Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


Deixa un comentari

Pubillatge

El dissabte 4 d’octubre de 2025 es va celebrar a Cabanes l’acte de proclamació dels nous hereu, pubilla i dama de l’Alt Empordà 2025, alhora que el poble recuperava la seva tradició de pubillatge.
Al llarg del matí es van realitzar els exàmens als candidats i candidates, que van respondre preguntes de cultura empordanesa i van exposar al jurat les seves motivacions per optar al càrrec.
L’acte de proclamació va tenir lloc a la tarda amb la rebuda dels hereus i pubilles d’arreu de Catalunya, després d’haver fet una petita cercavila pel poble.


Els nous representants de l’Alt Empordà
– Hereu de l’Alt Empordà 2025: Adrià Planas, hereu de Vilanova de la Muga –
– Pubilla de l’Alt Empordà 2025: Judit Oriol, pubilla de Vilatenim –
– Dama de l’Alt Empordà 2025: Marina Xaudiera, pubilla de Figueres –

Fonts: Consell Comarcal de l’Alt Empordà | Ajuntament de Cabanes. Instagram


Imatges de la diada (4 d’octubre de 2025)
L’Alt Empordà ha proclamat nous hereu, pubilla i dama comarcal. CRAE,7/10/2025

Pubilles de Cabanes

El pubillatge és una tradició que agafa com a referent nominal la figura del dret civil català present a la nostra societat des de l’edat mitjana: la figura de l’hereu (en el cas dels homes) i la pubilla (en el cas de les dones). Aquests eren els designats a rebre una herència de forma exclusiva, ja que històricament existia la necessitat d’evitar la divisió del patrimoni familiar i mantenir l’economia familiar, basada llavors en l’agricultura. Amb aquesta idea de no perdre el patrimoni apareix el pubillatge a principis del segle XX a diversos municipis de Catalunya, amb la voluntat d’escollir algú que, de forma simbòlica, hereti el patrimoni cultural immaterial d’un municipi i de Catalunya i el transmeti a altres joves, a la vegada que descobreixi el territori i diverses manifestacions de cultura popular. Font: Foment del publillatge català


Deixa un comentari

Art km0

G. Nicolás, Antonio (Granada, 1955)
Exposició “Art km 0″. Sala el Sindicat, 29 de novembre/1 de desembre de 2024

Antonio G. Nicolás neix el 1955 a Granada. Aviat va passar a Madrid i després a Suïssa, fins que el 1998 es va instal·lar a Catalunya. Des del 2020 viu a Cabanes.
Treballa tant l’escultura amb materials reciclats, com la pintura sobre llenç o paper.
Des de 1996 ha presentat el seu treball en exposicions individuals a Suïssa, Espanya, França i Itàlia. Té obres en diferents col•leccions privades i algunes públiques a Espanya, França i Suïssa.

Facebook


1 comentari

Cabanes en blanc i negre. Històries i memòries

Xavier Serra i Llobet ; Antònia Gimbernat i Gou
Cabanes en blanc i negre. Històries i memòries
Ajuntament de Cabanes, 2024

Capbussar-se en aquest recull d’imatges antigues de Cabanes es una aventura apassionant, una aventura que ens crida a caminar al costat dels cabanencs de l’època pels carrers, racons i indrets del nostre poble, alguns d’ells ja desapareguts, mentre compartim el seu dia a dia.
Aquesta proposta de viatge al passat ens fa volar la imaginació, mentre redescobrim una part de la nostra història a través d’aquells escenaris bellíssims, durs i aspres d’anys enrere.

CobertaLlibre digitalitzat

Presentació del llibre: 15 de novembre de 2024

Índex

  1. Primeres imatges. Fins a l’any 1936
  2. Guerra Civil (1936-1939)
  3. Indrets del poble
  4. L’escola
  5. El bestiar de cada casa
  6. Omplir el rebost
  7. Els cereals
  8. El vi i l’oli
  9. Anar d’aquí cap allà
  10. Botigues i establiments
  11. Cases d’abans
  12. Temps de lleure
  13. Aiguats i nevades
  14. La nostra gent
  15. Bibliografia i procedència de les fotografies

Presentació
(comentaris d’algunes fotos)

Premsa i xarxes socials


Deixa un comentari

Art amb sorra

Catalina Hortal i Gimbernat (Cabanes,1947)

Fa temps que la Catalina dedica el seu temps lliure a l’art de crear imatges amb sorres de colors.
A l’exposició «Art amb sorra» ens dóna a conèixer una part de la seva obra, majoritàriament paisatges.


Aquesta mostra, que també és una petita guia turística, té un valor afegit. La major part de les imatges dels quadres provenen de les fotografies que la Catalina i en Rafel han anat fent en les seves sortides. Per això hi trobem escenes de Cabanes i altres indrets propers, però també imatges que han obtingut al llarg dels seus viatges per diferents països.

Què es necessita per fer quadres amb sorres de colors?
Una foto o dibuix, paper vinílic adhesiu, paper de calcar, llapis o bolígraf, tisores, cúter, sorra de diferents colors, un pinzell i un esprai de vernís fixador.


Deixa un comentari

Enric Coloma. Benvolgut absent

Exposició homenatge. Fotografies de Xavi Toral

El 13 de maig de 2023, dins els actes de la festa de Sant Isidre, Xavi Toral va presentar l’exposició “Enric Coloma. Benvolgut absent“, un recull de fotografies en blanc i negre que es van fer el 2019 i que són un homenatge a qui fou l’últim ferrer de forja del poble.

Enric Coloma Nicolau va néixer a Albons l’any 1930 i va morir a Cabanes el 18 de març de 2023, un mes abans de complir els 93 anys. De ben jove es va establir a Cabanes com a mosso i amb el temps es va fer càrrec del taller de can Ferreol, propietat del seu sogre. Tal com el descriu en Xavi Toral, l’Enric era un home molt proper, ple d’experiències i anècdotes de Cabanes i de la comarca, amb una saviesa impressionant.

Xavi Toral

Natural de Figueres i veí de Cabanes des de fa una colla d’anys, Xavi Toral porta una llarga trajectòria dins el món de la fotografia malgrat no haver-s’hi dedicat professionalment.

Recull no exhaustiu de la seva activitat:

  • 1986.- Segon premi del Concurs Fotogràfic Ciutat de Figueres
  • 1987.- Primer premi en blanc i negre d’un concurs de fotografia de les comarques gironines
  • 2014.- Guanyà el 2n premi del Concurs de Fotografia del Patrimoni Comarcal per la fotografia “Celler de Peralada”
  • 2015.- Juntament amb Yolanda Falcon i Carles Pujol va impulsar l’agència de notícies local AE Comunicació
  • 2016
  • 2017.- Participà al Poemestiu 2017 exposant una foto seva el 4 d’agost a La Vinyeta
  • 2018.- Com a president de la ONG Firefly’s for Africa impulsà un projecte per portar llum a 54 llars del poble de Kekuta Kunda gràcies als diners aportats per particulars, cooperants i amb alguna subvenció d’institucions públiques [Llum per a Kekuta Kunda. El PuntAvui, 5/11/2017]
  • 2020, 26 de juny. Presentació del llibre: L’església de Sant Pere de Figueres, un recorregut per la història i l’art, que ha estat escrit per la historiadora Anna Maria Puig i amb fotografies de Xavi Toral.
  • 2021, 14 al 24 d’octubre.- Miradas de realidad. Última parada: refugiados. Casa de la Cultura. Villena


Deixa un comentari

La Sembra de pinyons de l’any 1957

Més informació: La Sembra de pinyons

Al punt del migdia del dimecres 15 de maig de 1957, sota un sol primaveral, tot Cabanes era a la plaça per gaudir d’una nova representació de la «Sembra de pinyons».

Entre els espectadors d’aquell dia, a més dels veïns i convidats a la festa, hi havia dos personatges reconeguts:

  • – 1) El poeta, narrador i dramaturg empordanès Carles Fages de Climent (Figueras,1902-1968).
    • D’aquesta visita, en va sorgir un interessant reportatge dedicat a Cabanes: … para mi que fué este lugar el oasis elegido por la sirena y el pastor maragallianos para plantar su primera choza o «cabana»
      i a la festa de Sant Isidre: … Es la fiesta presidida por la advocación de San Isidro, y saliendo de Misa Mayor, los celadores, con luengas perchas de caña en la mano y pintorescos chalecos de fantasia, hacen hueco a la pasacalle y la «cobla» avanza al son de una irónica tonadilla: «San Isidre, Zidre, Zidre, Sant Isidre llaurador»… Dos mozos de labranza con bucólicos sombreros sobrecargados de flores extraen a San Isidro de una auténtica cabana de enramada que viene montada sobre la carreta anacrónica, y pasando bajo un arco triunfal de fresnos, introducen en el gran escenario de la plaza el buen Santo tiritando de frío

      L’article va ser publicat a la revista Canigó:
      FAGES DE CLIMENT, Carles. Primavera en el Ampurdán
      A: Canigó : revista literaria-cultural deportiva, 1 de juny de 1958, p. 5
  • – 2) El reconegut folklorista Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890-1959), acompanyat d’un fotògraf del «Archivo Histórico de la Ciudad de Barcelona».
    • Del reportatge que es va fer aquell dia, l’Associació Cultural Joan Amades té constància de disset imatges, algunes fetes des del balcó de l’Ajuntament, que ens mostren els detalls que més podien interessar a un etnògraf: la carreta ben guarnida, els diferents personatges, l’acte de la sembra, l’esmorzar amb l’obligat traguinyol de vi i la recollida dels pinyons.
      En una de les fotos hi apareix Carles Fages de Climent bevent vi del porró.
      El fotògraf encarregat del reportatge degué ser Joan Francesc Estorch (Barcelona, 1926-2007) que, durant la dècada dels cinquanta del segle passat, va participar en la creació de l’arxiu fotogràfic de Joan Amades, i va continuar la tasca dels seus parents a l’arxiu fotogràfic de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Repartiment de la Sembra de pinyons de l’any 1957
Isidre: Josep Rebarter – Rebostera: Ma Àngels Tuébols
Mossos: Josep Hubach i Josep Terrats – Nens: Blas Pijoan, Agustí Pujolar i Josep M. Cufí

El Ple municipal del dia 28 de juliol de 1957 acorda pagar 80 pessetes a Pere Pellicer, de Figueres, pel servei de taxi que va portar a terme, per la festa de Sant Isidre, al “Sr Amades historiador folkore”.


Recull de fotos cedides per l’Associació Cultural Joan Amades (data: 15/05/1957)

Díptic – 2023


3 comentaris

Secció Teatral de la “Associació Instructiva Recreativa Joventut Democràtica” (1933/37)

Vegeu també: Joventut DemocràticaSindicat AgrícolaInicis del teatre a Cabanes

Després que el 14 d’abril de 1931 es constituís la Segona República es van portar a terme un seguit d’iniciatives locals per promoure els ideals polítics i socials del nou règim. L’1 de febrer de 1932, a Cabanes, es va constituir formalment l’Associació Instructiva i Recreativa «Joventut Democràtica» amb la finalitat de fomentar la cultura i l’esbarjo. Aquesta associació, creada el 1931, es va instal·lar a la sala del municipi a l’espera de la fundació del Sindicat Agrícola que va tenir lloc el 13 de maig de 1932.

Una de les activitats que va portar a terme l’associació va ser formació d’una “Secció Teatral” de la qual en tenim notícia gràcies al llibre de comptes (1933/1937), signat pel Caixer Josep Noguer i escrit per Modest Serra.

Aquest llibre ha estat cedit a l’arxiu municipal per Pere Serra i Colomer, fill de Modest.

La primera anotació del llibre es remunta al 16 d’abril de 1933, amb el detall de les 128 ptes recaptades en la primera funció celebrada, en la qual es representaren “Gent d’ara” i “De panxa al sol”. L’últim apunt és del 20 de gener de 1937, quan es lliuren al Dipositari del Sindicat les 581,65 ptes existents a caixa. Des de la festa de Sant Isidre de 1936, la Guerra Civil no havia permès fer cap activitat, ni festiva ni teatral.

Gràcies a les anotacions comptables podem conèixer l’activitat de la Secció Teatral amb la relació d’obres representades i alguna de les festes que organitzaven, així com les despeses ocasionades per l’activitat: viatges, materials diversos, lloguer de cadires, electricitat, fusteria, altres serveis professionals, programes, decorats, lletres de gramola, llibrets, begudes pels músics, autobús pels desplaçaments, vestuari, etc.

En 3 anys, entre drames, comèdies i sainets, es van portar a terme 27 representacions teatrals diferents.

Altres activitats de la Secció Teatral de l’Associació “Joventut Democràtica” van ser:

  • Octubre de 1933.- Organització de la festa d’homenatge al nou mestre, Sr. Ramon Tamarit, amb la representació de l’obra “Maleïda guerra” i l’actuació de l’orquestra “Peps” (probablement fos l’Antiga Pep)
  • 2 de febrer de 1934.- Preparació de la festa que abans havia estat de la Candelera, amb una representació teatral i l’actuació de l’orquestrina “Mendoza”
  • Creació d’una secció infantil que actuà, per primera vegada, l’agost de 1934 amb l’obra “Les sabates de Lídia”.

Ramon Tamarit Pérez, el mestre homenatjat, va arribar a Cabanes l’any 1933 per ocupar-se de l’escola de nens i es desconeix quan va deixar la plaça.

Relació de representacions segons els apunts del llibre de comptabilitat

  • 1933
    • abril. “Gent d’ara“, comèdia en 2 actes i “De panxa al sol“, comèdia en 1 acte i en vers
    • maig. “La pols del camí“, drama en 3 actes i “L’amor vigila“, comèdia en 2 actes
    • juny. “Covardies“, comèdia en 2 actes i “Sabates noves“, joguina en un acte y en prosa
    • juliol. “Don Pau dels Consells“, assaig de comèdia en 2 actes i “Clínica de bellesa“, fantasia en 1 acte. Aquest mes es va rebre una gratificació per deixar l’escenari a uns còmics de Pont de Molins
    • agost. “Maleïda guerra“, episodi dramàtic en 3 actes
    • octubre. “Lo desheretat“, drama en 3 actes y en prosa. També es van fer dues representacions de “Maleïda guerra“, una a Colera i l’altra en homenatge al mestre Sr. Ramon Tamarit.
    • novembre. Es va deixar l’escenari per a l’actuació de la companyia “El trasatlántico de la alegría” i es va representar “Lo desheretat” a Verges
    • desembre. “Lo ferrer de tall“, drama en 3 actes i en vers
  • 1934
    • gener. “Solitud“, drama en 3 actes i “Covardies“. La premsa comarcal va publicar una crítica molt favorable de la representació “Solitud”
      • 1934.- Comarcals. De Cabanes. El passat dia 22, la Secció «Joventut Democràtica» posà en escena el drama en tres actes «Solitut» … Empordà Federal, 27/1/1934
    • febrer. “El cor del poble“, comèdia dramàtica en 3 actes. La Secció Teatral també es va fer càrrec de l’orquestrina “Mendoza” que va actuar a la festa del 2 de febrer
    • març. “La dida“, drama en 3 actes i en vers
    • maig. “El pati blau“, idil·li dramàtic en 2 actes
    • juliol. “En pólvora” (Àngel Guimerà), drama en 3 actes
    • agost. “La germaneta“, comèdia en 2 actes i “Les sabates de Lídia“, comèdia en 1 acte. Aquesta última, a càrrec de la secció infantil que actuà per primera vegada
    • octubre. “Maria Rosa” (Àngel Guimerà), drama en 3 actes i prosa
    • desembre. “El carro del vi“, quadre de costums vilatanes en 1 acte i “Com els ocells“, comèdia en 1 acte
  • 1935
  • 1936
    • gener. “La llar apagada” i la comèdia en 2 actes “Ell m’estima
    • febrer. “El fill del senyor Gold“, comèdia en 3 actes
    • maig. No es cita el nom de l’obra representada


1 comentari

Grup de Teatre 125 Volts de Cabanes

Una passejada per la seva història [Exposició]
Cabanes, 2022 – Del 22 de gener al 6 de febrer

Vegeu també: El teatre a Cabanes

Activitats:

  • Del 22 de gener al 6 de febrer: A la sala El Sindicat. Exposició del Grup de teatre 125 Volts
  • 22 de gener: A la plaça dels doctors Heras, a les 12 h. Inauguració de l’exposició
  • 28 de gener: A la sala El Sindicat, a les 20 h. Taula rodona: Vivències d’un grup de teatre amateur, amb la participació de les tres directores que ha tingut el grup: Ciel Brooijmans, Anna Sanz i Sole Santos
  • 29 de gener: A la plaça dels doctors Heras, a les 12 h. Presentació del núm. 26 de la revista Alberes, dedicada al món del teatre. Hi participarà: Àlex Hernández, alcalde de Cabanes; Eloi Falguera, dramaturg i col·laborador d’Alberes i Roser Bech, directora d’Alberes.
  • 5 de febrer: A la Sala de Ball del Local Social, a les 17,30h. Representació de l’obra “El problema” a càrrec de l’Espai Jove.
  • Projeccions a la sala El Sindicat:
    • Dissabte, 29 de gener
      • 16,30h. Les cartes d’Hèrcules Poirot || 18,30. El Florido pensil
    • Diumenge 30 de gener.
      • 11,30h. Històries d’un Arlequí
    • Dissabte, 5 de febrer
      • 11,00h. Les cartes d’Hèrcules Poirot || 12,30h. Històries d’un Arlequí
    • Diumenge 6 de febrer
      • 11,00h. El Florido pensil || 12,30h. Sense títol

Inauguració de l’exposició (22 de gener)

El Grup de Teatre de Cabanes 125 Volts repassa la seva història amb una exposició
Tramuntana TV

Detalls de l’Exposició

Una passejada per la seva història [Llibret]

Taula rodona (28 de gener)
amb la participació de les 3 directores del grup de teatre, Sole, Anna i Ciel

Presentació del núm. 26 de la Revista Alberes (29 de gener)

Hi han participat Roser Bech Padrosa, directora de la revista, el dramaturg Eloi Falguera i l’actriu llançanenca Susanna Bosch Barbosa amb la lectura d’un text de Víctor Català. Hèrcules Poirot i el seu seguici, interpretats per integrants del grup “125 Volts”, s’han encarregat de rebre el públic.

Representació teatral a càrrec de l’Espai Jove (5 de febrer)

Recull de premsa:


1 comentari

Inscripció(2): Ca l’Aguer

LLoc: Ca l’Aguer. Finestral de la casa del carrer Canal, 24
Text de la inscripció: “ IHS (o MS o NS) (AM) ANTICR …… VTR (1554?)

La inscripció, amb data de 1554 i situada a la llinda del finestral, està molt deteriorada i és difícil poder fer-ne una transcripció fiable. Tampoc sabem si la decoració que emmarca el finestral té alguna simbologia. D’aquesta època es té notícia d’un Antic Aguer, casat amb Joana, de qui no se’n coneix res i que podria ser el promotor de la casa. El que probablement seria el seu fill fou un altre Antic Aguer (Cabanes,?-1640) casat amb Montserrada Teixidor, neta d’un “honorable” de Valldevià.

Després de consultar diferents persones amb experiència dins el món de l’epigrafia, se’ns presenten diferents possibilitats que potser amb temps es podran aclarir:

_ Els primers traços del gravat representarien una invocació religiosa. Primerament, un anagrama que podria representar IHS (Jesús), o les abreviacions NS (nostra senyora), o MS (monsenyor). A continuació un símbol, creat amb dues formes entrellaçades (AM), que podria ser l’abreviatura de les expressions “Ave Maria” o “Amen”
_ La paraula ANTIC es probable que faci referència a Antic Aguer, propietari de la casa
_ Les lletres VTR tanquen un text que comença amb la lletra R …. Podrien ser una abreviatura de la paraula llatina uester (vostre). Al final de la inscripció hi hauria la data

Descripció (Generalitat de Catalunya):
De la façana destaca el finestral situat a la primera planta. Es tracta d’una finestra balconera rectangular, emmarcada per pilastres amb capitells decorades amb motius florals i, al centre, medallons amb busts sostenen un entaulament motllurat damunt del qual hi ha la llinda, coronada per un frontó triangular amb la decoració força mutilada. La llinda està gravada amb l’any 1554 i un lema il·legible degut a l’erosió de la pedra. A banda de la finestra, cal destacar el portal d’accés a l’interior, d’arc rebaixat adovellat en pedra.


Deixa un comentari

Inscripció(1): Can Carreras

LLoc: Can Carreras. Cantonada entre el carrer Canal i el carrer Tetuán
Text de la inscripció en llatí: “MINE, DEMOSTRA

L’epígraf és un fragment del salm 25 de David: Uias tuas, Domine, demonstra mihi, et semitas tuas edoce me

-?- uias tuas, Do]MINE, DEMO(n)STRA[mihi, et semitas tuas edoce -?-

que es pot traduir com a: “Senyor mostra’m els teus camins i ensenya’m els teus senders“.

Només ens ha arribat un fragment de la pedra i no podem saber si, originàriament, la cita solament contenia aquesta frase o si la inscripció incloïa altres versos o, fins i tot, la totalitat del salm. També desconeixem el seu origen, atès que tant podria ser una resta d’alguna de les dependències de l’antic castell que ocupava l’espai on ara es troba can Carreras, com un vestigi del monestir de Sant Feliu de Cadins.

Que el text sigui de caràcter religiós ens indueix a suposar que el seu emplaçament original fou un edifici eclesiàstic, un monestir, una església …, però hi ha altres coincidències que ens reforcen la seva hipotètica localització dins el monestir de Sant Feliu de Cadins:

1.- La mateixa inscripció i d’altres es troben al locutori del monestir cistercenc femení de Las Huelgas (Burgos)

2.- La inscripció també es troba encastada a la façana d’una casa de Pitillas (Navarra) situada a pocs quilòmetres del monestir cistercenc de La Oliva. Un programa de festes de la població de Pitillas (2018) parla d’origen d’aquesta casa, un palau que abans havia estat seu de la comunitat religiosa de l’ordre i hospitalitat de Roncesvalles. Tinguin el seu origen en monestir cistercenc o a la comunitat de Roncesvalles, les pedres provenen d’un edifici religiós

3.- La frase forma part del text que il·lustrava el segell papal d’Alexandre III, el mateix papa que, el 1169, va erigir en abadia el monestir que feia poc s’havia creat a Cadins