La guerra del francès

01/05/2014 by Antònia Gimbernat Deixa un comentari

En construcció

1811

El coronel Francesc Rovira i el Batalló d’Expatriats de l’Empordà es proposen apoderar-se de la fortalesa de Sant Ferran de Figueres, un pla de “bojos” si es tenia en compte la nombrosa guarnició francesa del castell i que aquest edifici era considerat inexpugnable
La nit del 9 al 10 d’abril es porta a terme l’acció i aconsegueixen prendre la fortalesa. El coronel Martínez restà al castell, mentre Francesc Rovira surt per reclamar ajut abans que els francesos establissin setge. Però la ineptitud i la lentitud per part espanyola van contrastar amb la rapidesa d’acció dels francesos
- Sorpresa y toma de S. Fernando de Figueras por las tropas españolas en la noche del 10 al 11 de Abril de 1811 [Ar.G-T.1-C.3-617]
- Rahola, Carles. “Un heroi guixolenc. En Narcís Manuel Massanas“. El Programa 31/07/1922. Pàg. 3/5
- Valeri, Xavier. “Boquica”
- Bussot i Liñón, Gerard. “El Capità Narcís Massanas : 1876-1811”. Ajunt. de Sant Feliu de Guíxols, 1989.
  - «El Capità Narcís Massanas» , de Gerard Bussot i Uñón. A: Àncora : setmanari de la Costa Brava. Núm. 2133, 15/6/1989.
El 16 d’abril, els francesos ja havien ocupat els pobles del voltant del castell i havien posat bateries de canons entre Vilafant i Vilanant, els únics llocs des d’on es domina la fortalesa; al mateix temps 800 homes ocupaven militarment Figueres i arribava la cavalleria imperial que establia els seus quarters a Peralada. Un altre cos de l’exèrcit francès avançà cap a Olot i tallà el pas al baró d’Eroles, que, amb els seus guerrillers, intentava aproximar-se al castell. Així comença un dels setges més durs
El mes de maig el comandant general del Principat i exèrcit de Catalunya, Campoverde, va intentar amb 9000 homes aixecar el setge francès de la fortalesa, però va fracassar. Les tropes assetjades decidiren passar a l’acció realitzant sortides per sopresa i aconseguint destruir bateries de canons i magatzems d’armes i munició. El baró d’Eroles, decidit a contactar amb els assetjats, va connectar amb el figuerenc Joan Pujol (àlias Boquica), que els va fer creure que coneixia com entrar a la fortalesa i van designar el jove capità Narcís Massanas per entrar al castell. Però Joan Pujol era un espia que lliurà el capità a les autoritats franceses.
El 9 de juny, el capità Narcís Massanas va ser portat a Pont de Molins i allà, a la carretera que porta al poble de Cabanes fou afusellat. Actualment, a la carretera de Cabanes i darrera del restaurant La Masia, a pocs metres de la General N-II, encara hi ha restes del monument commemoratiu de l’afusellament en aquest indret del capità Narcís Massanas de Sant Feliu de Guíxols, el 9 de juny de 1811

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els mesos de juny i juliol foren un infern per als assetjats, suportant un incessant bombardeig de les bateries franceses i els constants assalts de la infanteria
El mes d’agost la situació era insostenible, sense queviures, sense munició i amb moltes baixes entre morts i ferits
El dia 16 d’agost, el coronel Martínez, amb els seus oficials, van decidir fer una sortida desesperada per intentar arribar a les línies espanyoles de la part d’Olot i l’Alta Garrotxa
El dia 17 d’agost efectuen la sortida, però els francesos els sorprenen. La lluita durà fins el dia 19, i acabà els setge amb la derrota dels espanyols. El mariscal Dc Donald decidí no executar els presoners i enviar-los a
França i una matinada del mes d’agost de 1811 sortiren del castell i, en llargues columnes, enfilaren la carretera vers la frontera
El mariscal Mc Donald fou substituït a Catalunya pel general Charles Decaen, amb la missió especialment encomanada per Napoleó, de facilitar la unió de Catalunya a l’Imperi Francès, que es portaria a terme el 1812

Bibliografia: