El 18 d’octubre de 1987, Cabanes va celebrar la primera festa de la vellesa, tot i que va ser al Ple municipal del 4 de maig de 1984 quan el consistori, per primera vegada, va debatre la posible organización de un día dedicado a la 3ª edad. Después de amplio debate se acuerda informarse de la forma de organizarlo y queda pendiente para una próxima sesión. La segona edició de la festa va tenir lloc l’11 de setembre de 1989.
Els primers temps l’homenatge es programava cada dos anys i a partir de l’any 2000 es va celebrar anualment.
La festa consisteix en una missa i un dinar popular que sovint acaba amb alguna actuació musical. Al final del dinar, l’Ajuntament dóna un regal a tots els jubilats empadronats al poble i un obsequi especial a la parella més gran del poble. Els últims anys les activitats comencen uns dies abans amb narració de contes als infants a càrrec d’un grup d’àvies, concerts, xerrades, etc. Algun any els nens de l’escola també han participat a la festa cantant a la missa.
32è Homenatge a la Vellesa de Cabanes (21, 22 i 23 de novembre de 2025)
Les persones més grans del poble van ser: Margarida Casadellà, de 94 anys i Jaume Serra, també de 94. Margarida va ser obsequiada amb una orquídia i una placa i Jaume amb una gorra i una bufanda. El regal de la resta de jubilats va ser un paraigua. Es podia triar entre un paraigua normal de color verd o un paraigua plegable de color negre.
31è Homenatge a la Vellesa de Cabanes (15, 16 i 17 de novembre de 2024)
Tres dies d’activitats: el divendres presentació del llibre Cabanes en blanc i negre. Històries i memòries; dissabte caminada saludable i concert d’havaneres i cremat, i el diumenge missa i dinar popular. Les persones més grans del poble, Maria de las Cabezas Sánchez de 94 anys i Jaume Serra de 93, van ser obsequiades amb una manta. La resta van rebre una estació meteorològica.
30è Homenatge a la Vellesa de Cabanes (6 i 10,11 i 12 de novembre de 2023)
Les activitats es van allargar durant quatre dies. El dilluns va tenir una sessió de gimnàstica compartida entre gent gran i la mainada de l’escola. El divendres dia 10 les farmacèutiques de Cabanes van fer una xerrada sobre l’Alzheimer, el dissabte vam gaudir del concert de les Anxovetes i el diumenge es va celebrar amb un dinar de germanor amenitzat per Elvira The Show Woman. Els regals d’aquest any van ser una espelma i un obridor. Els veïns més grans, Jaume Serra Rebarter i Maria de las Cabezas Sánchez, van ser obsequiats amb una placa.
29è Homenatge a la Vellesa de Cabanes (4,5 i 6 de novembre de 2022)
El dia 4 es va presentar el llibre “Aquy se trubarà ….“, el dissabte 5 va tenir lloc el concert “Música de cine” i el diumenge es va celebrar amb un dinar de germanor amenitzat per integrants de la Betty Orquestra. El detall d’enguany va ser una ampolla termo. Els veïns més grans, Enric Coloma i Teresa Mayà van ser obsequiats amb una placa.
28è Homenatge a la Vellesa de Cabanes (13 de novembre de 2021) Continuant amb les mesures de prevenció de la Covid19, aquest any tampoc es va poder portar a terme el dinar de germanor. La festa d’enguany es va limitar a l’homenatge a la Vellesa en el qual es va donar un obsequi a les persones més grans de Cabanes, una manta a l’Enric Coloma i un ram de flors als familiars de Teresa Mayà que no va poder assistir a l’acte. Seguidament va tenir lloc el “Concert de tardor” a càrrec de Carles Coll, al piano; Maria Geli, al contrabaix i Rosa Maria Oliveras, rapsoda.
Degut a les limitacions imposades per prevenir contagis de la Covid19, l’any 2020 no s’ha celebrat la festa d’homenatge, però s’ha mantingut l’obsequi que ha consistit en una mascareta personalitzada i una manta per a l’avi i l’avia més grans.
27è Homenatge a la Vellesa de Cabanes (17/11/2019)
La Sembra de Pinyons de Cabanes és una manifestació de teatre popular única a tot Catalunya i que ha estat representada des de finals del s. XIX. Se celebra el tercer diumenge de maig, dins la Festa Major de Sant Isidre.
Breu ressenya històrica
Els orígens de la festa de «La sembra de pinyons» es remunten a l’any 1869 en motiu de la fundació d’una Societat de Socors creada sota l’advocació de Sant Isidre. Als seus estatuts ja hi consta que tots els anys se celebrarà una funció religiosa en honor del seu patró.
L’11 de maig de 1871, el diari «El Ampurdanés» explica que: Según se nos ha dicho, la Sociedad de socorros mutuos de Cabanas, se propone celebrar el aniversario de su fundación el dia de S. Isidoro …. saldrá la histórica y alegórica carreta tirada por dos bueyes adornada con profusión de lazos y flores … dirigiéndose a la plaza en donde se trazarán varios surcos y se sembrarán piñones …
El 1882 el cronista de la publicació «La Unión» ens explica que a les vuit del matí es farà una cercavila acompanyant una carreta que repartirà pinyons als veïns i el 1893, una nota publicada a La Vanguardia ens descriu una festa semblant a l’actual: … un gayán simula arar el espacio que coge la plaza mayor del pueblo, a medida que otro, vestido de santo, va delante sembrando piñones, con gran contento de los chiquillos…». Una altra nota de La Vanguardia de l’any 1928 ens parla de la Societat «Caridad y Recreo» com a organitzadora de la festa i dóna a conèixer el repartiment dels personatges de la representació: Josep Terrats, actuant com a Sant Isidre; Teresita Planella, de rebostera i Joan Tuèbols i Joan Pellicer fent de mossos.
La primera foto que ens ha arribat la situem al 1940, amb Josep Rebarter com a Sant Isidre i Maria Serra Massot com a rebostera. El noi del pa fou Josep Serra i Miquel Massot portava el barral.
El 1942 va ser el primer any que es va tancar la plaça amb cordes i el 1950 Sant Isidre va canviar l’abric que l’havia caracteritzat per un vestit semblant a l’actual.
Antigament, la representació teatral de Sant Isidre feia referència a la vida del sant, però no tenia cap argument prefixat i el diàleg era improvisat. No va ser fins el 1960 que Josep Rebarter i Bech, sense sortir-se de la tradició, va escriure un guió i es van incorporar les figures de l’amo i l’àngel, qui recita el poema escrit per Ramon Bech.
Aquests últims anys s’ha donat un impuls a la festa incorporant-hi la participació d’un grup d’infants que aprofiten el moment de l’esmorzar per convidar els assistents a acompanyar-los amb els «isidrets».
Refranyer: Quan sant Isidre és arribat / tot el blat ja és igualat — Per sant Isidre / el blat comença a treure espiga — Per sant Isidre el melonar / ni nascut ni per sembrar — Sant Isidre, favater, / roba faves qui no en té — Sant Isidre llaurador / s’emporta la pluja’/ i porta el sol.
Degut a les restriccions causades per la Covid-19, per dues vegades s’ha canviat la programació de la festa.
L’any 2020 no es va poder celebrar cap acte al carrer i es van programar un seguit d’activitats en línia.
L’any 2021 només es programà la missa i un concert a la plaça: Terra de Monestirs, a càrrec de la cobla La Flama de Farners
Representació de la sembra de pinyons (19/5/2019) Video a càrrec de “centsetesports“
CABANES – “La sembra dels pinyons de sant Isidre de Cabanes”. Fotocòpies explicatives de la representació teatral realitzada anualment per la Festa Major de Sant Isidre, el text és escrit per Josep Rebarter Bech i inclou el poema de l’àngel escrit per Ramon Bech. Hi ha també cartel·les amb partitures. A: FONS ACAE111-98 / Col·lecció de manuscrits i documentació esparsa digital de l’ACAE. Codi: ACAE111-98-N-467. Signatura: 462
Video: Toral, Xavi. Així arrenca la festa d’aquest any, com cada any, i que molts no poden veure ja que guarden un lloc privilegiat a la plaça on es fa la representació de la sembra dels pinyons: [Facebook: video]
Fotos de la sembra de pinyons: Facebook – Revista CRAE
1882.- Fiesta. La Unión, 14/05/1882, pàg. 3. Explica que una carreta passeja pel poble repartint pinyons
1893.- La quincena agrícola. La Vanguardia, 03/06/1893, pàg. 4. Descriu la festa i diu: … un gayán simula arar el espacio que coge la plaza mayor del pueblo, a medida que otro, vestido de santo, va delante sembrando piñones, con gran contento de los chiquillos…»
1927.- Cabanas. La Vanguardia, 25/05/1927, pàg. 15. Aquest any no es va portar a terme la representació: … Por divergencias surgidas a última hora no se hizo este año la tradicional siembra de “pinyes y pinyons”, que se hacia en la plaza mayor con la cooperación de orquesta y que reunía a buen número de forasteros…
1928.- Cabanas. La Vanguardia, 22/05/1928, pàg. 31. La nota explica la festa amb aquests termes: Después del oficio se hizo en al plaza la tradicional siembra de «pinyes i pinyons», costumbre antigua, que reúne a un gran contingente de personas en la plaza, siendo uno de los actos principales del programa. El joven José Terrats representó al popular San Isidro labrador, siendo sus mozos los jóvenes Juan Tuebols y Juan Pellicer. La rebostera que sirvió el almuerzo fue la distinguida y linda señorita Teresita Planella…
1929.- Cabanas. La Vanguardia, 22/03/1929, pàg. 29. No s’esmenta la sembra de pinyons
1930.- De Cabanes. La Galeria, 12/03/1930 – De Cabanes. La Galeria, 14/05/1930, pàg. 11. El programa d’actes de la festa no fa esment a la representació de la sembra de pinyons
1932.- De Cabanes. Emporda Federal, 14/05/1932, pàg. 5. No s’esmenta la sembra de pinyons
2017.- Vilà, Cristina. El miracle de Sant Isidre Llaurador torna a la festa major de Cabanes. Empordà, 16/05/2017
2020.- Ajuntament de Cabanes. Aquesta setmana estaríem de Festa Major. Tot i això hem preparat un seguit d’activitats per seguir des de casa. En breu trobareu a la web de Cabanes tota la informació per participar a cada activitat. Us anirem avisant. Agraïm la participació de la Comissió de Sant Isidre, Potamolls, Ràdio Cabanes i l’Escola de Cabanes.
2021.- A: Mención Rebarter, Genís. Sant Isidre, a Cabanes. El teatre [dossier]. Alberes, 26, tardor-hivern, 2021, pàg. 62/63.
A Cabanes hi ha dos espais dedicats a explicar i donar a conèixer la festa de Sant Isidre i la representació de la sembra de pinyons: el “racó de Sant Isidre” i el mural dedicat a “La sembra de pinyons”.
1.- El racó de Sant Isidre
És un petit espai que es troba al c/ Espolla, just al costat de la plaça, on antigament hi havia una casa que es va enderrocar per facilitat la mobilitat entre la plaça de l’Ajuntament i la de l’Església. Amb aquest objectiu, el 25 de novembre de 1967, des de l’Ajuntament, es va proposar fer una permuta entre el camp del Balcar propietat del municipi i la casa de Josep Maurici i Dèlia Sibecas, situada al carrer Espolla, 1, just davant de can Mont. La iniciativa no va prosperar i el 26 d’abril de 1979 el Consistori va decidir llogar el camp del Balcar i deixar pendent la proposta de permuta entre el camp i la casa. El 24 d’abril de 1980, el Consistori va tornar a tractar el tema i es va acordar acceptar l’oferta de venda de la casa de Dèlia Sibecas Maurici per 400.000 pts, a pagar en dues anualitats a fin de conseguir un ensanchamiento de la calle, previa conversión en via pública. El 28 d’agost de 1980, s’acorda la compra de la casa número 1 de la calle Espolla, propiedad de Da. Delia Sibecas Maurici (madre del Sr. Alcalde-Presidente) para su conversión en vía pública que supondría el ensanchamiento de la Plazoleta de la Iglesia confluencia con la plaza del Ayuntamiento, cuyo paso resulta muy estrecho … Després que el 15 de gener de 1981 s’agraís el treball dels veïns de la plaça que van col·laborar en l’enderroc de la casa, el dia 29 s’acordà enjardinar l’espai lliure que va quedar després d’eixamplar el carrer.
Va passar temps abans no van quedar tot enllestit. No va ser fins el 6 de setembre de 1988 que el Ple municipal acordà autoritzar el Sr. Alcalde per a la firma de l’escriptura de compra a la Sra. Delia Sibeques Maurici d’un edifici al c/ Espolla, 1, segons acord del Ple de 18/08/1980.
El 2013, en aquest espai, s’hi van instal·lar uns plafons amb un seguit de fotos de la representació de la sembra de pinyons, des del 1940 fins a l’actualitat. La inauguració va tenir lloc el 17 de maig. Veient que les fotos eren d’interès per a les persones que visiten ocasionalment el poble, per la festa de Sant Isidre de 2018 l’espai es va complementar amb un plafó explicatiu.
2.- Mural dedicat a la “sembra de pinyons”
Dissenyat per Fert (Jordi Comas Casanovas), es va instal·lar el 25 de maig de 2023. Es troba al carrer Canal, al costat del Local Social. Cal destacar que, entre el dia i la nit, la seva aparença canvia. A la nit hi apareixen uns textos que queden amagats durant el dia.
Local de Sant Isidre
Un dels objectius de la Comissió de Sant Isidre era tenir un espai, un «petit museu», on guardar i exposar el vestuari, materials i estris que necessiten per portar a terme la representació de la sembra de pinyons i així donar un «valor afegit» a la festa i revalorar el nostre patrimoni cultural i tradicional.
El 2107 es va decidir d’aprofitar una part del magatzem de darrera el local social per cedir-lo a la comissió. Aquest espai s’ha condicionat amb mobiliari antic restaurat per algunes persones de la comissió i amb un armari-expositor. El 19 de maig de 2018 es va presentar al poble en una jornada de portes obertes.
1961 – Sant Isidre: Pere Mención – Rebostera: Teresita Olivet – Amo: Josep Marcè – Àngel: Joaquim Pey – Mossos: Ramon Prunella i Isidre Olivet – Nens: Vicenç Cusí i Joan Marcè – Organització i direcció: Companyia local d’aficionats
1962 – Sant Isidre: Pere Mención – Rebostera: Teresita Olivet – Amo: Josep Marcé – Àngel: Joaquim Pey – Mossos: Ramon Prunella, Isidre Olivet i Josep M. Cufí – Nens: Vicenç Cusí i Joan Marcè – Organització i direcció: Companyia local d’aficionats – Orquestra: La principal de Tortellà
1963 – Sant Isidre: Pere Mención – Rebostera: Joaquima Rebarter – Amo: Josep Marcé – Àngel: Joaquim Pey – Mossos: Ramon Prunella, Isidre Olivet i Joaquim Santiago – Nens: Vicenç Cusí i Joan Marcè – Organització i direcció: Agrupació teatral – Orquestra: Mediterránia de Gerona
1964 – Sant Isidre: Miquel Pijoan – Rebostera: Dolors Mayà – Amo: Jaume Puig – Àngel: Joaquim Pey – Mossos: Josep Duch i Blas Pijoan – Nens: Tomàs Gardell i Joan Marcè
1965 – Sant Isidre: Miquel Pijoan – Rebostera: Carme Badet – Amo: Jaume Puig – Àngel: Joaquim Pey – Mossos: Josep Duch i Blas Pijoan – Nens: Conrad Cortada i Jaume Puig
1966 – Sant Isidre: Blas Pijoan – Rebostera: Maria Prim – Amo: Josep Teixidor – Àngel: Pere Coloma – Mossos: Jordi Heras i Jaume Campdelacreu – Nens: Xavier Clos i Dídac Lloveras
1967 – Sant Isidre: Blas Pijoan – Rebostera: Maria Prim – Amo: Josep Teixidor – Àngel: Pere Coloma – Mossos: Jordi Heras i Jaume Campdelacreu – Nens: Xavier Clos i Dídac Lloveras
1968 – Sant Isidre: Blas Pijoan – Rebostera: Paquita Pey – Amo: Joaquim Pey – Àngel:? – Mossos: Jordi Heras i Jaume Campdelacreu – Nens: Xavier Clos i Dídac Lloveras
1969 – Sant Isidre: Miquel Pijoan – Rebostera: Quimeta Viñolas
1970 – Sant Isidre: Blas Pijoan – Rebostera: Quimeta Viñolas – Nens: Xavier Clos i Dídac Lloveras
1971 – Sant Isidre: Blas Pijoan – Rebostera: Elena Moreno – Amo: Josep Teixidor – Àngel: ? – Mossos: Jordi Heras i Miquel Oliva – Nens: Josep Puig i Robert Blanch
1972 – Àngel: Margarida Girgas
1973 – Sant Isidre: Miquel Oliva – Rebostera: Ester Lloveras – Amo: Josep Teixidor – Àngel: ? – Mossos: Xavier Clos i Dídac Lloveras – Nens: Jordi Capallera i Albert Llanet
1976 – Sant Isidre: Miquel Oliva – Rebostera: Ester Lloveras – Amo: Josep Teixidor – Àngel: Ma Rosa Girgas – Mossos: Xavier Clos i Dídac Lloveras – Nen: Jordi Capallera i Josep Serra
1977 – Sant Isidre: Miquel Oliva – Rebostera: Ester Lloveras – Amo: Josep Teixidor – Àngel: Ma Rosa Girgas – Mossos: Xavier Clos i Dídac Lloveras – Nens: Jordi Capallera i Josep Serra
1978 – Sant Isidre: Josep Aguer – Rebostera: Nuri Tubau – Amo: Josep Teixidor – Àngel: Jordi Capallera – Mossos: Andreu Serra i Joan Paret – Nen del pa: Pere Ylla – Nen del barral: Genís Mención
1979 – Sant Isidre: Josep Aguer – Rebostera: Núria Tubau – Amo: Josep Teixidor – Àngel: Jordi Capallera – Mossos: Andreu Serra i Joan Paret – Nens: Pere Ylla i Genís Mención. Direcció: Pere Mención
Desfilada de carrosses de Fires de Figueres, 3r premi entre les carrosses forasteres) – Sant Isidre: Joan Paret – Rebostera: Núria Tubau – Amo: Andreu Serra – Àngel: Jordi Capallera – Mossos: Fran Cervilla i Josep Paret – Nens: Pere Ylla i Genís Mención.
1980 – Sant Isidre: Joan Paret – Rebostera: Núria Tubau – Amo: Andreu Serra – Àngel: Jordi Capallera- Mossos: Genís Aguer i Josep Paret – Orquestra: Caravana
1981 – Sant Isidre: Joan Paret – Rebostera: Anna Tubau – Amo: Josep Aguer – Àngel: Elisabet Salleras – Mossos: Robert Blanch i Josep Paret – Nens: Genís Mencion – Joan González – Orquestra: Caravana
1982 – Sant Isidre: Robert Blanch – Rebostera: Blanca Blanch – Amo: Pere Salleras – Àngel: Maria Terrats – Mossos: Josep Serra i Albert Llanet – Nens: Carles Llanet i Jordi Simon – Orquestra: Marina
1983 – Sant Isidre: Pere Salleras – Rebostera: Anna Serra – Amo: Josep Heras – Àngel: Cristina Simón – Mossos: Albert Llanet i Genís Mención – Nens: Jaume Ylla i Jordi Soler – Direcció: Pere Mención – Orquestra: La Selvatana
1984 – Sant Isidre: Pere Salleras – Rebostera: Cati Aguer – Amo: Josep Aguer – Àngel: Maria Terrats – Mossos: Jordi Capallera i Genís Mención – Mainada: Susanna Pujolar i Carles Llanet – Direcció: Pere Mención – Orquestra: La principal de Llagostera
1985 – Sant Isidre: Joan Paret – Rebostera: Cati Aguer – Amo: Pere Salleras – Àngel: Marisol Capallera – Mossos: Josep Paret i Josep Serra – Mainada: Susanna Pujolar i Carles Llanet – Orquestra: Girona
1986 – Sant Isidre: Joan Paret – Rebostera: Maria Terrats – Amo: Pere Salleras – Àngel: Marisol Capallera – Mossos: Josep Paret i Jordi Capallera – Mainada: Ester Duch i Àlex Hernández – Orquestra: Amoga
1987 – Sant Isidre: Genís Mención – Rebostera: Ma. Teresa Aguer – Amo: Josep Aguer – Àngel: Marisol Capallera – Mossos: Joan Pellicer i Joaquim Coloma – Nens: Joan Ylla i Lluís Pijoan – Direcció: Pere Mención – Orquestra: Principal de Cassà de la Selva
1988 – Sant Isidre: Miquel Pijoan – Rebostera: Dolors Ferrusola – Amo: Joan Bech – Àngel: Ma Elena Puig – Mossos: Robert Blanch i Pere Salleras – Mainada: Mireia Poch i Gerard Llanet – Direcció: Pere Mención – Orquestra: Selvamar
1989 – Sant Isidre: Pere Salleras – Rebostera: Lourdes Serra – Amo: Joan Bech- Àngel: Teresa Pujolar – Mossos: Joan Pellicer i Robert Blanch – Mainada: Mireia Poch i Gerard Llanet – Direcció: Pere Mención – Orquestra: Selvamar
1990 – Sant Isidre: Pere Salleras – Rebostera: Anabel Arranz – Amo: Josep Aguer – Àngel: Ramona Heras – Mossos: Jordi Capallera i Genís Aguer – Mainada: Natàlia Llanet i Robert Sánchez
1991 – Sant Isidre: Joan Paret – Rebostera: Maria Terrats – Amo: Josep Aguer – Àngel: Àlex Hernández – Mossos: Jordi Simón i Pere González – Mainada: Marina Casademont i Joan Cufí – Direcció: Pere Mención – Orquestra: Selvamar
1992 – Sant Isidre: Pere Salleras – Rebostera: Cristina Simon – Amo: Josep Aguer – Àngel: Olga Santalla – Mossos: Carles Llanet i … – Mainada: Neus Aguer i Òscar Santalla
1993 – Sant Isidre: Joan Paret – Rebostera: Teresa Pujolar – Amo: Robert Blanch – Àngel: Núria Bech – Mossos: Joan Pellicer i Jordi Soler – Mainada: Sandra Campdelacreu i Xavier Montero – Direcció: Pere Mención – Orquestra: Selvamar
1994 – Sant Isidre: Joan Paret – Rebostera: Ramona Heras – Amo: Josep Aguer – Àngel: Mireia Poch – Mossos: Eliseu Oliva i Roger Torrent – Mainada: Vanessa Santalla i Eduard Rubio – Direcció: Pere Mención – Orquestra: Selvamar
1995 – Sant Isidre: Pere Salleras – Rebostera: Ma Àngels Font – Amo: Joaquim Coloma – Àngel: Sandra Sánchez – Mossos: Rafel Roura i Lluís Nierga – Mainada: Maria Aguer i Marc Aguer – Direcció: Pere Mención – Orquestra: Emporium
1996 – Sant Isidre: Joan Paret – Rebostera: Joaquima Rebarter – Amo: Joan Bech – Àngel: Marta Quintana – Mossos: Agustí Pujolar i Josep Aguer – Mainada: Sandra Cervilla i Joaquim Olivés – Direcció: Pere Mención – Orquestra: Selvamar
1997 – Sant Isidre: Pere Salleras – Rebostera: Núria Campdelacreu – Amo: Josep Aguer – Àngel: Sara Bech – Mossos: Rafel Roura i Joaquim Coloma – Mainada: Alícia Álvarez i Marc Clos – Direcció: Pere Mención Orquestra: Selvamar
1998 – Sant Isidre: Pere Salleras Parer – Rebostera: Núria Campdelacreu Teixidor – Amo: Joaquim Coloma Brugués – Àngel: Neus Aguer Paronella Mossos: Ernest Sala Pujolar i Fran Hernández González – Mainada: Brígida López Forés i Albert Clos Madern – Direcció: Pere Mención Pelegrí – Orquestra: Selvamar
1999 – Sant Isidre: Pere Salleras Parer – Rebostera: Olga Santalla Vico – Amo: Joaquim Coloma Brugués – Àngel: Neus Aguer Paronella – Mossos: Gerard Llanet Pey i Fran Hernández González – Mainada: Carla Salleras Padern i Jonathan Cardoner Pérez – Direcció: Pere Mención Pelegrí – Orquestra: Selvamar
2000 – Sant Isidre: Pere Salleras – Rebostera: Yolanda Bayona – Amo: Ferran Alcolea – Àngel: Marta Terrón – Mossos: Fran Hernández i Ramon Bayona – Mainada: Carla Salleras i Cristian López – La UE Cabanes organitzà l’exposició «La festa de Sant Isidre a través dels anys i de les persones»
2001 – Sant Isidre: Joaquim Coloma – Rebostera: Yolanda Bayona – Amo: Ferran Alcolea – Àngel: Sara Bech – Mossos: Ramon Bayona i Jordi Palou – Mainada: Helena García i Biel Martínez – Orquestra: Selvamar
2002 – Sant Isidre: Joaquim Coloma – Rebostera: Neus Aguer – Amo: Ferran Alcolea – Àngel: Aida Cantenys – Mossos: Rafel Roura i Lluís Nierga – Mainada: Júlia Blanch i Gerard Blanch – Direcció: Pere Mención – Orquestra: Selvamar
2003 – Sant Isidre: Pere Salleras – Rebostera: Roser Bech – Amo: Joaquim Coloma – Àngel: Brígida López – Mossos: Gerard Llanet i Òscar Santalla – Mainada: Rosa Ma Mezquita – Nen del barral: Jordi Puig – Direcció: Pere Mención – Orquestra: Emporium
2004 – Sant Isidre: Pere Salleras – Rebostera: Ciel Brooijmans – Amo: Jordi Sánchez – Àngel: Carla Salleras – Mossos: Òscar Santalla i Gerard Llanet – Mainada: Victòria Comas i Cristian López – Direcció: Dolors Padrosa i Joaquim Coloma
2005 – Sant Isidre: Joaquim Coloma – Rebostera: Mireia Poch – Amo: Jordi Sánchez – Àngel: Dolça Poch – Mossos: Òscar Santalla i Gerard Llanet – Mainada: Míriam López i Octavian Bleaja – Direcció: Anna Sanz – Amo del cavall: Francesc Sánchez – Orquestra: La Genissenca
2006 – Sant Isidre: Gerard Llanet – Rebostera: Neus Aguer – Amo: Òscar Santalla – Àngel: Dolça Poch – Mossos: Sergi Montero i Manel Castellnou – Mainada: Mireia González i Arnau González – Direcció: Joaquim Coloma i Jordi Sánchez – Amo del cavall: Francesc Sánchez
2007 – Sant Isidre: Gerard Llanet – Rebostera: Neus Aguer – Amo: Jordi Sánchez – Àngel: Emma Riera Aguer – Mossos: Jordi Comas i Jhony Cardoner – Mainada: Laura Riera Aguer i Àlex Sánchez – Direcció: Joaquim Coloma – Amo del cavall: Francesc Sánchez – Orquestra: Maravella
2008 – Sant Isidre: Gerard Llanet – Rebostera: Neus Aguer – Amo: Joaquim Coloma – Àngel: Emma Riera Aguer – Mossos: Jordi Comas i Jhony Cardoner – Mainada: Laura Riera Aguer i Joan Aguer – Amo del cavall: Francesc Sánchez – Orquestra: Maravella
2009 – Sant Isidre: Gerard Llanet – Rebostera: Elisabet Serra – Amo: Òscar Santalla – Àngel: Emma Riera – Mosses: Carla Salleras i Emma Llanet – Mainada: Sara Llanet i Oriol Serra – Direcció: Joaquim Coloma – Amo del cavall: Francesc Sánchez – Orquestra: Maravella
2010 – Sant Isidre: Joaquim Coloma – Rebostera: Elisabet Salleras – Amo: ? – Àngel: Joan Aguer – Mossos: Jordi Comas i Jhony Cardoner – Mainada: Maria González i Lluc Paret – Amo del cavall: Francesc Sánchez – Orquestra Maravella
2011 – Sant Isidre: Lluís Nierga Rebostera: Geanina Morela – Amo: Marc Clos – Àngel: Mireia Costa – Mossos: Rafel Roura, Julian Alvarez i Jordi Puig – Mainada: Rita Miret i Marc Martínez
2012 – Sant Isidre: Lluís Nierga – Rebostera: Geanina Morela – Amo: Joaquim Coloma – Àngel: Mireia Costa – Mossos: Rafel Roura, Julian Alvarez i Jordi Puig – Mainada: Maria Guillamet i Jordi Ruiz – Comitiva infantil: Nerea Rojo, Joan Aguer, Alba Morollón, Lluc Paret, Rita Miret, David Pi, Aina Pujolar, Júlia Llanet, Sara Llanet, Eduard Martínez, Núria Coloma, Guillem Pérez, Marca Polonio, Hèlia Salleras – Orquestra: Osona
2013 – Sant Isidre: Lluís Nierga – Rebostera: Sara Clos – Amo: Joan Bonsoms – Àngel: Ian Fernández – Mossos: Àlex Arranz, Àlex Martínez i Joan Paret – Mainada: Alba Paret i Martí Serrano – Comitiva infantil: Ainoa Vílchez, Aina Pujolar, Rita Miret, Edu Martínez, Laura Zuita, Lluc Paret, Maria Guillamet, Núria Coloma, Àlex Sánchez, Marc Polonio, Jorge Garcia, Sara Llanet, Arnau González, Maria González, Víctor Zuita, Carla Roura, Hèlia Salleras, Joana Roura, Pep Roura, Júlia Llanet, Joan Aguer, Daroka Chacón. (S’estrenen els domassos per decorar les tanques de la plaça)
2014 – Sant Isidre: Lluís Nierga – Rebostera: Sara Clos – Mestressa: Neus Aguer – Àngel: Laura Suita – Mossos: Àlex Arranz, Àlex Martínez i Joan Bonsoms – Mainada: Nicole García i Jorge García – Comitiva infantil: Ian, Alba Paret, Darius Bruma, Eduard Martínez, Oriol Martínez, Roger Ferreres, Jordi García, Pep Roura, Martí Serrano, Gorka García, Rita Miret, Núria Coloma, Joana Roura, Ainhoa Víchez, Maria Guillamet, Carla Roura, Teddy Bleaja, Marcel Cortada, Daroka Chacón, Maria González, Aina Pujolar, Ona Sánchez – Amo del cavall: Andreu Viarné (Per primera vegada una mestressa fa el paper d’amo)
2015 – Sant Isidre: Gerard Llanet – Rebostera: Dolors Sirvent – Mestressa: Neus Aguer – Àngel: Lluc Paret – Mossos: Teddy Bleaja, Darius Bruma i Daroka Chacón – Mainada: Júlia Cortada i Aniol Bret – Comitiva infantil: Laia Polonio, Martí Serrano, Ona Sánchez, Ada Serrano, Ariana Alonso, Oriol Martínez, Gorka García, Laia Domènech, Nicole García, Roger Ferreres, Arnau Ferreres, Alba Paret, Núria Coloma, Joan Aguer, Joana Roura, Eduard Martínez, Pep Roura, Jorge García, Carla Roura, Maria Guillamet, Rita Miret, Marc Polonio, Ainhoa Sánchez, Aina Pujolar, Àlex Sánchez, Ian, Marina Mach, Marta. – Amo del cavall: Andreu Viarnés
2016 – Sant Isidre: Arnau González – Rebostera: Dolors Sirvent – Amo: Carles Vidal – Àngel: Aina Pujolar – Mossos: Teddi Marius i Daroka Chacón – Mainada: Laia Roman i Josep Guillamet – Comitiva infantil: Jorge García, Joana Roura, Núria Coloma, Nai Cuesta, Rita Miret, Eduard Martínez, Marc Polonio, Lluc Paret, Gorka Chacón, Pau Domènec, Júlia Cortada, Maria Guillamet, Laia Domènec, Laura Lara, Martina Sala, Pol Pujolar, Laia Polonio, Nicole García, Lola Soler, Ada Serrano, Ona Sánchez, Ariana Alonso, Carla Roura, Alba Paret, Oriol Martínez, Aniol Bret, Pep Roura, Pau Miret, Cristian Cuesta, Martí Serrano – Amo del cavall: Andreu Viarnés
2017 – Isidre: Arnau González – Amo: Rafel Roura – Rebostera: Maria González – Àngel: Joana Roura – Mosso i mossa: Lluc Paret i Aina Pujolar – Mainada: Joan Ylla i Alana García – Cavall: Vencedor – Comitiva infantil: Jorge García, Núria Coloma, Rita Miret, Marc Polonio, Maria Guillamet, Alba Paret, Carla Roura, Pep Roura, Pol Pujolar, Ona Sánchez, Ariana Alonso, Laura Lara, Aniol Bret, Pol Romero, Carla Torrent, Ada Serrano, Nicole García, Júlia Cortada, Noa Valenzuela, Laia Román, Laia Polonio, Pau Miret, Josep Guillamet, Lola Soler, Ènia Batlle – Cobla: Nova Blanes – Direcció escènica: Jordi Sánchez
2018 – Isidre: Bibiana Cortada Pomés – Mestressa: Laura Viarnès Mach – Rebostera:Vanesa Lemo González – Àngel: Carla Roura Castells – Mosses: Irma Ruiz Coma i Naiara Cuesta Lemo – Mainada: Laia Roura Castells i Queralt Cortada Lladó – Cavall: Vencedor – Comitiva infantil: Núria Coloma, Júlia Cortada, Ariadna Alonso, Marc Polonio, Laia Polonio, Ada Serrano, Martí Serrano, Maria Guillamet, Lola Soler, Josep Guillamet, Christian Cuesta, Marcel Cortada, Pau Miret, Laura Lara, Estel Garcia, Pol Pujolar, Regina Augé, Pep Roura Alba Paret, Nicole García, Anton Medinilla, Emma Medinilla, Oriol Martínez Aniol Bret – Direcció escènica: Jordi Sánchez – Cobla: Nova Blanes
2019 – Isidre: Pere Salleras Parer – Mestressa: Caterina Casanovas Llaona – Rebostera: Maria Prim Payró – Àngel: Pep Roura Cortada – Mossos i mossa: Gil Capallera Teixidor, Lluc Paret Aguer i Aina Pujolar Vidal – Mainada: Aitor Arranz Tarrés i Lola Soler Monczar – Siurell: Andreu Serra Rebarter – Comitiva infantil: Júlia Cortada, Biel Cortada, Ariana Alonso, Alana Garcia, Adriana Garcia, Ada Serrano, Martí Serrano, Rita Miret, Pau Miret, Alba Paret, Laia Polonio, Laia Roura, Carla Roura, Laia Roman, Carla Torrent, Adrià Torrent, Queralt Cortada, Joana Roura, Núria Coloma, Aniol Bret, Josep Guillamet, David Flores, Joan Ylla, Pol Pujolar, Regina Augé – Direcció escènica: Jordi Sánchez Crespo – Orquestra: La Nova Blanes – Cavall: Vencedor
2020 i 2021 – Degut a les restriccions de la COVID no es va fer representació
2022 – Isidre: Rafel Roura – Mestressa: Laura Viarnés – Rebostera: Carla Roura – Àngel: Júlia Cortada – Mosses i mosso: Laia Polonio, Alba Paret, Pep Roura – Mainada: Guiu Llanet i Naia LLanet – Siurell: Andreu Serra – Comitiva infantil: Regina Augé, Arnau Bret, Biel Cortada, Queralt Cortada, Adriana Garcia, Alana Garcia, Estel Garcia, Nil Grauvilardell, Josep Guillamet, Pau Miret, Georgina Oliva, David Pujol, Laia Roman, Laia Roura, Nil Trujillo, Isona Valverde, Jan Valverde, Joan Ylla – Direcció escènica: Jordi Sánchez – Orquestra: Rosaleda – Cavall: Idílico || Responsables – Comitiva infantil: Nuri Campdelacreu i Anna Cortada – Isidrets: Núria Tubau – Vestuari: Sara Ortega i Maria Rosa Batista – Decoració de la plaça: Cati Aguer i Anna Sanz- Díptic: Antònia Gimbernat – Coordinació: Maria Rosa Serra
2023 – Isidre: Gerard Llanet. Mestressa: Laura Viarnés. Rebostera: Mireia Costa – Àngel: Júlia Cortada – Mossos: Joan Ylla, Biel Cortada i Josep Guillamet – Mainada: Uri Valverde i Paula Valverde – Comitiva infantil: Aitor Arranz, Arnau Bret, Alesia Filipoi, Adriana García, Estel García, Blanca Lara, Pau Miret, David Pujol, Sandra Rodríguez, Paula Terradas, Nil Trujillo, Isona Valverde i Jan Valverde – Direcció escènica: Jordi Sánchez – Cobla-orquestra: La Principal de la Bisbal – Cavall: Azabache – Responsables – Comitiva infantil: Núria Campdelacreu i Montse Giménez – Isidrets: Núria Tubau – Vestuari: Maria Rosa Batista – Decoració de la plaça: Marissa Almar, Antoni Poch, Quimeta Viñolas i Quimet Pey – Díptic: Antònia Gimbernat – Coordinació: Maria Rosa Serra
2024 – Isidre: Albert Hernández. Amo: Gerard Llanet. Rebostera: Alana Garcia. Àngel: Paula Terradas. Mossos: Pau Miret, Diego Bantzhaff i Josep Guillamet – Mainada: Mateu López i Ivet Poch. Direcció escènica: Jordi Sánchez – Cobla-orquestra: Rosaleda. Comitiva infantil: Nayeli Bantzhaff, Lise Centenera, Andrea Ciocan, Marina Ciocan, Queralt Cortada, Tanit Gosa, Naia Llanet, Edgar Martos, María Morillas, Georgina Oliva, Paula Valverde, Uri Valverde. Responsables – Comitiva infantil: Monts Giménez – Isidrets: Anna Sanmartín – Vestuari: Sara Ortega – Decoració de la plaça: Quimeta Viñolas, Quimet Pey i Francisco Hernández – Díptic: Antònia Gimbernat – Coordinació: Núria Campdelacreu i Maria Rosa Serra
2025 – Isidre: Albert Hernández; Mestressa: Laura Viarnés; Rebostera: Júlia Cortada; Àngel: Alana Garcia; Mossos: Pau Miret, Diego Bantzhaff i Josep Guillamet; Nen del barral: Mateu López; Nena del pa: Ivet Poch; Directors escènics: Jordi Sánchez i Laura Viarnés. Comitiva infanitil: Helena Albornoz, Khristin Cornejo, Naia Llanet, Edgar Martos, Maria Morillas, Paula Valverde, Uri Valverde. Responsables – Comitiva infantil: Montse Giménez – Isidrets: Anna Sanmartín – Vestuari: Maria Rosa Lloveras i Sara Ortega – Decoració de la plaça: Quimeta Viñolas, Quimet Pey i Francisco Hernández – Díptic: Antònia Gimbernat – Coordinació: Núria Campdelacreu i Maria Rosa Serra. Orquestra: La Principal de la Bisbal
La Setmana Santa és el conjunt de celebracions que tenen lloc entre el divendres abans del Diumenge de Rams i el Diumenge de Pasqua. Actualment moltes d’aquestes tradicions només queden al record de la gent gran.
Gràcies als manuscrits de Gil Capallera, Josep Rebarter i Pere Serra Prim podem conèixer alguns detalls del que es feia aquests dies a Cabanes al llarg dels segles XIX i XX.
Gil Capallera ens explica la Quaresma dels anys 40 per a la gent del futur
L’amiga, Antònia Gimbernat, em va dir: «Gil, perquè no ens fas un resum de com era la Quaresma dels anys 40? Aviat la gent d’avui en dia i del futur no tindran constància de com se celebrava» Aquest és el resum de les seves memòries …
Dimecres de cendra
Pels anys quaranta, recordo que quan arribava la Quaresma, Mossèn Pere feia una missa per a tothom, però en especial per als nens i nenes de l’escola i al final de la missa ens posàvem en fila tant la gent gran com els petits i anàvem passant, un darrera l’altre, davant del capellà que portava una safata de plata on hi havia cendra molt neta i mentre et feia una creu al front amb la cendra deia: «pols ets i en pols et tornaràs».
Salpàs
Al cap d’uns dies el Mossèn i els escolans passaven per tots els masos del poble a fer el «salpàs» que consistia en una barreja de sal i aigua beneita que es tirava amb una cullereta a la paret de la casa, a tocar de la porta d’entrada. Després, si els amos de la casa ho volien, ho tirava a totes les corts del bestiar, per tal que tot quedés beneït. Aleshores els amos li donaven diners o ous. Després dels masos, el capellà passava per totes les cases del poble on també posava una cullereta de sal i li regalaven el mateix, cèntims o ous. De diners en recollia pocs, perquè en aquells anys, acabada la guerra, no n’hi havia gaires. Quan s’acabava el «salpàs», el capellà venia els ous que havia recollit i amb els cèntims feia caritat a la gent necessitada, que en aquella època n’hi havia molta.
Quaresma
Tots els diumenges de Quaresma, a la tarda, es feia el Via Crucis dins de l’església, amb gran assistència de gent. Els homes i nois portaven la Creu i a cada dues o tres estacions es canviava el portador.
També recordo haver sentit explicar que anys enrere, a Cabanes, es feia una processó molt important pels carrers del poble. Es portava el Sant Crist gran que hi ha a l’església, però amb la Guerra Civil es va perdre el costum.
Dijous Sant
Quan arribava el Dijous Sant, el primer que feia el mossèn era lligar les campanes perquè no podien tocar, només funcionava el rellotge. La missa era a les cinc de la tarda i a les quatre fèiem passacarrers cridant: «a missa, a missa». Quan havíem acabat la volta al poble i a les masies anàvem al davant de l’església i quan només faltava un quart tornàvem a sortir cridant: «falta un quart, falta un quart». Nosaltres fèiem de rellotge!
El Dijous Sant també es feien grups de dones i joves per fer una hora de vetlla resant al Santíssim, fins i tot s’havia fet tota la nit, i tothom complia amb el torn que li tocava.
El monument es preparava a l’altar del Roser, decorat amb flors de paper i, la Xaviera Pradel, mestra de les nenes, era l’encarregada y els torns de vetlla.
tenebrari
Divendres Sant
matraca o matajueus
Com que Jesús va expirar, el Divendres Sant totes les creus es tapaven amb una caputxa morada per representar que Jesús no es podia veure perquè estava mort i enterrat. La caputxa no es treia fins el diumenge quan Jesús ja havia ressuscitat, per això es cantaven les caramelles davant de l’església i les campanes repicaven per celebrar la Resurrecció.
Aleshores tots els nens del poble teníem uns estris que en dèiem «mata jueus». El tinc guarda’t a casa i encara funciona.
El divendres la missa o ofici de tenebres era a les onze del matí i la mainada tornava a passar pel poble i les masies, tot cridant: «a missa, a missa» i quan faltaven quinze minuts: «falta un quart, falta un quart». El Mossèn llegia un llibre en llatí, des de dalt del cor i cada deu minuts donava un cop de puny a la barana, mentrestant, a baix hi havia una altra persona que a cada cop apagava una de les espelmes. Tots esperàvem que s’apagués l’última perquè en aquell moment tota la mainada picàvem amb el «mata jueus» durant una bona estona, fins i tot hi havia gent gran que picaven els bancs de l’església. Després d’això s’acabava la funció del divendres, tot esperant la Pasqua de Resurrecció.
Pasqua de Resurrecció
Quan arribava la Setmana Santa, tots els nois grans de Cabanes s’ajuntaven i feien colles de sis o set per assajar les cançons que cantarien. A vegades eren quatre o cinc colles, i quan arribava el Dijous Sant ja començaven a anar a cantar les Caramelles, que és com es diu ara tot i que abans en dèiem Goigs. El diumenge de Pasqua, totes les colles es posaven dalt de l’altar major amb les cistelles al davant, feien molt de goig. L’església estava atapeïda de gent del poble, abans el poble de Cabanes era molt creient i els diumenges l’església era plena. Quan s’acabava la missa de Pasqua totes les colles es posaven davant de l’església i tots cantaven el seu repertori i al final, crec recordar, que tots cantaven una sardana. Tot allò era molt bonic i emocionant.
També em venen a la memòria records una mica confusos que se celebraven unes prèdiques que en deien «novenaris» i a l’any següent fèiem el «septenari», però no recordo a quins mesos se celebraven aquests actes, però si recordo que hi havia molta gent i que hi anàvem amb els meus pares i germà. Sí que recordo que a les prèdiques, que duraven una setmana, hi participaven dos capellans i que un deia una cosa i l’altre el contradeia.
Josep Rebarter ens parla de la processó i les caramelles
La processó de Setmana Santa de Cabanes tenia molta anomenada a la comarca, era una representació en la que hi participava la majoria de la gent del poble. Comptava amb vestits de tota mena, una secció de trompetes i tambors i una gran escolta de soldats romans, els centurions. Al llarg del temps tota la indumentària s’ha perdut. La processó es va deixar de fer per ordre del capellà, amb el pretext que es feien moltes imprudències i que es deien paraules que no es relacionaven amb la processó.
Pasqua: Cant dels goigs. Els components de la coral sortien a cantar, recollint ous i diners que despres es convertien en un sopar, també es cantaven les caramelles amb unes estrofes especials per Cabanes. Les que es recorden diuen així:
Quan vendrem el blat de moro a cinc duros el quartà ja no farem més rodona ni tampoc voldrem cantar.
Si els melonars de Cabanes tot l’any tinguessin melons tot el que ara ens fa falta sobraria pels caixons.
Crònica de Pere Serra i Prim
1854 o 1855.- El pare Mach, missioner, va portar les Estacions del Via Crucis. Possiblement fos el jesuïta José Mach (Barcelona, 1810 – Saragossa, 1885).
Als 4 de fabre del añ … al pare Mach Sr Misihonista purta las Estasihons del dia cru… [Via crucis ?]
1877.- El dilluns de Pasqua es convoca una reunió de creients de la comarca, a la Mare de Déu del Camp, de Garriguella on s’hi van aplegar unes 20.000 persones. Els predicadors van aprofitar per carregar contra la francmaçoneria, acusant-los de ser els causants de la fil·loxera i altres plagues dels camps.
Aqui se trubara que al dilluns de Pascua del añ 1887 se feu huna gran rehunió de gen catolics en la Mara de Deu del Cam [Camp] en Garriguella al parrocos de estas poblasions moltes poblasions de aquest cantó rehuniren la gen religiosa als que pusqueren y anaren en prufaso en dit puesto alli digeren feien gran flotiss [flotó-grup] al mitg del cam y 2 sacerdots predicaren dividits perque la gen o pugessin mallo [millor] sentir despresian [despreciant] als blasfemus y flamasons [francmasons] dien queran causa de la filuxera y altres gams: cunteu la gran gen quey abia entra las quey anaban a mira y escultá.
8 de marzo,
aniversario de la concesión parcial del voto a la mujer española por D. Miguel Primo de Rivera A: Plataforma 2003
La primera vegada que es va admetre a Espanya el sufragi femení va ser el 1924 quan les dones cap de família van ser reconegudes com a electores i elegibles. Segons l’Estatut Municipal (*), del 8 de març de 1924, aquest electorat femení s’incorporà al cens electoral amb el resultat de 1.729.793 dones sobre un cens de 6.783.629 votants.
Artículo 51. Serán electores en cada Municipio los españoles mayores de veintitrés años, y elegibles los mayores de veinticinco que figuren en el Censo electoral formado por el Centro correspondiente del Estado. Tendrán el mismo derecho de sufragio las mujeres cabeza de familia, con cuyos nombres se formará un apéndice al Censo electoral de cada Municipio. Figurarán en este apéndice las españolas mayores de veintitrés años que no estén sujetas a patria potestad, autoridad marital ni tutela, y sean vecinas, con casa abierta en algún término municipal.
Al llibre Jefatura Superior de Estadística. Renovación total del Censo Electoral ordenada por Real Decreto de 10 Abril 1924. Provincia de Gerona, Cabanes hi apareix amb un cens de 242 homes i 57 dones, dels quals se n’especifica nom i cognoms, edat, domicili, professió i si saben llegir i escriure. De les persones censades es constata que saben llegir i escriure un 87,2% dels homes i només un 38,6% de les dones
Entre els oficis hi trobem:
homes
labrador (186)
propietario (12)
albañil (3)
bracero (3)
carpintero (3)
carretero (3)
herrero (3)
pastor (3)
comercio (2)
guarnicionero o talabartero (2)
jornalero (2)
molinero (2)
secretario (2) José Pou Brusés (80 anys), vivia al carrer Canal, 1 – José Gimbernat Municoy (40 anys) vivia al carrer Castillejos, 1
Gabella: Monopoli de l’estat sobre certs productes de primera necessitat. Impost sobre la compra o la venda d’alguns articles de primera necessitat, com ara el vi, l’oli o la sal.
Taba: Plec de condicions d’un encant, d’una venda, d’un arrendament, etc.
Junta de propis i arbitris: Creada el 1760 per centralitzar la gestió municipal era l’encarregada de controlar els comptes dels arrendaments d’arbitris municipals.
Antigament no existien els establiments de venda al detall, eren les universitats o ajuntaments qui posseïen el monopoli -gabella- d’aquests serveis i els arrendaven als particulars, pel termini d’un any.
La persona que optava a la concessió havia de pagar un arbitri per oferir un servei semblant a les actuals botigues de queviures i drogueria.
Alguns documents notarials donen fe dels contractes entre la universitat de Cabanes i els particulars i ens expliquen les condicions del servei:
El 1699 es van posar a subhasta la gabella -per poder vendre oli, sardines salades, sal, bacallà durant la quaresma, aiguardent- i la fleca i taverna on es venia pa i vi, si cal haurà de fer d’hostaler i també vendre neu entre els mesos de juny a setembre.
El 1706, el contracte obliga a tenir provisions de: cotó, pebre, clavell, alls, cireres, agulles, perdigons, pólvora, tatxes, claus de ensostrar, sardines salades, sal, bacallar, oli i aiguardent.
La gabella de 1718 obliga a tenir oli, pebre, agulles, aiguardent, claus, tatxes, clavells i peix salat
Arrendament de la carnisseria (1800)
Als “Manuals” del notari Josep de Aloy Llach (1755-1801) s’hi troben molts documents relacionats amb la gabella i els arrendaments de la fleca, la taverna o la carnisseria de Cabanes i l’Aigueta
1769
Arrendament de la fleca de l’Aigueta. Foli 116
Arrendament de la Gabella. Foli 119
Arrendament de la fleca i hostal. Foli 121
Arrendament de la carnisseria. Foli 123
1770
Arrendament de la fleca i taverna. Foli 155
Arrendament de la Gabella. Foli 157
1775
Arrendament de la Gabella. Foli 120
Arrendament de la fleca i taveran. Foli 122
Arrendament de la fleca de l’Aigueta. Foli 124
Arrendament de la Gabella de l’Aigueta. Foli 126
1776
Arrendament de la carnisseria a Joan Martí. Foli 735
Arrendament de la fleca i taverna a Mariano Hortal. Foli 738
Arredament de la Gabella a Josep Llanet. Foli 741
Arrendament de la fleca de l’Aigueta a Joan Espí
Arrendament de la Gabella i taverna de l’Aigueta a Domingo Santacreu. Foli 747
1778
Arrendament de la fleca a Mariano Hortal. Foli 38
Arrendament de la Gabella a Jaume Pagès. Foli 41
Arrendament de la fleca de l’Aigueta a Domingo Santacreu. Foli 44
1783
Arrendament de la carnisseria. Foli 7
Arrendament de la Gabella i hostal. Foli 21
Arrendament de la fleca, taverna i Gavella. Foli 245
Arrendament de la carnisseria. Foli 513
1784
Arrendament de la fleca i tavera. Foli 31
1785
Arrendament de la fleca i taverna. Foli 38
Arrendament de la carnisseria. Foli 40
Arrendament de la carnisseria. Foli 547
Arrendament de la fleca i taverna. Foli 549
1786
Arrendament de la fleca i taverna. Foli 459
1797
Arrendament de la carnisseria. Foli 50
Arrendament de la carnisseria. Foli 400
Arrendament de la fleca i taverna. Foli 402
1788
Arrendament de la Gabella. Foli 25
Arrendament de la fleca i taverna. Foli 464
Arrendament de la Gabella. Foli 466
1789
Arrendament de l’hostal de l’Aigueta. Foli 25
Arrendament de la carnisseria. Foli 442
Arrendament de la Gabella. Foli 445
Arrendament de la fleca i taverna. Foli 448
1790
Arrendament de la carnisseria
Arrendament de la fleca i taverna
Arrendament de la carnisseria. Foli 7
Arrendament de la fleca. Foli 11
1792
Arrrendament de la Gabella. Foli 496
1793
Arrendament de la Gabella. Foli 1
Arrendament de la fleca i taverna. Foli 3
1796
Arrendament de la Gabella. Foli 53
Arrendament de la fleca i taverna. Foli 56
Arrendament de la fleca i tavernade l’Aigueta. Foli 58
Arrendament de la carnisseria. Foli 60
Arrendament de l’Aigueta. Foli 583
1797
Arrendament de la Gabella. Foli 1
Arrendament de la fleca. Foli 5
Arrendament de la carnisseria. Foli 91
1798
Arrendament de l’Aigueta. Foli 59
Arrendament de la Gabella. Foli 61
Arrendament de la carnisseria. Foli 63
Arrendament de la fleca. Foli 65
Arrendament de la carnisseria. Foli 571
Arrendament de la Gabella. Foli 579
Arrendament de la fleca i taverna. Foli 581
Arrendament de la fleca i taverna de l’Aigueta. Foli 598
1800
Arrendament de la carnisseria. Foli 13
Arrendament de la Gabella. Foli 17
Arrendament de l’hostal. Foli 20
Arrendamnet de la fleca i taverna. Foli 23
Arrendament de la carnisseria
Arrendament de l’Aigueta
1801
Arrendament de la Gabella a Ramon Prim. Foli 5
Arrendament de la fleca i tavena a Gabriel Pujol. Foli 8
Fadiga de … de la carnisseria fa Pere Palomeras. Foli 33
La Gabella: segles XVII – XVIII
1699, febrer.- Miquel Brugat, Josep Marti Dedeu i Miquel Oliva, cònsuls de la universitat del Castell de Cabanes, posen a subhasta la gabella del castell, que comporta la venda d’oli, sardines, sal, bacallà i aiguardent.
Qualsevol persona qui vulla entendrer en arrendar la Gabella del lloch y castell de Cabanes sapia que aquella se arrendara per temps y espay de un any que comensara a correr lo die de nostra Sra Candalera del any mil siscents noranta nou y finira lo primer die del mes de fabrer del any mil setcens y perço los ne fara acta de arrendament los honorables consols de dit lloch y castell de Cabanes ab totas clausules en semblants actes y renunciacions necessarias posar acostumades y ab los pactes baix escrits y seguents
E primerament sapia lo qui arrendara que hage de tenir oli bo y rebedor tot lo any sots pena de deu sous per quiscuna vegada ser atrobat fer lo contrari
Item sapia lo qui arrendara que tinga de tenir sardinas saladas tot lo any y ditas sardinas tinga de vendrer conforme aniran en la vila de Figueres de un dijous en altre y nomes pero si en la vila de Figueres se vendran a mes de un diner flach la pessa que dit arrendatari les tinga de vendrer ha diner flach la pessa y no mes sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat en frau.
Item sapia lo qui arrendara que tinga de tenir sal tot lo any y dita sal tinga de vendrer a la menuda ço es a mesurons y cortans y corteras al preu que es vendra en la vila de Figueres de un dijous en altre y no mes sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat en frau.
Item sapia lo qui arrendara que hage de tenir bacalla tota la quaresma y dit bacalla tinga de vendrer conforme anira en la vila de Figueres de un dijous en altre y no mes sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat fer lo contrari.
Item sapia lo qui arrendara que hage de tenir ayguardent y la vila li dona un sou de artdits per lliura y no mes ultra del preu ne pagara sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat fer lo contrari lo qual ayguardent hage de vendrer ha lliuras y mitjas lliuras
Item sapia lo qui arrendara que tindra deu rals de plata de ganancia per quiscuna bota de oli que vendra y que lo dit oli hage de vendrer ab mesuras afinadas per lo honorable mostassaf de dit Castell.
Item sapia lo qui arrendara que ninguna persona tant habitant com forastera que vendra o vendrer fara peix salat en dit castell de Cabanas que aquell no puga vendrer que primer no sie passat per dit arrendador y lo que lo sobredit peix vendra hage de donar ha dit arrendador un sou de plata per quiscuna roba de peix salat entes empero que lo tal peix ha de haver vint y quatre horas que sera salat y no altrament sots pena de tres lliures barceloneses aplicadoras la tercera part al acusador y la altre tercera art al arrendatari y la altre tercera part al official exequtor.
Item sapia lo qui arrendara que sempre y quant no tindra peix salat per vendrer que qualsevol persona tant habitant com forastera puga vendrer de dit peix sens caurer en ninguna pena ni pagar ningun dret al arrendatari.
Item sapia lo qui arrendara que haura de firmar lo acte al cap de vuyt dies apres que la present taba li sera lliurada donant bonas fermansas a coneguda de dits honorables consols altrament sera tornada al encant y pagara lo menos preu si trobara
Item sapia lo qui arrendara que lo preu hi prometra aquell pagara ab tres iguals pagas ab bona moneda de oro plata ha raho de deu reals de plata la lliura y ultra lo preu que y prometra pagara al notari y corredor llurs deguts y condecents salaris. Edigay … Eliseu Oliva nott Publicus Petrelate
Segueix un text en llatí. Els arrendataris van ser Jaume Planas, sastre i Geroni Roqui, vidu Testimonis: Miquel Brugat, pagès de Vilanova i Antoni Monicoy, pagès de Cabanes
1699, maig.- Miquel Brugat, Josep Marti Dedeu i Miquel Oliva, cònsuls de la universitat del Castell de Cabanes, posen a subhasta la fleca i taverna del poble, amb aquestes condicions:
Totom qui vulla entendrer en arrendar la fleca y taverna del lloch y terme del castell de Cabanes se arrenda per temps i espay de un any que comensera a correr lo primer die del mes de juny del any mil sis cens noranta y nou y finira lo ultim die del mes de maitg de mil setcens los honorables consols de dit castell de Cabanas los he faran acte de arrendament amb totas clausulas de constitut cessionaria de drets y accions y altres estiladas y en semblants actes osar acostumades ab promesa de … sots obligacio dels bens y emolumens de dita universitat ab los pactes empero baix escrits y seguens.
E primerament sapia lo qui arrendara que tindra obligacio de tenir pa y vi per vendra a la menuda a tots los habitans de dit lloch de Cabanas y forasters sots pena de deu sous per quiscuna vegada que faltara alguna de ditas cosas aplicadora dita pena al official exequtant y que dit pa y vi haje de vendrar co es lo pa ab balansas y “pesos” y lo vi asb mesuras tot afinat per lo honor Mostasa de dit lloch y castell de Cabanas.
Item sapia lo qui arrendera que dits honorables consols prometen donarli deu reals de plata per ganansia per quiscuna cortera de blat y altres deu reals de plata per quiscuna bota de vi que vendra declarant que lo pa y vi que vendra tinga de esser bo y rebedor a coneguda de dit honor Mostasa.
Item sapia lo qui arrendera que tindra obligacio de recullir en la casa los forasters y pasatgers que recullir se voldran en las nits sots la matexa pena aplicadora com dalt esta dit.
Item sapia lo qui arrendera que tindra obligacio de tenir neu per vendrar a tots los habitants de dit Castell de Cabanas qui comprarne voldran a raho de quatre diners flachs per lliura y la tindra des del die primer de juny de mil siscents noranta nou fins a Sant Miquel de setembre venent aquella ço es los tres mesos del estiu a raho de quatre diners per lliura com dalt esta dit y lo mes de setembre a sinch diners tot moneda barcelonesa inclusive sots la matexa pena de deu sous aplicadora com dalt esta dit.
Item sapia qui arrendara que ninguna persona tant si e habitant com forastera de dit castell de Cabanes que no gose ni presumesca en vendrer pa ni vi a la menuda ni donar a menjar ni beurer ni recullir en sa casa pagant sens llicencia y concentiment del dit arrendatari sots pena de deu sous per quiscuna vegada sera trobat fer lo contrari.
Item ordenan dits honorables consols que no he alguna persona que gos ni presumesca tenir lochs de cartas en part publica de dit castell de Cabanas per jugar publicament sens llicencia de dit arrendatari sots la pena dalt dita aplicadora com sobre esta dit si ja no ere que dit arrendatari no tingues que en tal cas si e licita qualsevol persona tenirne.
Item ordenan dits honors consols que ninguna persona no puga afisenar dit arrendament.
Item sapia lo qui arrendara que lo preu hi prometra sera ab moneda de plata a raho de deu rals de plata la lliura y aquell haura de donar y pagar al honor clavari de dit castell de Cabanas ab dos iguals pagas ço es la primera al cap de sis mesos haura comensat lo present arrendament y laltra a la fi del any de dit present arrendament y aquell haura de assegurar ab bonas y idoneas fermansas aconeguda de dits honors consols dins vuy dies apres que la present taba li sera lliurada altrement sera tornada al encant a risch y perill del que la haura treta de mans del corredor per lo menos preu si trobara.
Item sapia lo qui arrendara que a mes del preu hi prometra haura de pagar al notari y corredor sos justos y condecens salaris loego de fet lo acte de arrendament. Edigay …
Segueix el text en llatí. Sembla que l’arrendatari va ser Miquel Joher, treballador. No hi consten els testimonis ni la data, que devia ser al maig de 1699. Font dels dos documents: Llibre de Cabanes (1698, des 27 – 1699, des. 24). Notari Eliseu Oliva. AHG. Pe 808
1706.- Josep Aguer, Salvi Valls i Pere Laboria, actualment cònsols de la universitat del Castell de Cabanes i Pere Aguer, clavari d’aquesta universitat … posen a subhasta pública l’arrendament de la gavella del castell …
… E primerament sapia lo qui arrendara que durant dit temps haura de tenir bona y bastanta provisio de coto pebra clavells alls sireras agullas perdigons polvora tatxas y claus de ensostrar sardinas saladas sal y bachallar per tots los habitants de dit Castell de Cabanas y de ditas cosas ne haura de vendrer a la menuda. Y las sardinas y bacalla en la conformitat se vendran en la vila de Figueres de un dijous en altre …
… Item sapia dit arrendatari que tambe haura de tenir bastanta provisio de oli y ayguardent y aquells haura de vendrer a la menuda…
… Item sapia lo qui arrendara que ninguna persona tant habitant com forastera que vendra o vendrer fara peix salat en dit castell de Cabanes no puga vendrer aquell que primer no sie pesat per dit arrendatari …
… E mes sapia dit arrendatari que sempre que no tinga provisio de peix salat qualsevol persona tant habitant com forastera ne pora vendrer sens pagar dret algu a dit arrendatari ni caurer en pena alguna …
El text final és en llatí, però sembla que es pot deduir que la concessió la va obtenir Jaume Planes, sastre, i que en va pagar set lliures de plata. Signen com a testimonis Pere Aguer, pagès i Antoni Cremadells, obrer, tots del castell de Cabanes. La data del document és del 8 de maig de 1706.
Font: AHPG, “Prot. Peralada”, 1706, Ll. núm. 819
1718.- Francesc Casadevall, Marià Roqui i Esteve Salvayre, cònsols de la universitat del Castell de Cabanes arrenden a Isidre Prim, fuster, la gavella del poble ….
… Primo sapia lo qui arrendara que haura de tenir per tots los habitants oli pebra agullas aygardent claus tatxas y clavells…
… Item sapia lo qui arrendara que tinga obligacio de vendrer aygardent a lliuras mitjas lliuras y tassas tot afinat per lo señor mostassaph a pena y bant de deu sous aplicadors com salt resta dit y se li donara de ganancia per quiscuna lliura nou diners barcelonesos.
Item sapia qui arrendara que tinga obligacio de tenir peix salat tot lo any y aquell no puga vendrer sino al preu que se vendra en la plassa de Figueres de un marcat al altre y que hage de tenir bacalla tota la quaresma y arros tot lo any a lliures y mitjas lliures …
Testimonis: honorable Rafel Ramis i Miquel Bes, treballador … Roqui i Salvayre, consuls. Data: 26 de maig de 1718. Font: AHG. Pe 867
1800, desembre.- Rafel Ramis, batlle; Martí Casanovas, Jaume Pomés i Narcís Costey, regidors, Marturia Terrats, diputat i Jaume Garriga, Síndic Procurador general de Cabanas, l’Ajuntament i la Junta de Propis signen l’arrendament de la carnisseria amb aquestes condicions:
… lo Arrendatari deura tenir carn de moltó des del dia que comensará á correr lo arrendament fins al ultim de Desembre per tothom que lin demanará com sien habitants del Poble y terme …
… qui arrendará haura de matar Anyell des del dia de Pasqua de resurrecció fins al Die de Pasqua del Esperit Sant …
… lo Arrendatari tindrá obligació de matar y vendrer carn de ovella a tothom qui ne voldra des de lo primer die de setembre fins a Sant Andreu …
… sapia qui arrendara que per los dies de Sant Vicens deurá matar bou y vendrerne á tothom qui ne voldra … y tots los demés temps del any sin matan a las Aiguetes que cada vegada ne hagian de tenir un quarto de bou á lo menos als dissaptes, y per los cas que no matan a las Aiguetes a demés de Sant Vicens hagin de tenir bou per Sanquagesma, Nostra Sra de Agost y Septembrey los dies de Corpus i Nadal.
… sapia qui arrendara que a més del preu haura de entregar en lo dia de sant Vicens al Batlle de Sac del Excellentissim Señor Comte de Peralada quatre carniceras de carn de Bou per censos del comte de Peralada y axi mateix la llengua del Bou al sobredit Batlle de Sach.
… sapia qui arrendará que podrá apacentar en lo terme de Cabanas cent bestias de llana sans donar dany a ningú … ab la advertencia que des de lo die primer de Quaremsa fins al die de Pasqua de Esperit Sant no podrá apacentar cabras ni crestats …
… lo arrendatari deurá entregar per lo die de Sant Sebastia deu lliuras de ciris de cera blanca de casa Bataller de Peralada al obrer de la Obra de Sant Sebastià de dit lloch de Cabanas.
… haura de pagar en moneda de plata a rahó de deu rals plata … y deura pagarlo ab dos iguals pagas so es una per Sant Joan de Juny y la altre per sant Miquel de Setembre del mateix any.
… sapia qui arrendará que haura de pagar al Notari y Secretari per lo dret del present Acte … paper sellat y hipotecas tres lliuras quinze sous y al corredor tres pessetas en plata per son treball de encantar la present tabba.
… sapia qui arrendara que no podrá matar bestia alguna sens avisar algun individuo del Ajuntament o algun que ja tindra destinat lo mateix Ajuntament
… sapia qui arrendara que no podra matar bestia alguna menos que sia en la Plaza o Porxo de la plassa a pena de ser peñorat
Arrendatari: Pere Palomeras, negociant de Vilabertran, avalat per Joan Ayats, també de Vilabertran Testimonis: Joseph Farraró i Joan Martí Notari: Miquel Sans y Oliva que intervé per indisposicio de D. Joseph de Aloy i Llach. Data: 31/12/1800 Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. ACAE110-225-T1-121 – ACAE Fi 74 (1800-1801)
Alfolí (magatzem de grans o de sal)
1834.- Rebut d’un particular de l’extracció d’un sac de sal del Real Alfolí del poble. ACAE110-114-T1-566
Escorxador
1890.- Inventari.- Matadero situado en la plaza Mayor, linda a la derecha con hermano de Gil Comabella, a la izquierda con Francisco Costey y a la espalda con el mismo Costey, tiene una superficie de 10 metros cuadrados y es de valor 50 pesetas. Arxiu Municipal
Les botigues i petits negocis del segle XX
Matrícula de la contribució industrial. Anys 1945/1950 (ACAE110-114-T1-377)
Botigues de queviures
Baldomer Aguer Blaha – c/ Dos de maig, 12 (més endavant al mateix lloc hi va haver el bar de can Badet o cal Bigoti)
Joan Cufí Batlle (can Cufí) – c/ Tetuán, 24
Joan Serra Mont (can Mont) – c/ Espolla, 2
Maria Armans – c/ Dos de maig, 7, on ara hi ha la Botiga Nova. A partir de 1950
Cafès i licors
Joan Cusí Massot (ca la Lina) – c/ Tetuán, 14
Pere Cufí Batlle substitueix a la seva sogra, Pepita Prim Clos (El Casino) – c/ Canal, 22
Josep Terrats Comamala (a l’actual Local Social, c/ Canal, 38). El 1950 ja l’havia deixat
Carnisseries
Pere Cufí Batlle (El Casino) – c/ Canal,22
Joan Cufí Batlle (can Cufí) – c/ Tetuán, 24
Eduard Payró Vidal (can Payró) – c/ Canal, 15
Emili Pujol Vim – Despoblat (L’Aigüeta)
Joan Parada Badet (polleria) – c/ Cavalleries (segurament a la casa coneguda per ca la Facunda, nom de la seva esposa, al costat de la plaça de l‘oli). Sembla que va durar poc temps
Maria Oliva Bech (polleria) – c/Dos de maig, 27, cantonada c/ Colom, 12 (abans de la polleria havia estat una botiga de fruits secs)
Fleques
Josep Algans Pont (ca l’Algans) – c/ Escudillers, 5
Josep Duch Aguer (ca la Teresina o cal Bigoti) – c/ Espolla, 3
Frederic Porterias Casamitjà (can Licus) – c/ Dos de maig, 7. L’any 1950 ja havia traslladat el negoci al c/ Espolla, 10
Joan Gibert Pujol (premsa de viga: antic trull d’en Romaguera) – c/ Sanitat, 27. El 1950 ja havia deixat el trull que es va incorporar al de Josep Ylla
Josep Gimbernat Pallicer, a partir de 1950 (prensa de husillo/trull) – Dos de maig (possiblement sigui el trull del Sindicat on ara hi ha el local de Potamolls). Més endavant va passar al seu gendre, Jaume Heras.
Molí
Joaquim Torrent Clos (molí de represa o hidràulic i fàbrica de farines) – c/ Dos de maig, 4, ara c/ Canal
Joan Llanet Iglesias – c/ Sanitat, 3. A partir de 1950
Fusters
Moisès Lloveras Barceló (constructor de carros) – c/ Dos de maig, 9
Emili Teixidor Bolasell (constructor de carros) – c/ Sant Isidre, 2
Taller mecànic
Vicenç Ylla Llombart – c/ Espolla (segurament a la casa familiar)
Ferrers
Valerià Pagès Pujolar – c/ Escoles, 3
Frederic Tuébols Bigas (can Ferriol) – Dos de maig, 13
Botigues de cereals i pinsos
Joan Tuébols Hortal (can Tei) – c/ Dos de maig, 11
Antoni Aguer Borrell (can Cabanes) – c/ Dos de maig, 5 (sembla que el negoci va durar pocs anys)
Barber
Antoni Aguer Borrell (can Cabanes) – c/ Dos de maig, 5 (més endavant va obrir un bar a la porta del costat del mateix edifici)
Llevadora
Dolors Rebarter Pallicer – Tetuán 16
Altres botigues i petits negocis de diferents èpoques del segle XX
Bars – Cafeteries – Tavernes
Govern Civil de Girona. Autoritzacions de bars i similars (1952/1982)
Mercè Aguer Salleras. Carrer 2 de maig, 14. AHG170-231-T2-30271. Taverna. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
Josep Duch Aguer. Carrer 2 de maig, 6. AHG170-231-T2-30273. Taverna. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
Andrés Bietma Morillas. Carrer 2 de maig, 3 [5] AHG170-231-T2-30272. Taverna. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
Manuel Fernández Ayllón. Carrer 2 de maig, 9. AHG170-231-T2-30275. Taverna. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
Narcís Tubau Parada, Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. Carrer 2 de maig, 7. AHG170-231-T2-30274. Cafeteria. Data(es) 1952-1982. [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
Pere Cufí Batlle. Carrer Calvo Sotelo (ara C/ Canal). AHG170-231-T2-30276. Cafeteria bar. Data(es) 1952-1982. [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
Maria Guardiola Gener. Carrer Fondach, 5. AHG170-231-T2-30277. Taverna. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
Joan Cusi Massot. Carrer Tetuán, s/n. AHG170-231-T2-30278. Bar. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
Maria Bech Oliva. Plaça Ajuntament, 4. AHG170-231-T2-30279. Bar. Data(es) 1952-1982 [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 3878
Carnisseries
1907.- Dos carnissers, Joaquín Pujadas i Martín Cufí van ser denunciats per no cumplir amb el descans dominical. Diario de Gerona de avisos y noticias, 05/09/1907. Martí Cufí Salellas, de Sant Climent Sescebes, el 1904 s’havia casat amb Mercè Batlle Font, de Vilanova de la Muga i van obrir una carnisseria a Cabanes. El 1940, Martí Cufí encara constava com a contribuent (El Pirineo, 13/2/1940). Martí i Mercè foren els pares de Pere i Joan Cufí Batlle, propietaris de dues de les carnisseries del poble:
– can Cufí, avui ja tancada. Regentada per Joan Cufí Batlle (Cabanes,1915-2011) i la seva esposa Carme Gimbernat Soler (Vilabertran-Cabanes). El 1940, Martí Cufí, la seva esposa Mercè i els seus fills Pere i Joan, encara vivien a la casa del carrer Tetuán on hi havia la carnisseria. El 1950 Martí ja havia mort.
– carns Rosa (El Casino) que encara manté l’activitat. Regentada primer per Pere (Perico) Cufí Batlle (Cabanes,1905-1998) i Maria Gimbernat Prim (Cabanes,1914-2010), casats el 1944, i ara pel seu fill i seva nora. El mateix any 1944, Josefa Prim Clos vda. de Josep Gimbernat Municoy, expenedora de tabacs, i la seva filla Carme Gimbernat Prim venen a Pere Cufí Batlle, carnisser, una casa situada a Cabanes al carrer Escoles, num. 1, i dos pallers, un al carrer Canal, s/n i l’altre al carrer Castillejos, s/n. (Notari: Figueres, Evarist Vallés Llopart – ACAE110-76-T2-604). Al paller del carrer Canal és on ara hi ha la carnisseria, oberta el 1951. El 1952 Pere Cufí també es feia càrrec de la cafeteria-bar del carrer Calvo Sotelo (ara carrer Canal), que havia regentat la seva sogra. (AHG170-231-T2-30276)
Fleques
1936.- Un document del 16 de desembre descriu els forners de Cabanes amb la quantitat de farina que posseïen el dia 15 i el promig que necessiten diàriament
Josep Algans. Tenia 2.100 kg i en necessita 75 kg diaris (carrer d’Escudillers)
Frederic Porterias. Tenia == kg i en necessita 50 kg diaris (carrer d’Espolla, després can Licus)
Martí Paloma. Tenia 1.200 kg i en necessita 80 kg diaris (carrer d’Espolla, després cal Bigoti)
Peixateries
1936.- L’encarregat de la peixeteria era el Sr. Francesc Planas. L’acta municipal del 29 de juliol de 1936 informa que des del mes de febrer, en què prengué possessió del càrrec, fins a darrers de juny, havia recaptat 100 ptes. per l’expedició de 100 tiquets, de les quals tenia dret a deduir-ne el 35%, quedant un líquid de 65 ptes. a favor de l’Ajuntament.
1937.- L’acta del 31 de juliol de 1937 acorda que l’arbitri sobre la venda del peix enlloc de ser d’una pesseta al dia cada peixater dedicat a la venda, sigui d’una pesseta per cada caixa, corresponent a l’encarregat el mateix 35%
1994.- L’Ajuntament autoritza el Sr. Pere Pujol Planas per a la venda de peix a la peixateria de la Plaça
1996.- Es concedeix llicència per vendre peix a la Sra. Joana Bosch Buxeda els dimarts i dissabtes (només matí). El Sr. Pujol en ven els dilluns (tarda) i els dimecres i divendres (matí i tarda)
Barberies
1946. Antoni Aguer Borrell, c/ dos de maig, 5 – Joan LLoveras Guardiola, c/ escoles, 3
A principis del segle XX, a Cabanes, es va formar una quadrilla de toreros, anomenada Cuadrilla juvenil cabanense.
Cuadrilla juvenil cabanense (1912). El primer de l’esquerra és “Morenito de las Flores”
Entre 1909 i 1915 els trobem citats en diferents articles de premsa com a protagonistes de dues becerradas:
El 4 de juliol de 1909, protagonitzen una becerrada a Figueres. La quadrilla estava formada per quatre matadores (Agustí Llensa, Josep Borrell, Carles Sabals i Florenci Budó), quatre banderilleros (Josep Tuébols, Joan Roca, Jaume Darnés, Isidre Porterias) i un puntillero. La festa va ser presidida per distinguidas y simpáticas señoritas de Cabanas.
El 1915 van participar en una becerrada en benefici de la Junta de Mendicidad que va ser motiu d’agres crítiques, tan per als organitzadors com per a Josep Tuébols, conegut amb el nom de Morenito de las Flores.
A la foto del 1912 hi apareixen d’esquerra a dreta: Josep Tuébols (Morenito de las Flores), ????, Benet Pomés-banderiller, Isidre Porterias-banderiller, ????, Joan Roca, ????, ????, Florenci Not (o Budó) i Quim Prats, mosso d’espasa, tots ells fills de Cabanes.
Exposició dels cartells de la romeria que es porta a terme anualment al Santuari de la Salut de Terrades (1993-2015). Recull a càrrec de Tomeu Poch i Gil Capallera.
2018 /19 i 2022/ …
1993/2015
El nou altar de la salut Vida Parroquial portaveu mesal del Patronal de la Catequística de Figueres, 12/1930
L’errada de situar el nostre poble a Castelló de la Plana ve de lluny. El 1936, una màquina d’escriure, marca Hispano Olivetti abans d’arribar al nostre poble va anar a parar a Castelló de la Plana. El malentès i l’inici de la Guerra Civil, van provocar que necessités més de mig any per anar de Barcelona a Cabanes.
Al Ple Municipal del 31 de maig l’alcalde informa de la necessitat d’adquirir una màquina d’escriure Hispano Olivetti, de les gestions que s’han fet per conèixer les condicions de compra i de l’obligació que tenen les Corporacions públiques de comprar productes espanyols. L’Ajuntament acorda per unanimitat la compra de la màquina.
El mateix dia, l’alcalde Josep Noguer encarrega la màquina d’escriure al Sr. Lluis Balot, representant de l’empresa Hispano Olivetti a Figueres
El 16 de juny, l’empresa informa que, per mediació del Recader Moncanut, remet la màquina Model 40 (B-núm. 49.124), atenent així la comanda cursada per l’inspector Sr. Albarracin. També demanen que una vegada comprovat el seu bon funcionament, l’Ajuntament ha de tornar la màquina que els havien deixat en qualitat de prova.
El 7 de juliol, l’empresa informa que la sucursal de Barcelona ja ha fet entrega de la màquina
… Esclata la Guerra Civil
23 d’octubre, un document dona fe que s’ha rebut de l’Ajuntament de Cabanes la màquina M40 B Nº 49124 per arreglar-la i enviar-la. El document signat a Cabanes per un representant de Hispano Olivetti, possiblement seria a Castelló de la Plana.
He recibido del Ayuntamiento de Cabanas la máquina Mo 400 BNº 49124 para arreglar y mandarsela asi que esté el arreglo efectuado…
El 28 d’octubre, l’empresa reclama el pagament de 500 ptes a compte del total import de la màquina i informa que a finals de novembre enviaran el rebut al banc
El 5 de novembre, l’Ajuntament de Cabanes informa l’empresa que no han rebut la màquina i que el Centre de Recaders de Barcelona els ha informat que, per error, l’havien enviada a Castelló de la Plana, alhora que els demanen que resolguin l’error.
… Cosa que els hi fem avinent per tal de que procurin fer-la retornar, advertint-li’s que a la provincia de Castelló hi ha una població que també s’anomena com la nostra CABANES, ja que ho sabem perquè inclús ens hi han dirigit cartes nostres…
El 26 de novembre, l’empresa informa que el dia 19 van enviar la màquina pel centre de recaders “La Pubilla” amb l’encarrec de recollir la màquina núm. 50.932 que havien deixat en dipòsit. Es queixa que l’Ajuntament no ha notificat la recepció de la màquina, ni ha retornat la que tenia en préstec. Una nota a mà explica: Per equivocació varen entregar al recader de Castelló de la Plana. Ho reclamarà.
L’acta municipal del 12 de desembre de 1936 constata que s’han pagat 500 ptes. a Hispano Olivetti per la primera paga de la màquina d’escriure adquirida a plaços i 7 ptes. al Sindicat de Transport de Figueres pels ports de les màquines d’escriue.
La Corporació municipal, després d’haver rebut un ofici de la Junta de Beneficència de la Província, es reuneix per decidir què han de fer amb l’Hospital de Cabanes, si tancar-lo o bé donar-li un nou impuls.
1856 (març-maig).- Can Mont
En només dos mesos es van redactar onze actes per tractar els conflictes que van sorgir en motiu de la construcció de la casa de Can Mont
1872.- Josep Ribas i Vidal
Es dediquen tres actes als requeriments fets a l’exalcalde Josep Ribas i Vidal, pare d’Antoni Ribas de Conill, per tal que retorni o pagui la “vara d’alcalde” i uns diners que va recaptar però no va ingressar a la caixa municipal
14 de juliol… Acuerda esta Corporación que el Señor Alcalde haga comparecer ante el tribunal competente al exalcalde D. José Ribas al objeto de que page la bara ó bastón de mando de su cargo y que manifestó haber perdido durante su administración …
21 de juliol… Acto seguido se acordó igualmente comisionar y autorizar debidamente al Señor Alcalde Presidente para reclamar judicialmente por ante el Señor Juez Municipal a D. José Ribas y Vidal ex alcalde de este pueblo, el bastón de Alcalde que se le entregó al tomar posesión que es propiedad del municipio y que no ha devuelto todavía; o vien que indemnize su valor en caso de no poseerlo…
24 de setembre… el Alcalde saliente ó séa Don José Ribas y Vidal retiene en su poder una suma no despreciable procedente de lo recaudado del reparto de las decimas y que por tanto espera de ellos manifiesten su opinión acerca este particular … … Enterados los Señores aquí reunidos de lo expuesto por el Señor Presidente y después de una razonada discusión unánimes acuerdan reclamar a Don José Ribas y Vidal la cantidad de cuarenta y tres duros, once reales ó lo que sea que retiene en su poder procedente del reparto que se verificó en veinte de mayo del año mil ochocientos sesenta y nueve…
1872-1874.- Festa Major
Les actes del 10 de gener i 25 de desembre de 1872 i la del 4 de gener de 1874, tracten de l’organització de la Festa Major de Sant Vicenç
1872-1875.- Escola i mestres
Algunes actes ens mostren l’activitat de la “Junta local de instrucción pública“, reprovant el comportament del mestre Jaume Coll, atenent l’Inspector, proposant l’ampliació de l’escola o nomenant el nou mestre, Joaquim Ripoll.
1873, 12 de febrer.- Proclamació de la Primera República
En motiu de la proclamació de la República es decreta repic de campanes i el canvi de la placa de la plaça de l’Ajuntament.
1875, 17 de desembre.- Guàrdia Civil
Es reuneixen el Consistori i els majors contribuents per tal d’analitzar la comunicació de la Guàrdia Civil de Pont de Molins que sondeja la possibilitat d’obrir una caserna a Cabanes.
1876.- Passera sobre la Muga
D. Francisco de Asis Fortunet, D. Juan Municoy i D. Salvador Vilanoba, demanen poder construir una passera a la Muga.
Manuscrit català format per dos fulls de llibreta, escrits a dues cares.
D’una manera molt resumida l’autor, Josep Rebarter i Bech, explica la situació de Cabanes i les seves festes i tradicions, tant les que li són contemporànies com les que coneix de boca del seu avi. Com diu a l’últim paràgraf: Es un petit resum del que era Cabanes altres temps i el que agrada a nels cabanens conserva les tradicions antigues …
La crònica va ser escrita el 1989, poc temps abans de la seva mort, però les festes i tradicions que explica eren les pròpies de la segona meitat del segle XIX, tot i que alguna ha arribat fins els nostres dies.
El document ha estat cedit pel seu nét, Genís Mención Rebarter
El text comença amb una petita descripció de Cabanes:
Al mig de dos rius, Muga i Llobregat d’Empordà es troba la població de Cabanes, aquesta situació ha fet que els seus habitants hagin passat moments de pànic i perill ja que han sigut moltes les vegades que l’aigua d’aquests rius ha inundat la població. Afortunadament al llarg de la història no es té cap notícia de desgràcies personals, això ha fet que als cabanencs se’ls conegui amb el nom de Potamolls …
Coral “El Maíz”, “Socorros Mutuos”, coral “Fraternidad agrícola”, societat “Caridad Paz y Recreo”, grups de teatre d’aficionats i la “Unió Esportiva Cabanes”. També recorda el seu amic Modest Serra Mont, soci fundador de la Unió Esportiva.
A continuació descriu les festes i tradicions de Cabanes:
Setmana Santa: Processó.
La processó de Setmana Santa de Cabanes tenia molta anomenada a la comarca, era una representació en la que hi participava la majoria de la gent del poble. Comptava amb vestits de tota mena, una secció de trompetes i tambors i una gran escolta de soldats romans, els centurions. Al llarg del temps tota la indumentària s’ha perdut. La processó es va deixar de fer per ordre del capellà, amb el pretext que es feien moltes imprudències i que es deien paraules que no es relacionaven amb la processó.
Carnaval
Ball del Drac. Consistia en una llarga cua d’homes agafats l’un darrera l’altre i que ballaven al compàs de l’orquestra, portant a la mà un grapat de carmuixes (palla del cànem) enceses amb l’intenció d’encendre uns sacs de palla que portaven a l’esquena els balladors contraris, els quals procuraven escapolir-se. A vegades el cap de cua de balladors s’infiltrava al mig d’un grup de dones provocant un gran xivarri, rialles i alegria.
Ball dels confits. Començava amb un sorteig. A vegades els nois es pegaven per tal d’agafar els primers llocs amb la noia que els agradava. Les parelles ballaven a la plaça fins que començava el combat que consistia en tirar-se grapats de confits, fets de guix. Moltes vegades algun noi en resultava ferit. Mentre durava el combat, les noies es recollien vora l’arbre, abrigades amb el tapaboques del noi (el tapaboques era una espècie de manta que duien els joves com abric).
Societat d’en Carnestoltes. Cada festa es pagava una quantitat per poder fer front a les despeses del Carnaval. Els organitzadors de la festa, que durava 5 dies, eren els tres taverners que vivien al carrer del 2 de maig coneguts pel Sireno, el Bigoti i en Nuri. Un any no trobaven músics i els tres taverners anaren a peu al Castell de Figueres per parlar amb el cap de la fortalesa. Van aconseguir que els atenguessin i plorant van obtenir uns músics soldats. Al poble ja els esperava tota la comitiva i es diu que va ser un dels millors carnavals. Descripció de la festa:
Dissabte. Dia d’anar a buscar el carnaval. La gent sortia disfressada i amb carros enramats, cavalls, bicicletes o a peu i anaven a berenar a un poble veí.
Diumenge. Grans balls amb disfresses.
Dilluns. No es feia ball, però anaven a algun mas a berenar i ballar sardanes amb orquestra.
Dimarts. Era el dia més important. Tota la primera part del ball no es podia ballar de tant ple que estava el local de disfresses.
Dimecres. Alguns també sortien disfressats a sopar en un bar del poble. Aquest dia era conegut per l’enterro d’en Carnaval.
Festes majors
Sant Vicenç. Es feien tres dies de festa major.
Sant Isidre. El sant era el patró d’alguna de les societats cabanenques. Es feien dos dies de festa.
Candelera. Les organitzadores eren dues dones anomenades pabordesses que cuidaven un altar de l’Església i organitzaven la festa llogant una orquestra. Aconseguien els diners captant pel poble els diumenges i altres dies determinats. També es feia la capta del blat de moro, que consistia en quèla gent donés una mica d’aquest gra que després les pabordesses es venien. Més tard es va mantenir la capta però es pagava amb diners. La festa durava un dia.
Al matí es feia ofici amb orquestra, allà les pabordesses velles donaven entrada a les noves, entregant-los un cistell de plata a cadascuna, un ciri especial amb molts un ciri fet especial amb molts adornos , un pa rodó, amb una rosa vermella plantada al mitg es ballaven sardanes a la plaça amb molta gentada
A la tarda, també audició de sardanes, seguit d’un ball de vetlla
A la nit, també ball que començava amb dues sardanes, jo crec que no quedava ningú a la vora, semblava que l’alegria els sobrava, es deia que el poble ja portava la il·lusió del Carnaval que s’acostava. (Altres persones han comentat que els cabanecs fruïen més d’aquesta festa per què no tenien el tràfec dels convidats)
Ball des muts. Així ho explica Josep Rebarter:
A la taverna de can Nuri, ja no en queda recordança, es feia el Ball dels muts, ball una mica original i força brut, però ja que parlem del poble en vull fer esment. Era una vetllada de la vigília de la festa major, a la cuina estaven fent els preparatius del menjars per al dia de la festa, la cuinera ja molt atrafegada si li presenten uns deu homes ja coneguts clients de la casa i li diuen que es retiri que volen ballar el ball dels muts, ella diu que no pot deixar els fogons i que facin el que vulguin. – Doncs així ens despullem. Un meu avantpassat, amb una espècie de tiple que encara conservo, interpreta una sardana, els balladors no poden parlar i el que primer riu ha de pagar la despesa i parar l’esquena i el segon és el que beu. Qui no riu amb l’efecte que feien uns homes despullats, ballant la sardana! per aquí, per allà, tot devia remenar! Al que li va tocar parar, una mica tirant endavant, li tiraven garnatxa darrera el clatell, baixant esquena avall, fent canal a la raguera, al que li va tocar, bevia a galet, assaborint la bona garnatxa. Tot anava molt bé, sinó que al que parava l’esquena se li van escapar uns gasos que al bevedor n’hi va quedar la boca plena, produint-li uns vòmits. Sort que amb nova garnatxa se li va solucionar.
Matança del porc. A les cases semblava festa major.
Pasqua: Cant dels goigs. Els components de la coral sortien a cantar, recollint ous i diners que despres es convertien en un sopar, també es cantaven les caramelles amb unes estrofes especials per Cabanes. Les que es recorden diuen així:
Quan vendrem el blat de moro a cinc duros el quartà ja no farem més rodona ni tampoc voldrem cantar.
Si els melonars de Cabanes tot l’any tinguessin melons tot el que ara ens fa falta sobraria pels caixons.
Sembra dels pinyons. Així ho explica Josep Rebarter:
… Això ho demostra que amb molts sacrificis s’ha aguantat fins els nostres temps la gran Sembra dels pinyons, canviada i reformada pel meu avi Josep, introduint a la representació nous personatges, acostant-nos més al que llegim de la vida del sant. No hi ha cap sacrifici en trobar personal per a la representació, el que resulta molt difícil és trobar un parell de vaques que llaurin. Els temps moderns ho han canviat i per això s’ha d’anar per les muntanyes d’Olot, per uns camins, amb treballs per passar-hi, per anar a buscar aquelles vaques que tanta il·lusió fan a la mainada, que llauren per sembrar els pinyons.
Cabanes - Alt Empordà 