Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Category Archives: Segle XIX


by 1 comentari

La tercera guerra carlina a Cabanes (1872-1876)

Vegeu també: 

La tercera guerra carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876. El pretenent al tro del Regne d’Espanya Carles VII va cridar a la revolta el 15 d’abril de 1872 i va ser escoltat pel País Basc, Catalunya i també es van aixecar partides a altres llocs.

Un dels motius que va empènyer alguns sectors de Catalunya a sumar-se a la revolta, va ser la promesa de restauració de les Constitucions catalanes, abolides pels Decrets de Nova Planta de Felip V (1714).

El febrer de 1873, amb la proclamació de la República, molts monàrquics es van passar als carlins. A Catalunya el representant de Carles, el seu germà Alfons Carles de Borbó, va haver de passar a França l’octubre de 1875 i les darreres partides foren liquidades el novembre de 1875 donant-se la guerra per acabada el 19 de novembre de 1875.

Tercera Guerra Carlina. Viquipèdia

La darrera guerra carlina començà a les contrades gironines, amb l’entrada, procedent de França, de Francesc Savalls, el mes de maig de 1872. Penetrà pel costat de Maçanet de Cabrenys al front d’algunes forces i acompanyat d’altres caps carlins. Una vegada dintre territori espanyol es dedicà a reclutar gent prenent com a base d’operacions la zona muntanyosa de la Garrotxa, portà a cap nombroses i ràpides incursions vers la plana litoral a fi de recollir diners -recaptació de contribució per al nou estat carlí- i enganxar voluntaris per a reforçar les seves tropes.

L’any 1873, Cabanes viu intensament els efectes de la tercera guerra carlina. Així ho podem constatar a partir de diferents fonts documentals: Actes municipals dels anys 1873-1876 | Crònica de Pere Serra i Prim | Registres parroquials

1.- Actes municipals dels anys 1873-1876

2.- Crònica de Pere Serra i Prim (1820-1889)

3.- Registres parroquials (només matrimonis)

Durant els cinc anys que va durar la guerra es van celebrar 54 matrimonis eclesiàstics. De les 108 persones que van contraure matrimoni hi havia:

  • Solters = 98
  • Vidus = 10
  • Menors de 20 anys = 21
    • 2 de 15 anys
    • 1 de 16 anys
    • 5 de 18 anys
    • 13 de 19 anys
  • Entre 20 i 30 anys = 73
  • Més de 30 anys = 14

L’any 1873 (màxima activitat guerra carlina a l’Empordà) es constata que durant algun temps moltes parròquies es van quedar sense capellà. Arran de l’entrada en vigor de la Llei provisional 2/1870, de 17 de juny del Registre Civil, s’havia decretat l’obligació del matrimoni civil i el 1873 va ser la primera vegada que a Cabanes un casament no va ser segons el ritus religiós. De maig a octubre no hi ha cap casament eclesiàstic.

… aqui se trubara que en 7bra de 1870 vingue hordra [ordre] del Gubern que cualsebols que de vulguesin casá per aser ben cazats abian de selebrar al matrimoni ab al Jutja de Pau de las publasions y lo matex era al batejá y si tenian boluntad ab al capellans era boluntari y axis se fa ab tots dos al 26 de juliol de 1873 fou al primer dia que se selebra matrimoni ab al jutja y no ab al capella que foren Pera Pi y Giral y Maria Fon y Matas per falta de capellans que en moltas parroquias lus abian presus ho se abian apartad y axis es que estiguerem algunas festas sensa misa per falta de capellá… A: Crònica local de Pere Serra i Prim

Bibliografia:

Recull de premsa:


by 4 comentaris

Escola i mestres – s. XIX

Escoles  |  Mestres

D’acord amb el que determinava a la secció IV, títol II, capítol IV, de la Ley de Instrucción Pública de 9 de septiembre de 1857, coneguda com a Ley Moyano,  els pobles havien de tenir una “Junta de primera enseñanza” formada per l’alcalde, un regidor, un eclesiástic i tres o més pares de família. Les competències d’aquestes Juntes eren:

  • Informar a la Junta Provincial en los casos previstos por esta ley y demás en que se les consulte.
  • Promover las mejoras y adelantos de los Establecimientos de primera y segunda enseñanza.
  • Vigilar sobre la buena administración de los fondos de los mismos Establecimientos.
  • Dar cuenta a la Junta Provincial, de las faltas que adviertan en la enseñanza y régimen de los Institutos y Escuelas puestas a su cuidado.

Cabanes tenia la seva pròpia Junta encara que, segons les ocasions, se l’anomenés “Junta de escuelas” o “Junta local de instrucción publica” i que cap capellà en formés part, al menys entre 1872 i 1875, potser degut a que el 1873 es va declarar la Primera República.

El 1887 es requereix a l’Ajuntament un nou edifici escolar: Ordenar al Ayuntamiento de Cabanas proporcione al Maestro público otro local-escuela que reúna las debidas condiciones, significándole que se acudirá al Sr. Gobernador civil en caso de incumplimiento. La Nueva Lucha, 19/03/1887

Les actes del ple  i altres documents de l’Ajuntament de Cabanes ens mostren l’activitat de la Junta local, reprovant el comportament del mestre Jaume Coll, atenent l’Inspector, proposant l’ampliació de l’escola o nomenant el nou mestre, Joaquim Ripoll.

Escoles

Oficis i altres documents:

1840, 14 d’agost.- Ofici de la «Comisión de la Instrucción Primaria de la provincia de Gerona» notificant que D. Pedro Abdón Anglada ha presentat una queixa al·legant que l’Ajuntament ha donat la seva plaça de mestre a Pelegrí Carreras i que reclama la seva reincorporació i l’abonament del sou.

Actes municipals:

1873, 3 de novembre.- Juan Muñoz, Señor Inspector de las escuelas de la provincia es reuneix amb l’Alcalde i la Junta per demanar la seva opinió sobre el funcionament de les escoles. Es constata que hi ha absentisme escolar i algunes mancances materials. Signen: l’alcalde, Juan Pou;  l’inspector Joan Muñoz; el vocal Vicenç Hortal i el secretari, José Lleonsi

… por hoy no tienen ninguna queja formal que esponer si bien que aun entendian podian obtenerse mayores adelantos; a lo cual el señor inspector manifesto su conformidad puesto que habia echo las mismas observaciones si vien echó de menos asiduidad en la asistencia de los niños y falta de algunos medios materiales … la enseñanza. Invitados sobre esto a dichos señores dijeron que tan pronto les fuera posible entregarian parte de material y personal a los referidos maestros…

1875, 17 d’octubre.- L’alcalde, Jaume Pallicer, convoca el Consistori i la Junta municipal per decidir la compra l’un solar per poder ampliar l’escola i l’edifici de l’Ajuntament. L’import del solar és de 150 ptes. Per l’Ajuntament signen: l’alcalde, Jaume Pallicer; Josep Ribas, Miquel Bolasell, Rafel Aguer i Joan Pey. Per la Junta municipal signen: Rafel Aguer, Albert Bigas, Joan Tuèbols, Pere Abricb, Antoni Gimbernat, Josep Serra, Pere Roca, Josep Gimbernat, Pere…, Vicenç Riquet, Jaume Miró i Josep Costa.

… el objeto de la sesion era a consecuencia de ampliar la casa consistorial y escuela publica añadiendo el solar que poseen una compañia de Castellon y esta contiguo a la casa consistorial cuyo importe de venta es el de ciento cincuenta pesetas … … y visto que la escuela publica no tenia local suficiente para contener los alumnos que avitan á ella y que no puede ampliarse sin la compra del mencionada solar …

Recull de premsa:

Mestres

Jaume Coll, Joaquim Ripoll, Francesc Gilabert, Maria Esteba
Més informació: Escoles i mestres – s. XX

Rafael Pumarola

El 3 de juny 1838 fa de testimoni del matrimoni entre: Salvador Gimbernat Calciner, de Vilabertran i Maria Tuèbols Pomés, de Cabanes. “…El Sr. Rafael Pumarola maestro de niños de esta ….”

L’any 1840 Pere Abdó Anglada presenta una queixa al·legant que l’Ajuntament ha donat la seva plaça de mestre a Pelegrí Carreras i reclama la seva reincorporació i l’abonament del sou.

Jaume Coll i Bosch (1817-1887).Mestre de Cabanes entre 1840 i 1876.

Natural de Llers, el 1843, es va casar amb Anna Porterias Riera, de Cabanes iniciant així una nissaga de mestres cabanencs. La seva filla, Margarida Coll Porterias (1852-?), el 1874 es va casar amb el també mestre de Cabanes, Joaquim Ripoll Lloveras i la seva néta Emília Ripoll Coll (1875-?), el 1896, es va casar amb Francesc Gilabert Catà, un altre mestre de Cabanes.

Vegeu: Jaume Coll i Bosch 

Joaquim Ripoll Lloveras

Joaquim Ripoll (1851-?) natural de Vilasacra era fill de Joan Ripoll i Rosa Lloveras. El 14 de març de 1874, es va casar amb Margarida Coll Porterias, filla del mestre Jaume Coll.

Una de les seves filles, Emília Ripoll Coll (1875-?), el 1896 es va casar amb Francesc Gilabert Catà, el nou mestre de Cabanes

1875. És nomenat mestre de Massanes i poc després fa una permuta amb el seu sogre, Jaume Coll i Bosch, i ve a Cabanes.

1876, 7 de juny.- Acta del nomenament del Sr. Joaquim Ripoll com a nou mestre de Cabanes. Signen el document, l’alcalde, Jaume Palliser; el vocal, Josep Oliba; el vocal Jaume Miró; el vocal, Josep Gimbernat; el vocal, Josep Terrats; el secretari, Joaquim Prim

Nomenament de Joaquim Ripoll, mestre

… habiendose presentado D Joaquín Ripoll, maestro de Instrucción Primaria, con el correspondiente título y credencial, expedidos por el Ilmo Sr Rector de la Universidad literaria de Barcelona en diez y nueve del próximo pasado Mayo, los cuales acreditan el nombramiento a su favor del cargo de maestro publico de niños de este pueblo, debía dársele posesion de dicho destino, con arreglo á lo que dispone la vigente ley de Instruccion Pública; y ordenó al infrascrito Secro. leyera en alta voz los referidos título y credencial, al objeto de entererarse de los mismos los Señores vocales de la Junta; lo cual verificado por aquel funcionario, se puso en seguida en posesion de la Escuela pública de niños de este pueblo al indicado D. Joaquin Ripoll, con las formalidades prescritas por las leyes, órdenes é instrucciones vigentes, reconociéndole …tal desde este acto y ofreciéndole guardar y hacerle guardar y respetar todas las prerogativas inherentes á su cargo …

1881. Té  5 anys i mig d’activitat profesional, era mestre de Cabanes amb un sou de 825 ptes. anuals i aspirava a la plaça de Vilasacra.

1887. Apareix com a mestre de Cabanes, amb més de 10 anys de servei,  en un llistat de mestres de la “Junta de la instrucción pública de la provincia de Gerona”. A: La Nueva Lucha. Diario de Gerona, 12/07/1887.

1893. Essent mestre d’Argentona obre expedient de permuta amb Francesc Burniol,  mestre de Sant Pere Pescador. Es reconeix a Esteve Trayter com a habilitat de Joaquim Ripoll, mestre de Sant Pere Pescador.

Cartes al director i recull de premsa:

Francesc Gilabert Catà

Francesc Gilabert era natural d’Albesa (Lleida).

El 1886 rep el títol professional i és nomenat mestre interí de Castellciutat i el 1888 passa a Alàs.  El 1890 havia estat proposat per a l’escola de L’Escala, amb un sou de 500 ptes. El 1982 se li adjudica l’escola de Torroella de Fluvià però presenta la renúncia i el 1893 va ser nomenat mestre de Cabanes, amb un sou de 625 ptes.

El juliol de 1896, es va casar amb Emília Ripoll Coll (1875-?), filla del mestre Joaquim Ripoll i néta de Jaume Coll.

Va ser mestre de l’escola del poble des de 1893 a 1920.

Recull de premsa:

Paula Terradas Fontcoberta

Filla de Joaquim Terradas i Maria Teresa Fontcoberta, va ser batejada a Olot el 17 de febrer de 1830. El 10 de gener de 1862 es va casar a Cabanes amb Josep Tuèbols Deviu (Cabanes, 23/2/1836), fill de Miquel Tuèbols Pomés, de Cabanes i de Maria Deviu Suñer, de Cantallops.  Van tenir uns quants fills nats a Cabanes.

El 1887 apareix amb una antiguitat de 26 anys, 10 mesos i 10 dies. A: La Nueva Lucha, 31/3/1887, pàg. 3

L’any següent apareix en una llista com a mestra de 3a categoria, núm 25 de l’escalafó i un sou de 50 pts. A: La Nueva Lucha, 19/4/1888, pàg. 3

El 1891 demana la jubilació per haver arribat a l’edat reglamentària. A:  Boletín de primera enseñanza de la provincia de Gerona : Año XVII Número 38 – 1891 septiembre 22

Es va jubilar a finals del 1891 essent mestra de Cabanes, però es desconeix quan va entrar a la nostra escola.

Remitir a doña Paula Terradas, Maestra de Cabanas, la Real Orden por la que se le concede la jubilación por edad reglamentaria. A: El Noticiero. San Feliu de Guíxols, 6 de des. de 1891, pàg. 2

Boletín de primera enseñanza de la provincia de Gerona : Año XVIII Número 7 – 1892 febrero 16

1891-1899. Expediente de clasificación de jubilación nº T-41 de la maestra de Cabanes (Gerona) Paula Terradas Fuenteberta. Signatura: AGA,62,02768,0041. Codi: ES.28005.AGA//AGA,62,02768,0041

Maria Esteba Matlleria

Maria Esteba, mare d’Abelard Fàbrega Esteba, va ser mestra de Cabanes des del 1893 al 1916.


by 2 comentaris

Cròniques de Josep Rebarter

Cronica de Josep RebarterManuscrit català format per dos fulls de llibreta, escrits a dues cares.

D’una manera molt resumida l’autor, Josep Rebarter i Bech, explica la situació de Cabanes i les seves festes i tradicions, tant les que li són contemporànies com les que coneix de boca del seu avi. Com diu a l’últim paràgraf: Es un petit resum del que era Cabanes altres temps i el que agrada a nels cabanens conserva les tradicions antigues …

La crònica va ser escrita el 1989, poc temps abans de la seva mort, però les festes i tradicions que explica eren les pròpies de la segona meitat del segle XIX, tot i que alguna ha arribat fins els nostres dies.

El document ha estat cedit pel seu nét, Genís Mención Rebarter

fitxa del document  |  document en format pdf

El text comença amb una petita descripció de Cabanes:

Al mig de dos rius, Muga i Llobregat d’Empordà es troba la població de Cabanes, aquesta situació ha fet que els seus habitants hagin passat moments de pànic i perill ja que han sigut moltes les vegades que l’aigua d’aquests rius ha inundat la població. Afortunadament al llarg de la història no es té cap notícia de desgràcies personals, això ha fet que als cabanencs se’ls conegui amb el nom de Potamolls …

cronica de Josep Rebarter

Segueix amb una relació de les societats recreatives i culturals del poble:

Coral “El Maíz”, “Socorros Mutuos”, coral  “Fraternidad agrícola”, societat “Caridad Paz y Recreo”, grups de teatre d’aficionats i la “Unió Esportiva Cabanes”. També recorda el seu amic Modest Serra Mont, soci fundador de la Unió Esportiva.

A continuació descriu les festes i tradicions de Cabanes:

  • Setmana Santa: Processó.
    • La processó de Setmana Santa de Cabanes tenia molta anomenada a la comarca, era una representació en la que hi participava la majoria de la gent del poble. Comptava amb vestits de tota mena, una secció de trompetes i tambors i una gran escolta de soldats romans, els centurions. Al llarg del temps tota la indumentària s’ha perdut. La processó es va deixar de fer per ordre del capellà, amb el pretext que es feien moltes imprudències i que es deien paraules que no es relacionaven amb la processó.
  • Carnaval
    • Ball del Drac. Consistia en una llarga cua d’homes agafats l’un darrera l’altre i que ballaven al compàs de l’orquestra, portant a la mà un grapat de carmuixes (palla del cànem) enceses amb l’intenció d’encendre uns sacs de palla que portaven a l’esquena els balladors contraris, els quals procuraven escapolir-se. A vegades el cap de cua de balladors  s’infiltrava al mig d’un grup de dones provocant un gran xivarri, rialles i alegria.
    • Ball dels confits. Començava amb un sorteig. A vegades els nois es pegaven per tal d’agafar els primers llocs amb la noia que els agradava. Les parelles ballaven a la plaça fins que començava el combat que consistia en tirar-se grapats de confits, fets de guix. Moltes vegades algun noi en resultava ferit. Mentre durava el combat, les noies es recollien vora l’arbre, abrigades amb el tapaboques del noi (el tapaboques era una espècie de manta que duien els joves com abric).
    • Societat d’en Carnestoltes.  Cada festa es pagava una quantitat per poder fer front a les despeses del Carnaval. Els organitzadors de la festa, que durava 5 dies, eren els tres taverners que vivien al carrer del 2 de maig coneguts pel Sireno, el Bigoti i en Nuri. Un any no trobaven músics i els tres taverners anaren a peu al Castell de Figueres per parlar amb el cap de la fortalesa. Van aconseguir que els atenguessin i plorant van obtenir uns músics soldats. Al poble ja els esperava tota la comitiva i es diu que va ser un dels millors carnavals. Descripció de la festa:
      • Dissabte. Dia d’anar a buscar el carnaval. La gent sortia disfressada i amb carros enramats, cavalls, bicicletes o a peu i anaven a berenar a un poble veí.
      • Diumenge. Grans balls amb disfresses.
      • Dilluns. No es feia ball, però anaven a algun mas a berenar i ballar sardanes amb orquestra.
      • Dimarts. Era el dia més important. Tota la primera part del ball no es podia ballar de tant ple que estava el local de disfresses.
      • Dimecres. Alguns també sortien disfressats a sopar en un bar del poble. Aquest dia era conegut per l’enterro d’en Carnaval.
  • Festes majors
    • Sant Vicenç. Es feien tres dies de festa major.
    • Sant Isidre. El sant era el patró d’alguna de les societats cabanenques. Es feien dos dies de festa.
    • Candelera. Les organitzadores eren dues dones anomenades pabordesses que cuidaven un altar de l’Església i organitzaven la festa llogant una orquestra. Aconseguien els diners captant pel poble els diumenges i altres dies determinats. També es feia la capta del blat de moro,  que consistia en què la gent donés una mica d’aquest gra que després les pabordesses es venien. Més tard es va mantenir la capta però es pagava amb diners. La festa durava un dia.
      • Al matí es feia ofici amb orquestra, allà les pabordesses velles donaven entrada a les noves, entregant-los un cistell de plata a cadascuna, un ciri especial amb molts un ciri fet especial amb molts adornos , un pa rodó, amb una rosa vermella plantada al mitg es ballaven sardanes a la plaça amb molta gentada
      • A la tarda, també audició de sardanes, seguit d’un ball de vetlla
      • A la nit, també ball que començava amb dues sardanes, jo crec que no quedava ningú a la vora, semblava que l’alegria els sobrava, es deia que el poble ja portava la il·lusió del Carnaval que s’acostava. (Altres persones han comentat que els cabanecs fruïen més d’aquesta festa per què no tenien el tràfec dels convidats)
  • Ball des muts. Així ho explica Josep Rebarter:

A la taverna de can Nuri, ja no en queda recordança, es feia el Ball dels muts, ball una mica original i força brut, però ja que parlem del poble en vull fer esment. Era una vetllada de la vigília de la festa major, a la cuina estaven fent els preparatius del menjars per al dia de la festa, la cuinera ja molt atrafegada si li presenten uns deu homes ja coneguts clients de la casa i li diuen que es retiri que volen ballar el ball dels muts, ella diu que no pot deixar els fogons i que facin el que vulguin.
– Doncs així ens despullem.
Un meu avantpassat, amb una espècie de tiple que encara conservo, interpreta una sardana, els balladors no poden parlar i el que primer riu ha de pagar la despesa i parar l’esquena i el segon és el que beu. Qui no riu amb l’efecte que feien uns homes despullats, ballant la sardana! per aquí, per allà, tot devia remenar! Al que li va tocar parar, una mica tirant endavant, li tiraven garnatxa darrera el clatell, baixant esquena avall, fent canal a la raguera, al que li va tocar, bevia a galet, assaborint la bona garnatxa. Tot anava molt bé, sinó que al que parava l’esquena se li van escapar uns gasos que al bevedor n’hi va quedar la boca plena, produint-li uns vòmits. Sort que amb nova garnatxa se li va solucionar.

  • Matança del porc. A les cases semblava festa major.
  • Pasqua: Cant dels goigs.  Els components de la coral sortien a cantar, recollint ous i diners que despres es convertien en un sopar, també es cantaven les caramelles amb unes estrofes especials per Cabanes. Les que es recorden diuen així:

Quan vendrem el blat de moro
a cinc duros el quartà
ja no farem més rodona
ni tampoc voldrem cantar.

Si els melonars de Cabanes
tot l’any tinguessin melons
tot el que ara ens fa falta
sobraria pels caixons.

  • Sembra dels pinyons. Així ho explica Josep Rebarter:

… Això ho demostra que amb molts sacrificis s’ha aguantat fins els nostres temps la gran Sembra dels pinyons, canviada i reformada pel meu avi Josep, introduint a la representació nous personatges, acostant-nos més al que llegim de la vida del sant. No hi ha cap sacrifici en trobar personal per a la representació, el que resulta molt difícil és trobar un parell de vaques que llaurin. Els temps moderns ho han canviat i per això s’ha d’anar per les muntanyes d’Olot, per uns camins, amb treballs per passar-hi, per anar a buscar aquelles vaques que tanta il·lusió fan a la mainada, que llauren per sembrar els pinyons.

Cronica de Josep Rebarter


by 3 comentaris

Crònica local – segle XIX

Aqui se trubara … crònica de Cabanes (s. XIX)

Pere Serra i Prim (Cabanes, 1820-1889) va deixar constància escrita de les seves vivències, del que passava al seu entorn i del que llegia a la premsa. Les seves memòries són un valuós document per explicar les guerres carlines i la petita historia de Cabanes al llarg del segle XIX.

Deixant de banda els fets personals i econòmics de la família, el buidat dels fulls dedicats a la crònica local i familiar ens permet conèixer les tasques de construcció dels acabats de l’església de Sant Vicenç, les reformes a la capella de Sant Sebastià, els actes religiosos, els diferents rectors de la parròquia i els conflictes que algun d’ells va tenir amb els veïns. També ens parla de les epidèmies de còlera i verola i cita alguns fets històrics.

Un repàs a la història del segle XIX, farcida de guerres, canvis de règim, revolucions i crisis, ajuda a entendre alguna de les situacions que ens explica l’autor de la crònica.

Document en format pdf

Fragments de les cròniques de Pere Serra i Prim (Per facilitar el seguiment dels fets, els diferents fragments  s’han agrupat per temàtiques)

Obres a l’església de Sant Vicenç

Vegeu també: Església parroquial de Sant Vicenç

  • 1852.- El mes de març es començà a construir el campanar amb la col·laboració dels veïns que hi van participar amb jornals i amb diners. El mes de juny, s’havia de posar el rellotge que ja feia temps era fet a Besalú, però la manca de diners ho va impedir. A finals d’any es van reprendre les obres, arreglant l’escala, enrajolant el cor i posant-li la barana.

Aqui se trubará que amitg mes mars de 1852 se cumensa la hobra del campena [es comença a construir el campanar] ab 4 mestres de casas … y picu que se trubaren de … publasiho fen totas las juntas [hores de treball] de franch o de critad [caritat] y al dia 13 de abril se ba turna pasa la capta … lo dia 1e de juñ purtaren la gabia del relotja [rellotge]. La mala vinensia es arribada la jen se es desmayada als dines se han acabat y axis se es quedat ab la gabia pusada sens relotja ni campanas y al relotja se encuntraba fet en Basalu [Besalú] tems a.

cronica Pere Serra

En los dias de Nadal determinaren de turna a delanta la hobra per arrechla la escala y el cor enrajula y pusar la brana

  • 1853.- Des del 1803, a la capella de Sant Sebastià hi havia unes campanes, que el 2 de gener de 1853 es posaren al nou campanar de l’església de Sant Vicenç. A finals de juny, es va encarregar la fosa d’unes campanes antigues per tal de fer-les noves i posar-les al rellotge. El 4 de setembre, es va instal·lar el rellotge i les campanes

y en al dia 2 del mes de jane de 1853 [baxaren] las campanas que estaban situadas [en la] Capella de Sn Sebastia que achsistien [existien] del añ 1803 ensá y al dia 18 del presen las pujaren en dit campana nou y las pusaren en sun lloch …

Als hultims del mes de juñ feren fondre 2 campanas que teniam … mol tems há per ferna las del relotja en Figueras.

Al dia 4 satembre batejaren las campanas nobas y las pusaren á sun destinu per tucá horas y cuarts y enseguida acunduhiren al relotja en sun apusentu o cuarto per la seba relasio.

  • 1859.- A finals d’any es va acabar l’altar de Sant Vicenç i es va deixar a punt per daurar-lo.

Aquí se trubara que als hultims añ de 1859 se ba fer laltá major de San Visens a pun de andurarlu [a últims de l’any 1859 es va fer l’altar major de Sant Vicenç, a punt de andurarlu [daurar-lo]

  • 1870.- El 24 de gener es canvia la imatge de Sant Vicenç. L’acte, previst pel dia del patró es va haver d’endarrerir dos dies degut a una forta nevada. La imatge va ser pagada per la Sra. Rafela de Meranges, esposa d’Antoni de Conill i de Solà.

Aqui se trubará que al dia 24 de jane de 1870 se cambia la imatja de San Visens de la yglesia de Cabanas perque era hun poc hurdinari y no fou al dia 22 perque el dia 21 fou huna diada de caura molta neu per tota aquesta plana y muntañas y axis fou que nol pusgueren purtá cum estaba ja trachtat y esta imatja la feu fer Dña Rafela de Casa Cunill en Holot

  • 1879.- Es posa la barana de l’altar major

En lo añ 1879 se pusaren las brandillas de lalta majo

  • 1882.- Es posa la barana de l’altar del Sant Crist

Als hultim del añ de 1882 pusaren las bredulas o tencaduras del altar o capella del Sn Cristu

  • 1884.- A finals d’any es procedeix a daurar l’altar major

En hultim del añ 1884 se ba endaura lalta major de la iglesia de est pobla.

Obres a la capella de Sant Sebastià

Vegeu també: Capella de Sant Sebastià

  • 1854 o 1855.- L’alcalde, Jaume Brugat, i altres particulars decideixen arreglar la capella, molt malmesa, per haver esta utilitzada com a Cos de Guàrdia. Sembla que no tots els veïns hi van estar d’acord.

Trubansa la capella de San Sebastia destrusada y destemplada al Sr Jaume Brugat encuntransa Alcalda y altras particulars determinaren de turnarla adurna que [esta]ba destrusada de cuan eram …nals que servia per Prinsipal [Gu]ardia y al mes de 7bra [setembre] de … se ba arregla laltá [l’altar] ab las …nas presentas pero alguns … que no hera de sun gust han [oca]sihonat algun destorp y axis se es quedat.

  • 1857.- S’acaben les obres a la capella de Sant Sebastià i s’hi instal·la la imatge del sant que es trobava a l’església de Sant Vicenç. L’acte es celebra amb un ofici, acompanyat d’orquestra i una processó. L’autor constata que unes quantes persones eren contràries a les reformes.

Aquí se trubara que per al mes de abril del añ 1857 se ha acabat de arregla la capella de san Sebastiá de alguna cosa que faltaba per puderi posar dit San que mol temps ha que ahsistia [existia] en la Iglesia Parroquial de San Visens per causa de la … y al dia 27 del presen se … dita capella y se feu gran funsihó a la yglesia Gran Ofisi ab so de Copla ab asistensia de 6 capellans y se purta ab llarga prufasó [processó] ab gran alegria … poblasiho achseptat [excepte] de 10 ó 20 jen que eren contra de axo.

  • 1888.- Es torna arreglar la capella després que fos utilitzada com a Quarter General, durant la revolució de setembre de 1868.

Lañ 1888 se ba turna arregla la capella de San Sebastiá que estaba destrusada des de la rebulasiho de setembra que sen feya Curtel General dels republicans y al primer hofisi que si va di fou al 3r dia de Sn Visens

cronica Pere Serra

Obres a la sala de ball

  • 1888.- Per Sant Vicenç ja es fa el ball a la sala de la casa de la vila

En primer del añ 1888 se ba arreglar la sala de la casa de la vila o casa de ball a bas que si comensa de balla per Sn Visens

Capellans

Vegeu també: Rectors de la parròquia, des de 1820

  • 1864.- El 7 de setembre, arriba al poble Mossèn Joaquim Geli (1864-1873). L’estada d’aquest rector va provocar greus enfrontaments amb l’Ajuntament i els veïns, ja que Mn Geli no estava d’acord en el que se li pagava pels oficis de la festa i el poble no estava disposat a pagar més del que havien cobrat els anterior capellans. Per resoldre el conflicte van venir un frare i un civil i van acordar unes condicions que el capellà no va cumplir. El 1867, aprofitant un canvi de consistori, es va tornar a treballar per resoldre la situació però tampoc va ser possible ja que, a més del pagament dels oficis, Mn Geli exigia que si hi havia guanys, havien de ser per ell, però si hi havia pèrdues no les acceptava.

Aqui se trubara que en 7bra [setembre] de 1864 vingue al Sr Rechto Musen Joaquim Geli

Mes atras ja es dit que en 7bre [setembre] de 1864 vingue al Sr Rechto Musen Joaquim Geli y essent axis no se pot queda de cuntar lu que ha pasat.

cronica Pere Serra

En las funsions de Sn Visens se feren cum als demes añs pero cuan se li ana a paga al traball o pagu dels hofisis non estigue cunten de las 32 pesetas qués pagaban cada añ y nomes las cubra y se quede ab deuta de mol y mol mes a son pensamen y cumensa la yntriga entra ell yl Ajuntament al beure que no bulia pasa cum als antepasats parrocos y ab rehunions que hagueren lus y digue que lu del iglesia tot era seu y als dines dels calaxus tambe eran seus y que la Iglesia era casa propia sua en fins vingueren las festas de Sn Visens y ague hofisi de … ans sens musica ni Ajuntamen .. musica a la poblasio sobras de tota desunio y la poblasio a fabor del Ajuntamen de beure que hera un homa tan ridicul. en fin demanan varios pagus anal gubern y cuntastan lo Ajuntament.  al Gubern entengue la discordia y determin de fer veni hun frara y hun sivil disfrasats per transigir la castió [qüestió] y se pusaren a cord y estus dos yl Ajuntament dien que lu quels dos farian quedaria per ben fet se marxaren y el Parroco se desdi de tot lo que se abia trachtat.  en fin al proper prosepuestu del present añ y abia 600 rals per drets de funsions de yglesia y lus demaná al gubern y sels feu duna per la butxaca:

Entra lañ 1867 ab Ajuntamen cambiat se tractá de llugar musichs y se feu sabe al Sr Parroco abeura com se arreglaria la festa de Sn Visens y digue bulia rebaxarse del pagu del consum y que faria cum als antepasat despues se feu rehuni a la casa de la vila ab los majors de la poblasio per arreglar aquest asuntu pero no se arregla perque bulia cosas ynpusiblas a mes del pagu dels hofisis si y abia ganansia la bulia y si abia perdua no y bulia está, despue se determina de fer las funsihons cum als demes añs y al pagu cum als antepasats y pagá lu que tenia tachsat del consum pero al poble repugná perque abia presentat hun recurs a Girona y abia bingut a fabor seu demanan als 300 rals que acustumaban aaser prosupuestat pero aquest añ nou eran per la causa de la desunio y del modo que se han selebrat las festas aqui se beurá: al primer dia dos misas baxas cum hun diumenja al segon dia huna misa baxa cum als dias faner y al tercer dia ni ague mes de huna perque per casualitad si encuntrá hun capella fur[aste] … tabe 2 misas baxas ebenti cobla per la plasa y per al sarau y ab aquesta desunio perde la caritad de la yglesia y se abia de fer als pubordras a fabor seu que lo Ajuntament no lin bulgueren fer…

  • 1868. Amb la revolució de setembre, Mn. Joaquim Geli marxa de Cabanes (Revolució de 1868 o La Gloriosa) El substitueix Mn. Francesc Galí, que només cobra la meitat dels guanys, ja que la resta s’ha d’entregar a Mn Geli, rector titular. Mn Galí va ser molt ben acceptat pels veïns.

… Abla rebolucio del hultim de 7bre [setembre] de 1868 la Junta Rebolucionaria lo yntimá que marxes ynmediatamen de la poblasio y se marxa sens ningun recurs pero no ha fet dimisiho y esent axis al sustitud que yan pusat no cobra mes que la mitat del guañ que fa que laltra mitad la te de entraga anal dit rechtó peró abem fet hun cambi mol bo que de mol dulen abem pasat a mol bo y est sustitud se anumena Musen Francisco Gali fill de Camburdon [Camprodon] …

  • 1873.- El mes de març, amb motiu de la declaració de la Primera República, Mn Francesc Galí, marxa a Girona, després de tenir algun incident i d’allà passa a l’Armentera. A Cabanes i va venir un capellà de Peralada i, el 22 de maig, el Bisbe fa venir un capellà de la família Trinch, de Peralada, que estava destinat a l’Armentera. Aquest capellà molt aviat va marxar del poble per manca de suport econòmic.

… Musen Francisco Gali fill de Camburdon [Camprodon] y ba existi a fins al mes de mars de 1873 que sobras de teni las armas y li donaren alguna esprasiho que no li agrada gayra se marxa a Gerona y tenia hun sustitut de perelada per las festas afins al dia de la assensiho [Ascensió] dia 22 de matg quel Sr Bisba feu beni altre sustitut fill de peralada que estaba a Armantera y a dita Armantera y pusá musen Francisco Gali es al di cambiats de parroquia y est sustitut es fill de la casa Trinch de Peralada ab la cundisio que li abiam de fer salari per viura y nus servi afins 2on diumenje de juliol del presen y se marxá perque no li dabam res.

  • 1873.- Arriba Mn Pere Fàbrega. No tenia assignació econòmica i havia de viure de les misses, caritats i propines dels veïns.

En 7bra [setembre] de 1873 vingue altra saserdot viben de la misa y de critats y de las agafas del pobla y aquest se diu Musen Pera Fabraga.

  • 1878.- El mes de novembre marxa Mn Pere Fàbrega i arriba Mn. Benet Mundet

Aqui se trubará que Musen Pera Fabrega ha existit en esta publasiho des del 7bra [setembre] de 1873 asta al Nbra [novembre] de 1878 que feren las mudas del capellans y pusaren hun Rechto que lo seu nom es Mundet.

  • 1885.- Mn Benet Mundet es posa malalt i el substitueix Mn Rafel

Ja es dit que en Nbra [novembre] de 1878 vingue al Señor Rechto Musen Mundet y als primes de agost de 1885 se ausentá perque la salut nol permetia aquest treball y vingue Musen Rafael.

  • 1889.- Arriba un nou capellà, Mn. Benet Bosch i Busquets

En 2 de agosto de 1889 bingue per Parroco Musen Benet

Actes religiosos

  • 1847.- El Papa convocà un jubileu que va ser molt ben acceptat pels cabanencs. Al llarg de tres setmanes es van practicar dejunis, visites a l’església, confessions i comunions i es va demanar l’exercici de la caritat.

y embia per guaña hun gibuleu [jubileu] … per petits y grans en las se[güents] cosas manadas. 1a Duná 3 semanas de tems per guañá dit gibuleu [jubileu] en huna semana de estas se abia de fer 3 dejunis dimecra dibendras disapta y 3 visitas a la Iglesia a fer alguna horasio: huna de las tres se abia de haná a cunfasá [confessar] y pendrer la comuniho y tabe se habia de fer critad [caritat] a los pobras seguns la pursivilitad de cada cual y tots lus de esta casa abem fetas las dilligencias per guañarla y crech las 2 terceras parts de la publasiho.

  • 1851.- Es va convocar un nou jubileu amb menys acceptació popular que l’anterior. A finals d’any es va predicar una Missió

En lo Matg [maig] de 1851 vingue altra gibleu [jubileu] per guaña ab las matexas dilligencias de la altra vegada pero la gent no ha cumplert de mol tan cum altra vegada.
Een lo matex añ tingueren [misiho] de 3 pares Misihonistas y …ren de predicá a 26 de Nbre [novembre] a … 3 de Dbre [desembre] y lultim dia feren [cunfasiho] general y estus Señors ..ren la capella del Sn Cristu y han consadit 100 dias de indugensias per … que si fes dien 5 parenostras 5 abe[marias] y 5 gloriapatris.

  • 1854 o 1855.- El pare Mach, missioner, va portar les Estacions del Via Crucis. Possiblement fos el jesuïta José Mach (Barcelona, 1810 – Saragossa, 1885).

Als 4 de fabre del añ … al pare Mach Sr Misihonista purta las Estasihons del dia cru… [Via crucis ?] 

  • 1856.- Visita Pastoral del Bisbe, amb Confirmació i concessió d’indulgències prèvia oració en diferents altars: Sant Crist, Verge dels Dolors, Verge de Roser

En lo añ 1856 bingue lo Bisba a confirmá per aquet sircuyt y lo dia 24 de …bre vingue en Cabanas a cunfirmá y … indulgensias en barios puestos de la yglesia: a la capella del Sn Cristu … 80 dias de indulgensias dien hun crech anundeu [un Credo] y altras 80 dien hun achte de contrisió y altras 80 dien als actas de fe y per cada salba regina a Maria Santisima dels Dulos [Salve a la Verge dels Dolors] altras 80 cualsebol altras horasions se han de alfari [oferir] a la yntencio del Sumo Pontifise o dir Estirpasio y destruchsiho de totas las arelgia [heretgies] y exaltasio y aumen de nostra Santa fe Catolica Rumana; y a Maria Sma del Ruse [Roser] resanli al Rusari per cada abe maria [Ave Maria] se guañ 80 dias de indulgensias y lu matex per cada abe maria ques diga sola.

  • 1875.- El nou jubileu, va començar el 14 de novembre.

En ohbra [octubre] de 1875 vingue hun privilegi del Papa per guañar al gibuleu y anaquest pobla de Cabanas se comensaren funsihons al dia 14 de 9bra [novembre] que en cada parroquia las feyan cum lus y daba la gana anals parrucus: ditas funsions eran fer a misa del hofisi fer 3 prufasons surtir y entrar de la iglesia que feya 4 visitas a la iglesia dien cada visita 6 pare nostras 4 diumenjas saguits.

  • 1887.- El dilluns de Pasqua es convoca una reunió de creients de la comarca, a la Mare de Déu del Camp, de Garriguella on s’hi van aplegar unes 20.000 persones. Els predicadors van aprofitar per carregar contra la francmaçoneria, acusant-los de ser els causants de la fil·loxera i altres plagues dels camps.

cronica Pere Serra

Aqui se trubara que al dilluns de Pascua del añ 1887 se feu huna gran rehunió de gen catolics en la Mara de Deu del Cam [Camp] en Garriguella al parrocos de estas poblasions moltes poblasions de aquest cantó rehuniren la gen religiosa als que pusqueren y anaren en prufaso en dit puesto alli digeren feien gran flotiss [flotó-grup] al mitg del cam y 2 sacerdots predicaren dividits perque la gen o pugessin mallo [millor] sentir despresian [despreciant] als blasfemus y flamasons [francmasons] dien queran causa de la filuxera y altres gams: cunteu la gran gen quey abia entra las quey anaban a mira y escultá. 

Vegeu: Antico i Compta, Salvador. Una història inèdita de Garriguella
AIEE, 13 (1978) pàg. 204-205

Epidèmies

Aquy se trubará la trusitat de la pesta del añ 1854 que cumensa als primer de Agost a descubrirse en Barselona y vingue que feya orror que la major part de la gen agueren de desavitá. Esta pesta era hanumenada Colera Morbo y se escampa per la bora marina que feia trusitats [atrocitats]: Girona poca cosa a Figueras hun prinsipi y al pobla de Verjas [Verges] tabe agueren de desavita [deshabitar] y fer barracas per los cams a Fransa se deya que era tot empastad y en totas las parts de España entra hunas bandas y altras.

  • 1871.- Epidèmia de pigota (verola). Com a conseqüència de la malaltia, Pere Serra va perdre la seva esposa i els seus cunyats i al poble van morir 10 adults i uns quants infants. A mes d’octubre es va fer una novena Sant Sebastià, protector contra la pesta i les epidèmies.

Aqui se trubara que de 1871 la pigota feu mol de dañ en est pobla prinsipalmen anals meus ynteresats. Matdalena Mallol esposa de jo Pera Serra muri al dia 9 de mars y tambe se li barreja hun flux de sanch en edats de 47 añs y muri ab tots als sagramens. Mun cuñat Pera Trebol muri tambe de la pigota al dia 19 de mars matex en edat de 47 añs. El dia 27 del matex mars muri la seba esposa y cuñada meba Maria Mallol tambe de la pigota en edat de 41 añ y esta pigota dura fins al mes de ochtubre que se feu huna Nubena anal Glorios Sn Sebastiá y se desaparague la pigota y total muriren 10 cosus 7 homas y 3 donas y alguns albats y alguns la pesaren sens muri.

cronica Pere Serra

Dades d’interès històric

  • 1846.- Morí el Papa Gregori XVI i va ser nomenat Pius IX

En lo añ 1846 muri al Sumo Pontifise Gregori setze y entra Pio Nono y en 18 de abril …

  • 1852.- Canvi de moneda. Es retira la xavalla catalana.

En lo anñ 1852 al gubern determina de cambiá part de las monedas que feren entregá las pesas de 3 de 4 y de 6 cuartos y ne entregaren de 2 y de 1 y suchsey en los dias 22 23 y 24 de octubre y per tot lo dia 4 de novembre las Justisias ho abian de aber entregat en al gubern y no cambiaban mes que 4 durus per bahi.

Vegeu: El exceso de calderilla catalana (1837-1848)

  • 1838.- Invenció del telègraf

Aqui se trubará que sea ynventada maquina anumenada telegraf per saber las nutisias ab molta brevedat de una part de Realma al altra que … fils ferrus y existex dels hultims de 18[38]

cronica Pere Serra

  • 1863.- Entra en vigor la llei hipotecària de 8 de febrer de 1861, considerada la llei fundacional hipotecària

Aqui se trubara que la lley nova o Nou Registra de ypotecas se cumensa al prinsipi del añ de 1863

  • 1873.- Es constata que durant algun temps moltes parròquies es van quedar sense capellà. Arran de l’entrada en vigor de la Llei provisional 2/1870, de 17 de juny del Registre Civil, s’havia decretat l’obligació del matrimoni civil i el 1873 va ser la primera vegada que a Cabanes un casament no va ser segons el ritus religiós.

aqui se trubara que en 7bra de 1870 vingue hordra [ordre] del Gubern que cualsebols que de vulguesin casá per aser ben cazats abian de selebrar al matrimoni ab al Jutja de Pau de las publasions y lo matex era al batejá y si tenian boluntad ab al capellans era boluntari y axis se fa ab tots dos al 26 de juliol de 1873 fou al primer dia que se selebra matrimoni ab al jutja y no ab al capella que foren Pera Pi y Giral y Maria Fon y Matas per falta de capellans que en moltas parroquias lus abian presus ho se abian apartad y axis es que estiguerem algunas festas sensa misa per falta de capellá.

  • 1873.- Augmenta el preu dels segells

En lo añ de 1873 al Gubern va aumenta tot espesia de sellus de tersera part

  • 1878.- Mort el Papa Pius IX i entra Lleó XIII

Mes atras se es dit que en lo añ 1846 entra al Papa Pio Nono y a regenta asta al mes de fabre de 1878 perque ba muri Y en est matex mes es entrat per Papa Llehon tretze.


by 1 comentari

Fil·loxera

La fil·loxera és un petit pugó que s’alimenta de la sàvia dels ceps assecant-los i matant-los. Aquest insecte va arribar a França procedent d’Amèrica i va devastar, en pocs anys, les vinyes d’aquell país. Com a conseqüència, el preu del vi català van pujar espectacularment, la vinya donava
grans beneficis. Entre el 1865 i el 1879 la vinya a Catalunya passà el moment més brillant de la seva història, però aquest darrer any la fil·loxera va entrar per l’Empordà i la plaga es propagà de Nord a Sud. A finals de segle XIX ja s’havia escampat la misèria per totes les comarques vitícoles del nostre país.

La plaga de la fil·loxera, apareix per primera vegada a Catalunya en una vinya de Rabós d’Empordà, l’any 1879. Cabanes, que es dedicava especialment al cultiu de cereals i oliveres, era la trentena productora de vi de la comarca, però l’arribada de la plaga també la va afectar.

Pere Serra i Prim a la seva crònica ens diu que el 1884 ja feia tres anys que la fil·loxera havia envaït les vinyes i el 1885 la plaga havia tirat endavant i les havia acabat de matar.

fil·loxera

Añ 1884 …  en primes de agost a pasat hun mal ayra que a gamats als seps las fullas lus ab caygut y als rims no an pugut madurá y molmes per parts fundals y viñas sorr… Depues de la filusera que 3 añs a qens rudea moltas viñas estan perdudas y moltas eson a clapadas als seps que ho resistexen tenian bastans raims pero las grans humitads de agost y 7bre debuliren en tanta manera als Rayms que se aparegueren en poca cosa pochs y dulens no foren agradablas anals cumpradors perque no eran de cunfiansa solamens no se feren preus
Añ de 1885 la filuxera a tirat aban per acabarlas de matá y tabe al gam del desfulla. 

Com a detall anecdòtic, Pere Serra també ens explica que el dilluns de Pasqua de 1887 es va convocar una reunió de creients de la comarca, a la Mare de Déu del Camp, de Garriguella on s’hi van aplegar unes 20.000 persones. Els predicadors van aprofitar per carregar contra la francmaçoneria, acusant-los de ser els causants de la fil·loxera i altres plagues dels camps.

Aqui se trubara que al dilluns de Pascua del añ 1887 se feu huna gran rehunió de gen catolics en la Mara de Deu del Cam [Camp] en Garriguella al parrocos de estas poblasions moltes poblasions de aquest cantó rehuniren la gen religiosa als que pusqueren y anaren en prufaso en dit puesto alli digeren feien gran flotiss [flotó-grup] al mitg del cam y 2 sacerdots predicaren dividits perque la gen o pugessin mallo [millor] sentir despresian [despreciant] als blasfemus y flamasons [francmasons] dien queran causa de la filuxera y altres gams: cunteu la gran gen quey abia entra las quey anaban a mira y escultá. 

El diari La Nueva Lucha del 6 d’abril de 1887, va publicar la invitació a l’acte: … para el dia 11 de Abril están invitados á ir en romeria á la Mare de Deu del Camp de Garriguella todos los católicos del Ampurdan… El Sr. Obispo de esta diócesis, ha concedido 40 dias de indulgencia por cada acto piadoso que los peregrinos practiquen devotamente en la romeria….

Bibliografia:


by Deixa un comentari

Factura de “l’armero” (1842)

Factura de l'armeroDetall de la factura que va presentar l’armero al Comú de Cabanes, el dia 28 de desembre de 1842.

El document es troba a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

L’armero, anomenat Marcos, detalla les feines que ha portat a terme al llarg de l’any . Pel que es dedueix de la factura, les seves tasques no es limitaven a reparar les armes, sinó que també era l’encarregat d’afinar les peses i mesures i dels temes de serralleria.

En aquells moments, l’ús del castellà ja era obligatori en tots els documents oficials però, tal com es pot veure en la transcripció, la llengua materna de l’armero era el català i tenia algunes dificultats per traduir els conceptes al castellà.

Transcripció de la factura:

Cuenta de lo que sea etcho para el Comun de Cabanas por orden del Señor M.Y.A. en todo el año de 1842.

Primero por afinar los pesos y Mesuras y Balanzas bale 4
Ydem por hacer un peso de dos unsas uno de unsa uno de media uno de quarto balen los cuatro 5
Ydem hacer una serradura con su llave y su serrogo para la carniseria bale 24

La recomposision que sea etcho de las Armas que sean arreglado en ditcho año.

Pmo Jayme Castañé hacer la nues y su palillo bale 6
Ydem Jose Bofill harreglar los puntos bale 2
Ydem Juan Costa recomponer el Rastillo bale 2
Ydem Migel Arnall hacer el tornillo de la recanbra y la pieza de lauton bale 3
Ydem Jose Trebul poner el punto en el cañon bale 2
Ydem Luys Conill hacer el tornillo de la muelle del rastrillo y la muelle del rastrillo bale 5
Ydem Recomponer el sacabalas que estaba roto de las ruescas bale 2

Suma total … 55

Figueras a 2 de diciembre de 1842
Marcos lo Armero


by 3 comentaris

Guerres carlines

Vegeu també:

El moviment carlista es va iniciar el 31 de desembre de 1832, quan el rei Ferran VII va derogar la llei sàlica per permetre a la seva filla Isabel heretar la corona en detriment del seu germà Carles.

A la mort de Ferran VII, el 1833, els insurrectes carlistes van proclamar rei al príncep Carles Maria Isidre i van confiar-li la defensa de l’absolutisme i la societat tradicional. D’aquesta manera esclatava una guerra civil, un conflicte que, més enllà de la lluita dinàstica, suposava la lluita entre la pervivència de l’absolutisme extremadament reaccionari i la implantació d’una monarquia constitucional que permetés la introducció del liberalisme moderat a Espanya.

Per tant, l’expressió guerres carlines o “carlinades”  és emprada per referir-se a les tres guerres civils espanyoles del segle XIX entre els carlistes (absolutistes), partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d’Isabel II d’Espanya.

  • Primera Guerra Carlina (1833-1840) Durant els primers anys, les partides carlines van ser poc importants a Catalunya. A partir de 1935, els carlins catalans es van organitzar i controlaren bona part del territori de l’interior i de muntanya: el Solsonès, el Bergadà, el Lluçanès, el Ripollès, bona part de la Garrotxa i la zona dels Ports i Tortosa. La militància carlina estava formada per pagesos, petits propietaris rurals, masovers, el clergat rural i la petita noblesa. Per contra els liberals eren membres de la burgesia i l’incipient proletariat. Les grans viles i ciutats industrials i les comarques litorals i de la plana eren afins als liberals. També Olot i Ripoll.
  • Segona Guerra Carlina [Guerra dels matiners] (1846–1849) Va ser una guerra de guerrilles repartida en gran part del territori català, causada pel fracàs per resoldre el tema dinàstic, la gran opressió a què estava sotmesa Catalunya amb els impostos centralistes, l’obligació dels joves catalans d’haver de fer el servei militar a l’exèrcit espanyol i que tocava a un de cada cinc joves, la gran crisi del camp i de la indústria i l’aplicació de la nova constitució de 1845 i l’obligació d’incorporar els pesos i mesures castellanes. Alguns historiadors la consideren la primera revolta en defensa d’una nació oprimida i d’uns ideals davant la invasió d’un poder estranger.
  • Tercera Guerra Carlina (1872-1876) La darrera guerra carlina començà a les contrades gironines, amb l’entrada, procedent de França, de Francesc Savalls, el mes de maig de 1872

Per conèixer la seva incidència a Cabanes tenim diferents documents pendents d’analitzar:

  • Actes municipals de l’Ajuntament  (del 1856 i a partir de 1872)
  • Memòries de Pere Serra i Prim (1820-1889)
  • 1838/39.- Plec de documentació relativa a la fortificació del poble. Hi ha un llistat dels que han pagat per la fortificació, un llistat del personal necessari per les obres, llistatsdels veïns del poble que han fet jornals, comptes presentats pel dipositari i una relació dels jornals de carros. ACAE110-114-T1-456
  • 1843.- Conflicte entre Martí Albreda, de la Milícia de Peralada, i un grup de cabanencs que els van apedregar (Biblioteca-Arxiu del Castell de Peralada)
  • Llibres parroquials de Cabanes
    • Registres de casaments
    • Registres de defunció
      • 1837.- El mes 19 d’agost són morts a trets tres nois de sant Climent Sescebes. Nota de los forasteros que el dia diez y nueve de agost de mil ochocientos treinta y siete fallecieron de balas y otras heridas en el termino de esta parroquia de Cabanas del presente Obispado de Gerona. Clemente Cardoner y Balder de Sant Clemente Sasebas Narciso Forch soltero trabajador de idem Jose Cusi soltero trabajador de idem.
      • 1844.- El 18 de gener, Miquel “Xato”, soldat, fill de Sta. Coloma de Queralt, mor per un tret

Recull de premsa:

  • 1837. … ha invadido el Ampurdan por el pueblo de Llers, cometiendo en su transito tanto en Cabanas como en Viuré y otras pequeñas poblaciones las mayores crueldades y escesos , aunque no sin haber sufrido por su parte bastante pérdida. Los valientes nacionales del batallón denominado de la frontera, apenas tuvieron conocimiento de la invasión de su territorio por los asesinos, (que les cogieron de sorpresa), acudieron a las armas, y so los 60 hombres de los primeramente reunidos cometieron el arrojo de ir a atacar en el pueblo de Cabanas á toda la facción que estaba allí alli atrincherada. manteniendo el fuego por varias horas , hasta que consumidas las municiones y con pérdida de 12 de sus compañeros , se retiraron para municionarse y reforzarse, causando bastante mortandad en los malvados é intimandoles con su estremado valor y osadia. Otra partida del mismo batallón atacó a los que volvían de robar el pueblo de Viuré , consiguiendo matarles un oficial y dos facciosos, cogerles l6 fusiles, unas cuantas mantas y ropas robadas en el referido pueblo de Viuré, obligándoles a replegarse al grueso de la facción que se hallaba en Cabanas como dejo dicho…. A: Eco del comercio, 3/9/1937, pàg. 2
  • 1838.- El pueblo de Cabanas ha solicitado fortificarse y también Llers y Mediña. Con esto se cierra una rica mina a los facciosos. A: El castellano, 23/6/1838,  pàg. 3
  • 1838.- Figueras 6 de junio. El pueblo de Cabanas ha solicitado fortificarse, y con esto tendrán los facciosos un
    punto menos de donde sacar cuantiosos recursos. Llers y Mediñá van a fortificarse también. Con esto los facciosos recibiran un golpe terrible y se les va a cerrar una rica mina pues en Llers quizá han sacado más de  203 libras en poco tiempo. A: El G. Nacional, 9/06/1838, pàg. 4
  • 1843.- REVISTA DE LAS PROVINCIAS. Cataluña. Figueras, 14 de febrero – Ha sido estrañado de esta provincia por la autoridad militar un hacendado del pueblo de Cabanas, padre de un joven que viéndose preso de resultas de los excesos de noviembrc logró escaparse y emigrar al estrangero. Este estrañamiento se ha hecho sin declaracion previa de estado de sitio y por providencia gubernativa. A: El católico, 23/02/1843, pàg. 5
  • 1848.- Barcelona, 3 de agosto. Los facciosos van prosperando en Cataluña, gracias á las tropelias, multas y otras disposiciones del general Pavia. Han entrado recientemente en Castellón de Ampurias en número de 200 infantes y 25 caballo», mientras otra partida no corta entraba en Cabanas, media legua de Figueras, donde encontró cenando en el mesón al destacamento de carabineros. La acción da mucho que pensar a los defensores de la libertad, y lo peor es que no se estermina con los medios que adopta el general Pavía: por el contrario va aumentándose diariamente. A: El clamor público, 8/8/1848, pàg. 3

Bibliografia:

===


by 12 comentaris

Pere Serra i Prim (abril,1820-juny,1889)

Pere Serra i Prim, pagès i cronista històric

coberta2

Vegeu:

Pere Serra i Prim
Aquy se trubarà … Llibreta de memòries d’un pagès de Cabanes.
Pere Serra i Prim (Cabanes,1820-1889).
Introducció i notes a cura d’Antònia Gimbernat i Gou
Ajuntament de Cabanes, 2022 – Presentació: 4/11/2022

memòriesFill de Pere Serra Brusés i de Caterina Prim Pagès, Pere Serra i Prim va néixer a Cabanes, el 10 d’abril de 1820.

El 23 de setembre de 1848, es va casar amb Magdalena Malloll Giralt, filla de Pere Mallol i de Francesca Giralt, de Cabanes. Pere i Magdalena van tenir cinc fills, dels quals en van sobreviure dues noies, Francesca i Caterina. Francesca es va casar amb Francesc Miró Fortià i van ser els pares d’Enric Miró i Serra.

El seu nom apareix en algunes de les actes municipals. El 25 de desembre de 1872, junt amb els altres pabordes,  signa l’acta de la reunió convocada per parlar de l’organització de la propera festa de Sant Vicenç i el 23 d’octubre de 1876, la seva firma apareix junt a la d’altres veïns convocats per tractar de la reparació dels camins i marges afectats per les avingudes de la Muga i el Llobregat.

Així descriu Pere Serra els seus orígens:

Aquy se trubaran als difuns de esta casa des de que se es furmada que es en dos matrimonis als cuatra consortes fadristerns los dos: Pere Serra y Labori y Margarida Bruses y altres dos Juan Prim y Catalina Pages y Arnall. Areu de Pere Serra y pubilla de Juan Prim furmaren hun matrimoni y jo Pere Serra y Prim fill dels dos.

i el seu matrimoni:

Matrimoni se ha cuncurdat entra jo Pere Serra y Prim y Matdalena Mallol y Giral filla tambe del pobla de Cabanas encuntranma jo Pera en edats de 28 añs y la Matdalena en edats de 24 cumplits en 11 de febrer hultims y esta funsiho fou al dia 23 de 7bra de 1848.

Pere Serra Primarbre genealògic de Pere Serra

Al llarg de la seva vida, Pere Serra i Prim va deixar constància escrita de les seves vivències, del que passava al seu entorn i del que llegia a la premsa. Les seves memòries són un valuós document per explicar les guerres carlines i la petita historia de Cabanes al llarg del segle XIX.

Document digitalitzat [ACAE111-98-T2-118] |  Fitxa

Transcripcions: Llibreta de comptes | Crònica familiar i local | Crònica històrica

Crònica local-segle XIX

Els textos, que tracten tres temàtiques ben diferenciades, es troben aplegats en dues llibretes, tamany quartilla:

  1. Llibre de comptes.- La llibreta petita, explica les collites d’olives i raïm. Consta de 24 fulls plegats, amb només quinze planes escrites, de les quals set parlen quasi exclusivament de les collites d’olives, des del 1857 al 1888 i les altres vuit descriuen les collites de raïm, des del 1843 al 1888, acabant amb una petita referència a la fil·loxera. És interessant la descripció dels fenòmens meteorològics i de les malalties que malmetien les anyades. [Any de 1884] Depues de la filusera que 3 añs a qens rudea moltas viñas estan perdudas y moltas eson a clapadas … … Añ de 1885 la filuxera a tirat aban per acabarlas de matá y tabe al gam del desfulla…
  2. La llibreta gran, formada per 32 fulls plegats, descriu vivències de l’autor. El text es pot llegir pel davant i pel darrera.
    • Crònica local i familiar: Començant per davant, hi ha trenta cinc planes dedicades a explicar temes familiars: naixements, defuncions, compres, despeses d’obres … però també anècdotes i fets del poble: construcció del campanar i altres obres que es feien a l’església, conflictes entre el poble i algun capellà, epidèmies, etc … Les entrades no segueixen un ordre cronològic, cosa que fa pensar que Pere Serra escrivia el seu diari tot intercalant records del que havia viscut des del seu naixement, el 1820, fins al 1888, poc abans de la seva defunció. La nota sobre la seva mort  i les tres últimes planes estan escrites pel seu gendre, Francesc Miró y Fortià.  Vegeu: Crònica local-segle XIX
    • Crònica històrica.- Girant la llibreta i començant per l’altre costat, trobem vuitanta set planes dedicades bàsicament a les guerres carlines, incidint especialment en els aspectes que afectaven a Cabanes i al seu entorn, però sense oblidar fets ocorreguts a Navarra o Madrid. També explica la guerra de l’Àfrica i altres fets polítics. La crònica comença amb aquestes paraules: Aqui se trubara la relació de la Guerra dels Carlins cumensan lo hañ 1838 los carlins se alsaren o lebantaren serca el añ 1830: Carlins … faburitos de Carlos 3r y contra al gubern actual y S.M. Maria Cristina Mare de S.M. Isabel 2a … cum a Viuda de Fernandu 7º presida Reyna: en tal añ 38 furtificaren aquest pobla de Cabanas y altras de est ruedo …

Notes:

  • El relat es pot considerar una crònica del seu temps, basada en el que veia, el que li explicaven i el que llegia a la premsa, poques vegades expresa opinions o valoracions personals.
  • La major part de les entrades del diari comencen amb l’expressió: Aqui se trubaran …

Recull de premsa:


by 2 comentaris

Guerra de Cuba (1868-1898)

L’expressió Guerra de Cuba fa referència al conflicte que, a la segona meitat del segle XIX, va enfrontar Espanya amb els independentistes cubans. Es va dividir en quatre fases:

  1. Guerra dels Deu anys o Guerra Gran, o Guerra del 68 (1868-1878)
  2. Guerra Chiquita (1879-1880)
  3. Guerra d’Indepèndencia de Cuba o Guerra del 95 (1895-1898)
  4. Guerra hispano-americana o Desastre del 98 (1898)

1.- Guerra Gran (1868-1878)Josep Clos Sot

En aquesta guerra hi participà Josep Clos i Sot (Peralada, 1841-Cabanes, 1893)

3.- Guerra d’Independència de Cuba (1895-1898)

Amb el tractat de pau de París (10 de desembre de 1898) signat entre Espanya i els EE.UU. s’acabava la guerra de la independència de Cuba que havia començat el 1868 i, amb aquella illa i la de Santo Domingo, es perdien les últimes possessions de l’imperi espanyol a Amèrica.

A banda del que va suposar aquella derrota per al nostre país, la guerra va tenir greus repercusions per a molts joves, que van haver de deixar la seva feina i la seva família per anar a lluitar a Cuba. Molts hi van perdre la vida, altres la salut i els qui van tenir més sort hi van deixar la joventut.

Cabanes també va aportar soldats a Cuba. Fins ara en tenim quatre de documentats:

  • D. Enric Miró, de Cabanes, “soldado del batallón de Bailén, núm. 24”
  • D. Isidre Llanet, de Cabanes, “soldado del batallón de Bailén, núm. 24”
  • D. Joan Monegal, de Cabanes, “cabo del batallón de Llerena, núm. 11”
  • Josep i Miquel Duch i Hubach, de Cabanes. Batalló d’Ordre Públic de l’Havana
  • Possiblement també van ser a Cuba: Pere Escapa (Cabanes, 1873) i Martí Vilanova

Més informació de la Guerra de Cuba

Relació de soldats que van tornar de Cuba

(*)
Isidre Llanet Ribas, fill de Vicenç Llanet, de Cabanes i de Maria Ribas, de Riumors, va néixer a Riumors el 1876, però de jove ja vivia a Cabanes. El 1901, es va casar amb Caterina Batllori Borrell, de Cabanes i el 1907 amb Caterina Iglesias Armengol, de Pontós.

(**)

Joan Monegal era germà de Josep Monegal Ramis. Joan va ser condecorat amb la Creu de plata, amb distintiu vermell. A: Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, 268, 27/11/1896

(***)

Josep i Miquel Duch i Hubach, fills d’Isaac Duch i Teresa Hubach, de Cabanes. Els dos van estar allistats al “batallón de Orden Publico de La Habana”. Van ser repatriats entre el 4 i el 10 de desembre de 1898. A: El Ampurdanés, 11/12/1898

  • Josep, havia nascut el 18 de setembre de 1871. El 1899, es va casar amb Llúcia Miró Pagès, també de Cabanes.
  • Miquel, havia nascut el 6 de juny de 1874. El 1904, vivia a Vilabertran i es va casar amb Maria Oliveda Ros, d’aquesta població.


by 2 comentaris

Enric Miró Serra (1875-1960)

Enric Miró Serra, combatent a la Guerra de Cuba


Enric Miró SerraUn estudi revela que un total de 746 gironins van morir en la Guerra de la Independència de Cuba. A: Portal gironí d’història i genealogia

.. A Cuba, a banda dels militars professionals i els grups de militars exaltats, hi anaven els que no tenien 1.500 pessetes per pagar-se la “redempció en metàl·lic” que eximia del servei militar, és a dir, els pobres …

… Precisament enguany (1998) s’ha complert el centenari d’un establiment comercial de Figueres: la pastisseria La Cubana, Narcís Jucgla i Mercader, el seu fundador, va escollir aquest nom en homenatge als seus companys que no van poder aplegar els diners de la “quota”… A: Efectes de la crisi de 1898 a Girona. Revista de Girona, 190 (1998)

El soldat de quota també s’havia de pagar el vestuari, que era de llana, a diferència del que usaven els restants soldats. A: Mirambell i Belloc, Enric. Els soldats de quota. A: Diari de Girona, 27 de febrer de 2011

L’Enric Miró no va ser l’únic cabanenc que va patir l’experiència de la guerra de Cuba, però d’ell en coneixem la història gràcies a la seva família que n’ha conservat l’expedient militar. La seva lectura combinada amb els diferents articles que ens expliquen el desenvolupament de la guerra i el seu cost humà, ens permet reviure les experiències viscudes per l’Enric durant els 3 anys llargs que va estar fent de “soldat” a la “Guerra de Cuba”. Afortunament, ell va ser un dels combatents que va poder tornar de Cuba, casar-se i formar una família.

Enric Miró va néixer a Cabanes el 24 de juliol de 1875, era fill de Francesc Miró Fortià i de Francesca Serra Mallol.

Arbre genealògic d’Enric Miró Serra

El 1894, va ser allistat com a soldat i no va tenir la llicència absoluta fins l’1 de juliol de 1904. El 9 de gener d’aquest mateix any s’havia casat amb Joaquima Gratacós Terrats, de Cabanes, filla de Joan Gratacós i Maria Terrats. En el moment del casament ell tenia 28 anys i ella 23.

llicència militar

L’expedient militar ens dóna fe de les seves vivències a Cuba, entre el 7 de desembre de 1895 i el 3 de febrer de 1899.

Mapa de la Guerra de Cuba

  • 1894.- Entra en caixa, el 8 de desembre
  • 1895.- D’acord amb la quota assenyalada a la zona, el 17 de febrer és declarat excedent i l’1 de març passa al dipòsit de la zona, on roman fins el 14 de maig. El 5 de juliol passa al Regiment d’infanteria de Bailén i el 10 d’agost, s’incorpora a la plaça de Logroño. En aquesta mateixa data se li reclama una “gratificació” de 40 pessetes, import del vestuari. El 24 d’agost, passa a Santander amb el seu batalló. Al sorteig celebrat el 18 d’octubre li correspon formar part del 1r batalló destinat a Cuba. El 27 d’octubre surt cap a Logroño per tornar a Santader el 20 de novembre. Dos dies més tard embarcava al vapor “Montevideo“, per arribar a La Havana el 7 de desembre. L’endemà van anar amb ferrocarril a Batabano, des d’on va embarcar al vapor “Josefita” amb el qual va arribar a Cienfuegos el dia 9 i el 10 sortia direcció Cruces. El 14 de desembre, ja es va trobar al mig del combat de “Maltiempo”.

vapor montevideoVapor Montevideo

  • 1896.- El 24 de gener marxava amb tren cap a La Havana, on va arribar dos dies més tard i el 17 embarcava al vapor “Triton” per arribar a Bahia Honda, el dia 28. Entre el 19 de gener i l’1 de febrer va participar en operacions militars, mantenint tirotejos amb l’enemic. El 24 de març es trobava defensant el poble de Bahia Honda, el 13 d’abril combatia a Punta Piedra, el 16 a Caballerías i Ingenio Redención. El 26 d’abril se li reclamen 3 pesos per la diferència del primer vestuari. El 3 de juny embarca direcció La Havana, baixant a Regla l’endemà. El dia 6 va sortir en tren cap  a Juan de las Heras on va participar en diferents operacions bèl·liques. El 30 de setembre es va incorporar a la Companyia de la Columna del Tenerife, amb la qual es va desplaçar a Cienfuegos, Batabano, Ricón, Regla, Bramales i Ingenio Manolita. El 27 de novembre va ingressar a l’Hospital Militar de Regla, on va acabar l’any.
  • 1897.- De l’hospital va anar a passar la convalescència a Nueva Gerona i després al dipòsit de tractaments de Bahia Honda on va romandre dins el 4 març. Llavors passà al dipòsit de La Havana per incorporar-se al Batalló de Cruces fins el 7 d’agost que va ingressar a convalescents de Santa Clara.
  • 1898.- Després de 2 trasllats, a primers d’any es trobava al mig de les operacions de Sierra Alta i Valle Trinidad. El 19 de febrer estava a Canamacor i el 21, 22 i 13 de juny participava en la defensa de Puerto Casilda, bombardejat per l’esquadra americana. Així continuà fins el 31 d’agost que va arribar a Trinidad amb el seu batalló. El 25 d’octubre de 1898, va rebre la Cruz de Plata, per les operacions portades a terme del 23 al 27, de l’any anterior, a la zona de Trinidad. El 3 de desembre va embarcar al vapor “Josefita” per anar de Casilda a Cienfuegos, on va residir fins a final d’any.
  • 1899.- El 3 de febrer va sortir de Cienfuegos amb el vapor Munchen per arribar a Barcelona el 20 del mateix mes. El seu nom apareix al llistat de repatriats aparegut al “Diario de Gerona de avisos i noticias”, del 24 de febrer de 1899 i a l'”Ampurdanés”, del 16 de març. A Barcelona va rebre el passaport per passar la llicència trimestral a Cabanes. L’11 de juliol va ser donat d’alta al Regiment d’infanteria de Bailén i l’1 de novembre al de Navarra, en situació de primera reserva.
  • 1900-04.- Es va mantenir en situació de reserva
  • 1904.- L’1 de juliol, després de 12 anys de servei va rebre la llicència absoluta.

Font: documents cedits per Dolors Miró Puig i Maria Terrats Miró

Enric va morir a principis de l’any 1960. La notícia va aparèixer a la plana 8 del diari Ampurdan, del dia 10 de febrer de 1960, amb aquestes paraules: Durante esta última quincena han fallecido: D. José Puig Quera a la edad de 73 años, Dª María Massot a la edad de 78 años y D. Enrique Miró a la edad de 84 años Este último era el último superviviente de las campañas, de Cuba que quedaba en el pueblo. 

Relació de soldats que van tornar de Cuba

  • He aqui los nombres de los repatriados que llegaron anteayer por la tarde. Diario de Gerona de avisos y noticias, 24 de febrer de 1899. A banda de l’Enric Miró, al llistat hi apareix un altre cabanenc, Isidre Llanet.
  • Desde el dia 11 de febrero hasta el dia de hoy han llegado a esta Ciudad, siendo auxiliados por la Comisión de la Cruz Roja de este Distrito, los repatriados siguientes. El Ampurdanés, 16 de març de 1899. Hi apareixen:
    • D. Enrique Miró, de Cabanas, soldado del batallón de Bailén, núm. 24
    • D. Isidro Llanet, de Cabanas, soldado del batallón de Bailén, núm. 24. Fill de Vicenç Llanet, de Cabanes i de Maria Ribas, de Riumors, va néixer a Riumors el 1876, però de jove ja vivia a Cabanes. El 1901, es va casar amb Caterina Batllori Borrell, de Cabanes i el 1907 amb Caterina Iglesias Armengol, de Pontós.
    • D. Juan Monegal, de Cabanas, cabo del batallón de Llerena, núm. 11 (germà de Josep Monegal Ramis). Joan va ser condecorat amb la Creu de plata, amb distintiu vermell. A: Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, 268, 27/11/1896
  • Altres cabanencs que van ser a la Guerra de Cuba:
    • Josep i Miquel Duch i Hubach, fills d’Isaac Duch i Teresa Hubach, de Cabanes. Els dos van estar allistats al “batallón de Orden Publico de La Habana”. Van ser repatriats entre el 4 i el 10 de desembre de 1898. A: El Ampurdanés, 11/12/1898
      • Josep, havia nascut el 18 de setembre de 1871. El 1899, es va casar amb Llúcia Miró Pagès, també de Cabanes.
      • Miquel, havia nascut el 6 de juny de 1874. El 1904, vivia a Vilabertran i es va casar amb Maria Oliveda Ros, d’aquesta població.
    • Possiblement també van ser a Cuba: Pere Escapa (Cabanes, 1873) i Martí Vilanova

 

La Guerra de Cuba (1895-1898)

La Guerra d’independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l’última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol. La guerra es va iniciar en 1895 amb el “Crit de Baire” i va acabar amb la rendició de les tropes realistes davant l’avanç de l’Armada nord-americana el 1898.

Bibliografia: