Creu de terme o peiró. Monument en forma de creu que serveix per a indicar el lloc on fineix el terme d’una vila o ciutat. Sempre se situava al costat d’un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població
Pedró. Pedra posada en terra per sostenir un altar o una creu i des d’on es beneeix el terme
Santa Missió. Les Santes Missions eren campanyes evangelitzadores que organitzaven els bisbats i que consistien en un seguit de prèdiques per tal de revitalitzar la fe i la pràctica religiosa als pobles. Per prolongar els efectes d’aquestes campanyes de vegades es deixava un element permanent com una creu.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
A Cabanes conservem una creu a l’entrada del poble que es va aixecar per aquest motiu, per commemorar la “Santa Missió” que va tenir lloc entre els dies 16 i 28 del mes de març de 1943, essent capellà, Mn Pere Serrat i bisbe, Josep Cartañà Inglés. Els predicadors de la Missió foren: Antonio Togores i José Balletbó.
Gràcies a en Josep Serra (Fredo), podem saber que la creu va ser construïda a Figueres, a can “Rosset” (es desconeix el nom real), i els encarregats de transportar-la i muntar-la van ser el mateix Josep Serra, en Josep Gibert (paleta), en Miquel Prim i en Vicenç Gimbernat.
Situada al sud del nucli urbà de la població de Cabanes, a escassa distància del poble i l’encreuament entre el camí de l’Ullal i la carretera GIV-6024. Es tracta d’una creu situada damunt una plataforma de planta quadrada, formada per dos graons. La creu és llatina amb els braços rectes decorats amb motius florals. Aquests braços es troben units mitjançant quarts d’esfera que dibuixen una aurèola, al centre de la qual hi ha gravat l’anagrama de Jesús. La creu presenta un basament rectangular, a mode de pedestal. La construcció és bastida amb formigó.
A l’edat mitjana i moderna es posaven creus de terme i/o fites per senyalitzar llocs de pas i límits del territori.
A la sortida del nucli urbà, també es posaven creus per “comunir” el terme amb oracions per tal de conjurar el mal temps i altres tipus de perills i amenaces. Més endavant se’n posaren per commemorar fets religiosos.
Fa molts anys, al pedró, hi havia hagut una altra creu. Aquesta, segurament fos una veritable creu de terme des d’on, a banda de donar la benvinguda als visitants, es beneïa el terme. Antigament la zona que va del poble a la Muga era un terreny d’aigualleixos i pastures, mentre que la majoria dels camps conreats eren a la part de tramuntana, per tant el pedró havia de ser l’indret més idoni per beneir el terme.
Sembla que el s. XII ja hi havia una creu.
1163.- Referència a una creu situada al Comtat de Peralada a Sant Vicenç de Cabanes Font: “Creus de terme” de Josep N. Pujol i Toni Cruanyes (col. Quaderns de la Revista de Girona)
Possiblement el 1604 es va reconstruir, al mateix lloc o en un lloc proper. D’aquesta creu només se’n conserva el peu de pedra, amb una data gravada i es desconeix què se n’ha fet de la creu, que també devia ser de pedra. Sembla ser que la creu es va trencar arrel de l’aiguat de sant Miquel, de l’any 1913 (Font: Josep Serra, “Fredo”)
Un informe del 1944, explica que la creu va ser “destruida hace más de 40 años, por acción del tiempo”.
Tampoc sabem qui va fer alçar la creu i per què, però hi ha una coincidència curiosa entre la creu del pedró i la pica baptismal ja que als dos llocs trobem la data de 1604. A principis del segle XVII, Francesc Jofre de Rocabertí, comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, s’intitula també senyor de les baronies de Vilademuls, Navata i Sant Llorenç de la Muga i del castell de Cabanes (1). Tenint en compte que al peu de la pica hi ha les imatges d’un castell i de l’escut dels Rocabertí, no seria estrany que quan el comte de Peralada va venir a prendre possessió del castell aprofités per oferir la pica a la parròquia. La creu del pedró tant podria ser un regal més del comte com una ofrena del Bisbat o del mateix poble per celebrar l’esdeveniment. Aquesta mateixa data es troba a l’escut de la porta i a la llinda del balcó de la casa Vanover del carrer Canal.
(1). AHG-Notaria de Peralada, Primus liber notularum del notari Miquel Garau, núm. 498, f. 109 r
Descripció de la Creu: Situada al sud del nucli urbà de la població de Cabanes, a escassa distància del poble i l’encreuament entre el camí de l’Ullal i la carretera GIV-6024. Es tracta d’una creu situada damunt una plataforma de planta quadrada, formada per dos graons. La creu és llatina amb els braços rectes decorats amb motius florals. Aquests braços es troben units mitjançant quarts d’esfera que dibuixen una aurèola, al centre de la qual hi ha gravat l’anagrama de Jesús. La creu presenta un basament rectangular, a mode de pedestal. La construcció és bastida amb formigó. A: Patmapa.gencat.cat
El 17 de març de 1944, el Govern Civil de Girona, a instàncies del Director General d’Aministració Local, va enviar una circular a l’Ajuntament demanant quines creus hi havia hagut al municipi, quines s’han destruit, quines existeixen i quines s’han de reconstruir. No havent rebut resposta, el 13 d’abril es va enviar un nou requeriment i el 6 de maig, es retorna el formulari complimentat, explicant que s’ha buscant informació entre els veïns de més edat per tenir notícies d’una creu deteriorada i que de moment no es tenen fotos de la nova creu.
El Ple Municipal del 12 de març de 1944 esmenta una Circular de 14 de febrer de 1944 en la 1ue se ordena sean reparadas y reconstruidas las Cruces de Término. Esta circular casi no afecta a esta población debido a que la única cruz que existía desde tiempo immemorial en el cruce de caminos del Padró, despareció por virtud del tiempo desde hace también muchos años. En la actualidad sólo existe la colocada recientemente en la carretera de Figueras en recuerdo de la Santa Misión.
Abelard Fàbrega Esteve (o Esteba)
(Cabanes, 1894-Mèxic, 1991) Pedagog i editor. Fill de Maria Esteve Matlleria, mestra de l’escola de nenes de Cabanes del 1893 al 1916.
Fill de Salvador Fàbrega i Bosch, ferrer, natural de Sant Mori, i de Maria Esteve i Matlleria, mestra, natural de Figueres, Abelard Fàbrega va néixer a Cabanes, el 20 de desembre de 1894. La seva mare, Maria Esteve, va ser mestra de l’escola de nenes de Cabanes des de 1893 fins a 1916 i segurament aquest és el motiu pel qual Abelard va néixer al nostre poble.
Registre de bateig
De petit, va viure entre Cabanes i Figueres. El 4 de desembre de 1906, pocs dies abans de complir els 12 anys va quedar orfe de pare i aviat va haver de treballar per pagar-se els estudis. El 1912 donava classes a Palafrugell i entre 1915 i 1917 va estudiar magisteri a l’Escola Normal de Girona. El 1918, després de guanyar les oposicions d’ingrés al magisteri amb el núm. 1, va exercir com a mestre a Llagostera. Tot i que només hi va residir quatre anys, va destacar per les seves actuacions pedagògiques, va fomentar l’ús del català, seguint les normes creades recentment per Pompeu Fabra i va ser el primer mestre al poble que va fer practicar l’excursionisme. També va ser fundador de la Unió Sport Club Llagostera, el primer club que va existir a Llagostera.
El 1923, Abelard es va casar amb Ma Assumpció Costal i Gispert, mestra de l’Ateneu Igualadí, filla d’Àngel Costal i Marinel·lo, mestre d’Espolla, i d’Anna Gispert i Soler. Aquest mateix any es va traslladar a Igualada, on també va exercir de mestre. Va ser director de l’Ateneu Igualadí i Secretari General de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament. Durant aquests anys va dirigir colònies d’estiu, participà en diferents seminaris pedagògics i fundà l’Associació d’Estudiants, mentre es relacionava amb personatges destacats del món cultural gironí: Rafel Masó, Valentí Fargnoli, Josep M. Dalmau, Cassià Costal, Santaló …
El 1931, es traslladà a Barcelona, després de guanyar una plaça a les escoles públiques de la ciutat. Entre 1931 i 1933, va ser secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona i va participar en els moviments de renovació pedagògica. Implicat en la política de l’època, va ser militant i membre del consell directiu de la Unió Socialista de Catalunya. Quan, en esclatar la Guerra Civil, es va constituir el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), va ser nomenat president de la comissió de cultura. Políticament formà part de la Unió Socialista de Catalunya i del PSUC des del moment de la constitució, el juliol de 1936.
El 1939 es va exiliar, després de passar un temps al camp de Saint Cyprien fou enviat a Mèxic pel Comitè central del PSUC, però abandonà el partit el mateix any en desacord amb el pacte germano soviètic.
Separat de la seva primera esposa, a Mèxic es va tornar a casar amb Joana Just Montané, una antiga alumna de l’Ateneu Igualadí que també era mestra. Després de treballar durant uns anys com a agent comercial, es va dedicar a l’edició de llibres sobre ensenyament i llibres tècnics i científics, per la qual cosa la Cambra d’Editors de Mèxic li va atorgar el premi “Juan Pablos”.
El 1982, Abelard Fàbrega i la seva esposa van donar al Museu de l’Empordà una col·lecció de pintures, dibuixos i gravats d’artistes catalans que, com ells mateixos, van viure a l’exili mexicà. Durant les Fires de la Santa Creu de 1983, es van exposar, al mateix Museu, 50 quadres dels més de noranta que formen el llegat d’Abelard Fàbrega. Aquest mateix any, l’Ajuntament de Figueres els va concedir la “Fulla d’Argent de Figuera” per la seva fidelitat a la terra empordanesa. Mentre que a Llagostera li van dedicar alguns articles al seu «Butlletí» i li van retre un homenatge.
El matrimoni Fàbrega-Just també van constituir una biblioteca de llibres d’art i cultura mexicana que van cedir a la Biblioteca de Catalunya. El seu arxiu personal que comprèn els anys 1944-1953 es troba inventariat a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
El 16 de maig de 1991, Abelard Fàbrega va morir a Alvaro Obregón (Mèxic DF). Tenia 96 anys.
Entrevista (Hora Nova, 25/10/1983) i biografia (Autora: Inés Padrosa Gorgot)
… Nascut a Cabanes al 1894 de pares empordanesos exercí de mestre i professor a Llagostera, Igualada i Barcelona.
Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà.
«Per l’Empordà —ens diu Abelard Fàbrega— hi vaig tornar a passar a primers de febrer del 1939 quan marxàvem cap a l’exili, vaig passar uns dies allotjat a Can Jordà. Aquells dies estaven bombardejant i recordo que el Ministeri de Treball havia instal·lat les seves oficines a Can Cusi, on ara hi ha un banc, i va caure una bomba en el jardí que va matar dues persones. De Figueres vam anar cap El Portús i vàrem passar la frontera xino-xano a peu cap el camp de concentració de Sant Cebrià. D’allà gràcies a la duquessa Athall, diputada socialista francesa, em traslladaren a mi i a altres a un Centre de Recuperació de Narbona des d’on vaig poder marxar cap a Mèxic». Els primers anys de l’exili van ser com per a molts força díficils. «Jo vaig fer una mica de tot, des de publicitat fins a vendre aigua mineral, vaig treballar de representant. Vaig tenir una papereria i als 60 anys vaig fundar amb l’editor Reverté de Barcelona l’editorial del mateix nom a Mèxic dedicada a llibres de text. Poc abans de cumplir els 70 anys fundava amb un editor cubà «Publicaciones Culturales S. A.» que ha arribat a exportar a Amèrica Llatina. Fruit d’aquest a tasca és el premi que l’any passat li atorgà al Mèrit Editorial la Cambra de la Indústria d’aquell país … … Totes aquestes coses recordava dies enrera Abelard Fàbrega en ocasió de la seva visita a Cabanes. En aquest poble hi va viure fins a la mort del seu pare, Salvador Fàbregas, de professió ferrer i fill de Sant Mori, ja que llavors hagué de traslladar-se a Figueres on comença a treballar d’aprenent a «Can Fina» en una botiga de robes. Per aquella mateixa època comença a estudiar el batxillerat que el permetri a anar a l’Acadèmia Palafrugellenca primer i després a la Normal de Girona on obtingué el títol i al 1918 una plaça de mestre a Llagostera …
El 19 de desembre de 1923, Abelard Fàbrega es va casar a Espolla, amb Ma Assumpció Costal i Gispert, mestra de grau elemental de l’Ateneu Igualadí, filla d’Àngel Costal i Marinel·lo i d’Anna Gispert i Soler.
En les darreries del present mes, s’anuncia la boda del distingit director de les Escoles de l’Ateneu Igualadí, n’Abelard Fàbrega, amb la senyoreta Maria Costal, intel·ligent professora de les mateixes escoles. A: L’Eco d’Igualada, 5/12/1923
En l’església parroquial de Sant Jaume de Espolla, s’efectuà el prop passat dia 19, a les onze del matí, l’enllaç matrimonial del distingit i intel·ligent director de les Escoles de l’Ateneu Igualadí, n’Abelard Fàbrega i Esteve amb la senyoreta Maria Costal i Gispert, avantatjada professora de les mateixes escoles. Acabada la cerimònia religiosa, els novells esposos emprengueren un viatge cap a Marsella, Niça, Montecarlo i altres capitals. Desitgem a la joiosa parella un sens fi de felicitats en el seu nou estat. A: L’Eco d’Igualada, 29/12/1923
El Director de les Escoles de l’Ateneu senyor Abelard Fàbrega i la seva esposa s’han traslladat al poble d’Espolla (província de Girona) per passar vacances. A: El dia de Igualada, 29/7/1930
Quan, el 1931, Fàbrega se’n va d’Igualada, ho fa amb la seva mare i la seva esposa. Durant la República o bé durant la Guerra Civil, Abelard i Assumpció es van separar. Ella es va quedar al país i, el 1991, va morir a Sant Feliu de Guíxols, a la casa de la seva mare, on vivia amb la seva germana Carme, que era soltera. El 1939, ell es va exiliar a Mèxic, i allà es va casar amb una antiga alumna, setze anys més jove que ell, la Joana Just Montané (Joana també era mestra i havia estat alumne d’ell, a l’Ateneu Igualadí) que també residia a Mèxic amb els seus pares.
La família Fàbrega-Esteve va residir a Cabanes, aproximadament, entre 1893 i 1916, el mateix temps que Maria Esteve Matlleria hi va exercir de mestra i aquest deu ser el motiu pel qual Abelard va nèixer a Cabanes.
Quinze dies abans de complir els 12 anys quedà orfe de pare i treballà d’aprenent a Can Fina, una botiga de robes de Figueres, mentre estudiava batxillerat per lliure i Tenedoria de llibres a l’acadèmia del senyor Salvador Roig i Bosch. Als quinze anys, es col·locà a l’Acadèmia Palafrugellenca dirigida per Josep Sagrera i Corominas. A Palafrugell hi vivia Miquel Esteba Matlleria (1873?-1915), germà de la seva mare i aquesta podria ser l’explicació de la seva estada en aquesta població que es degué mantenir fins a la mort de l’oncle.
Mentrestant, el desembre de 1910 va donar una conferència sobre “Sport en societats recreatives” al local de la “Juventud Recreativa Cabanense” (La Veu de l’Emporda, 31/12/1910, pàg. 3) i a l’agost de 1912 fa un discurs en l’acte contra el malparlar, organitzat per la “Juventut Cabanense”
El 5 gener del 1915 apareix al llistat de quintes de l’any. Als documents consta que resideix a Cabanes, que amida 1,682m i que se’l considera apte per al servei. Es desconeix com i quan va fer el Servei Militar ja que aquest mateix any va començar Magisteri.
Posteriorment, Abelard Fàbrega es va matricular a l’Escola Normal de Magisteri de Girona (1915-1917).
El curs 1916/17 apareix a la llista de nois que han obtingut el títol de mestre. A: Puigbert i Busquets, Joan. La Normal i el magisteri primari a Girona (1914-1936). Tesi doctoral, 1984. Ja forma part de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
El 1917 el diari la Veu de l’Empordà el reconeix com a persona rellevant a la necrològica del seu oncle Maurici Fàbrega i Bosch (24/2/1917)
El 1918 va guanyar les oposicions d’ingrés al magisteri, amb el núm. 1, mentre el seu company Julià Cutiller assolí el núm. 2. En aquells anys la Normal era dirigida per Cassià Costal, oncle de la futura esposa d’Abelard. (Boletín oficial de la provincia de Gerona, 101, 22/08/1918) – La Veu de l’ Empordà, 27/7/1918. Els temes que va desenvolupar en l’exercici pràctic van ser: Principales motivos de nuestra Santa Fe i Las pieles. A: El Magisterio Gerundense : Órgano de los maestros públicos de la provincia: Año XII Número 491 – 1918 julio 3
El 1918, va arribar a Llagostera per exercir a les Escoles de la pujada de Can Grillons. Tot i que només va residir quatre anys a Llagostera -entre 1918 i 1922-, va destacar per les seves actuacions pedagògiques, va fomentar l’ús del català, seguint les normes creades recentment per Pompeu Fabra i va ser el primer mestre al poble que va fer practicar l’excursionisme. (Vegeu: El Programa, 967 (7/10/1922) pàg. 6 – Bellmatí. Grup excursionista de Llagostera). També va ser fundador de la Unió Sport Club Llagostera, el primer club que va existir al poble.
El 1922 es va traslladar a Igualada, on també va exercir de mestre. El va acompanyar la seva mare que s’havia jubilat l’any anterior. Va ser director de l’Ateneu Igualadí i Secretari General de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament. Durant aquests anys va dirigir colònies d’estiu i participà en diferents seminaris pedagògics.
Com a director de l’Ateneu Igualadí, entre 1925 i 1926, va mantenir correspondència amb Carles Rahola i Llorens per convidar-lo a impartir una conferència organitzada per l’Ateneu. De les cartes es desprèn que Abelard Fàbrega coneixia i mantenia una bona relació amb personatges del món cultural gironí: Rafel Masó, Valentí Fargnoli, Josep M. Dalmau, Cassià Costal, Santaló …
El 1931, va fer oposicions i guanyà una plaça a les escoles públiques de Barcelona, ciutat on es traslladà, junt amb la seva esposa i la seva mare i és donat d’alta al padró d’habitants de Barcelona.
Entre 1931 i 1933, va ser secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona. El 1931 va participar en les lliçons pràctiques de la Setmana Final de la primera Escola d’Estiu de la República (Alexandre Galí. Obra completa. Llibre II, segona part. Barcelona, 1979). Implicat en la política de l’època, era militant de la Unió Socialista de Catalunya, i el setembre de 1935 va ser elegit membre del consell directiu d’aquesta organització. Quan, en esclatar la Guerra Civil, es va constituir el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), Abelard Fàbrega va ser el president de la comissió de cultura adjunta al comitè executiu. Políticament formà part de la Unió Socialista de Catalunya i del PSUC, des del moment de la constitució, el juliol de 1936.
El 1937 com a membre del Consell de l’Escola Nova Unificada participa en la redacció del document «Suggerències de la ponència d’ensenyament primari per a la designació de directors» juntament Herminio Almendros, Miquel Escorihuela, Joan Puig i Elias i Maria Baldó. (Barcelona, 30/9/1937) Font: Papers catalans a Àvila (memoria.cat)
El 1938 és secretari de mesa de la sessió del ple del Sindicat de la U.G.T., de Barcelona (A: Frente Rojo, 403, pàg 4, 11 de maig) i assisteix a la inauguració de la Colònia infantil “Méjico” instal·lada a Llavaneres com a secretari del Casal de Cultura (A: Frente Rojo, 420, pàg. 3, 31 de maig)
Els primers dies de febrer de 1939 va marxar a l’exili i va ser internat al camp de Saint Cyprien fins a la primera setmana de maig que va anar al Centre de Recuperació de Narbona, gràcies a l’ajuda de la duquessa Atholl (diputada). El 7 de juny va sortir de Le Havre (France) en direcció Nova York i Mèxic.
També en fa referència l’entrevista de Salomó Marquès a Sofia Sibís Piedrafita. Les dues notes coincideixen amb l’explicació de l’estada a Figueres, els bombardejos i la sortida cap a la Jonquera (A: Documents del Fons Magisteri exiliat de Catalunya)
… Per tant, que són 20 mestres barcelonins marxeu a peu cap a Mataró, cap a la frontera? S- Cap a Mataró. M- Bueno, cap a la frontera S- Però com que no teníem mitjans ni cotxes, el mestre sempre ha sigut pobre, vam tenir que anar a peu, fixis vostè fins a Mataró … M- Molt bé sou a Mataró. S- Som a Mataró i volem reposar perquè estem molt cansats, i dormim a terra. I després agafem un camió militar que se li havia escapat oli, aprofitem aquell moment, pum, saltem al camió, i ens n’anem cap a Girona. Però van fer aquests … I a Girona, i després d’allí a Figueres. Figueres, uns bombardejos espantosos. A la gent els deixaven aplanats. I llavors quan es d’on el … hi havia un senyor, que vostè no sé si ha sentit nombrar, perquè també ha sigut directora general d’evacuació i directora de la Normal de Lleida. M- La Pepita Huríz? S- La Pepita Huríz, això mateix. I era ella … ella era la president del Sindicat de la FT, i un tal Abelardo Fàbregas, secretari general de la FT, i ella era presidenta, però a la vegada era directora general d’evacuació. M -I amb ells us trobeu a Figueres? S- Amb ells ens trobem a Figueres i llavors ella, quan ens diu podeu marxar i ens prepara uns vehicles i vam passar cap allà. M- Per la Jonquera? Per tant, sortiu per la Jonquera i quan sortiu, sortiu homes i dones? S- Sí, però després els homes se separen, sí. I només deixen. Vam anar un grup que hi havia: dones, nens i invàlids i vells. Llavors anàvem al refugi, perquè els homes anaven als camps de concentració, que estaven molt pitjor. …
De l’estada al camp de Saint Cyprien en tenim referències per les cartes de Josep Vilalta a la seva esposa Maria Florensa, datades entre el 25 de febrer i el 31 de març de 1939.
A: Marquès, Salomó (ed.). Una veu de l’exili. Les cartes del mestre Josep Vilalta (febrer 1939·abril 1941). La guerrilla comunicacional, 2019
Sortida del camp de Saint Cyprien
Informe nº5. Informe del trabajo realizado por los profesionales de la enseñanza del campo de Saint Cyprien en la semana comprendida entre los dias 1 y 7 de mayo de 1939. Fons Josep Mir Fàbrech (Universitat de Girona)
Amb 44 anys, arriba a Nova York amb el vaixell “Normandia”. Havia sortit de Le Havre (France), el 7 de juny de 1939. A la llista d’embarcament consta com a mestre, que coneix el castellà i el francès. Va arribar a Nuevo Laredo (Tamaulipas, México) el 19 juny de 1939.
Memórica. México haz memoria. Document digitalitzat: Cuestionarios del Servicio de Evacuación de RePúblicanos Españoles (SERE) en los que solicitan radicar en la República Mexicana. Solicitudes y recomendaciones para emigrar a México … … Fotografías sueltas de Abelardo Fabrega Esteba ….
L’agost de 1948, amb 53 anys torna a Nova York amb el vaixell British Overseas Airways Corporation G Ahem. Hi va entrar amb passaport mexicà i la seva activitat és la de comercial. El 1949, Vladimir Kibaltchitch Rusakov li va fer un retrat que es conserva al Museu de l’Empordà, de Figueres.
A Mèxic, vivia a Cuernavaca on, junt amb altres catalans, van llogar un conjunt de bungalows, que anomenaven “La petita Catalunya”
Allà va portar a terme diferents activitats. Es va especialitzar en l’edició de llibres sobre ensenyament, va fundar quatre editorials i el 1983 encara en dirigia una, especialitzada en editar llibres tècnics i científics, per la qual la Cambra d’Editors de Mèxic li va concedir el premi “Juan Pablos”.
El 1974 es va inaugurar a Mèxic la Nova Llar Catalana, seu de l’Orfeó Català, una entitat social, musical i cultural creada el 1906 per catalans residents a Mèxic. Abelard Fàbrega hi va contribuir am 30.000 ptes. (A: Orfeó català, 49, juny 1973, pàg. 14)
Acabat el franquisme, Abelard i Joana vingueren algunes vegades a Catalunya. Gràcies a la premsa tenim coneixement d’aquests viatges (a finals del 1977, el 1980, el 1983 i el 1984) en els quals van aprofitar per visitar Igualada, Figueres, Llagostera i Cabanes, entre d’altres poblacions.
El 1982, va donar al Museu de l’Empordà una col·lecció de pintures, dibuixos i gravats d’artistes catalans que, com ell mateix, van viure a l’exili mexicà, i que va voler que es conservessin a Catalunya, per aquest motiu , durant les Fires de la Santa Creu de 1983, es van exposar, al mateix Museu , 50 quadres dels més de noranta que formen el llegat d’Abelard Fàbrega. Per aquest motiu, Ajuntament de Figueres, en un acord del 7 de setembre de 1982, va concedir al Sr. Fàbrega i a la seva esposa la “Fulla d’Argent de Figuera” per la seva fidelitat a la terra empordanesa. També van constituir una biblioteca de llibres d’art i cultura mexicana que van cedir a la Biblioteca de Catalunya.
Programa oficial de les Fires i Festes de la Santa Creu, 30 d’abril de 1983. Al Museu de l’Empordà: Inauguració de l’exposició de pintures i dibuixos. Col·lecció Abelard Fàbrega, de pintors catalans a l’exili. Lliurament de la Fulla de Figueres al Mèrit concedida al Sr. Fàbrega, que serà recollida pel Sr. Cónsul de Méxic. A: Marcador : hoja informativa. 1983.
El seu arxiu personal que comprèn els anys 1944-1953 i ocupa 3,7 m. es troba inventariat totalment a Arxiu Nacional de Catalunya (pàg. 201)
Abelard Fàbrega, va morir el 16 de maig de 1991, als 96 anys d’edat, a Alvaro Obregón, Distrito Federal, Mexico (Acta de defunció)
Carrer dedicat a Abelard Fàbrega (Cabanes)
El Ple Municipal de l’Ajuntament de Cabanes, del 14 de març de 2019, va acordar dedicar-li el carrer que surt del carrer Canal, davant del nou dispensari municipal.
Proposta d’acord d’aprovació de la nova denominació de dos vies públiques amb els noms de: Plaça dels doctors Heras i Carrer d’Abelard Fàbrega.
Vist que amb data 16 de desembre de 2018 i 28 de febrer de 2019 foren formulades provisions d’alcaldia per tal de posar nom a la Plaça que hi ha davant el Local Social i el Dispensari municipal, així com al tram de carrer que hi ha davant del Dispensari. …
… Vist que aquest any tindrà lloc el 125è aniversari del mestre i editor Abelard Fàbrega nascut a Cabanes l’any 1894 i mort a Mèxic l’any 1991, també es vol retre homenatge a aquest Cabanenc posant el seu nom al carrer que desemboca davant el nou dispensari municipal; carrer d’Abelard Fàbrega ….
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Alguns articles escrits per Abelard Fàbrega:
A: El Magisterio Gerundense : Órgano de los maestros públicos de la provincia
Actos culturales de la Agrupación Normalista. Núm. 424
Inventari del Fons FP. Subsèrie Miquel Ferrer i Sanchis de la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Fotografia de Miquel Ferrer amb les famílies de Francesc Úrsul i Abelard Fàbrega (Mèxic). Correspondència personal amb Abelard Fàbrega i Joana Just: [s.d.], 1965-1976-1983
Correspondència personal entre Carles Rahola Llorens i Abelard Fàbrega (1925-1926) Descripció: 11 cartes. A: SDGAP. Ajuntament de Girona
Expedient acadèmic de l’alumne de l’Escola Normal de Mestres: Fábrega Esteva, Abelard AHG170-281-T2-55500
Essent estudiant de l’Escola Normal de Girona, Abelard Fàbrega publica un article sobre “La importancia de las bibliotecas” a la revista “Minerva : publicación mensual de literatura, ciencia y arte, órgano oficial de la Agrupación Normalista de Gerona”, 5 (agost, 1915).
… El curs 1915/1916, va ser president de la Agrupación Normalista….
… Cassià Costal, Silvestre Santaló i Abelard Fàbrega visitaren l’escola que a Rubí dirigia el mestre gironí Joan Bosch Cusí (Espolla 1866 – Barcelona 1939), Abelard Fàbrega n’escriví una crònica amb les impressions de la visita per a El Magisterio Gerundense …
Es refereix a l’escola de Josep Sagrera Corominas. Josep Sagrera (Palafrugell, 1881-1934), va estudiar medicina i dret a Barcelona i va obtenir el títol de mestre a Girona. Des de 1899 es va encarregar de la direcció de l’Acadèmia Palafrugellense. En aquests anys l’escola es va caracteritzar pel bon tracte als alumnes, l’estudi de les matemàtiques, el catalanisme i el laïcisme.
Hem tingut la satisfacció de saludar en aquesta Redacció al benvolgut amich y colaborador, don Abelard Fàbrega, professor del Colegi Corominas a Palafrugell. A: La Veu de l’Empordà, 21/9/1912
August Vidal i Roget va ser alumne de l’Escola Graduada de Llagostera en una època en què hi exercien els mestres Julià Cutiller i Abelard Fàbrega, brillants exponents de la nova escola catalana …
August Vidal. Biblioteca Julià Cutiller. Llagostera
Mentre era mestre de Llagostera va visitar Palafrugell
També han estat aquesta setmana a Palafrugell en Casia Costal, director de la Normal de Mestres de Girona, en Jesús, Sauch, catedráfic d’Història de la de Lleida i n’Abelard Fábregas, mestre nacional de Llagostera.
Hostes. Diumenge tinguérem el gust de saludar en aquesta vila [Palafrugell] a nostres benvolguts companys de causa, en Santiago Marill, regidor nacionalista de Sant Felíu de Guixols i n’Abelard Fábregas, president del Centre Catalanista de Llagostera.
… En el Concurs de Lectura i Escriptura catalanes de Sant Feliu de Guíxols hi apareixen molts d’aquests ingredients. L’acte tingué lloc del 3 de juliol de 1921 i aplegà nois i noies de la comarca de la Selva i del Baix Empordà. En total 204 infants de Sant Feliu de guíxols, La Bisbal, Palamós, Calonge, Llagostera, Caldes i Sils. Hi foren presents mestres i representans dels ajuntaments d’aquestes localitats… i Abelard Fàbrega (mestre de Llagostera); …
A: Ignasi Enric Jordà i Caballé (1886-1977) i les activitats de promoció de la llengua catalana els anys 20 i 30. El curset de Santa Coloma de Farners (1931) Autors: Narcís Figueras i Capd evila • Universitat Oberta de Catalunya/Centre d’Estudis Selvatans; Joaquim Puigdemont i Casamajó • Arxiu Comarcal de la Selva/Centre d’Estudis Selvatans. Quaderns de la Selva, 22 (2010), 99-144
El 1915, Abelard Fàbrega era soci de “La Protectora”, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana-APEC i l’any següent era el secretari de la Comissió Delegada de Girona
… El primer soci gironí que va tenir la Protectora … fou l’industrial i poeta Josep Tharrats. El 1915 hi ha el primer soci col·lectiu –el Centre Catalanista de Girona i sa Comarca– i ja hi ha quatre socis individuals més: Abelard Fàbrega, Joaquim Pla, Francesc Xiberta i Joaquim de Camps i Arboix …
V. Concurs Nacional d’Historia de Catalunya. Les tasques que la benemèrita Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i especialment la Comissió Delegada de la mateixa a Girona ….Llegí desprès el Secretari de la Comissió Delegada, nostre company estimadíssim l’Abelard Fàbrega, una senzilla i ben escrita memòria relatant la tasca d’ organització del Concurs….
La Bisbal … Dissapte de la setmana passada va tenir lloc la conferencia anunciada en l’Ateneu Pi i Margall a carreo de l’ il·lustrat ajudant de l’ escola nacional graduada N’ Abelard Fábrega… El Sr. Fábregas, amb páraula fácil i eloqüent desenrotllá el tema Federalisme i cultura….
Propaganda cultural … ha celebrat darrerament dos actes públics pro cultura, els quals han anat
a carrec dels distíngits professors N’Abelard Fábrega i En M. Tolosá Surroca…
Abelard Fàbrega organitza una visita a Girona amb els seus alumnes de Llagostera. Van visitar algunes escoles, la Normal, el Museu, l’església de Sant Pere i la Catedral. Van dinar a la Font del ferro, van jugar a la Devesa i encara van visitar la fundició del Sr. Alberch.
A: El Magisterio Gerundense : Órgano de los maestros públicos de la provincia: Año XV Número 630 – 1921 mayo 12
Nostre bon amic director de les escoles de l’Ateneu n’Abelard Fàbrega ha sortit cap a Suïssa pensionat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana per a complementar els seus estudis a l’«Institut Rousseau”
Al volt d’una festa … Parlem de l’excursió artística que acaba de fer el Chor infantil de les escoles de l’Ateneu … El Director de les Escoles de l’Ateneu, n’Abelard Fàbrega, parla breument als infants. D’una manera afectuosa, gairebé paternal, sense aquell encarcarament autoritari que recordem dels temps de la nostra infantesa, ell no els ordena: els aconsella i els recorda que són a casa d’altri i els diu com han de comportar-se….
Hem llegit, en un periòdic barceloní, que l’Abelard Fàbrega, el Director de classes de nostre Ateneu, ha guanyat en les oposicions celebrades a Barcelona, una plaça de mestre en els grups escolars de recent creació, assolint un dels primers llocs en renyida competència … Igualada té amb el Sr. Abelard Fàbrega un deute, el de testimoniar-li pregonament l’agraïment que sent per l’obra que ha realitzat, en nostra ciutat, per el valor pedagògic que ha sabut donar a l’ensenyança de l’Ateneu …
EI senyor Abelard Fàbrega, qui durant set anys ha sigut director de les Escoles de l’Ateneu, ha deixat Igualada. Actualment viu a Barcelona desempenyant el càrrec de pro-fessor en un dels Grups Escolars oberts recentment per aquell Ajuntament i el de secretari del Seminari de Pedagogia de la Universitat. EI senyor Fàbrega i la seva muller, la senyora Maria Costal, deixen un excel·lent record. Els desitgem una feliç estada a la ciutat comtal. En el próxim número publicarem un treball dedicat a l’estudi de la personalitat pedagògica del senyor Fàbrega. [No s’ha trobat aquesta publicació]
… L’època daurada d’aquestes escoles (es refereix a les escoles de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera) pertany als anys vint, especialment els que comprèn la dictadura de Primo de Rivera. La presidència de l’Ateneu, segons les meves informacions, tenia un acord amb l’Escola Normal de Girona perquè fornís de mestres a les escoles de l’entitat, d’on prové la circumstància que pràcticament tots els professors d’aquest temps foren precisament gironins. Però el fet que més sobresurt de l’època indicada és que es responsabilitzà com a director de les repetidament al·ludides escoles l’aleshores jove pedagog Abelard Fàbrega, també gironí i procedent de l’Escola Normal que ja he citat. Fàbrega era imaginatiu i tenia una gran capacitat d’organització i de bon govern i un efervescent poder d’invenció i d’iniciativa. Conduí molt bé les escoles, fins que, devers 1931, féu oposicions a Barcelona i guanyà una plaça de les escoles oficials de la ciutat. Per acabar aquest paràgrf, per a mi entranyable recordaré un fet que delata l’esperit de catalanitat i el tremp de Fàbrega, que consisteix a indicar que, durant la dictadura de Primo, aquest general decretà, el 1925, la prohibició absoluta de l’ensenyament en català, i a afegir que Fàbrega se les enginyà perquè el decret a penes afectés les seves escoles, que prosseguiren amb l’ensenyament en la nostra llengua, tot implantant unes lliçons en castellà simplement complementàries. Però, sobretot,allà que és més revelador d’aquella personalitat va ésser la lliçó que un dia va fer als alumnes de grau superior: dibuixà a la pissarra de l’aula, amb els colors corresponents, un gran escut de Suïssa i comentà als seus oients que aquell escut corresponia a una nació petita però que tenia quatre llengües o idiomes oficials tots ells protegits per la llei, respectats i en plena usança pels ciutadants. Abelard Fàbrega era socialista, però mai se’n confessà obertament a les escoles ni a l’entitat, perquè l’Ateneu era apolític i els seus estatuts prohibien parlar de tota ideologia política i religiosa en el recinte d’aquella societat sociocultural. Exercí càrrecs de responsabilitat durant la Guerra Civil, acabada la qual s’exilià a Mèxic, on morí fa uns anys …
A: Romeu i Figueras, Josep. Quadern de memòries. Barcelona : Abadia de Montserrat, 2003 (Biblioteca Serra d’Or ; 305)
… Durant aquests anys i fins al 1931, al capdavant de les escoles i en qualitat de director, hi trobem el pedagog gironí Abelard Fàbrega … Abelard Fàbrega, de tan bon record, havia fundat l’Associació d’Estudiants amb èxit de components i d’activitats, i en un moment determinat es va proposar fer una biblioteca per a l’escola …
… En el senyor Fàbrega hi ha una intel·ligència clara, àvida, un temperament vigorós, una voluntat incansable; un esperit atent y obert a les inquietuds renovadores del món pedogògic al servei d’una vocació de mestre … … el senyor Fàbrega realitzà l’obra que l’Ateneu un dia va confiar-li i que ha resultat ser, simplement, l’obra ben feta, molt ben concebuda i feliçment realitzada amb l’esforç perseverant de cada dia … … Ell creà l’Associació d’Estudiants -de la que n’és un bella branca la Secció Femenina- avui puixant y d’activitats múltiples, aplecs de joventut dels quals tant hom pot esperar …
… Continuar l’obra cultural iniciada per l’ínquiet pedagog Abelard Fàbrega, és el millor homenatge que podem ofrenar a l ‘home que tant estima a la joventut , al cavaller liberal , ambaixador a la nostra ciutat de la cultura sincera, noble i humana, que ha deixat les seves petjades entre nosaltres, les quals procurarem seguir i ampliar, malgrat les crítiques despítaides de tots els fariseus hipòcrites i pedants de la localitat.
… Costal dinamitza la Normal, la transforma en un organisme viu. El curs 1917-18 s’hi estableix la càtedra de català. Les conferencies, visites d’estudis … , son abundants. A poc a poc, van sortint unes fornades de mestres que seran el motor de la renovació pedagògica: Sixte Vila, Abelard Fàbrega, Josep Mallart, Pere Rosselló …
Míting dels mestres laics. Organitzat per l’Agrupació dels Mestres Laics Històrics de Catalunya, tindrà lloc… un míting en el local de la Unió Socialista de Catalunya … on hi parlaran … i Abelard Fàbregas. En aquest acte, que serà celebrat en defensa del sistema pedagògic de la vella guàrdia dels nostres laics que ha reconegut la República en la seva Carta Constitucional …
… Influït per Abelard Fàbrega, als 14 anys marxa a Girona per cursar els estudis de Magisteri a l’Escola Normal, dirigida aleshores per Cassià Costal. …
A: August Vidal. Biblioteca Julià Cutiller, de Llagostera
… Vaig sol·licitar un trasllat a l’Abelard Fàbrega, que aleshores era el secretari General de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament i que fou, anteriorment, director de l’Ateneu igualadí. Era casat amb la igualadina Joana Just. L’atzar ens va fer retrobar anys després a l’exili mexicà, on ell va morir …
… Pedro Rosselló se inscribe en el movimiento de renovación pedagógica que en Gerona … está constituïdo per una larga lista de ilustres pedagogos – Abelardo Fábrega, Angel Frigola, José Mallart … y otros …. A: Valls Montserrat, Ramona. En el centenario del nacimiento de Pedro Rosselló y Blanch (1897-1970)
… Em refereixo, en primer lloc, a l’Abelard Fàbrega, format en la pedagogia ginebrina, gendre del mestre de mestres, Cassià Costal, director de l’Escola Normal de Girona [sic: Cassià era germà d’Àngel, el sogre d’Abelard], gràcies a la qual cosa sempre tinguérem aqui a educadors deixebles seus gironins. (Penso en Narcís Coma, Joan Batlle, i sobre tot. Narcís Busquets, del qual tantes influències vaig rebre i que no es podran pagar mai amb soles paraules) … Amb la influència directora d’Abelard Fàbrega es muntà a l’Ateneu una Associació d’Estudiants...
La pedagogía durante los años republicanos … y, finalmente, un curso de Metodología y organización escolar, con la presencia de maestros renovadores con gran experiencia com Abelardo Fábrega, Alexandre i Dalí Artur Martorell …
Els concursos escolars. Els concursos de lectura i escriptura, els quals porten sovint l’afegitó “història de Catalunya”, s’iniciaren el 1902 amb el que organitzà la Lliga Regionalista de la Barceloneta … Als concursos de lectura i escriptura, s’hi manifesta la senzillesa del missatge patriòtic: conèixer la llengua i generar una adhesió patriòtica. A més, el concurs escolar era una tarja de presentació d’un grup local en favor de l’escola catalana: per això esdevenia un acte de propaganda. Així mateix, era una oportunitat per al mestre i per a tota la comunitat educativa local per declarar-se en favor de l’aprenentatge del català i de la cultura catalana, com també era una forma de recollir suports entre personalitats i grups locals, un acte patriòtic que, de passada, apropava la Protectora a la ciutadania….
… Destaca, però, el que organitzà Abelard Fàbrega, que és el primer i únic d’àmbit comarcal dels que hem trobat fins al 1939: el de la comarca selvatana.
Fàbrega té un interès especial per aplegar tots els sectors: per això recull Antoni Sansalvador, diputat de la Lliga i membre de la Protectora, el diputat republicà Salvador Albert i el clergue gironí Josep Pou, a més dels professors de les Normals. Tot i que intenta que s’hi afegeixi el Centre de la Fraternitat Republicana de Llagostera, a la fi té el suport del Centre Regionalista, del Casino i del Sindicat Agrícola, a més d’un nombre inusual d’ajuntaments de poblacions de dimensions mitjanes: Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Cassà de la Selva, Caldes de Malavella i Llagostera. BAPEC, 8 (XI-1920) i 6 (VI-1920)
A: Els concursos escolars. A: Duran, Lluís. Arrelament i expansió de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1914.1923). Afers. Fulls de recerca i pensament, 42-43 (2002) Pàg. 537-559
En février 1939, bien que la guerre ne s’achève pas en Catalogne, l’essentiel de l’exode républicain passe par la frontière pyrénéenne … Canal, Jordi. Les exils catalans en France. Presses Paris Sorbonne, 2005
… Cassià Costal es manifestà sempre molt preocupat per l’educació i formació dels obrers. Poden ser-ne mostres significatives l’article “Educación Obrera” (a “El Autonomista”, 20 de juny de 1925) o el projecte que elaborà d’una Escola de preparació professional. En tot cas, la seva sensibilitat social el portà (potser també per influència del seu nebot Abelard Fàbrega) a militar explícitament a la Unió Socialista de Catalunya …
Pedagog, socialista i comunista (Cabanes d’Empordà, l’Alt Empordà, 1894-Mèxic 1991). Estudià magisteri a la Normal
Justícia Social, 28/9/1935
de Girona i entre 1931 i 1933 fou secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona. Militant de la Unió Socialista de Catalunya, el 15 de setembre de 1935 fou nomenat pel Consell directiu del partit membre del comitè executiu de la USC, amb el càrrec de comptador. En constituir-se el PSUC, el juliol de 1936, iniciada ja la guerra civil, presidí la comissió de Cultura adjunta al comitè executiu. S’exilià el 1939 i fou enviat a Mèxic pel Comitè central del PSUC nomenat a París el març de 1939, juntament amb Ramon Fabregat i Ferràndiz, amb la missió de coordinar els militants del PSUC allà exiliats. Abandonà el partit el mateix any 1939 en desacord amb el pacte germanosoviètic. Després de treballar durant uns anys com a agent comercial a Mèxic, es va dedicar al negoci editorial i el 1964 va fundar i dirigir les Publicaciones Culturales, dedicades a publicar llibres de text per a l’ensenyament preparatori i universitari. Fou guardonat amb el premi Juan Pablos pel mèrit editorial. A la seva mort, cedí els seus papers i llibres a l’arxiu Nacional de Catalunya. Bibliografia: Murià, José M (coord.). Diccionario de los catalanes de México. Mèxic, 1996
… Mutilación cultural… El desenlace de la Guerra Civil arrancó de España a un nutrido colectivo de intelectuales, probablemente los más destacados y prestigiosos: catedráticos, escritores, historiadores, artistas, científicos, juristas, periodistas, directores de cine, ingenieros, militares … … La relación de intelectuales destacados en las más diversas disciplinas puede hacerse interminable…. Entre los docentes y pedagogos se encontraban Juan Corominas, lingüista catalán …. Abelardo Fábrega …
… El grupo más importante, el encabezado por Lombardía, se autodenominó Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza en el Exilio. Inicialmente fijó su domicilio en la sede de la ugt, sita en la calle Madero, publicó un Boletín de Información, cuyo primer número vio la luz en diciembre de 1940.21 Entre sus militantes más destacados estaban, además de los miembros de la comisión ejecutiva, Luis Soto, Ismael García Lombardía,
Abelard Fábregas, …
… Un mes i mig més tard es va produir la més important reorganització del comitè executiu d’ençà de 1932: Jaume Comas assumí la presidencia amb caracter interí -després d’haver estat ratificada a Comorera, que continuava empresonat, la presidencia en propietat-, i Folch i Capdevila fou desplaçat de la secretaria general i del comité executiu mateix. El comite va quedar constituit de la manera següent: Comas, president; Martínez Cuenca, vice-president; Granier-Barrera, secretari general; Fronjosa, secretari d’actes; Serra Pamies, vice-secretari d’actes; Ramon Palomas, tresorer, i Abelard Fabregas, comptador… … Llurs successors, Abelard Fàbregas i Serra Pàmies, estaven destinats a tenir un paper important en la constitució del Partit Socialista Unificat de Catalunya, de la direcció del qual van formar part des del moment de la constitució el juliol de 1936 … …. Les comissions que més tard es van formar per constituir els equips centrals de cada secretaria … foren encapçalades… en una gran majoria, per antics militants de la Unió: … Abelard Fàbregas la de cultura …
… Que ja no us recordeu d’aquella cèlebre visita pastoral del Bisbe,, amb l’objecte d’imposar violentament la religió catòlica obligatòria a tots els alumnes que assistien a les escoles de l’estimat Ateneu? I les contínues amenaces que rebé el digne director Abelard Fàbrega, que tantes vegades li heu intentat bescantar per les cantonades, no les vàreu saber explicar al troglodita Josep Pla …
Actes celebrats en la diada commemorativa del 19 de Juliol … Després s’inaugurà una Exposició de fotografies del Comissariat de Propaganda de la Generalitat, i acte seguit, l’ex-Director de les Escoles de l’Ateneu, company Abelard Fàbrega, dissertà sobre “Els problemes de la guerra i la Infància”, en la que exposà la necessitat de vetllar per als infants tant en el sentit humanitari com en l’espiritual i esportiu. El conferenciant fou molt aplaudit, i els consells donats per ell són Ja en els camins de la realització….
… La nòmina de gironins a Mèxic és molt més llarga i variada quant a extracció social i diversitat cultural. Per sectors d’activitat cal destacar l’elevada presència de mestres. Entre aquests cal destacar …. i Abelard Fàbregas i Esteba (Cabanes 1894-Mèxic 1991) que un cop instal·lat a Mèxic es dedica a l’edició de llibres escolars, una activitat que compagina amb la creació d’una valuosa col·lecció de pintures que cedirà al Museu de l’Empordà de Figueres. …
A: Domènech, Gemma ; Ribera, Carles. El país amic: de les comarques de Girona a l’altiplà mexicà. Revista de Girona, 315, jul-agost, 2019; pàg. 80-83
… La reconstrucción y las actividades del sindicato … Al finalizar la guerra civil española, los cuadros y dirigentes más significativos del sindicato pasaron a México … El grupo más importante, el encabezado por Lombardía, se autodenominó Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza en el Exilio. Inicialmente fijó su domicilio en la sede de la UGT, sita en la calle Madero, publicó un Boletín de Información, cuyo primer número vio la luz en diciembre de 1940.21 Entre sus militantes más destacados estaban, además de los miembros de la comisión ejecutiva, … , Abelard Fábregas, …. [També conté informació del Colegio Madrid]
… Los señores Abelardo Fábregas y Carlos Noriega, a mediados de 1963, en su calidad (entonces) de presidente y tesorero de la Sección de Editores de Libros de la Cámara de la Industria de la Transformación de México, celebraron un convenio entre dicha sección de Editores de Libros y la agencia oficial que en México tiene establecida la Alianza para el Progreso, con la finalidad de organizar anualmente una feria del libro y de la industria editorial que a semejanza de otras exposiciones análogas, como la de Frankfurt, Londres, Tokio, etcétera, tuviera como propósito fundamental el exponer al conocimiento público, y principalmente al de todos los interesados en el orden de la cultura, los indudables progresos alcanzados por la industria editorial de todo el Continente, desde el Canadá hasta la Patagonia…
A: Rodríguez Díaz, Fernando. El mundo del libro en México. México : Diana, 1992, pàg. 210-221 (Bloc Librero de viejo, 2 de desembre de 2009)
… Uno de los nombres más conocidos en el mundo del libro mexicano es el de Pere Reverté, quien fundó la editorial que lleva su nombre y, junto con el pedagogo Abelard Fábrega Esteva, echó a andar las Publicaciones Culturales, en 1964 … … Abelard Fábrega puso un negocio de papelería denominado La Protectora, en el centro histórico del Distrito Federal …
Abelardo Fábrega Esteba (1982) Nació en Cabanes, Girona, España, en 1894 y murió en la ciudad de México en 1991. Estudió derecho [atenció a l’errada] en la Escuela Normal de Girona y de 1931 a 1933 asumió el cargo de secretario del seminario de pedagogía de la Universidad de Barcelona. Al terminar la Guerra Civil en España, se exilió en México en 1939. En 1964 fundó junto a Pere Reverté, la Editorial Reverté y Publicaciones Culturales. El Instituto de Estudios Catalanes ofrece anualmente una beca para la investigación lingüística que lleva su nombre.
El 1982 Abelard va rebre el Premio Nacional Juan Pablos al Mérito Editorial.
… El Premio Nacional Juan Pablos al Mérito Editorial es un reconocimiento profesional que otorga anualmente la Cámara Nacional de la Industria Editorial Mexicana, desde 1978, a una persona física que se haya dedicado, a lo largo de su vida, a la difusión de la cultura, a través del libro o de las publicaciones periódicas, en funciones de dirección, planeación y organización de una empresa editorial. Lleva el nombre del primer impresor americano del que se tiene registro: Juan Pablos o Giovanni Paoli, activo en la Ciudad de Méxicoentre 1539 y 1561… Vegeu també el Premio Juan Pablos honra la trayectoria editorial
… En el seu moment, aquesta donació ja va ser objecte de dues exposicions monogràfiques, Llegat Fàbrega. Pintors catalans a l’exili, els anys 1983 i 1984. Aquesta és també, doncs, una bona ocasió per fer memòria d’un benefactor generós, mestre a Girona, Llagostera i Igualada, i secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona durant la República, que va exiliar-se al final de la guerra. .. A: El PuntAvui, 19/12/2012
…. Aquests fons van ser donats al museu el 1982 per Abelard Fàbrega (Cabanes 1894-Mèxic, 1991). A: Ara, 18/12/2012
Piñol, Rosa Maria. Col·lecció de pintures d’artistes exiliats, al Museu de l’Empordà Obres de MaxAub, Calders i Tisner, entre d’altres. Donada per un matrimoni empordanès resident a Mèxic. A: Avui, 23/3/1983
… L’any 1982, el matrimoni Abelard i Joana Fàbrega, ell originari de Cabanes, va fer donació al Museu de la seva col·lecció d’obra … . Aquest particular i històric conjunt que recull peces de personatges tan diversos com Montserrat Aleix, Pompeu Audivert …
Al Museu de l’Empordá: Inaugurado de l’exposició de pintures i dibuixos. Col.lecció Abelard Fábrega, de pintors catalans a l’exili. Lliurament de la Fulla de Figueres al Mérit concedida al Sr. Fábrega, que será recollida pel Sr. Cónsul de Méxic.
… Tot seguit, al Museu de l’Empordà s’inaugurà l’exposició de pintures i dibuixos «Col·lecció Abelard Fàbrega, de pintors catalans a l’exili»… El batlle de Figueres va fer entrega al representant d’Abelard Fàbrega de la fulla d’argent de Figueres, com a gratitud de la ciutat pel llegat … A: El Punt, 1/5/1983
… la comitiva se desplazó hasta el Museu de l’Empordá donde se inauguró la muestra de cuadros donados por el figuerense Abelard Fébregas, residente en Méjico … A: Bernils, J.M. Inauguración oficial y apertura de varias exposiciones y ferias. Los Sitios de Gerona, 1/5/1983
… Amb els anys i el sentiment, la voluntat d’Abelard Fàbrega ha estat que una part d’ell mateix, la seva col·lecció de quadres, retorni a l’espai on va néixer, a l’Empordà, i gràcies a les gestions d’altres persones, com el mateix pintor Camps Ribera, exiliat també, avui podem tenir entre nosaltres aquesta valuosa i històricament representativa recopilació… A:Hora d’art. Llegat Fàgrega. Hora nova, 312, maig 1983, pàg 15
… Fa poc, Abelard Fàbrega, un empordanès exiliat a Mèxic des de fa 40 anys, donà part de la seva col·lecció de quadres al Museu i s’acordà que estarien exposats durant tot l’estiu. Arribà l’exposició Dalí i foren retirats per penjar-hi la col·lecció de fotografies que formava part de l’Antològica … A: Hora Nova, 331, 20/9/1983
Abelard Fàbrega visita el seu llegat [Conté una petita biografia]. Los Sitios, 25/9/1983
Abelard Fabrega, primer editor de Mèxic. Ha éstat a Figueres amb motiu de la donació de quadres…. EI matrimoni Fàbrega ha tornat aquesta mateixa setmana a Mèxic. A: Hora Nova, 332, 27/9/1983.
… Va venir a visitar el Museu de l’Empordà on romanen en dipòsit les obres pictòriques que el senyor Fabregas, de manera pacient, ha anat recollint a Mèxic … A: Gurt, Albert. L’Oportunitat mancada. Hora Nova, 334, 11/10/1983.
Abelard Fàbrega i Esteba , l’editor i col·leccionista d’art resident a Mèxic que fa un any decidí donar el seu llegat de quadres de pintors catalans a l’exili al Museu de l’Empordà , ha tornat a estar uns dies entre nosaltres. És la tercera visita que fa al nostre país d’ençà d’aqüell a trista retirada del 1939 ….
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Vegeu també: Seguranyes Bolaños, Mariona. Abelard Fàbrega Esteve. Repertori de Col·leccionistes i Col·leccions d’Art i Arqueologia de Catalunya RCCAAC
A més del llegat d’art, Abelard i la seva esposa van donar lots de llibres a la Biblioteca de Catalunya (obres de l’art i la cultura mexicana en general), a la biblioteca de l’Ateneu Igualadí (113 llibres d’art i 76 volums de la col.lecció Bernat Metge) i a la biblioteca Julià Cutiller de Llagostera.
El seu arxiu personal que ocupa 3,7 m. linials, es troba inventariat totalment a Arxiu Nacional de Catalunya (pàg. 173) amb el nom Col·lecció bibliogràfica d’Abelard Fàbrega i Esteve (1944-1953), núm. 41
13.1.8. Llistat de donants, 1983-1986 (c. 1171).- 1984-1986 Fàbrega i Esteva, Abelard. Col·lectiu de donants, residents a Mèxic, que ofereix un llistat d’obres de l’art i la cultura mexicana en general. (El dossier inclou un llistat dels donants i de les obres) (c. 1175/8). A: Fons Biblioteca de Catalunya, 19 d’abril 2010
Abelard Fàbrega, impulsor de l’esport
Amb el nom de «Agrupación Estudiantil Deportiva» acaven de constituir els alumnes de la «Academia Palafrugellense» una agrupació, quin objecte i fí no es altre qu’el deserrotllo de la cultura física… Per unanimitat, el’legiren president honorari al Sr. Director del col·legi don Josep Sagrera i Corominas; President efectiu, D. Abelard Fábrega … A: Baix-Empordà, 25/05/1913
… Entre 1915 i 1920, Abelard Fàbregas va fundar la Unió Sport Club Llagostera, el primer club que va existir al poble… A: UE Llagostera
… Así pues en un periodo de tiempo indeterminado entre 1915 y 1920 surge la Unió Sport Club Llagostera, una entidad precursora que bajo el auspicio de Abelard Fábregas se convertirá en la detonante del fútbol local, pero del cual se desconocen sus vidas y milagros… A: La futbolteca. Llagostera
El futbol. Des del seus inicis en els ultims anys de la primera dècada del passat segle XX per iniciativa del mestre progressista Abelard Fàbrega … Abelard Fàbrega sembla ser el primer impulsor del que avui en diríem esport escolar… A: Crònica publicació de l’arxiu municipal de Llagostera, 21 (2001) pàg. 5-6
Ex Libris
Al catàleg d’Ex Libris amb el núm. 6158, es descriu l’ex libris d’Abelard Fàbrega (Reial Acadèmia de Bones Lletres): [per] P[ompeu] A[udivert] [monogr]. 120×95.X2. Figura femenina, genoll en terra i braços que es transformen en arbre; llibre obert, veler, església i cases. RABL-PP (Audivert,1).
L’Ex-Libris va ser subhastat, el dia 7 d’octubre de 2015, per la casa VerBo. Subastas de Arte, d’Argentina. Descripció de la subhasta: Pompeyo Audivert (1900 – 1977) “Ex-libris Abelard Fabrega” (1947) – Preu de sortida: $arg.3000 – Disciplina: Gravat – Tècnica: Xilografia – Mida: 12x10cm. Data de la subhasta: (07/10/2015) – Data de creació: (1947) – Lot: 004
El gravador i pintor catalanoargentí Pompeu Audivert Mir (L’Estartit, 1900-Buenos Aires, 1977), entre 1942 i 1951 va viure a Mèxic, on es va relacionar amb l’Abelard Fàbrega a través de la seva tasca editorial i cultural. Vegeu:
– Audivert, Marcel·li. Pompeu Audivert. Un torroellenc de l’Estartit internacionalment famós. Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí (1980)
– Capella, Anna. El Museu de l’Empordà, entre els llegats i l’art contemporani. Revista de Girona, 246 (2008) … L’any 1982, el matrimoni Abelard i Joana Fàbrega, ell originari de Cabanes, va fer donació al Museu de la seva col·lecció d’obra –olis, pintures i gravats– d’artistes catalans exiliats a Mèxic, amb els quals mantenien relació per la seva tasca editorial i cultural en aquell país. Aquest particular i històric conjunt que recull peces de personatges tan diversos com Montserrat Aleix, Pompeu Audivert, …
Borsa d’estudis Abelard Fàbrega
Instituïda l’any 1995, per Joana Just, aquesta borsa d’estudi s’ofereix als socis de les societats filials de l’Institut per a un treball de recerca sobre un tema dels que hi són conreats. La present convocatòria correspon a les societats filials de la Secció de Ciències Biològiques (Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació, Institució Catalana d’Estudis Agraris, Institució Catalana d’Història Natural, Societat Catalana de Biologia, Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica).
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
“Borsa d’Estudi Abelard Fàbrega” Organisme atorgant: Institut d’Estudis Catalans. Destinada a finançar, durant un any, la recerca titulada “La moneda catalana del segle XVI” Data de concessió: 31 de març de 1998. Currículum vitae de Xavier Sanahuja Anguer
Xavier Rull i Muruzàbal … Ha rebut … la borsa d’estudi Abelard Fàbrega 2006, de l’Institut d’Estudis Catalans, per a la realització del treball La perifrasació verbal en català, dirigit per Manuel Pérez Saldanya (Universitat de València) …. Viquipèdia
A partir del 2015 (LXXXIV Cartell de premis i de borses d’estudi) la borsa no es va adjudicar o va restar deserta i al Cartell LXXXVII del 2018 ja no hi consta la convocatòria. Convocatòria del 2015.
TÍTOL DEL PROJECTE: Impacte dels processos d’aculturació i de les pràctiques educatives en la construcció de la identitat cultural dels joves d’origen immigrant en el sistema educatiu català.
ENTITAT FINANÇADORA: Institut d’Estudis Catalans (IEC).
DURADA: Des de maig de 2017 fins a maig de 2018.
INVESTIGADORA PRINCIPAL: Cristina Petreñas Caballero.
ALTRES INVESTIGADORS: Ángel Huguet Canalís, Judit Janés Carulla, Cecilio Lapresta Rey i Clara Sansó Galiay.
FINANÇAMENT: 3.000 €.
PROJECTE INVEST. Nº REF. Borsa d’estudi “Abelard Fàbrega”. LXXXVI Cartell de premis i borses d’estudi (convocatòria dels Premis Sant Jordi 2017).
Maria Assumpció Costal i Gispert (Crespià, 1899-Sant Feliu de Guíxols, 1991)
Mestra de grau elemental de l’Ateneu Igualadí, filla d’Àngel Costal i Marinel·lo (1867-1938) i d’Anna Gispert i Soler.
… Parlem de l’excursió artística que acaba de fer el Chor infantil de les escoles de l’Ateneu…. Pel camí anotem entre altres, els amics de la Junta de l’Ateneu … els mestres i professores de les Escoles de l’Ateneu n’Abelard Fàbrega … Maria Costal …
… Examinant els treballs de les nenes dels graus escolars pot apreciar-se aquella harmonia pedagògica que deu haver-hi en tots els centres d’ensenyança i des dels problemes més elementals fins a les complicades operacions dels principis d’AIgebra; des de la simple escriptura al dictat fins a l’ampliació i redacció de conceptes; en fi, tots aquells detalls que posen de relleu la tasca del mestre i l’aprofitament dels deixebles, allí hi era per orgull noble de les zeloses professores Maria Costal, Montserrat Salafrancà i Matilde Ubach….
El 19 de desembre de 1923, es va casar a Espolla amb Abelard Fàbrega. Durant uns anys va viure a Igualada, junt amb Abelard i la seva mare i quan, el 1931, Fàbrega guanyà les oposicions, tots es desplacen a Barcelona. Durant la República o en algun moment de la Guerra Civil, Abelard i Assumpció es van separar o bé ella no el va voler seguir a l’exili.
No tenim referències del que va ser la seva vida després del 1939. El 7 de febrer de 1949, la seva germana Carme va enviar una carta (datada a Sant Feliu de Guíxols) al Jutge de Pau de Cabanes demanant que li enviessin el certificat de naixement de Abelardo Fabrega Esteva, hijo de Maria y Salvador, ocurrido entre el 1892 al 1896 …
A l’article “En record de Joan Soler, “Conet” (1918-2013)” aparegut a la revista Àncora : setmanari de la Costa Brava. Núm. 3304, 29/8/2013 hi podem llegir: … Amb la veïna del carrer Notaria, la Maria Costal –també amiga nostra– sostenia unes animades i polèmiques converses contra la religió, que la Maria aguantava pacientment i la reafirmaven en la seva fe i en les seves pràctiques catòliques. Ja coneixíeu el temperament d’en Joan. La seva manera de parlar podia arribar a ser explosiva, però no es corresponia amb la bondat del seu cor… Aquesta nota ens pot fer pensar que un dels motius de la separació de la parella podria ser la incompatibilitat entre el sentiment catòlic de la Maria i la militància comunista de l’Abelard.
El Punt, 30/3/1991
El 28 de març de 1991, Assumpció Costal va morir a Sant Feliu de Guíxols, a la casa de la seva mare, on vivia amb la seva germana Carme, que era soltera i va morir també a Sant Feliu, el 15 d’agost de 2005, als 99 anys d’edat.
Aquest estiu, per la Mare de Déu d’agost, va morir a la seva casa del carrer de la Notaria la nostra amiga Carme Costal i Gispert, pocs mesos abans de complir els cent anys … Era una dona senzilla, pietosa i culta. I el seu cognom Costal l’honorava. Era neboda de l’insigne pedagog Cassià Costal i Marinel·lo (Mollet de Peralada 1876-Barcelona 1937), que va ser enterrat a Sant Feliu de Guíxols, junt amb la seva esposa, Carme Soler i Bruguera, i el seu únic fill, Josep. Vegeu: Jiménez, Àngel. Carrer del pedagog Cassià Costal i Marinel·lo. L’Arjau. L’Arjau. Informatiu de l’arxiu, 52, nov. 2005
Un altre germà d’Assumpció, fou Joan, qui va acabar els estudis de magisteri el 1921 i va morir un mes més tard.
Joana Just. Colegio Madrid (1941-1954)
Joana Just Montané (Igualada, 1909-Mèxic, 2005)
Filla de Francesc Just Vilaró i d’Aurèlia Muntaner Palau
… Juana Just, hija de un curtidor y una obrera de Igualada, también hizo la escuela primaria en una escuela obrera, de la que sus padres eran socios… … Sus padres, preocupados por su formación, la impulsan a estudiar música en el conservatorio, y a proseguir los estudios … …
… Nacida en Igualada. Barcelona, el 1910. Estudió magisterio superior. Llega a México en 1939, se casa esa mismo año con otro exiliado, no tienen hijos. Maestra en el Colegio Madrid, también trabaja en la costura y en un negocio propio de papelería.
Es troba a Barcelona, examinant-se en la carrera del Magisteri, la gentil igualadina Joana Just. A: Gaseta comarcal, 26/6/1930
La bella senyoreta Joana Just, ha acabat els seus exàmens a l’Escola Normal de Mestres de Barcelona, havent obtingut un èxit més que falaguer, pel qual motiu ens plau adreçar-li, ben coralment, la nostra felicitació. A: Gaseta comarcal, 30/9/1930
Militant d’Esquerra Republicana, durant la Guerra Civil va treballar a Cunit en una mena de “colònies” organitzades per allunyar els nens dels bombardeigs de Barcelona.
En un document del 1939, se la situa a París
Paris, 18 de març de 1939. Sra. M. Baldó de Torres, Toulouse. Benvolguda amiga, En la impossibilitat de continuar en la banlieu parisenca, malgrat tenir uns parents pròxims, per oposar-s’hi les normes generals de la Prefectura, la senyoreta Joana Just, mestressa de la Generalitat, a la qual, segurament vostè coneix, es trasllada a Toulouse amb la nostra autorització i encomanada a la protecció del Comitè d’Ajut Tolosenc. Li prego doncs, vulgui rebre-la i orientar-la. Amb els millors records pel seu marit, rebi una afectuosa encaixada del seu amic. Antoni M. Sbert. A: Puigarnau Torelló, Xavier. Economia i cultura en el primer exili França (1939-1940) Les finances de la Generalitat de Catalunya i les residències de Montpeller i Tolosa. Tesi doctoral UPF, 2014
De Toulouse va passar a Perpinyà on vivia abans d’embarcar cap a Mèxic.
El maig de 1939, el seu nom apareix a les llistes de refugiats proposats per Jaume Aiguader i Eduar Ragasol al SERE per emigrar a Mèxic en l’expedició del Ypanema (25/5/1939-30/6/1939) [ANC1-511-T-375] i el 12 de juny ja va embarcar en aquest vaixell, des del port de Pauillac prop de Bordeus (França). Va arribar a Veracruz (Mèxic) el 7 de juliol de 1939 acompanyada de quasi 1000 refugiats de la Guerra Civil. (Font: Fundación Pablo Iglesias i PARES)
Havia nascut el 1909, per tant havia de tenir 30 anys, no 20 …
Al cap de cop d’arribar a Mèxic es va casar amb l’Abelard Fàbrega. Vivien a Cuernavaca on, junt amb altres catalans, van llogar un conjunt de bungalous, que anomenaven “La petita Catalunya”.
Preocupada per la situació dels nens exiliats va escriure l’article: “Els nens infants i llur llengua materna“, editat a Mèxic per la publicació La Revista dels catalans d’Amèrica, 1 (Talleres gráficos de la nación, octubre, 1939), pàg. 43
De bon principi és palesa la preocupació per la llengua que parlaran els fills dels emigrats. Amb motiu de la creació, a Mèxic el 1939, d’un Comité Técnico de Ayuda a los Españoles, la mestra Joana Just, muller d’Abelard Fàbrega, dirigent del Sindicat de Mestres de Catalunya, demana que hom tingui en compte de cara a les institucions que se’n derivin, el «fet diferencial», més que més quan la llengua era perseguida a Catalunya. Manent, Albert. La literatura catalana a l’exili. A: Panorama crític de la literatura catalana. VI. Segle XX. De la postguerra a l’actualitat. Vicenç Vives, 2009, pàg. 67
Entre 1941 i 1954 va ser la directora de secció de preescolar d’aquesta escola, fundada a Ciutat de Mèxic el 21 de juny de 1941 amb fons del Govern de la República Espanyola a l’exili. També va treballar a l’escola “Secundaria número 4” i va dirigir “La Nueva escuela” una escola basada en el sistema Waldorf.
… 9a. Nombrar maestras con la retribución mensual de 250 pesos y a reserva de que legalicen el derecho al ejercicio de la profesión con arreglo a las disposiciones gubernativas vigentes, a doña Alicia Díaz de Junguitu, doña Teresa Villasetrú, doña Antonia Simón, doña Juana Just Montaner y doña Pilar Valles Cuesta … A: Junta de Auxilio a los republicanos españoles (JARE) Libros de actas (1939‐42) Libros III y IV. Acta nº 164. Reunión del día 12 de enero de 1942.
… Suerte bien distinta ha merecido el prestigioso Colegio Madrid que nacía para satisfacer las necesidades de escolarización que dejaba el fracasado Instituto Hispano-Méxicano Ruiz de Alarcón. El Madrid comenzó las clases en junio de 1941 con 440 alumnos, todos ellos hijos de españoles. Fue nombrado director del centro Jesús Revaque. En esta primera etapa el claustro estaba compuesto por Santiago Hernández Ruiz, Ángeles Gómez, Baudilio Riesco, Ricardo Fernández, Agustín Salas, José Albert, Jesús Bernández, José Gil, Ramón Fontanet, José Acero, Narciso Costa, María Leal, Goldfrey Gladston, Helena Martínez, Alicia Díez, Antonia Simón, Juana Just, Teresa Vilasetrú, Pilar Vallés, María Monte, Carmen Orozco, Valentina Rivero, Marcelina Mestre, Carmen Álvarez Coque, Florence Scalir y Rafaela Camoin. Durante los primeros años de funcionamiento en el Colegio Madrid podía cursarse la enseñanza primaria y el jardín de infancia. Se recogieron en este centro dos grandes influencias que en España fueron largamente silenciadas: la institucionista y las aportaciones de la Escuela Nueva que se traducirían en la práctica en excursiones, enseñanza al aire libre, clases especiales de carpintería, encuadernación, labores femeninas, agricultura, etc.). … A: Unizar. Autor: Víctor Manuel Juan Borroy
Més endavant va deixar l’ensenyament per ajudar el seu marit a la papereria.
Ja vídua, el 1994 va fer donació de 189 llibres a la biblioteca de l’Ateneu d’Igualada.
… El donatiu de 189 llibres procedeix de Mèxic, des d’on l’envia la igualadina Joana Just, en nom del seu difunt espòs, Abelard Fàbrega i Esteba el qual fou director de les escoles de l’Ateneu en el període de 1922-1931, a més d’iniciador i propulsor de l’Associació d’Estudiants i especialment ànima de la biblioteca d’aquesta secció. el donatiu el formen 113 llibres d’art i 76 volums de la col.lecció Bernat Metge, … A: Diari d’Igualada, 19/1/1994
Joana, va morir a Mèxic, als 94 anys, el 19 de gener de 2005. (Acta de defunció)
Tornafoch, Xavier. Estrella Cortichs, una mestra de Gironella. L’Erol, 33. (Estrella Cortichs i el seu marit van arribar a Mèxic l’octubre de 1940, després de passar una temporada a França i Santo Domingo. Durant un temps, per ajudar-se econòmicament, van compartir habitatge amb Abelard i Joana)
Entrevista:
Entrevista amb la Mercè Bosch 28/VI/93. Transcrita per Jordi Planella el febrer de 1994. “Fons Salomó Marquès. Magisteri Exiliat de Catalunya (Universitat de Girona)”. [Transcripció]. (Mercè Bosch coneixia Joana Just. De Mèxic van passar a Estats Units on el seu marit era funcionari de les Nacions Unides. A la dècada dels 50 retornà a Mèxic i el 1976 va venir a Catalunya per reincorpar-se a l’ensenyament fins a la seva jubilació el 1982)
Dedicatòria:
Als excelents amics, Abelard Fàbrega i esposa, Joana. A: Solà, Maria. Ritme evolutiu històric (entorn d e l’educació nova). Revista Orfeó català, segona època, 18, Mèxic, 1989, pàg. 22, 23 i 32. El 1939 Maria Solà de Sellarès es va exiliar a França. Més tard va anar a El Salvador i Guatemala i finalment a Mèxic (1955) on es va implicar amb el moviment de les escola Waldorf i on degué establir contacte amb la Joana Just i l’Abelard Fàbrega. Maria va morir a mèxic el 1998..
Maria Esteve Matlleria (Figueres, 1863-?) En els documents consultats s’ha trobat el cognom escrit en tres formes diferents: Esteva, Esteve i Esteba. Davant del dubte i no havent pogut trobar cap familiar es va optar per normalitzar el cognom amb la forma “Esteve”. Des del febrer de 2020 sabem que els descendents de dos dels germans de la Maria mantenen la forma “Esteba”
Filla de Joaquim Esteve Saurí, de Medinyà i d’Anna Matlleria Regincós, de Figueres.
Maria va néixer a Figueres el 1863 i l’agost de 1888 es va casar amb Salvador Fàbrega Bosch, ferrer, natural de Sant Mori i veí de Figueres. És molt probable que en Salvador fos un treballador del taller del pare de la Maria o bé es coneguéssin per compartir ofici.
Salvador i Maria van tenir dos fills: Teodor (Figueres, 1891-Barcelona, 1963) i Abelard (Cabanes, 1894-Mèxic, 1911).
Maria va ser mestra de Cabanes des del 1893 fins el 1916.
El 1886 va aprovar les oposicions. El 1890 estava com a auxiliar en una escola pública de Figueres i el 1893 va ser nomenada, en virtud de trasllat i fora de concurs, mestra en propietat de l’escola de Cabanes. El 1913, aconsegueix la novena categoria i passa de cobrar 625 ptes a cobrar-ne 1000. El 1916, Maria Esteva, va ser traslladada per petició pròpia al poble del Far, i al seu torn, Maria Campmol Fraxanet, que exercia a l’escola del Far des de 1912, es va traslladar a Cabanes.
Maria Esteve es va jubilar el 1922, segurament després de dos anys de baixa, i el seu expedient personal es troba a l’Arxiu Històric de Girona (AHG170-16-T2-631)
Salvador Fàbrega havia mort a Cabanes el 4 de desembre de 1906 quan tenia 46 anys.
Maestros comprendidos en el Real decreto de 31 de Mayo de 1902, con reserva del derecho a Escuela con sueldo de 825 pesetas. Gaceta de Instrucción pública, 12/09/1906
Resoluciones. Escuelas y maestros … Se declaran sustituidas por imposibilidad física a … y a Doña Maria Esteba de Alfar (Gerona). El Imparcial, 12/05/1920
Joaquim Esteve Saurí, natural de Medinyà tenia un “taller de construcción de arados de hierro” al carrer Nou, 83 [o 54] de Figueres on també residia i que devia ser la casa familiar d’Anna Matlleria la seva esposa, natural de Figueres.
A part de Maria la parella va tenir tres nois, Miquel (1873-1915) que entre 1894 i 1899 va estar a la guerra de Cuba i més tard es va casar i va viure a Palafrugell, Pere (1876-1945) propietari de la “Nova funeraria i fusteria de Pere Esteba” a Figueres i Joaquim (?-1935) funcionari de presons. El padró de Figueres de l’any 1892 situa la família a la mateixa adreça del taller junt amb un fill de 18 anys, en Miquel.
La premsa i els butlletins oficials de finals del segle XIX es fan ressó del taller de Joaquim Esteve per ser l’inventor de la “trilla de hierro denominada la ‘Ampurdanesa’, que funciona montada sobre ruedas” y “l’arada giratòria Saurí” i per haver-ne obtingut la patent. Gaceta de Madrid, 7/2/1887. Ja es troben anuncis del taller de Joaquim Esteba, des del febrer de 1867, com a hereu del negoci del seu sogre Pere Matlleria, conegut com a Pere Gros, qui també venia carbó. (El Ampurdanés, 3/2/1867)
Teodor Fàbrega Esteve (Figueres, 1891-Barcelona, 1963) Germà de l’Abelard
Fill de Salvador Fàbrega i Bosch, ferrer, natural de Sant Mori, i de Maria Esteve i Matlleria, mestra, natural de Figueres, va néixer a Figueres el 5 de setembre de 1891, abans que la seva mare fos destinada a l’escola de Cabanes.
Quan el gener del 1912 va ser cridada la seva quinta, Teodor residia a Figueres, però als documents consta que la seva mare és viuda i resideix a Cabanes.
El certificat mèdic (data: 3/3/1912) explica que és solter i que té 20 anys i 5 mesos, també especifica que és ros, amb els ulls castany fosc, que mesura 1,712 m i que pesa 69,5 kg. Se’l declara apte per al servei. A l’agost d’aquest mateix any residia a Sant Vicenç dels Horts.
De jove feia de ferrer, seguint les passes del pare i l’avi patern. El 1917 era a Barcelona fent d’Interventor de l’administració d’impostos i rendes, un càrrec que encara mantenia el 27/5/1920.
Comisión especial de consumos … Que para cubrir la vacante de Interventor de segunda clase de la Administración de Impuestos y Rentas, dotada con el haber anual de 1,460 pesetas, producida por ascenso de don Ricardo Forts y Pujadas, cuya plaza es de entrada, sea nombrado D. Teodoro Fabregas y Esteva. Gaceta Municipal de Barcelona, 43, 24/10/1917. Més endavant va establir lligams familiars amb Ricardo Forts a partir de la família de la seva esposa.
Devia ser el 1917 quan es va casar amb Maria Balañà Espinós (1889-1962), germana del conegut empresari taurí i propietari de cinemes i sales de festes i van tenir dos fills: Maria (+2014) i Jaume (+1991)
El 1936 apareix al document: “Relació de les Resultes d’Ingressos i Despeses a incorporar al Pressupost ordinari de l’Interior per a l’Exercici del 1936” de l’Ajuntament de Barcelona.
… Teodor Fàbrega, per un compte per a subministrament de material d’ensenyança per a Grups Escolars 140,50 …
Més endavant, possiblement després de la Guerra Civil, va obrir una fleca i formava part del “Gremio de Panaderos”.
El 1942 feia obres al carrer Galileu, 243, on hi tenia la fleca que va mantenir fins a la seva mort.
Requerir a Teodoro Fabregas para que … solicite la legalización de las obras practicadas en el edificio número 243 de la calle de Galileo, de modificación de una abertura y de reforma interior, sin haber solicitado y, por consiguiente, obtenido el oportuno permiso,… Gaceta Municipal de Barcelona, 52, 28/12/1942
El 1954 ja tenia la finca al carrer Travessera de les Corts, 225, cantonada c/ Joan Güell, i en cedeix una part per eixamplar el carrer. Gaceta municipal de Barcelona, 27, 5/7/1954. Aquí era on residia
1954/59.- Cessió de Terrenys Vials de la Finca Num. 225 de la Travessera de Les Corts. Afectats per l’Eixamplament de l’Esmentat Carrer. Teodoro Fabrega Estela. Negociat de llicències d’obres. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
1960.- Galileu 243. Teodoro Fábrega Esteba. Forn de Pa. Substitució de Tres Elements Industrials. Inclou un plànol. Negociat d’activitats industrials. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
Teodor va morir a Barcelona el 9 de setembre de 1963. A l’esquela apareguda a La Vanguardia del dia 17/7/1963 s’hi fa constar: “Sus afligidos: … … hermano, Abelardo, ausente”. També trobem referències a l’Abelard a la necrològica del seu fill Jaume Fàbrega Balaña (+1991): “Els seus familiars …. ties, Joana Just de Fábrega (ausent)”
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Fill de Joan Madern Viñas, de Maçanet de Cabrenys i de Narcisa Carreras Montalat, de Pont de molins. Va néixer a Cabanes el 18 de març de 1896.
Joan Madern Viñas, el pare, apareix per primera vegada al cens electoral de Cabanes l’any 1894. Hi consta com a pagès de 26 anys que viu a despoblat, núm 65.
Joan Madern Carreras, el seu germà, ja havia nascut a Cabanes el 17 d’abril de 1893, però quan el 1914 va ser cridat a files la família ja havia marxat del poble i en Joan viu a Pont de Molins.
Martí va estudiar a Figueres i va cursar magisteri, mentre aprofitava els estius per visitar els seus germans residents al Rosselló i aprendre la llengua francesa.
Va ingressar al Cos de funcionaris de telègrafs i després d’una breu estada a Cadaqués i Roses (el 1922, encara participa en un acte a Roses), va ser destinat a Cervera, on va compaginar el càrrec de cap de telègrafs amb la docència, fent de professor particular d’alumnes de batxiller, francès, dibuix i matemàtiques.
Casat amb Maria Sostres de Cervera, va tenir tres fills. A part de la seves tasques laborals es va implicar en altres activitats com la recollida de dades meteorològiques i la col·laboració a la premsa local: “La Gaseta de Cervera” i “Segarra”, al “Centre Comarcal de Cultura de Cervera” i a “La Vanguardia”.
Però amb el que més va destacar va ser amb la investigació i el col·leccionisme de vegetals fòssils de la zona.
Martí Madern inicià els primers estudis a Figueres. En acabar l’ensenyament primari ingressà a l’Escola de Magisteri i obtingué el títol de Professor d’Instrucció Primària.
La seva estada a Perpinyà, durant l’adolescència, li permeté aprendre la llengua i cultura francesa, uns coneixements que va anar ampliant i perfeccionant quan, durant les vacances, visitava el seu germà, resident a Narbona o la seva germana que vivia a Rivesaltes. Els viatges a la Suïssa francòfona i a altres llocs d’Europa li proporcionaren una vasta cultura humanística.
El gener de 1917 apareix al llistat dels “quintos” emès pel Jutjat Municipal de Cabanes amb l’anotació de desaparegut. Poc després el situen a Pont de Molins, on viu tota la família. Per aquest motiu l’expedient de reclutament passa a aquesta població.
Ingressà al cos de funcionaris de Telègrafs i després de passar un temps a Cadaqués, va ser traslladat a Cervera.
El 22 de setembre de 1923, Martí Madern es va casar a l’església de Sant Antoni de Cervera, amb Ma Assumpció Sostres Centelles, natural i veïna de la població.
Fulla Parroquial de Cervera, 30/09/1923
El 1926 va néixer el seu fill Josep Maria, qui el 10 de maig de 1934 va fer la primera comunió a Sant Antoni. El 2 de desembre de 1934, batejaren un altre fill, Martí.
Bateigs: — Dia 2 de desembre, a Marti, Lluis, Ramon, fill de Marti Madern Carreras i de Maria Sostres Centellas Padrins: Pere Madern i M. Lluïsa Madern. (Verges 31, 2°). A: Fulla Parroquial de Cervera, 9/12/1934
El 1931,Martí Madern donava classes de dibuix linial. Fou membre del Centre Comarcal de Cultura de Cervera, també va ser fundador de la Mútua Escolar i un dels seus millors professors.
El 1951 demanà el trasllat a Lleida, amb caràcter provisional. TRASLADO.—Don Martín Madern, que hasta hace poco venia regentado el Centro de Telégrafos de nuestra ciudad, ha sido trasladado a petición propia a Lérida con carácter provisional. A: Segarra, 172, 15/7/1951
Del 1989 al 1992 va tenir lloc l’exposició “La Segarra fa 35 millions d’anys” (col·lecció Madern). Documentació relativa a l’exposició-homenatge a la figura de Martí Madern organitzada pel Museu de Geologia juntament amb el Centre Municipal de Cultura de Cervera. Inclou correspondència, textos explicatius de l’exposició i possibles temes per treballar amb les visites escolars, exemplar mecanografiat d’un text de Martí Madern titulat “La flora oligocena de Cervera”, relació d’exemplars del Museu presents a l’exposició, croquis de la sala d’exposicions, diversos textos referents a la figura de Martí Madern. També conté documents relatius a la donació de la col·lecció Madern al Museu de Geologia. A: Inventari de l’arxiu històric, 20/1/2014
Madern, Josep Maria. Recuerdo de mi padre. Pàg. 7-8
Ginieis, Christian. Monsieur Madern en France. Pag. 9-10
Abadal, Joan. Bon dia, senyor Madern. Pàg. 11-12
Carbonell, Materu. Dos conferencias del señor Madern (1963). Pàg. 13-14
Relació de títols monogràfics del senyor Madern, mapes, foto i dibuixos. Pàg. 15-18
Madern, Martí. El nostre paisatge en la Prehistòria. Pàg. 19-20
Madern, Martí. George Depape, un gran home que desapareix. Pàg. 21-22
Homenatge al señor Madern. “Segarra”, setembre, 1966. Pàg. 23
J.F.L. El arte de vivir intensamente. Pàg. 24-25
Ferran, Jaime. En la diaria lección paleobotánica. Pàg. 26-27
Turull, Ramon. Que deixi petjada. Pàg. 28-29
Poc s’ho podia pensar el secretari del Jutjat de Cabanes, poble de l’Alt Empordà, a 5 quilòmetres de Figueres, que al llibre de nascuts de l’any 1987 hi hagués apuntat el nom d’un il·lustre cerverí. Amb aquestes paraules Joan Abadal, alumne de Martí Madern, comença el seu article “Bon dia, senyor Madern!”
En aquest document també s’hi explica que Martí Madern va dedicar la seva vida a l’estudi de la Paleobotànica, contactant amb un dels pocs departaments que existien a Europa i que funcionava a la Universitat Lliure de Lille (França) i amb el seu director M.G. Depape, amb qui es va relacionar durant anys. Martí Madern sovint es desplaçava a Lille per treballar al laboratori de la Universitat i el professor Depape va donar a conèixer les teories i descobriments de Madern. Els materials objecte dels seus estudis els recollia a les canteres de margues calcàries de l’entorn de Cervera aprofitant que, després del la guerra civil, es van explotar per obtenir ciment.
Madern fou un gran mestre, els seus coneixements d’història natural, matemàtica, francès i gramàtica, eren profunds i era professor per vocació, als estudiants , fills de pares jornalers, els cobrava la voluntat, el que poguessin donar. També destacava pel seu coneixement de filatèlia.
El 1966 va rebre un homenatge organitzat per un grup d’ex-alumnes i amics. Durant l’acte, l’alcalde va declarar que l’Ajuntament havia decidit declarar-lo fill adoptiu de la ciutat.
El text de Ramon Turull ... que deixi petjada, com un dels seus fòssils. Però que no en sigui un, mort dues vegades: devant de les Escoles, el passat dia 19, i en el nostre oblit tots els dinous que vindran, fa pensar que el 19 de febrer de 1975, va morir de repent.
Document cedit pel Centre Municipal de Cultura de Cervera
El butlletí publicat en motiu de l’exposició “La Segarra fa 35 milions d’anys”, que va tenir lloc a Cervera del 20 de desembre de 1991 al 31 de gener de 1992, conté:
Flora de l’Oligocè de la zona de Cervera comparada amb plantes actuals i la seva localització, per Martí Madern. Cervera, 1965. Pàg. 2
Llobet i Pont, Jaume. Martí Madern i Carreras. Pàg. 3-8
Cartes adreçades a Martí Madern, signades per G. Dapape i J. Broutin, de les universitats de Lille i París, respectivament. Pàg. 5
Monografies de paleobotànica, per Martí Madern i Carreras. Pàg. 9-11
Bibliografia de Martí Madern, amb la descripció de les seves col·laboracions a diferents publicacions: Gaseta de Cervera, Segarra, CCCC i Puig Castellar. Pàg. 12
Bibliografia utilitzada per Martí Madern com a material de consulta en el seu treball de paleobotànica de La Segarra. Pàg. 12
Com a oficial de telègrafs i cap de servei, durant la Guerra Civil, Martí Madern va ser traslladat a un Camp d’Aviació de l’entorn de Cervera on se’l va equiparar al grau de Capità de l’Exèrcit. Una vegada acabada la guerra i, per por a les represàlies, a es va traslladar a l’Alt Empordà on hi tenia família, amb la intenció de passar a França si es veien amenaçats. Però al cap d’uns mesos, i amb l’aval d’un sacerdot, va poder tornar a Cervera i reintegrar-se al seu lloc de cap de servei de telègrafs.
Més informació:
Martí Madern, fill predilecte i adoptiu de Cervera …. Es va casar a Cervera on treballava com a cap del servei de telègrafs. Durant molts anys va recollir i estudiar la gran quantitat de fòssils que anaven apareixent a les pedreres de la conca de Cervera. Complementava la seva tasca a telègrafs amb l’exercici de professor de matemàtiques i francès a la Mútua Escolar…
… Durant la dècada dels seixanta i principis dels setanta Martí Madern publicà una sèrie d’articles de divulgació sobre paleobotànica que aparegueren a la revista cerverina Segarra. També col·laborava a Puig Castellar, el butlletí del Centre Excursionista de Santa Coloma de Gramenet…
… Aquestes pedreres de margues oligocèniques s’explotaven des de la postguerra per a la fabricació de ciment. Durant els anys que van ser explotades, Martí Madern va anar recollint i estudiant la gran quantitat de vegetals fòssils que hi apareixien, i arribà a posseir una extraordinària col·lecció. Dos centenars d’exemplars de fòssils foren donats per Martí Madern al Museu Comarcal de Cervera. El seu fill, Josep Madern i Sostres, donà l’any 1989 més de vuitcents exemplars al Museu de Geologia de Barcelona…
Estudiós de la flora fòssil de l’Oligocè de la Segarra, col·laborà amb Josep Ramon Bataller i George Depape, als quals facilità els materials per a la publicació Flore oligocène de Cervera (Catalogne) (1950), i amb altres especialistes, principalment francesos. Publicà nombroses notes amb noves aportacions a aquesta flora, sovint en revistes comarcals.
La col·lecció Madern (1897-1975) “Flora de l’Oligocè de Cervera (Segarra, Lleida)” va ser ingressada al Museu de Ciències naturals de Barcelona l’any 1991. Pertany al jaciment de flora oligocena més abundant i important d’Espanya. Ha estat objecte d’estudi en el Museu Martorell i publicada els anys 1992 i 1996 a la revista Treballs del Museu de Geologia de Barcelona.
Al document Geozona 203 jaciment de plantes fòssils a la Segarra, editat per Generalitat de Catalunya, a part d’una bibliografia exhaustiva de Martí Madern s’hi explica: … De fet, la gran part del material estudiat i publicat va ésser recuperat principalment pel Sr. Martí Madern (1897-1975). Aquest aficionat de Cervera, ja sigui perquè les recollia personalment o bé perquè li donaven els obrers que treballaven a les pedreres, va arribar a acumular una gran quantitat de fòssils de plantes que avui dia es troben en diversos museus de Catalunya i de França. Cal remarcar que existeixen molt pocs treballs publicats de M. Madern i tots només citen o descriuen uns pocs exemplars. Sembla que abans de morir estava preparant una monografia extensa sobre les seves troballes però no va arribar a finalitzar aquest treball …
L’any 1981, la Biblioteca de Cervera i la Segarra, va publicar un volum d’homenatge a Martí Madern i Carreras (Cabanes, Alt Empordà – Cervera, 1975) “per les seves noves aportacions a l’estudi de la Paleobotànica de la Segarra”, tal i com es llegeix en la mateixa portada del llibre (Homenatge, 1981). De Martí Madern, professor i paleobotànic, per afecció i devoció, cal destacar els seus estudis sobre la Segarra i la creació, com natural conseqüència d’aquests treballs, de la col·lecció paleobotànica del Museu Comarcal “Duran i Sanpere” de Cervera, que porta el seu nom. L’opuscle, ultra una sèrie de testimonis sobre la personalitat i el treball de Martí Madern, inclou una “relació de títols monogràfics del senyor Madern”.
Martí Madern fou amic de l’historiador, arxiver i arqueòleg, Agustí Duran i Sanpere (Cervera, Segarra, 1887 —Barcelona, 1975), com ho demostra el fons Agustí Duran i Sanpere de l’Arxiu Comarcal Segarra on s’hi conserven una postal i 7 cartes de Martí Madern.
Carta a Jean Gaudant 1978.- Carta de Josep Maria Madern (París) a Jean Gaudant (París). Sobre la col.lecció de fòssils del seu pare Martí Madern. 1 f.
Còpia mecanoscrita en paper ceba.
Carta a Jean-Louis Ginieis 1978.- Carta de Josep Maria Madern (París) a Jean-Louis Ginieis (París). Sobre la col.lecció de fòssils del seu pare Martí Madern. 1 f. Còpia mecanoscrita en paper ceba.
Carta de Jean-Louis Ginieis 1981.- Enviada des del Muséum National d’Histoire Naturelle, de París, a Josep Maria Madern (París). Paleobotànica. 1f. Carta enviant tres fotografies d’una sortida de treball a Montmaneu (Anoia) de Martí Madern Carreras i esposa acompanyat de Conchita Queralt, Emili Rabell Riera i la seva esposa entre altres. Carta manuscrita i el sobre amb segell.
Carta de Jean Gaudant 1984.- Carta mecanoscrita, enviada des de París, al Museu Duran i Sanpere de Cervera sobre la col.lecció de fòssils de Martí Madern. 1 f.
Apèndix. Martí Madern Carreras (1897 – 1975)
Documentació personal (1).- Medalla honorífica al mèrit docent com a antic professor de la Mútua Escolar de Cervera (1999). Certificat de l’atorgament de la medalla honorífica a Martí Madern Carreras. Centre Associat de la UNED de Cervera.
Articles propis (11)
Del moment, 1929
El nostre paisatge en la Prehistòria, 1967
Paleontologia, 1964
Paleobotànica de la Segarra, 1974
Algunes observacions de paràsits vegetals en la flora oligocènica de Cervera
Nueva aportación al estudio de la Paleoflora Oligocénica de Cervera
Nova aportació a la flora de l’Oligocèn de Cervera (Lleida) 1966
Paleobotánica Cervariense
Paleobotànica. Noves plantes identificades
Les plantes fòssils, 1969.
Curiositats paleontològiques, 1972
Articles i treballs sobre Martí Madern (4)
Homenatge a Martí Madern i Carreras (1981)
Las colecciones, los personajes y las piezas que han hecho parte de la historia del Museo de Geología de Barcelona. Treball de Catalina Restrepo Martínez. Dins Colecçoes e museus de Geologia: missao e gestao (José M. Brandao et alii, eds.). Enviat per l’autora, acompanyat d’una carta, a Josep M. Madern. 11 pàg. (fotocòpia)
Catalogación y inventario de la colección de fósiles, minerales y rocas “Joan Vicente Castells”, base pera el futuro museo del Ayuntamiento de Santa Coloma de Gramanet. Treball de Catalina Restrepo Martínez. Dins Colecçoes e museus de Geologia: missao e gestao. (José M. Brandao et elii, eds.). Enviat per l’autora, acompanyat d’una carta, a Josep M. Madern. 8 pàg. (fotocòpia)
Revista quinzenal Segarra, número 1.188 (1995). Conté un record en el vintè aniversari de la defunció de Martí Madern i de Maria Sostres.
Epistolaris. Correspondència personal entre Martí Madern i Carreras i Agustí Duran i Sanpere (1936-1969. Descripció: Cervera i Roses (1 postal), 7 cartes. A: Arxiu Comarcal Segarra. Fons ACSG220-35 / Agustí Duran i Sanpere
Catàleg de Miquel Crusafont Pairó (9 cartes) Catàleg realitzat pel SAC (Serveis d’Arxius de Ciència). En una primera fase (aprox. 10.416 registres) es tractà la correspondència personal i professional de Miquel Crusafont. Actualitzat i revisat 01/03/2011
La peça del museu Paleobotànica de Cervera: fruit de Cinnamomun. Una de les col·leccions del Museu de Cervera és la col·lecció Martí i Madern formada per uns 200 exemplars de fòssils, … A: Capcorral. La revista del Museu Comarcal de Cervera Núm. 6 – ANY 2011
Articles en resposta a l’article “Del moment” escrit per Martí Madern. Nota de la Direcció: Podria, ara, agreujar-se la qüestió si continués la polèmica sobre l’article de nostre redactor En M. Madern, qui al escriure en defensa de les escoles i del ésser pedagògic vertí alguns conceptes que molestaren, però mai tingué la intenció d’atacar personalment a ningú; i entenent de que es desviat ja el punt principal a discutir i que fora perillosa la continuïtat d’articles sobre aques tema, donem per acabat l’assumpte no admetent-se més articles d’aital faisó.
1931. Han estat organitzades per l’Ajuntament unes classes nocturnes en les Escoles Nacionals a càrrec dels professors … i dibuix lineal pel Sr. Martí Madern. A: República, 21/11/1931, pàg. 6
1933. Cultura. Conferència del Sr. Madern. A: Avant, 56 ( 5 de febrer de 1933) pàg. 9. CULTURA I ESBART: Divendres passat a les 8’50 de la vetlla, quedà Inaugurat cl cicle de conferències, organitzat per aquesta Secció de la Joventut Catòlica, en el seu local a càrrec del Sr. Martí Madern, cap de l’estaíació telegràfica de nostra ciutat, que dissertà sobre el tema «Les antigues civilitzacions». Hi assistiren un bon nombre de socis.
1966. Nova aportació a la flora de l’Oligocèn de Cervera (Lleida).A: Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista Puig Castellar, 4: 76-77.
1967. El paisatge de Cervera en el periode Oligocèn. Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista Puig Castellar, 6; 128.
1969. Algunes observacions de paràsits vegetals en la flora oligocènica de Cervera. Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista Puig Castellar, 9: 212.
1970a. Nueva aportación al estudio de la Paleoflora oligocénica de Cervera. Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista Puig Castellar, 11: 260-262.
1970b. Plantas prehistóricas de la Segarra. Tres Uves, 14 (1969), pp. 12.
Sanz De Siria Catalán, A., 1992. Estudio de la macroflora oligocena de las cercanías de Cervera (Colección Martí Madern del Museo de Geología de Barcelona). Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 2: 269-379. Resum: Se estudian los 821 ejemplares que constituyen la Colección Madern de flora oligocénica procedente de varios yacimientos de la cercanlas de la ciudad de Cervera y extraídos en capas que se han datado como pertenecientes al Oligoceno inferior alto…
Sanz De Siria, A., 1996. La macroflora oligocena de la cuenca de Cervera, Lérida, España (Colección del Museu Comarcal de Cervera). Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 5: 97-141. Resum: En el presente trabajo se prosigue el estudio de la flora oligocena de Cervera (Lérida, España) iniciado con la “Colección Madern” del Museu de Geologia de Barcelona (Sanz de Siria, 1992). Se estudian ahora 226 ejemplares depositados en el Museu Comarcal de Cervera…
19 de juliol de 1922, pàg. 17. ROSAS. El domingo 16 tuvo efecto en esta localidad el acto de implantación de la Mutualidad Escolar en ambas escuelas nacionales… … Lo que más realce dio a la fiesta íué el discurso pronunciado por el culto e ilustrado jefe de Telégrafos de esta localidad don Martín Madern, maestro también, el cual disertó sobre el viejo adagio: «Querer es poder», con tanto acierto y facilidad de palabra, que le valió muchos aplausos. Explicó cómo incluso los más pobres pueden escalar elevados puestos, siempre y cuando posean una férrea voluntad ...
12 de novembre de 1964, pàg. 33. BENEMÉRITO SERVICIO …. El Servicio Meteorológico Nacional entregó unos diplomas honoríficos a doce colaboradores especialmente distinguidos por su eficaz constancia, los cuales durante años y años le han venido asistiendo en sus observaciones… Fue también galardonado el corresponsal de LA VANGUARDIA en Cervera, don Martín Madern…
30 de març de 1978, pàg 29. Cervera. La Biblioteca popular vuelve a la Generalitat…En tomo a la Biblioteca Popular, dentro del mismo edificio y formando una sola unidad, se han generado otras instalaciones y actividades merced a la intervención de hombres como Agustí Duran i Sanpere, Federico Gómez i Gabernet y Martí Madern i Carreras, entre otros…
Vicente, J., 1975. Necrológica. Martí Madern i Carreras (1896-1975). Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista Puig Castellar (Sta. Coloma de Gramanet), 14 (1971): 334.
Josep Maria Madern i Sostres
Josep Maria Madern i Sostres (Cervera, 1926 – Barcelona 2012) va cursar estudis de Lletres a Barcelona i, més tard, va treballar com a periodista a Ràdio Joventut de Saragossa i a Radio Lleida. Per total incompatibilitat amb la societat espanyola dels anys cinquanta, es traslladà a París el 1957. Hi ha viscut més de 25 anys i ha estat responsable dels programes informatius en castellà de l’ORTF i de Radio France Internationale (Radio París). El 1983 retorna a Catalunya. Ha escrit teatre en francés “La chemise de nylon”, i en castellà “El rey mudo”. En català ha publicat una dotzena d’obres: teatre, novel.la, recull d’aforismes i, sobre tot,contes curts i narracions, entre les quals cal destacar “La gàbia” i “L’intrús” (Ed. 62), “La pell de l’home” i “El vent de la memòria” (Columna) , “Els assassins ingenus” (Plaza & Janés) i “Algun dia anirem a Bombai”, “La nit de la basarda” i “Sol a mitja nit”(Pagés editors)”
El catàleg del fons personal de l’escriptor Josep Maria Madern ja està en línia | Grup d’Arxivers de Lleida. A: des del meu racó de món, 26/12/2018
El fons documental (1930 – 2016) consta, principalment, de l’obra literària: els mecanoscrits i els esborranys i notes manuscrites de les seves obres, els llibres publicats i el conjunt dels articles i col·laboracions a la premsa i publicacions periòdiques com Segarra i Nova Tàrrega. … . El fons conté documentació personal de l’escriptor com algunes cartes i fotografies i, també, quelcom del seu pare Martí Madern Carreras (estudiós de la paleobotànica).
Enric Cullell Sagols (Algèria, 1897- Cabanes, 1937). Músic i violinista
Any 1916. Darrere: Joan Mont i Roura (“Quendo”) [1er fiscorn], Felip Trull (“Felipet”) [1er cornetí], Antoni Vidal [2n cornetí], Joan Solà [2n fiscorn] i Josep Cervera [contrabaix] Davant: Marià Calvet [1er tenor], Lluci Badosa [no Llucià Badia] [2n tible], Jaume Túrias [2n tenor], Enric Cullell Sagols [flabiol] i Joan Badosa [1er tible]. Font:http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es
Fill de Vicenç Cullell Vidal, de Cabanes i d’Enriqueta Sagols Planes, de Pedret i Marzà, casats el febrer de 1893. Enric va néixer a Algèria, el 13 de gener de 1897 , i va ser batejat a Cabanes, el 27 de febrer del mateix any. El naixement a Algèria va venir motivat per la feina del pare que era boter i feia llargues estades fora de casa.
Va iniciar la seva formació musical amb Enric Sans. Cap als 16 anys s’incorporà a l’Orquestra Els Fatxendes de Sabadell, després passà a l’Antiga Pep i més endavant a La Principal de Peralada on ja hi figura la temporada 1927-28 i on probablement restà fins el 1930.
Va formar part d’altres grups musicals com La Principal de la Bisbal i acompanyà Raquel Meyer en dues de les seves representacions, a Girona i Perpinyà, però rebutjà la gira per Europa.
La malaltia va fer que el 1934 hagués de deixar la seva activitat musical.
Font:
Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà. Girona : Diputació de Girona, 2009
Padrosa Gorgot, Inés ; Albert, Lluís (col.). La Principal de Peralada. Peralada : l’Ajuntament, 1990
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
El Sr. Josep Loredo i Moner ens ha fet arribar aquesta informació en referència a la foto de la Cobla-orquestra Antiga Pep que encapçala l’entrada:
Es pot assegurar que la foto és de l’any 1916
L’alineació és la mateixa, amb la salvetat del segon músic començant per l’esquerra de la fila de davant, que és Lluci Badosa -germà d’en Joan- (i no Llucià Badia, un error que es ve arrastrant des de les cròniques de Josep Grahit d’aquell mateix any 1916) :
Darrere: Joan Mont i Roura (“Quendo”) [1er fiscorn], Felip Trull (“Felipet”) [1er cornetí], Antoni Vidal [2n cornetí], Joan Solà [2n fiscorn] i Josep Cervera [contrabaix]
Davant: Marià Calvet [1er tenor], Lluci Badosa [2n tible], Jaume Túrias [2n tenor], Enric Cullell i Sagols [flabiol] i Joan Badosa [1er tible].
A la mateixa entrada de l’Antiga Pep, l’Enric Cullell surt també a la foto de 1917
També se’l pot trobar a la foto de 1927 de La Principal de Peralada i al text del revers de la postal
Més informació: Can Vanover – Cabanes. Casals amb història
Rafel Vergés Brugat (Cabanes, 1714-Olot, 1795) Notari
Batejat a Cabanes el 14 de gener de 1714, era fill de Miquel Vergés i Margarida Brugat, el 1744 ja treballava de notari a Castellfollit de la Roca, on va exercir com a notari titular, entre 1746 i 1758.
El 5 de gener de 1744 es va casar amb Mariangela Casellas Serra, filla de Rafel Casellas, notari de Besalú. Es desconeix si Rafel i Mariangela van tenir fills.
Més endavant va passar a la notaria d’Olot. Així ho fa constar l’inventari dels béns de Jaume Pont Casadevall i Puig, àlias Romaguera, signat el 9 de novembre de 1789. En aquest document es descriu una casa
…situada en dit lloch de Cabanas, y debant del rech del molí, que afronta á solixent ab un carrer públich estret, [242v] á mitgdia ab lo carrer ó camí públich debant del rech, á ponent ab Rafel Vergés y Brugat, notari habitant en Olot, y á tramontana, part ab dit notari Vergés y part ab altre carrer…
La descripció de l’immoble, fa pensar que la casa de Rafel Vergés, seria l’edifici que coneixem com a can Vanover. No tenim cap document que ens digui si Rafel Vergés va comprar la casa Vanover o si la va heretar, però en tot cas no hi pogué residir gaire ja que va exercir i morir a Olot, on també va morir el seu pare Miquel Vergés. La seva germana Francisca i els seus descendents, en canvi, sí que van viure sempre a Cabanes i podria ser que fos ella o els seus hereus els qui van acabar essent els propietaris de l’edifici.
Al testament de Jaume Brusés, vidu de Mariàngela Vergés, signat el juny de 1770 hi diu: … Fou fet lo predit testament per boca de dit testador en lo lloch de Cabanas en la casa del Sr Rafel Brugat y Verges notari, pres y publicat per mi Francisco Fageda prevere y sacrista de Cabanas... Encara que hi hagi un canvi d’ordre dels cognoms, segurament aquest notari, sigui Rafel Vergés Brugat.
Rafel Vergés va morir a Olot, als 85 anys, el 30 d’abril de 1795.
D’aquesta mateixa època es conserva un document a l’Arxiu de la Corona d’Aragó amb aquesta descripció: Causa de Rafael Aguer, labrador del lugar de Cabanes, corregimiento de Girona, contra José Vergés, notario de la villa de Olot, y otros (any 1771) Codi: ES.08019.ACA/8.2.11//ACA, REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles, 13526.
Possiblement es refereixi a Rafel Aguer Aguer (1728-1785), però es desconeix si José Vergés era fill o familiar de Rafel Vergés.
Tomàs i Pere Sunyer (pare i fill) van viure i exercir com a metges de Cabanes, al llarg del segle XVIII.
Tomàs Sunyer (Torroella de Montgrí, 1702-Cabanes, 1765)
Pere Sunyer (Cabanes, 1738-1797)
Tomàs Sunyer (1702-1765) Batejat a la parròquia de Sant Genís de Torroella de Montgrí el 30 de març de l’any 1702 i veí de Cabanes. Era fill de Josep Sunyer, teixidor de lli i de Caterina.
El 6 de setembre de 1731, Tomàs Sunyer es casa a l’església de Sta. Maria de La Jonquera, amb Caterina Segas, filla Josep Segas cirurgià i Anna Terrades de Vilabertran i vídua d’Onofre Solà, cirurgià de La Jonquera. (Un mes després del casament, el 5 d’octubre de 1731, batejaven a Caterina Solà, filla pòstuma d’Onofre Solà. El bateig ja es va fer a Cabanes on residia la parella i on van néixer els seus 10 fills).
Tomàs Sunyer va morir a Cabanes, el 6 de desembre de 1765, als 63 anys.
Pere Sunyer Segàs (1738-1797), nat a Cabanes el 2 d’agost, va ser l’hereu. També va exercir de cirurgià al poble, on va residir fins a la data de la seva mort, el 21 de febrer de 1797.
Josep Llombart i Pagès (Cabanes, 1857-1905). Metge i investigador.
Fill de Joan Llombart Pou i Celestina Pagès Bataller, Josep Llombart i Pagès va ser batejat a Cabanes el 8 de maig. Després de cursar el batxillerat a l’institut de Figueres, als 22 anys, obtingué el títol de Medicina a la Universitat de Barcelona i l’any següent, es va casar amb Elvira Pou Anglada, també de Cabanes.
Va obtenir el títol de Batxiller a Figueres, el 1874. El 16 de desembre de 1879 va fer l’últim exercici de la llicenciatura en medicina a la Universitat de Barcelona i va obtenir el títol el 7 d’agost de 1880. A: Universitat de Barcelona. Datos estadísticos del curso de 1879 a 1880
Pel que descriu el registre del casament, l’any 1880, Josep Llombart vivia a Oristà (Vic). Entre 1883 i el 1884, la parella va batejar dos fills a Cabanes i el 1887 van batejar un nen, Vicenç, a Palau-saverdera, on Josep exercia com a metge. Més endavant es traslladarà a la localitat d’Andorra (Terol-Aragó), dedicada fonamentalment a la mineria i on va desenvolupar les seves investigacions. El 1901 es donà d’alta al Col·legi de Metges de Girona i a partir d’aquesta data fins a la seva mort (13/02/1905) va ser el metge titular de Cabanes.
Josep Llombart va inventar el TRABMULL (el nom del producte és el seu propi cognom escrit al revés), un preparat que curava les ferides i cremades. El producte es començà a distribuir des del 1902 i ell mateix el preparava sota el nom “José Llombart, Productos Químicos y Farmacéuticos, Cabanas” i el distribuïa un farmacèutic figuerenc amb un èxit notable. Després de la seva mort, la medicament va ser registrat pels Laboratoris Valdés com a “Trabmull Solución”
Amb el títol “Los orígenes de la industria farmacéutica asturiana. Memoria para optar al grado de doctor”, Cristian Vázquez Bulla explica l’origen del “Trabmull”
… En los primeros años del siglo XX, Rafael de Valdés, de ideales carlistas, viaja frecuentemente, por razones políticas, a Cataluña. Presumiblemente, en uno de estos viajes entabla relación con el entorno de José Llombart, médico del termino gerundense de Cabanas y autor de un resolutivo de gran aceptación. A finales de 1905, Rafael de Valdés y Bernardo Cardín llegan a un acuerdo con los hijos y la viuda de José Llombart para adquirir el secreto de preparación del Resolutivo Trabmull…
i també el preu que en van pagar i el procés que van seguir per a la seva comercialització, fins i tot es van editar postals com a material propagandístic.
Frases que hi havia al peu de la imatge de les postals promocionals del “Trabmull”
Afortunadament no hay fractura, y aunque la torcedura es intensa, se resolverá en poco tiempo con el empleo del TRABMULL
Está probado que el mejor remedio contra las quemaduras es el TRABMULL, calma en el momento los dolores y la curación es rapidísima; no debiera faltar en ninguna fábrica.
Tranquilícense Vds aunque la ORQUITIS es intensa y hayan sido insuficientes todos los … que en … horas se curan con el maravilloso TRABMULL
No viéndolo me hubiera resistido a creer los efectos del TRABMULL en las erisipelas; desde luego afirmo que no hay nada mejor en el mundo
Un dels seus néts fou Josep Llombart Llensa, veterinari i primer president de l’Associació Instructiva i Recreativa «Joventut Democràtica» de Cabanes.
Mención, Genís. El trabmull. A: Cròniques de la Figueres desconeguda. Referents passats de la salut empordanesa. Tres medicaments amb segell empordanès. Empordà, 18/04/2017, pàg. 8
Vázquez Bulla, Cristian. Los orígenes de la industria farmacéutica asturiana. Memoria para optar al grado de doctor, presentada por Cristian Vázquez Bulla, bajo la dirección del Doctor: Antonio González Bueno. Universidad Complutense de Madrid. Facultat de Farmacia. Departamento de Farmacia y Tecnología farmacéutica. Madrid, 2002 (pàg. 212-229)
El coronel Francesc Rovira i el Batalló d’Expatriats de l’Empordà es proposen apoderar-se de la fortalesa de Sant Ferran de Figueres, un pla de “bojos” si es tenia en compte la nombrosa guarnició francesa del castell i que aquest edifici era considerat inexpugnable
La nit del 9 al 10 d’abril es porta a terme l’acció i aconsegueixen prendre la fortalesa. El coronel Martínez restà al castell, mentre Francesc Rovira surt per reclamar ajut abans que els francesos establissin setge. Però la ineptitud i la lentitud per part espanyola van contrastar amb la rapidesa d’acció dels francesos
El 16 d’abril, els francesos ja havien ocupat els pobles del voltant del castell i havien posat bateries de canons entre Vilafant i Vilanant, els únics llocs des d’on es domina la fortalesa; al mateix temps 800 homes ocupaven militarment Figueres i arribava la cavalleria imperial que establia els seus quarters a Peralada. Un altre cos de l’exèrcit francès avançà cap a Olot i tallà el pas al baró d’Eroles, que, amb els seus guerrillers, intentava aproximar-se al castell. Així comença un dels setges més durs
El mes de maig el comandant general del Principat i exèrcit de Catalunya, Campoverde, va intentar amb 9000 homes aixecar el setge francès de la fortalesa, però va fracassar. Les tropes assetjades decidiren passar a l’acció realitzant sortides per sopresa i aconseguint destruir bateries de canons i magatzems d’armes i munició. El baró d’Eroles, decidit a contactar amb els assetjats, va connectar amb el figuerenc Joan Pujol (àlias Boquica), que els va fer creure que coneixia com entrar a la fortalesa i van designar el jove capità Narcís Massanas per entrar al castell. Però Joan Pujol era un espia que lliurà el capità a les autoritats franceses.
El 9 de juny, el capità Narcís Massanas va ser portat a Pont de Molins i allà, a la carretera que porta al poble de Cabanes fou afusellat. Actualment, a la carretera de Cabanes i darrera del restaurant La Masia, a pocs metres de la General N-II, encara hi ha restes del monument commemoratiu de l’afusellament en aquest indret del capità Narcís Massanas de Sant Feliu de Guíxols, el 9 de juny de 1811
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Els mesos de juny i juliol foren un infern per als assetjats, suportant un incessant bombardeig de les bateries franceses i els constants assalts de la infanteria
El mes d’agost la situació era insostenible, sense queviures, sense munició i amb moltes baixes entre morts i ferits
El dia 16 d’agost, el coronel Martínez, amb els seus oficials, van decidir fer una sortida desesperada per intentar arribar a les línies espanyoles de la part d’Olot i l’Alta Garrotxa
El dia 17 d’agost efectuen la sortida, però els francesos els sorprenen. La lluita durà fins el dia 19, i acabà els setge amb la derrota dels espanyols. El mariscal Dc Donald decidí no executar els presoners i enviar-los a
França i una matinada del mes d’agost de 1811 sortiren del castell i, en llargues columnes, enfilaren la carretera vers la frontera
El mariscal Mc Donald fou substituït a Catalunya pel general Charles Decaen, amb la missió especialment encomanada per Napoleó, de facilitar la unió de Catalunya a l’Imperi Francès, que es portaria a terme el 1812
Josep Pagès i Dalmau (Cabanes, 25/02/1864 – Niça, 21/11/1932)
Fill de Vicenç Pagès Portell i Rosa Dalmau Angelet, casats a Vilabertran el 25 de setembre de 1856, va néixer a Cabanes el 25 de febrer de 1864 i va ser batejat l’endemà a la parroquia de St. Vicenç.
Va obtenir el títol de Batxiller el 1879. L’últim examen el va fer el 16 de juny i el títol porta data de 12 d’octubre. A l’examen va coincidir amb Eusebi de Puig i de Rich. A: Universitat de Barcelona. Datos estadísticos del curso de 1879 a 1880
Sembla que el 20 d’abril de 1890 va arribar a l’Argentina i va treballar a San Miguel del Monte. Reconegut per la seva activitat, una sala de l’Hospital Municipal Zenón Videla Dorna porta el seu nom.
Médico recibido en la Universidad de Barcelona, España . Hacia 1895 vivió y ejerció su profesión en San Miguel del Monte, Pcia. de Buenos Aires, Argentina , donde una sala del Hospital Municipal Zenón Videla Dorna, fue construida con un legado suyo y lleva su nombre. A: genealogiafamiliar.net
Viatge a l’Argentina
No sabem quins van ser els motius que empenyeren a Josep Pagès Dalmau a anar a l’Argentina, però el fet que els germans Felip i Josep Solà Vidal, naturals de Garriguella, hi haguéssin anat el 1868 i el 1875, respectivament, podria tenir-hi alguna relació. Després d’ell hi va arribar el seu nebot Joan Salleras Pagès.
No sabem la data de tornada a Catalunya, però sí que va fer diversos testaments, a Figueres el 14 de març de 1890, abans de marxar a Argentina, també a Figueres el 1900, 1921 i el 1923. El 1925 va comprar l’heretat Mas Bordas de Vilasacra que pertanyia als germans Ros Reig (la família de l’esposa d’Antoni Ribas de Conill). Possiblement el 1925 ja vivia aquí ja que coincideix amb l’època que gestionava la construcció de l’escola de nens de Cabanes inaugurada el 1927.
Els testaments que van tenir efecte legal van ser el testament signat a Barcelona el 18 d’octubre de 1929 (Notari Tomàs Forns) i el codicil signat a Figueres l’1 de maig de 1930 (Notari Salvador Dalí) en els quals distribueix els seus llegats a l’Argentina, a la Universitat de Barcelona i a l’Hospital de la Caritat de Figueres, mentre que per a la resta nomena hereu el seu nebot Joan Salleras Pagès, nascut a Peralada i relacionat amb Cabanes, però de nacionalitat Argentina
Uns mesos després de la seva defunció, el 24 d’octubre de 1933 Thomas Outen, procurador de Joan Salleras Pagès, va tramitar l’herència.
Joan Salleras Pagès, fill de Pere Salleras Soler (Cabanes, 1851) i de Dolors Pagès Dalmau (Peralada, 1858), era nebot de Josep Pagès Dalmau i també fou metge a l’Argentina.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
L’execució de l’herència es va fer al Regne Unit a través d’un procurador i es conserven les traduccions a l’anglès del testament, el codicil i els poders notarials. A més de les indicacions testamentàries aquests documents ens informen que Josep Pagès tenia casa a Barcelona, al carrer Provença, 203 i que va morir a Niça el 21 de novembre de 1932.
Josep Pagès no va tenir descendència directa i la seva propietat la va distribuir en diferents llegats:
Llegat de trenta mil pesos a l’Hospital Municipal Zenón Videla Dorna de Sant Miguel del Monte (Argentina) on va treballar durant anys. Sembla que amb aquests diners s’hi va construir una sala que després va portar el seu nom
Llegat de vint mil pesos a cadascuna d’aquestes entitats argentines: Sociedad de Beneficencia de la Capital, Ejército de Salvación, Sociedad española de Beneficencia i Patronato de la Infancia.
Llegat de tots els seus títols mobles a la Facultat de Medicina de Barcelona. Per gestionar-lo nomena el metge Don Francisco Mandri y Vila, posteriorment es va crear la Fundació “Pagès Dalmau”, Francesc Mandri (Figueres, 1883 – Barcelona, 1971) Metge, farmacèutic, químic i oftalmòleg era fill de Ramon Mandri↑, de Peralada, i
de Carmen Vila Guytó, de Vilabertran. Els laboratoris Mandri estaven al carrer Provença, el mateix carrer on vivia Josep Pagès. L’objectiu del llegat era: per ajudar els alumnes de la Facultat d’aquesta Universitat que pel seu mèrit destacat en podessin resultar dignes i així poder ampliar els seus estudis, per a persones de mèrit reconegut per tal que imparteixin conferències que podessin ser útils a la Facultat o per a la compra de material clínic científic o d’altres materials.
Llegat a l’Hospital de Figueres per tal que els veïns de Cabanes i Vilasacra amb pocs recursos poguessin rebre assistència mèdica gratuïta. El llegat consistia en peces de terra i camps situats a Vilasacra
A Cabanes se’l recorda també perquè va cedir els terrenys i es va fer càrrec de la construcció d’un edifici del carrer Colón per tal de poder-hi fer una nova escola pública de nens, que es va inaugurar el setembre de 1927.
Hi ha constància documental de la fundació instituïda a la Universitat de Barcelona i denominada «Pagès Dalmau» i del llegat que va deixar a l’Hospital de la Caritat de Figueres per atendre gratuïtament a les persones amb necessitats econòmiques de Cabanes i Vilasacra.
Al BOE del 19 de novembre de 1941 hi apareix l’Ordre: “de 23 de octubre de 1941 por la que se declara firme la de 17 de junio de 1936, por la que la Generalidad de Cataluña clasificó como benéfica particular docente la Fundación Pagés Dalmáu, instituida en Barcelona”. D’acord amb el testament signat el 18 d’octubre de 1929, Josep Dalmau “lega a la Facultad de Medicina de Barcelona todos los valores mobiliarios de la propiedad del causante que se hallasen en territorio español el día de su fallecimiento” per tal de subvencionar bons estudiants, pagar conferenciants, comprar material científic o clínic, … BOE_19 de novembre de 1941
Al BOE de 18 d’abril de 1969 pàg. 5739 i pàg. 5740 hi torna a aparèixer la fundació: RESOLUCION de la Dirección General de lo Contencioso del Estado por la que se acuerda conceder a la Fundación «Pagés Dalmáu». instituida en Barcelona, la exención del Impuesto sobre los Bienes de las Personas Jurídicas.
L’edicte de la Fundació del Dr. Josep Pagès i Dalmau, signat pel Director General d’Assistència Social, J. Irla. havia aparegut al DOGC republicà de l’any 1936 (departament de Sanitat, 22-4-1936),
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
El 22 de gener de 1929, “Publicacions de la terra” edità un text del Sr. Mateu Coll (mestre de Cabanes entre 1921 i 1933) titulat La nova escola de nens, on es fa un reconeixement al Sr. Josep Pagès i Dalmau.
Per desig del mateix Sr. Pagès, no se li va fer cap homenatge. Tampoc va permetre que es donés el seu nom a un carrer, tal com demanava el poble i va acordar l’Ajuntament al Ple municipal del 15 de setembre de 1934.
Un edicte del 9 de maig de 1936, signat per l’alcalde Josep Noguer confirma que Josep Pagès va deixar un llegat per facilitar assistència gratuïta de metge i llevadora a les persones sense recursos: Aquest Ajuntament, vetllant pels interessos del habitants necessitosos de la població, ha fet les gestions necessàries per tal d’esbrinar les deixes o llegats efectuats pel Doctor Pagès a l’Hospital de Figueres i en conseqüència es posa en coneixement dels veïns, que dintre el plaç de 8 dies, poden anar a la Secretaria, a donar els noms, tots aquells caps de casa, que no posseixin bens de cap classe, a l’objecte de poder-los auxiliar gratuïtament en dit Hospital…
La generositat de Josep Pagès i Dalmau també va ser reconeguda públicament al Ple municipal del del 10 de maig de 1936, on es demana colocar una inscripció a la porta d’entrada del nou edifici i, a ser possible, una fotografia a l’interior.
Fou nomenat Fill Predilecte de Cabanes.
Al mateix document es dóna coneixement del llegat que va deixar a l’Hospital de Figueres per tal que els cabanencs necessitats poguessin rebre assistència gratuïta i s’acorda fer les gestions necessàries per aconseguir el testament per tal de conèixer les últimes voluntats del Sr. Pagès en quan al llegat a l’hospital, l’escola de nois, el material escolar, la servitud del camp de davant de l’escola, etc.
Al fons de l’Hospital de Figueres capsa 343 (Arxiu Comarcal Alt Empordà) es conserva:
1) Un codicil manuscrit del 15 de maig de 1930 signat davant el notari Salvador Dalí on es fa esment d’un testament de l’octubre de 1929 (not. Tomàs Forns) i es manifesta que “ha sido preocupación del otorgante la que los vecinos de Cabanas y de Vilasacra, necesitados de hospitalización tengan durante sus enfermedades la debida asistencia médica y farmacéutica asi como todas las atenciones y cuidados que necesitan los enfermor y para ello lega al Santo Hospital de Caridad de Figueras los bienes siguientes:” … segueix una relació de propietats. S’afegeix que si l’hospital no admet aquesta condició el llegat quedarà sense efecte, que sempre que s’hagin de tractes temes relacionats amb l’administració d’aquests béns la junta de l’hospital ha d’admetre a l’alcalde de Cabanes i al mestre de nens de Vilasacra amb veu i vot a la junta.
2) Un document mecanoscrit amb la liquidació que ha de cobrar l’Hospital de la Caritat de Figueres, de l’hereu del Sr. Josep Pagès Dalmau per l’administració que el seu representant ha portat de les finques deixades a l’Hospital en el terme de Vilasacra entre el 21/11/1932, data de la mort del Sr. Josep Pagès i el 23/6/1933, data de la tradició notarial del llegat.
3) Minuta de la notaria de D. Salvador Dalí i Cusí (any 1933).
… A l’edat mitjana, com a conseqüència del creixement de la població i de la consolidació d’unes pautes alimentàries basades en el consum de pa, al comtat d’Empúries va augmentar considerablement el nombre de molins destinats a la mòlta de cereals. Les diverses instal·lacions, que incorporaven de manera habitual aparells hidràulics, es localitzaren en primer lloc a les ribes dels rius i les rieres, però cada vegada més en canalitzacions fetes per la mà de l’home. Els molins van esdevenir un punt de pas obligat, de manera més o menys directa, per al conjunt de la població i, per tant, generaven uns beneficis importants. Probablement per aquests motius, la seva tinença va tendir a concentrar-se en mans dels estaments més privilegiats…
… Finalment, sabem també que els Rocabertí havien posseït un molí a les ribes de la Muga, entre Peralada i Vilabertran, en feu pel mateix cenobi, però a les darreries del segle XIII ja no era operatiu, i poc després ni tan sols se’n tenien rastres…
… els molins empordanesos se situaven tant a les ribes dels rius i les rieres com en conduccions fetes per la mà de l’home. En aquest darrer cas, a la meitat nord del comtat, les infraestructures més importants eren el rec de Cabanes i els recs dels molins comtals castellonins, en tots els casos derivats de la Muga…
Des del segle XII, a Cabanes, hi ha constància de l’aprofitament de l’aigua de la Muga per al funcionament de molins destinats, segurament, a moldre gra.
Tot i que es desconeix quan es van començar a construir, Cabanes també tenia molins oliers i encara ara, el nomenclàtor de carrers ens ho recorda amb la plaça de l’oli.
Segles XII i XIII
A finals del segle XIII ja funcionaven els molins de la Cavalleria, del Castell, d’en Taverner i de Sta Maria que van estar actius fins a mitjans del segle XIV.
1130.- Venda. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 92, Reg. 9633 (6 de maig de 1130)
Contingut: Venda que fan Ramon Joan i Ponç Guerau a Ramon Vidal i a Guillem Barutell, d’un molí que tenen per Ramon Renart al riu Muga, sota Cabanes, amb el monar que va a Prat de Torells, per 100 sous
1150. Venda. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 138, Reg. 10062 (8 de juny de 1150)
Contingut: Venda que fan Gaubert Barutell i el seu germà Arnau a Ramon de Santacreu de la quarta part que tenen al molí de Ramon Vidal, situat al comtat de Peralada, a la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes, prop del riu Muga, per 80 sous de Girona
1156. Venda. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 197, Reg. 9053 (23 de febrer de 1156)
Contingut:Venda que fa Ramon de Santacreu a Gaubert Barutell i a la seva esposa Peretavina de la seva quarta part del molí de Ramon Vidal, situat a Cabanes, prop del riu Muga, pel preu de 30 sous, moneda de Girona
1164. Venda. Procedència Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 53, Reg. 8958 (20 de novembre de 1164)
Contingut: Venda que fa Niell a Gaubert Barutell i a la seva esposa Petraitina, de la seva meitat del molí que tenia per Ramon d’Olives a la Muga, al terme de Cabanes, per 300 sous de Girona
1180. Confirmació. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 433, Reg. 9818 (24 de març de 1180)
Contingut: Firma de confirmació que dóna Ramon d’Olives per la venda del molí que es tenia per ell a la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes, per 850 sous que rep de Santa Maria de Vilabertran, dels quals 650 li havien estat lliurats en empenyorar-lo, i 200 són destinats a fundar una llàntia perpètua a l’esmentada església, amb retenció de certs drets sobre el mateix molí
1180.Renúncia. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 80, Reg. 9658 (16 d’abril de 1180)
Contingut: Guillem Gros, amb consentiment de la seva mare Peytavina i del seu germà Bernat, renúncia a l’abat Guillem de Vilabertran, el dret sobre el molí que té per Ramon d’Olives, situat a la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes, al riu Muga, prop del Prat de Torrelles
1188. Definició. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 138, Reg. 10073(25 de maig de 1188)
Contingut: Definició que fa Gaufred de Rocabertí a Santa Maria de Vilabertran i al seu abat Guillem de tots els drets que reivindicava al molí que havia estat de Guillem Gros, situat a Cabanes, al camí de sota el poble que va al prat de Torrelles, i que Vilabertran havia comprat per 200 morabatins al dit Gros, que el tenia en pagesia per Ramon d’Olives i aquest, per l’atorgant, per 300 sous barcelonesos
1220. Definició. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 455, Reg. 9984 (9 de març de 1220)
Contingut: Definició que fa Beatriu d’Hortal, esposa de Pere d’Orriols, a Santa Maria de Vilabertran dels seus drets sobre el rec del molí de Santa Maria, situat al terme de Cabanes, entre el molí de Pere d’Hospital i el molí dit de Santa Maria, i de les justícies i exaccions que rep a Sant Pere dels Vilars, per 200 sous
1221. Venda. Procedència: Vilabertran. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 140, Reg. 10087 (13 de setembre de 1221)
Contingut: Venda que fan Guillem Tolsà, de Cabanes, la seva esposa Ermessenda i els seus fills Guillem i Ramon a Santa Maria de Vilabertran i a l’abat Ramon, d’una petita feixa de terra situada a la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes, que afronta a migdia amb el riu Muga, i a ponent i nord amb terra hospitalis pauperum, pròxima al molí de l’esmentada església, pel preu de 25 sous
Segle XIV
Al segle XIV, a Cabanes hi ha documentats sis molins, dos depenien del monestir de Sta Maria de Vilabertran (Hospital i Sta. Maria), dos depenien del domini dels vescomtes de Rocabertí (Castell i Sarraí), un era propietat del monestir de Cadins (Cavalleria) i el molí d’en Taverner depenia de la casa del Sant Sepulcre, tot i que durant un temps els vescomtes van usurpar-ne els drets. Font: Gironella i Granés, Josep M. La mòlta de cereals i el batanatge de teixits al comtat d’Empúries i al vescomtat de Rocabertí. Finals del segle XIII i primera meitat del XIV. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, 2013. Volum I | Volum II
Molí de l’Hospital (1321-1343). Situat en un rec derivat de la Muga Estava sota el domini directe del Monestir de Santa Maria de Vilabertran i el domini útil del mas de l’Hospital (esmentat en 4 documents)
1321.- El 21 de març, Ramon Joan i la seva dona Agnès, propietària del mas de l’Hospital de Cabanes, sotsarrenden la tercera part del molí per dos anys. El sotsarrendament va ser atorgat per Castelló Bertran, de Cabanes. El preu anual era de 92 mitgeres d’ordi
Molí de la Cavalleria o de la Milícia (1288-1357). Situat al rec de Cabanes, derivat de la Muga Estava sota el domini directe del Monestir de Sant Feliu de Cadins i el domini útil del Monestir de Sant Feliu de Cadins, Ramon Ramis-Sant Feliu de Cadins. Durant el període de l’establiment de Ramon Ramis, pagava un cens de 320 sous. En una ocasió també va ser anomenat com a molí de l’Església. (esmentat en 9 documents)
1288.- Joan Tolosà, de Cabanes i el seu fill, sotsarrenden una tercera part dels béns del molí al cavaller Ramon de la Roca
1320.- Contracte d’arrendament. L’arrendatari vitalici és Castelló Bertran de Cabanes i el preu anual de l’arrendament era la tercera part del molí, 200 sous melgaresos. Segons el contracte, Castelló Bertran acollia a Guillem Salat com a traginer i a la seva esposa Saurina.
1343.- Contracte d’arrendament. Guillem Hospital, de Cabanes, adquireix una part dels drets del molí a Bernat Delfià, de Peralada i a Pere Draper, tutor d’en Boixadors, de Cabanes. Hospital ha de pagar un cens de 40 mitgeres d’ordi al monestir de Sant Feliu de Cadins.
1347.- El 7 de març, l’abadessa de Sant Feliu de Cadins el va establí a Ramon Ramis, natural de Molins i veí de Cabanes, per una entrada de 500 sous i un cens de 320 sous (ADG, Cadins 411). El 1351, el molí passava a la seva filla Cília (ADG, Cadins 438). Altres arrendataris: Castelló Bertran (moliner), Guillem Salat (traginer) i la seva dona Saurina
Molí del Castell (1257-1359). Situat al rec de Cabanes, derivat de la Muga . Tant el domini directe com el domini útil corresponia al vescomte de Rocabertí. Pagava un cens de 150 mitgeres d’ordi, a Pola, filla de Guillem Creixell. Va ser enterrada a Sant Feliu de Cadins i al seu testament va deixar el cens al monestir.
1257.- El vescomte de Rocabertí ven un cens sobre el molí, de 150 mitgeres d’ordi, a la senyora Pola, pel preu de 4000 sous.
1324.- Gaufred, fill i hereu universal del difunt Dalmau, vescomte de Rocabertí i senyor de Peralada, reconeix haver rebut de Pere Clarà, jurista de Perelada, 20.000 s. malgamesos per la venda d’un cens de 630 mitgeres anuals d’ordi, sobre el lloc de Cabanes i sobre un molí anomenat de Castell (arxiu de Vilassar)
1346.- Els arrendataris Ramon Ramis i Guillem Quintana, de Cabanes es comprometen a pagar al monestir de Sant Feliu de Cadins el cens de 150 mitgeres d’ordi.
1359.- El 24 de juny, Francesc Puig, paraire de Peralada, arrenda per dos anys el molí o aparell bataner, per 280 sous melgoresos anuals.
Molí d’en Taverner (1294-1344). Situat a rec de Cabanes, derivat de la Muga El domini directe corresponia a la Casa del Sant Sepulcre de Santa Anna de Barcelona i el domini útil a Castelló Muntaner-Arnau Taverner-Arnau Taverner, fill de l’anterior-Berenguer d’Uixó, cavaller. Antigament va pertànyer a Castelló, fill de Joan Muntaner de Peralada. Durant alguns anys, els vescomtes de Rocabertí s’apropiaren del domini. El 19 de novembre de 1344, el bisbe va manar a Pere Canadal i altres marmessors del vescomte Jofre de Rocabertí que deixessin la possessió del molí. Tenia un cens de 12 mitgeres d’ordi i 3 de blat a nom de Ramon de Vilatenim i , després, el domer de Peralada i capellà de Sant Nazari. (esmentat en 16 documents)
1298.- El 2 de juny, Pere Masvell i Jaume Broc, de Cabanes, arrenden el molí per 4 anys, al preu de 200 mitgeres d’ordi i 80 mitgeres de blat anuals a la vídua d’Arnau Taverner
1302.- El juny, Pere Masvell i Jaume Broc , renoven el contracte per 4 anys més i al mateix preu
1307.- L’11 de juny, Arnau Rossinyol, avi i tutor de Ramon Muntaner Rossinyol, ven el molí de Ramon Muntaner (Cabanes) a Arnau Taverner, jurisperit peraladenc, pel preu de 3.700 sous melgoresos, exceptuant el domini de Dalmau de Rocabertí.
1319.-El 24 de juny, Arnau Riba i Molí Figuera, de Cabanes, arrenden el molí per 6 anys, al preu de 200 mitgeres d’ordi i 100 mitgeres de blat anuals.
1320.- El 24 de maig, els arrendataris anteriors cedeixen un tercera part de l’arrendament a Nicolau Genís, que haurà de fer de traginer.
1325.- El 29 de setembre, Arnau Moner, Pere Lladó i Molí Figuera, de Cabanes, arrenden el molí per 6 anys, al preu de 200 mitgeres d’ordi i 100 mitgeres de blat anuals.
Molí de Santa Maria (1294-1347).Situat al terme de Cabanes, prop de Peralada, al rec derivat de la Muga. Es trobava més avall que el molí de l’Hospital. Ostentaren el domini directe: Monestir de Sta Maria de Vilabertran-Pere Campins.Caritat Major de Peralada. , consta com a propietat de la Caritat Major de Peralada (esmentat en 11 documents)
1343.- L’11 de setembre, Pere Campins, de Peralada adquireix el molí per permuta amb el monestir de Sta Maria de Vilabertran
1343.- L’1 d’octubre, Pere Campins, ven el molí a la Caritat Major de Peralada, pel preu de 6000 sous (AHG, Pe 1045)
1345.- El 14 de febrer se signa el conveni entre Bernat i Guillem Corc, pedrers de Peralada i els procuradors de la Caritat Major per a la construcció de un pont de tres “archets” de pedra al rec del molí de Sta Maria, al camí que va a Vilabertran
Molí d’en Sarraí (¿1315?).Situat al rec de Cabanes, derivat de la Muga (1315). El domini directe estava a mans del vescomte de Rocabertí i el domini útil corresponia a Guillem Sarraí, cavaller-Jaume Sarraí, batlle de Cabanes, fill de l’anterior. Pagava un cens de 30 mitgeres d’ordi als vescomtes de Rocabertí. (esmentat en dos documents)
1315.- La casa vescomtal ven el cens de 30 mitgeres d’ordi que rep del molí a Jaume Sarraí, fill del cavaller Guillem Sarraí.
1337.- Demanda de Jaume Sarraí, a la casa comtal, en motiu dels cinc mesos que, durant la ocupació del castell de Cabanes per part del comte Ponç Hug IV, el molí dels Sarraí va deixar de moldre, amb una pèrdua de tres quarteres d’esplet diàries entre blat i ordi. L’exèrcit comtal a més va endur-se alguns elements del molí. (AHG, Ca 163 f. 58)
1337.- Demanda de Pere Figuera, a la casa comtal, en motiu dels cinc mesos que, durant la ocupació del castell de Cabanes per part del comte Ponç Hug IV, el molí dels Sarraí va deixar de moldre, amb una pèrdua de 80 mitgeres d’ordi. Es diu que el mes de març de 1301, el comte entrà a Cabanes amb un exèrcit de 50 cavallers i 4000 homes a peu (AHG, Ca 163 f. 101)
A la Muga, al seu pas per Cabanes i Peralada, hi devia haver dues rescloses, la dels molins Guaitallop i Nou, de Peralada i la captació d’aigua del rec de Cabanes. Es desconeix si els molins de Sta Maria i de l’Hospital tenien captació pròpia o també utilitzaven la captació del rec de Cabanes.
1344.- A l’arxiu Diocesà de Girona, apareix citat un molí de Passeró.- El bisbe, atès que Ramon Rubí, sagristà de Vilamalla, havia llegat a l’altar de Santa Maria d’aquesta església el seu molí de Passeró, situat a Cabanes, i possessions de Sant Mori, i que certs feligresos de Vilamalla hi han afegit altres censos, erigeix un benefici de patronat del mas Rubí de Saus, 14 octubre 1344. Llibre: G-17. Full: f 170rv
Segle XVIII
Hi ha constància de l’existència d’uns molins, propietat del comte de Peralada, que possiblement es trobaven al mateix lloc on encara ara hi ha la casa anomenada del molí i la petita resclosa.
Albert Compte i Freixenet, al seu article: Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues, fa referència al molí de Cabanes: … En aquest ample carrer i dintre el recinte emmurallat, el canal es podia franquejar per dos ponts; a tocar la muralla, però de la banda de fora, n’hi havia un altre de més capaç i espaiós, que donava pas al camí ral de Figueres i separava el nucli urbà del Molí. La casa del Molí de Cabanes es trobava situada a ponent del nucli urbà i fora muralla i albergava dos molins fariners, un a la part de migdia i l’altra a tramuntana. Cada un d’ells disposava de dues moles, la mola setial o fixa i la mola volant o mòbil. El molí era propietat del comte de Peralada, que l’arrendava per un termini de cinc anys.
El 13 de setembre de 1706, Bartomeu Barrera signa el seu testament en lo aposento de la casa haont avito del present lloch prop lo portal dels molins…
Segles XIX i XX
Molins de farina
Existeix La Fàbrica de Harinas San Isidro, propietat de Joaquim Torrent Clos. La fàbrica tenia maquinària de la marca Morros, instal·lada l’any 1949, excepte el separador de veces, que era del 1943.D’acord amb els documents trobats en aquest edifici hi havia hagut un molí olier i de farinada, i una fàbrica de farina, propietat del Sr. Jaume Gorgot i Gorgot (àlies Romaguera), que va ser incautada durant la Guerra Civil
A l’acta d’ocupació, signada per l’alcalde el 12 de desembre de 1936 hi diu: … També hi ha un Molí d’aigua de molta utilitat pel poble, que el que el tenia en arrendament ha desaparegut deixant-hi esposa i fills menors. El propietari tampoc se sap on és, no havent pagat encara les contribucions d’aquest trimestre …. Actualment l’Ajuntament ho té intervingut tinguent cura del seu funcionament un mosso que ja hi havia … Anex al Moli hi ha una fàbrica de farines parada des del 1931 i al seu voltant unes terres regadiues…. I a la relació de béns ocupats hi consta una fàbrica de farines (avui parada) i molí olier i de farinada, situada al passeig Llibertat, 4 i destinada al Sindicat Agrícola per fer farinades per a ús dels pagesos locals.
L’arrendatari era Joaquim Torrent, qui acabada la guerra va comprar la propietat i més endavant la va traspassar al seu fill, anomenat també Joaquim Torrent. La fàbrica va tancar l’any 1980 i des del 1987, l’immoble pertany al Sr. González. A: Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries. Memòria de l’any 2002. Pàg. 1
Hi ha constància que Joaquim Torrent del molí de Cabanes, entre 1914 i 1936, va tenir contactes comercials amb el cortal Maig de la família Llovet de Castelló d’Empúries, comprant-los blat els anys 1923, 25, 27, 30 i 31, amb una quantitat superior que la mateixa farinera de Castelló (A: Saguer, Enric (ed.). Els cortals empordanesos del segle XIII al XXI. Biblioteca d’història rural)
Molins d’oli-Trulls
Segle XVIII
1720.- A l’inventari de la casa Aguer (segurament al carrer Canal), fet a petició de Rafel Ramis com a tutor de Llúcia Aguer, menor d’edat en el moment d’heretar, hi consta: En lo trull. Primo un trull ab sos arreus y un parol de aram de tres samals poch mes o menos usat
1760.- A l’inventari dels béns d’Antoni Aguer, fet a petició de la seva vídua Llúcia Aguer (segurament la mateixa casa anterior) hi consta una quilma i l’anotació: En lo trull vell de dita casa
1789.- A l’inventari de Jaume Pont Casadevall, àlies Romaguera, signat el 1789 i dins l’apartat d’heretats, propietats y terras del patrimoni de Casadevall hi consta un trull de fer oli, ab tots los guarniments de fer-lo; junt amb un hort contiguo, tot situat dins lo poble de Cabanas, y paratge anomenat lo verger.
“Lo verger”, era la zona on actualment hi ha el Trull Ylla, cosa que fa pensar que aquest trull fos el que, a principis del segle XX, es coneixia com a Trull d’en Romaguera i també com a Trull de Sant Feliu i que estava al carrer Sanitat.
Segles XIX-XXI
Una venda i una permuta, signades el 18 de març i el 16 d’abril de 1838, ens avalen l’existència d’un trull situat prop de la plaça, probablement al carrer dels Tres Cantons.
Josep Oliva, menestral de Cabanes, ven a Francesc Bigas, ferrer, un … terreny que compren una bassa per oliada y la petita porcio de terreno que media entre dita basa y la casa de Francisco Batlle, situat en dit poble de Cabanas cerca la plasa publica … afronta a solixent ab altra basa que luego comprara Josep Oliva y Gibert … y a tremontana ab carrer publich que de la casa den Marti va a la plasa. Li pertany junt ab la restant basa per compra perpetua ne feu a Pau Brugat teixidor de lli de dit poble de Cabanas … el primer de desembre de 1811 …
Francesc Bigas, ferrer, entrega a Anton Barrali, menestral, un terreny que comprèn una bassa per oliada amb lo edifici de ella situat cerca dita plaça: afronta a solixent ab altre bassa que poseheix Josep Oliva Gibert natural de Peralada … i a tremontana ab carrer publich que de casa an Marti va a la plasa …
També al segle XIX, Andreu Brugat regentava un trull que encara ara pertany a la família, és l’actual Trull Ylla. Les referències escrites més antigues de l’actual trull que hi ha a Cabanes es remunten al 26 de novembre de 1873, trobades en una llibreta on l’Andreu Brugat, besavi de la família, apuntava els kg d’olives que li portaven els pagesos perquè produís oli. És l’únic trull de Cabanes que encara es manté actiu.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
A primers del segle XVIII, concretament en un testament del 1704, un Rafel Brugat explica que en cas de morir sense descendència: vull mos bens sien tornats a casa Josep Brugat de la Pescateria mon pare, no a son ereu… Tenint en compte que els oficis es perpetuaven de generació en generació és possible que aquest Josep Brugat fos un avantpassat dels Brugat que més endavant tingueren el trull. No seria estrany que el negoci de la venda de peix i segurament sal i altres productes, amb els anys, es convertís en un molí d’oli.
Segle XX
Els més antics, van deixar de funcionar a principis de segle, tot i que als anys 30 encara se’n podien veure alguna resta:
Carrer dels Escudillers
Carrer de la presó – El trull d’en Pastau
Plaça de l’oli – Can Navarra
Carrer de les cavalleries (actualment, ca la Laura). Era propietat de Conrado Arnall i en Quera o Talaixà
En un Ple del 2 d’abril de 1932 s’esmenta un “molino aceitunero” de Joaquim Torrent que podria estar radicat al mateix Molí de farina.
Quatre van tancar pels volts de la Guerra Civil:
La Màgica. Compartint edifici amb el molí fariner del carrer Canal (Fàbrica de Harinas San Isidro), funcionava amb la força de l’aigua de la bassa. Els primers propietaris foren la família Romaguera i l’últim encarregat, Jacint Heras.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
El Sindicat. Al costat del Local Social. Funcionava amb motors. Inaugurat el 1932, va estar a càrrec del Sindicat Agrícola, fins el 1939. Després, ja amb uns altres propietaris, va treballar puntualment, el 1940 o 1941. Actualment, al local dels Potamolls, encara es conserven algunes peces de la maquinària de l’empresa “Cené, Carnicé y Cª” de Reus, restaurades pels integrants de l’associció cultural Potamolls.
Can Prats. Darrera l’actual botiga de pinsos Tuébols, del carrer Dos de maig
Trull d’en Romaguera, o trull de Sant Feliu. Al final del carrer de la Sanitat. Primer propietat de la família Romaguera i després de Joan Gibert. La maquinària es va vendre a Tortosa i una de les pedres de moldre les olives es va reconvertir amb l’altar de la parròquia. Quan el trull Ylla va ampliar les seves instal·lacions, va ocupar els terrenys d’aquest trull.
Més informació sobre els molins medievals a l’Empordà:
A principis del segle XVII, Francesc Jofre de Rocabertí, comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, s’intitula també senyor de les baronies de Vilademuls, Navata i Sant Llorenç de la Muga i del castell de Cabanes (1). Tenint en compte que al peu de la pica hi ha les imatges d’un castell i de l’escut dels Rocabertí, no seria estrany que quan el comte de Peralada va venir a prendre possessió del castell aprofités per oferir la pica a la parròquia. La creu del pedró tant podria ser un regal més del comte com una ofrena del Bisbat o del mateix poble per celebrar l’esdeveniment. Aquesta mateixa data es troba a l’escut de la porta i a la llinda del balcó de la casa Vanover del carrer Canal.
Cabanes - Alt Empordà 