Serra i Miró
    • Genealogia de la família Serra
    • Genealogia de la família Miró
  • Cabanes al segle XIX
    • Les guerres carlines
    • Primera Guerra Carlina (1833-1840)
    • Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners (1846-1849)
    • Guerra d’Àfrica (1859-1860)
    • Revolució de 1868. Junta Revolucionària de Cabanes
    • Tercera Guerra Carlina (1872-1876)
    • Primera República (1873-1874)
    • El dia a dia dels veïns de Cabanes
    • Recull d’esdeveniments (Cabanes, 1800-1899)
  • Llibreta de memòries de Pere Serra i Prim (Cabanes, 1820-1889)
    • Fitxa del document
    • Crònica històrica
    • Memòries familiars i crònica local
    • Llibreta de comptes
  • Annex
    • Actes del Ple de l’Ajuntament de Cabanes
    • Fonts documentals i bibliografia

Acte de presentació del llibre, 4 de novembre de 2022
Fotos i Ressenya de la presentació

Premsa i xarxes socials:


by Deixa un comentari

Visita de la Verge de Fàtima (1950)

La Verge de Fàtima és una de les designacions atribuïdes a la Verge Maria, que segons els relats de l’Església catòlica, es va aparèixer a tres infants pastors, a Fàtima, una localitat portuguesa, entre el 13 de maig i el 13 d’octubre del 1917. Els tres pastorets de Fàtima eren Llúcia de Jesús dos Santos i els seus cosins, Francesc i Jacinta Marto.

L’any 1950, amb motiu de la celebració de l’any sant, l’església va organitzar un pelegrinatge de la imatge de la Mare de Déu de Fàtima que la portà a recórrer moltes poblacions de Catalunya.

  • Carrer Colón. La Verge acompanyada dels veïns i tres “pastorets”
  • Vida Parroquial, 16/6/1950
  • Vida Parroquial, 16/6/1950

A principis d’estiu de 1950 la imatge arribava a l’Empordà. El 23 de juny era a Figueres, el dia 24 a Cabanes i d’aquí va passar a Cantallops, La Jonquera i altres poblacions.

Cabanes, igual com a pertot arreu, va engalanar els carrers i la imatge va ser passejada pel poble amb l’assistència de veïns i autoritats. La comitiva estava encapçalada per dues nenes i un nen, vestits de pastors, i un xai, que representaven els pastorets a qui es va presentar la Verge. Eren Àngels Tuébols, Quimeta Lloveras i Miquel Salleras. L’Ajuntament va col·laborar a l’acte amb l’aportació de 500 ptes. malgrat l’opinió en contra de l’alcalde Heras i el regidor Pellicer.

Aquells anys a l’escola es cantava l’himne de la Verge de Fàtima: El tretze de maig la Verge Maria baixà des del cel a Cova d’Iria. Ave, Ave, Ave Maria ….

Recull de premsa: Vida Parroquial:  16/6/1950 | 27/6/1950 |