Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Martí Madern Carreras

Deixa un comentari

Martí Madern Carreras. Paleontòleg i professor (Cabanes, 1896-Cervera, La Segarra, 1975)

Genealogia i història familiar de Martí Madern Carreras

necrologica

Necrològica. La Vanguardia, 20/2/1975

Fill de Joan Madern Viñas, de Maçanet de Cabrenys i de Narcisa Carreras Montalat, de Pont de molins. Va néixer a Cabanes el 18 de març de 1896.

Joan Madern Viñas, el pare, apareix per primera vegada al cens electoral de Cabanes  l’any 1894. Hi consta com a pagès de 26 anys que viu a despoblat, núm 65

Martí va estudiar a Figueres i va cursar magisteri, mentre aprofitava els estius per visitar els seus germans residents al Rosselló i aprendre la llengua francesa.

Va ingressar al Cos de funcionaris de telègrafs i després d’una breu estada a Cadaqués i Roses (el 1922, encara participa en un acte a Roses), va ser destinat a Cervera, on va compaginar el càrrec de cap de telègrafs amb la docència, fent de professor particular d’alumnes de batxiller, francès, dibuix i matemàtiques.

Casat amb Maria Sostres de Cervera, va tenir tres fills. A part de la seves tasques laborals es va implicar en altres activitats com la recollida de dades meteorològiques i la col·laboració a la premsa local: “La Gaseta de Cervera” i “Segarra”, al “Centre Comarcal de Cultura de Cervera” i a “La Vanguardia”.

Però amb el que més va destacar va ser amb la investigació i el col·leccionisme de vegetals fòssils de la zona.

Font:  Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà. Girona : Diputació de Girona, 2009


Martí MadernMés informació:

Martí Madern inicià els primers estudis a Figueres. En acabar l’ensenyament primari ingressà a l’Escola de Magisteri i obtingué el títol de Professor d’Instrucció Primària.

La seva estada a Perpinyà, durant l’adolescència, li permeté aprendre la llengua i cultura francesa, uns coneixements que va anar ampliant i perfeccionant quan, durant les vacances, visitava el seu germà, resident a Narbona o la seva germana que vivia a Rivesaltes. Els viatges a la Suïssa francòfona i a altres llocs d’Europa li proporcionaren una vasta cultura humanística.

Ingressà de jove al cos de funcionaris de Telègrafs i després de passar un temps a Cadaqués, va ser traslladat a Cervera.

El 22 de setembre de 1923, Martí Madern es va casar a l’església de Sant Antoni de Cervera, amb Ma Assumpció Sostres Centelles, natural i veïna de la població.

Fulla Parroquial de Cervera, 30/09/1923

El 1926 va néixer el seu fill Josep Maria, qui el 10 de maig de 1934 va fer la primera comunió a Sant Antoni.  El 2 de desembre de 1934, batejaren un altre fill, Martí.

Bateigs: — Dia 2 de desembre, a Marti, Lluis, Ramon, fill de Marti Madern Carreras i de Maria Sostres Centellas Padrins: Pere Madern i M. Lluïsa Madern. (Verges 31, 2°). A: Fulla Parroquial de Cervera, 9/12/1934

El 1931,Martí Madern donava classes de dibuix linial. Fou membre del Centre Comarcal de Cultura de Cervera, també va ser fundador de la Mútua Escolar i un dels seus millors professors.

El 1951 demanà el trasllat a Lleida, amb caràcter provisional. TRASLADO.—Don Martín Madern, que hasta hace
poco venia regentado el Centro de Telégrafos de nuestra ciudad, ha sido trasladado a petición propia a Lérida con
carácter provisional. A: Segarra, 172, 15/7/1951

Del 1989 al 1992  va tenir lloc l’exposició “La Segarra fa 35 millions d’anys” (col·lecció Madern). Documentació relativa a l’exposició-homenatge a la figura de Martí Madern organitzada pel Museu de Geologia juntament amb el Centre Municipal de Cultura de Cervera. Inclou correspondència, textos explicatius de l’exposició i possibles temes per treballar amb les visites escolars, exemplar mecanografiat d’un text de Martí Madern titulat “La flora oligocena de Cervera”, relació d’exemplars del Museu presents a l’exposició, croquis de la sala d’exposicions, diversos textos referents a la figura de Martí Madern. També conté documents relatius a la donació de la col·lecció Madern al Museu de Geologia. A: Inventari de l’arxiu històric, 20/1/2014

Homenatge a Marti Madern


Homenatge a Martí Madern i Carreras, per les seves aportacions a l’estudi de la paleobotànica de la Segarra.
Lleida : Centre Comarcal de Cultura, 1981 [Biblioteca de Cervera i la Segarra (Càtedra de Cultura Catalana Samuel Gili i Gaya) ; 14] Textos en català i francès.

Conté:

  • Razquin Jené, Josep M. Memoria. Pàg. 3-6
  • Madern, Josep Maria. Recuerdo de mi padre. Pàg. 7-8
  • Ginieis, Christian. Monsieur Madern en France. Pag. 9-10
  • Abadal, Joan. Bon dia, senyor Madern. Pàg. 11-12
  • Carbonell, Materu. Dos conferencias del señor Madern (1963). Pàg. 13-14
  • Relació de títols monogràfics del senyor Madern, mapes, foto i dibuixos. Pàg. 15-18
  • Madern, Martí. El nostre paisatge en la Prehistòria. Pàg. 19-20
  • Madern, Martí. George Depape, un gran home que desapareix. Pàg. 21-22
  • Homenatge al señor Madern. “Segarra”, setembre, 1966. Pàg. 23
  • J.F.L. El arte de vivir intensamente. Pàg. 24-25
  • Ferran, Jaime. En la diaria lección paleobotánica. Pàg. 26-27
  • Turull, Ramon. Que deixi petjada. Pàg. 28-29

Poc s’ho podia pensar el secretari del Jutjat de Cabanes, poble de l’Alt Empordà, a 5 quilòmetres de Figueres, que al llibre de nascuts de l’any 1987 hi hagués apuntat el nom d’un il·lustre cerverí. Amb aquestes paraules Joan Abadal, alumne de Martí Madern, comença el seu article “Bon dia, senyor Madern!”

En aquest document també s’hi explica que Martí Madern va dedicar la seva vida a l’estudi de la Paleobotànica, contactant amb un dels pocs departaments que existien a Europa i que funcionava a la Universitat Lliure de Lille (França) i amb el seu director M.G. Depape, amb qui es va relacionar durant anys. Martí Madern sovint es desplaçava a Lille per treballar al laboratori de la Universitat i el professor Depape va donar a conèixer les teories i descobriments de Madern. Els  materials objecte dels seus estudis els recollia a les canteres de margues calcàries de l’entorn de Cervera aprofitant que, després del la guerra civil, es van explotar per obtenir ciment.

Madern fou un gran mestre, els seus coneixements d’història natural, matemàtica, francès i gramàtica, eren profunds i  era professor per vocació, als estudiants , fills de pares jornalers, els cobrava la voluntat, el que poguessin donar. També destacava pel seu coneixement de filatèlia.

El 1966 va rebre  un homenatge organitzat per un grup d’ex-alumnes i amics. Durant l’acte, l’alcalde va declarar que l’Ajuntament havia decidit declarar-lo fill adoptiu de la ciutat.

El text de Ramon Turull  ... que deixi petjada, com un dels seus fòssils. Però que no en sigui un, mort dues vegades: devant de les Escoles, el passat dia 19, i en el nostre oblit tots els dinous que vindran, fa pensar que el 19 de febrer de 1975, va  morir de repent.


Butlletí Informatiu

Document cedit pel Centre Municipal de Cultura de Cervera

La Segarra fa 35 milions d’anys.
Martí Madern i la paleobotànica de La Segarra
.

Butlletí informatiu, 9 (desembre, 1991). Centre Municipal de Cultura, Cervera.

El butlletí publicat en motiu de l’exposició “La Segarra fa 35 milions d’anys”, que va tenir lloc a Cervera del 20 de desembre de 1991 al 31 de gener de 1992, conté:

  1. Flora de l’Oligocè de la zona de Cervera comparada amb plantes actuals i la seva localització, per Martí Madern. Cervera, 1965. Pàg. 2
  2. Llobet i Pont, Jaume. Martí Madern i Carreras. Pàg. 3-8
  3. Cartes adreçades a Martí Madern, signades per G. Dapape i J. Broutin, de les universitats de Lille i París, respectivament. Pàg. 5
  4. Monografies de paleobotànica, per Martí Madern i Carreras. Pàg. 9-11
  5. Bibliografia de Martí Madern, amb la descripció de les seves col·laboracions a diferents publicacions: Gaseta de Cervera, Segarra, CCCC i Puig Castellar. Pàg. 12
  6. Bibliografia utilitzada per Martí Madern com a material de consulta en el seu treball de paleobotànica de La Segarra. Pàg. 12

Al video Un nen amb esperit republicà , Josep Maria Madern i Sostres ens parla del seu pare, en Martí Madern Carreras i de la seva infantesa.

Com a oficial de telègrafs i cap de servei, durant la Guerra Civil, Martí Madern va ser traslladat a un Camp d’Aviació de l’entorn de Cervera on se’l va equiparar al grau de Capità de l’Exèrcit. Una vegada acabada la guerra i, per por a les represàlies, a es va traslladar a l’Alt Empordà on hi tenia família, amb la intenció de passar a França si es veien amenaçats. Però al cap d’uns mesos, i amb l’aval d’un sacerdot, va poder tornar a Cervera i reintegrar-se al seu lloc de cap de servei de telègrafs.

Més informació:

Martí Madern, fill predilecte i adoptiu de Cervera …. Es va casar a Cervera on treballava com a cap del servei de telègrafs. Durant molts anys va recollir i estudiar la gran quantitat de fòssils que anaven apareixent a les pedreres de la conca de Cervera. Complementava la seva tasca a telègrafs amb l’exercici de professor de matemàtiques i francès a la Mútua Escolar…

… Durant la dècada dels seixanta i principis dels setanta Martí Madern publicà una sèrie d’articles de divulgació sobre paleobotànica que aparegueren a la revista cerverina Segarra. També col·laborava a Puig Castellar, el butlletí del Centre Excursionista de Santa Coloma de Gramenet…

… Aquestes pedreres de margues oligocèniques s’explotaven des de la postguerra per a la fabricació de ciment. Durant els anys que van ser explotades, Martí Madern va anar recollint i estudiant la gran quantitat de vegetals fòssils que hi apareixien, i arribà a posseir una extraordinària col·lecció. Dos centenars d’exemplars de fòssils foren donats per Martí Madern al Museu Comarcal de Cervera. El seu fill, Josep Madern i Sostres, donà l’any 1989 més de vuitcents exemplars al Museu de Geologia de Barcelona…

A: Costafreda Puigpinós, Virgínia. Un segle d’estudis paleontològics sobre l’oligocè de l’Urgell i la Segarra. Urtx: revista cultural de l’Urgell, 15 (2002)

Estudiós de la flora fòssil de l’Oligocè de la Segarra, col·laborà amb Josep Ramon Bataller i George Depape, als quals facilità els materials per a la publicació Flore oligocène de Cervera (Catalogne) (1950), i amb altres especialistes, principalment francesos. Publicà nombroses notes amb noves aportacions a aquesta flora, sovint en revistes comarcals.

La col·lecció Madern (1897-1975) “Flora de l’Oligocè de Cervera (Segarra, Lleida)” va ser ingressada al Museu de Ciències naturals de Barcelona l’any 1991. Pertany al jaciment de flora oligocena més abundant i important d’Espanya. Ha estat objecte d’estudi en el Museu Martorell i publicada els anys 1992 i 1996 a la revista Treballs del Museu de Geologia de Barcelona.

Al document Geozona 203 jaciment de plantes fòssils a la Segarra, editat per Generalitat de Catalunya, a part d’una bibliografia exhaustiva de Martí Madern s’hi explica: … De fet, la gran part del material estudiat i publicat va ésser recuperat principalment pel Sr. Martí Madern (1897-1975). Aquest aficionat de Cervera, ja sigui perquè les recollia personalment o bé perquè li donaven els obrers que treballaven a les pedreres, va arribar a acumular una gran quantitat de fòssils de plantes que avui dia es troben en diversos museus de Catalunya i de França. Cal remarcar que existeixen molt pocs treballs publicats de M. Madern i tots només citen o descriuen uns pocs exemplars. Sembla que abans de morir estava preparant una monografia extensa sobre les seves troballes però no va arribar a finalitzar aquest treball …

L’any 1981, la Biblioteca de Cervera i la Segarra, va publicar un volum d’homenatge a Martí Madern i Carreras (Cabanes, Alt Empordà – Cervera, 1975) “per les seves noves aportacions a l’estudi de la Paleobotànica de la Segarra”, tal i com es llegeix en la mateixa portada del llibre (Homenatge, 1981). De Martí Madern, professor i paleobotànic, per afecció i devoció, cal destacar els seus estudis sobre la Segarra i la creació, com natural conseqüència d’aquests treballs, de la col·lecció paleobotànica del Museu Comarcal “Duran i Sanpere” de Cervera, que porta el seu nom. L’opuscle, ultra una sèrie de testimonis sobre la personalitat i el treball de Martí Madern, inclou una “relació de títols monogràfics del senyor Madern”.

A: Barrull Pelegrí, Jaume.  Historiografia cerverina (1975-2000): l’època contemporània. Miscel·lània Cerverina 14 (2000-2001) 241-295

Martí Madern fou amic de l’historiador, arxiver i arqueòleg, Agustí Duran i Sanpere (Cervera, Segarra, 1887 —Barcelona, 1975),  com ho demostra el fons Agustí Duran i Sanpere de l’Arxiu Comarcal Segarra on s’hi conserven una postal i 7 cartes de Martí Madern.


Documents (Arxiu Comarcal Segarra. Fons ACSG220-188 / Josep Maria Madern. Fons Personals)

  • Documentació personal. Correspondència (4)
    • Carta a Jean Gaudant 1978.- Carta de Josep Maria Madern (París) a Jean Gaudant (París). Sobre la col.lecció de fòssils del seu pare Martí Madern. 1 f.
      Còpia mecanoscrita en paper ceba.
    • Carta a Jean-Louis Ginieis 1978.- Carta de Josep Maria Madern (París) a Jean-Louis Ginieis (París). Sobre la col.lecció de fòssils del seu pare Martí Madern. 1 f. Còpia mecanoscrita en paper ceba.
    • Carta de Jean-Louis Ginieis 1981.- Enviada des del Muséum National d’Histoire Naturelle, de París, a Josep Maria Madern (París). Paleobotànica. 1f.  Carta enviant tres fotografies d’una sortida de treball a Montmaneu (Anoia) de Martí Madern Carreras i esposa acompanyat de Conchita Queralt, Emili Rabell Riera i la seva esposa entre altres. Carta manuscrita i el sobre amb segell.
    • Carta de Jean Gaudant 1984.- Carta mecanoscrita, enviada des de París, al Museu Duran i Sanpere de Cervera sobre la col.lecció de fòssils de Martí Madern. 1 f.
  • Apèndix. Martí Madern Carreras (1897 – 1975)
    • Documentació personal (1).- Medalla honorífica al mèrit docent com a antic professor de la Mútua Escolar de Cervera (1999). Certificat de l’atorgament de la medalla honorífica a Martí Madern Carreras. Centre Associat de la UNED de Cervera.
    • Articles propis (11)
      • Del moment, 1929
      • El nostre paisatge en la Prehistòria, 1967
      • Paleontologia, 1964
      • Paleobotànica de la Segarra, 1974
      • Algunes observacions de paràsits vegetals en la flora oligocènica de Cervera
      • Nueva aportación al estudio de la Paleoflora Oligocénica de Cervera
      • Nova aportació a la flora de l’Oligocèn de Cervera (Lleida) 1966
      • Paleobotánica Cervariense
      • Paleobotànica. Noves plantes identificades
      • Les plantes fòssils, 1969.
      • Curiositats paleontològiques, 1972
    • Articles i treballs sobre Martí Madern (4)
      • Homenatge a Martí Madern i Carreras (1981)
      • Las colecciones, los personajes y las piezas que han hecho parte de la historia del Museo de Geología de Barcelona. Treball de Catalina Restrepo Martínez. Dins Colecçoes e museus de Geologia: missao e gestao (José M. Brandao et alii, eds.).  Enviat per l’autora, acompanyat d’una carta, a Josep M. Madern. 11 pàg. (fotocòpia)
      • Catalogación y inventario de la colección de fósiles, minerales y rocas “Joan Vicente Castells”, base pera el futuro museo del Ayuntamiento de Santa Coloma de Gramanet. Treball de Catalina Restrepo Martínez. Dins Colecçoes e museus de Geologia: missao e gestao. (José M. Brandao et elii, eds.).  Enviat per l’autora, acompanyat d’una carta, a Josep M. Madern. 8 pàg. (fotocòpia)
      • Revista quinzenal Segarra, número 1.188 (1995). Conté un record en el vintè aniversari de la defunció de Martí Madern i de Maria Sostres.

Bibliografia:

  • Enciclopedia.cat
  • Correspondència
    • Epistolaris. Correspondència personal entre Martí Madern i Carreras i Agustí Duran i Sanpere (1936-1969. Descripció: Cervera i Roses (1 postal), 7 cartes. A: Arxiu Comarcal Segarra. Fons ACSG220-35 / Agustí Duran i Sanpere
    • Catàleg de Miquel Crusafont Pairó (9 cartes) Catàleg realitzat pel SAC (Serveis d’Arxius de Ciència). En una primera fase (aprox. 10.416 registres) es tractà la correspondència personal i professional de Miquel Crusafont. Actualitzat i revisat 01/03/2011
  • La peça del museu Paleobotànica de Cervera: fruit de Cinnamomun. Una de les col·leccions del Museu de Cervera és la col·lecció Martí i Madern formada per uns 200 exemplars de fòssils, … A: Capcorral. La revista del Museu Comarcal de Cervera Núm. 6 – ANY 2011
  • Homenatge a Martí Madern i Carreras, per les seves aportacions a l’estudi de la paleobotànica de la SegarraLleida : Centre Comarcal de Cultura, 1981 [Biblioteca de Cervera i la Segarra (Càtedra de Cultura Catalana Samuel Gili i Gaya) ; 14]
  • Madern, Martí
    • 1928. Madern Carreras, Martí. Educatives. A: Gaseta de Cervera, 3 (1 de març de 1928) pàg. 9-11
    • 1928. Madern, Martí. Cultura física. A: Gaseta de Cervera, 7 (juliol de 1928) pàg. 17-19
    • 1928. Madern, Martí. Divagació. A: Gaseta de Cervera, 8 (agost de 1928) pàg. 7-9
    • 1928. Madern, Martí. D’actualitat. A: Gaseta de Cervera, 10 (octubre de 1928) pàg. 6-7
    • 1929.
      • Madern, Martí. Del moment. A: Gaseta de Cervera, 3 (març de 1929) pàg. 6-7
        • Mohel. Lletra de l’amic. A: Gaseta de Cervera, 4 (abril de 1929) pàg. 8-9
        • Piñol Agulló, Josep. Seguint els dictats de ma consciència. A: Gaseta de Cervera, 4 (abril de 1929) pàg. 10-11.
        • Articles en resposta a l’article “Del moment” escrit per Martí Madern. Nota de la Direcció: Podria, ara, agreujar-se la qüestió si continués la polèmica sobre l’article de nostre redactor En M. Madern, qui al escriure en defensa de les escoles i del ésser pedagògic vertí alguns conceptes que molestaren, però mai tingué la intenció d’atacar personalment a ningú; i entenent de que es desviat ja el punt principal a discutir i que fora perillosa la continuïtat d’articles sobre aques tema, donem per acabat l’assumpte no admetent-se més articles d’aital faisó.
    • 1931. Han estat organitzades per l’Ajuntament unes classes nocturnes en les Escoles Nacionals a càrrec dels professors  …  i dibuix lineal pel Sr. Martí Madern. A: República, 21/11/1931, pàg. 6
    • 1932. XIV Volta ciclista a Catalunya. Etapa tercera Tortosa – Cervera. A: República, 51 (16 de juliol de 1932) pàg. 6
    • 1933. Cultura. Conferència del Sr. Madern. A: Avant, 56 ( 5 de febrer de 1933) pàg. 9. CULTURA I ESBART: Divendres passat a les 8’50 de la vetlla, quedà Inaugurat cl cicle de conferències, organitzat per aquesta
      Secció de la Joventut Catòlica, en el seu local a càrrec del Sr. Martí Madern, cap de l’estaíació telegràfica de nostra ciutat, que dissertà sobre el tema «Les antigues civilitzacions». Hi assistiren un bon nombre de socis. 
    • 1951. Ferran, Jaime. Momento cultural. Paleobotànica. Segarra, 166 (15 d’abril de 1951) pàg. 4-5
    • 1966. Nova aportació a la flora de l’Oligocèn de Cervera (Lleida).A: Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista Puig Castellar, 4: 76-77.
    • 1967.  Temes culturals sobre paleobotànica. A: CCCC. Suplement agrícola de La Segarra, 40 (30 de març de 1967) pàg. 4-5
    • 1967. El paisatge de Cervera en el periode Oligocèn. Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista Puig Castellar, 6; 128.
    • 1969. Algunes observacions de paràsits vegetals en la flora oligocènica de Cervera. Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista Puig Castellar, 9: 212.
    • 1970a. Nueva aportación al estudio de la Paleoflora oligocénica de Cervera. Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista Puig Castellar, 11: 260-262.
    • 1970b. Plantas prehistóricas de la Segarra. Tres Uves, 14 (1969), pp. 12.
    • 1981. Reemprent la seva tasca. Centre Comarcal de Cultura. Una vella institució per a noves idees. A: Carreró de les bruixes, 31 (febrer de 1981) pàg. 13
    • 1985. Llobet i Pont, Jaume. El professor Madern. (Ressenya en motiu del desè aniversari de la seva mort). A: Montseré, 35 (febrer, 1985) pàg. 11
  • Martí Madern i la Paleo-botànica de la Segarra: monogràfic. Butlletí Informatiu del Centre Municipal de Cultura de Cervera, 9. Desembre 1991.
  • Restrepo Martínez, Catalina. Colección Madern de Paleobotánica del Oligoceno del Cervera (Cataluña-España. Museo de Ciencias naturales de Barcelona. XII Congreso internacional sobre patrimonio geológico y minero de Boltaña, 2011. ISBN – 978 – 99920-1-770-8. Pp. 79 – 88. Apéndice
  • Sanz De Siria Catalán, A., 1992. Estudio de la macroflora oligocena de las cercanías de Cervera (Colección Martí Madern del Museo de Geología de Barcelona). Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 2: 269-379. Resum: Se estudian los 821 ejemplares que constituyen la Colección Madern de flora oligocénica procedente de varios yacimientos de la cercanlas de la ciudad de Cervera y extraídos en capas que se han datado como pertenecientes al Oligoceno inferior alto…
  • Sanz De Siria, A., 1996. La macroflora oligocena de la cuenca de Cervera, Lérida, España (Colección del Museu Comarcal de Cervera). Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 5: 97-141. Resum: En el presente trabajo se prosigue el estudio de la flora oligocena de Cervera (Lérida, España) iniciado con la “Colección Madern” del Museu de Geologia de Barcelona (Sanz de Siria, 1992). Se estudian ahora 226 ejemplares depositados en el Museu Comarcal de Cervera…
  • Sanz De Siria, A., 1996. Estudio paleoecológico y paleoclimático de la macroflora oligocena de Cervera (Lleida, España). Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 5: 143-170. Resum: Este trabajo es continuación de las revisiones taxonómicas realizadas de las colecciones de macroflora fósil ‘Martí Madern’, del Museu de Geologia de Barcelona y del Museu Comarcal de Cervera…
  • La Vanguardia
    • 19 de juliol de 1922, pàg. 17. ROSAS. El domingo 16 tuvo efecto en esta localidad el acto de implantación de la Mutualidad Escolar en ambas escuelas nacionales… … Lo que más realce dio a la fiesta íué el discurso pronunciado por el culto e ilustrado jefe de Telégrafos de esta localidad don Martín Madern, maestro también, el cual disertó sobre el viejo adagio: «Querer es poder», con tanto acierto y facilidad de palabra, que le valió muchos aplausos. Explicó cómo incluso los más pobres pueden escalar elevados puestos, siempre y cuando posean una férrea voluntad ...
    • 12 de novembre de 1964, pàg. 33BENEMÉRITO SERVICIO …. El Servicio Meteorológico Nacional entregó unos diplomas honoríficos a doce colaboradores especialmente distinguidos por su eficaz constancia, los cuales durante años y años le han venido asistiendo en sus observaciones… Fue también galardonado el corresponsal de LA VANGUARDIA en Cervera, don Martín Madern…
    • 20 de febrer de 1975, pàg. 30. Necrològica
    • 30 de març de 1978, pàg 29. Cervera. La Biblioteca popular vuelve a la Generalitat…En tomo a la Biblioteca Popular, dentro del mismo edificio y formando una sola unidad, se han generado otras instalaciones y actividades merced a la intervención de hombres como Agustí Duran i Sanpere, Federico Gómez i Gabernet y Martí Madern i Carreras, entre otros…
  • Vicente, J., 1975. Necrológica. Martí Madern i Carreras (1896-1975). Boletín de la Sección de Estudios del Centro Excursionista Puig Castellar (Sta. Coloma de Gramanet), 14 (1971): 334.

Josep Maria Madern i Sostres

Josep Maria Madern i Sostres (Cervera, 1926 – Barcelona 2012) va cursar estudis de Lletres a Barcelona i, més tard, va treballar com a periodista a Ràdio Joventut de Saragossa i a Radio Lleida. Per total incompatibilitat amb la societat espanyola dels anys cinquanta, es traslladà a París el 1957. Hi ha viscut més de 25 anys i ha estat responsable dels programes informatius en castellà de l’ORTF i de Radio France Internationale (Radio París). El 1983 retorna a Catalunya. Ha escrit teatre en francés “La chemise de nylon”, i en castellà “El rey mudo”. En català ha publicat una dotzena d’obres: teatre, novel.la, recull d’aforismes i, sobre tot,contes curts i narracions, entre les quals cal destacar “La gàbia” i “L’intrús” (Ed. 62), “La pell de l’home” i “El vent de la memòria” (Columna) , “Els assassins ingenus” (Plaza & Janés) i “Algun dia anirem a Bombai”, “La nit de la basarda” i “Sol a mitja nit”(Pagés editors)”

Vegeu:

  • Josep Maria Madern i Sostres. Memoro. El banc de la memòria
  • Dipositat a El Talladell l’arxiu bibliogràfic personal de l’escriptor Josep Maria Madern. La vídua, Pilar Minguell, cedeix el fons, format per un miler de volums, atenent la voluntat de l’autor segarrenc. Som Segarra
  • El catàleg del fons personal de l’escriptor Josep Maria Madern ja està en línia | Grup d’Arxivers de Lleida.  A: des del meu racó de món, 26/12/2018
    • El fons documental (1930 – 2016) consta, principalment, de l’obra literària: els mecanoscrits i els esborranys i notes manuscrites de les seves obres, els llibres publicats i el conjunt dels articles i col·laboracions a la premsa i publicacions periòdiques com Segarra i Nova Tàrrega. … . El fons conté documentació personal de l’escriptor com algunes cartes i fotografies i, també, quelcom del seu pare Martí Madern Carreras (estudiós de la paleobotànica).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.