ca la Lina | Cabanes - Alt Empordà

“Teléfonos”. Cartell a la porta del cafè de ca la Lina (1963)

Temps enrere només tenien telèfon algunes indústries i botigues i els despatxos de metges i advocats però a la majoria de les cases no n’hi havia.

Els orígens de la telefonia a Catalunya, es remunten a finals del segle XIX. En començar el segle XX, l’estat havia deixat en mans de la iniciativa privada la construcció de les línies de telèfon. Per això les empreses concessionàries només van construir les línies que creien rendibles.

Va ser la Mancomunitat de Prat de la Riba que, amb una gran visió de futur, va veure que es tractava d’un servei públic que podia vertebrar el país i donà l’impuls que permeté la connexió de gran part de les poblacions de Catalunya. Malauradament la dictadura de Primo de Rivera, en abolir la Mancomunitat interromp la tasca iniciada abocant un altre cop el país a un retard i la xarxa interurbana catalana no es completarà fins molts anys després, passada la Guerra Civil espanyola. A: Viquipèdia. Història de la telefonia a Catalunya

Fa poc menys de 100 anys, quan els cabanencs havíem de telefonar –ho fèiem poques vegades i només per motius importants- anàvem a ca la Lina on hi havia el cafè i la “centraleta” gestionada per la família Cusí.

Si volies fer una trucada, o com es deia «posar una conferència», havies de posar-te en contacte amb la operadora de la central i demanar que establís la comunicació amb la persona desitjada. Aquest procés podia durar entre un quart i mitja hora, si era a Girona, i entre una o dues hores, si era a Barcelona.

Si rebies una trucada, l’operadora de la central venia a casa a donar avís que “tenies una conferència” i a quina hora havies de ser a la central per poder parlar per telèfon.

El telèfon havia arribat a Cabanes el 1922, gràcies a la iniciativa de la Mancomunitat de Catalunya

Dues actes del Ple Municipal donen fe de la necessitat de sol·licitar l’establiment d’una central telefònica al poble i de la resolució del concurs d’adjudicació a favor del Sr. Vicenç Cusí.

L’acta del 23 d’abril de 1922 fa constar que “el Sr. Presidente manifestó que en vista del resultado de la reunión celebrada en estas Casas Consistoriales por los elementos más importantes de la población de que se solicite el establecimiento del teléfono en este pueblo, el era de opinión que tenia de solicitarse, haber que opina el Ayuntamiento“.

Després d’una breu discussió la corporació municipal acordà per unanimitat demanar a la Mancomunitat de Catalunya l’establiment d’una estació telefònica. La petició va ser acceptada i es van iniciar els tràmits.

Centraleta de l’època de la Mancomunitat

L’acta del 16 de juliol de 1922 indica que “el Sr. Presidente manifestó que en virtud de estarse instalando en este pueblo el teléfono de la Mancomunidad de Cataluña a petición de este Ayuntamiento y obligándose este a facilitar local donde se establezca la central así como luz y encargado y demás necesario al expresado servicio se convocó un concurso de solicitantes al efecto de escoger quien lo iziera en mejores condiciones a cuyo concurso concurrió D. Vicente Cusí Vidal * que ofreció las condiciones más ventajosas”

L’Ajuntament acordà adjudicar el servei al Sr. Cusí amb aquestes condicions:

El Sr. Cusí es compromet a tenir a la seva casa del c/Tetuán la central telefònica de la Mancomunitat, així com el locutori de conferències o permetre aquestes conferències durant les hores que fixa la Mancomunitat; el subministre de llum; la conservació dels aparells i a tenir la central telefònica en bon estat de funcionament així com a cumplir les obligacions establertes per la Mancomunitat
El Sr. Cusí tindrà dret a percebre pel seu serveis:
- 10 cts. de cada telefonema (escrit que conté allò que ha estat transmès per telèfon) que porti al públic o cada avís que conferència que transmeti a veïns que visquin al casc urbà
- 20 cts. quan el telefonema o avís sigui a veïns de les Masies
- 50cts. quan sigui per a habitants dels masos
El Sr. Cusí s’obliga a pagar a l’Ajuntament 27,5 pts. anuals per ajudar a les despeses del telèfon
Aquest conveni té una durada de dos anys, comptats des de la inauguració del servei. Passat aquest temps les parts poden continuar-lo o modificar-lo

Actes Municipals del 23 d’abril i del 16 de juliol de 1922

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Passats dos anys el contracte es va rescindir.

Al “Libro de actas de la Junta municipal permanente [de Cabanas]” de 26 de juny de l’any 1924 (folis 2v-3) es dóna compte d’un ofici de la Mancomunitat … manifestando si este Ayuntamiento o Municipio está dispuesto a pagar los gastos de traslado de la central telefónica del local actual al que se propone, como igualmente arreglar el nuevo local en debidas condiciones para la instalación de la central y locutorio; el Sr. Presidente manifestó que D. José Batllori Pijoan le había propuesto que el facilitaría local adecuado y demás que fuese necesario … se acuerda pagar a la Mancomunidad de Cataluña los gastos de traslado de la central telefónica y adjudicar el expresado servicio a dicho Sr. bajo los pactos y condiciones siguientes:

El Sr. Batllori se compromete a tener en su casa Calle del Canal la central telefónica de la Mancomunidad así como el locutorio de conferencias … (can Batllori devia ser una casa, actualment enderrocada, on posteriorment hi havia una carnisseria)
El Sr. Batllori solo tendrá derecho a percibir por sus servicios las cantidades siguientes: 10 céntimos de cada telefonema que lleve al público o cada aviso de conferencias que transmita sea a vecinos que residan en el caso de la población; 20 céntimos cuando el telefonema a aviso sea para habitantes de la Masías y 50 cuando sea a habitantes de los mansos ….
Este contrato es indefenitivo si una de las partes no avisa a la otra por escrito y con un año de anticipación ….

Després de la Guerra civil el locutori va tornar als locals del Sr. Cusí. L’acta del Ple Municipal del 19 de març de 1939 fa constar que cal oficiar a “la Compañia Telefónica Nacional de España sobre la necesidad de trasladar la Central de esta localidad indicando como tal la casa de D. Vicente Cusí en cuya dependencia había sido instalada con anterioridad este servicio nacional.”

Documents

ACAE.- Plec de condicions per a la instal·lació de la línia telefònica i una central de telèfons local. Inclou el contracte entre l’Ajuntament de Cabanes i Vicenç Cusí Vidal adjudicant a aquest últim el càrrec de encarregat de la central telefònica, la qual s’instal·larà a un local de la seva casa situada al carrer Tetuan (1922). A: Arxiu Comarcal Alt Empordà FONS ACAE110-114 / Ajuntament de Cabanes. ACAE110-114-T1-33

ANC.- El locutori de Cabanes era considerat una Estació municipal que formava part del Grup de Figueres format per 43 pobles, segons descripció apareguda a la pàgina 4 del document: Notes per l’avant-projecte de xarxa telefònica de la Mancomunitat de Catalunya [1914 – 1917]. Fons ANC1-137 / Enric Prat de la Riba. Codi: ANC1-137-T-3689

ANC.- Cartes d’ajuntaments catalans adherint-se a la petició de la Mancomunitat per la concessió del servei telefònic (12.05 – 27.10.1922). Fons ANC1-737 / Josep Puig i Cadafalch. Codi: ANC1-737-T-4944

La família Cusí

L’any 1906 Rosalia Cusí Rabert (1844-?), filla de Salvador Cusí i Emmanuela Rabert i vídua de Josep Clos Sot, regentava una “casa de comidas y estanco … y tienda de comestibles”. Vivia amb els seus nebots, que devien ser Vicenç Cusí Vidal i la seva esposa Teresa Massot que l’ajudaven a portar el negoci.

Vicenç Cusí Vidal, fill de Quirze Cusí Rabert i de Joaquima Vidal Monicoy, va néixer a Cabanes el 15 d’abril de 1877. El 1904 es va casar amb Teresa Massot Giralt, també de Cabanes. El 1913 és un dels signants del Reglamento de la Sociedad Caridad y Recreo de Cabanas. Entre 1916 i 1918 va ser alcalde del poble.

El 1919, Vicenç Cusí i Vidal va comprar la casa, que es va convertir en el Cafè de Ca la Lina, a Dolors Albert Vidal, vda. Díaz, filla de Joan Albert Roca, protagonista de la inscripció que hi ha a l’entrada de Les Voltes: “Solar público de bóvedas edificadas por Juan Albert. Año 1858“. La finca del carrer Tetuán es va segregar de la casa coneguda com Manso Roca (c/ Tetuán, 10, 12, 14 i 16).

El seu fill, Joan Cusí Massot (1912-1993) junt amb la seva esposa Maria Hortal Rebarter (1918-1987), van seguir el negoci familiar. Ca la Lina era el locutori telefònic, l’estanc i el cafè del poble. Durant algunes temporades també s’hi havia fet cinema.

Documents:

- AHG170-231-T2-26040. Expedient d’autorització de: Cinema. Titular: Joan Cusi Massot. Data(es) 1950-1958 [Adreça]: Carrer Tetuàn, 14 [MUNICIPI]: Cabanes [ABAST I CONTINGUT]: Ofici de la Falange Española [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 1314
- AHG170-231-T2-30278. Bar. Titular: Joan Cusi Massot Data(es) 1952-1982 [Adreça]: Carrer Tetuán, s/n [MUNICIPI]: Cabanes [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878

Llibre de la Festa Major de Sant Vicenç, 1929

Arbre geneològic de la família Clos-Cusí

El negoci va seguir amb els seus fills, Rosalia Cusí i Andreu Serra, fins a la seva jubilació. Molts cabanencs recorden amb enyorança els popets i la pota i tripa de la Maria i la Rosalia així com els cafès i els tallats de l’Andreu.

Nota: Durant els anys 1943/44 la Sra. Josefa Prim Clos, vídua del secretari municipal Josep Gimbernat Municoy i mare de Josep Gimbernat Prim, afusellat per l’exèrcit republicà el 3 de novembre de 1937, tenia l’expenedoria de tabac de Cabanes. Es desconeix quan de temps la va conservar.

La xarxa telefònica de la Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya, que va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925, va dur a terme una important tasca de creació d’infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència, cultura i sanitat.

L’any 1914, només 38 dels 1.087 municipis de Catalunya tenien telèfon, els més grans. En aquell moment, la iniciativa privada considerava que no era rendible cobrir tot el territori català. La Mancomunitat de Catalunya es va proposar de dotar 372 pobles del país de, com a mínim, una centraleta.

En el camp del desenvolupament econòmic, la Mancomunitat va invertir bona part dels seus recursos en la realització d’un pla de construcció, reforma i millora de la xarxa viària de carreteres i camins provincials, així com en l’establiment d’una completa xarxa postal i telefònica que va fer arribar el telèfon a alguns dels pobles més aïllats de Catalunya amb l’extensió de 5.871 quilòmetres de línees. A: La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925). A: blogs.sapiens.cat

La Mancomunitat va utilitzar els fons econòmics agregats de les 4 diputacions – no hi van haver transferències econòmiques afegides – per desenvolupar projectes de país d’ample abast. Entre aquests projectes van rebre especial prioritat desplegar escoles amb biblioteca pública, ja que l’analfabetisme era molt elevat; desplegar carreteres i camins veïnals i desplegar una xarxa telefònica…. El 9 de setembre de 1915 l’estat va concedir la construcció i explotació del servei telefònic a Catalunya … A: El projecte telefònic de la Mancomunitat de Catalunya. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya

La Mancomunitat va voler fer arribar la comunicació telefònica on les empreses no tenien interès que hi arribés, perquè eren zones rurals allunyades sense perspectives de captar gaires abonats. A mitjans del 1923 ja hi havia 410 municipis amb telèfon. A Barcelona hi havia 10.000 abonats. El setembre d’aquell any l’Estat va prendre possessió de la comunicació telefònica de Barcelona, una xarxa que havia construït la Mancomunitat i que s’havia revaloritzat en un 50% com a mínim. L’Estat va haver d’invertir-hi un milió d’euros de pessetes el primer any, però el 1923 ja li va donar dos milions de beneficis, i l’any següent tres. Sense els usuaris de Barcelona mantenir la xarxa a la resta del país era complicat per a la Mancomunitat. Es quedava amb zones generadores de dèficit, però no amb les ciutats que donaven beneficis. El 25 d’agost del 1924 es concedia el monopoli dels telèfons a la nova companyia Telefónica Nacional de España, filial de l’americana International Telephone and Telegraph.
El que va construir la Mancomunitat continua sent patrimoni de Telefónica. Ara es diu Telefónica SA i és un grup empresarial multinacional de telecomunicacions. Té presència en 25 països sota les marques Telefónica, Movistar, O2 i Terra. A: Ni un poble sense escola, biblioteca i telèfon. L’obra de la Mancomunitat volia abastar tot el territori i ha sobreviscut un segle. Ara, 18/1272013

Més informació: