Segons Armand de Fluvià les nissagues Barutell-Bestracà, vassalls dels vescomtes de Rocabertí, eren famílies de la noblesa immemorial, nobles i cavallers que apareixen com a tals des del segle X al XIV.
Un dels primers Barutell que coneixem fou Berenguer de Barutell, de Puigcerdà, que va morir el 1213, segurament a la batalla de Muret. Al llarg del segle XV, els Barutell-Bestracà van enllaçar matrimonialment amb els Cruïlles, els Montagut, els Vallgornera i els Rocabertí, entre d’altres, i més endavant els Carreras s’hi van relacionar a partir de les famílies Cruïlles, Montagut i Vallgornera.
Els Barutell que eren vassalls dels vescomtes de Rocabertí, apareixen com a nobles i cavallers des del segle X. A partir del segle XV afegiren al seu cognom el de Bestracà. A principis del segle XVII, tot i tenir la residència a Oix, els Barutell es trobaven a Cabanes on van néixer dos dels seus nou fills. Es desconeix el motiu pel qual es van establir temporalment al poble, però una explicació podria ser que hi fossin en representació de Francesc Jofre I de Rocabertí i Pacs, Vescomte de Rocabertí i primer Comte de Peralada que el 1604 havia pres possessió de les baronies de Vilademuls, Navata i Sant Llorenç de la Muga i del castell de Cabanes.
… Al començament del segle XVII trobem un Joan de Barutell-Bestracà de Montesquiu instal·lat a Cabanes. Un fill d’aquest, Antic de Barutell-Bestracà de Montagut, casat amb Isabel de Puigmarí i Funes, tindrà vuit fills, tres dels quals seran preveres: Ermengol, Narcís i Llorenç. Cap dels tres no passà desapercebut …
Genalogia dels Barutell-Bestracà residents a Cabanes
Berenguer (I) de Barutell (1425), baró de Bestracà. Casat amb:
Margarida de Torrelles
Margarida ?
Elionor ?
Pere Berenguer de Barutell (1460-1531), cavaller. Casat amb:
Beatriu de Cruïlles i Santa Pau (*1461), filla de Bernat Guerau de Cruïlles (1415-1461)
Beatriu de Santa Pau i Centelles (1430-1504)
Miguel Berenguer de Barutell (1485-1566), senyor de Bestracà i Oix. Casat amb:
Violant de Montrodon (1502-?), senyora de la casa de Montrodon, filla de Bernat de Montrodon i de Bell-lloc i d’Anna de Samsó i Rocabruna, i vídua de Joan Marturià de Vilana-Montrodon
Elisabet de Barutell
Joan de Barutell-Bestrecà, senyor de Bestracà i Oix (+1586). Casat:
el 1547, amb Elionor Delpàs i Pincart
el 1550, amb Joana Estàsia de Montagut Vallgornera i Setantí (1536-?). Descendent de la família Sarrahí de Cabanes. Van viure a Cabanes, si més no a temporades.
Antic de Barutell (+1626)
Casat el 1591 amb Elisabet de Puigmarí i de Funes (+1642). D’acord amb el registre de bateig del seu net Antic, el 1616 vivien a Cabanes. Sembla que el 1607 havia comprat l’heretat dels Sarraí a Estàsia, la vídua de Miquel Soler.
Joan de Barutell-Bestracà i Puigmarí (+1648), senyor de Bestracà i Oix
Casat, el 1613, amb Anna Maria de Vilaseca i Cabrera (+Olot,1635). Fills nats a Cabanes:
1616 – Antic. Va morir al poc de néixer i va ser enterrat a Oix
1621 – Teresa. Casada el 1644, amb Miquel de Prats
Hug de Barutell-Bestracà i Vilaseca casat amb Joana d’Erill Orcau i del Mayno
El 1670 naixia a Oix el seu fill: Llorenç de Barutell i Erill. Ell va ser qui es va despendre de l’heretat que els Sarrahí tenien a Cabanes, venent-la a Pere Roca de Vilanova de la Muga. Així degué néixer el mas Roca
Documents
1130, maig 6. Venda que fan Ramon Joan i Ponç Guerau a Ramon Vidal i a Guillem Barutell, d’un molí que tenen per Ramon Renart al riu Muga, sota Cabanes, amb el monar que va a Prat de Torells, per 100 sous melg. Pergamins de la Biblioteca de Catalunya
El 2 d’abril de 1616, va ser batejat a Cabanes Don Antic, fill del senyor Don Joan de Barutell-Bestracà de Puigmarí i de la Senyora Anna Maria Vilaseca Cabrera.
Joan de Barutell i Anna M. Vilaseca s’havien casat a Barcelona el 5 de febrer de 1613
Els padrins foren el senyor Don Antic de Barutell-Bestracà i la senyora Isabel Vilaseca, avis del nadó. L’avi, Antic Barutell i Montagut, senyor de Bestracà i d’Oix, el 1599, era Diputat a les Corts de Barcelona, pel braç militar. La criatura va morir pocs dies després i va ser enterrat a Oix on els Barutell tenien la residència permanent, fins que al segle XVIII, Bonaventura de Barutell-Bestracà i d’Asprer (bésnet de Joan) es casà amb Teresa de Càrcer.
L’1 de juny de 1621, una nena, Teresa de Barutell-Bestracà Vilaseca, també néixer a Cabanes i va ser apadrinada pel senyor Bernat de Boixadors, possiblement Bernat de Boixadors i d’Erill, primer comte de Savallà.
NOTES:
El Puig Barutell és un llogaret del municipi de Peralada (Alt Empordà), al N del poble de Vilanova de la Muga, prop de l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou. Rep també el nom del Puig.
La baronia de Bestracà fou una jrisdicció feudal, centrada en el lloc de Bestracà (Garrotxa), concedida per Pere III vers el 1365 al seu conseller Pere Blau, senyor d’Oltrera. El terme de Bestracà no era gaire gran. Es devia estendre bàsicament per les parròquies de Bestracà, Oix i potser una part de la de Beget. A causa l’interès per l’expansió catalana per la Mediterrània, abans de 1415, el castell de Bestracà va ser venur al cavaller Berenguer de Barutell. Els Barutell, com els Fortià, Pontós i Vilamarí eren del grup de petits senyors empordanesos que van fugir del domini del comte d’Empúries i del duc de Girona i cercaren la protecció de Sibil·la de Fortià, que era cosina de Berenguer de Barutell. Els Barutell continuaren tenint un paper important al costat dels Trastàmara.
Altres personatges destacats:
Llorenç de Barutell i d’Erill (1670-1704). Nascut el 4 de gener a Oix, Olot, fill d’ Hug de Barutell i Vilaseca i nét de Joan de Barutell i Puigmarí, va ser undècim senyor de les baronies d’ Oix i de Bestracà. Ell va ser qui, el 1689 va vendre l’heretat de Pere Sarrahí, el seu avantpassat, a Pere Roca de Vilanova de la Muga.
Documents relacionats amb Cabanes:
1611/1615. AHG170-395-T2-835. Caputbreve censuum et jurium nobilis domini Anthici de Barutell et de Bestraca quos et que recipit in castro de Cabanis Data(es) 1611, maig, 28 – 1615, setembre, 14 [CODI DE REFERÈNCIA]: AHG Pe 506 [NOTARI]: GARAU, Miquel [DESCRIPTORS]: Capbreus / Cabanes [CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES]: Ca. 100 f. Vegeu el Capbreu de St. Bernat de Peralada de 1611-12 del mateix notari, amb el qual forma un sol volum
1698/1699. Llibre de Cabanes (1698, des 27 – 1699, des. 24) Notari Eliseu Oliva. AHG. Pe 808 (20 de gener de 1698) Venditio dompnus Laurentius de Borutell ÿ Eril in civitatate Bachinone populatus …concedo…vobis Petro Rocha agricola loci de Vilanova de la Muga … Llorenç de Barutell, havia heretat del seu pare Hug de Barutell i aquest del seu progenitor Antic de Barutell i Bestracà. El 1607, Antic de Barutell havia comprat la propietat a la senyora Estàsia Soler, vídua del cavaller Miquel Soler,
8 de marzo,
aniversario de la concesión parcial del voto a la mujer española por D. Miguel Primo de Rivera A: Plataforma 2003
La primera vegada que es va admetre a Espanya el sufragi femení va ser el 1924 quan les dones cap de família van ser reconegudes com a electores i elegibles. Segons l’Estatut Municipal (*), del 8 de març de 1924, aquest electorat femení s’incorporà al cens electoral amb el resultat de 1.729.793 dones sobre un cens de 6.783.629 votants.
Artículo 51. Serán electores en cada Municipio los españoles mayores de veintitrés años, y elegibles los mayores de veinticinco que figuren en el Censo electoral formado por el Centro correspondiente del Estado. Tendrán el mismo derecho de sufragio las mujeres cabeza de familia, con cuyos nombres se formará un apéndice al Censo electoral de cada Municipio. Figurarán en este apéndice las españolas mayores de veintitrés años que no estén sujetas a patria potestad, autoridad marital ni tutela, y sean vecinas, con casa abierta en algún término municipal.
Al llibre Jefatura Superior de Estadística. Renovación total del Censo Electoral ordenada por Real Decreto de 10 Abril 1924. Provincia de Gerona, Cabanes hi apareix amb un cens de 242 homes i 57 dones, dels quals se n’especifica nom i cognoms, edat, domicili, professió i si saben llegir i escriure. De les persones censades es constata que saben llegir i escriure un 87,2% dels homes i només un 38,6% de les dones
Entre els oficis hi trobem:
homes
labrador (186)
propietario (12)
albañil (3)
bracero (3)
carpintero (3)
carretero (3)
herrero (3)
pastor (3)
comercio (2)
guarnicionero o talabartero (2)
jornalero (2)
molinero (2)
secretario (2) José Pou Brusés (80 anys), vivia al carrer Canal, 1 – José Gimbernat Municoy (40 anys) vivia al carrer Castillejos, 1
A hores d’ara no tenim cap document que acrediti que algun cabanenc va participar en aquesta guerra. Només sabem que Joan Aguer i Sabater va participar a la guerra de Filipines i que per aquest motiu se’l coneixia pel malnom “filipines”.
Joan Aguer Sabater (Cabanes, 1877_? ) era fill de Climent Aguer Garriga i de Manela Sabater Quintana. El maig de 1900, Joan es va casar amb Caterina Mallau Cels, d’Ordis
El 1898, l’entrada dels Estats Units d’Amèrica en la guerra d’Espanya contra els independentistes de Cuba i Filipines consuma la pèrdua de les últimes colònies. Pel tractat de París, Cuba s’independitza i Puerto Rico i Filipines esdevenen protectorats nord-americans. Les pèrdues humanes de la guerra són enormes. També ho són les econòmiques, en dissipar uns mercats colonials segurs. La fallida aboca a la crisi de l’Estat i a l’aparició d’un corrent regeneracionista espanyol. A Catalunya marca la presa de consciència de la burgesia industrial i l’arrencada definitiva del catalanisme polític.
La guerra entre els Estats Units i Espanya va ser ràpida i en únicament dues batalles navals va estar decidida. Una esquadra dirigida per l’almirall Cervera va partir cap a Cuba, però la flota nord-americana era molt més moderna poderosa i va desfer-se fàcilment dels malmesos vaixells espanyols, primer a Cavite (port de Manila, Filipines, 1 de maig de 1898), i després a Santiago de Cuba (3 de juliol de 1898).
La pau va ser signada a París el 10 de desembre de 1898. Pels tractats de pau Espanya cedia Puerto Rico, les Filipines i l’illa de Guam als Estats Units que hi establiria un protectorat i va abandonar Cuba, que es convertiria en una república independent sota el protectorat/ocupació dels Estats Units, amb la consegüent frustració dels líders independentistes cubans.
Malgrat que la signatura del tractat de pau no es faria fins al mes de desembre a París, la repatriació dels soldats va començar tot seguit. Des de setembre, la premsa gironina ens en dona noticia. La tropa arriba malalta i desfeta. El Diari de Girona del 25 de setemhre informa de la presencia de grups de senyores que donen menjar i beure i guareixen els soldats.
Gabella: Monopoli de l’estat sobre certs productes de primera necessitat. Impost sobre la compra o la venda d’alguns articles de primera necessitat, com ara el vi, l’oli o la sal.
Taba: Plec de condicions d’un encant, d’una venda, d’un arrendament, etc.
Junta de propis i arbitris: Creada el 1760 per centralitzar la gestió municipal era l’encarregada de controlar els comptes dels arrendaments d’arbitris municipals.
Antigament no existien els establiments de venda al detall, eren les universitats o ajuntaments qui posseïen el monopoli -gabella- d’aquests serveis i els arrendaven als particulars, pel termini d’un any.
La persona que optava a la concessió havia de pagar un arbitri per oferir un servei semblant a les actuals botigues de queviures i drogueria.
Alguns documents notarials donen fe dels contractes entre la universitat de Cabanes i els particulars i ens expliquen les condicions del servei:
El 1699 es van posar a subhasta la gabella -per poder vendre oli, sardines salades, sal, bacallà durant la quaresma, aiguardent- i la fleca i taverna on es venia pa i vi, si cal haurà de fer d’hostaler i també vendre neu entre els mesos de juny a setembre.
El 1706, el contracte obliga a tenir provisions de: cotó, pebre, clavell, alls, cireres, agulles, perdigons, pólvora, tatxes, claus de ensostrar, sardines salades, sal, bacallar, oli i aiguardent.
La gabella de 1718 obliga a tenir oli, pebre, agulles, aiguardent, claus, tatxes, clavells i peix salat
Arrendament de la carnisseria (1800)
Als “Manuals” del notari Josep de Aloy Llach (1755-1801) s’hi troben molts documents relacionats amb la gabella i els arrendaments de la fleca, la taverna o la carnisseria de Cabanes i l’Aigueta
1769
Arrendament de la fleca de l’Aigueta. Foli 116
Arrendament de la Gabella. Foli 119
Arrendament de la fleca i hostal. Foli 121
Arrendament de la carnisseria. Foli 123
1770
Arrendament de la fleca i taverna. Foli 155
Arrendament de la Gabella. Foli 157
1775
Arrendament de la Gabella. Foli 120
Arrendament de la fleca i taveran. Foli 122
Arrendament de la fleca de l’Aigueta. Foli 124
Arrendament de la Gabella de l’Aigueta. Foli 126
1776
Arrendament de la carnisseria a Joan Martí. Foli 735
Arrendament de la fleca i taverna a Mariano Hortal. Foli 738
Arredament de la Gabella a Josep Llanet. Foli 741
Arrendament de la fleca de l’Aigueta a Joan Espí
Arrendament de la Gabella i taverna de l’Aigueta a Domingo Santacreu. Foli 747
1778
Arrendament de la fleca a Mariano Hortal. Foli 38
Arrendament de la Gabella a Jaume Pagès. Foli 41
Arrendament de la fleca de l’Aigueta a Domingo Santacreu. Foli 44
1783
Arrendament de la carnisseria. Foli 7
Arrendament de la Gabella i hostal. Foli 21
Arrendament de la fleca, taverna i Gavella. Foli 245
Arrendament de la carnisseria. Foli 513
1784
Arrendament de la fleca i tavera. Foli 31
1785
Arrendament de la fleca i taverna. Foli 38
Arrendament de la carnisseria. Foli 40
Arrendament de la carnisseria. Foli 547
Arrendament de la fleca i taverna. Foli 549
1786
Arrendament de la fleca i taverna. Foli 459
1797
Arrendament de la carnisseria. Foli 50
Arrendament de la carnisseria. Foli 400
Arrendament de la fleca i taverna. Foli 402
1788
Arrendament de la Gabella. Foli 25
Arrendament de la fleca i taverna. Foli 464
Arrendament de la Gabella. Foli 466
1789
Arrendament de l’hostal de l’Aigueta. Foli 25
Arrendament de la carnisseria. Foli 442
Arrendament de la Gabella. Foli 445
Arrendament de la fleca i taverna. Foli 448
1790
Arrendament de la carnisseria
Arrendament de la fleca i taverna
Arrendament de la carnisseria. Foli 7
Arrendament de la fleca. Foli 11
1792
Arrrendament de la Gabella. Foli 496
1793
Arrendament de la Gabella. Foli 1
Arrendament de la fleca i taverna. Foli 3
1796
Arrendament de la Gabella. Foli 53
Arrendament de la fleca i taverna. Foli 56
Arrendament de la fleca i tavernade l’Aigueta. Foli 58
Arrendament de la carnisseria. Foli 60
Arrendament de l’Aigueta. Foli 583
1797
Arrendament de la Gabella. Foli 1
Arrendament de la fleca. Foli 5
Arrendament de la carnisseria. Foli 91
1798
Arrendament de l’Aigueta. Foli 59
Arrendament de la Gabella. Foli 61
Arrendament de la carnisseria. Foli 63
Arrendament de la fleca. Foli 65
Arrendament de la carnisseria. Foli 571
Arrendament de la Gabella. Foli 579
Arrendament de la fleca i taverna. Foli 581
Arrendament de la fleca i taverna de l’Aigueta. Foli 598
1800
Arrendament de la carnisseria. Foli 13
Arrendament de la Gabella. Foli 17
Arrendament de l’hostal. Foli 20
Arrendamnet de la fleca i taverna. Foli 23
Arrendament de la carnisseria
Arrendament de l’Aigueta
1801
Arrendament de la Gabella a Ramon Prim. Foli 5
Arrendament de la fleca i tavena a Gabriel Pujol. Foli 8
Fadiga de … de la carnisseria fa Pere Palomeras. Foli 33
La Gabella: segles XVII – XVIII
1699, febrer.- Miquel Brugat, Josep Marti Dedeu i Miquel Oliva, cònsuls de la universitat del Castell de Cabanes, posen a subhasta la gabella del castell, que comporta la venda d’oli, sardines, sal, bacallà i aiguardent.
Qualsevol persona qui vulla entendrer en arrendar la Gabella del lloch y castell de Cabanes sapia que aquella se arrendara per temps y espay de un any que comensara a correr lo die de nostra Sra Candalera del any mil siscents noranta nou y finira lo primer die del mes de fabrer del any mil setcens y perço los ne fara acta de arrendament los honorables consols de dit lloch y castell de Cabanes ab totas clausules en semblants actes y renunciacions necessarias posar acostumades y ab los pactes baix escrits y seguents
E primerament sapia lo qui arrendara que hage de tenir oli bo y rebedor tot lo any sots pena de deu sous per quiscuna vegada ser atrobat fer lo contrari
Item sapia lo qui arrendara que tinga de tenir sardinas saladas tot lo any y ditas sardinas tinga de vendrer conforme aniran en la vila de Figueres de un dijous en altre y nomes pero si en la vila de Figueres se vendran a mes de un diner flach la pessa que dit arrendatari les tinga de vendrer ha diner flach la pessa y no mes sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat en frau.
Item sapia lo qui arrendara que tinga de tenir sal tot lo any y dita sal tinga de vendrer a la menuda ço es a mesurons y cortans y corteras al preu que es vendra en la vila de Figueres de un dijous en altre y no mes sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat en frau.
Item sapia lo qui arrendara que hage de tenir bacalla tota la quaresma y dit bacalla tinga de vendrer conforme anira en la vila de Figueres de un dijous en altre y no mes sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat fer lo contrari.
Item sapia lo qui arrendara que hage de tenir ayguardent y la vila li dona un sou de artdits per lliura y no mes ultra del preu ne pagara sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat fer lo contrari lo qual ayguardent hage de vendrer ha lliuras y mitjas lliuras
Item sapia lo qui arrendara que tindra deu rals de plata de ganancia per quiscuna bota de oli que vendra y que lo dit oli hage de vendrer ab mesuras afinadas per lo honorable mostassaf de dit Castell.
Item sapia lo qui arrendara que ninguna persona tant habitant com forastera que vendra o vendrer fara peix salat en dit castell de Cabanas que aquell no puga vendrer que primer no sie passat per dit arrendador y lo que lo sobredit peix vendra hage de donar ha dit arrendador un sou de plata per quiscuna roba de peix salat entes empero que lo tal peix ha de haver vint y quatre horas que sera salat y no altrament sots pena de tres lliures barceloneses aplicadoras la tercera part al acusador y la altre tercera art al arrendatari y la altre tercera part al official exequtor.
Item sapia lo qui arrendara que sempre y quant no tindra peix salat per vendrer que qualsevol persona tant habitant com forastera puga vendrer de dit peix sens caurer en ninguna pena ni pagar ningun dret al arrendatari.
Item sapia lo qui arrendara que haura de firmar lo acte al cap de vuyt dies apres que la present taba li sera lliurada donant bonas fermansas a coneguda de dits honorables consols altrament sera tornada al encant y pagara lo menos preu si trobara
Item sapia lo qui arrendara que lo preu hi prometra aquell pagara ab tres iguals pagas ab bona moneda de oro plata ha raho de deu reals de plata la lliura y ultra lo preu que y prometra pagara al notari y corredor llurs deguts y condecents salaris. Edigay … Eliseu Oliva nott Publicus Petrelate
Segueix un text en llatí. Els arrendataris van ser Jaume Planas, sastre i Geroni Roqui, vidu Testimonis: Miquel Brugat, pagès de Vilanova i Antoni Monicoy, pagès de Cabanes
1699, maig.- Miquel Brugat, Josep Marti Dedeu i Miquel Oliva, cònsuls de la universitat del Castell de Cabanes, posen a subhasta la fleca i taverna del poble, amb aquestes condicions:
Totom qui vulla entendrer en arrendar la fleca y taverna del lloch y terme del castell de Cabanes se arrenda per temps i espay de un any que comensera a correr lo primer die del mes de juny del any mil sis cens noranta y nou y finira lo ultim die del mes de maitg de mil setcens los honorables consols de dit castell de Cabanas los he faran acte de arrendament amb totas clausulas de constitut cessionaria de drets y accions y altres estiladas y en semblants actes osar acostumades ab promesa de … sots obligacio dels bens y emolumens de dita universitat ab los pactes empero baix escrits y seguens.
E primerament sapia lo qui arrendara que tindra obligacio de tenir pa y vi per vendra a la menuda a tots los habitans de dit lloch de Cabanas y forasters sots pena de deu sous per quiscuna vegada que faltara alguna de ditas cosas aplicadora dita pena al official exequtant y que dit pa y vi haje de vendrar co es lo pa ab balansas y “pesos” y lo vi asb mesuras tot afinat per lo honor Mostasa de dit lloch y castell de Cabanas.
Item sapia lo qui arrendera que dits honorables consols prometen donarli deu reals de plata per ganansia per quiscuna cortera de blat y altres deu reals de plata per quiscuna bota de vi que vendra declarant que lo pa y vi que vendra tinga de esser bo y rebedor a coneguda de dit honor Mostasa.
Item sapia lo qui arrendera que tindra obligacio de recullir en la casa los forasters y pasatgers que recullir se voldran en las nits sots la matexa pena aplicadora com dalt esta dit.
Item sapia lo qui arrendera que tindra obligacio de tenir neu per vendrar a tots los habitants de dit Castell de Cabanas qui comprarne voldran a raho de quatre diners flachs per lliura y la tindra des del die primer de juny de mil siscents noranta nou fins a Sant Miquel de setembre venent aquella ço es los tres mesos del estiu a raho de quatre diners per lliura com dalt esta dit y lo mes de setembre a sinch diners tot moneda barcelonesa inclusive sots la matexa pena de deu sous aplicadora com dalt esta dit.
Item sapia qui arrendara que ninguna persona tant si e habitant com forastera de dit castell de Cabanes que no gose ni presumesca en vendrer pa ni vi a la menuda ni donar a menjar ni beurer ni recullir en sa casa pagant sens llicencia y concentiment del dit arrendatari sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat fer lo contrari.
Item ordenan dits honorables consols que no he alguna persona que gos ni presumesca tenir lochs de cartas en part publica de dit castell de Cabanas per jugar publicament sens llicencia de dit arrendatari sots la pena dalt dita aplicadora com sobre esta dit si ja no ere que dit arrendatari no tingues que en tal cas si e licita qualsevol persona tenirne.
Item ordenan dits honors consols que ninguna persona no puga afisenar dit arrendament.
Item sapia lo qui arrendara que lo preu hi prometra sera ab moneda de plata a raho de deu rals de plata la lliura y aquell haura de donar y pagar al honor clavari de dit castell de Cabanas ab dos iguals pagas ço es la primera al cap de sis mesos haura comensat lo present arrendament y laltra a la fi del any de dit present arrendament y aquell haura de assegurar ab bonas y idoneas fermansas aconeguda de dits honors consols dins vuy dies apres que la present taba li sera lliurada altrement sera tornada al encant a risch y perill del que la haura treta de mans del corredor per lo menos preu si trobara.
Item sapia lo qui arrendara que a mes del preu hi prometra haura de pagar al notari y corredor sos justos y condecens salaris loego de fet lo acte de arrendament. Edigay …
Segueix el text en llatí. Sembla que l’arrendatari va ser Miquel Joher, treballador. No hi consten els testimonis ni la data, que devia ser al maig de 1699. Font dels dos documents: Llibre de Cabanes (1698, des 27 – 1699, des. 24). Notari Eliseu Oliva. AHG. Pe 808
1706.- Josep Aguer, Salvi Valls i Pere Laboria, actualment cònsols de la universitat del Castell de Cabanes i Pere Aguer, clavari d’aquesta universitat … posen a subhasta pública l’arrendament de la gavella del castell …
… E primerament sapia lo qui arrendara que durant dit temps haura de tenir bona y bastanta provisio de coto pebra clavells alls sireras agullas perdigons polvora tatxas y claus de ensostrar sardinas saladas sal y bachallar per tots los habitants de dit Castell de Cabanas y de ditas cosas ne haura de vendrer a la menuda. Y las sardinas y bacalla en la conformitat se vendran en la vila de Figueres de un dijous en altre …
… Item sapia dit arrendatari que tambe haura de tenir bastanta provisio de oli y ayguardent y aquells haura de vendrer a la menuda…
… Item sapia lo qui arrendara que ninguna persona tant habitant com forastera que vendra o vendrer fara peix salat en dit castell de Cabanes no puga vendrer aquell que primer no sie pesat per dit arrendatari …
… E mes sapia dit arrendatari que sempre que no tinga provisio de peix salat qualsevol persona tant habitant com forastera ne pora vendrer sens pagar dret algu a dit arrendatari ni caurer en pena alguna …
El text final és en llatí, però sembla que es pot deduir que la concessió la va obtenir Jaume Planes, sastre, i que en va pagar set lliures de plata. Signen com a testimonis Pere Aguer, pagès i Antoni Cremadells, obrer, tots del castell de Cabanes. La data del document és del 8 de maig de 1706.
Font: AHPG, “Prot. Peralada”, 1706, Ll. núm. 819
1718.- Francesc Casadevall, Marià Roqui i Esteve Salvayre, cònsols de la universitat del Castell de Cabanes arrenden a Isidre Prim, fuster, la gavella del poble ….
… Primo sapia lo qui arrendara que haura de tenir per tots los habitants oli pebra agullas aygardent claus tatxas y clavells…
… Item sapia lo qui arrendara que tinga obligacio de vendrer aygardent a lliuras mitjas lliuras y tassas tot afinat per lo señor mostassaph a pena y bant de deu sous aplicadors com salt resta dit y se li donara de ganancia per quiscuna lliura nou diners barcelonesos.
Item sapia qui arrendara que tinga obligacio de tenir peix salat tot lo any y aquell no puga vendrer sino al preu que se vendra en la plassa de Figueres de un marcat al altre y que hage de tenir bacalla tota la quaresma y arros tot lo any a lliures y mitjas lliures …
Testimonis: honorable Rafel Ramis i Miquel Bes, treballador … Roqui i Salvayre, consuls. Data: 26 de maig de 1718. Font: AHG. Pe 867
1800, desembre.- Rafel Ramis, batlle; Martí Casanovas, Jaume Pomés i Narcís Costey, regidors, Marturia Terrats, diputat i Jaume Garriga, Síndic Procurador general de Cabanas, l’Ajuntament i la Junta de Propis signen l’arrendament de la carnisseria amb aquestes condicions:
… lo Arrendatari deura tenir carn de moltó des del dia que comensará á correr lo arrendament fins al ultim de Desembre per tothom que lin demanará com sien habitants del Poble y terme …
… qui arrendará haura de matar Anyell des del dia de Pasqua de resurrecció fins al Die de Pasqua del Esperit Sant …
… lo Arrendatari tindrá obligació de matar y vendrer carn de ovella a tothom qui ne voldra des de lo primer die de setembre fins a Sant Andreu …
… sapia qui arrendara que per los dies de Sant Vicens deurá matar bou y vendrerne á tothom qui ne voldra … y tots los demés temps del any sin matan a las Aiguetes que cada vegada ne hagian de tenir un quarto de bou á lo menos als dissaptes, y per los cas que no matan a las Aiguetes a demés de Sant Vicens hagin de tenir bou per Sanquagesma, Nostra Sra de Agost y Septembrey los dies de Corpus i Nadal.
… sapia qui arrendara que a més del preu haura de entregar en lo dia de sant Vicens al Batlle de Sac del Excellentissim Señor Comte de Peralada quatre carniceras de carn de Bou per censos del comte de Peralada y axi mateix la llengua del Bou al sobredit Batlle de Sach.
… sapia qui arrendará que podrá apacentar en lo terme de Cabanas cent bestias de llana sans donar dany a ningú … ab la advertencia que des de lo die primer de Quaremsa fins al die de Pasqua de Esperit Sant no podrá apacentar cabras ni crestats …
… lo arrendatari deurá entregar per lo die de Sant Sebastia deu lliuras de ciris de cera blanca de casa Bataller de Peralada al obrer de la Obra de Sant Sebastià de dit lloch de Cabanas.
… haura de pagar en moneda de plata a rahó de deu rals plata … y deura pagarlo ab dos iguals pagas so es una per Sant Joan de Juny y la altre per sant Miquel de Setembre del mateix any.
… sapia qui arrendará que haura de pagar al Notari y Secretari per lo dret del present Acte … paper sellat y hipotecas tres lliuras quinze sous y al corredor tres pessetas en plata per son treball de encantar la present tabba.
… sapia qui arrendara que no podrá matar bestia alguna sens avisar algun individuo del Ajuntament o algun que ja tindra destinat lo mateix Ajuntament
… sapia qui arrendara que no podra matar bestia alguna menos que sia en la Plaza o Porxo de la plassa a pena de ser peñorat
Arrendatari: Pere Palomeras, negociant de Vilabertran, avalat per Joan Ayats, també de Vilabertran Testimonis: Joseph Farraró i Joan Martí Notari: Miquel Sans y Oliva que intervé per indisposicio de D. Joseph de Aloy i Llach. Data: 31/12/1800 Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. ACAE110-225-T1-121 – ACAE Fi 74 (1800-1801)
Alfolí (magatzem de grans o de sal)
1834.- Rebut d’un particular de l’extracció d’un sac de sal del Real Alfolí del poble. ACAE110-114-T1-566
Escorxador
1890.- Inventari.- Matadero situado en la plaza Mayor, linda a la derecha con hermano de Gil Comabella, a la izquierda con Francisco Costey y a la espalda con el mismo Costey, tiene una superficie de 10 metros cuadrados y es de valor 50 pesetas. Arxiu Municipal
Les botigues i petits negocis del segle XX
Matrícula de la contribució industrial. Anys 1945/1950 (ACAE110-114-T1-377)
Botigues de queviures
Baldomer Aguer Blaha – c/ Dos de maig, 12 (més endavant al mateix lloc hi va haver el bar de can Badet o cal Bigoti)
Joan Cufí Batlle (can Cufí) – c/ Tetuán, 24
Joan Serra Mont (can Mont) – c/ Espolla, 2
Maria Armans – c/ Dos de maig, 7, on ara hi ha la Botiga Nova. A partir de 1950
Cafès i licors
Joan Cusí Massot (ca la Lina) – c/ Tetuán, 14
Pere Cufí Batlle substitueix a la seva sogra, Pepita Prim Clos (El Casino) – c/ Canal, 22
Josep Terrats Comamala (a l’actual Local Social, c/ Canal, 38). El 1950 ja l’havia deixat
Carnisseries
Pere Cufí Batlle (El Casino) – c/ Canal,22
Joan Cufí Batlle (can Cufí) – c/ Tetuán, 24
Eduard Payró Vidal (can Payró) – c/ Canal, 15
Emili Pujol Vim – Despoblat (L’Aigüeta)
Joan Parada Badet (polleria) – c/ Cavalleries (segurament a la casa coneguda per ca la Facunda, nom de la seva esposa, al costat de la plaça de l‘oli). Sembla que va durar poc temps
Maria Oliva Bech (polleria) – c/Dos de maig, 27, cantonada c/ Colom, 12 (abans de la polleria havia estat una botiga de fruits secs)
Fleques
Josep Algans Pont (ca l’Algans) – c/ Escudillers, 5
Josep Duch Aguer (ca la Teresina o cal Bigoti) – c/ Espolla, 3
Frederic Porterias Casamitjà (can Licus) – c/ Dos de maig, 7. L’any 1950 ja havia traslladat el negoci al c/ Espolla, 10
Joan Gibert Pujol (premsa de viga: antic trull d’en Romaguera) – c/ Sanitat, 27. El 1950 ja havia deixat el trull que es va incorporar al de Josep Ylla
Josep Gimbernat Pallicer, a partir de 1950 (prensa de husillo/trull) – Dos de maig (possiblement sigui el trull del Sindicat on ara hi ha el local de Potamolls). Més endavant va passar al seu gendre, Jaume Heras.
Molí
Joaquim Torrent Clos (molí de represa o hidràulic i fàbrica de farines) – c/ Dos de maig, 4, ara c/ Canal
Joan Llanet Iglesias – c/ Sanitat, 3. A partir de 1950
Fusters
Moisès Lloveras Barceló (constructor de carros) – c/ Dos de maig, 9
Emili Teixidor Bolasell (constructor de carros) – c/ Sant Isidre, 2
Taller mecànic
Vicenç Ylla Llombart – c/ Espolla (segurament a la casa familiar)
Ferrers
Valerià Pagès Pujolar – c/ Escoles, 3
Frederic Tuébols Bigas (can Ferriol) – Dos de maig, 13
Botigues de cereals i pinsos
Joan Tuébols Hortal (can Tei) – c/ Dos de maig, 11
Antoni Aguer Borrell (can Cabanes) – c/ Dos de maig, 5 (sembla que el negoci va durar pocs anys)
Barber
Antoni Aguer Borrell (can Cabanes) – c/ Dos de maig, 5 (més endavant va obrir un bar a la porta del costat del mateix edifici)
Llevadora
Dolors Rebarter Pallicer – Tetuán 16
Altres botigues i petits negocis de diferents èpoques del segle XX
Bars – Cafeteries – Tavernes
Govern Civil de Girona. Autoritzacions de bars i similars (1952/1982)
Mercè Aguer Salleras. Carrer 2 de maig, 14. AHG170-231-T2-30271. Taverna. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
Josep Duch Aguer. Carrer 2 de maig, 6. AHG170-231-T2-30273. Taverna. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
Andrés Bietma Morillas. Carrer 2 de maig, 3 [5] AHG170-231-T2-30272. Taverna. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
Manuel Fernández Ayllón. Carrer 2 de maig, 9. AHG170-231-T2-30275. Taverna. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
Narcís Tubau Parada, Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. Carrer 2 de maig, 7. AHG170-231-T2-30274. Cafeteria. Data(es) 1952-1982. [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
Pere Cufí Batlle. Carrer Calvo Sotelo (ara C/ Canal). AHG170-231-T2-30276. Cafeteria bar. Data(es) 1952-1982. [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
Maria Guardiola Gener. Carrer Fondach, 5. AHG170-231-T2-30277. Taverna. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
Joan Cusi Massot. Carrer Tetuán, s/n. AHG170-231-T2-30278. Bar. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
Maria Bech Oliva. Plaça Ajuntament, 4. AHG170-231-T2-30279. Bar. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
Carnisseries
1907.- Dos carnissers, Joaquín Pujadas i Martín Cufí van ser denunciats per no cumplir amb el descans dominical. Diario de Gerona de avisos y noticias, 05/09/1907. Martí Cufí Salellas, de Sant Climent Sescebes, el 1904 s’havia casat amb Mercè Batlle Font, de Vilanova de la Muga i van obrir una carnisseria a Cabanes. El 1940, Martí Cufí encara constava com a contribuent (El Pirineo, 13/2/1940). Martí i Mercè foren els pares de Pere i Joan Cufí Batlle, propietaris de dues de les carnisseries del poble:
– can Cufí, avui ja tancada. Regentada per Joan Cufí Batlle (Cabanes,1915-2011) i la seva esposa Carme Gimbernat Soler (Vilabertran-Cabanes). El 1940, Martí Cufí, la seva esposa Mercè i els seus fills Pere i Joan, encara vivien a la casa del carrer Tetuán on hi havia la carnisseria. El 1950 Martí ja havia mort.
– carns Rosa (El Casino). Regentada primer per Pere (Perico) Cufí Batlle (Cabanes,1905-1998) i Maria Gimbernat Prim (Cabanes,1914-2010), casats el 1944, i ara pel seu fill i seva nora. El mateix any 1944, Josefa Prim Clos vda. de Josep Gimbernat Municoy, expenedora de tabacs, i la seva filla Carme Gimbernat Prim venen a Pere Cufí Batlle, carnisser, una casa situada a Cabanes al carrer Escoles, num. 1, i dos pallers, un al carrer Canal, s/n i l’altre al carrer Castillejos, s/n. (Notari: Figueres, Evarist Vallés Llopart – ACAE110-76-T2-604). Al paller del carrer Canal és on ara hi ha la carnisseria, oberta el 1951. El 1952 Pere Cufí també es feia càrrec de la cafeteria-bar del carrer Calvo Sotelo (ara carrer Canal), que havia regentat la seva sogra. (AHG170-231-T2-30276). Va tancar el 31 de gener de 2026 .
Fleques
1936.- Un document del 16 de desembre descriu els forners de Cabanes amb la quantitat de farina que posseïen el dia 15 i el promig que necessiten diàriament
Josep Algans. Tenia 2.100 kg i en necessita 75 kg diaris (carrer d’Escudillers)
Frederic Porterias. Tenia == kg i en necessita 50 kg diaris (carrer d’Espolla, després can Licus)
Martí Paloma. Tenia 1.200 kg i en necessita 80 kg diaris (carrer d’Espolla, després cal Bigoti)
Peixateries
1936.- L’encarregat de la peixeteria era el Sr. Francesc Planas. L’acta municipal del 29 de juliol de 1936 informa que des del mes de febrer, en què prengué possessió del càrrec, fins a darrers de juny, havia recaptat 100 ptes. per l’expedició de 100 tiquets, de les quals tenia dret a deduir-ne el 35%, quedant un líquid de 65 ptes. a favor de l’Ajuntament.
1937.- L’acta del 31 de juliol de 1937 acorda que l’arbitri sobre la venda del peix enlloc de ser d’una pesseta al dia cada peixater dedicat a la venda, sigui d’una pesseta per cada caixa, corresponent a l’encarregat el mateix 35%
1994.- L’Ajuntament autoritza el Sr. Pere Pujol Planas per a la venda de peix a la peixateria de la Plaça
1996.- Es concedeix llicència per vendre peix a la Sra. Joana Bosch Buxeda els dimarts i dissabtes (només matí). El Sr. Pujol en ven els dilluns (tarda) i els dimecres i divendres (matí i tarda)
Barberies
1946. Antoni Aguer Borrell, c/ dos de maig, 5 – Joan LLoveras Guardiola, c/ escoles, 3
A principis del segle XX, a Cabanes, es va formar una quadrilla de toreros, anomenada Cuadrilla juvenil cabanense.
Cuadrilla juvenil cabanense (1912). El primer de l’esquerra és “Morenito de las Flores”
Entre 1909 i 1915 els trobem citats en diferents articles de premsa com a protagonistes de dues becerradas:
El 4 de juliol de 1909, protagonitzen una becerrada a Figueres. La quadrilla estava formada per quatre matadores (Agustí Llensa, Josep Borrell, Carles Sabals i Florenci Budó), quatre banderilleros (Josep Tuébols, Joan Roca, Jaume Darnés, Isidre Porterias) i un puntillero. La festa va ser presidida per distinguidas y simpáticas señoritas de Cabanas.
El 1915 van participar en una becerrada en benefici de la Junta de Mendicidad que va ser motiu d’agres crítiques, tan per als organitzadors com per a Josep Tuébols, conegut amb el nom de Morenito de las Flores.
A la foto del 1912 hi apareixen d’esquerra a dreta: Josep Tuébols (Morenito de las Flores), ????, Benet Pomés-banderiller, Isidre Porterias-banderiller, ????, Joan Roca, ????, ????, Florenci Not (o Budó) i Quim Prats, mosso d’espasa, tots ells fills de Cabanes.
S. XV i XVI. Els fogatges dels anys 1497 i 1552 certifiquen l’existència de 38 cases, a l’hora que ens permet constatar que 500 anys després alguns cognoms i topònims encara són vigents: Aguer, Ramis, Mas Mirapigues, el Sepulcre, mas de Sant Feliu, Vallgornera, Forn d’en Gestí… i altres com Maymó o Vanover els tenim presents pel mas Ribas o la casa del carrer Canal.
1497.- “Fogaje general de Cataluña“. Archivo de la Corona de Aragón. ACA, Real Patrimonio, Maestre Racional, Volúmenes, Serie General, 2969.
Cabanes a: f. CCXXXVIIII v. Hi consten 38 “focs”
A la Cort general del Principat celebrada a Tortosa els anys 1495 i 1496 els braços reunits en cort van acordar amb el rei Ferran II que li farien un donatiu de 129.000 lliures amb què mantenir un petit exèrcit per la guerra que l’enfrontava amb Carles VIII de França. Per poder complir amb el donatiu, la Cort general va decidir que es cobraria un fogatge de 10 sous per foc a tot el Principat. Aquest és l’origen del fogatjament de 1496.
1515 (probable) Fogaje general de Cataluña ES.08019.ACA//ACA,REAL PATRIMONIO,MAESTRE RACIONAL, Volúmenes, Serie General,2968
Cabanes a: f. CCCLXIX v.) Hi consten 32 “focs”, dos capellans: Joan Corcoll i l’arrendador de la doma, el donzell Vallgornera i la casa del monestir de Sant Feliu de Cadins
Exposició dels cartells de la romeria que es porta a terme anualment al Santuari de la Salut de Terrades (1993-2015). Recull a càrrec de Tomeu Poch i Gil Capallera.
2018 /19 i 2022/ …
1993/2015
El nou altar de la salut Vida Parroquial portaveu mesal del Patronal de la Catequística de Figueres, 12/1930
Període de la història de l’Estat espanyol que comença el 14 d’abril de 1931, amb la proclamació de la República a Barcelona i a Madrid. Acaba l’1 d’abril de 1939, data en què la Guerra Civil iniciada el 18 de juliol de 1936 finalitzà amb la victòria de Franco i del govern de Burgos i la instauració, sobre la totalitat del territori de l’estat, d’un nou règim: el franquisme. Cal distingir, doncs, dos períodes ben diferenciats: la pau (14 d’abril 1931 — 17/19 de juliol 1936) i la guerra (17/19 de juliol 1936 — 1 d’abril 1939) (Guerra Civil Espanyola)
1931
Dos dies després de les eleccions municipals que determinaren la caiguda de la monarquia i poques hores abans que a Madrid es proclamés la Segona República espanyola, Francesc Macià declarà de manera unilateral «la República catalana a l’espera que els altres pobles d’Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica». L’endemà, el 15 d’abril de 1931, el Ple Municipal de Cabanes es va reunir per prendre possessió de la Casa de la Vila i donar a conèixer la nova República.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
El 7 de juny de 1931, amb l’arribada de la República, s’escullen els càrrecs de jutge i fiscal dels municipis que, fins al moment, havien estat nomenats des del poder executiu.
Una carta del 4 de desembre del 1932 i escrita pels consellers de la majoria republicana de l’Ajuntament de Cabanes, informa d’unes brutes maniobres electorals efectuades en aquest municipi de Cabanes, per part de l’Alcalde i del Secretari de l’Ajuntament, en les eleccions del passat dia 20 de novembre.
Antoni Xirau els respon en una altra carta, que informarà d’aquests fets al Governador Civil de Girona.
Al mateix document hi apareix el nom de Josep Jofre i Alberni, com a president del Comitè Polític de Begur i Agustí Cabruja (periodista, escriptor i polític saltenc), com a Secretari del Comitè Polític de Salt. El 8 de desembre de 1936, Agustí Cabruja, envia una carta amb el membret de la Comissaria de la Generalitat-Secretaria particular-Girona on demana al Ciutadà Alcalde de Cabanes que:
… atengui el prec que li formula l’amic Josep Jofre i Alberni, Agent Administratiu d’aquesta ciutat. Per tractar-se d’un fervent i entusiasta lluitador de la causa que tots defensem i un home que pel 6 d’octubre romangué un any a la presó de Girona …
La recomanació va fer efecte i el ple del 26 de desembre …
… acorda causar baixa de l’Agència de Joan Triadú, com a representant del Consell a Girona i designar el “Centre Administratiu Assessor”.- Josep Jofre Alberni, que té el seu domicili al carrer Progrés, nº 25, de Girona per a què a partir del dia primer de Gener del 1937 representi aquest Consell Municipal en totes les relacions existents entre el mateix i tots els organismes públics de la capital …
Empordà Federal, 3/12/1932
Des de Cabanes. De les eleccions – En ple caciquisme… L’Alcalde repúblicà-catalanista-lliguero, que amb les arbitrarietats que ha fet i amb tot l’orgull que pot fer gala un home com ell, que té de l’honor i de la dignitat un concepte molt poc respectable, en el Casal del poble, no solament no va fer complir les instruccions del Governador Civil de la província, que a això ja hi té el costum, sinó que fóu ell, el primer de coaccionar als ciutadans ignorants, fent multiplicitat de maniobres estacionant-se davant del col’legi electoral i davant mateix de l’urna per a que amb la seva presència pogués fer canviar l’ideal dels ignorants, o sigui fer respectar la voluntat de l’amo … Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R. 3/12/1932.
COMARCALS. Des de Cabanes. La dictadura del Sr. Torrent. No d’altra forma pot íitular-se l’actuació del Sr. Torrent des de que és l’alcalde de Cabanes, ja que a pesar de tenir la majoria dels concejals en contra, de demanarse-Ii mantes vegades la dimissió àdhuc en una reunió de poble, i de, donar-se-li consecutius vots de censura, continua sense deixar el mando, impedint el desenrotllament de la marxa municipal i paralitzant la vida del poble… . Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R. 31/12/1932.
1934
Eleccions municipals del 14 de gener de 1934, a Cabanes: Electors: 493 – Participació: 88,2% – Resultats:
Associació Instructiva, Recreativa i Joventut Democràtica (FRS-ERC / Federació Republicana Socialista-Esquerra Republicana de Catalunya) – 53,6% – 233 vots – 4 regidors: Josep Noguer Pomés, Conrad Pagès Serra, Pere Alegri Batlle o Pere Martí Casadevall
Unió Ciutadana (LC-Lliga Catalana) 46’4% – 202 vots – 2 regidors: Vicenç Pijoan Sala i Jaume Heras Miró
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
El 16 de febrer es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals que van donar el triomf a la coalició d’esquerres denominada Front Popular. La victòria de les esquerres, a més de comportar l’amnistia dels presos polítics, també significà la restitució dels ajuntaments que havien estat democràticament elegits a les municipals de gener de 1934 i depurats arran dels Fets del 6 d’Octubre d’aquell mateix any. El 18 de febrer, una nota de l’Alcalde Josep Noguer posa en coneixement dels veïns que … a la tarda d’avui ha estat reposat l’Ajuntament popular elegit el dia 14 de gener del 1934… després del canvi de consistori.
Un document signat pel secretari interí Modest Serra, mostra la relació de caps de família que han allotjat soldats de la Brigada Topogràfica durant els mesos d’abril i maig. Són dotze casas i cadascuna ha allotjat 2 soldats, durant 2 dies.
Des de Cabanes. Festa Major. Nomenament. Estrena del edifici del Sindicat i nomenament de Josep Llombart. Emporda Federal, 21/01/1933, pàg. 4 [… L’estrena d’un hermós edifici, del Casal de l’Agrupació del Sindicat Agrícola, proveït de tot el confort i estètica moderns, on hi va gravat interiorment el lema patriòtic de la República …]
Situació de l’escola de Cabanes, l’any 1936 Font: Arxiu Municipal de Cabanes
Locals (incautats per l’Ajuntament i aptes per a ensenyament)
Un edifici de nova construcció destinat ja per a Escola i fet construir expressament pel fill del poble Josep Pagès Dalmau, i que per no haver-se fet el traspàs continuava a mans dels seus hereters
Cabuda: 50 alumnes, que és el cens escolar de la població
Condicions: conté roper, despatx pel mestre i biblioteca, pati d’esbarjo, waters, …
El 29 d’agost, es constata:
que caldria implantar una Escola mixta de pàrvuls. … pel que fa a l’Escola de pàrvuls que s’ha de crear, serà necessari habilitar un edifici dels varis que hi ha a la població adeqüats per aquest comès i posar-hi el material convenient …
que a la població hi ha edificis adeqüats per a residència de tots els mestres
Can Turà. Casa senyorial incautada per a dedicar-la a Escola de pàrvuls.
Dins la “Relació de les apropiacions efectuades per les organitzacions polítiques, sindicats, etc.” tramitada l’11 de desembre hi trobem l’anotació: Josep Pagés i Turà, casa situada al carrer Colon, nº 26, destinada a Escola de pàrvuls. En un altre document del 10 de febrer de 1937, on s’hi detalla la relació de “Béns apropiats o intervinguts de persones faccioses” s’hi descriu: Un edifici de Dolors Bassols, situat al carrer Colon, 26, i destinat a Escola de pàrvuls, per trobar-se deshabitat i ésser d’utilitat per Escola. Fins ara no s’han trobat documents que confirmin que can Turà fos habilitada com a l’escola, però alguns cabanencs recorden haver anat a “estudi” a can Turà i que la classe es feia al primer pis, al menjador de la casa.
Personal
El nombre de personal és suficient, però convindria canviar els mestres perquè els dos que actualment exerceixen (Josep Argelés Compte i Xaviera Pradel Llop) són caracteritzats elements de dreta i de conviccions religioses ben declarades.
La plaça de mestressa de l’Escola de pàrvuls va ser ocupada per Concepció Pomés Marcó
Cens escolar
infants de 3 a 6 anys: 38
infants de 6 a 14 anys: 75
joves i noies de més de 14 anys que volen cursar estudis superiors: 7
Documents
Emesos per l’Ajuntament i el Comitè Antifeixista de Cabanes, poc després del cop d’estat de juliol de 1936
Agost, 19.- Informe adreçat al Sr. Miquel Santaló. Comissari delegat d’Ensenyament de Girona per manifestar-li la situació de l’escola de Cabanes: edifici, material, personal,…
Agost, 29.- El Comitè antifeixista local i l’Ajuntament demanen al Comitè de l’Escola Nova Unificada de Figueres la recusació dels mestres Josep Argelés Compte i Xaviera Pradel Llop i sol·liciten nous mestres, així com també un altre mestre o mestressa per a la l’Escola mixta de pàrvuls que és de necessitat implantar en aquesta població. També informa de les condicions de l’edifici, el material disponible i el cens escolar de Cabanes.
Octubre, 2.- Carta adreçada a l’Escola Nova Unificada de Figueres demanant que els alumnes Ramon i Josep Bech Descamps i Joana Trinc Cusí dels masos Mirapigues i Sepulcre, del terme de Peralada, puguin continuar a l’escola de Cabanes per ser més aprop i també perquè en època de pluges no es poden desplaçar a Peralada.
Novembre, 2.- La Corporació municipal acorda recollir a la casa Vilanova, de Figueres, el material escolar destinat a l’Escola de pàrvuls.
Novembre, 3.- L’alcalde informa que es faran classes nocturnes gratuïtes per a adults, a càrrec del mestre Sr. Narcís Heras, essent les hores de classe de set i mitja a vuit i mitja del vespre i l’edat mínima per a poder-hi assistir 14 anys.
Desembre, 12.- Notificació adreçada a la Conselleria de Cultura. Escola Nova Unificada de Barcelona, informant-los de la presa de possessió de la mestressa de l’escola de pàrvuls Concepció Pomés Marcó, nomenada pe CENU de Figueres, a la qual li donà possessió el dissolt Comitè antifeixista local, sense que consti enlloc cap acta de presa de possessió. A l’acta municipal del 14 de novembre ja s’havia acordat subvencionar a Concepció Pomés Marcó, Mestressa de l’Escola de pàrvuls de nova creació en 225 pessetes al mes en paga als treballs que realitza, en pro de la cultura local, ja que de moment el Comitè de l’Escola Nova Unificada, de Figueres, va ordenar als Ajuntaments que tinguessin cura del seu sosteniment a fins que la Generalitat ho coordinés tot.
1939, 13 de gener. L’alcade Ramon Prunella certifica que Juan Bautista Muntada va exercir de mestre a Cabanesfins el dia 1 de novembre de l’any anterior.
Actes del Ple Municipal
25/12/1937.- S’acorda treure les teules de l’edifici abans destinat a escoles, a fi de què, si cau la teulada que està molt malmesa, al menys les teules no es trenquin.
05/02/1938.- … posa a discusió la petició verbal formulada per la Mestra Nacional Anna Cusí, que demana se li dongui una casa dintre del poble….. Pere Teixidor manifesta que, segons explica la seva filla que assisteix a les classes de la Sta. Cusí, la mestra, vivint com viu tan lluny del poble els dies de mal temps no pot assistir a l’Escola, i, en conseqüència demana que, … Fèlix Compte abandoni en un termini breu la ex-casa Rectoral i que l’ocupi la Senyora Mestre Anna Cusí.
09/04/1938.- … es dona compte que determinats oficials militars volen ocupar habitacions en la casa-habitació que avui té la Mestressa Nacional Anna Cusí, a la finca coneguda com a “mas de Sant Feliu” … s’acorda que no es doni entrada a l’esmentada finca a ningú que no porti una ordre militar donada per un cap Superior. …
31/10/1938.- … Que al cap de mitja hora l’esmentat Cap de l’Aerodrom de Figueres, acompanyat pel President del Sindicat Agrícola es personà a l’edifici destinat a Escola, on el mestre Sr. Muntada estava donant les seves lliçons , manifestant, després d’un brevissim examen de l’edifici, que ell es quedava amb aquell local i que a les sis de la tarda estigués lliure i a punt per a esser-li entregat. I havent-li objectat el Sr. Mestre que sense una ordre prèvia per escrit no podia pas fer entrega d’aquell edifici destinat a Escola, a les dotze hores fou entregat a les oficines municipal el següent ofici que, copiat literalment en la seva part textual, diu: “Por sernos necesario para el alojamiento de personal volante y reuniendo condiciones la Escuela de niños de este Pueblo=Ruegole que ordene que para las 18 horas del dia de hoy este dicha Escuela desalojada y en condiciones de poderla habitar = Figueras -30-julio-1938”. Y en cumpliment d’aquesta ordre fou ocupada per les Forces d’Aviació Militar l’edifici abans destinat a Escola de nois.
Punts programàtics del Comitè comarcal de l’Escola Nova Unificada de Figueres
Supressió de l’Educació Confessional i Dogmática.
Escola obligatoria a tots els infants de 3 a 14 anys.
Formació del Front Pedagógic que segueixi el mateix voler de les Milícíes Antifeixistes.
El 26 de maig de 1939 l’Auditoría de Guerra de la 4ª Región militar demana a l’alcalde de Cabanes informi del antecedents del “Maestro Nacional José Argelés Compta”, destinat a Cabanes i natural de Cabanelles.
1618.- Cecília Plana.A quatre de agost de mil siscents desavuyt per Cecilia Plana llavadora del Castell de Cabanes es estat batejat un fill llegitim y natural de … Boxo sastre y de Margarida sa muller y asso per necessitat …
1621.- Cecília Pla. A dotze de Novembre de mil siscents y vint y hu per Cecilia Pla llavanera [llavanera=llevanera o llevadora] y en cas de necessitat es estada batejada una filla de Vicens Capdevila treballador y de Narcisa sa muller y a catorze de dit mes y any per mi … foren fets lo cathechismo y exorcismo y les altres cerimonies …
1623.- Joana Vanovera.A vint y nou de desembre mil siscents vint y tresper Joana Vanovera viuda llevadora del Castell de Cabanas y per necesitat es estat batejatun fill legítim i natural de Montserrat Pi treballador de dit castell i de Anna sa muller …
1626.- Cecília Pla. A dos de dezembre de mil sis cents vint y sis per mi Frn. Vinÿes … son estats fets los exorcismos y cathechismos y altres cerimonies … a Paula varonicha filla legitima y natural de Guillem Badia traballador y de Anna sa muller … com la dia antes fos estada batejada per necessitat per Cecilia Pla llavadora de dit castell de Cabanes.
1628.- Cecília Plana. Avuÿ quatra de fabrer mil y sis cents y viny y vuyt es estada batajada Margarita Antonia p. nasecitat p. Scacillia plana lavadora de Cabanas filla de Marturia miro y de Anna mirona muller sua …
1628.- Cecília Pla. A vint y vuyt de novembre de mil siscents vint y vuyt per haver molt gran dupte si en casa per causa del perill de mort Cecília Pla llavadora del Castell de Cabanes avia batejat verdaderament segons de lo que fou interrogada respongue y de las circunstancias per mi Franc. Vinyes prb sacrista de la Iglesia de St Vicens del castell de Cabanes es estat batejat ab condicio (si non es baptiza…) Domingo Joseph Rafel Frnc… Bernat fill legitim y natural del Sr domingo de Monrodo en temps de son obit en la vila de Peralada domiciliat y de la Sra Anna Magina sa muller fou padri lo Sr don Bernat de Monpalau y Alemany domiciliat en lo lloch de Argelaguer y padrina la Sr Engracia Prats y Corcoll viuda de dit castell de Cabanes…
1732.- Marianna Pi. Als trenta ÿ hu del mes de octubre del any mi set cents trenta ÿ dos fou batejada per mi … Rita Anna Josepha ÿ Catherina filla legitima ÿ natural del Senyor Thomas Sunÿer cirurgia de Cabanes ÿ de la senyora Catherina conjuges … La qual era estada batejada en casa per necessitat per Marianna Pi, llavadora …
1749.- Marianna Climent. Als vint del mes de janer mil set sents quaranta y nou es estat batejat privadament per Marianna Climent llevadora de Cabanas un minÿo fill legitim y natural de Joan Ramis bracer de Cabanas y de Teresa Sala conjuges ….
1809/1811.- Matas.
Als vint ÿ sinch fabrer anÿ mil vuit cens ÿ nou … he suplert las seremonias baptismals per esser privadament batejat per la llevadora Matas, viuda de dit poble per lo imminent perill de la vida a Joseph Franco Andreu fill leg. ÿ natul de Vicens Cullell ÿ llucia …
Als vint ÿ tres Desembre 1811 he donat sepultura … a Maria Matas ÿ Malé llevadora” … era de edat 70 anys.
Maria Maler Brugat (Vilabertran,1741?-Cabanes,1811) era filla de Josep i Caterina, de Vilabertran. Va ser la segona esposa de Jaume Matas Vilanova, conegut com a Jaume Matas del Rec
1842.- Llúcia Oliva.
A los trece Junio de mil ochocientos quarenta y dos … en la Pila Bautismal … (Ratione dubti i prudentis de Lucia Oliva comadrona vulgo llevadora de esta quien bautizó causa necesiitatis post partum) he bautizado sub conditione a Antonia Mª Lucia nacida de ahier hija legt y natl de José Cullell trab de esta… y de Mª Salachruch … cons de la parrª de Alfar …
1857 i 1858.- Margarida Bru Oliva o Margarida Oliva
Rosa Oliva Bonavia … bautizada al instante del nacer por la vulgo llevadora Margarida Bru …
Maria Oliva Bonavia … he bautizado (sub conditione …por haber bautizado la comadrona vulgo llevadora Margarita Oliva de esta) ….
1861.- Teresa Maurici Campins
El 16 d’agost d’aquest any va batejar una filla de Pere Serra i Prim i Magdalena Mallol que va morir a les poques hores
S. XX
Paula Pous Noguer (Pauleta). Casada amb Joaquim Diumenjó Ferrer es van establir a la plaça Gran de Peralada. Tenia títol universitari, va ser llevadora de Peralada, Vilabertran, Cabanes i Vilanova. A: Vilà Bartis, Cristina. Néixer i viure entre claustres a Peralada, la història de Francisco Soler. Empordà, 10/07/2021 – Butlletí de Peralada, 50 (2014)
Dolors Rebarter Pellicer. Filla de Josep Rebarter Badet i Maria Pellicer Vidal, va néixer a Cabanes el 14 de juliol de 1889. Va ser la llevadora de Sant Climent Sescebes des del 23/10/1925 fins el 31/12/1935 i de Cabanes des del 1/1/1927 fins el 4/8/1959, que es va jubilar en complir els 70 anys. Com era habitual la seva jubilació va ser coberta proporcionalment pels ajuntaments de Sant Climent Sescebes, Cabanes i Vilabertran (Butlletí Oficial de la Província de Girona. Núm. 62, 24/5/1960).
Casada el 1909 amb Joaquim Miró Tuébols (fill de Josep i Antònia), Dolors Rebarterva morir a Cabanes el 10 de febrer de 1974,quan tenia 84 anys. La parella va tenir un fill, Josep, nat el 1910 i casat l’any 1940 amb Maria Pairó Serra.
1915.- Obté el títol de llevadora. En brillants exàmens verificats en la facultat de Medicina de Barcelona, ha obtingut el títol de Professora en parts, amb la calificació de sobressalient, donya Dolors Rebarter, filla de D. Josep Raberter, Jutge municipal de Cabanes. Siga l’enhorabona. La Veu de l’Empordà, 10/07/1915, pàg. 5. Va començar la tasca professional a Sant Climent Sescebes, en virtud del nomenament fet el 29 de setembre de 1925 i ratificat el 3 d’octubre. Després de la presa de possessió que va tenir lloc el 23 d’octubre, va treballar a sant Climent fins al 3 de desembre de 1935 que va presentar la renúncia voluntària, segurament perquè ja en feia prou amb feina de Cabanes.
1926.- El 23 de desembre, l’Ajuntament de Cabanes la nomena llevadora titular i pren possessió el primer de gener de 1927.
1932.- El Ple del 20 de febrer declara vacant la plaça de “Comadrona”. Per accedir-hi calia tenir més de 25 anys, ser soltera i residir a Cabanes. Davant els rumors que circulaven a poble, el 26 de març el Ple acorda que la llevadora presenti el títol per assegurar que el té. Aquest any la llevadora i practicant era Dolors Rebarter qui al Ple del 8 d’abril reclama que mentre el 1931 cobrava 412,5 ptes el nou pressupost només en contempla 375. La majoria republicana del consistori força la desestimació de la reclamació. Al Ple del dia 9 d’abril es fa constar que Dolors Rebarter ha presentat el títol de llevadora.
1935. Al Ple del 9 de juny de 1935 Dolors Rebarter Pellicer, llevadora interina, demana que s’obri concurs per proveir en propietat la plaça de llevadora de Cabanes. S’accepta anunciar el concurs públic.
1938.- El 9 de juny, actuant com a “Matrona en ejercicio de la población de Cabanas” presenta una instància a l’Ajuntament exposant que el Colegio Oficial de Matronas i les autoritats sanitàries insisteixen en la obligació que tenen els Ajuntaments de convocar concurs per proveir la plaça de llevadora i demana que se sirvan acordar se proceda a la provisión en propiedad de la plaza de Matrona municipal, cargo que desde años vengo desempeñando en carácter interino. Més endavant i durant molts anys, va continuar sent la llevadora de Cabanes.
1940.– Passa a regentar la plaça de Cabanes-Vilabertran amb capitalitat i residència a CAbanes.
AHG170-326-T2-1274 Fitxa personal de Dolors Rebarter Palliser Data(es) 1928-1959 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 401
AHG170-326-T2-542. Expedient personal de Dolors Revarter Pellicer Data(es) 1946-1959 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 17/65
Dolors Font Fayet, la senyora Lola de Vilabertran (Vilademuls, 1926-2005). Establerta a Vilabertran, als anys cinquanta i seixanta, amb la seva mobylette, atenia parts a casa a Cabanes, Masarac, St. Climent, Espolla, Rabós, Garriguella i Peralada. Als anys setanta, cada vegada més les dones parien a l’hospital i la seva feina de llevadora a domicili es va reduir. Llavors va començar a fer de practicanta a Vilabertran i Cabanes. Uns anys més tard va treballar a l’Escola de Mares de Castelló d’Empúries i a Figueres, fins que el 1991 es va jubilar. El 2006 l’Ajuntament de Vilabertran la va anomenar “Filla predilecta de la població” i va inaugurar un nou carrer amb el seu nom.
Font: Bech Padrosa, Roser. La senyora Lola de Vilabertran. A: Alberes, 17 (2017) pàg. 52
Documents:
AHG170-326-T2-1269 Fitxa personal de Dolors Font Fayet Data(es) 1950-1959 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Peralada, Cabanes Vilabertran [VOLUM I SUPORT]: Tres fitxes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 401
AHG170-326-T2-2579 Expedient personal de Dolors Font Fayet Data(es) 1953-1982 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Cabanes, Peralada, Vilabertran [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/4
AHG170-326-T2-2580. Expedient personal de Dolors Font Payet. Data(es) 1958-1981 [PROFESSIÓ]: Llevadora [MUNICIPI(S)]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 349/1
AHG170-326-T2-3843. Fitxa dels ocupants de la plaça de llevadora de Cabanes. Descripció: [PROFESSIÓ]: Llevadora. [NOMS I COGNOMS]: Dolors Font Fayet, Dolors Revarter Pellicer. [MUNICIPI(S)]: Cabanes. Cronologia: 1926-1991
Cabanes - Alt Empordà 