Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Author Archives: Antònia Gimbernat


by Deixa un comentari

Pubillatge

El dissabte 4 d’octubre de 2025 es va celebrar a Cabanes l’acte de proclamació dels nous hereu, pubilla i dama de l’Alt Empordà 2025, alhora que el poble recuperava la seva tradició de pubillatge.
Al llarg del matí es van realitzar els exàmens als candidats i candidates, que van respondre preguntes de cultura empordanesa i van exposar al jurat les seves motivacions per optar al càrrec.
L’acte de proclamació va tenir lloc a la tarda amb la rebuda dels hereus i pubilles d’arreu de Catalunya, després d’haver fet una petita cercavila pel poble.

Els nous representants de l’Alt Empordà
– Hereu de l’Alt Empordà 2025: Adrià Planas, hereu de Vilanova de la Muga –
– Pubilla de l’Alt Empordà 2025: Judit Oriol, pubilla de Vilatenim –
– Dama de l’Alt Empordà 2025: Marina Xaudiera, pubilla de Figueres –

Fonts: Consell Comarcal de l’Alt Empordà | Ajuntament de Cabanes. Instagram

Imatges de la diada (4 d’octubre de 2025)
L’Alt Empordà ha proclamat nous hereu, pubilla i dama comarcal. CRAE,7/10/2025

  • Concursants
  • Plaça de la Torre
  • Plaça de l’Ajuntament
  • Acte oficial
  • Judit, Adrià, Marina: pubilla, hereu i dama de l’Empordà, 2025
  • Final de l’acte

Pubilles de Cabanes

  • Àngels Tuèbols_Cabanes,1962
  • Àngels_Empordà,1962
  • Quima Vico_Cabanes
  • Quima_Cabanes
  • Maria Terrats_Empordà,1987
  • Maria_Girona,1987
  • Cristina Simon_Cabanes,1988
  • Laia_Cabanes 2025
  • Laia_Cabanes 2025
  • Àngels Tuébols, Maria Terrats, Laia Polonio, Núria Campdelacreu (alcaldessa), Cristina Simón (2025)

El pubillatge és una tradició que agafa com a referent nominal la figura del dret civil català present a la nostra societat des de l’edat mitjana: la figura de l’hereu (en el cas dels homes) i la pubilla (en el cas de les dones). Aquests eren els designats a rebre una herència de forma exclusiva, ja que històricament existia la necessitat d’evitar la divisió del patrimoni familiar i mantenir l’economia familiar, basada llavors en l’agricultura. Amb aquesta idea de no perdre el patrimoni apareix el pubillatge a principis del segle XX a diversos municipis de Catalunya, amb la voluntat d’escollir algú que, de forma simbòlica, hereti el patrimoni cultural immaterial d’un municipi i de Catalunya i el transmeti a altres joves, a la vegada que descobreixi el territori i diverses manifestacions de cultura popular. Font: Foment del publillatge català


by Deixa un comentari

L’heretat de Sant Feliu de Cadins

El 14 de juny de 2025, es commemoren els 425 anys que Antic Puig, un pagès de Cabanes, va comprar l’heretat que havia estat de la comunitat de monges de Sant Feliu de Cadins.

Des del segle XII, el monestir havia anat adquirint un important patrimoni per mitjà de compra de finques, però sobretot per donacions de fidels i pels llegats de les noies que anaven entrant al monestir, la majoria filles de famílies benestants.

Llibre dels actes del patrimoni de Vicenç Puig Casadevall, prevere, començat el 15 d’abril de 1758
Arxiu Nacional de Catalunya. Fons: Can Carreras de Cabanes d’Empordà (ANC1-1187-T-11)

Cronologia de l’heretat de Cadins

  • 1492. La comunitat de monges de Sant Feliu de Cadins deixà Cabanes per assentar-se a Girona.
  • 1517. Jaume Rocacorba va comprar l’heretat, cases i terres, que el monestir tenia a Cabanes.
  • 1600. Després de passar per diferents propietaris, el 14 de juny de 1600, un pagès de Cabanes anomenat Antic Puig comprà la hisenda de Sant Feliu de Cadins a Miquel Joan Boquet de Castelló d’Empúries.
  • 1954/56. La propietat, que fins aquest any s’havia transmès només per via hereditària, va ser comprada per Joan Gibert Pujol.

Vegeu també:
Sant Feliu de Cadins || Sant Feliu de Cadins. Història d’una heretat (dossier)

(1517-1600) Cadins va ser propietat de tres famílies:
Rocacorba, Rocabertí/Maymó i Boquet.

  • 1517.- Jaume de Rocacorba, pagès de Castelló d’Empúries, va comprar la propietat al monestir Cadins.
    • Jaume la traspassà a Feliu Rocacorba, possiblement un seu fill.
  • 1550.- Lluís de Rocaberti, veí de Barcelona, va comprar Cadins a Feliu de Rocacorba
    • 1556.- Joana de Rocabertí, vídua de Lluís de Rocabertí, va heretar la propietat del seu espòs i la traspassà a la seva filla Jerònima de Rocabertí
  • 1563.- Jerònima de Rocabertí, filla de Lluís i Joana, va vendre Cadins a Joan Boquet, donzell, veí de Castelló d’Empúries. Aquest mateix any Jerònima s’havia casat amb Onofre de Maimó i de Santcliment
  • 1569.- Esperança, esposa de Joan Boquet, va heretar del seu marit Joan Boquet i llegà Cadins al seu fill Miquel Joan Boquet i de Babau
    • 1600.- Miquel Joan Boquet i de Babau, fill de Joan i Esperança va vendre l’heretat a Antic Puig, pagès de Cabanes

(1600-1954/56). La propietat es transmet únicament per via hereditària dins el llinatge:
Puig-Casadevall-Pont-Gorgot

  • Antic Puig (+1614). Casat amb Margarida Ramis Requesens, de Cabanes. Compra Cadins a Miquel Joan Boquet i de Babau
  • Francesc Puig Ramis (+1627). Fill i hereu d’Antic. Casat, el 1627, amb Verònica Isern, de Cabanes, va morir el mateix any sense deixar descendència i la propietat va passar al seu germà Jaume.
  • Jaume Puig Ramis (test. 1629). Fill d’Antic. Casat amb Anna M. Prats Puigbert, de Banyoles
  • Miquel Puig Prats (1617?-1645). Fill de Jaume. Casat amb Anna M. Coll, de Capmany. El 1646, Anna Maria es casava en segons núpcies amb Miquel Mir-Casadevall, també vidu.
    • Els Mir Casadevall, com a descendents dels Mir de Segaró, pagesos de privilegi militar des de 1481, van aportar noblesa al llinatge Puig.
  • Caterina Puig Coll (+1684). Filla de Miquel Puig. Casada amb Miquel Mir-Casadevall, d’Ossinyà (Sant Ferriol-La Garrotxa) (+1689), fill del Miquel Mir-Casadevall, citat anteriorment.
  • Josep Puig Casadevall (1665-1706). Fill de Miquel i Caterina. Casat amb Margarida Viader Suardell, de Montiró
  • Miquel Puig Casadevall i Viader (1686-1757). Fill de Josep. Casat amb Maria de Batlle Bellsolà, de Parets, i amb Anna M. Gorgot Pellicer, de Terrades. Els descendents de la primera esposa van morir joves i els hereus van ser els fills del segon matrimoni.
  • Vicenç Puig Casadevall i Gorgot (1719-1774), clergue. Fill de Miquel i Anna Maria. A la seva mort l’heretat va passar a la seva germana Francesca
  • Francesca Puig Casadevall i Gorgot (1725-1789). Filla de Miquel i Anna Maria. Casada amb Jaume Pont i Germànico i Molar, de Pont de Molins, conegut com a «Romaguera», el primer Romaguera de Cabanes.
  • Jaume Pont i Puig Casadevall (1759-1834). Fill de Jaume i Francesca. Casat amb Antònia Aguer i Puigferrer, de Cabanes, hereva del patrimoni Aguer.
  • Vicenç Pont i Aguer (1786-1849). Fill de Jaume. Casat amb Teresa de Vinyals i Guinart, de Flaçà
  • Josep Pont i Vinyals (1825-1886). Fill de Vicenç. Casat amb Matilde Cabanel de Stadieu, de Narbona
  • Maria Pont de Vinyals i Cabanel (1869-1894). Filla de Josep. Casada amb Jaume Gorgot i Gorgot, de Darnius (1864-1941). Els seus dos fills van morir joves. L’hereu, Josep M. Gorgot i Pont, va morir el 1918, ja casat, però sense descendència.
  • Jaume Gorgot i Gorgot (1864-1941) Cònjuge de Maria Pont. Com a hereu de la seva esposa, va mantenir la propietat des del 1894 fins el 1941 que la llegà a la seva segona esposa Dolors Baig
  • Dolors Baig (1862-1954) Va heretar la propietat del seu espòs. Testà a favor dels nebots de Jaume Gorgot.
  • Germans Gorgot-Jordà i Gorgot-Ribas. Entre 1954 i 1956, després de la defunció de Dolors Baig, els nebots de Jaume Gorgot van vendre les cases i bona part dels camps de Sant Feliu a Joan Gibert Pujol.
    • Mentrestant, entre 1941 i 1956, Dolors Baig i els seus nebots va anar venen algunes peces a diferents pagesos del poble.

(1954/56 – … ) Transmissió patrimonial per compra-venda

  • Joan Gibert Pujol (Cabanes, 1914-2005). Comprà les cases i part de l’heretat de Sant Feliu de Cadins als nebots de Jaume Gorgot.
    • Els seus pares, Salvador Gibert Gorgs, natural de Llers, i Rosa Pujol Llansó, de Cabanes, ja treballaven a la finca quan era propietat de Jaume Gorgot.
  • Actualment la possessió es manté a càrrec dels hereus.

Bibliografia

Monografies

  • PUIGDEVALL I DIUMÉ, Narcís. Història de la comunitat cistercenca de Cadins (1169-1992). Diputació de Girona, 1992
  • Mas de Sant Feliu de Cadins. A: GIMBERNAT i GOU, Antònia. Cabanes. Casals amb història. Ajuntament de Cabanes, 2021

Articles de revista

Documents

Webs


by Deixa un comentari

Patrimoni militar: búnquers i nius de metralladores

A banda dels vestigis de l’aeròdrom republicà, actiu des de l’estiu de 1937 fins el 5 de febrer de 1939,(aeròdrom 312 i SAF-26), Cabanes conserva les restes de les fortificacions que es van fer, una vegada acabada al Guerra Civil, per evitar una possible invasió des del nord.

Es coneixen sis construccions, dues al marge dret del Llobregat, a la banda sud del pont; dues al marge dret de la Muga, a la banda nord del pont; i dues al costat de la carretera que va de Cabanes a Figueres, a l’alçada dels hangars de l’aeròdrom republicà. Algunes han desaparegut però encara es poden veure les restes d’un dels búnquers del Llobregat, d’un dels de la GIV-6024 i els dos de la Muga.

Vegeu: Gas Montain: Els vigilants de Figueres | Prop del Llobregat

Marge dret de la carretera que va de Cabanes a Figueres

Marge dret de la carretera que va de Cabanes a Masarac

Bibliografia:


by Deixa un comentari

Segle XII. Documents històrics

Font: Pergamins (Biblioteca de Catalunya)

  • 1102, juny 9. Vilabertran Testament de Gaufred Bastó … elegeix sepultura a Santa Maria de Cervià, llega … a Santa Maria de Vilabertran, tot l’alou que té a la vila de Cabanes … Perg. 450, Reg. 9721
  • 1111, febrer 24. Vilabertran. Donació que fa Saurina, vídua de Gaufred Bernat de Mont-roig, … junt amb tos els alous que el seu difunt marit tenia a la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes … . Perg. 438, Reg. 9913
  • 1112, gener 22. Vilabertran. Donació que fan Adalbert Tassi, la seva esposa Maria, els seu fills i Maria Fodrela a Santa Maria de Vilabertran d’una casa situada al comtat de Peralada, a la vila de Cabanes, prop d’un altre mas seu on habita Ramon Fulcó, i de la qual es donen les mides. Perg. 159, Reg. 9675
  • 1112, juny 17. Testament d’Esteve de Soler, … elegeix sepultura a Santa Maria de Vilabertran, església a la qual deixa un mas heretat de la seva mare, situat a Cabanes, i la part del mateix mas comprada a la seva germana Uliardis … Perg. 434, Reg. 9920
  • 1118, juliol 9. Vilabertran. Donació que fan Seguer i Maria, esposos, a Santa Maria de Vilabertran d’una terra comprada a Arsendis, Laureta i Raimunda, i a Gaubert Abelard, marit de l’esmentada Laureta, situada a la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes, sobre els horts de Lacana, i d’una altra terra que afronta a migdia amb el riu Muga, i a nord, amb el camí de Vilatenim a Cabanes. Perg. 438, Reg. 9927
  • 1120, juny 17. Vilabertran. Definició que fa Dalmau Berenguer, vescomte de Rocabertí, a Santa Maria de Vilabertran d’una vinya que reconeix haver pres injustament, situada entre els camins de Vilabertran a Figueres i de Vilabertran a Llers, i d’un alou situat a Cabanes … Perg. 434, Reg. 9930
  • 1124, abril 7. Vilabertran. Empenyorament que fa el vescomte Dalmau Berenguer [de Rocabertí] a Santa Maria de Vilabertran i a l’abat Pere Guillem de tot l’alou comprès entre els camins que van de Cabanes a la vila superior de Figueres, de Vilabertran a Pont de Molins i de Vilabertran a Llers, per 180 sous de diners melgoresos ….Perg. 439, Reg. 9775
  • 1125, abril 10. Vilabertran. Testament d’Arnau de Cabanes, que marxa a Jerusalem … Perg. 438, Reg. 9933
  • 1125, agost 13. Vilabertran. Testament d’Arnau de Cabanes, … disposa almoines a Sant Vicenç de Cabanes, … , Sant Feliu de Cadins, …. llega … a Bernat Pere, el seu ferregenal i el colomar de Cabanes … Perg. 460, Reg. 9956 i altre testament
  • 1130, maig 6. Vilabertran. Venda que fan Ramon Joan i Ponç Guerau a Ramon Vidal i a Guillem Barutell, d’un molí que tenen per Ramon Renart al riu Muga, sota Cabanes, amb el monar (molí d’aigua) que va a Prat de Torells, per 100 sous melg. Perg. 92, Reg. 9633
  • 1139, abril 27. Capbreu dels censos dels horts novells de la coromina , on es redueixen a pagaments en diners les tasques i braçatges de … Ramon Guillem de Cabanes, … , Carbonell de Cabanes, …Perg. 455, Reg. 9965
  • 1150, juny 8. Venda que fan Gaubert Barutell i el seu germà Arnau a Ramon de Santacreu de la quarta part que tenen al molí de Ramon Vidal, situat al comtat de Peralada, a la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes, prop del riu Muga, per 80 sous de Girona. Perg. 138, Reg. 10062
  • 1156, febrer 23. Venda que fa Ramon de Santacreu a Gaubert Barutell i a la seva esposa Peretavina de la seva quarta part del molí de Ramon Vidal, situat a Cabanes, prop del riu Muga, pel preu de 30 sous, moneda de Girona. Perg. 197, Reg. 9053
  • 1163, abril 25. Definició que fa Arnau Comte a l’església de Santa Maria de Vilabertran i al seu abat Ramon d’una feixa que té a pagesia per la mateixa casa, situada al comtat de Peralada, a la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes, que deixa en poder del cellerer de la casa, per 50 sous de moneda de Peralada, i una terra situada als Aspres, prop del camí que va a Cabanes, damunt de la Creu. Perg. 53, Reg. 8969
  • 1164, novembre 20. Venda que fa Niell a Gaubert Barutell i a la seva esposa Petraitina, de la seva meitat del molí que tenia per Ramon d’Olives a la Muga, al terme de Cabanes, per 300 sous de Girona. Perg. 53, Reg. 8958
  • 1165, octubre 6. Testament del vescomte Gaufred de Rocabertí … elegeix sepultura a Vilabertran … disposa almoines per a …, Sant Vicenç de Cabanes, … llega a la seva esposa Ermessenda tota la seva propietat a violari, si no es casa; en cas contrari, que prengi el seu esponsalici, constituït per terres d’Espudula (Espolla) i la coromina d’Angulo; al seu fill, Dalmau, tots els seus castells i tres parts de les seves possessions; al fill Gaufred, un quart de les seves possessions, excepte els … Perg. 455, Reg. 9972
  • 1169, octubre 25. Permuta que fa l’abat Ramon de Vilabertran, que concedeix a Raimunda de Cabanes de tenir per ell la terra de Fogeta, situada a Cabanes, a canvi d’altra terra, situada prop del rec del molí, al mateix lloc … Perg. 48, Reg. 5504
  • 1178, abril 12. Testament de Roland de Soler,…n elegeix sepultura a Vilabertran, … fa llegats a… i Sant Feliu de Cabanes … Perg. 460, Reg. 9975
  • https://mdc.csuc.cat/digital/collection/pergamiBC/search/searchterm/Cabanes/field/all/mode/all/conn/and/page/5


by Deixa un comentari

Art km0

G. Nicolás, Antonio (Granada, 1955)
Exposició “Art km 0″. Sala el Sindicat, 29 de novembre/1 de desembre de 2024

Antonio G. Nicolás neix el 1955 a Granada. Aviat va passar a Madrid i després a Suïssa, fins que el 1998 es va instal·lar a Catalunya. Des del 2020 viu a Cabanes.
Treballa tant l’escultura amb materials reciclats, com la pintura sobre llenç o paper.
Des de 1996 ha presentat el seu treball en exposicions individuals a Suïssa, Espanya, França i Itàlia. Té obres en diferents col•leccions privades i algunes públiques a Espanya, França i Suïssa.

Facebook


by 1 comentari

Cabanes en blanc i negre. Històries i memòries

Xavier Serra i Llobet ; Antònia Gimbernat i Gou
Cabanes en blanc i negre. Històries i memòries
Ajuntament de Cabanes, 2024

Capbussar-se en aquest recull d’imatges antigues de Cabanes es una aventura apassionant, una aventura que ens crida a caminar al costat dels cabanencs de l’època pels carrers, racons i indrets del nostre poble, alguns d’ells ja desapareguts, mentre compartim el seu dia a dia.
Aquesta proposta de viatge al passat ens fa volar la imaginació, mentre redescobrim una part de la nostra història a través d’aquells escenaris bellíssims, durs i aspres d’anys enrere.

Coberta – Llibre digitalitzat

Presentació del llibre: 15 de novembre de 2024

Índex

  1. Primeres imatges. Fins a l’any 1936
  2. Guerra Civil (1936-1939)
  3. Indrets del poble
  4. L’escola
  5. El bestiar de cada casa
  6. Omplir el rebost
  7. Els cereals
  8. El vi i l’oli
  9. Anar d’aquí cap allà
  10. Botigues i establiments
  11. Cases d’abans
  12. Temps de lleure
  13. Aiguats i nevades
  14. La nostra gent
  15. Bibliografia i procedència de les fotografies

Presentació
(comentaris d’algunes fotos)

Premsa i xarxes socials


by 2 comentaris

El Pedró i el Reliquer

Vegeu també: Creus de terme – Pedró

Seguint el carrer Tramuntana en direcció nord trobem el camí d’Espolla. Just després d’atravessar l’actual carrer del Pedró, a banda i banda del camí hi ha dos camps. Segons el cadastre el de la dreta s’anomena el Pedró i el de l’esquerra el Reliquer.

Amb tota probabilitat a l’entorn d’aquest punt hi havia hagut una creu de terme i un reliquer, formant una sola unitat o bé separats per pocs metres.

Alguns documents ho avalen …

  • Pedró.- Pedra posada a terra per sostenir un altar o una creu i des d’on es beneeix el terme.
  • Creu de terme o peiró.– Monument en forma de creu que serveix per a indicar el lloc on fineix el terme d’una vila o ciutat. Sempre se situava al costat d’un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població.
  • Reliquer.- Els comunidors, conjuradors, esconjuradors o reliquers són unes construccions de tipus religiós de planta quadrangular, cobertes per una teulada als quatre vents i amb obertures en cadascun dels seus murs. Eren utilitzats per beneir els termes i per conjurar les tempestes En un principi eren uns edificis aïllats construïts en lloc solitaris, generalment no gaire lluny de les esglésies
peu de la creu del pedró

El topònim “Pedró” ha arribat als nostres dies. La part del terme municipal que va del poble a la Muga era un terreny d’aigualleixos i pastures, mentre que la majoria dels camps conreats eren a la part de tramuntana, per tant el pedró havia de ser l’indret més idoni per beneir el terme.

De la creu de terme del Pedró només se’n conserva un peu de pedra amb la data de 1604 gravada sobre la mateixa pedra. Josep Serra “Fredo” explicava que la creu es va trencar amb l’aiguat de Sant Miquel de l’any 1913, mentre que un informe del 1944 diu que va ser “destruida hace más de 40 años, por acción del tiempo”. Els dos relats que no es contradiuen pas. Més tard, potser arran d’aquests informes, es va retirar el peu de pedra i ara es conserva en una finca particular.

  • El Ple Municipal del 12 de març de 1944 esmenta una Circular de 14 de febrer de 1944 en la qual se ordena sean reparadas y reconstruidas las Cruces de Término. Esta circular casi no afecta a esta población debido a que la única cruz que existía desde tiempo immemorial en el cruce de caminos del Padró, desapareció por virtud del tiempo desde hace también muchos años.
  • El 17 de març de 1944, el Govern Civil de Girona, a instàncies del Director General d’Administració Local, va enviar una nova circular a l’Ajuntament demanant quines creus hi havia hagut al municipi, quines s’han destruit, quines existeixen i quines s’han de reconstruir. No havent rebut resposta, el 13 d’abril es va enviar un nou requeriment i el 6 de maig, es retorna el formulari complimentat, explicant que s’ha buscant informació entre els veïns de més edat per tenir notícies d’una creu deteriorada …

Fins a finals de l’any 2024 del “Reliquer o Relliquer” només en teníem referències com a topònim d’alguns camps situats al nord del nucli urbà. Actualment el cadastre dóna aquest nom a unes quantes finques que voregen el camí d’Espolla i el marge dret de la carretera que va a Sant Climent Sescebes.
Ara ja podem assegurar que Cabanes tenia un conjurador o reliquer al costat del cementiri, tot i que no podem saber si era la típica edificació quadrada oberta als quatre vents, amb el pedró i la creu al seu interior, i coberta amb teulada, o si la construcció era més senzilla, sense teulada, només amb la creu sobre un peu de pedra. Al manuscrit “Llibre de notes de la Univesitat de Cabanes, ACAE110109-T2-10259” en un apartat que parla d’un aiguat de l’any 1701 i diu: … Antes sen porta lo Conjurador del sementiri y un tros de paret de dit sementiri …

En un document que abasta des del 1400 a finals del 1600 s’hi troben descripcions de finques de l’heretat de can Carreras que parlen de camins que van a la Creu del Pedró o al Reliquer cosa que, per primera vegada, ens avala que efectivament aquests elements patrimonials van existir i que des d’aquell punt es beneïa el terme i es conjuraven les tempestes.

Llibreta d’actes i escriptures de les famílies de Prats i Corcoll de Cabanes.
Fons can Carreras d’Empordà (ANC1-1187-T-22)

  • (núm. 333) – L’autor del manuscrit declara que posseeix una era i un erm d’un “cortó i mig” situada prop del Reliquer. La peça afronta a sol ixent amb l’era d’en Vicenç Moner que és de l’hospital dels pobres, amb l’era d’en Petit que és d’en Ramis, i amb l’era d’en Llop; a migjorn amb l’era d’en Pere Vermell que abans fou d’en Sarrahí i amb Vicenç Moner; a ponent amb Vicenç Moner i amb un corriol o viaró; i a cerç amb el camí de davant del Reliquer (…) (24 de febrer de 1464)
  • (núm. 327) – El document del 9 de maig de 1606 tracta d’una era, d’un cortó, situada prop del Reliquer. Afronta “ab oriente” amb Jaume Ramis, pagès del castell de Cabanes i amb el camí públic del Pedró; “a meridie” amb el Sr. Prats; “ab occidente” amb dit Prats; i “a cirtio” amb dit Prats i amb el camí de les Ximblas (la ximbla, aloc o Vitex Agnus-castus és un arbust que creix als marges humits)
  • (núm. 337) – Un document sense data explica que Pere Ramis ven una era d’un cortó, situada a “les eres de fora”. Afronta a sol ixent amb el camí públic que porta de dit castell de Cabanes a la creu del Pedró; “a meridie” amb Mitjavila, pagès del Camí Real del terme de Llers; “ab occidente” (…)
    • En aquests anys vivien Pere Ramis Salla, mort el 1669, i el seu fill Pere Ramis Pellisser (1643-1684), casat amb Isabel Aguer.
    • Sembla ser que en aquella època la majoria de les eres es trobaven al paratge del Pedró. Segurament per aquest motiu el portal de les muralles que s’obria al camí d’Espolla se’l coneixia amb el nom de Portal de les Eres, tot i que també es va anomenar: portal del Pedró, de la Cavalleria, del Puig, de can Brugat o del carrer Espolla. Després de la primera guerra carlina, aquest portal (llavors anomenat de la Cavalleria) va quedar molt malmès i el 1842 es va enderrocar. Posteriorment, en els moments de perill, va ser aparedat per impedir l’entrada dels enemics.


by 2 comentaris

Cartes d’un soldat

Enric Miró i Serra (Cabanes, 1875-1960).
Des de finals de 1895 fins a principis de 1898, soldat a la Guerra d’Independència de Cuba (Batalló Bailén núm. 24)

Cartes d’un soldat. Guerra de Cuba (1895-1898) (resum)

Vegeu també: Enric Miró i Serra || Guerra de Cuba

L’Enric tenia 20 anys quan, igual que altres joves, va haver d’anar a lluitar a la “maldita guerra” de Cuba.
El 22 de novembre de 1895, sortia de Santander, per arribar a La Havana el 7 de desembre. No va ser fins el 3 de febrer de 1899, que va embarcar a Cienfuegos per arribar a Barcelona el dia 20.

Més de tres anys fora de casa! Més de tres anys de joventut perduda!

Des del 7 de juliol de 1895, que va sortir de Girona, fins els últims dies de 1898, va escriure un munt de cartes als pares i als padrins. Se n’han conservat seixanta quatre d’aquestes cartes, en les quals l’Enric ens parla de Cuba i la seva gent, d’accions de guerra, del sofriment i la gana que havia de soportar, però també ens mostra el seu tarannà quan parla dels seus interessos i il·lusions, dels seus amics, dels seus sentiments i temors …

Els fets històrics són fiables, tot el que explica concorda amb el que podem trobar als llibres d’història, amanit amb detalls inèdits dels «focs» que va viure amb el seu batalló i dels llocs on va estar destacat. Els seus sentiments i temors, no ho són tant, tot fa pensar que per evitar l’angoixa de la família, els amagava molts dels seus neguits i patiments i poques vegades es deixava anar per explicar cruament la seva situació (Dossier i transcripció: ACAE11198-T2-348)

Agraeixo a la Dolors Miró i Puig, néta de l’Enric Miró i Serra, l’accés la correspondència del seu avi, una documentació de gran valor històric per conèixer petits detalls de la Guerra de Cuba però, sobretot, per entendre el que van ser aquells anys de conflicte per als soldats i les seves famílies.


by Deixa un comentari

Patrimoni natural i cultural

L’Associació Grup Amics Senderistes, GAS MOUNTAIN®, és una entitat excursionista nascuda l’any 2015 amb l’objectiu de fomentar l’activitat esportiva i amb un fort compromís per la preservació del medi ambient, la conservació i recuperació del patrimoni natural i cultural de la comarca de l’Alt Empordà i la Garrotxa.

El seu treball ens permet redescobrir elements patrimonials que restaven oblidats però que són importantíssims per explicar la història de Cabanes.


by Deixa un comentari

Art amb sorra

Catalina Hortal i Gimbernat (Cabanes,1947)

Fa temps que la Catalina dedica el seu temps lliure a l’art de crear imatges amb sorres de colors.
A l’exposició «Art amb sorra» ens dóna a conèixer una part de la seva obra, majoritàriament paisatges.


Aquesta mostra, que també és una petita guia turística, té un valor afegit. La major part de les imatges dels quadres provenen de les fotografies que la Catalina i en Rafel han anat fent en les seves sortides. Per això hi trobem escenes de Cabanes i altres indrets propers, però també imatges que han obtingut al llarg dels seus viatges per diferents països.

Què es necessita per fer quadres amb sorres de colors?
Una foto o dibuix, paper vinílic adhesiu, paper de calcar, llapis o bolígraf, tisores, cúter, sorra de diferents colors, un pinzell i un esprai de vernís fixador.